Title:

Neurosi a flor de pell: Doctor Portuondo (Filmin), El crit de Munch i la distopia periodística de Transmetropolitan

## Panoràmica de l’episodi Episodi temàtic al voltant de la **neurosi** com a fil conductor entre sèries, art i còmics. El programa enllaça el **post-humor** i el *psicoanàlisi* amb la sèrie Doctor Portuondo (Filmin), contextualitza la neurosi dins l’*expressionisme alemany* a través d’**El crit** d’*Edvard Munch*, i tanca amb la **distopia periodística** del còmic Transmetropolitan de *Warren Ellis*. > "Cuanto más consciente eres, más sufres. La gran paradoja psicoanalítica." ## Temes principals ### Sèries • Doctor Portuondo (Filmin) i l’univers Carlo Padial • Sèrie breu (6 capítols x ~25’), **primera producció original de Filmin**. • Basada en el llibre homònim de *Carlo Padial* (Blackie Books) i en la seva teràpia real (2000–2005) amb el psicoanalista cubà **Juan A. Portuondo**. • Tò **entre el deliri i el drama**, amb arrels de *post-humor* i ecos de *Woody Allen* (neuròtic, divan, autoconsciència i vergonya existencial). • Repartiment: **Jorge Perugorría** (Portuondo) i **Nacho Sánchez** (alter ego de Padial) en un tàndem molt sòlid; **Berto Romero** i **David Pareja** entre els secundaris. • Música de **Javier Rodero**: ambient i tensió quasi de suspens per subratllar la *neurosi* i el seu “misteri intern”. • Idees clau de Portuondo: - La **mediocritat és avorrida**; el **deliri** i la **neurosi** són fecunds. - Teràpia individual i **grupal** com a “teatre” de rols on emergix la veritat. - El psicoanàlisi cura, però la **consciència incrementa el patiment**. > "Sigue visualizando tus metas… y sigue comiendo doritos." > "Cuando la bestia ruge, la razón tiembla." ### Art • Expressionisme alemany i El crit (Munch) • Marc històric: Alemanya tardosegle XIX–1933 (industrialització, trauma de la Gran Guerra, autoritarisme). • L’*expressionisme alemany* distorsiona la realitat per transmetre **emocions**; influència directa en el cinema (Murnau, Fritz Lang) i en el **film noir** (llum/ombra, paranoia, fatalitat). • Música d’**Arnold Schoenberg**: *dodecafonisme* com a paral·lel musical de la distorsió perceptiva. • Focus en **El crit (Skrik)** d’*Edvard Munch*: - Temes: **por**, **solitud**, fragilitat i malaltia. - Composició: **diagonal violenta** del pont versus **ondulacions** orgàniques del paisatge; colors irreals i ritmes que amplifiquen l’angoixa. - Frase confirmada del propi Munch a la tela: “**Solo pudo haber sido pintado por un hombre loco**”. - Ecos culturals: la **femme fatale** (en “Amor i dolor”) i el **Ghostface** de Scream com a derivació pop. • Connexions: de **Nosferatu** i **Metrópolis** al *noir* americà —la neurosi com a matriu estètica i moral. ### Còmics • Transmetropolitan (Warren Ellis & Darick Robertson) • Distopia periodística (1997–2002), 60 números, to **punk-cyberpunk**. • Protagonista: **Spider Jerusalem**, periodista *gonzo* neuròtic, cínic i afilat, de retorn a la megaciutat per complir contracte i desmuntar el poder. • Eixos: **política corrosiva**, corrupció, propaganda, religió tecnificada, transhumanisme, drogues i mitjans; anticipa dinàmiques de **fake news** i lideratges tipus **Trump**. • Visual: línia enèrgica i colors potents (Robertson), parentiu amb l’energia de **The Boys** (mateix dibuixant), però amb **més tesi política i mediàtica**. • Frases que el defineixen: - “El **punk** en el **cyberpunk**.” - “Spider Jerusalem, o quan el **trippi** esdevé còmic.” ## Moments i idees clau • «La mediocritat és avorrida; la neurosi és fecunda» — Portuondo. • «Cuanto más consciente eres, más sufres» — la gran paradoxa psicoanalítica. • L’*expressionisme* com a “distorsió de la mirada” per comunicar l’emoció. • El crit: diàleg entre línies **dures** (pont) i **ondulades** (figura/paisatge) per materialitzar l’angoixa. • Transmetropolitan: el periodisme com a **arma** contra el cinisme polític en una ciutat-món. ## Conclusió Episodi **coherent i travat** per la neurosi: del consultori de Portuondo al pont de Munch, i d’aquí al teclat furibund de Spider Jerusalem. Tres mirades —*psicoanàlisi, expressionisme i distopia mediàtica*— que, plegades, mostren com la consciència i el deliri dialoguen en la cultura contemporània.

['Filmin', 'Doctor Portuondo', 'Carlo Padial', 'Juan Antonio Portuondo', 'Jorge Perugorría', 'Nacho Sánchez', 'Post-humor', 'Berto Romero', 'Vengamonjas', 'Buenafuente', 'Blackie Books', 'Psicoanàlisi', 'Terapia grupal', 'Neurosi', 'Woody Allen', 'Javier Rodero', 'Lil Moss', 'Sitges', 'Desirée de Fez', 'Expressionisme alemany', 'Fritz Lang', 'Murnau', 'Film noir', 'Arnold Schoenberg', 'Dodecafonisme', 'Edvard Munch', 'El crit (The Scream)', 'Femme fatale', 'Ghostface', 'Transmetropolitan', 'Warren Ellis', 'Darick Robertson', 'Spider Jerusalem', 'Cyberpunk', 'Distopia', 'Periodisme gonzo', 'Fake news', 'Trump']