Es prega l'atenció de tots els oients.
Això no és un simulacre. Repetim, no és un simulacre.
Les autoritats sanitàries ens demanen que romenguem tancats i confinats a casa
mentre duri la crisi pel coronavirus.
Mentre tota aquesta bogeria duri, els empanats canviem els pitets per mascaretes,
els empatxos per por desmesurada i en lloc de bacanals fent videoconferències a dojo.
El que vindrà a continuació no és la vostra típica empanada cultural.
El que esteu a punt de sentir és Epidèmia Cultural.
Per Sant Jordi, regala cultura.
Aquesta és la proclama des de fa uns anys.
Abans, els toios, regalàvem una rosa a la nostra estimada o pretesa estimada i ens quedàvem tan amples.
Això sí, rebíem un llibre.
Ells, que tot ho valen, que tot ho mereixen.
Ells, que són els verdaderament importants.
Per a ells, la sabidoria i la història.
Per a ells, la lectura.
Per a ells, la cultura.
A elles, bah, amb una floreta ben maca ja es contenten.
Si a elles el que els agrada és veure'ns feliços,
amb el llibre que representa la duració d'elles cap a la inconmensurable persona que som nosaltres realment.
Però, per sort, ara diem, per Sant Jordi, regala cultura.
En el ben entès que tothom en pot gaudir d'un bon llibre.
Que tothom es mereix tenir el seu intel·lecte en consideració
i que en l'acte de compartir aprenentatge també mostrem amor, respecte i consideració.
Fins i tot més, diria jo, que compartint una planta mal tallada i mal juntada amb una espiga.
Però diem cultura.
Per Sant Jordi diem cultura.
I ens referim a llibres.
Sí, poden ser de tota mena.
De cuina, de viatges, novel·les, assajos, però llibres.
Com si la forma més sublimada de cultura i més autèntica fos aquesta.
Bé, s'ha de dir que ja fa uns anys que s'accepten variants com entrades per anar al teatre
o, si m'apures, una entrada de cine.
Però Déu me'n guarda regalar o tan sols proposar regalar un bal de Netflix
o una targeta d'Eastor de qualsevol consola.
Això no és verdadera cultura.
Potser ja no diferenciant per gènere, però seguim diferenciant per classe.
I avui jo em proposo dir de debò per Sant Jordi regala cultura.
Com hem estat confinats, ens hem vist tots abocats a consumir el que molts encara maldenominen la caixa tonta,
que entre desprecis d'uns i prejudicis d'altres, ha canviat molt en els darrers anys.
Sí, molts encara diuen aquesta màxima tan de moda des dels 2000 de jo ja no veig la tele,
però no se n'adonen que aquesta ha mutat.
I el cert és que en part es deu a que aquests que ja no veuen la tele tenien part de raó.
S'havia de repensar.
I així ho ha fet, amb l'aparició del vídeo on demand o d'internet.
Ells creuran que per escollir què veure a Netflix o a YouTube no estan veient la tele,
però, senyors, això és la tele, la nova tele.
I, per tant, reivindico aquesta cultura televisiva,
que a mi personalment m'ha dut a terrenys molt coneguts de la meva psique,
que abans creia destinats només a la lectura més profunda o a l'estudi més avançat.
He reflexionat sobre la meva existència i sistema de valors a una sèrie d'animació com és The Midnight Gospel,
que a més m'ha fet sentir emocions que no m'afloraven des que vaig descobrir la meva pròpia mortaldat
o la mortaldat dels que més m'estimo, el llegir Pedro Páramo de Juan Rulfo.
O m'ha fet projectar-me a mi mateix cap a la soledat de l'encara llunyana per mi maduresa adulta,
amb la sèrie Afterlife de Ricky Gervé.
I m'he sorprès descobrint que no pensava tant enllà des que vaig llegir
i el coronel no té qui l'escriva.
O directament reobrir una part de la meva vida professional que descartava o considerava menys important
per no tractar-se d'una part gaire creativa o cultural
gràcies al documental Circus of Books de Netflix.
Però ens podem parar a parlar per un moment aquí, a Circus of Books?
Perquè em permet fer encara més èmfasi en aquest intent de reivindicar tota mena de cultura.
Aquest documental tracta, precisament, d'una llibreria.
I fins aquí direu, què té de reivindicació cultural parlar d'una llibreria?
Doncs que es tracta d'una llibreria, sí, però pornogràfica.
I si encara voleu que sigui d'un ninxol cultural més específic,
és una llibreria pornogràfica gay.
Dit així, pot semblar simplement cridaner per al fet de generar controvèrsia o excentricitat.
Però us animo a veure el documental, realitzat per la filla dels propietaris d'aquesta llibreria,
que des dels anys 80 es va voler dedicar exclusivament a posar disposició material
per l'ús de plaer d'una comunitat d'homosexual,
molt oblidada o vilipendiada sovint per la cultura mainstream.
Perquè sí, gràcies a aquest documental m'he convençut que la pornografia també és cultura.
Cultura de gènere, de classe, d'estatus, pot ser profunda o pot ser simplement evasiva,
però cultura al cap i a la fi.
I si us esteu preguntant a quin passat professional i personal em referia abans, és molt senzill.
Veureu, durant dos anys vaig dirigir pel·lícules pornogràfiques per a realitat virtual,
destinades tant a heterosexuals, gays, lesbianes o transsexuals.
No té gaire secret, ja us dic, però mai havia vist aquesta etapa de la meva carrera sota aquest prisma
i, coi, adquireix un nou sentit en la meva cronologia mental que, sincerament, agraeixo.
Doncs, fet aquesta revelació, només em queda esperar que per aquest Sant Jordi,
que ja ha passat, hagueu regalat cultura, de qualsevol mena.
I de cara a l'any que ve, tingueu en compte que es pot obrir una mica més l'espectre
sobre el que considerem o no adequat regalar quan es vol regalar cultura.
I, per cert, si heu fet tard en regalar alguna cosa per Sant Jordi,
més a huevo no ho podeu tenir ara mateix, perquè, com es diu aquest programa?
Ah, exacte. Ja sabeu, tenim Facebook, Twitter, Instagram i els podcasts els trobeu a Mixcloud, Soundcloud o Evox
i tot gratis, eh? Així que ja no teniu cap excusa
i fins i tot per Sant Jordi podeu regalar empanada cultural.
Esti, Ferran, has perdut l'oportunitat de dir-li empalmada cultural, tío.
No, no, és que tu lo estabas respondent de fondo, ahí, quan li he dit
com es diu aquest programa, com es diu aquest programa?
Jo estava...
Empalmada cultural.
Estava entre empalmada o empinada cultural.
I perquè...
Haz una cosa, rebobina, rebobina i mételo, por favor.
O cuando lo saques, cuando lo vuelvas a montar, ponle esto.
¿Y cómo es diu aquest programa? ¿Y cómo es diu?
Ara truculari, ara truculari que ens han vist.
No, no, lo que...
Ahora me molaria hacerme el loco y decir,
hola, de verdad, Ferran, no sabía ese pasado tuyo, tío, pero...
Bueno, ¿y qué ha pasado? ¿Por qué no le sacas más provecho en este programa?
Tampoc, tampoc, és que fos un secret, no me n'he amagat mai,
però és el que deia, no li donava un valor cultural, per dir alguna cosa,
i, a veure, no ens engancharem, eren pel·lícules de disfrute puro i duro,
no era un ensaio sobre pornografia.
Clar, però veus la diferència entre jo afirmada que del mi pasado
en comptes d'un porno, en el Palmar de Troia, com veïn,
hi ha un contrast.
Vamos bien, vamos bien, vamos bien en este confinament.
No, lo que jo estava pensando es que esa divisió entre cultura pornográfica
o culturas secas y porno ya muy separado de la cultura,
la hicieron hace mucho tiempo, en el fondo, con el rollito este
de cuando aún no existía, ¿no?, el sello película X,
cuando realmente no lo habían creado.
Era un tema, de fet, el fet que se separa la cultura pornográfica
té molt més a veure amb la religió o els codis de censura
que no pas amb la cultura.
Pero sabéis que, por ejemplo, esa peli, ¿no?,
¿cómo se llama? La mítica...
O sea, ¿sabes la mítica peli de...?
¿Emmanuel?
No, no, de los 70, una de las películas principales...
Garganta Profunda, sí.
Garganta Profunda, muy bien.
Veo que estáis puestos en el tema.
Muy bien, vale, vale.
Veo que estáis puestos en el tema.
Era mi trabajo, era mi trabajo.
Pero Garganta Profunda era una película que cuando salió
no estaba considerada película X, era una película...
Bueno, de Manuel tampoco, ¿no?
Porque como había metáforas, ¿no?, las cosas artificiales, ¿no?
Un poco chustas, pero demasiado insistentes, ¿eh?
Era como una campana y un cohete despegando,
una campana y un cohete, montada así de manera vertiginosa.
Pero lo que quería decir es que cuando salió esa peli, ¿no?,
y entonces se dieron cuenta, uy, quizás tenemos que empezar
a separar estas pelis de las otras.
Y seguramente lo que comentas de Manuel también, ¿eh?
Que no está...
Bueno, pero Manuel la es considera erótica.
Sí.
Clar que és un subgènere, ¿no?
Pero sí que es veritat que a partir dels 70, 80, aparecen els códics.
De fet, es curioso, ¿no?
La primera película PG-13 que es va a crear para ella
es Indiana Jones y el templo maldito.
Y era porque...
Claro, es de niños, porque es una aventura,
pero hay un momento que le arrancan un corazón a una persona.
Era heavy.
Sí.
Yo recuerdo que me impactó, ¿eh?
Cuando lo vi.
Sí, sí, sí, me ha impactado.
Pero en cambio...
Y aquí nos hemos saltado mucho también.
O sea, esto siempre ha sido como...
Ha estado en el campo de la recomendación.
Exacto, és que és el codi americà que aquí a Europa també existeix,
el rating, però es considera excepte película per adults.
Incluso quan és per major de 18 anys, no és pel·lícula per adults.
Aquí el major de 18 anys és recomanant major de 18 anys
i després hi ha una categoria per sobre de només adults.
Això són les pel·lícules pornográficas purament...
Ojo, però aquí també hi ha un altre subgènere, suposo, de la pornografia,
amb sales X, que és el pornogore que es diu.
És a dir, recordeu que una de les últimes entregues de So
es va estrenar directament en cinésics?
Sí, però això encara s'ha de veure si és una conspiració
que va fer la pròpia empresa de So.
Per promocionar-se, no?
Per promocionar-se, no?
Per promocionar-se, no ho sé.
És que va haver-hi tot aquest bolo.
Però per cert, parlant d'això,
per què tirar...
No, no, no.
Perquè el tema és la literatura pornográfica n'hi ha hagut sempre,
sense anar més lluny, tirar-lo blanc.
Tirar-lo blanc?
És la cosa més porno?
En el final, la literatura no ha hecho falta.
Eso és lo que quería decir antes, no?
En el cine, evidentemente, por su potencial visual,
llega un momento que, y también quizás por una difusión muy heavy,
se dan cuenta que tienen que separar, que tienen que dividir.
La literatura no ha sido, aunque sí que existe,
la etiqueta de literatura erótica.
¿Cuántas novelas conocemos que estarán en otros apartados de la biblioteca?
Esos libros que van en papel de aviar y forran la portada, no?
Es que me estoy leyendo 50 sombras de Grey.
Es que es como si es parla bordadeu.
Es cierto que al final el porno forma parte de nuestras vidas,
el que consumimos y el que generamos,
pero a la hora de la verdad,
¿lo consideraríamos cultura, joder?
Jo crec que sí, malauradament.
Algun dia, si voleu, ja parlarem,
perquè avui encara que no us sembli no hem vingut a parlar de porno.
No, no!
Però, algun dia, si voleu, parlarem del que significa la cultura porno.
Perquè és veritat que hi ha tot un apartat
de com s'ha portat la filosofia del porno
que no el deixa gaire a bon lloc.
És a dir, que com a cultura és una miqueta destructiva.
Bueno, però també diferenciem amb erotisme, no?
Sí, sí, és molt important.
Però perquè, bueno, ja ho dic,
que és un tema que donabas bastant.
No, sí, además el erotisme
tiene que estar implícito en casi toda obra,
porque muchas veces también nos confundimos
y solo vemos el erotisme
cuando ya juega un componente desexacto,
pero a la hora de la verdad
puedes seducir con otro tipo de erotismo.
Pero, no, esto, yo lo comentaba
cuando te oía sobre regalemos cultura
y regalemos todo tipo de cultura
y eso me parece bien los 365 días del año,
hostia, a mí me parece que en Sant Jordi,
y llámame Clasicón,
lo que tendremos que seguir regalando son libros, joder.
que esto al final, que al final sí se creó en un momento,
es gracias a, o sea,
con la intención de promocionar la lectura y los libros.
Entonces, que ahora encontremos como una especie de sucedáneo,
sí para otros días, pero no para Sant Jordi, ¿no?
Sí, com lo de regalar entrades al teatre, ¿no?
Que sembla com més legítim,
perquè el teatre ve d'un fulletó o ve d'un llibre,
i llavors la gent...
Bueno, però perquè també és molt més de tant en tant.
És a dir, si siguem sinceres,
la majoria de gent que es regala els llibres
se'ls regala, perquè si no,
durant l'any tampoc et regales llibres.
O sigui, és una cosa més anecdòtica.
La teoría de la disc.
Pero els que no regalamos llibres durante l'any,
¿qué nos los volvemos a regalar en Sant Jordi?
Hombre, sí, bueno,
i els que consumen porno en Sant Jordi
també lo consumen.
Però no, però lo que vengo a decir
és que en Sant Jordi...
Ja, però en Sant Jordi
puedes hacer lo que te dé la puta gana,
pero si tienes que regalar algo...
Bueno, este año no hemos podido hacer mucho, ¿eh?
Bueno, pero los libros y las rosas
se han podido regalar,
aunque dentro de otros conceptos
aún son más caras las rosas.
No, pero lo que vengo a decir
es que me parece muy bien el discurso
de que todo vale en la cultura,
siempre que haya una justificación
o una reflexión previa,
pero en Sant Jordi no todo vale, joder.
Esto es lo único que quería decir.
Has venido como muy conservador, ¿no?
Voy a dir, Caput se portes una secció
reivindicada en las realidades de Sant Jordi.
Siempre, sabes que soy un tío de historia,
soy un tío de librillo,
y entonces Sant Jordi si me llena de joya
es porque en el fondo es lo que es, tío,
una mezcla de naturaleza, belleza y conocimiento.
Y ese conocimiento en forma literaria
y no lo podemos olvidar.
Llavors, avui, que este programa
después de Sant Jordi,
primer Sant Jordi, esperem que últim confinats,
esperem, porque...
Bueno, yo creo que otro confinado seguro que cae, ¿eh?
El de julio, ¿no?
A lo mejor llegamos al de julio.
Pero bueno, llavors, ¿qué porteo avui?
¿Qué porteo avui para...
Bueno, tú ya lo has dicho, tú ya lo has dicho.
Yo vengo a tirar un poquitito de la tradición de Sant Jordi
y entender por qué hacemos el qué, el com y el cuan, ¿no?
Y nada, ya lo veréis.
Yo también agafo...
Yo también agafo...
Clase d'historia, ¿no?
Clase d'historia.
Sí, exacto.
Yo como no puedo salir a hacer rutas en la calle,
pues os la hago de manera regafórica.
Yo agafo una altra tradición muy nostrada de Cataluña,
que es la matanza de zombies.
I ya que yo os porto molt a dient a Sant Jordi,
que es Resident Evil y sus sagas.
Resident Evil.
És pel vermell de la sang, ¿no?
I la rosa.
Sí, clar.
Va, va, va, va.
Ha estat superlligat, perfecte.
Doncs ja avui no us porto res.
No, nosaltres...
Hòstia, puta, tío.
No me regalaste un libro en Sant Jordi.
No, no me regalaste una rosa en Sant Jordi.
I lo llevo esperando mucho tiempo.
Et vaig enviar un link a un vídeo molt interessant
que té relació amb el que hem comentat a l'editorial
i no l'has vist.
No importa que t'hagis descarregat.
Però jo ja te lo he dicho.
Jo solo acepto libros...
O sea, rosas también, ¿eh?
Pero si me tienes que regalar cultura,
me tienes que regalar libros, guapetón.
Bueno, té subtítols al vídeo.
Són molt repetitius.
Qué bien.
No, le he hecho poca broma con el...
Bueno, esto lo podemos comentar después, ¿no?
Sí, pero avancem, si vols, cap a la secció
i continuem parlant després.
Vinga.
Adelante.
Cultura.
Cultura.
Cultura.
Cultura.
Cultura.
Cultura.
Cultura.
Cultura.
El mes de abril está a punto de decir adiós.
Y habrá sido, para sorpresa de todos, un mes entero de confinamiento.
Sí, claro.
Más lo que ya llevamos y lo que nos queda.
Pero abril al completo.
De 15 en 15, o de 2 en 2, que suena mejor.
Con teorías de maratonianos, o con el piano piano si arriba lontano.
Pero insisto, abril al completo.
Un mes, además, que con aguas o sin ellas, es el mes de la apertura.
Aprilis.
Y aprile, que diría Ovidio.
El mes que sienta la primavera y que suele dar cabida a la Semana Santa.
Un mes que alberga el Día Mundial de la Salud y el Día Internacional de la Madre Tierra.
Poca broma.
Bueno, o más bien mucha ahora mismo.
Y el Día Mundial del Diseño.
Y el Día Internacional de la Danza.
Si hasta fue el mes que vio nacer al mismísimo Leonardo da Vinci.
Y para rematar, nada, unos añitos más tarde, a un servidor.
Por si no quedaba claro lo importante que es abril.
Aunque fuera bromas, si por algo o alguien es realmente importante este bendito mes,
es por nuestro querido San Jordi.
De eso no hay duda.
Y si quedaba alguna, el pasado 23 de abril se nos fueron todas.
En las noticias, las imágenes de una Barcelona desierta provocaban la tristeza de una población paradójicamente sorprendida.
Como si tomáramos conciencia de la gravedad de este confinamiento al no poder salir a la calle durante ese día en concreto.
O más bien, al no poder ver la ciudad que no se ha visto crecer, abarrotada de gente en busca de libros y de rosas.
¿Y por qué?
¿Qué tiene este señor llamado Jordi o este 23 de abril que tanto nos importa?
A ver, lo más evidente.
Aquello que cualquiera puede entender con un simple contacto visual, y que de hecho, todo extranjero suele pensar cuando llega a nuestras calles, en tan importante día,
es que estamos ante una expresión ciudadana del todo festiva, pero a la vez representativa de dos valores fundamentales,
como son la belleza, la naturaleza y el conocimiento.
Y de un modo más concreto, el amor y la cultura.
¿Y no es bonica yo?
¿A quién no le gusta ver la vida cubierta de rosas y de libros?
Si hasta San Pedro se apiada de nosotros en ese día, y casi siempre nos regala las mieles del clima primaveral.
Sí, sí, y en el confinamiento también.
No sé si para joder o para animar.
Pero pensad que solo en Barcelona se vendían, y se venderán, dos millones de rosas para San Jordi.
Tantas rosas que la producción nacional ya no alcanzaba a satisfacer la demanda local.
Pero bueno, hoy no hablamos de consumo, sino de amor.
Así que supongo que por eso, por el amor, la liada de San Jordi es de las pocas tradiciones que no hemos puesto en entredicho en la actualidad.
Puede que hayamos hecho algunos arreglos, pero la diada ha conseguido superar incluso el examen del tiempo y de la nueva perspectiva moral.
Porque claro, ¿qué era eso de las rosas para las mujeres y los libros para los hombres?
¿Por qué narices nadie me regalaba a mí una rosa?
Bueno, la verdad es que siguen sin regalármela, pero diría que aquí el conflicto era la inversa.
Y aunque lo cierto es que durante el siglo pasado la balanza estuvo demasiado desequilibrada,
Más que todo, porque las rosas mueren, pero los libros no.
Durante los siglos previos la cosa no estuvo tan mal.
Y no lo estuvo porque el libro no formaba parte de la ocasión.
Pero ya se regalaban rosas como expresión de amor.
Desde el siglo XVI que se regalan rosas en la ciudad de Barcelona para San Jordi.
Mientras que el libro no se suma a la fiesta hasta el año 1927.
Pero, ¿por qué libros? ¿Y por qué rosas?
Y sobre todo, ¿por qué el 23 de abril?
Pongan atención, porque esta es la historia más cinematográfica que conozco.
Adaptaciones, revisiones, remakes, seriales...
Y como en el buen cine, los saltos en el tiempo y el espacio están garantizados.
Empecemos por lo más reciente, por el libro.
Que leo esta celebración a un nivel superior.
Porque muchos se preguntarán, ¿por qué no se decantaron por el clavel para compensar tantos años de rosas?
¿Por aquello del amor femenino y del masculino?
Pues no, libros.
Pero es que los libros, ni mucho menos llegaron para igualar la situación.
La intención inicial simplemente fue la de establecer un día anual para promover el libro y potenciar la lectura.
Sí, señores, sí.
Esto ya pasaba hace años.
Ya se oiría en los años 20 eso de que los niños no me leen.
Y seguramente, por eso, el escritor y editor valenciano, aunque con nombre de cantante, Vicente Clavel,
propuso en la Cámara Oficial del Libro de Barcelona la celebración de dicha feria literaria.
Pero ojo al dato.
No el 23 de abril, no.
Sino el 7 de octubre, que es el día en que nació Cervantes.
Y oigan, la propuesta funcionó, ¿eh?
En marzo de 1925 se aprueba dicha celebración en Barcelona.
Y un año más tarde, España toma ejemplo y el rey Alfonso XIII firma un real decreto
por el que se crea oficialmente la fiesta del libro español.
Habéis visto, ¿no?
Nosotros siempre quedando tendencia.
Pero entonces, ¿por qué en Alices lo celebramos el 23 de abril?
Volvamos a Cervantes, que en él está la respuesta.
Y en el buen tiempo, claro está.
Porque don Miguel nació el 7 de octubre, sí.
Pero murió el 23 de abril.
Como nuestro querido Jorge de Capadocia, San Jordi.
Toma coincidencia.
Bueno, realmente murió el 22.
Pero entre que lo enterraron y toda la pesca, se nos hizo el 23.
Y el 23 mola más, ¿no?
Que tenemos a San Jordi, ya lo he dicho.
Además, pongan cuidado.
Que el 23 de abril murieron unos cuantos escritores más.
Nuestro queridísimo Josep Pla.
Aunque ya con la fiesta en marcha.
En el año 1981.
Pero algunos incluso en el mismo año que Cervantes.
Como el otro Garcilaso.
Inca Garcilaso de la Vega.
Y atención.
Nada más.
Y nada menos.
Que William Shakespeare.
Así que imaginad si valía la pena pasar la fiesta del 7 de octubre al 23 de abril.
Cervantes se encuentra con Shakespeare.
Y encima bajo el sol primaveral.
Y de este modo, el 23 de abril de 1930.
San Jordi pasa a tener compañía literaria.
Y el resto ya es historia.
Y lo curioso es que no solo hemos sido los pioneros de España.
Sino del mundo entero.
Porque desde 1995 y por decisión de la UNESCO, el 23 de abril también es el Día Internacional del Libro y del Derecho de Autor celebrado en muchísimos países.
Pero en ningún lugar, como a casa, ¿verdad?
Puede que ya no seamos los únicos recordando al santo y promocionando la lectura en el mismo día.
Pero aquí, el 23, tenemos la rosa.
El amor y los enamorados.
Y eso, señoras y señores, sí que nos hace únicos.
La rosa, que no el santo.
Porque supongo que a estas alturas nadie sigue pensando en San Jordi como un caballero del medievo catalán, ¿verdad?
Que ya sé que es el patrón de Cataluña desde el año 1456.
Y que tenemos la Cruz del Santo, roja como las rosas, en el escudo de Barcelona.
¿Vale?
Pero diría que también aparece en la bandera de Inglaterra y en la de Georquia.
En el escudo de armas de Aragón.
En la bandera de Cerdeña.
En el escudo del estado alemán de Renania.
En Génova, Coblenza, Montreal, Friburgo, Londres, Milán, Almería.
Y podría seguir.
Pero creo que ya sabéis a la idea de lo importante que era San Jordi.
Bueno, Jordi, Jorge, George, George, Georgos o como ustedes prefieran.
¿Y por qué tanta fama?
¿Por matar a un dragón?
No creo, ¿no?
Eso llegó mucho más tarde.
Más bien, por morir.
Y no precisamente frente a un dragón.
Sino en manos de Diocleciano.
El emperador romano que lideró la mayor y más sangrienta persecución del imperio contra los cristianos.
Entre ellos, nuestro querido Jordi, de Cappadocia, sí.
Y nuestra querida Eulalia.
Es decir, San Jordi y Santa Eulalia.
Ella en Barcelona.
Y él frente a las murallas de Nicomedia, en Anatolia.
Pero sorprendentemente, los dos en el mismo año.
Trescientos tres años después de Cristo.
Cuando la mayoría de los romanos aún preferían ser paganos.
Pero también acabaron sucumbiendo, ¿eh?
Y si no, que le pregunten a Constantino I, que no Romero.
Y es que la muerte convence.
Y la literatura remata.
Y si remata, vuelve a convencer.
Pensad una cosa.
Si durante los primeros siglos posteriores a su muerte, San Jordi fue adquiriendo fama.
Primero en la Roma oriental.
Y finalmente más cerquita de casa.
De la nuestra, ¿eh?
En esa suerte de exageración dialogada que harían del santo, con cada palabra,
un hombre cada vez menos hombre y cada vez más santo.
Imaginad lo que sucedería cuando al bueno de Giacopo de Abarazze,
o de la vorágine, que mola mucho más,
un dominico y arzobispo de Génova,
se le ocurrió escribir durante... 30 años, más o menos,
todas esas historias que corrían sobre mártires cristianos en una única obra.
La tan conocida Leyenda Áurea o Dorada.
Y que sepáis, los que no la habéis oído nunca mencionar,
que fue uno de los libros más copiados durante la Baja Edad Media.
De hecho, aún existen más de un millar de ejemplares manuscritos hoy en día.
Y que recoge principalmente las lecturas sobre la vida de unos...
180 santos.
A partir de obras antiguas y de gran prestigio como...
los propios evangelios.
¿Y eso para qué?
Pues para entretener y para promocionar la religiosidad popular.
Vamos, una suerte de Netflix literario de la Edad Media,
donde había mucha ficción y poca facilidad histórica.
Y así a Bartolomé lo desollaron vivo mientras recogía su propia piel,
a Sebastián Mártir lo mataron dos veces, que con la primera no bastaba,
y a Jorge de Capadocia le salió un dragón.
Y nosotros le pusimos una flor, sí.
Y es que, puestos a inventar,
hagámosle caso a Jan Amadas
e inventemos qué sucedió en Bonblanc.
Bueno, Adriano, molt bé, t'has guanyat la propina, eh?
Aquí, d'aquí, que se note, que se note, que se note.
Trinco, trinco, no?
Trinco, trinco.
Una pregunta, perquè has parlat de tot,
però del drac, només l'has mencionat,
el drac ha de simbolitzar alguna cosa,
és impossible que el drac no simbolitzés algo.
Bueno, o sea, se ha trabajado mucho sobre esa idea
de que el dragón, al final, representa el mal, no?
Sí, no, jo sempre ho havia entès,
ho havia llegit por ahí,
que és com la nació extranjera, l'invasor,
la otredad, la otredad.
Ostia, pero realmente no, eh?
Bueno, y esto puede que lo haya oído en algún momento.
A ver, está claro, ¿no?
Que si lo que tienes es un reino aparentemente feliz
y viene un elemento disruptivo desde fuera a dar por culo,
pues claro, es el extranjero.
Pero no, normalmente lo había vinculado más
a la idea de la gran maldad.
Porque, de hecho, si te fijas en cómo ha sido representado
en el pasado, a veces parecía un cocodrilo,
a veces parecía una serpiente.
Había esa imagen como reptilínea, ¿no?
que está tan asociada a la tradición cristiana
y a los elementos de la maldad cristiana.
A part de la simbologia simplista
del drac como gran element mitològic, ¿no?
Es decir, es la serpiente evolucionada.
Exacto, exacto.
Es el mal al extremo, ¿no?
Pero después hay otro extremo,
que es el del Ferran a la editorial,
que es el PAF.
Brutal, tío.
No, pero sí, el otro día,
no sé dónde fue que leí,
que estaba la misma leyenda,
pero en Japón también,
y claro, cambiabas un poquito los elementos,
pero representaba lo mismo.
Pero el drac siempre es la gran serp.
És a dir, al Japó, precisament,
o al Orient,
el drac se'l representa
com el de bola de drac, ¿no?
Sí, sí, sí.
Aquesta serp s'encera
inclús a la cultura mesoamericana,
també, el drac de plomes, ¿no?
És aquí a Europa
que li hem posat ales
i li hem posat banyes
i li hem dit aquesta mena de drac
que és una mena de llegart,
de lagarto gigante.
Però què és això?
Jo ja havia vist aquest simbolisme
a la nació estranger
i potser és el que dius tu, Adrià,
que no és més senzill.
No, no.
Simplement és una manera
de elevar l'heroi, el sant,
amb la bèstia mitològica
més bèstia possible.
Exacto.
I jo he escuchado, además,
lo que tú dices,
que es decir,
el dragón simboliza tal,
¿no?
Al final,
todos los animales
tienen una pequeña representación conceptual,
pero en este caso,
tampoco me complico,
cuando hablo del dragón,
está claro que es el español,
el de Madrid,
y ya está.
No es el árabe que viene,
el musulmán que viene a l'Ándalos.
I una altra cosa
que també volia preguntar-te,
a ver,
és com és?
Ja ho has dit,
el Jordi,
l'adopció del Jordi,
de Jorge,
de Jorge,
com a gran patrón
de tants llocs.
I què té d'especial
aquest personatge
de Capadòcia?
Perquè és un màrtir més,
¿no?
Al cap de les dades.
Claro,
és el que jo contaba.
Que t'has deixat el gorca vasco,
t'has deixat.
Sí, és verdad.
I el Xurxo,
i el Xurxo gallego.
Però no sabría decirte
si por ahí,
a ver,
me sorprende muchas veces
porque evidentemente
no cargo con todo ese conocimiento
día a día,
pero hay veces que digo,
hòstia,
¿dónde es que también hay
Sant Jordi?
Bueno,
no?
Jorge de Capadòcia
y claro,
de repente digo,
hostia,
aquí también.
El otro día aluciné
con lo de Almería,
no me acordaba
que en Almería
también era el patrón,
pero el tema es que esto decía
que era cinematográfico,
¿por qué?
Porque de una pequeña historia
que se va enriqueciendo
y con el paso del tiempo
no sabes cómo se va trasladando
de un lugar a otro
y se mantiene
y quizás hay un nuevo elemento histórico
que ahora vuelve a afianzar
la historia,
porque claro,
seguro que ha habido
un mogollón de historias
súper interesantes
que han marcado una época,
una historia
y un pueblo
y una creencia,
pero después han ido
diluidos en el tiempo
porque no ha habido
una nueva repercusión.
Claro,
Sant Jordi pasa de ser
un mártir
en época romana,
¿no?
En la que,
joder,
en tanto que se...
Pero uno de muchos,
pero uno de muchos.
Claro,
en época romana,
es lo que te iba a decir,
en tanto que el cristianismo
no estaba aceptado
y de hecho incluso perseguido,
pues cantidad de mártires,
ya lo menciono,
que está hasta nuestra querida
Santa Eulalia.
Lo gracioso
es que murió en el mismo año,
no sé si esto
se ha puesto de acuerdo.
Eso me va a ser
curioso,
del calendario gregoriano,
si estaba bien o no.
Exacto,
pero me agrada
porque es como una generación
del 23 de abril.
¿Sabes qué?
Sí, me agrada.
La generación del 303.
No, no, no,
es que a més me agrada
también porque ahora,
bueno, no lo sé,
pero potser hem d'afegir
un nou talentoso artista
a aquesta,
que es Kim Jong-un.
¡Ostras, es verdad!
¡Es verdad!
Sí, sí, sí,
¿qué ha pasado al final?
Bueno, no se sabe,
no se sabe,
está oculta,
la información está buena.
¿Y se va a saber?
Bueno, a la larga sí,
a la larga sí,
y yo creo que le juega
una baza importante a él
que estemos confinados
sin coronavirus,
es decir, bueno,
a él y a su mundo
y yo creo que cuando la vida
empiece a recobrar
un poquitito su ritmo
acabará saliendo la noticia
de una manera más sólida, ¿no?
Porque sería la noticia,
sinceramente,
sería la noticia,
pero turnan a dudarse.
No, esto es lo que decía
de Jorge, ¿no?
Al final es un tío
que es un simple mártir
de la época
que tampoco tiene un,
o sea, por ejemplo,
el final de Santa Eulalia
me parece mucho más heavy,
¿no?
Con los 13 castigos.
Sí, sí, sí.
Es muy épico.
Es muy épico.
No sé en qué momento
se hincha esa historia,
pero a lo largo del tiempo
se ha ido hinchando
y muchísimo.
La muerte de,
y he investigado bastante,
la muerte de Jorge
no parece tan,
tan dramática.
O sea, bueno,
es simplemente un tío
que se planta cara
a un emperador romano
que decide perseguir
a los romanos
y él siendo parte
del ejército romano.
Aquí está la...
Claro, supongo que es eso,
el que descubre la verdad,
¿no?
El de I was lost
and now I'm found,
¿no?
Que el tío,
he visto la luz
y ahora lucho por Dios,
pero que tampoco
fue un acto heroico,
no está recuperado
en Jerusalén.
Bueno, el acto heroico
es que él podía
haber pasado desapercibido,
¿no?
Porque al final
él formaba parte
de los que tenían el poder,
pero él decide no,
no decir,
no seguiré con nosotros
porque yo soy cristiano.
Es el espartacus.
El tema es que esa historia
se podría haber diluido,
pero es en la Edad Media
que cobra mucha fuerza
y sobre todo cobra mucha fuerza
porque se le vincula
a la idea del caballero,
¿no?
Y entonces, claro,
mientras aquí
para nosotros
es una imagen de romanticismo,
¿no?
Y casi una imagen de amor,
hostia, pues ejemplo,
ves la rosa inglesa
representa otra realidad,
una realidad medieval,
¿no?
De los antiguos condados.
Sí, pero es curioso,
Adriano,
com amb un salt
molt més contemporani,
tota la creu de Sant Jordi
i el propi emblema
de Sant Jordi,
a Anglaterra,
per exemple,
la van adoptar
els skinheads.
Bueno,
pero porque hay una idea
de nacionalismo total.
Bueno,
pero porque es la idea
de nacionalismo.
Al final,
el concepto
de la skinhead
más de derechas
y clásicón,
¿de qué bebe?
De los valores clásicos también,
¿no?
Entonces,
como son lo nacional
y lo religioso.
Y al final,
entonces,
no me puedo estar
discutiendo con ellos,
pero está claro
que en el momento
que portas la cruz roja
está representando
no solo a...
A part de que
és un símbol
molt fort,
les creus
acostumen a ser símbols
de culturas feixistes,
de fet,
el feix,
el logo
dels feixistes
que son els dos feixos,
també fan una creu
perquè marquen
aquesta mena
de solidesa,
d'objectiu...
Bueno,
aquí el que serien
aquesta vessant
més ultracatalana,
que són aquells
que es diuen
els 33,
el Catalunya catalana...
T'ho hauràs d'explicar,
t'ho hauràs d'explicar això.
No,
però tu ho saps,
Adrià,
i tant i tant.
Pues també van
amb els símbols,
tota la simbologia...
Bueno,
és a partir
d'anar al morà
que seria
la vessant
més lleu,
però després
t'en base
a coses més...
Bueno,
això que dius tu
Ferran,
amb els símbols...
Con el medievo
cuando la religió cristiana
estaba tan...
Vamos,
és que era el estandarte,
¿no?
Al final,
de hecho,
el grito de Sant Jordi
se ha utilizado
como grito de guerra,
¿eh?
¡Del palosomi,
Sant Jordi!
¡Atacem!
¿Sabes?
Pero a la catalana
y a la inglesa
y a la francesa,
es decir,
es un grito de guerra.
De hecho,
lo podéis buscar
también eso
porque es muy curioso.
Exacto.
Por San Jorge
yo lo había oído,
sí.
Por ejemplo,
es el patrón
también de Aragón,
¿eh?
Es súper importante
en Aragón.
No se celebra
como lo celebramos nosotros
con el regalo de la rosa.
No es la diada
de Sant Jordi
pero es la festa patronal.
Exacto.
No tiran tanto
del libro y de la rosa
como nosotros
pero es la fiesta patronal
y lo es
porque parece ser
que en una época
de la corona de Aragón
de cierto esplendor
en una de las batallas
se nombra como Sant Jordi
como el gran representante
que le salvó
de esa batalla
porque estaban a punto
de perder, ¿no?
Como al amuleto, ¿no?
Sí, exacto.
Como el murciélago de Valencia
con Jaume Aprimé
y por eso está
en el escudo de Valencia,
¿no?
Sí.
Por ejemplo.
Entonces, al final
hay ciertos como personajes
que parece ser
que facilitaron una victoria
y eso es lo que ha ido
subiendo la imagen
y yo creo que también
lo poliédrico que es, ¿no?
Que tanto vale para la iglesia
como para ser un caballero romántico
como para ganar una guerra, ¿no?
Es decir, al final es como
se mueven muchas realidades
y eso hace que haya sobrevivido
hasta nuestros días.
Sí, pero yo también...
Bueno, como arrastro.
Enfrecció, ¿eh?
Em refereixo que
també hem adoptat
el Sant Jordi
com el nostre
nostrat Sant Valentí.
Sí, eso totalmente.
Pero eso
potser té a veure
amb la Rosa
més que no
amb la Rosa
que nosotros
la Rosa
es la original.
También es verdad
i això
i això se m'ha escapat
de dir-ho abans
que segurament
també s'escoll
Sant Jordi
com a diada
interessant
pel fet
que és
molt a prop
del canvi
d'estació, ¿no?
És a dir, que és
principi de
gairebé
o no
no és principi
de primavera
és un mes després
però és això, no?
Que sempre
estem al voltant
del 20, 21, 24
quan és Sant Joan, no?
Esto es algo que es así, eso.
És tres mesos
abans de Sant Joan
o dos mesos
abans de Sant Joan
és tres mesos, quatre
després del Nadal
llavors
és una data
que ho convé.
Sí, és un mes, como decía
superprimaveral
de hecho
lo de Santa Eulàlia
sabéis que Santa Eulàlia
es la Santa Patrona
pero
comparte con la Mercé, ¿no?
Sí, de hecho
la primera
va ser la Eulàlia
i després
va a ser la Mercé.
Exacto
i això també
tiene que ver un poco
con la pérdida
de los derechos
y la independencia
de Cataluña
es decir
Santa Eulàlia
era cuando
el reino de Cataluña
y Aragón
por así decirlo
y ya con el paso siguiente
a la creación de España
por así decirlo
es la Mercé
pero de hecho
la celebración
se ha adquirido
más importancia
es porque la Mercé
es en septiembre
y Santa Eulàlia
es en febrero.
Se supone que Eulàlia
murió el febrero
del 303
la celebración
en febrero
¿qué se hace?
Si te vas por la zona
de la catedral
hay una pequeña celebración
no tiene ni mucho menos
el valor que tiene
la de la Mercé
todo y que siempre llueve
pero en el fondo
es septiembre
que si es buen nuestro clima
com a anécdota
jo anava a una escola
de monges
y la meva professora
la meva tutora
durant molts anys
va ser la germana Eulàlia
y ens va machacar
amb la historia
yo me la miraba
y dios
tú lo que te pasa
es que tienes
enveja de la
sort Mercedes
entonces tú estás
con una ràbia
que a la Eulàlia
la van fotre
una bota de vil
i van posar vidres
y yo
perdí un momento
estamos seguros
que es Santa Eulàlia
o esta es otra
porque han muerto
de tantas maneras
los santos
porque eso
que eso
es todo en uno
lo que mola de Santa Eulàlia
es que son todas las muertes
sabidas y por haber
hacia los mártires
en una
es como yo
y yo más
pero es que por cierto
l'estudi del Sants
que ahora lo estaba buscando
es diu
agiografía
sí, agiografía
algún día
podríamos dedicar
un programa agiográfico
esto es el trabajo
del libro este
que mencionó
de la leyenda áurea
que en el fondo
me gustaría saber
si entre esos 180
mártires
se contempla también
la muerte de Eulàlia
porque está claro
que ese es el culpable
el tío este
el que he mencionado
este es el culpable
fem tard
per preguntar-li
el del Palmar de Troia
que se li van aparèixer
tan sants
saps
que li pogués haver preguntat
el del colgao
m'interessa
al final es queden
amb la nena
amb la nena
maca
amb la dona maca
que és la verge
però quina és el colgao
és el colgao
jo me quedé impactado
por la voltio
el colgao
és el yonki
del campo
a través
aquell
que ha descampat
i una altra cosa
que també comentaves
Adriano
això del que ja
de fet ho has comentat
quan hem entrat
amb el programa
com la cultura
rotllo literària
necessita
de forma cíclica
un boost
cada x temps
han de dir
oye que los niños
no leen
que ho has dit
a la secció
que és curiós
com això
li passa a certes
famílies culturals
al cinema
ara li ha tocat
amb les festes
del cine
i tal
al teatre també
de quan en quan
fan alguna mena
de promocions
o la música
que es veu molt
emparada
a festivals
de música gratuïts
com la Mercè
per exemple
les festes populars
i tal
en canvi
hi ha altres coses
que no acostumen a tenir
aquests moments
de boost social
i no ho dic
pels videojocs
en concret
però jo crec que igual
també té que ver
amb el fet
que com hi ha tant
tant pússing
en tot
com continuament
hi ha evidentment
discursos
que la petan
i que la petan
facilmente
que no hi ha que
metere tanta publicitat
el fútbol
té publicitat
però ademàs
és que la peta
lléga un moment
que se acaba
descompensant
tant la balança
que todo aquello
que jo crec que
seguiría influyendo
igual
quizás no al nivell
del fútbol
joder
desgraciadamente
però seguiría fluyendo
però claro
com le meten
tanta intenció
a movidas com el fútbol
pues claro
hay que recuperar
les otres
que van quedando atrás
hi ha que fer
discriminació positiva
de la literatura
però jo crec que
tiene que ver
con eso
con la intenció
tan pushy
que tenemos
con todas las cosas
de más, más, más, más
claro
en ese más, más, más
hay muchas
que quedan atrás
jo ara estava viendo
un documental
que no sé
si lo habéis visto
que és una maravilla
se llama
Los libros de Nueva York
era un documental
que tenían que estrenar
justo en el
Barcelona Field Fest
no lo visteis
però os hablé
entre setmanes
sí, sí
y claro
evidentemente
bueno
habla de la imagen
del librero
alguien que se movía
muy cómodamente
en librerías
de Segunda Amado
en el pasado
rescatando pequeñas joyas
que quizás
ni los propios vendedores
sabían que tenía
estudiosos
del libro
casi como
una forma de arte
que en la medida
en tanto que
nos hemos ido
hacia un mundo
donde el conocimiento
ya no requiere de libros
porque el conocimiento
está en un ordenador
en una pantalla
claro
¿qué le pasa al libro?
el libro va quedando
aún más arrinconado
la lectura no necesariamente
porque la peña
pues podemos
ya te digo
instruirnos
de otra manera
pero los libros
van quedando arrigonados
y van cobrando
como esa especie
de magia
ya no es un libro
en sí
ya es como una obra
de arte
ya es una pieza
ya es el objeto
es algo que
aquí está la diferencia
que yo li veig
que es
la familia cultural
no mor
la lectura no mor
pero el format
el libro
sí
y hay una por in arena
en eso
que yo entenc
que es que
el contingut digital
desapareix
el contingut digital
no es una cosa física
que tú puguis conservar
es a dir
tots tenim mil còpies
del mateix llibre
i en canvi
arxius digitals
sí
també els tenim copiats
mil vegades
però a saber
i necessites un aparell
perquè es reprodueixi
etc
clar jo entenc
el conservar la cultura
sempre que es fa
sense ficció
del futur
es descobreix un llibre
com el libro de Eli
que és la Biblia
clar jo entenc
aquest valor
que tenen els llibres
aquí ningú
està posant en dubte
el valor de la literatura
perquè la literatura
no ho és tot
clar però aquí hi ha una cosa
que jo he estat
durant moltes
i que segurament
vosaltres també
amb tot això
del confinament
i que s'estan cancelant
ja amb llibres
no només al Sant Jordi
sinó
que s'estan cansant
totament a fires
de llibre
o de còmic
o de tot
però hi ha molts artistes
ja sigui música
ja sigui llibres
estan posant a la seva cultura
gratis a internet
des d'un punt de vista
de bueno
ja que no
es pot no sé què
no sé si us hi heu trobat
però jo he anat rebent llibres
o mailing
de que regalen còmics
o que regalen
el que sigui
o fes de música
jo el que he vist
és que ofereixen digitalment
més barat
perquè
s'ha de dir una cosa
és a dir
inclusió que
últimament he llegit
més digital que no físic
per comoditat
quan hi ha un llibre
que realment m'agrada
és una miqueta com
i ara seré
com quan veus una pel·lícula
de forma poc lícita
però dius
m'ha agradat
l'aniré a veure al cine
o me la compraré en DVD
amb els llibres
em passa que si jo
em descarrego un llibre
o algú m'ha deixat un llibre
o he anat a la biblioteca
a buscar un llibre
no clar
la biblioteca és una altra història
perquè jo sí que faig aquest procés
jo a la biblioteca vaig molt
i quan algú m'ha agradat
m'ho compro
és un llibre que t'hi has tèner
ahi vaig
ahi vaig
aquí vaig
que el llibre
el llibre ha d'haver
un objecte de col·leccionisme
més que
un objecte
amb una fi
però jo no estic dient això
jo no estic dient
no dic això concretament
com a debat
sinó estic dient
que el que m'està sorprenent
és veure que hi ha
una mena de pique
de la mateixa manera
que pots trobar
300 directes
ara mateix
tothom està en directe
a Instagram
ja sigui fent un concert
en gratuït
ja sigui fent una cantada
de poesia
a veure qui és l'artista
que cuela més informació
en les altres cases
llavors què passa
el puixi
que jo deia
esa especie de
tenemos que estar todos
ahí arriba
arriba
sí però és que hi ha
una competició
de gratuïtat
això és nefasto
exacte
això és el que jo penso
hi ha molta contura gratis
que després
a més són justament
els sectors
que tenen menys ajudes
que això ho estem veient ara
i després tíos
que hacen radio
també gratis
i que te cuelan
los programas
semanalmente
no no
esto es intolerante
esto es intolerante
pero intolerante
a la lactosa
nosotros no
però nosaltres
no fem puixi
Adrià no
nosaltres no fem puixi
escoltem si bons
i si no
jo seguro que no
doncs
escolta
portem un bon ratet
parlant
d'això
que pensàvem
que ho teníem
bastant
de tibanaït
que me parece
que Polo
jo sé que
el tema
de los videojuegos
me cuesta más
seguiría un poquito
con los libros
pero seguro que hay
un libro detrás
de ese videojuego
que no
un libro no
pero literatura
se ha escrito
y bastante
avancem o qué
vale vamos a ello
videojocs
carreres deserts
supermercats
saquejats
risc de contagi
devoradors
de paper higiènic
alcaldes
que mosseguen
policies
avui deixem
davant del micròfon
i agafem
la màquina
d'escriure
que és l'únic objecte
que ens salvarà
de tota aquesta pandèmia
avui
ens endinsem
en el tenebrós món
de
present evil
fa poc
el Ferran ens portava
Little Nightmares
un videojoc
que combinava
pors
i terrors infantils
però avui
podríem dir
que el que us portem
és una saga
de videojocs
que el podríem
catalogar
com a Big Nightmares
no només
perquè te cagues
vivos
sinó perquè
tracta molt bé
també aquests terrors
potser més adults
estem parlant
de la saga
Resident
Resident Evil
o Resident Evil
com diríem
de tota la vida
a més fa uns mesos
vam entrevistar
Elo Tortosa
que és el president
de Retromaniacs
i vam estar parlant
dels 40 anys
de Capcom
però no només
en el sentit retro
de tots els jocs
que havíem fet
sinó també
les seues capacitats
com a companyia
per arribar a realitzar
uns remakes
que són brutals
i això és el que us portem avui
els remakes
que han fet
els dos últims anys
la companyia Capcom
sobre Resident Evil
la setmana passada
o fa una setmana i mitja
va sortir
Resident Evil 3
Nemesis
el remake
i l'any anterior
va sortir Resident Evil 2
us comentarem
aquests dos jocs
originals
de finals dels 90
i com els han traspassat
a la jugabilitat
d'ara
però és que no només
és Capcom
que s'està apuntant
diguéssim
aquest carro dels remakes
i quan dic carro
vull dir els grans
remakes
que s'estan fent ara
sinó també
podríem trobar
ara fa poquet
el Link's Awakening
del Zelda
del mític Zelda
i després també
el Final Fantasy
7
que fa molt poc
que ha sortit
de fet el Ferran
que jo sàpiga
està jugant
però l'original
o sigui que potser
si acabes jugant Ferran
en el remake
podries també
fer una comparativa
aviam
aviam que t'alçó
encorrat
però bé
no ens desviem
Resident Evil 3
fa molt poc
que ha sortit
el Nemesis
el Resident Evil 2
l'any passat
els dos estan per PC
Playstation 4
i Xbox One
doncs anem a fer un repàs
de què és això
de Resident Evil
doncs bé
Resident Evil
és la propietat
intractual
més important
de Capcom
i amb diferència
del qual el creador
és Shinji Mikami
bueno
Resident Evil
ho diem aquí
a Europa
i als Estats Units
perquè al Japó
es diu Biohazard
aquí hi ha unes anècdotes
de per què
es va dir Resident Evil
perquè bàsicament
Biohazard
ja estava agafat
als Estats Units
no només per un altre videojoc
que es deia Biohazard
no sé què
sinó per un grup de música
que els va dir
nanai
aquí els Biohazard
som nosaltres
o sigui que es va acabar
dient Resident Evil
ho dic perquè
si veieu mai
caràtules japoneses
veureu Biohazard
doncs en 25 anys
de la saga
imagineu si és
la gran propietat
intel·lectual de Capcom
amb 25 anys de saga
75 milions de còpies venudes
realment va ser
com el detonant
d'aquest gènere
survival
de supervivència
terrorífica
i una cosa curiosa
és que inicialment
havia de ser
en primera persona
o sigui
havia de ser
diguéssim
un shooter
en aquest sentit
però per problemes tècnics
es va acabar optant
per una càmera fixa
que és la mítica
dels jocs originals
una càmera
que està clavada
com si fos una càmera
de seguretat
a les cantonades
del sostre
però es van fixar
en aquesta càmera fixa
que ja tenia una altra saga
de viajocs
que també ho estava petant molt
que era
Alone in the Dark
d'Infogremes
de fet
d'Alone in the Dark
d'aquesta franquícia
també van extreure
tot aquest procés
de puzzles
que sempre jugava
bastant cap
com amb els seus
jocs
no només amb Resident Evil
sinó també
amb Devil May Cry
per exemple
però un cop van decidir
fer aquesta càmera fixa
van dir
bueno
intentem no escurrar
els personatges
fem-los en 3D
però clar
el que veien
és que era bastant inviable
fer-ho
des de la consola
Playstation 1
que són els originals
de Resident Evil
van sortir allà
llavors veien
que la consola
no tirava
al final
i van optar
per uns personatges
poligonals
bàsicament
aquells personatges
mítics
que són uns
mazaos de gimnàs
però el que sí
que van fer
són uns escenaris renderitzats
és a dir
quiets
però bastant currats
i això
a dia d'avui
encara que el pixel
i això desmillori
realment són
una passada
inclús els propis escenaris
hi ha alguns
que estan inspirats
en el resplandor de Kubrick
o sigui
doble terror
de fet hi ha una anècdota
que corre
sempre
que és que els programadors
en aquella època
no tenien massa experiència
en això
en el món del videojoc
i tot va ser molt lent
i que
i que l'apretada final
dels últims 6 mesos
abans de treure
el primer videojoc
de Resident Evil
van haver de currar
unes 18 hores diàries
però no patiu
que les velles tradicions
mai es perden
i fa poquet
sabíem
que Red Dead Redemption 2
el joc
de
de Rockstar Games
que va sortir
també li feien
exactament el mateix
als treballadors
que és el que ara es diria
un crunch
però bueno
fora d'anècdotes
de què va
de què va el videojoc
doncs com tota peli
barra llibre
barra el que sigui
que tracta el tema
dels zombies
doncs tot comença
en un laboratori
en el nostre cas
concretament
en Umbrella Corporation
on el que fan
és investigar
tot tipus d'armes biològiques
i què passa
quan jugues a ser déu
i concretament
el déu de la guerra
doncs exacte
zombies everywhere
bueno
bàsicament
el joc
òbviament tracta
de supervivència
de trobar l'origen
del mal
intentar erradicar-lo
ja sigui una muntanya
ja sigui una mansió
ja sigui on sigui
que hagi arribat el virus
però ja us avanço
hi ha la tira de seqüeles
així que poc
anem erradicant
i en quant a personatges
anirem portant
doncs noms mítics
ja que és com
Chris Redfield
Jill Valentine
Leon Kennedy
Claire
que és la germana de Chris
bueno
a cada part de la saga
hi ha personatges nous
personatges recuperats
sempre hi ha aquest fil
argumental
que es va mantenint
però tot el que segur
sempre es manté
és el focus
ben centralitzat
que passa tot
a Raccoon City
i de fet
això està molt
molt de rabiós actualitat
podríem dir
perquè
si de fet
sempre tirem de profecies
de Nostradamus
o inclús del Simpson
que bàsicament
són les dues referències
que tenim ara mateix
per preveure el futur
doncs haurien d'afegir
la saga
Resident Evil
en aquesta mena de profecia
perquè fa relativament poc
que ha corregut un mem
relacionat amb el coronavirus
i amb la saga
dels videojocs
aquests que portem
perquè Raccoon
és un anagrama de corona
i les males llengües
vinculaven el brot
del virus
a l'empresa xina
RLSBW
Shanghai
Ruiland Biological Technology
que casualment
comparteix logotip
simplement canviant el color
amb la corporació
Embrela
de Resident Evil
o sigui
busqueu-ho perquè
Misterio
Però vaja
Resident Evil
no només està de reviós
actualitat
perquè estàs conspirant
noies que us podeu trobar
per tot arreu
sinó que
com us hem dit
fa molt poquet
ha sortit el remake
de Resident Evil 3
Nemesis
i de fet
fa un anyet
va també sortir
el remake
de Resident Evil 2
i anem a fer una mica
de comparativa
amb aquests originals
que ha portat la tecnologia
que ha portat
la nova creativitat
d'aquest moment
doncs bé
per exemple
l'obrir portes
que sembla una tonteria
però és que
els originals
els que recordeu haver jugat
hi ha animació
cada cop que obres porta
i vols passar a la següent habitació
en aquest cas
tot el mapa
està renderitzat
és a dir
està carregat
tot
pots creuar
la porta directament
sense esperar una animació
però també comporta
doble terror
per què?
perquè al darrere
qualsevol porta
sempre hi ha
un susto
un monstre
el que sigui
o sempre hi ha
aquest component
d'anar poquet a poquet
després ja parlant de mapa
també s'ha afegit
un sistema de mapa
diferent
que bàsicament
et marca en vermell
les zones
que encara no estan
100% investigades
perquè recordem
que no és un joc
només de matar
de fet és un joc
de supervivència
com més bales
puguis guardar
a la butxaca
pels jefes
diguéssim millor
si pots evitar els zombies
millor
en comptes de matar-los
a tots
i això també
crea una dificultat extra
perquè
el que jo sí que he notat
és que
la por a quedar-te
sense bales
és més gran
en el remake
que en l'original
i aquí
s'afegeix una cosa extra
sobretot en el Resident Evil 3
que és l'ús del ganivet
o bàsicament
de l'enginy
és a dir
escapa
abans d'encarar-te
perquè
una horda de zombies
contra una única persona
poc tens a fer
a més parlant
del tema del ganivet
de l'enginy en general
fa poc vaig veure
un speedrun
un d'aquests
vídeos de YouTube
que és gent
que bàsicament
s'acaba el joc
amb el mínim temps possible
doncs aquest speedrun
veies els directors
del videojoc
de Resident Evil 3
en aquest cas
i flipaven
amb el que pots arribar a fer
només amb el ganivet
és a dir
et pots passar el joc
tranquil·lament amb un ganivet
i molts collons
per encarar-te
a hordes de zombies
i no només això
sinó a jefazos finals
que són l'hòstia de difícils
amb un ganivet
en comptes de
amb
lanzar llames
amb granades
no no no no
amb un únic ganivet
o sigui
la gent és meravellosa
i òbviament
potser també un gran canvi
és l'eliminació
d'aquesta càmera fixa
que comentàvem abans
aquesta càmera
tipus de càmera
de seguretat
s'elimina
i a part de ser
una tercera persona
que controles amb el joystick
i després hi ha una cosa curiosa
que és
diferència entre el remake
del 2 i el 3
és a dir
no amb els originals
sinó amb aquests nous
que han sortit
hi ha una diferència
abismal
amb els zombies
i no dic només
amb el disseny
perquè milloren
sinó és amb els moviments
i això ho parlàvem
amb el Ferran
de dir
hòstia
m'està costant molt més
avançar
en el 3
que en el 2
entre zombies
per dir-ho així
i ell em va dir
que es veu que
el que van fer
és un canvi
de mentalitat zombie
els primers
el de Resident Evil 2
són com més torpes
i els altres
són molt més conscients
és a dir
són amb una intel·ligència artificial
molt millor
que en el 2
i dius
què passa
que si vols escapar
entre zombies en el 3
aquí sí que hauràs
de fer servir l'enginy
i molt bé
i després ja
amb apartats tècnics
hem comentat
el tema de la llum
els contrallums
però és que
en quant al disseny de so
és espectacular
o sigui
si una cosa
fa més terror
en aquest joc
és el so
i després també
està el doblatge
que s'ho han currat moltíssim
realment és una passada
el doblatge
en anglès
jo hi he jugat en anglès
recordava
les veus originals
que per cert
fa molt pocs dies
va morir el doblador
del personatge
Leon de Resident Evil 2
però també us diré
una cosa
que en quant als diàlegs
els jocs originals
els tenim molt mitificats
crec
perquè hi ha unes coses
tan evidents
i tan absurdes
en els diàlegs
que mare meva
després també hi ha
el disseny
d'aquests grans
en els diàlegs
que tens
que és
en el Resident Evil 2
hi ha el Mr. X
que el coneixíem
ara es diu Tyrant
i després el Nemesis
que és el del 3
que són aquestes armes
biològiques
que ens van perseguint
a cinc fin
durant tot el joc
doncs
els dissenys
s'han mantingut
de fet s'han millorat
moltíssim
però el que vull destacar
és
en aquest sentit
l'aparició del Nemesis
en el 3
és la intro
o sigui tal qual
te'l presenten
quan comences el joc
però és que la intro
és bestial
si podeu
a part de jugar-lo
mireu
vídeos a internet
veureu
tota una cinemàtica
de persecució
per tot un edifici
es va destruint
fins que arribes
al carrer
i allà
t'escapes
d'aquest Nemesis
que per cert
parlant de cinemàtiques
tots sabeu
que hi ha una saga
en el cinema
de Resident Evil
del qual jo destacaria
sobretot la primera
perquè les altres
potser ja
agafen aquest
relleu d'acció
que potser
ja trobàvem
amb aquests videojocs
a partir del Resident Evil 4
que ja bàsicament
era una bogeria
de Michael Bay
però bueno
per anar acabant
aquests nous remakes
sí que és veritat
que són curtets
potser el 2 és més llarg
bàsicament
perquè és la mateixa història
per dos
o sigui
amb el Leon i la Claire
la fas per separat
llavors
és com que jugues dos cops
per dir-ho així
però és un joc
molt rejugable
ja no només perquè té
tot aquest apartat
de mèrits i trofeus
sinó pel propi repte
d'intentar-te'l passar
amb millors bonificacions
o amb menys temps
a més val molt la pena
ara mateix
perquè per exemple
el Resident Evil 2
està rebaixat a 20 euros
a més un videojoc
Resident Evil 2
que va estar
extensament nominat
als Game Awards
i segurament el Resident Evil 3
també ho pot arribar a petar molt
en els propers premis
perquè
ojo aquí
els Oscars no sabem
si hi haurà
però és que el món del videojoc
s'ha disparat
a tope
ja només el Resident Evil 3
amb els 5 dies
que vaig mirar
que vaig mirar les dades
dos milions de copies venudes
sí que és veritat
de que cap
com seguint amb aquesta tradició
dels remakes
ha anunciat fa molt poc
que farà el remake
del Resident Evil 4
el 2022
jo sincerament
i crec que el Ferran també
preferim
que es faci ja
el remake del
Code Verónica
de Playstation 2
perquè és una passada de joc
i jo personalment
m'encantaria veure
un remake
del Dino Crisis
que és
bàsicament el mateix
però amb dinosaures
imagineu
jo només espero
que amb aquests remakes
que vindran
no arribem al desastre
que van suposar
el Resident Evil 5
o el 6
aquella mena de joc d'acció
que dèiem abans
de Michael Bay
perquè si no
els que estaran morts en vida
realment seran
els propis de Capcom
No, la verdad
me parece interesante
todo lo que has comentado
te discutiría algunas cosas
porque claro
después de una práctica exhaustiva
en este confinamiento
con Resident Evil
no sé si estoy de acuerdo
en todo lo que aportes
pero bueno
¿queréis que sea yo
el que comenta
del videojuego?
Sí, por favor
por favor
yo soy pesado
en lo que sé
pero lo que no sé
dejo a los demás
así que tomad
todo vuestro
pero no
en el fondo
tengo muchas cosas
a preguntarte
ya me extrañaba
no a analizar del juego
aunque he de decir
que a este juego
sí jugué
cuando era adolescente
y mucho
porque claro
has dicho que se crea
en los 90 realmente
¿no?
el boom
96
yo no sé si empecé
exacto
finales de los 90
98 o 99
era cuando me viciaba
bastante
¿por recorda si era
al U o al 2?
yo lo que recuerdo
claramente
es lo que decías
del tema
de las cámaras fijas
sí
algo que además
es una cosa
que después
se ha extrapolado
al cine también
en el fondo
ese diálogo
que hay a veces
cine y videojuego
que muchas veces
habéis recordado
es súper evidente
del fan footage
el fan footage
tiene mucho
de este survival
exacto
exacto
y bueno
y bueno
y me hacía mucha gracia
lo de las puertas
cerradas
también
¿no?
hòstia
a mí
em rebentaba
y claro
en perspectiva
encara es pitjor
porque yo ahora
lo recuerdo
cuando era petit
y digo
cuántas horas
debían pasar
al davant
d'animación
y no només
digo portas
digo cualsevol acción
está calculado
en un speedrun
del 2
em sembla que
es que es pot fer
que es pot fer
en una hora
i 20 minuts
o algo así
un 30% del temps
son portas
hòstia
es que claro
hòstia puta
en serio
es que es flipant
pero al final
el tema de las puertas
es que
cuando lo decías
claro
yo lo proyecto
sobre lo que más o menos
conozco que es el cine
y me venía todo el rato
Ernst Lubitsch
Ernst Lubitsch a la cabeza
que no tiene nada que ver
ni en el tono
ni
o sea absoluta
es incomparable
con Resident Evil
pero sí que hay una idea
donde la puerta
es algo muy solemne
que pesa
sobre la acción
él lo utiliza siempre
en forma de comicidad
¿no?
¿qué hay detrás de la puerta?
¿qué te puedes encontrar?
además como él jugaba también
pues sí que tenía un discurso
muy erótico
¿no?
cómico
erótico festivo
porque era súper cómico
el tío
y recordáis
¿no?
alguna peli de Lubitsch
como la de
Zero no Ser
es una de mis películas
favoritas
que es fácil
es fácil decirlo
es como decir
a mí de Kubrick
me gusta la veja mecánica
es difícil que no te mole
Lubitsch
es difícil que no te
de hecho
hòstia
tenía que haber sido un cineasta
a recuperar en el confinamiento
¿eh?
porque tira
de espacios cerrados
siempre
y muy moderno
muy moderno
para la época
brutalmente moderno
sí, sí
muy moderno
muy rápido el tío
muy grande
pero bueno
volviendo al videojuego
la idea de la puerta cerrada
¿no?
como algo
que como una barrera
que hay que traspasar
y que puede generar
bueno
que está entrando
en otro mundo
¿no?
bueno
al final es como
cualsevol tema de terror
siempre
que hi haurá
alló
detrás de la puerta
o que hi haurá
pero en el videojoc
claro
es lo que siempre comparem
amb el tema del cinema
o qualsevol altre arc
el ser tu partícep
hòstia
que tu pots
tens capacitat de decisió
de moltes coses
o sigui
allà era
l'original
del Resident Evil
era
has d'obrir la porta
ara
tens diverses opcions
de com fer
aquesta obertura de porta
diguéssim
hi ha un detall
hi ha un detall
que és aquest que acabes de dir
no és només que tu
com a jugador
saps que tens la
entre cometes
llibertat
d'obrir la porta
o no
sinó que el programador
és conscient
que tu tindràs
aquesta opció
i juga amb això
d'aquest color que darrere o no
de fet
per el que veig
no ho recordes
en el 2
en el Resident Evil 2
l'antic
l'original
hi ha un moment
que tu estàs tan acostumat
des de l'1 i el 2
que una porta
sempre és una animació
que hi ha una porta
que l'animació
canvia
i hi ha un zombi
just obrir-la
i es veu durar l'animació
i et pilla
amb calces
però clar
és el joc
amb l'expectativa
i la porta
és això
la porta
és la gran expectativa
i el Lúbix
utilitza molt
còmicament
per això
perquè és una expectativa
que hi haurà aquí darrere
m'encanta
perquè la gran
tertúlia
és sobre les portes
perquè estem confinats
a casa
i el nostre gran animació
és una porta
exacto
molt ben vist
perquè en el fons
de fet diria
que en Lúbix
hi ha una secuència
que és una puerta
i abre otra puerta
i abre otra puerta
i abre otra puerta
el típico gag
exacto
el típico gag
de l'Uni Tunes
de puerta
puerta
cuando llega al final
pero cuando llega al final
és un jefe que le hace
i vuelve
i se vuelve
sin nada
al final
però també
el que te estàs recordando
ahí és
el ser humano
lo que se complica
la vida
para llegar a un punto
que en el fondo
es muy fácil de adquirir
pero hay mil puertas
en el camino
como
en el fondo
los videojuegos
juegan un poco
en esa línea
te van poniendo
muchos impedimentos
exacto
son puertas al campo
las puertas
son eso
pero los que jugáis videojuegos
sois masocas
y os mola
que os machaquen
con puertas
ostia si nos gusta
estoy jugando al final 7
original
que harán por la
randa el remake
y eso sí que es ser masoca
tío
de ponerte a jugar
un juego del 96
o 97
que aún no sabía
cómo hacer ciertas cosas
porque es una brutalidad
como abans
los juegos
se basaban en repetir
la misma acción
mil veces
que en parte
el seu atractivo
pero que eso
lo hemos perdido
al largo del tiempo
lo que pasa es que estando
ahora en confinamiento
el repetir lo mismo
a mi me ha pasado
o sea por ejemplo
yo suelo consumir series
pero ahora las intento evitar
todo y que hice una primera aproximación
a varias series
ahora en estos últimos días
me cuestan mucho más
porque claro
la serie implica eso
repetición
aunque evidentemente
argumentalmente
pues te lo van variando
pero una serie
tira más de repetición
formal y argumental
que una película
una película
pues te comprime
la vida
en una hora
hora y media
dos
tres
lo que sea
y te ofrece
un mundo nuevo
y en el videojuego
me parece que hay algo
similar a lo que comentaba
con las series
o con las ligas de fútbol
no sé si me entendéis
depén
depén molt
depén molt
entenc sí sí
en la serie
normalment
quan tu veus una serie
i vas a veure un episodio nou
saps que estàs en un univers
que té unes normes
i ja t'esperes
i tens un punt de familiaritat
amb el que et trobaràs
en aquest episodi
mentre que una película
normalment dius
bueno a ver què m'ofreces
exacto
novedad
novedad
amb els videojocs
jo et diria el contrari
que els videojocs
acostumen a ser més això
de fet
quan un videojoc
no et planteja res nou
és quan se'ls baixa molt la nota
o quan se'ls diu
és que aquest joc
perquè els videojocs
precisament el que poden
és aportar constantment
maneres noves de fer
i la gran crisi de creativitat
dels videojocs que hi ha hagut
és la mateixa que el cinema
és que tothom està fent
el mateix videojoc
constantment
el bo d'aquests Resident Evil
i tornem als videojocs
d'aquests
és que almenys el 2
perquè jo sí que considero
Pol
que el Resident Evil 2 remake
és molt superior
al Resident Evil 3 remake
però clar
amb diferents coses
de novetat també
sobretot pel tema
del que és la paraula remake
de tornar-lo a fer
perquè el 2
i el 3
a nivell formal
els antics
eren molt similars
un era més d'acció
que l'altre
i la millora
i l'augmentat
de coses
que li han fet
al Resident Evil 2
em sembla molt superior
al que li han fet
al Resident Evil 3
però aquí hi ha una cosa
que és que
passar del 2 al 3
no té res a veure
han passat
l'1 al 2
en el qual el remake
perquè l'1 del remake
se n'oblida bastant
perquè al final
era un remake
que sí
¿hay 3 juegos?
¿hay 3 juegos
y 3 remakes?
no
no
si quieres
te explico la saga
los juegos originales
son del 96
98
2000
si no me equivoco
els 3 primers
sí
els 3 primers
i després va haver-hi
seqüeles
però en el 2004
diria
es va fer un remake
de l'1
però que era un remake
en el bon sentit
en el sentit
més clàssic de la paraula
és exactament el mateix joc
amb gràfics millorats
millorats
no és un remaster
exactament
però tira per allà
però que sí que és
és el mateix joc
amb el mateix sistema
de càmeres fixes
amb els mateixos putles
potser han marejat una miqueta
han afegit
alguna desviació
dels trucos
però per la resta
no
en canvi aquest Resident Evil 2
ha canviat els sistemes de joc
i al canviar-los
els programadors
es donen compte
que han de canviar
conceptes de joc
Ustedes estan gravant
a les 8 de la noche
que no m'entere jo
no se les ocurrirà
a les 8 de la noche
lo dices por los pitos
que soy de fondo
exacte
digo
¿quién coño
está montando la pieta?
¿ha ganado la Liga al Barça ya?
¿ya ha ganado la Liga al Barça?
i el Espanyol a la Champions
això sí que són
uns morts vivents
el Pol s'ha rigut
com
no m'agrada el futbol
però entres al xiste
clar que no
perquè jo soy un hombre culto
jo odio el futbol
ja lo sabes
doncs tornarà a això
jo soy más de porno
jo soy más de porno
també
no
però
no
no
perdó
és que acabo ja
en el 2
en el 2
en el 2
afegeixen
el Mr. X
que és aquest personatge
que et segueix
que no existia
com a tal
en el joc original
existia
però era més programat
i què passa
que s'han trobat
que van fer una cosa
en el remake del 2
que s'haurien d'haver guardat
pel 3
perquè el 3
era el gran joc
que hi havia un personatge
que et perseguia
tot el joc
que era el Nemesis
clar
el fer el remake
introduint el Mr. X
com un gran perseguidor
l'altre és que has de fer
que era el joc
que originalment
era això
però és diferent
perquè de fet
el 2
és un element
que et va perseguint
literalment
és a dir
tu pots estar
per habitacions
i de cop apareix
o sigui
és el gat i la rata
és d'aquests
aquests jocs
tipus el de Friday
no com es diu
Day by Daylight
no?
Death by Daylight
saps?
d'aquests deathmatch
que bàsicament
tu t'has d'anar amagant
i hi ha algú
que et persegués
i bueno
doncs en aquest cas
tu
jo
per exemple
vaig cometre l'error
de guardar
que guardes
això que deia
al principi de la secció
que tu guardes
a través d'una màquina
d'escriure
antiga
doncs jo vaig guardar
vaig deixar allà
me'n vaig anar
a la cuina
i quan vaig tornar
estava mort
per què?
perquè aquest tio no para
aquest tio va fent
tota la ronda
fins que et troba
saps?
encara que estiguis
al puto lloc de guardar
llavors
què passa?
no et pots ser
estoy perdido
ahora
pero estoy
no sé
estoy teniendo la sensación
de que un tío
que me persigue
y no me deja tranquilo
Adriano
el disseny
d'aquest tio
és brutal
déjame ir a mear
joder
déjame ir a mear
llavors què passa
que en qualsevol moment
tu per això
col·locadèm de les portes
però és que ja
no creu la porta
és que la porta es pot obrir
aquest tio puja escales
això és el que vaig
que la manera que van tenir
de millorar el 2
va ser incorporar elements
que originalment
eren del 3
en el 2
i en el 3
però que em referia
s'ha trobat a faltar
aquest augment
de què està passant
sí
però que em refereixo
és que la figura
del Nemesis
versus
Mister X
del 2
o sigui el Nemesis
que està en el 3
no és aquesta figura
d'aquesta persecució
constant
sinó que són cinemàtiques
que de cop apareix
llavors
és el moment espectáculo
és el moment espectáculo
no hi ha aquesta por
del 2
que és
no em puc
parar quiet
perquè hi ha algun moment
que aquest tio
em vindrà per l'esquena
i em fotrà un mastagot
però bueno
en qualsevol cas
Pol
sí que estem d'acord
en que la por
és lo innecessari
que pot ser un remake
del Resident Evil 4
no?
sí
clar
si aquí
sobretot
perquè és un joc
que les mecàniques
d'aquest joc
de fet és el creador
de les mecàniques
que a dia d'avui
encara s'utilitzen
és el joc fundacional
del sistema de joc
que a dia d'avui
encara estem fent servir
per tant
estem parlant
d'aquest
tercera persona
de fet els remakes aquests
es basen molt
en el sistema
del Resident Evil 4 original
i clar
fer-hi un remake
no és que sigui arriscat
perquè és un joc
que vendrà
però és que no el necessita
és un joc
que encara a dia d'avui
és bastant
però potser
però potser
però potser
però potser
però potser
però potser
però potser
potser
el que m'agrada
recordar
el tema de mòbils
i tal
o sea
per generar un consumo
i mantenerlo
i que se siga
hablando de ello
al final
respon això
és a dir
hi ha altres jocs
que no són
1, 2, 3, 4
en el sentit de
seguit
sinó que hi ha aquest
que comentava
a la secció
del Codé Verónica
que està molt bé
que és un joc
que és bastant
pedazo de joc
aquest
jo crec que sí
que es mereix un remake
ara
què passa també
els de Capcom
han entrat
i això ho vam parlar
Ferran
amb l'Elo Tortosa
de Retromaniacs
que també s'han incorporat
a les noves tecnologies
en quant a
la realitat virtual
i tenen un joc
d'arreta virtual
que et cagues
però és que
a més està
molt ben fet
està super ben fet
i doncs clar
tu et fots les ulleres
i et morts
però l'Adrià
no ho acaba de dir
molt fàcil
quina és la raó
per la que fan aquestes coses
és pel money
és per la pasta
Consumo, Consumo i Consumo
de fet parlem del remake
així
un remake
vol dir refer
un remake
un reacer
clar
aquests jocs són remakes
en quant a que els han fet
des de zero
no conserven
cap element
de programació
de l'original
conserven el concepte
el guió
tot i que el varien
és la diferència
en un remaster
que un remaster
és agafar el codi
del joc
i posar-lo en HD
augmentar-li potser
la qualitat
de les textures
millorar el so
i després hi ha
els reboots
que són
no, no, hem tornat a fer el joc
des de zero
però com si fos un altre joc
que això amb les pel·lícules
Adriano
també existeix
jo estava pensando
en com el concepte
de remake
ja sea remake
reboot
sin los matices
que has comentado
és del todo controvertido
perquè muchas veces
te encuentras remakes
jo estava pensando en el cine
remakes tipo
Scarface
que las dos obres
valen muchísimo la pena
i que además
lo que aporta
lo que se aporta
desde los 80
pues osti
vale la pena
es decir
son películas
que además
las puedes ver
casi de manera independiente
y disfrutarlas
pero después tienes
no sé
el otro día
que veíamos Psycho
viernes por la noche
tienes el Psycho
de Guzmán
que dices
¿para qué?
porque es un intento
exacto
pero sí
pero es un intento
de homenajear
que al final
para hacer lo mismo
no lo hagas
es que aquí está
el tema del remakes
porque ya has dit
tu Scarface
pero Invasores de los Ultracuerpos
es un remake
La Guerra de los Mundos
es un remake
d'un programa de ràdio
que no es un remake
después tens The Think
La Cosa
Drácula
toda película de Drácula
no deixa ser un remake
llavors clar
el tema es un remake
un reimagine
un inspirador por
clar
el problema dels remakes
que jo li trobo
és la raó d'existir
si li volen dir remake
tu pots fer un joc
més modern
perquè potser
ja no és jugable
com era antigament
perquè la màquina
ja no funciona
perquè el sistema de joc
ha quedat tan desfasat
que no serveix de res
però si el que estàs fent
és un reimagine
que és el que jo
i per això parlava abans
del Final 7
considero que han fet
per mi és un bon remake
perquè no és contenta
amb agafar el que tothom coneix
passar-ho en HD
i afegir quatre coses
no no
han reimaginat
i no vull fer molt d'espoiler
tota la història
tenint en compte
que el joc és un remake
el joc és conscient
que és un remake
és una miqueta
quarta paret
del món dels videojocs
ho han hecho un poco
como con San Jordi
o qué
de hecho
no hay un videojuego
de San Jordi
poca broma
un día si vols
Adriano
parlarem
de tots els videojocs
de caires religiosos
que filmaves un rato
n'hi ha molts
i a mi el que més em va agradar
va ser el que va plantejar
no sé quantos moments fa
exacte
no, no, no
però no parlo d'això
parlo dels que són
auspiciados por la iglesia
o por gente de la iglesia
uff
mira con lo de la iglesia
llevas a Moïse
i has de salvar
a tots els animals
padre
devuélvenos la misa
padre
devuélvenos la santa misa
por favor
i junto con esto
tienes a Donald Trump
diciéndole
quizá que me vais elegir
estan todos fatal
pero yo lo que quería comentar
en relación a
porque cuando has empezado
con la sección Paul
comentabas ¿no?
como Biohazard
que es el nombre original
del juego
y yo decía
el grupo de música
después lo comentas ¿no?
pero claro
el provecho que se le puede sacar
a un videojuego así
en tiempos como ahora
pero al final
todos estos argumentos
que se mueven así
catastrofistas
no solo en videojuegos
¿no?
así en cine
en plan apocalíptico
al final parten de una anécdota
como la que estamos viviendo ahora
es decir
no hay tanta diferencia
ya pero date cuenta
como
yo lo que veía
era como
no si al final
no nos petaremos
como humanidad
y mira que nos lo merecemos
porque lo que ha sucedido
ahora ya es muy heavy
pero da igual
da igual
mira hoy
estaba todo el mundo
paseando
al niño
y si no había niño
pues había perro
y si no había perro
había un adulto
que parecía un niño
y oye
o sea lo que tengo que decir
es que
es imposible
que nos extingan
a nosotros
somos demasiado chungos
porque
somos unos parásitos
que vamos a estar ahí
R que R
y el problema serán
que
encara que
ens extingim
o no ens extingim
siempre hi haurà crítica
porque ahora es
porque si los padres
no es irresponsables
pero en el momento
que
se abre la vella
que
tothom
pones a correr
y
fota
la marató
o
a
hasta
4
pobles
vista
serán
los padres
que dirán
es que mi niño
tiene las piernas muy cortas
y no puede ir a correr
con eso
pero si
cuando van dir
que podríamos
sortir
a un kilómetro
de distancia
de casa
tothom
va a treure un compás
y va agafar el Google
el va imprimir
casa
y va a decir
mira
llego hasta casa
de Toni
y ya se puedo
ya han sacado
la puta aplicación
para que midas
bueno
ya estaba
evidentemente
pero ahora enfocada
en el COVID
para que seas consciente
de cuánto tiempo
eso es del arresto
del domiciliario
ayuda que no te puedes
sortir
pero ahí creo que te ponen
pulserita
o algo así
aquí pillas la gripe
chunga esta
que no es una gripe
por eso
os dais cuenta
como lo que ha pasado
es muy grave
pero estamos ahí
y por eso a veces
cuesta creer
aún me cuesta creerme más
pues que los disfruto igual
tanto en el cine
de ciencia ficción
como si me los comentáis
en relación a Resident Evil
pero que al final
dices
poco creíble
mira
si lo sobrevivimos
todo tío
o sea
muy poco creíble
claro
bueno
la película de contagio
que ya sacaste
en su día
es un poquito
también esto
pero bueno
aviá
el tema es que
ens están dient
que la semana que ve
per cert
podremos sortir
¿no?
bueno
realmente
lo que se supone
es que podéis hacer
que lo sàpigues
si es un
si es un
si no te veo correr
si no te ven correr
los balconazis
te van a meter
y si me voy a correr
se van a reír
exactamente
o sea
desempolva
desempolva
el chándal
y ya está
desempolvo
las Nike
las Nike
les saco el polvo
y ya está
o haz
no haz
pero es que
¿no habéis visto
estos tíos que corren
en el pasillo
y van y vienen
van y vienen
pero que en vez de correr
como que caminan rápido
he visto vídeos
a los Rajoy
a los Rajoy
exacto
bueno
exacto
el primer
aquest
ha fet el
saps com el
com era això
com era
sí sí
els batallones
que primer anava un sol
això és com a
de Joe Empire
saps que també hi ha vas un
a fer tot el mapa
perquè
la manfadilla
saps
el Rajoy
que ha anat a fer
control
puto Rajoy
bueno chicos
es comença a notar
que portem
més d'un mes i mig
i per cert
sí
vas a comentar
que el fin de semana
que viene
potser podríamos salir
pero es que
de aquí a otro
aquí a un altre
se'ns està apropant
una data important
aquí
lo haremos juntos
este programa
aquest programa
el farem junts
i
bueno
us ho diem ja
us ho diem ja
d'aquí dos setmanes
ho farem
un anyet
que joven
habrá lindos
habrá rosas
habrá de todo
habrá porno
qui ens anava a dir
fa un any
que estaríem
on estem
fent ràdio
des de casa
era més probable
seguir haciendo ràdio
que de los que no la hacemos
eso está claro
pero
fa un any
fa un any
que pasaba fa un any
pero nos juntaremos
yo estoy muy entredado
y había el Carles
exacto
mira nos juntaremos
en casa de Carles
para celebrarlo
y ahora el pobre Carles
no puede ni traer el libro
que
por eso
no
le llevamos el virus
aquí a casa
quedamos el domingo
el domingo 10 de mayo
quedamos en casa del Carles
anem a fer
el programa allà
com el
Patxo
em sembla bé
a mi em sembla bé
pues bueno
que si l'última cosa
que fem en aquesta vida
és fer un programa
que si en Carles
pues nada chicos
un besito entonces
la setmana que ve ens veiem
i ho acabem de parlar
que veiem
una abraçada
hasta luego
adeu
i ho acabem de parlar
i ho acabem de parlar