La Bacanal Radiofònica
Un programa cuinat per
Paul Diggler
Per Ram Pujol
Adriano Calero
Carles Martínez
A Ràdio d'Esvern
Perdoni, ha demanat vostè a la Fanta?
Ah, sí, sí, gràcies
I aquesta reacció?
De què va aquest tio?
Què passa, que no em puc demanar algú sense alcohol a una nit o què?
Bé, ara, a més, deu pensar que sóc un pringat
Tothom aquí fent els seus covatilles
I jo aquí com un idiota sol
Pensar que ho coneixeré algú
I és que a més ja no es fa això de sortir sol
I tornar acompanyat
Aquesta merda de l'època que vivim
És que...
Mira, mira, mira aquestes dues d'allà
Fuà, fuà, la morena
Mare meva...
Bé, que segur que com a persona també val molt la pena
Perquè no voldria ser jo un babós
Jo sóc un liat
Sóc un aliat
Bé, això només...
Bé, això que quedi per mi, eh?
Perquè això de ser liat i dir-ho
És com una mica de...
Neciteu l'ajuda dels tios, no?
O sigui, ser un aliat
Això de...
I pensar això també deu ser una mica masclista, no?
Bé, en fi
I si anés allà, què?
Què els diria?
O sigui, ni de conya m'atreviria a anar allà
A parlar-li
A més, mai sé si és millor això de parlar dels meus temes, no?
Fer-me l'expert i tal
O deixar que parlin i escoltar
Bé, això ja els mola, no?
A les dones
Això de...
Hòstia, hòstia, hòstia
Que ara em miren
Arribuen de mi o amb mi?
Hòstia, hòstia, la morena, la morena
Està venint
Ves somrient
Es deu pensar que sóc retreçat, no?
Bé, retreçat no, eh?
Que això no es pot dir
Això no...
Ni...
No, no, no
Ni pensar
Perquè això és un monòleg interior
I tampoc ho puc pensar
Persona?
Persona amb lleu retrans cognitiu
Va, sí, millor
Estic tan fora d'aquestes nomenclatures d'ara, tio
Què faig, què faig
Que està venint, que està venint
Li dono uns petons
Li dono la mà
Li dono un petó a la mà
Un petó al colze
Dos petons potser és bastant masclista, no?
I a més ara que potser no està ni vacunada
Que no passaria res, eh?
Perquè hi ha llibertat per tothom i tal
No sé si seran aquestes que diuen
És que ens he plantat xips i tal
Que qui sap, eh?
Vull dir, tothom
Ara, amb tot això dels polítics
Jo com la religió, eh?
Agnòstic fins que no em confirmin
Ni m'ho neguin, res, i tal
Però, sigui com sigui
Hòstia, necessito el teu contacte
Però no vull ser una desesperat
Que això és de febles
I a les ties no els agrada
Bé, i torno, hòstia
Feminisme, feminisme, hòstia
Hola!
Hola!
Merda!
És un tio
Bé, que no vull despreciar
Al moviment LSDBI, eh?
Que difícil és viure
Al segle XXI
Series
Ahí vamos, ahí vamos con esa percusión latina
Con ese Latin Jazz que poco a poco va a ir asomando
¿Eh? Que sí, Uri
Y sobre todo vamos con esa gran serie que acabo
De la cual acabo de hablar hace tres segundos en la agenda, ¿no?
No, en la agenda no
En el menú del día
¿Qué serie es?
Es Doctor Portuondo
Auténtico delirio
Delirio divertido
También ciertamente dramático
Muy interesante
Sin lugar a dudas
Venía diciendo hace muy poquito
Que exacto
Es la primera serie producida por Filmin
Distribuida por ellos también
Serie muy breve
Seis capítulos
Filmin original
Exacto
Con el neón
Y esperemos que sigan, ¿eh?
Porque por el resultado que ha dado esta serie
De unido
De unido
Ojalá sigan en esa línea
Y yo creo que aquí Paul con sus contactos
Quizás nos lo podrá confirmar en breve
Pero es lo que os comentaba
Serie de seis capítulos
Veinticinco minutos
Muy fáciles de ver
Pero no tan fáciles de digerir
Por todo lo que realmente aportan, ¿eh?
Como comentábamos
Ya la podéis ver en la aplicación
Desde octubre
Y es además
Y es además la última aportación de Carlo Padial
Que, bueno, aquí me parece que tú lo conocías bastante, ¿no?
Totalmente
De buena mano
De un cafetico, ¿no?
Bueno, no tanto
Pero no tanto
Ah, ¿no?
Sitges 2012
Mi loco Erasmus
Vale
Es que, claro
Padial es un tío muy conocido en el mundo del post-tumor
Del que luego seguramente Carlos nos podrá aportar algo más
Yo no lo conocía
Sí que había oído nombrar su nombre
Pero no había visto nada de él
Y ya os lo digo
Aparte de humorista, director y escritor
Es otro neurótico de pro
Y un chaladito de estos simpáticos
Que últimamente se deja ver en Leitmotiv
Por cierto
Se deja ver muchísimo
Ahora que acaba, ¿no?
Claro
Ahora que está también muy vinculado a Berto Romero
A toda esta peña
Bueno, es toda la gente
Que ya no es post-humor
Que es el humor más, bueno
Es el humor más clásico, ¿no?
Bueno, depende
Depende que haya hecho Berto
Sí que es
Porque cuando van a hacer algo muy gordo
Vale, claro
Ahí es directo
Exacto
Ahí lo aclaramos
Dirección Padial
Con algo muy gordo
Berto Romero, ¿no?
Interpretándola
De hecho
Me recuerdo un programa en el que llevaron a Padial
Muy al principio
En el 2017
Y, coño
El Buenafuente lo presentó
Como si fuera
Un tío
De carreteras secundarias
Que finalmente
Llegaba a la nacional
Ajá
Y hostia
El comentario estaba
Bueno, estaba bien calzado en el momento
Pero por otro lado
Era como diciendo
El post-humor
Está en un entorno
De carretera secundaria
El humor que hacemos nosotros
El humor más mainstream
Por eso
No hablaba tanto de Berto Romero
Sino de Buenafuente
Esa es la carretera nacional
Bueno, ya veremos, ¿no?
Porque si tenemos tiempo
Comentaremos un poquitito más algo
Algunas películas que ha hecho
Y sobre todo cortometrajes
Y locuras para Vengamonjas
Etcétera, etcétera
Pero vamos a
Al auténtico protagonista
Del día de hoy
Vamos
De la sección de
De cine-series
Que es nuestro querido doctor
Juan Antonio Portuondo Espinosa
De ahí el título, ¿no?
Doctor Portuondo
¿Quién era este buen hombre?
Un cubano exiliado en Barcelona
Desde finales de los 60
Que lamentablemente nos dejó
Nos dejó también aquí en Barcelona
En el año 2005
Y es sin lugar a dudas
Una de las figuras más importantes
De la psicología moderna, ¿no?
Una eminencia en psicología clínica
Psicopatología
Psicodiagnóstico
Psicoterapia
Psicoanálisis
El test de Rochard, ¿no?
Lo de las manchitas
Vamos
El doctor perfecto
Para un programa de empanados neuróticos
Como el que hoy traemos
Que no solo le ha dado este título, ¿no?
Que os comentaba
A la serie
Sino que además ha nutrido a Padial
Si analizas un poquitito
La obra
La última parte de la obra de Padial
No solo le ha nutrido para hacer esta serie
Sino que le ha nutrido de historias
Y reflexiones que le han dado para mucho más
Porque Padial acaba de estrenar esta serie
Pero no nos engañemos
Ya era un libro
Era Doctor Portuondo
Un libro, por cierto
De Blackie Books
De Blackie Books
Que nos habló en su día
Vea
Y que de hecho
Volviendo a Buenafuente
Porque estaba viendo entrevistas
En las que aparecía Padial
El mismo también se encargó de
No sé si es que
Pillaba sobre bajo mano
Pero Buenafuente
Hizo como una presentación
De Blackie Books
Muy a lo grande
De fet
Blackie Books
Jo crec que en gran part
S'estan especialitzant
En publicar
Post-humor
O sigui
No especialitzant
Però que
Que tenen molts autors
Jo crec que el Noguer
Era tots aquests
Quan han publicat els seus llibres
Eren Blackie Books
A mi lo que me flipan
Son las portadas
De Blackie Books
Sigue siendo muy cookies
En la línea de lo que también
De lo que nos habló
O sea que tenemos libro
Doctor Portuondo
Tenemos serie Doctor Portuondo
Que es de lo que realmente
Hablaremos hoy
Pero además
Tenemos unos vídeos en Youtube
Unas entrevistas grabadas
Por el mismo Padial
Con Portuondo
Aún vivo
Expresando
Toda su
En el fondo
Todo su bagaje
Experiencia
Sabiduría
Diversión
Porque a esos niveles
De inteligencia y conocimiento
Siempre hay un punto de delirio
Yo así también
Antes no sé si lo he mencionado
Pero hostia
Así veo a mis padres también
Con esa sabiduría
Que muchas veces está cercano
Al Touch
Y del mismo Portuondo
En todo
En la serie
En el libro
Lo deja muy claro
La mediocridad es aburrida
La normalidad es aburrida
El delirio
La neurosis
Eso es muy interesante
Eso es muchísimo más interesante
Y provechoso
Un apunte
Tú estás hablando de Portuondo
Que le dio
Y hizo terapia
A tus padres
No, no
Terapia no
Profe
Profesor
Profesor
Profesor
Vale, vale
Pues perdón
Me había confundido
Pero esas clases
En el fondo
Era en terapia
Date cuenta
Hay algo biográfico
En la sección que traes hoy
Y yo creo que
Evidentemente
Hay algo de biográfico
Salen los créditos
De la serie
En Carlos Padial
Haciendo esa serie
Respecto a lo que había hecho
Exacto
Hay algo realmente
Autobiográfico
Dejemos la parte
Muy guay que lo recuerdes
Pero vamos a dejar
La parte marujeo
Para el final de la sección
Y veamos
Por qué Padial
Realmente ha sacado
Tanto provecho de este tío
Pues que
Porque Padial
Necesitaba terapia
Él sí necesitaba terapia
Y la necesitaba
Muy jovencito
Y yo creo que la sigue necesitando
Pero la tuvo
Y la tuvo con Portuondo
Durante unos 5 años
Al principio del siglo
O sea del 2000 al 2005
Aproximadamente
Hasta que Portuondo murió
Y sí que es cierto
Que él iba allí
A hacer terapia
Pero al final
De la misma manera
Que he dicho en un momento
Las clases con Portuondo
Se podían convertir en terapia
Estoy convencido
Que la propia terapia
Era también una gran enseñanza
Era también una gran clase
De hecho
El mismo Padial
Lo explica así
Dice
Desde pequeño
Soy un neurótico
Sentía vergüenza de existir
Miedo a la muerte
Angustia oceánica
Eso es muy Woody Allen
Y solo tenía 8 años
Mi única esperanza
Era el Dr. Portuondo
Un psicoanalista cubano
Exiliado en Barcelona
Que gritaba a sus pacientes
Juraba en nombre de Freud
Y bebía whisky Johnny Walker
Es la persona más asombrosa
Que he conocido en mi vida
También la más sabia
La más imprevisible
Y la más divertida
Y claro
Siendo Portuondo
Tan grande
Yo creo que es que
Padial se obsesionó con él
De hecho queda claro
En la serie
Eso es lo que realmente
Nos cuenta allí
En la serie Dr. Portuondo
Nos habla de esa obsesión
Una obsesión que le llevaba
Incluso a querer impresionar
A su propio psicólogo
Con más neurosis
Y sobre todo
El aprendizaje
Que ya ha dejado muy claro
Que realmente supuso
Esta terapia
Así que
¿Qué os perdí
Si vamos a escuchar el tráiler?
Que esta vez
No hará falta
Ningún traductor
Porque creo que
Todos lo entenderemos
Parece que no le interesa
Nada de lo que le digo
Tu definición de la vida
Es como que
No, no, no consigo
Acceder
¿Está claro que pasas de mí?
No, no pasó de ti
Es verdad
Nunca te había visto así
Estela
Es que quiero que me cure
Este tío
Las historias que tienen
El resto de pacientes
Son increíbles
Hay zofílicos
O sea
Hay coprófagos
Es que nadie habla
Compulsivamente de su trapeuta
Es que es muy raro
Soy un narcisista
Edípico
Manual
Complicación fálica
Y un inhibicionista también
Te lo cuento para que veas
Lo neurótico que puede llegar a estar
Estás jodido
Esteban
Entenderte
De ir autoanalizándote
Autarte por dentro
El psicoanálisis te cura
Pero cuanto más consciente eres
Más sufre
Esa es la gran paradoja psicoanalítica
Qué grande, ¿eh?
Cuanto más consciente eres
Más sufres
La gran paradoja psicoanalítica
Mucha razón este tío
De hecho
Echándole un vistazo al libro
Y sobre todo complementándolo con la serie
Está plagada de frases lapidarias
Que realmente son
No solo divertidas
Sino auténticas
Pozos de sabiduría
Una, por ejemplo
Dice
Carla, y te la digo a ti
Visualiza tus metas
Carla, visualiza tus metas
Y objetivos
¿Los ves?
Los veo
¿Sí?
Los veo
Los tengo presentes
Pues ahora sigue comiendo doritos
Bueno, claro, los títulos
Estos capítulos son
Son muy lapidarias
Exacto
Él aprovecha todas estas reflexiones
En forma de frases lapidarias
Y se las lleva muchas veces a los títulos
De hecho, hay un título
Que es claramente una frase de Portuondo
Que yo he oído muchas veces en casa
Que es
Cuando la bestia ruge
La razón tiembla
Y esta ya no es tan divertida
Esta es como
Mucho más serena
Y potente
O
Yo te miraré con tus ojos
Y tú me mirarás con los míos
El nombre del capítulo sea esto
De hecho, no
Hay uno
Hay un título
Que es
Si tu hijo tiene problemas
Para concentrarse
Y se distrae fácilmente
A lo mejor yo soy tu hijo
O
Confía en ti
Lo único que te impide
Conseguir tus sueños
Son 15 años de malas decisiones
Es enorme
Es el primero que he hecho
Una serie
Feta aquí, a España
Que es lo más semblante
A lo que hemos visto
En Woody Allen
Realmente
Sí
Seguen que hablan
Muy...
Yo tenía poco
Yo tenía poco
De ver
Un Woody Allen en catalán
Y algo que me gusta
Mucho de la serie
Es que aprovecha
El concepto clásico
De diván
¿No?
De diván
De terapia
En la que el paciente habla
Y no se siente comprendido
Que esto es muy Woody Allen
Que no le escuchan
Porque no hay respuesta
Y aquí está utilizada
Esa idea
En la forma contraria
¿No?
Por un lado
El propio Padilla
Él dice
Era tan interesante
Por tu hondo
Y él sabía que lo era
Que muchas veces
Era él quien se sentaba
En el diván
Porque era mucho más
Provechoso
Lo que él tenía que decir
Que lo que yo tenía que contar
¿No?
Pero además de eso
Sí que hay un punto
Donde la implicación
De por tu hondo
Va mucho más allá
Es decir
Si hay un silencio
Es porque igual
Lo que él está dando
Son migajas reflexivas
Y cuando sale
El auténtico delirio
Ahí estará por tu hondo
Para ofrecerte la verdad
¿No?
En forma de broma
Como hemos dicho
Con estos doritos
Que nos aterrizan
Que de alguna manera
No pierdas tus objetivos
Es cierto
O sea
La gracia no está
Solo en los doritos
No, no
Sigue visualizando tus metas
Pero sigue comiendo doritos
¿Qué?
¿Sabes?
O sea
Sigue pisando
Sobre los pies
¿No?
Sobre la tierra
Todo esto es un
Método por tu hondo
¿Eh?
Quizá
Sí
Hay algo de heterodoxia
Pero muy personal
Hostia
Y es muy grande
Que Padilla lo haya rescatado
Porque al final
Por tu hondo
Es un tío
Que siendo tal eminencia
Cuando tú buscas
Su obra
Sí que la encontrarás
En blogs de psicología
Y evidentemente
Como fundó
El mismo centro
Centro Internacional
De psicología
Y impartía clases
Y terapia
Pues hostia
Acabarás abordándolo
¿No?
Pero sí que es cierto
Que se desconoce
A un nivel que es injusto
Siendo tan grande
¿No?
Siendo tan grande
Pero volvamos a la serie
¿Por qué?
Los que habéis visto el tráiler
Los que habéis escuchado
El tráiler
Igual no lo tenéis tan claro
Los que lo habéis visto
Sin lugar a dudas
¿Quién ha aparecido?
Hostia
Gran Tandem actoral
Por un lado
La veteranía
Jorge Perruguerría
Es un tío que claro
Igual no lo recordamos
Pues esto
Ahora que deberá tener
Unos 50-60 años
Lo recordamos más joven
En Fresi y Chocolate
No sé si se acordáis
Es una pelicuana mítica
Hostia no la he visto
O incluso en las de Che
Él la aportó también
¿No?
Tiene una actuación
En las películas de Soderberg
Ah vale
Que salía el Benicio del Toro
¿No?
Haciendo de Che
Ahí el Prota
Haciendo de Che
Es Benicio del Toro
Pero hay un
Bueno
Un elenco actoral increíble
Y él es uno de ellos
Jorge Perruguerría
Es un auténtico monstruo
De la interpretación
Y he de decir
Que mi familia
Ha dado el visto bueno
De cómo él aborda
Por tu hondo
De cómo realmente
Él aborda por tu hondo
Porque sí que es cierto
Que el por tu hondo
Que vemos en todo momento
En televisión
Es un tío
De cierta imponencia física
No solo mental
Pero no hay fotpo tío
Sí sí
Y esto de
Es un titán
Claro porque al final
¿De qué va el argumento?
Se ha podido entender
Por el tráiler
Pero aquí
El actor protagonista
Que es Nacho Sánchez
Haciendo de
De padrial
Que se parece un montón
Lo clava
Lo borda
Yo también era otro tío
Que desconocía
He buscado información sobre él
Veo que aparecen
Dos películas recientes
Como son 17
Y el arte de devolver
De Pedro Collazos
Que son películas
Que han dado que hablar
Pero hostia
Viéndolo como
Como Carlo Padial
Como paciente
De este gran portuondo
Es increíble
De hecho el mismo
Padial lo dice
Hace una versión
Más convincente de mí
De la que pueda hacer yo mismo
Esto es muy padrial
Esto es muy postumor
Y
Bueno esa yo también
Que conozco más
De usted
Me recuerda a usted
Total
Tiene este punto
Marciano
¿No?
Totalmente
Pero lo que se estaba contando
¿No?
Es como
Padial
En forma de Nacho Sánchez
O en forma de actor
¿No?
Lo que está haciendo continuamente
Es intentar impresionar
A su terapeuta
A la vez que intenta aprender
Y sanar su neurosis
¿No?
Y en esa ambición
De sorprenderle
Es donde te digo
Que
La versión familiar
Ha confirmado
Que realmente era así
Porque era un tío
Que imponía
O sea lo que me dice
Sobre todo mi madre
Era que
Que el portuondo real
Era un tío que imponía muchísimo
Desde lo físico
Y desde lo mental
Aunque a ella siempre la trató
Como una reina
Porque mi madre en esa época
Estaba embarazada de mí
Hostia que bueno
Estaba embarazada de mí
Cuando estudiaba para portuondo
Y de hecho la llamaba
Mamá Osa
Y la trataba con mucho cariño
Pero era un tío
Que tanto podía ser
Muy atento
Y muy afectivo
Como muy agresivo
Como muy agresivo
Y de bueno esto
Hay una frase en un momento
Que dice
Deja de comer mierda
Deja de comer mierda
Enano
Pero enano no físico
Sino enano mental
Enano moral
Cuando echa a los pacientes
Que tiene que los echa
Casi a patadas
De la consulta
Ahora tampoco podría hacer
Spoiler
Porque para el final
Ya ella es convenza también
El portuondo
A decir
Soy un enano
Pero psicológico
¿No?
Como es como me digo
Un enano
Soy un enano
Un enano mental
Un enano mental
Sí que es cierto
Que eso llegaba
A muchos de sus pacientes
O alumnos
En este caso
Yo puedo hablar de alumnos
A querer impresionarle
A querer impresionarle
De una manera
En la que muchas veces
Pues no estaba ligada
A tener que presentar
Más neurosis
Sino a demostrar
Que había adquirido
Realmente ese conocimiento
¿No?
Pero poniendo a un lado
¿No?
La figura de portuondo
Esta figura tan enorme
Y tan necesaria
En el fondo
Incluso para el siglo XXI
Lo que estábamos comentando
En base a la serie
Que aparte de ese tándem actoral
De Nacho Sánchez
Y Jorge Perugorria
Hay un elenco de secundarios
Increíble
Que van pasando por ahí
Algunos mejores
Otros peores
¿No?
Tenemos
¿A quién tenemos por ahí?
A Berto Romero
A Berto Romero
Papelón
Que divertidísimo
El Pareja
Ho fan molt bé
David Pareja
Exacto
Perquè ell fa molt
El personatge
Que sempre fa
Que fan aquests tàndems
Amb el Botet
Que tenen sobretot curs
No sé si els has vist
No todo fil fest
No, no, no
Però són
Exacte
Són curs
Que jo els he anat veient
Cada any
Al Fantos Frick
De Cerdanyola
Que són tipus
Suena fatal
Y tiene eco
Aquest és boníssim
Això és un post-humor
És un imperdible
És post-humor total
O sea, es lo mal hecho
Hacer gala del matcha
Però hay una poética
I després l'últim
L'últim
No me recordo el nom
Però el vaig veure
Aquest estiu
Al Fantos Frick
Que és
Que és el pareja
Que està
Amb una webcam
O sea, és una imatge
De webcam
És una seqüència
Que està fent aquests
Típics filtres
Que es va formant la imatge
I va fent
I apareix el Botet
Dient
Tio, que tu novia
Acaba tenint un accident
Ja muerto
No sé què
El tio es fot a plorar
I llavors la abraça
I mentre la abraça
El Botet va fent les cares
Veu que està fent allò
I fa
Esto
Esto es muy
Don Pepe Popi
De Vermut
Que era un poco
Esa idea del post-humor
Que Jordi Costa
Reflexionó sobre el tema
Se han puesto muy cachondo
De aquí mis compis
Lo estáis viendo
Lo estáis viendo
Lo estáis viendo
Porque sí que es cierto
Que Padial
Bebe de todo
De todo este humor
Que no solo lo ha liderado él
De hecho tú me hablaste
De una suerte de productora
Que eran los pioneros
Del siglo XXI
Sí, totalmente
Y ahí están vinculados
Cineastas de renombre
Como Vermut
Que ha derivado
En otro tipo de cine
También el Padial
Os digo que aquí
En esta serie
Ya no está haciendo lo mismo
Incluso a nivel de factura
Me hablabais
De cómo estos cortos
Hacen una oda
A lo cutre
Y lo aprovechan
Desde la reflexión
Y la inteligencia
Pero en lo formal
Esto es una serie
Que aunque no tiene
Una factura muy elevada
Está muy bien
Sabe aprovechar muchísimo
Los interiores
Al final es una serie
Que si ocurre en algún lugar
Es precisamente en terapia
Y no solo terapia individual
Sino terapia grupal
Le encanta estaría terapia
Y le encantaba
Por tu hondo
También puedo confirmar esto
Le encantaba
Por tu hondo
La terapia grupal
Porque la abordaba
Casi como una suerte
De teatro
Donde cada uno
Podía interpretar roles
Y a partir de ahí
Trabajar
Trabajar todo
Desde la hipnosis
O sea
Con métodos de hipnosis
Hasta trabajar
La esquizofrenia
Y de hecho
Y esto sí que no aparece
En la serie
Ni por ningún lugar
Pero él
Según me han contado
Parece decir
Que defendía
El idioma esquizofrenés
A un esquizofrénico
Hay que hablarle
Como un esquizofrénico
Solo así lo puede salvar
Carisma
Es puro carisma
Este tío era
O sea
Te he de decir una cosa
He conocido a muchas personas
En mi vida
Y quién va a decir que no
En base a su padre
Pero hostia
Mi padre tiene un mogollón
De carisma
Y parece ser
Por lo que he oído
Que mi padre
Ante él
Chapó
¿Sabes?
O sea
Era como
Se sacaba el sombrero
Era puro respeto
De hecho
Os voy a decir una cosa
He buscado
A
A Portuondo
En Wikipedia
No lo he encontrado
Hostia
¿Y sabéis quién he encontrado?
Buscando a Portuondo
A tu padre
A Fernando Calero
De la pava
Es decir
La mención
Que se hace de Portuondo
Es a través de mi padre
Que es muy potente
Editado hace una hora
Por Adriana
No mola
Porque van saliendo
Van saliendo los programas
Hay una empanada cultural
Donde salió
Algún día
A raíz de
¿De qué era?
Que le dedicamos
A una editorial
Creo
Editorial erótica
Esto
Esto
Esto
Es muy interesante
Recuperando lo que has dicho
Del personaje secundarios
A mí me sorprendió
Muchísimo
Descubrir a Lil Moss
Que es un poco
Como el trapero amable
De la escena
Una escena donde
Básicamente hay música oscura
De drogas
De
Oye tú puta
Tal
De repente aparece ese chico gordito
Con la sonrisa siempre puesta
Que es Lil Moss
Y que en la serie
Aparece siempre
Jugando a la play
Con otro colega
Y no dice nada
Y está ahí como
En el fondo de la habitación
Donde están los compañeros de piso
Del chico
Del protagonista
De la serie
El Carlo Padial
Interpretado por Nacho Sánchez
Que es verdad
Que menciona siempre
Como en su casa
Hay dos tíos jugando
Todo el puto día
A la consola
Y uno de ellos
Que no tiene
Ni una línea de diálogo
Es precisamente
Este trapero
Trapero
Que suena
Un tío que hace trap
Lil Moss
Que yo no lo conozco
El trapero amable
Pero sí que es cierto
Que es un personaje
Que pasa totalmente
De soslayo
Pero está ahí
Aportando seguramente
Y construyendo ese concepto familiar
Que tiene al final
Esta onda del post-humor
Y del humor español al final
Yo te digo una cosa
La Estela
Me flipa
Aquest personatge
¿Quién es la Estela?
La novia
La novia
Ah no, no
Vale
La que le dice en el tráiler
No he conocido a nadie
Es el tío terapeuta
A part de la relación
Entre ellos dos
Que es demencial
Pero ella
Coma personatge
Coma actriz
Jo no la coneixia
I he al·lucinat
Amb aquesta actriz
Tío
O sigui
M'ha encantat el personatge
I sobretot que pel final
Ho fa molt bé
Que pel final
Tu Carles no ho has vist
Perquè pel final
Y una escena
Bueno, unas cuantas
Que van seguidas
Tú sabes
¿Tú sabes quién ha dicho Adriano?
Pero allá
Ella ya es
Brutal
Es una serie
Que sabe aprovechar
Muy bien a los personajes
A los actores
Que hay detrás
Lo que os decía
Sabe aprovechar muy bien
Esta suerte de interiores
Para llevarse a veces
Al delirio
Pero a un delirio
No creíble
Porque al final
Lo que está construyendo
Aquí también Padial
Es un recuerdo
Hacia su experiencia
En la cual entiendo
Que él era
Cuando más neurótico estaba
Y cuando más
La presentación necesitaba
Y al final
Las paredes
De ese espacio
Acaban siendo
Como unas paredes mentales
Y es una serie
Que parece que está solo
En la línea de la comedia
Vira el drama
Y vira el suspense
La banda sonora
Aunque ahora es muy festiva
Hostia
En muchos momentos
La banda sonora
Que por cierto
La firma Javier Rodero
Un compositor
Está muy en la línea
De una música ambiental
A veces
Y casi terrorífica
Muy propia del suspense
¿No?
¿Por qué?
Porque al final
Hay un suspense
En la neurosis
Y en la evolución
Que tendrá el protagonista
De nuestra serie
Y sobre todo
Del trabajo
Que allí se hace
Un trabajo
Que es interesante saber
Que continuó
Tras la muerte
De Portuondo
Es decir
El Centro Internacional
De Psicología
Continúa evidentemente
Con profesionales
Pero parece ser
Que los que estaban
Viviendo la terapia
En compañía de Padial
En la época
A principio del 2000
Siguieron reuniéndose
Y haciendo terapias grupales
¿No?
Terapias grupales
Que eran auténticas
Orgías de conocimiento
En una escena
De los primeros capítulos
Identifico
Algunos personajes
Que salen
De la serie
Da Suiza
De los Vengamonjas
Vale
Hostia
Y me hizo mucha gracia
Verlos
Que es algo
Que yo creo
Que también conecta
Con esa idea
Del post-tumor
Que estábamos apuntando
Los Vengamonjas
Los Vengamonjas
Han trabajado mucho
Y de repente
Dices
Hostia
Ese personaje
Super neurótico
Que aparece
En esas reuniones grupales
Que comentas
Pam
Lo he visto
En la serie
De Youtube
De la Suiza
Claro
Eso que tiene Padial
Que sabe recurrir
Y sabe darles espacio
A todos ellos
Es decir
Cuando Padial
Dirigió a los Vengamonjas
También lo hizo
De hecho
Hasta La Cuesta
Yo no sabía
Quizá que La Cuesta
Había dirigido un corto
De los Vengamonjas
Vermut también
Y al final entiendo
Que son contactos
Y joder
Que al final
Es producción nacional
Muy interesante
Yo voy a acabar
Diciendo simplemente esto
Que es una serie
Que ofrece
Todas esas realidades
De géneros
Pero sobre todo
También tiene
Mucho provecho
Intelectual
Frases que nos van a servir
De muchísima ayuda
De hecho
Le dice
En un momento
Que te explicaré
Algo muy sencillo
Que tardarás años
En comprender
Y está claro
Que Padial
Ha seguido tirando del hilo
Y ojalá
No se mueva
Es decir
Siga con un pie
En esa realidad
Tan surrealista
Y tan delirante
Del post humor
Pero también sepa
Hacer productos
Un poquitito
Más accesibles
Y son accesibles
En la medida
Que no solo
Tienes que ser
Un tío
Que te guste
Lo absurdo
Y que estés ahí
Comiendo ganchitos
Delirando
Frente a la tele
Porque ya te digo
Es una serie
Que entra y sale
Muchas veces
Desde la esquizofrenia
Hasta la cosa
Más lírica
Y más poética
Una curiosidad
Tú y yo
Tenemos un vínculo
Muy especial
Con Sitges
Carlo Padial
Lo tiene también
A un nivel
Que cuando lo descubrí
Flipe
Y es que
Carlo Padial
Se declaró
Declaró a su amor
Desire de Fez
La crítica de cine
Desire de Fez
En Sitges
¿Pero es su pareja?
Es su pareja actual
Ah, Desire de Fez
Desire de Fez
La crítica
Que ahora sacó el libro
De Reina del Grito
Sí, sí, sí
Una crack
De la crítica cinematográfica
Una pareja súper
Brutal
El director
Y la crítica
Y la escritora
Y boom
Y que se declare
Ellen Sitges
Un sitio donde
Nosotros también
Hemos expresado
Mucho amor
Os aclararé
A Padial en breve
Con un único carnet
Tú y yo vamos después
No, yo si pudiera
Me declararía
Me declararía
Por tu hondo igual
Volvería a vivir
Ciertas experiencias
Que me ha permitido
La serie
Y que me permiten
Los cuentos de casa
Por así decirlo
Pero ahí lo dejamos
Ahí lo dejamos
Y de hecho
Me gustaría acabar
De manera musical
Porque creo que la música
También aporta muchísimo
En esta serie
Va desde el hip hopete
Así más rítmico
Como lo que estamos escuchando
A un ambient
Que ya he mencionado
Que lidera ahí
Rodero
Y hay una canción
En especial
Que creo que representa
Muy bien
La neurosis
El bucle
El vacío
Y la existencia
En el fondo
Así que vamos
Con esa canción
Y de ahí pasamos
A nuestro amigo
Carlas
Y su
Munch
Munch
El grito
Como no ser feliz
Teniendo tus caricias
Y ese dulce néctar
Que viene tu pelo
Si soy feliz
Sabiendo que me miras
Y de esa brisa
Que mueve tu pelo
Pero si un día te vas
Se acaba todo
Para mí
Y de esa brisa
Me ha flipado
ese bucle en el que estaba entrando
la canción
y que representa claramente el tema de este programa
esa neurosis
Torno al català
A la secció d'avui parlem
del crit d'Eduard Munch
del norueg Skrik
però abans crec que és important
donar 5 cèntims
ni 6 ni 7 ni 8
5 ni 2 ni 3
és important donar 5 cèntims
sobre un moviment on trobem aquesta obra
que és l'expressionisme
un conjunt d'èpoques d'estils que tenen
com a denominador comú
el fet que l'artista
aconsegueix transmetre
les seves emocions a l'espectador
i això en termes de percepció
té a veure amb un concepte molt clar
que és la distorsió de la mirada
Clar, el tema d'aquest programa
com hem dit
neurosi
no encaixa perfectament
entenem per neurosi
una malaltia que neix fruit
d'una emoció
que nosaltres gestionem malament
i que afecta també
a la percepció
l'expressionisme
precisament
pretén comunicar
aquestes emocions
a través de la imatge
a través de l'expressió
a través de la creació artística
però avui no parlarem
del moviment en general
perquè estaríem fins de març
sinó d'un context històric
geogràfic concret
que és
atenció
l'expressionisme
alemany
pensava que iba a salir
el Hitler
no, no, no
el tecno nazi
aquel de Nietzsche
com era aquella
el tecno nazi
el famós tecno
el tecno viking
aquella movida
que tenia Ferran
que sempre la colaba
algo de Nietzsche
però en modo tecno
tecno Nietzsche
no, no
aquest cas
com hem dit
com hem dit
al inici del programa
Arrels
Arcatips
anem a buscar una mica
el punt de partida
possiblement d'aquesta neurosi
sí que és veritat
que es pot agafar
des de molts punts
proposem
la de l'expressionisme
alemany
amb aquesta música
que està sonant
una música tonal
d'Arnold Schoenberg
que és perfecta
per acompanyar la secció
perquè és una música
molt innovadora
molt heterodoxa també
com una mica
com les teràpies
del Porto Bondo
i és una música
que ja posant
els punts sobre les is
és una música
dodecafònica
no hi ha
una distinció
cromàtica
entre les notes
què vol dir això
què vol dir
no hi ha una distinció
cromàtica
entre les notes
totes sonen
com una mica
en el mateix punt
amb el mateix color
evidentment
també és perfecte
ja ho aviso ara
per acompanyar
les persecucions
del Tommy Jerry
si ho sona també
serà pel Tommy Jerry
però bueno
parlem de l'expressionisme
alemany
com una època
de canvis
una època
d'avantguàrdia
d'experimentació
però què passa
en aquesta Alemanya
expressionista
que bàsicament
comprèn
des de finals del 19
fins a l'arribada
justament
de Hitler
al poder
l'any 33
1933
és una època
on l'artista
no vol apropar-se
a la realitat
ni a la seva complexitat
ni a la seva exactitud
sinó que vol
trencar-la
i distorsionar-la
parlem d'una Alemanya
industrial
dinàmica
accelerada
la metròpolis
de Fritz Lang
és una alegoria
perfecta
en aquest sentit
però també parlem
d'una Alemanya
rígida
autoritària
angoixant
que va apagar
els plats trencats
de la primera guerra mundial
llavors
fem un favor
oblideu-vos
de les platges
tranquil·les
de Sorolla
que vam portar
al programa
dels dinars
sobre la gespa
de Manet
que ja en parlarem
tot això fora
i penseu en l'artista
esto fuera
penseu en l'artista
com un tio
o una tia
que necessita
plasmar
els seus fantasmes
amb imatges
que pinta el món
com si fos
un teatre
clar
en cine
es veu claríssim
pensem
en imatges
que aniran sortint
durant la secció
com per exemple
el Nosferatu de Murnau
on es veu
aquesta espècie
de fantasia
geomètrica
tenim una por
però que està
com quasi
tancada
en un espai
de línies
de quadrats
de rombos
de hecho
Nosferatu de Murnau
quan hablaves
d'expresionismo alemán
és que al final
quan hablamos
d'expresionismo
muchas veces
quasi siempre
estamos hablando
d'expresionismo alemán
todo y que tenga
su origen
porque realmente
fueron los alemanes
quienes realmente
elevaron el estilo
a un nivel
de poder
y de expresión
valga la redundancia
muy potente
y de hecho
es también
el precursor
del cine negro
exactamente
todo el cine negro
que se acaba haciendo
en Estados Unidos
y después
Nosferatu
en realidad
ha portado
la gabardina
de Humphrey Bogart
es el precursor
del
desde la plan
huyeron
de ese nazismo
voy a estirar el hilo
pero piénsalo
al final
un Humphrey Bogart
es un tío muerto
es un tío que está muerto
está muerto en vida
y chupa mucho whisky
y Nosferatu
va por ahí
esta es una muy buena reflexión
es decir
la llum y las sombras
del cinema negra
del noir
que le dañan
els francesos
aquest cinema negra
de Hollywood
veu
d'aquestes formes
distorsionades
i trencades
de l'expressionisme alemany
i molts d'ells
van fugir
molts d'aquests directors
grans de Hollywood
van fugir
de la realitat
d'Alemanya
hi ha una pel·lícula
molt clara
de l'expressionisme alemany
que anticipa això
que és el testament
del doctor
Mabuse de Fritz Lang
anticipa aquesta idea
de l'imperi del crim
en el que s'estava a punt
de convertir
Alemanya
i veiem
aquesta espècie de doctor
també és un doctor
però aquest que és molt paranoic
amb el cervell
que se li veu tot el cervell
i té una veu
com superaguda
com molt esquizofrènica
a un nivell
quasi com sonor
i parla d'aquest imperi
és que me pone cachondo
ara sóc jo
el que me pongo cachondo
és que quan mencina
el doctor Mabuse
i ara de este ton
és de les primeres vegades
en el cine
que algú utiliza
el sonido
en esa direcció
perquè al final
en el cine
tot el món
quan parlava
parlava igual
o si no cantaven
perquè havia de cantar
molt
Puri
és una pel·lícula que combina
les dues parts
la part més muda
que estava desapareixent
i la part sonora
llavors està clar
que en aquesta època
de l'expressivisme alemany
l'artista
prefereix ser gòtic
que clàssic
hi ha un tractat
de Wörringer
que explica molt bé
tot això
l'essència
de l'esperit gòtic
i és una època
aquest expressionisme alemany
on Goya
el Bosco
Van Gogh
estan de moda
són tics que trencaven
amb el llenguatge
i que estaven de moda
apareix una nova
generació d'artistes germànics
Otto Dix
George Gross
la colla del November Group
que recuperàvem
el concepte
de la revolució
de novembre
d'Alemanya
i d'altres
que no són alemanys
com és el cas
d'Edward Munch
que és pintor noruec
anirem sentint
és a dir
anirem sentint
aquesta música
que us estava comentant
de Schoenberg
que també és expressionista
i que va molt bé
per acompanyar la secció
en qualsevol ocasió
ja ens situem en Munch
pioner
pioner de l'expressionisme alemany
que apareix
odiat i estimat
al mateix temps
a l'Expo de Berlín
del 1892
és un escàndol
el que mostra
amb els seus quadres
distorsionats
i anys més tard
serà inclús insultat
pel propi Hitler
que dirà que és un art
malaltís
el de Munch
però també
sorgeix un sector
europeu
que admira
admira Munch
profundament
hi ha un quadre
que m'agradaria
que tinguéssim ara
tots present
que és
Amor i dolor
de Munch
un quadre on veiem
una noia
de cabells llargs
i vermells
que està abraçant
un home
i li dona un petó
al clatell
com si li estigués
xuclant la sang
és fàcil
recuperar el que acabes
de dir fa un moment
Adri
aquesta idea
de la fem fatal
del cinema negre
de Hollywood
es veuria
potser anticipada
en aquesta mena
de vampiresa
que està
xuclant-li
la sang
o li està
donant un petó
no s'acaba
de veure ben bé
però en qualsevol cas
sí que hi ha
alguna cosa
anterior
que podria
anticipar
aquesta espècie
de maldat
sensual
el tio aquest
que està així
ajegut
sembla
el malo
de l'última
de Toy Story
saps el Nino
el Nino
saps el Nino
no és que
del cine negro
passa tot
i fa Histories
jo crec que Munch
es va inspirant
Toy Story
el Nino aquest
que té un rotllo
com de
bueno
de històries
para no dormir
exacte
és muy potente
esta obra pictórica
menos mal
jo no la conocía
pero Amor y dolor
podía ser un título
de Almodóvar
menos mal
no lo es
y es una obra
de Munch
muy potente
doncs sí que és veritat
i dir que la fem fatal
podria estar anticipada
en això
hi ha una complexitat
molt gran
en la fem fatal
un humanisme
una tragèdia
però bueno
en qualsevol cas
des del punt de vista visual
crec que és interessant
tot això desemboca
en què?
en l'obra capital
l'obra mestra
de Munch
que ens porta
en aquesta secció
que és el crit
Scring
hi ha quatre versions
d'aquesta obra
la que mostrem
està pintada amb oli
sobre cartró
es pot veure
a la galeria municipal
d'Oslo
agafeu el metro
demà mateix
després de la pau
i té un sentit tràgic
de la vida
que absorbeix
del simbolisme
del post-impressionisme
que vam de dir
que Van Gogh
estava de moda
doncs evidentment
els post-impressionismes
com Cezanne
Van Gogh mateix
Gauguin
estan molt presents
en això
i els temes clau
que diguéssim
destila
el crit
que són
per cert
representats
d'una manera
com molt impactant
i sintètica
com podeu veure
la por
penseu que la germana
de Laura
que va estar
internada
per trastorns bipolars
la germana
de Munch
que es deia Laura
va estar internada
per trastorns bipolars
la mare i l'àvia
van morir de tuberculosi
ell tenia una salut
molt dèbil
que jo crec que es veu
reflectida
en aquesta obra
i per tant
la por
impregna
tot el conjunt
una frase
recuperem
que deia el mateix
Munch
arran d'aquesta obra
i d'altres
que deia
enfermedad
morta
i locura
fueron
los ángeles negros
que velaron mi cama
o sea
doneu-vos conta
del drama
i també
evidentment
de la neurosi
que desprèn
una obra
com aquesta
l'altre tema
és la solitud
veieu aquí
aquesta figura
que està
una figura
andrògina
espectral
desesperada
en una clara solitud
s'ha detingut
sobre un pont
i crida en silenci
presonera
d'una angoixa
que no la deixa
descansar
i darrere de seu
l'estan ignorant
hi ha uns individus
que passen
d'aquesta presència
fixeu-vos també
en les impressions
els colors irreals
que maneja
el quadre
hi ha un ús violent
de la perspectiva
aquesta diagonal
que talla
el quadre
que inclús podrien recordar
aquestes notes violentes
de Schoenberg
contrasta molt
amb aquesta espècie
d'ondulacions
del personatge
i del paisatge
que veiem darrere
és a dir
diagonal
fixa
recta
ondulacions
la persona
la persona
és la que està ondulada
no està rígida
sinó que està
quasi en un estat
de nàusea
constant
i com deia
en aquest horitzó
en aquest paisatge
que bàsicament
està representat
en el cel
i l'aigua
hi ha uns ritmes
que organitzen
els elements
en una espècie
de coreografia
orgànica
i deformada
realment
és que és potentíssim
jo estava aquí
callant
perquè tu
pugues portar
tot
obviament
perquè realment
és una obra
que ja ho deia
ben hitler
en el fond
és malaltisa
però
una frase
que se tira
que decir
más
hitler
tenía razón
a mi no es
en esto
ja con tríor
dijo esto
because
i understand
i understand
Hitler
asten parla
que és un tío
que van a una
academia d'art
Hitler
algo tendría
que decir
molt gran
de pol
a mi
ha sortit
escaldadíssim
Hitler
va acabar
molt indignat
és malaltís
o no és malaltís
és súper malaltís
en un moment
has dit
que Hitler
había dit
que era malaltís
a la obra
o como mínima
el expresionisme alemany
y esto
es muy cierto
cuando tú ves esto
realmente
acabas enfermando
es decir
acabas empatizando
de tal manera
y no sé
si la empatía
sería el término
a utilizar
pero sí que es cierto
que la propia obra
acaba cazándote
desde su propia neurosis
es decir
la expresión
que ha conseguido Moong
a través de lo pictórico
hace que no solo sea contemplado
sino que realmente salga
como una gran película
es decir
aquí ya no necesito
este es un tío
que no necesitaba
ni mucho menos
al séptimo arte
porque desde esa obra plana
que no lo es para nada
en el fondo
la composición
hace que sea
pura agua y delirio
hostia
es que te quedas
muy impresionado
aunque sea el expresionismo
realmente
es un expresionismo
impresionable
joder
¿cómo se origina això?
es decir
partiendo de una experiencia
de Moong
que podría ser
més un rumor
que otra cosa
però bueno
anem a explicar-ho
estava passejant
amb dos col·legues
a les afores d'Oslo
quan de sobte
es va emocionar
davant d'una posta de sol
en un fjord
i deia que
tremolant d'angoixa
vaig sentir
el crit vast
infinit
de la natura
és ecoterror
és ecoterror
és un quadre d'ecoterror
clarament
és a dir
i aquí
evidentment
això et troncaria
si voleu
amb una visió romàntica
d'aquesta idea
de traslladar els sentiments
i les emocions
en un quadre
a través del que estàs veient
el paisatge
el caminant
entre els núvols
de Frederick
és això
el que passa
que aquí
t'ho està trencant
a un nivell formal
que flipes
però bueno
hem apuntat ja
diguéssim
les punts importants
d'acord
i jo crec que ja
podem tancar
aquesta secció
amb una curiositat
i una pregunta
la curiositat
és que aquest any
a inicis
el Museu Nacional
de Noruega
ha confirmat
que la frase borrosa
que gairebé no es veu
al fons
del quadre
la part superior
va ser escrita
pel propi Munch
sabeu què hi posa?
Heil Hitler
ojalà
ojalà
ojalà
aquesta for la frase
lo que hi posa
es
solo pudo haber sido
pintado
por un hombre loco
como lo cuajáis
esto
o sea
esto es como
¿está confesando?
o sea
¿realmente creéis
que podría estar
confesando
que estaba
bueno
yo creo que
está aceptando
es la primera vez
que oigo la frase
porque de hecho
nunca la había oído
sobre el cuadro
a mí son un perfecto español
sí sí
literalmente
pero joder
yo creo que es más bien
un tío que acepta
la locura
como parte
de la esencia humana
volviendo un poco
a la sección anterior
por tu hondo
hostia
la mediocridad
es aburrida
en tanto que no es real
al final
el ser humano
está más cerca
de la neurosis
y de aprender de ella
que de otra cosa
y es un poco
lo que aquí
Munch nos ofrece
a mí me queda la duda
si hay algo de ironía
en esa frase
solo pudo haber sido
pintada
por un hombre loco
pero bueno
yo creo que
tiene algo de Marx
también
no sería
de un club
que tuviera un socio
como yo
parece un trampantojo
literario
al final
más que visual
en cual cosa volcas
es una cosa
muy la vanguardia
muy la modernidad
i com hem dit
molt malaltissa
i ja per acabar
quin famós
personatge
dels 90
concurs
creieu que va
concurs
quin famós
personatge
dels 90 va
va estar inspirat
en el crit
de Munch
solo en casa
el niño solo en casa
pista
película de terror
hòstia
ara és molt radiofònic
aquests
no no se vale mirar
pista
assassí
assassí en sèrie
¿estamos hablando
de cine clásico
o no?
ah Scream
hòstia puta
el gos face
el gos face
de la saga Scream
està inspirat
ja era allò
que me sonaba
el Munch
i amb això
doneu-vos a compte
que sempre que
estem portant
obres d'art
a la secció
aquesta secció
d'emparada cultural
hòstia
sempre
la cultura pop
dóna't compte
fins a quin punt
acaba vampiritzant
aquest art
i el converteix
en objecte de consum
ui
i no parlem
d'escarimovil
no entiendo
por què se llama
empareada cultural
este programa
cuando se podría llamar
¿cómo sería?
neurosis
popcast
popcast
popcast
neurótico cultural
o polcast
que és el que tocaria ara
sí
toca polcast
vinga
por favor
cómics
vale
entrem a
un rotllo
una mica distòpic
una mica distòpic
perquè normalment
ja hem portat bastant
de fet
vam fer programes
de distopies
i això
i normalment
hem portat aquestes distopies
que són potser
més tecnològiques
no?
sí, sí
arreplega'l ja Adriano
no?
distopies més tecnològiques
a vegades socials
a vegades polítiques
però aquest cop
Warren Ellis
que se m'omple la boca
el dir Warren Ellis
perquè és un autoràs
els que ho conegueu
ja sabeu de què va
però és que Warren Ellis
es planteja
ni més ni menys
que el 1997
una distopia periodística
vale
òbviament amb components
tecnològics
polítics, socials
però principalment
és periodista
llavors
estem parlant
que el 97
del 97 al 2002
es va fer una
una saga de còmics
que es van anar publicant
que passaven
a una mena
de gran metròpoli
que vindria a ser
un New York City
del futuro
d'un futur indeterminat
tot i que és
un segle XXIII
o sigui
ens anem aproximant
allò poquito a poco
poquito a poco
amb un protagonista
de nom
Spider Jerusalem
o sigui
em sembla
dels millors noms
és de Nobel
és molt trash
això
Spider Jerusalem
i no podem estar parlant
d'un altre còmic
com és
Transmetropòlida
Darks
Home
un nom com
Spider Jerusalem
a més
amb la forma física
que té
tu que estàs
follejant Adriano
el personatge
és un personatge
estranyíssim
pelat de dalt a baix
però pelat
pelat
i amb un tatuatge
de Spider
de un Spider
en el carrer
m'està donant ideas
de fet no us he portat
el primer número
però el primer número
el primer de tot
és que aquest tio
el rescaten
d'una cabina
cabina in the woods
la típica barraca
al mig del bosc
perquè el van a buscar
sabeu el còmic
han fet l'adaptació
també en peli
de Polar
que la va interpretar
Matt Nicholson
no el van a buscar
per o matar-lo
o perquè mati algú
perquè encara
típic tio retirat
que era un mestre
en su oficio
i el van anar a buscar
en aquest cas
el còmic
tota la saga
comença
que ell s'ha retirat
i és un periodista
de fet és un periodista
Gonzo
que això tu
que vens del periodisme
saps perfectament què és
tu que vienes del porno
yo se ve que va el tema
no Gonzo
hòstia
miedo y asco en Las Vegas
aquí esa generación
beat
ese abogado
que le pasa a las pastillitas
al protagonista
és a dir
el periodisme
Gonzo
jo he hagut de buscar
una miqueta
per informar-me
de què anava exactament
però bàsicament
és aquest periodista
que viu en primera persona
és com una crònica
però que la viu des de dins
i intenta inclús
no et dic manipular
però hi ha un punt
d'aquest
d'entratant a la notícia
a la crònica
que vols construir
que t'agafa
totalment
t'acaba absorbint
al final ets un element més
és correcte?
sí, sí
vale, gràcies
l'origen d'això
està en una crònica
que un tio va fer
drogadíssim
que ara no estic recordant el nom
però ho enfoquem
a la generació beat
i que va tenir superèxit
i el tio havia escrit
a l'últim minut
drogadíssim
i això va quedar
com, bueno
emblema
un referent
em ve perfecte
que diguis-lo
drogadíssim
perquè el personatge
protagonista
que jo per això
l'he portat com a neuròtic
és un tio
ja no només
allò
tatuat de la baix
ulleres cul
que per cert
hem portat
unes recreacions
unes recreacions
molt grans
chicos
tenéis que ponernos el vídeo
ja
també us diré
uf, no aguantaré
això
tot el vídeo
és que és
no, de fet
Adriano
posa-te-les tu
Adriano
tu
ja ets cal
calvo
i a més porta
tatuatges
i un pitillito
me da la sensació
que és un tio
que sempre
lleva un pitillito
bueno
estem parlant
un personatge
de mal humor
total
antisocial
narcisista
mal parlat
mal parit
total
mega neuròtic
que és un personatge
que a partir
sobretot de la droga
lisèrgica
dura
també és un super neuròtic
de les drogues
de les més
a més
estem en el futur
de la droga
però no té falta
droga
con estas putes gafes
un modelo a seguir
pels que no estigueu veient
són aquestes típiques ulleres
que podríem dir
d'aquest fals 3D antic
l'únic amb músculos diferents
eren així
que eren verdes
verde croma
i vermelles
sí
el 3D
una ullera
és rectangular
per dir-ho així
i l'altra rodora
llavors clar
et fot un efecte
que et rebenta el cap
que a la vegada
també
parece que juegue
si no las llevas puestas
y las ves de lo fuera
dices
hostia
juega con dos formas geométricas
por así decirlo
y dos colores
contra los complementarios
parece que ya haya
como una reflexión
de conjunto
y de globalidad
en el fondo es como
son unas gafas
expressionistas
blanco y negro
en lo cromático
yo creo que se los va a posar
a Munch
i potser es va a fotre
algú també d'això
també
estem parlant d'això
aquest punt de partida
aquest personatge
Spider-Hero
sabem
amb tot aquest
abanico
de personalitat
que hem dit
doncs un tio
que el recuperen
d'aquesta cabina
bueno
d'aquesta
si dic sempre cabina
per de cabin
però com es diu
una barraca
és un cabin
un cabin in the woods
clar que sí
doncs el venen a rescatar
no només
o sigui
no per res més
sinó perquè cabia
el seu puto contracte
perquè aquest tio
és un tio
que va triomfar moltíssim
com a periodista
o sigui
és un tio
que va publicar
més un llibre
rebentant
a l'Ogonzo
o sigui
rebentant
el president dels Estats Units
en aquell moment
que li diu
la bèstia
perquè diu
aquest tio
és un monstre
és un
és un despiedat
no sé què
era més Trump
que el de ara
no entiendo
la versió
ara vindré
ara vindré amb Trump
perquè esto
tot i que són
al final dels 90
això està
de revís l'actualitat
com ens agrada
i diria
però estem parlant
que aquest tio
quan arriba al poder
el president
diu ell
pues me retiro
me voy
es como
gana Vox
me voy
llavors el tio
se'n va
al bosc
i el recupera
perquè diu
tate
que has d'acabar
el contracte
i si no
et prendrem
les pertamenses
que tens ara
llavors el tio
torna a la gran ciutat
es rapa
va com un ermitanyo
total
es rapa
torna
aquest carismàtic
personatge
que era abans
llavors entra
a formar part
de la columna
d'un diari
que es diu
The World
que és la paraula
ja al final
ja et dona
entendre
aquest tio
va ser un macies
periodístic
sona molt totalitari
tot això
sí
el futur sempre és totalitari
sempre
llavors és una columna
on ell es va dedicant
a fer temes
d'actualitat social
i sobretot
política
que és el que ell
toca
més de prop
i a més sempre acompanyat
d'aquestes dues assistentes
primer una
després
entra
l'antiga assistente
que tenia
en la vida anterior
per dir-ho així
que els van ajudant
i també
òbviament
aquestes assistentes
no són com ell
però també
deixa-les anar
perquè
van per lliure
bastant
periodísticament
llavors
el tema central
de la saga
us he dit
que partia
en la seva anterior vida
a intentar derrocar
aquest president
dels Estats Units
però de cop
aquest monstre
però de cop
se n'adona
que hi ha un aspirant
als Estats Units
o sigui
un dels candidats
que encara és pitjor
llavors diu
vale
hay un gran enemigo
però després
aquí hi ha un altre candidat
quien es menos malo
llavors aquí
sí que entra molt
la idea
d'ara que seria
Trump
aquest personatge
que també és molt
aclamat pel poble
per cert poble
ara aquest còmic
òbviament és americà
llavors surten molts rednecs
aquests
aquesta gent que hi ha
els que estaven atacant
el Parlament
exacte
el Capitolio
hauríem de recuperar
aquest personatge
Carles
però sí que és veritat
que els primers volums
es centra molt
en aquestes
en aquestes eleccions
properes
que hi ha
de no president
i es centra
en aquests
aquests tres candidats
que són
aquest de la bèstia
d'especial
Gary
el sonriente
que a més
el sonriente
és perquè literalment
és un personatge
que per modificacions
i això
sempre està
però un somriure
que això
si ho dibuixés
Munch
això seria horrorós
perquè ja pinten
aquell personatge
típic polític
el postureo político
sí
però molt escarós
no vull fer spoilers
perquè hi ha molts arcs
de personatge
però realment
és un personatge
molt deplorable
molt
i després hi ha un altre
que és un senador
que es diu Bob Heller
que és un senador
feixista
però feixista
total
que cultiva
i aquí ja viene
el rollo futurista
i tal
cultiva assessors polítics
en una granja
però rotllo
en plan clon
llavors
imagineu que
les històries
són molt sonades
però realment
hi ha molta profunditat
periodística
o sigui
realment hi ha una anàlisi
i estem
vaig repetint
dos mils
o sigui
són dos mils
imagineu tot això
a l'època actual
amb les fake news
tot això
imagineu
Warren Ellis
si hagués de fer
una mena
de continuació
remake
de Transmetropolitan
amb tot el que hi ha
ara
o sigui
ara
amb les xarxes socials
tot això
en aquella època
no existia
perquè ho va tallar
fa molt de temps
o no
l'obra
va ser del 97
al 2002
llavors clar
aquí ja no van arrencar
sí que s'estan reeditant
ara s'estan fent
aquests volums
que us he portat
estan sortint
aquests poc a poc
però realment
ara molaria veure
com això
traspassa
a l'actualitat actual
diguéssim
molaria que hi hagués
una sèrie d'això
aquí hi ha una cosa
jo et diré
que és molt complicat
adaptar això
perquè
et diria el mateix
que amb The Boys
perquè a més
jo ho anava a comentar
després
però el dibuixant
el dibuixant
que el tinc per aquí
que és
Darick Robinson
és el mateix dibuixant
que The Boys
aquell còmic
que va importar
que s'ha fet una adaptació
amb Amazon Prime
i la sèrie ha agradat
la sèrie ha agradat
però sí que és veritat
és molt macarra
molt macabra
i tot
però no deixa ser
molt reduïda
del còmic
el còmic
és
és que no es pot
i menys en l'època actual
el que es calarien
molt ràpid
aquí hi ha tres quarts
del mateix
que estàs parlant
de 60 números?
sí
sí
vale vale
ja veu que el guion
ja
perquè llevo un guion
no no no
són 60
sí sí
són 60 números
que venen
del 97 al 2002
que estan sortint
aquests diguéssim
tons de 10
o sigui són
crec que són com
4 històries
cada una
o així
vindrien a ser 10
10 fascicles
d'aquests més totxos
com els que us porto
d'acord
i penseu que té
34 arcs argumentals
és molt
o sigui
no és que sigui
dense
però estem parlant
de política
estem parlant
de tejemanejes
estem parlant
de coses
bueno
que crec que tenen
molt de suc
i per tant
també entenc
que hi ha molta
xixa
i és una passada
és una passada
és una distopia
compromesa
realment
no no no
i el que mola més
és que Warren Ellis
jo crec que per ell
bueno jo crec
no perquè ho és
és una
en la seva època
va ser una forma
és una tesi
o sigui una forma
de volcar
el que ell pensava
de tot
a cap moment
l'hem compartit amb The Boys
no només pel dibuixant
però també pel top
perquè és molt macabre
i molt macarra
i tal
però sí que és veritat
que té una profunditat
molt més política
i social
que no
o sigui The Boys
ho és
i té molta profunditat
també
però aquí
jo crec que es
es lia molt més
amb el tema
dels canvis polítics
també
toca altres temes
molt més futuristes
potser
però que es poden
autorelacionar
amb coses d'ara
per exemple
corrupció política
prostitució infantil
drogues
de les més futuristes
i òbviament
amb el tràfic de drogues
persones
i animals modificats
que aquí entraríem
amb el transhumanisme
estem dient dos mils
el còmic
va molt
aquest cyberpunk
de modificar-se
físicament
sí ho he vist això
això quan estàvem fullejant
una mica
he vist que realment
té aquest punt
una mica
steampunk
sí, sí, sí
bueno
steampunk no
cyberpunk
sí, vale, vale
una mica cyberpunk
steampunk seria
Wild Wild West
que millor oblidar-ho
de Will Smith
i Metropolis
un punt
sí, exacte
però que em refereixo
que és un futur
sí que una mica
òbviament hi ha
aquest punt tecnològic
però que
per exemple
la religió
com adapta
la tecnologia
també
i la religió
ja fa cicles
d'aquest còmic
que tracta molt
el tema de la religió
i és brutal
no us diré res
perquè realment
els arts són
molt bons
i són
i a més
amb molts girs
clar, però
en el fons
se eixa en falta
que haia evolucionat
un poco més
la tecnologia
per poder abordar-la
des de les reflexions
que ofrecen
perquè entiendo
que si és 2000
la tecnologia
encara no havia llegat
a aquest punt
ja teníem
els mòbils circulant
però no estàvem
al nivell
de reds
socials
ni de whatsapps
no clar
això seria
el que és interessant
seria veure
com una història
aviam
jo no sé
si s'aventuraria
a fer una continuació
però
no es desmarcaria
molt
del que ja ha fet
perquè hi ha moltes coses
que jo crec
que es poden traslladar ara
en aquelles èpoques
a veure
no sé
quan és el xelló
que fa 20 anys
tu tenies 10
jo tenia 20
happy 20
que si això
ho portéssim ara
ja et dic jo
això adaptat
jo espero que no ho facin
però és un còmic
que ara estan adaptant
tots els còmics possibles
que estan diàleg
segurament per adaptar
però ho estan adaptant tot
ara l'últim
i està canceladíssima
la de Y
i l'últim hombre
la van fer
canceladíssima
i jo crec que
a més és un autor
molt conegut
o sigui
estem parlant de
aviam que ho tinc per aquí
perquè no em deixi res
però estem parlant de
Warren Ellis
de Planetary
Hellblazer
i és un tio que ha treballat
en infinitat de còmics
de DC i de Marvel
el tio ha fet
des de Batmans
o sigui
ha fet tot
o sigui
ho ha pogut fer tot aquest tio
però és que narrativament
és un tio que domina
moltíssim el guió
i és potser dels millors
guions que podeu trobar
i sobretot
amb aquest
noir periodístic
de filar
de històries paral·leles
i és molt interessant
o sigui
ja us dic
60 números
ja sabeu que els còmics
els 60 números
són 20 per número
més o menys
però te queda claro
perquè no els ha traït el primer
no?
perquè no
perquè no l'he trobat
no l'he trobat
és que aquests són els de la vea
jo crec que
si es fa la sèrie d'això
algun dia
claríssimament
li pillaria el relevo
a Black Mirror
sí?
va per aquí
jo no la veig tant
no
Black Mirror
juga a favor
que són antologies
i que al final
si una no t'agrada
vas a l'altra
ho dic per lo distòpic
eh?
sí
aquí no sabem
que tu relacionaria
el to
totalment
hauria de ser de boys
100%
però
en quant a visualment
o el tema
de cyberpunk
doncs no et sabria dir
perquè clar
és difícil
és difícil
veure una comparativa
amb coses
que hagin més o menys funcionat
perquè és que a vegades
les distopies
es queden a mig gas
no?
i sobretot quan les il·lustres
perquè escrites
la tesi
queda molt bé
però després quan les il·lustres
pot quedar
molt guarrillo
el tema
d'intentar il·lustrar el futur
no?
és com una mica
sí
i per altra banda
era com molt expansiu
a nivell cromàtic
col·lors
com molt
realment
molt hinchats
o sigui
llama molt l'atenció
a nivell visual
la obra
ah no no
transmetropòlita
visualment
és una passada
a més d'aquest tras
també
amb les línies
molt marcades
els colors
molt potents
jo crec que és un
posar de la porta
i un detall
aquests colors
són Hitchcock
els colors de les olleres
i també són
el juego del calamar
és que al final
són todo
i els semàfors
són todo
exacto
per això ho deia
en un primer moment
que al final
és com la idea
de comprender
els dos colors
que hablan
de la dualitat
rojo pasión
verde melancòlia
Hitchcock
que digui
però vamos
que s'han adaptat
hasta la nausea
mira tío
me voy a acabar
esta secció
con las gafitas
va venga
per pencar la secció
i obviamente
no crec que faci falta
recomanarlo
però
he trobat dos frases
d'aquestes de crítics
de còmic
per internet
que m'han trobat
que són bastant
interessants
que una és
Transmetropolitan
és el punk
en cyberpunk
o sigui
realment
és una d'aquestes
passades
tragueres
i després
Spiders Jerusalem
o Cuando el Trippi
se convierte en còmic
o sigui
imagineu-vos
que potser
està a un nivell
allò
no se us recordeu
aquell de The Outer
te recordes
aquell còmic
que havia d'adaptar
no sé si ho farà mai
però Taika Waititi
que per cert
Taika Waititi
ara vol adaptar
El Incal
de Khodorovski
este lo tal
este lo tal
això fa bona penta
i bueno
Déu-n'hi-do
i llavors
comentar-vos
que podeu trobar
tots aquests fascicles
a Can Fabra
estan tots
bueno de fet
estan en mil biblioteques
perquè és un còmic
bastant famós
i res
acabem amb la frase
d'In Warren Ellis
We Trust
We Trust
I don't want a lot
for Christmas
There is just one thing
I need
And I don't care
about the presents
I don't need
the Christmas tree
I don't need
to hang my stockings
There's upon
the fireflies
Set a clause
that make me happy
Through the toil
of the Christmas tree
I just want you
for my own
More than you
could ever know
May my wish come true
All I want for Christmas
is you
You, baby
Oh, I won't ask
for much
this Christmas
I won't even wish
for snow
And I
The Justa
The Justa
The magazine
matinal
The Radio
of the Svern
Cada matí
posa't al dia
amb l'actualitat
del nostre monitor