Title:

Neurosi en sèrie: Doctor Portuondo, El crit de Munch i la distopia periodística de Transmetropolitan

## Visió general Un episodi vibrant i polifònic d’Empanar Cultural que gira entorn de la **neurosi** com a fil conductor: des d’un sketch inicial de monòleg interior a una anàlisi entusiasta de la sèrie Doctor Portuondo (Filmin), un viatge per l’**expressionisme alemany** culminat amb El crit de *Munch*, i una immersió en la **distopia periodística** del còmic Transmetropolitan de Warren Ellis. > "La mediocridad es aburrida... El delirio, la neurosis, eso es muchísimo más interesante y provechoso." --- ## Bloc 1 — Cinesèries: Doctor Portuondo (Filmin) ### Per què importa - **Primera sèrie original de Filmin** (6x25’), dirigida per Carlo Padial, amb to de post-humor i referències a *Woody Allen*. - Basada en el llibre homònim i en les **teràpies reals** de Padial amb el psicoanalista cubà **Dr. Juan Antonio Portuondo** (Barcelona, finals 60s–2005). - Un retrat intel·ligent i divertit de la **neurosi contemporània**: obsessió, autoanàlisi i la paradoxa del psicoanàlisi. ### Punts clau - **Portuondo, figura colossal**: psicologia clínica, psicoteràpia, psicoanàlisi, test de *Rorschach*. Heterodòxia metòdica, carisma abrasiu i tendresa intermitent. - **El tàndem actoral**: Jorge Perugorría (Portuondo) i Nacho Sánchez (Padial) — interpretacions aplaudides, “més convincent que el mateix Padial”. - **Estil i to**: interiors molt aprofitats, sessions individuals i **teràpia grupal** com a “teatre” d’idees; banda sonora de **Javier Rodero** que transita del festiu a l’ambient gairebé terrorífic; combinació de comèdia, drama i **suspens**. - **Cames i cameos**: Berto Romero, David Pareja, ecos Vengamonjas; aparició muda del trapper **Lil Moss**; personatge d’“Estela” especialment potent al tram final. - **Frases lapidàries** i títols d’episodis com a dispositius de pensament: • “Cuando la bestia ruge, la razón tiembla.” • “Confía en ti. Lo único que te impide conseguir tus sueños son 15 años de malas decisiones.” - **La gran paradoxa psicoanalítica**: > “Cuanto más consciente eres, más sufres.” ### Idees força - **Neurosi útil**: el deliri com a motor creatiu i coneixent. - **Mètode Portuondo**: veritats dures amb humor i imatges terrenals (“visualiza tus metas… y sigue comiendo doritos”). - **Rescat d’una eminència**: Portuondo mereix més presència canònica; la sèrie el torna a posar al mapa cultural. --- ## Bloc 2 — Art: El crit d’Edvard Munch i l’expressionisme alemany ### Marc històric i estètic - L’**expressionisme alemany** (finals s. XIX–1933) aposta per la distorsió per transmetre emocions; fons d’industrialització, ansietat i autoritarisme. - Ecos al cinema: **Nosferatu** (Murnau), **Metropolis** i **El testament del Dr. Mabuse** (Fritz Lang); influència en el **film noir** americà. - Banda sonora conceptual: *dodecafonisme* d’**Arnold Schoenberg** com a correlat sonor de tensió i dissonància. ### Munch en context - **Amor i dolor**: arquetip de la “femme fatale” com a vampirització sensual; anticipacions del noir. - **El crit (Skrik)**: 4 versions; oli sobre cartró a la Galeria Municipal d’Oslo. Temes: • Por i angoixa existencial (biografia familiar: malaltia, pèrdues, salut fràgil). • Solitud radical: figura andrògina en un pont, “cridant en silenci” mentre el món l’ignora. • Composició: **diagonal violenta** (passarel·la) vs. **ondulacions** del cel i l’aigua; color irreal i vibrat com a *imatge-angoixa*. > “Enfermedad, muerte y locura fueron los ángeles negros que velaron mi cama.” — Munch ### Curiositats i llegat pop - Inscripció confirmada (2021): “**Solo pudo haber sido pintado por un hombre loco**” — probablement autoironia lúcida i acceptació de la *bogeria* com a essència humana. - Icona pop: la **màscara de Ghostface** (Scream, 1996) s’inspira en El crit. --- ## Bloc 3 — Còmic: Transmetropolitan (Warren Ellis & Darick Robertson) ### De què va - Saga (1997–2002, 60 números; reedicions actuals en volums) ambientada en una mega-metròpoli futurista. - Protagonista: **Spider Jerusalem**, periodista **Gonzo** — cínic, brillant, drogoaddicte, icònic (calb, tatuatges, ulleres asimètriques verd/vermell). - Tornada a la ciutat per complir un contracte i escriure una columna al diari “**The World**”. ### Temes principals - **Distopia política i mediàtica**: campanyes electorals amb candidats monstruosos (La Bèstia, el **Somrient** Gary, **Bob Heller** feixista); propaganda, manipulació i **proto-fake news**. - **Cyberpunk social**: transhumanisme, modificacions corporals, religió + tecnologia, tràfic i explotació (inclosa **prostitució infantil**), corrupció sistèmica. - **To i forma**: sàtira ferotge, humor negre, energia punk; traç hiperexpressiu de **Darick Robertson** i paleta cromàtica expansiva. ### Per què continua vigent - Anticipa la **polarització**, la infoxicació i la postveritat. - Dificultat d’adaptació audiovisual (com passa amb The Boys) per la seva **radicalitat** i volum de contingut, però potencial altíssim si es respecta l’esperit punk i el nervi periodístic. > “Transmetropolitan és el punk dins del cyberpunk.” --- ## Takeaways clau - **Neurosi com a motor creatiu**: de la consulta de Portuondo al crit de Munch i al periodisme gonzo de Spider Jerusalem. - **Ponts entre disciplines**: psicoanàlisi, plàstica i narrativa gràfica convergeixen en la representació de l’angoixa moderna. - **Claredat dins del caos**: humor, frases-ganxo i metàfores visuals ajuden a fer digerible allò indigest.

['Doctor Portuondo', 'Carlo Padial', 'Filmin', 'post-humor', 'psicoanàlisi', 'neurosi', 'Jorge Perugorría', 'Nacho Sánchez', 'Berto Romero', 'David Pareja', 'Vengamonjas', 'Javier Rodero', 'teràpia grupal', 'Woody Allen', 'Desirée de Fez', 'Sitges', 'expressionisme alemany', 'Edvard Munch', 'El crit', 'Arnold Schoenberg', 'Nosferatu', 'Fritz Lang', 'Doctor Mabuse', 'film noir', 'Ghostface', 'Scream', 'Transmetropolitan', 'Warren Ellis', 'Darick Robertson', 'Spider Jerusalem', 'periodisme Gonzo', 'cyberpunk', 'transhumanisme', 'corrupció política', 'fake news', 'The Boys', 'Black Mirror']