Title:

Sitges 2019: “El hoyo” triomfa; debat sobre la política dels premis; “Bacurau”, “Vivarium”, “Judy & Punch” i l’animació de “J’ai perdu mon corps”

## Panorama general de Sitges 2019 - Sitges manté la seva ànima de festival de *gènere* (terror/fantàstic), però obre focus a un cinema més ampli i contemporani del segle XXI. - Es remarca el “caos deliciós” del festival: moltíssima oferta, múltiples seccions (Oficial, Noves Visions, Òrbita, Panorama, Brigadoon…) i una atmosfera única a sala: - Aplaudiments a la capçalera i als logos de productores; xiulades a les subvencions. - Identitat canalla i lliure de complexes, però cada cop més present la lectura social dels films i la política del palmarès. > "Sitges és un deliciós caos" ## Palmarès i “El hoyo” (The Platform) ### Per què és clau - **Primera pel·lícula espanyola** que guanya íntegrament el premi a Millor Pel·lícula a Sitges (des de 1994, quan va ser ex aequo). - Òpera prima de **Galder Gaztelu-Urrutia**; coproducció bascocatalana. També rep: **Premi del Públic**, **Direcció Revelació** i **Millors Efectes Especials**. ### De què va (sense espòilers) - *Distopia* claustrofòbica: un “cub” vertical amb desenes de nivells, on una plataforma plena de menjar descendeix. Com més avall, menys en queda. - Temes clau: **jerarquia**, **solidaritat**, **sàtira social** i el *camí de l’heroi*. ### Punts forts - **Plantejament de món** ràpid i clar, sense text expositiu. - **Direcció sòlida** i to èpic clàssic dins d’un marc bèl·lic i violent. - Interpretació central (Iván Massagué) i repartiment coral amb caràcter. ### Referències i ecos - *Cube* (vertical), *High-Rise* (Ballard), *Snowpiercer* (Bong Joon-ho). - Running gag a sala: > "Òbvio" ### Recepció - **Consens majoritari**: triomf justa i recomanadíssima; possible recorregut a Goya i, fins i tot, a premis internacionals. ## “Bacurau”: Millor Direcció i recepció dividida ### Premis i context - **Millor Direcció** (Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles), **Gran Premi del Jurat**, **Premi de la Crítica** i del **Jurat Jove**. Un palmarès molt acumulat. ### De què va - Poble del Brasil àrid i fronterer que “desapareix del mapa”. - *Transgènere*: *western* de setge + sàtira política + violència pulp. - **Udo Kier** com a antagonista icònic. ### Lectura i debat - Per uns, **obra potent** i simbòlica; per altres, **pedant** i massa dicotòmica. - Missatge polític sobre **corporativització de la violència** i resistència comunitària. - Recomanada a amants del gènere i a curiosos amb la pell poc fina. ## Interpretacions i “Vivarium” ### Premis - **Millor Interpretació Femenina**: **Imogen Poots** per “Vivarium”. ### La pel·lícula - Dir. **Lorcan Finnegan**. Amb **Jesse Eisenberg** i Imogen Poots. - Parella jove visita una urbanització “perfecta” i queda atrapada en un **laberint suburbà**. - To de *sàtira* àcida, humor hieràtic, gran **posada en escena** (background de disseny gràfic del director). ### Valoració - **Molt efectiva** i visualment poderosa; manté el to més que sumar girs a la segona meitat. Ideal per a sales; premi a Poots del tot **merescut**. ## “Judy & Punch”: Millor Guió i revenja feminista - Dir. **Mirrah Foulkes** (òpera prima). Protagonitzada per **Mia Wasikowska**. - Fàbula medieval fosca sobre una parella de titellaires que deriva en **violència masclista** i **venjança** liderada per ella. - To **gamberro**, èpic i d’esperit de **resistència**; guió premiat amb **encert**. ## Animació a competició: “J’ai perdu mon corps” - Dir. **Jérémy Clapin** (òpera prima). Guió amb **Guillaume Laurant** (*Amélie*). - Una mà escapada d’un laboratori busca el seu cos; en paral·lel, la vida d’un jove orfe a París. - **Animació per a adults**: lírica, poètica, emocional; - Premi a **Millor Música** a Sitges (per alguns, “premi de consolació” d’una obra que mereixia més). - Estrena: a Espanya el 15/11 i a **Netflix** global el 29/11. ## Premis, política i distribució ### La política del palmarès - Es debat com, alguns anys, els premis reflecteixen **estratègies** (ex.: donar visibilitat a òperes primes locals, o missatges socials del moment). - Tot i això, aquest any, **“El hoyo”** és vista com una decisió **encertada** més enllà de la política. ### Arribada a sales i premis nacionals - “El hoyo”, “Vivarium” i “El faro” arriben a sales; **Bacurau** incerta. - “El hoyo”, clara candidata a **Goya**. ### Plataformes - **Netflix** guanya presència com a finestra de films de festival; debat latent amb Cannes. ## Frases a recordar > "Òbvio" > "Sitges és un deliciós caos" ## Què queda pendent - No s’arriba a comentar a fons: “El faro” (Eggers), “The Wild Goose Lake”, “Ad Ami” (Quentin Dupieux), “Dogs Don’t Wear Pants”, “The Long Walk”… - Avanç: proper programa dedicat al **Noir**.

['Sitges 2019', 'El hoyo', 'The Platform', 'Galder Gaztelu-Urrutia', 'Bacurau', 'Kleber Mendonça Filho', 'Juliano Dornelles', 'Vivarium', 'Lorcan Finnegan', 'Imogen Poots', 'Jesse Eisenberg', 'Judy & Punch', 'Mirrah Foulkes', 'Mia Wasikowska', 'J’ai perdu mon corps', 'Jérémy Clapin', 'Guillaume Laurant', 'Udo Kier', 'Distopia', 'Western', 'Sàtira política', 'Animació per a adults', 'Palmarès', 'Premi del públic', 'Goya', 'Cannes', 'Netflix', 'Festival de gènere']