Title:

Sitges 2021: Lamb s’endú el palmarès; Nitram, ex aequo polèmics; Mona Lisa, The Innocents, Silent Night i el neo-noir de Limbo

## Context i to general > "Tristesa: aquell que no ha pogut anar al Festival de Sitges." • El programa arrenca amb un to humorístic i autoirònic: en Pol admet la seva "tristesa" per no haver pogut assistir a Sitges 2021, mentre l’Adrià i en Carles hi han fet marató de cinema (fins a 37 pel·lícules). • Es remarca la dificultat logística del festival (entrades voladores, estar connectat constantment). • Es planteja la cobertura centrada en el palmarès, però amb mirada crítica: **no tot el que guanya és el que més recomanen**. • Queixa recurrent: **excés d’ex aequo** en les interpretacions; s’hi demana més decisió i menys repartiment de premis. • Leitmotiv de l’edició: l’home llop (aullits i referències sonores a projeccions), símbol que impregna la imatge del festival. --- ## La gran guanyadora: Lamb (Valdimar Jóhannsson) ### Per què destaca • Premi a Millor Pel·lícula; també Citizen Kane a direcció revelació i **Millor Actriu** per Noomi Rapace. • Conte rural islandès de to **costumista** i **fantàstic**: maternitat, dol i natura com a gran força moral. • Toca el “folk horror” amb ecos de western, *stop motion* de Švankmajer i ressons lynchians (sense dependre del “gran gir final”). • Tractament visual pausat i simbòlic; el paisatge i les “nits blanques” alimenten l’ambigüitat mitològica. ### Idees clau • **Maternitat i possessió**: la protecció parental versus el dret i l’ordre de la *gran mare natura*. • **Ecoterror subtil**: la natura es revela quan es traspassa un límit moral. • Impacte emocional sostingut més que no pas efectista. --- ## Direcció i interpretacions: Nitram (Justin Kurzel) i el debat ex aequo amb Luzifer ### Nitram (Millor Direcció + Millor Actor) • Justin Kurzel guanya **Millor Direcció**; Caleb Landry Jones rep **Millor Actor** (doblet que ja havia brillat a Cannes). • Drama psicològic sobre el **tiroteig de Port Arthur (1996)** a Tasmània: mirada incòmoda i humana al “monstre”. • Temes: **facilitat d’accés a armes**, responsabilitats difuses (família, societat, sistema), i la línia fràgil entre immaduresa emocional i violència. • Estil: Kurzel evita pontificar; suggereix causes i responsabilitats **sense sentar càtedra**, apostant per una empatia crítica que inquieta. ### Luzifer (Peter Brunner) i els ex aequo • Ex aequo a **Millor Actor** per Franz Rogowski i **Millor Actriu** per Susanne Jensen (producció d’Ulrich Seidl). • Vida eremítica en entorn alpí: interpretacions **físiques, salvatges i torturades** que alguns defensen com a més meritòries d’un premi únic. • Debat: el palmarès lluiria més amb **decisions fermes** que no pas compartint tants guardons. > "Si un palmarès té sentit és perquè es prenen decisions fermes, fins i tot arriscades." --- ## Menció especial: The Innocents (Eskil Vogt) • Menció Especial del Jurat. • Infantesa i **telequinesi** en un entorn residencial noruec: jocs entre nens que esdevenen moralment ambigus i perillosos. • Mirada des dels patis i el bosc, lluny dels adults: **fascinació i por** davant poders no controlats. • Continuïtat autoral d’Eskil Vogt (guionista de Thelma): identitat, adolescència, poder i responsabilitat. --- ## Música i inauguració: Mona Lisa and the Blood Moon (Ana Lily Amirpour) • Premi a **Millor Música** i **pel·lícula d’inauguració**. • Nocturnitat, neó i electrònica: una “playlist” impecable que **estructura escenes i personatges** (la música com a eix de composició). • Fable pulp de llibertat amb poders **telequinètics** sota una “lluna de sang”; microcosmos de la nit entre *outsiders* (Jong-seo Jun, Kate Hudson, Ed Skrein). • Festiva, híbrida i lliure: aventura, humor negre i violència estilitzada. --- ## Guió i Premi del Públic: Silent Night (Camille Griffin) • Guanya **Millor Guió** i el **Premi del Públic**. • Sopar de Nadal en una **vigília apocalíptica** (núvol tòxic): comèdia negra íntima, d’esperit pandèmic i mirada familiar. • Sàtira social: una app governamental que recomana **eutanàsia**; el nen (Roman Griffin Davis) encarna l’**escepticisme lúcid** envers el relat oficial. • Guió àgil, coral i amb idees potents sobre informació, por i decisió moral. --- ## Diversió cafre: The Trip (Tommy Wirkola) • Segona més votada pel públic. • Parella en crisi que va a una cabana per… **matar-se mútuament** i cobrar l’assegurança; l’aparició de fugitius ho descontrola tot. • **Comèdia negra** molt efectiva: ritme, girs i química (Noomi Rapace i Aksel Hennie). --- ## Mirada asiàtica i fotografia: Limbo (Soi Cheang) • **Millor Fotografia** (Cheng Siu-Keung). • Neo-noir hongkonguès en **blanc i negre digital**: ciutat-escorxador de deixalles i misèria; persecucions i posada en escena magistrals. • Policial brutal i expressionista des d’una modernitat sòrdida; Gordon Lam colossal. • Connexions Focus Asia i ecos socials prolongats amb **Hand Rolled Cigarette** (postimperi britànic, exmilitars, supervivència i migracions). --- ## Jurat, seccions i apunts de festival • Jurat secció oficial: Alaska, Antonio Trasorras, Luna María Lidón, Joaquín Reyes i Alia Bassi (entre d’altres). • Brigadoon (menys cobert pels conductors) i queixa sobre la poca visibilitat dels **curtmetratges** (malgrat Meliès d’Argent i d’Or). • Referències internes i crònica de l’ambient Sitges (aullits, goril·la, música dels “Tres Porquets”). • Dards a TV3 per simplificacions en el seu minireportatge de seccions. --- ## Altres títols i cloenda • Esment a "Last Night in Soho" (Edgar Wright): recepció dividida, estrena imminent. • Es recorden festivals **Terror Molins** i **Cardoterror** com a segones oportunitats per veure títols destacats de Sitges. • Tancament amb to de comunitat, humor i promesa de **més cobertura** al calendari de tardor. --- ## Conceptes clau • **Ex aequo**: polèmica sobre el repartiment de premis interpretatius. • **Telequinesi** i infantesa: poder, responsabilitat i moralitat. • **Ecoterror** i *folk horror*: la natura com a força restitutiva i el camp com a espai liminal. • **Neo-noir** digital: ciutat, deixalla, cos i destí en el thriller hongkonguès. • **Humanitzar el monstre**: cinema que interroga causes i responsabilitats socials més que no pas jutjar en bloc.

['Sitges 2021', 'Festival de Sitges', 'Palmarès', 'Ex aequo', 'Jurat', 'Lamb', 'Valdimar Jóhannsson', 'Noomi Rapace', 'Nitram', 'Justin Kurzel', 'Caleb Landry Jones', 'Luzifer', 'Peter Brunner', 'Franz Rogowski', 'Susanne Jensen', 'The Innocents', 'Eskil Vogt', 'Telequinesi', 'Mona Lisa and the Blood Moon', 'Ana Lily Amirpour', 'Silent Night', 'Camille Griffin', 'Roman Griffin Davis', 'The Trip', 'Tommy Wirkola', 'Limbo', 'Soi Cheang', 'Cheng Siu-Keung', 'Gordon Lam', 'Hand Rolled Cigarette', 'Focus Asia', 'Hong Kong', 'Neo-noir', 'Ecoterror', 'Folk horror', 'Terror Molins', 'Cardoterror', 'Brigadoon', 'Meliès d’Argent', 'Meliès d’Or', 'Last Night in Soho', 'Edgar Wright', 'Port Arthur', 'Armes de foc']