Title:

Epidèmia Cultural: Sant Jordi (orígens i debat), pornografia com a cultura, i Resident Evil (remakes) en temps de confinament

## Context i to del programa > "Això no és un simulacre. El que esteu a punt de sentir és Epidèmia Cultural." Programa especial en ple confinament: l’equip rebatega l’espai com a "Epidèmia Cultural" i aprofita Sant Jordi per discutir què entenem per cultura, fent un viatge que va de la tradició de llibres i roses a la televisió i el VOD, passant per la pornografia com a expressió cultural, fins a una secció d’història sobre l’origen de la diada i, finalment, una anàlisi dels remakes de Resident Evil. ## Punts clau del debat - **Sant Jordi i el concepte de cultura** - Crítica a la visió reduccionista "cultura = llibres". - Defensa que la *televisió/streaming* també és cultura (Netflix, YouTube) i pot generar la mateixa profunditat reflexiva que un llibre. - Exemples: The Midnight Gospel (animació filosòfica i emocional), After Life (maduresa i dol), ponts amb lectures com Pedro Páramo o El coronel no tiene quien le escriba. - **Pornografia com a cultura** - A partir del docu Circus of Books (llibreria porno gay), es defensa que el porno és cultura (de gènere, classe i estatus), pot ser *evasió* o *profunditat*. - Revelació personal: un dels conductors va dirigir pel·lícules pornogràfiques en *realitat virtual*; relectura d’aquesta etapa amb valor cultural. - Debat obert: límits entre *erotisme* i *pornografia*, censura i classificacions (X, PG-13), cas Deep Throat, i la persistència del prejudici. - **Història i llegenda de Sant Jordi** - La rosa (Barcelona, s. XVI) precedeix el llibre, que s’hi afegeix el 1927 (Vicente Clavel) amb objectiu de fomentar la lectura. - Del 7 d’octubre (naixement de Cervantes) al 23 d’abril (la seva mort; també Shakespeare i Inca Garcilaso). - Des de 1995, **UNESCO**: Dia Internacional del Llibre i del Dret d’Autor. - Sant Jordi com a *màrtir* sota Dioclecià (303 dC), expansió del culte i mitificació via la *Llegendàuria* (Leyenda Áurea) — un “Netflix medieval” d’hagiografies. - El *drac* com a símbol del mal (arrel cristiana, serpentí), amb variants culturals (Orient vs Europa). La *creu de Sant Jordi* s’associa a molts territoris i també ha estat reaprofitada per moviments nacionalistes. - Barcelona: Santa Eulàlia vs la Mercè (patronatges, calendari, clima, memòria festiva) i el paper de la *agiografia*. - **Indústria cultural en confinament** - "Boosts" cíclics a la lectura, cinema, teatre, música. - Debat sobre *llibre físic vs digital*: la lectura no mor, canvia el format; la *preservació* dona valor a l’objecte. - Preocupació per la "competició de gratuïtat" i la *sostenibilitat* dels creadors. - **Videojocs: Resident Evil (remakes)** - Capcom i la seva IP més icònica: del *survival horror* clàssic a remakes moderns (Resident Evil 2 i 3). - Canvis clau: càmera fixa → tercera persona; mapes contínus; gestió d’escassetat de bales; ús d’*enginy* (el ganivet i speedruns); - Diferències d’IA entre zombis (RE2 més torpes vs RE3 més conscients). - Disseny de so i doblatge excel·lents; presentació de Nemesis i persecució (contrast amb Mr. X/Tyrant del RE2). - Debat "remake vs remaster vs reboot": val la pena quan hi ha *aportació* i reimaginació (ex.: Final Fantasy VII Remake com a meta-relectura del material original). - Mirada a futur: desig de remakes de Code Veronica i Dino Crisis; cautela amb RE4 (ja fundacional) i amb desviacions massa d’acció (RE5/6). ## Moments destacats - **Frase polèmica/central**: > "La pornografia també és cultura." - **Relectura de Sant Jordi**: de *màrtir històric* a *mite medieval* reforçat per l’hagiografia; el 23 d’abril uneix amor (rosa) i cultura (llibre) sota *sol primaveral*. - **Pont cinema–videojocs**: - La *porta* com a recurs dramatúrgic/immersiu (tensió i expectativa), de Lubitsch a Resident Evil. - En videojoc, l’usuari és part activa: la decisió d’obrir-la o no és part de la mecànica i del terror. ## Temes principals (resum executiu) - **Sant Jordi**: història, simbologia i debat sobre què regalar. - **Defensa de noves formes de cultura**: *tele/streaming*, videojocs i, sí, pornografia. - **Hagiografia i llegenda**: *Leyenda Áurea*, drac i creu de Sant Jordi. - **Cultura en crisi**: gratuïtat, sostenibilitat i el valor del format. - **Resident Evil (remakes)**: mecàniques, disseny i dilemes dels remakes. ### Conclusions - La cultura és **plural**: llibres, sí, però també audiovisual, videojocs i expressions marginals o menystingudes. - Els remakes tenen sentit quan **actualitzen** i **reinterpretan**; si només calca, perden raó de ser. - Sant Jordi és un cas d’estudi de com la *tradició* es construeix i es renova — un equilibri entre **amor** i **coneixement** que continua viu, fins i tot en confinament.

['Sant Jordi', 'Diada del Llibre', 'Roses i llibres', 'Cervantes', 'Shakespeare', 'UNESCO', 'Llegendàuria (Leyenda Áurea)', 'Drac (simbologia)', 'Santa Eulàlia', 'Cultura', 'Televisió', 'Streaming', 'Netflix', 'The Midnight Gospel', 'After Life', 'Circus of Books', 'Pornografia', 'Realitat Virtual (VR)', 'Videojocs', 'Resident Evil', 'Capcom', 'Nemesis', 'Mr. X (Tyrant)', 'Remake vs Remaster vs Reboot', 'Final Fantasy VII Remake', 'Confinament', 'COVID-19', 'Barcelona', 'Nacionalisme i símbols']