Title:

Terror Molins 2021: contracultura, palmarès i comunitat; i My Childhood, My Country: 20 anys d’Afganistan

## Resum general del podcast ### Bloc 1 — Terror Molins 2021 (contracultura, palmarès i comunitat) **Eix temàtic del festival**: enguany el Terror Molins s’articula al voltant de la **contracultura** —moviments i veus als marges de la cultura oficial—, amb fanzine propi, homenatge a *Arrebato* (Zulueta) i focus en figures com Pere Portabella. • Edició híbrida amb **100% d’aforament** i continuïtat del format online. • **Rècords**: més de 6.000 assistents, +11% vs. 2019, 89 films (docs, llarg i curts), 20 estrenes, 220 professionals, 80 convidats. • En paraules de Javier Roeda (director del festival), la contracultura és la creació i circulació cultural fora dels canals oficials. > "Nosaltres som contracultura, no?" > "Què passa quan la contracultura se vuelve cultura?" **Comunitat i ambient**: vivència molt propera entre públic, autors i premsa; connexions espontànies que deriven en entrevistes i trobades. > Daniel Byers (director de Pen Umbra): "I think it was the best screening I’ve ever had of my film." #### Palmarès i destacats (amb valoració crítica) • **Millor pel·lícula — In the Earth (Ben Wheatley)**: ecoterror pandèmic d’investigació en entorn natural; **bogeria sensorial** i personatges sòlids. • **Coming Home in the Dark**: guardons a direcció, guió i **millor actriu**. Thriller psicològic, cru i tens, amb subtext sobre **abusos institucionals** i component **racial**. Es retreu un ús de flashbacks que “explica massa”. • **The Medium** (millor fotografia): fals documental de *metratge trobat* sobre rituals i possessions. Tot i l’ofici visual, es critica la **inconsistència formal** del gènere i un tercer acte **esperpèntic**. • Secció *Being Different*: **Masking Threshold** (Àustria) — proposta radical en **primera persona** sobre un soroll persistent (*tinnitus/white noise*) i la deriva obsessiva d’un investigador. • **Under Gods (Chino Moya)**: guanyadora de **millor guió**. Distopia de **nines russes** amb gran disseny visual, humor negre i “intrusos” que desestabilitzen microcosmos familiars. • Mencions: **The Sadness** (gore asiàtic desbocat); curt guanyador **Sweet Mary, Where Did You Go** (Rússia) — peça quasi sense diàleg, entre *midsommar* i el mite, d’impacte visual. • Panorama espanyol: **Y todos arderán** — valoració **molt negativa** (deriva cap a l’esperpent). • **La pasajera** (Raúl Cerezo i Fernando G. Gómez): road movie de **BlaBlaCar** amb tocs Carpenter, humor de l’"Espanya cañí" i un dispositiu musical icònic (passodobles en casset). Origen: una experiència real en un trajecte. --- ### Bloc 2 — My Childhood, My Country: 20 Years in Afghanistan (documental) **Premissa**: Phill Grabsky (amb Shoaib Sharifi) segueix durant **20 anys** la vida de **Mir** (de nen a adult) per retratar l’evolució d’Afganistan: dels **Budes de Bamiyan** destruïts (2001) a la sortida dels EUA. • Estratègia narrativa: del macro (*història recent d’Afganistan*) al micro (*vida d’un nen*). • Mir passa de viure en **coves** com a desplaçat a convertir-se en **càmera/periodista**; el film integra imatges que ell mateix roda. • Tò diferent de la poesia d’“Les hirondelles de Kaboul”, però amb **tragèdia latent** i contrast entre jugar i sobreviure. > "Si vols parlar d’un país, parla d’un individu" — el film aplica aquesta màxima de guió. #### Temes clau • Decepció i realpolitik: l’esperança inicial amb l’arribada dels EUA contrasta amb una sortida **precipitada i insuficient**. • La **mirada periodística**: risc constant, dilemes ètics i el paper dels mitjans en context de guerra (bombardejos “dobles” que apunten a **periodistes**). • Continuïtat autoral: s’emmarca en una “saga” prèvia — *The Boy who Plays on the Buddhas of Bamiyan* (2007) i *The Boy Mir* (2011)— ara sintetitzada en **90 minuts**. • Distribució: ha passat per **Seminci** i **Filmin**; previsiblement tornarà a plataformes/mostres per temàtica i trajecte. > "Veure des del sofà és fàcil; rodar-ho allà és arriscar la vida." ## Punts forts i idees clau ### Terror Molins 2021 • **Contracultura** com a eix: fanzine, *Arrebato*, Portabella. • **Edició rècord** i comunitat viva (premsa, autors, públic). • Palmarès amb propostes de **ecoterror** i **thriller psicològic**. • Debat obert sobre **qualitat** d’algunes peces i coherència formal del *found footage*. ### Documental Afganistan • **20 anys condensats** a través de Mir: de nen a professional de la càmera. • **Ètica** del documental i la responsabilitat en la representació del dolor. • Context històric: **Bamiyan**, invasió 2001, retirada, precarietat i resistència quotidiana.

['Terror Molins', 'contracultura', 'ecoterror', 'In the Earth', 'Ben Wheatley', 'Coming Home in the Dark', 'The Medium', 'found footage', 'Masking Threshold', 'Under Gods', 'Chino Moya', 'The Sadness', 'Sweet Mary, Where Did You Go', 'Y todos arderán', 'La pasajera', 'Raúl Cerezo', 'Fernando González Gómez', 'BlaBlaCar', 'Sitges', 'Filmin', 'Javier Roeda', 'Pere Portabella', 'Arrebato', 'Daniel Byers', 'Pen Umbra', 'Fermín Muguruza', 'David Pareja', 'Phil Grabsky', 'My Childhood, My Country', 'Afganistan', 'Budes de Bamiyan', 'Shoaib Sharifi', 'documental', 'periodisme', 'festival de cinema']