This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
anton bo!
Que no interessa!
perquè és un còmic que al final
és una crònica, és un reportatge periodístic
però ja només pel nom
així deixo el cliffhanger
que es diu Sex Report
japonès
Us heu donat compte que no hi és el Carles
avui un altre cop? Només tenim una cinta
ens ha arribat com per variar un altre cop
una cinta que posa molt mal escrit
Carles Martínez
No en sé res més
I de videojocs molt simple, jo us parlaré dels Dating Simulators
Si no sabeu què és
espereu-vos a sentir-ho perquè és molt estrany
Bé, em sembla que començarà
el senyor Adriano així que donem-li pas
Cinema
Habéis visto que bien va a tirar de Hisaishi
Bueno, lo mismo te permite hablar
de la autoría creativa
como de Asia
y puede que en un futuro hasta podamos hablar de animación
Ahí lo dejo
Por si nuestros oyentes no lo recuerdan
hace unos programas estuvimos hablando
precisamente de eso, del autor
y vimos cómo el compositor Joe Hisaishi
hacía tándem autoral con el cineasta Takeshi Kitano
La pieza que estamos escuchando
es precisamente una composición para Brother
de Takeshi Kitano
pero también comentamos cómo
precisamente Hisaishi había trabajado para Hayao Miyazaki
y bueno, imaginados
hoy que hablamos de Asia
ya sea Asia Oriental o Asia
en definitiva
es un día perfecto para hablar de todos ellos
pero me ha encantado
me ha encantado que hayas iniciado
o parte de tu reflexión
con ese pedazo de tema
Por favor, otra vez
Por favor
Por favor
Mira, el que he hecho
me lo quería
Ostres, veig que t'agrada
Sí, sí, me encanta
Tengo poca que entre algú a l'estudio
fent una patada amb una espasa
Me encanta, vamos
Me encanta
Bueno, ya sabemos que el K-pop
posiblemente no me guste a mí
Adriana, si no t'importa la cambio, eh
Sí, sisplau, sisplau
A mí no me gusta
así que te doy totalmente el permiso
pero, pero
no nos engañemos
El K-pop gusta
y gusta muchísimo
Y el K-pop sería una muy buena manera
de intentar entender este pueblo coreano
Como tú bien decías al principio
diferenciemos surcoreano
Pero, ¿qué pasa?
Cuando hablamos de K-pop
en el fondo estábamos hablando
de un producto surcoreano
y si tiramos del hilo
veremos que en el fondo
también es un producto americano
De nuevo, necesario concretar
estadounidense, ¿no?
De Noramérica
¿Qué pasa?
¿Qué pasa con el K-pop?
El K-pop en el fondo
la culpa la tiene un señorcito
que se llamaba Seoi Taiji
Una persona muy, muy cercana
a la música pop
pero sobre todo
que tenía un grupo
de música heavy
de música metal
y que a partir de los años 90
empieza a incidir
en el mundo americano
con una mirada
que intenta adaptar
precisamente todo aquello
que ve en los videoclips
en su propia realidad
bajo la idiosincrasia coreana
y es de allí
que él mezcla
ese sonido metal
con un poquito de urban
rap, hip hop
y es todo aquello
que hoy en día
podemos ver en los videoclips
con estas señoritas
9, 10
también en grupos
de boy bands
exacto
y en el fondo
somos conscientes
de que aunque es una mirada
un poco bizarra
hacia el pueblo coreano
nos remite de nuevo
sí, sí, muy bizarra
pero nos remite de nuevo
a Estados Unidos
y es que claro
cuando hablamos de Corea
también es muy importante
tener en cuenta
que posiblemente
estamos hablando
de los Estados Unidos
de Asia
para que me entendáis
es decir
de la misma manera
que nosotros
tanto en Europa
como en Sudamérica
como en el mismo país
de Estados Unidos
consumen
consumen
en lata
producto americano
ya sean series
televisión
música
películas
lo mismo sucede
con los productos coreanos
sobre todo
a nivel cultural
en Asia
es decir
las series coreanas
las ven los filipinos
los indonesios
también los japoneses
y consumen sus videoclips
e incluso llegan
a aprender también
la lengua coreana
así que como os decía
en el fondo
Sur Corea
es Estados Unidos
de Asia
y además
porque también
es un país tan vinculado
a Estados Unidos
aquí sí que habría
que pedirle un poquito
de permiso
a las filipinas
pero tanto las filipinas
como Sur Corea
vivieron aquello
de la falsa protección
americana
tras las guerras
esto nos daría
para otro programa
no nos metemos
en historia
pero simplemente
entender que
las filipinas
se vinculan
a Estados Unidos
tras la pérdida
de la colonia española
y en el caso de Corea
sucede después
de la segunda guerra mundial
con esta división
de las Coreas
Nor Corea
para el país soviético
y Sur Corea
para Estados Unidos
y eso perdura
se puede ver
sobre todo
perdura en la cultura
porque si intentáis
hablar en inglés
con ellos en Corea
no será tan fácil
pero a nivel cultural
hay un gran vínculo
con Estados Unidos
si queréis saber
un poquito más
de todo esto
hay un capítulo
muy interesante
en Netflix
una serie documental
que se llama
En pocas palabras
y uno de sus capítulos
de 20 minutos
documentales breves
y concisos
se lo dedica
precisamente
al Capop
pero bueno
tiremos adelante
porque ya le hemos dedicado
mucho tiempo
al Capop
y vamos a intentar
ver por qué
esa mirada a Asia
qué es lo que buscamos
cuando nos vamos a Asia
una mirada diferente
la singularidad
en un país
donde
bueno en un mundo
donde la globalización
lo empieza a marcar todo
y parece que empieza a haber
solo una única mirada
ir a Asia
parece la gran solución
pero claro
si encima vamos a Asia
y nos encontramos un espejo
como el que nos encontramos
en el Capop
nos podemos sentir
un poco defraudados
acabaremos viendo
siempre la misma película
pero yo os diría
que podéis estar tranquilos
porque lo diferente
sigue existiendo
¿dejo más silencio?
no, por favor
¿qué es esto?
no, no, pero que siga
que siga
lo bajo un poco
y continúa explicando
qué es esto
no os lo traduzco
porque aún nos asustará
no os lo traduzco
porque aún nos asustaremos más
este hombre
mientras canta
está preparando
está introduciendo
las balas
dentro de un revólver
para acabarse suicidando
¿quién es este señor
que nos canta?
pues nada más
y nada menos
que Kim Ki-Dook
cantando su propia versión
de uno de los himnos
surcoreanos más famosos
Arirang
todo lo contrario
del K-pop
así se llama también
la película
Arirang
el himno
pero Arirang
la película
dirigida
producida
fotografiada
guionizada
no solo canta
Kim Ki-Dook
en esta película
lo hizo absolutamente
todo
de hecho ahora
me cuestiono
y me planteo
por qué no nos metimos
en aquella empanada
autoral
ostras, claro
es verdad
porque realmente
si hablamos de autores
y hablamos de Asia
o de Surcorea
debemos hablar de Kim Ki-Dook
¿os suena verdad?
sí
simplemente hacer un pequeño repaso
un cineasta
que se hace conocidísimo
en Europa
con la isla
que de hecho
se llevó la mención
especial en la mostra
de Venecia
¿os acordáis de la isla?
la isla de hecho
le dio la pauta
a la pianista
la película
de Michael Haneke
en la que
Isabel Hupert
se metía en una bañera
y se introducía
algún
de nuevo
habría que subir
el tono
el tono del programa
en niños
pero simplemente
recordar
que en esa película
ella se automutilaba
con una cuchilla
introduciéndosela
en la vagina
y esto es algo
que impactó muchísimo
en Europa
pero que aquellos
que ya habíamos tenido
la oportunidad
de conocer a Kim Ki-Dook
y de ver
alguna de sus películas
recordábamos
que ya había aparecido
años anteriores
en la isla
Seom
así se llamó
de nuevo vemos
como Asia puede ser
una aportación
de nuevas ideas
pero continuemos
con su filmografía
porque la isla
simplemente fue el inicio
estamos hablando
también del cineasta
de primavera
verano
otoño
invierno
primavera
es el Daniel
de la orden
de ahí
el premio
del público
en Donostia
Samaritan Girl
Oso de Plata
en Berlín
Hierro 3
premiada en Venecia
también
Aliento
nominada en Cannes
imaginaos
un tío que
no paró
de recoger premios
un autor
muy particular
y en definitiva
muy coreano
también
que por cierto
Arirán
la película
que comentábamos
se llevó
el premio
a la mejor
película
en la sección
una cierta mirada
de Cannes
de Cannes
y es que a Cannes
señores
a Cannes
le gusta mucho
lo asiático
eso es
Parasite
de Bong Joon Ho
hace una semana
escuchábamos
a Alejandro González
Iñárritu
dándole la palma
de oro
a Parasite
precisamente
de este cineasta
coreano
que diríamos
que se mueve
a medio camino
no es ni el K-pop
ni este producto
comercial
creado para gustar
no solo en Corea
en Asia
sino en todo el mundo
y un Kim Ki-duk
tan particular
que a veces
no lo entienden
ni en la propia Corea
no
Bong Joon Ho
está a medio camino
es asiático
es surcoreano
gana la palma
de oro
con Parasite
pero evidentemente
tiene una filmografía
increíble a sus espaldas
estamos hablando
del cineasta
de Memories of Murder
de The Host
The Mother
uy uy uy uy
wow
es esto
no era esta
pero da igual
porque esto es una maravilla
que estamos oyendo
ahora mismo
Cries and Whispers
de Cho Yun Wook
banda sonora de Oldboy
este nombre
seguramente
a todos nos suena
no a chino
sino a coreano
pero no deja de ser
el tema principal
de Oldboy
otra gran película
icónica
surcoreana
y estás en lo cierto
en añadir esta película
a mi chapa
porque en el fondo
tanto Bon Joon Ho
como Par Chan Wook
el cineasta
que está detrás
de esta película
son este tipo
de cineastas
que os decía
a medio camino
entre occidente
y oriente
con una mirada
hacia los géneros americanos
que hemos podido comprobar
en esas películas
que os mencionaba
pero también
sin olvidar
su propia idosincrasia
y así
mientras
Par Chan Wook
nos regalaba
aquella trilogía
sobre la venganza
donde Oldboy destacaba
y
cogía fama
para irse a Estados Unidos
y rodar stalker
de Mia Wachikowska
lo mismo le ha pasado
a Bon Joon Ho
Bon Joon Ho
Memories of Murder
The Host Mother
pero tiene dos películas
que seguramente
los oyentes
hayan podido ver
pues porque en el fondo
son dos películas
rodadas de este lado
de occidente
estamos hablando
de cuáles
Snowpiercer
el rompehielos
lo del tren
exacto
y Okja
dos películas
que Bon Joon Ho
rueda justo antes
de esta última gran obra
Parasite
y es precisamente
en esas dos películas
cuando se rodea
de actores
de talla internacional
estamos hablando
de Tilda Sweetton
de Chris Evans
de Ed Harris
esto en rompehielos
pero es que también
estamos hablando
de nuevo
de Tilda Sweetton
de Jake Hillenhall
de Paul Dano
en la película
Okja
por cierto
Okja
si la quisierais ver
Netflix
exacto
Okja está en Netflix
y Okja
y Netflix
y Cannes
porque de nuevo
pasó por Cannes
Okja
es precisamente
el origen del conflicto
es el origen
del conflicto
entre Cannes y Netflix
aquí tenemos que hacer
un pequeño inciso
nada que ver
con Asia
pero seguramente
recordáis como
Cannes decidió
cerrarle las puertas
a Netflix
¿sabéis por qué?
porque Okja
que estuvo en competición oficial
nunca llegó a ser estrenada
en los cines franceses
y fue a partir de entonces
que dijo
ah o sea
nosotros os proyectamos
una película
pero vosotros después
la apropiáis
¿y eso va a pasar
només a Francia?
o que sé
vull dir
es va a ser en algún lloc
esto concretamente
pasó en Francia
y es a raíz de eso
que ellos deciden
romper relaciones
con Netflix
y es que al final
Netflix decide
presentar en festivales
pero después decide
donde se programan
donde se exhiben
esas películas
lo hemos visto con
Elsa
perdona
Elisa y Marcela
o Roma
o Roma
peran els Oscars
va estrenar-se
durant un cap de setmana
si no recordo malament
visca la trampa
juegan a dejarlo unos
ditas en el cine
Sí, aquí podem parlar
de les trampes
del tema dels premis
sobretot els Goya
a Gaudí
aquí a Espanya
el tema
que has d'estar
crec que 10 dies
en cartellera
i al final
tu el poses en cartellera
i pagues la gent
propera teva
perquè vagin al cine
i els hi ha
comptabilitzis
hi ha unes maquinacions
Sembla de la coña
perquè sembla que estem
fent un compendient
entre tots els temes
que entret
la autoría
però també la política
perquè això és molt
la política
Bueno, dejem el conflicte
Can y Netflix
a un dado
i simplement
deixaros una
pequeña explicació
sobre el tema
del que trata
Parasite
i veure si realment
és un tema
que pot ser exportat
a nivell internacional
o que solo represente
a Corea
perquè en el fondo
Bon Joon-Ho
que volve a su casa
no ha perdido
esa mirada
totalmente quirúrgica
sobre els problemes
del món
sobre els conflictos
de classe
i ens ofrece una obra
a medio camino
entre el humor negro
i el terror
reflejo de una societat coreana
que en el fondo
gracias al milagre econòmico
que ha vivido
encara presenta
més diferencias
entre rics i pobres
però en Parasite
señores
los pobres se las ingenian
para vivir como ricos
de ahí el nombre
del título
Parásito
y poco a poco
y uno a uno
se van vinculando
a familias adineradas
de Seúl
hasta que la comedia
se convierte
se vuelve
terror
de hecho
como os he dicho
Bon Joon sabe jugar
muy bien con los géneros
y quizás mientras hablaba
de cómo esta doble realidad
económica
y de cómo
la clase pobre
intenta sobrevivir
a partir de un ingenio
agudizado
quizás os está recordando
a que precisamente
en Cann
y precisamente
el año pasado
ganó otra película
asiática
de cuál estamos hablando
de un asunto de familia
de Hirokazu Koreeda
mientras Bon Joon-Ho
tiene un pie
en cada
en cada tierra
en el fondo
Hirokazu Koreeda
es nipón
totalmente
y me suena precisamente
Polo
ahora que sí
que no te acabó
de convencer
que un asunto de familia
no te acabó de convencer
no he口
entenc
la intención
de la película
pero no
va a costar
a mi
me gustaba
está
sí que es veritat
que Hirokazu Koreeda
es move
dintre del seu
propi discurs
a mig camí
entre el documental
aquella mirada
molt neta
sobre la seva
propi societat
però afegint també aquest puntent
friki nipon
afegint això també
però bueno, alguna cosa que he pogut comprovar
si comparem aquestes dues pel·lícules
la de Coreeda i la de Bunyung-ho
és que mentre Coreeda
fa que tu t'estimis aquella família
que tu empatitzis
que tu en tot moment tinguis clar
de quina banda estàs
tot i que siguis milionari
segurament tindràs molt clar de quina banda estàs
Bunyung-ho fa una crítica brutal
no deixa ningú
sense patir
i estem parlant de les classes baixes, mitjanes
i les classes altes
però bueno, em va bé que treguis això
és el que t'anava a dir, que ja m'estic enrotllant
no, però que em va bé perquè en el còmic
que porto, ara entrem
però trec el tema
de la monestat de família
em sembla acollonut
avancem
m'encanta, m'encanta que són Spiderman
quan parlem d'alguna cosa que està molt pujat de to
Avui sí que hem de fer un anunci de dos rombos
diríem
perfecte
perfecte
avui sí que hem de començar fent aquest anunci
perquè la secció serà una mica més pujada de to
avui
així que si sou menors d'edat
o teniu fills escoltant
com cada setmana
eduqueu-los bé
i poden escoltar
exacte
convidem
avui sembla que els convidis
convidem a escoltar
la ràdio Sant Joan d'Espí
ara que si teniu
si sou menors
i teniu els fills davant
reprantegeu-vos la vida
segurament
exacte
perquè avui
avui
amb palmada cultural
toca parlar
d'un còmic
aquest me l'he buscat
d'un còmic
bastant triple X
però que amb un contingut
que és bastant interessant
que és
Sex Report
d'Iromi Miraguchi
de fet
ho estic llegint aquí
ho estic llegint
Pol
sí, sí
diu
Sex Report
diario
de un putero
en Japó
sí, sí
és que va bastant saco
va fort
va fort
he posat aquesta música
perquè al final
el que fa el tio
em va fer gràcia
a part que és un musicot
evidentment
però em va fer gràcia
perquè és un tio
que òbviament
fa moltes trucades nocturnes
com Night Call
de Kavinsky
a veure
bàsicament
ben vist
molt ben vist
musicalment
i perquè és un temazos
sí, sí
doncs
a veure
el mateix autor del còmic
en realitat
és un periodista
d'investigació
que es deica
el món de la prostitució japonesa
com a cronista
és a dir
és un còmic
però és un periodista
que podia haver fet
tranquil·lament cròniques escrites
o sigui
podia haver fet articles
podia haver fet el que volgués
però
es va acantar
per aquesta opció
format artístic
i llavors
ell
el que feia era escriure
bueno no sé si segueix en actiu
perquè estem parlant de
són 500 pàgines
pràcticament
amb tota experiència
sexuals
sí, sí
tranquil·lament
tranquil·lament
500 pàgines
però
cada dues pàgines
potser és una experiència
imagineu
contra les experiències
llavors ella el que es dedica
és treballar per diferents editorials
diferents revistes
i en algunes històries
vas veient
els propis editors
què li demanen
és a dir
pel següent número
vull que
em cobreixis
locals de caçades
o
experiències diferents
ara entrarem
en el tema
perquè
això ho has dit molt bé
a l'editorial
que és
aquests japonesos
és tan bojos
exacte
perquè
Déu-n'hi-do
busquen company de feina
o
aquí tots som
tres periodistes
però sí que és veritat
que llegissis això
i dius
la naturalitat
que ho explica
i sota la naturalitat
que hi ha periodísticament
obert
obertura
de cobertura
a Japó
sobre aquest tema
i penses
aquí ha començat a haver-hi
fuga de cerebros
a Espanya
cap allà
sí però no és molt habitual
a Japó
que hi hagi aquesta mena
de mirada
exacte
aquí
clar
jo som molt temes de tertúlia
que ja llançaré
a la meva secció
perquè realment
veus la diferència
que hi ha
entre el que has dit
tu Ferran al principi
i tu també Adrià
que és la diferència
entre
l'explicit
que és
escrivint
dibuixant
explicant
totes les experiències
que va fent
aquest reporter
però
amb
amb
la pròpia
autosensura
és censura
autosensura
això també és un tema
curiós
perquè jo entenc
que la cultura
també és força tancada
ho veiem també
en moltes pel·lícules
més occidentals
que no orientals
quan
no?
l'Osting Translation
no?
alguna cosa més d'aquí
però
aquesta censura
ell és un reporter
o sigui
se l'autoimposa
o no
no ho sé
perquè al final
el que acabes veient
és
o sigui
explícitament
els cossos
de les dones
es veu
tot
per dir-ho així
sí que té un trast
bastant comiquero
no?
és algo
molt
realista
el dibuix
més que il·lustració
és còmic
és com unes tires
sí
com un TVO
per dir-ho així
seria més xinxant
que no
exacte
és bastant xinxant
sí sí
és totalment
si vols mirar
és infantil
sí
clar
més infantiloide
caricaturesc
una miqueta
exacte
és molt
arribar al sexe
amb una mirada
clar
però llavors
veus
els cossos de les dones
estan molt
sexualitzats
des del punt de vista
bueno al final
ell va a cases de prostitutes
aquí està
i no és una metàfora
aquí està
estic veient literalment
un cogombra
llavors a mi el que em feia gràcia
és que no deixa de ser
que quan s'il·lustra
el seu membre
el seu cogombra
clar
dius
sembla el cogombra de Marta
el toca-toca
de l'aquàriom
saps?
és una cosa
que probablement
és el que els hi deia
jo us diria
que el Japó
toca
un país que té tanta filia
que de tot
ho converteix
en una perversió
jo estic convençut
que el pixelat
ha arribat un moment
que també li agrada
que també els hi posa
clar
perquè
ho associen
a un erotisme
exacte
per això li és gustant tant
el retro gaming
per això el retro gaming
els hi mola tant
exacte
clar
però mira
ergot
que surt en aquest còmic
però ergot
que dius
que ja el coneixen
Image Club
Pink Salon
Aesthetics
Soblend
Fashion Health
Delivery Health
Love Hotel
o sigui ni puta idea
d'aquest res d'això
però encara
Love Hotel
no però és que
la majoria de llocs
és com
són coses molt concretes
per exemple
al final el còmic
és una mica
avorrit
però clar
perquè és repetitiu
perquè al final
és una crònica
abans ho comentàvem
d'entrar a l'estudi
que és
que al final
no deixa de ser
com està llegint
les cròniques
d'un periodista
que es dedica
a cobrir
els millors llocs
de braves
de Barcelona
però al final
és el tio
com si se n'és a un bar
i es fes les seves braves
o els seus xocos
i fes un top
i m'he gastat tanta pasta
i llavors
durant tot el còmic
les seves reflexions
és
què tal la tia
que normalment
la tia
la posen
en una inicial només
C.P.
o sigui
són històries reals
són històries reals
és una pregunta
i la mirada
que entenc
que és una mirada masculina
i estem parlant
d'una ciutat
com la de Japó
que és una ciutat
encara molt masclista
tu que estàs veient
el còmic
diries que és una mirada
també masclista
o que se l'ha vingut
intentant diferència
perquè ell ho fa
sí que és veritat
que ell
jo crec que també
ell es pinta molt sortit
quan en realitat
no és tan així
o sigui
ell es fa una caricatura
ell mateix
ell es de grada bastant
veig que utilitza
aquest humor
que comentava jo
del pervertit
al Japó
es considera
una figura humorística
és molt el doctor Slum
quan es posa una tia
d'abans
és que l'emociona
molt l'ècció
és molt aquest personatge
perquè de fet
ell en el seu propi dibuix
quan es dibuixa
es dibuixa com un sortit
amb feo i tal
però després el veus
per internet
el busques
i és un tio normal
un tio
apuesto
era un buen hombre
i a més estem parlant
que aquest recopilatori
és el segon volum
però és el primer
que s'ha dit en espanyol
però és el segon volum
és a dir
m'imagineu ja
d'anra trajectòria
que tenia aquest home
aquest és de Poraya 2006
2010
és com un company
de dos o tres anys
crec
i llavors
el que és curiós
és
no només
els llocs
al que els toquen
o va pel seu peu
per fer les cròniques
sinó que
són les coses tan concretes
i aquí ve el tema
dels fetichismes
i tot això
recordo
un d'aquests noms
ara no me'n recordo
si és d'aquí
però un d'aquests noms
és que va a un lloc
que
és una sala
on
hi ha
o sigui
tu pagues pasta
i entres a una sala contigua
que està tot atratzat
ambientat
a un vagó de tren
i hi ha
totes les
o sigui
no penseu tant com a Barcelona
sinó que hi ha les barres de ferro
sinó que hi ha aquestes tires
que es pengen del sostre
i ja
és individual
tires individuals
per agafar-te
doncs està en fila
tot de ties
vesties de colegiales
del qual tu
toques
tira-fregues
llavors sí
la mirada continua sent
molt masclista
és molt curiós
perquè
clar
veus això
però alhora
no dic la majoria
però molts llocs d'aquests
no se't permet
fer penetració
per exemple
és molt curiós això
perquè és molt
ells juguen molt
a
bé això
com si fos aquest joc
de
vaig a un lloc
que a priori
podria ser un vagó de tren normal
i vaig a fer
perquè de banda
d'aquest to
tan masclista
sí que és cert
que són molt creatius
no?
no?
moltes vegades
la creativitat
la bonada
són molt creatius
i tota aquesta diversitat
d'opcions sexuals
que segurament has trobat aquí
em fa recordar
un llibre
que vaig llegir
ja fa molt de temps
de Ryu Murakami
quan surt aquest nom
Murakami
és inevitable
que tothom digui
ah sí
el Haruki
el Haruki Murakami
el de Tokyo Blues
adaptat precisament en cinema
o el d'ara
el hijo del
comendador
em sembla que
no
la muerte del comendador
s'ha dit
el mismo hijo
muerte
1983
és a dir
porta una trajectòria
aquest senyor
molt conegut
però no estem parlant d'ell
no estem parlant del
Haruki Murakami
estem parlant del Ryu Murakami
molt més transgressor
molt més bizarro
i té un llibre que es diu
Sopa de Niso
en aquest cas
no és un llibre
que sigui de gaire realista
però sí que és cert
que tens un personatge
estranger
dels Estats Units
que arriba a Tòquio
i que s'agafa un guia
un guia
que coneix molt bé
la nocturnitat de Tòquio
i que precisament
el que fa
és de guia
en tot aquell
aquestes possibilitats
i aquesta creativitat sexual
i ara que deies això
que hi ha llocs
on no hi ha penetració
però hi ha altres opcions
sí
aquell llibre
t'ho va deixant molt clar
però una de les coses curioses
és que jo
com a mínim aquí
ho diuen molt fàcilment
no es tallen en dida
que hi ha
en els quioscos
de fet ell treballa per això
et trobes unes guies sexuals
és a dir
tu trobes
com el que serien
els classificados
del diari
però hi ha revistes
especialitzades
a l'abast del públic
i és on ell
fa aquestes tires còmiques
o altres revistes
que podria ser
com un playboy
però
ell cada cop
que viatja
a una de les ciutats
de Japó
se'n va directe
a un quiosc
a comprar aquestes revistes
i diu
avui vaig aquí
demà vaig allà
i a més
va catalogat
per temàtiques
perquè estem parlant
que hi ha vegades
que se'n va
ara faré una notícia
sobre llocs
que només hi ha
dones casades
que això també
és una mena de tradició
que he vist allà
que es veu
que és bastant normalet
el tema
d'anar-te'n amb casades
amb casades
de manera conscient
evidentment
sí
o
inclús embarassades
o sigui
hi ha coses
com molt concretes
i ell ho va cobrint
i és molt
molt
molt
curiós
llavors
res
com per allà
tancar
perquè
jo crec que són temes
de la tertúlia
pròpies de tertúlia
que és
aquesta
no sé si és hipocresia
però aquest rotllo
de són tan tancats
després hi ha tot el karaoke
després
no són tan malalts
en fer aquestes concretes
coses concretes
tant de prostitució
tan concreta
però després
tot el pixel
que és el que deies abans
Ferran
hòstia
per què?
en el fons
quan se'n reaproveu
amb el nipó
en el món japonès
veiem que aquesta doble moral
que existeix a tot arreu
allà es potència per mil
i precisament això
que estàs dient
de dualitat
pixel
versus prostitució
de tot tipus
és que ho trobes
en el Japó
allà més
més clàssic
d'aquell llapó
a mig camí
entre la tradició
els samurais
les geixes
i aquest jabó
de la modernitat
del treball
ho tens també amb això
precisament
el treball
treball
treball
però després
està ben vist
que els jefes surtin
se'n vagis de puta
se'n vagis de puta
i en el fons
s'amorratxin
és a dir
com aquella manera
de compensar
una realitat
que no es pot mantindre
24 hores
7 dies a la setmana
i això ho tens amb tot
ho tens amb els productes artístics
amb la vida social
amb el treball
i amb la història
que jo el que penso
dels japonesos
segons aquest llibre
és totalment cert
estan realment pirats
i la sexualitat
la tenen
ja per tancar
ho relacionava
amb una sentència de família
que l'has tret abans
la pel·lícula
perquè hi ha un moment
que una de les protagonistes
que fa com una mena
no és una webcàmer
sinó que al final
es posa al davant de gent
amb els vidres
opacos
i després
si tu pagues més
pots anar-te'n amb ella
però no ha fet res
perquè no hi ha penetració
està bastant prohibit
està prohibit
llavors em va fer gràcia
això no
la relació entre aquest còmic
que dius
és que inclús
t'han sortit
hi ha molts locals
que ella
sobreentén
no
és que ella s'entén
de
inclús ell pregunta a vegades
bueno però podria
i la tia
no no
ja sabes que no sé
està prohibido
està prohibido
de fet aquest personatge
d'un assunto de familia
et recorda
a París Texas
us en recordeu
amb la Klinsky
sí sí
és veritat
ara que ho comenta
el que passa
que aquí pots comparar
i veure la diferència
de com es tracta el tema
i com a més
la família
precisament és conscient
és totalment conscient
és una cosa
ultranatural
sí sí
al final és pasta
i com en París Texas
suposa un drama
no
nois hauríem d'avançar
us recordeu
que hem rebut
hem rebut una cinta
del Carles
us recordeu o què
perquè el fet és
que la tinc aquí
Martina
i si us sembla bé
esperant
la posarem
parla d'Àsia
avui el Carles o què
aviam què ha passat
doncs parla d'Àfrica
l'oïda més cinèfila
segur que identifica
aquesta solemne banda sonora
però el més probable
és que ara mateix
ens preguntem
en quina pel·lícula japonesa
apareix
aquesta composició
set guerrers
un poble indefens
i una missió mortal
la música que estem escoltant
acompanya
aquests tres ingredients
per crear una de les pel·lícules
o per què no
una de les empanades
cinematogràfiques
més immortals
de la història
els set samurais
d'Akira Kurosawa
estem escoltant
la música
de Fumio Hayasaka
aquest és el nom
de l'eterna música
del set ronin
del gran Kurosawa
però anem a buscar
el segon ingredient
seguint rebuscant
dins el cofre
dels clàssics
del cinema
i novament trobem
a set guerrers
un poble indefens
i una missió mortal
la història repeteix
però
la música
ha deixat de ser
solemne
aquesta vegada
acompanya
els pistolers
de los siete magníficos
de John Sturgues
amb la també magnífica
partitura
d'Elmer Bernstein
i remetem
la preparació
d'aquesta empanada
amb un darrer component
lògicament
aquesta vegada
anem més perduts
ni tan sols
trobem actors
o actrius
sinó animació digital
píxels que carreguen
amb l'herència
del cel·luloide
però la recepta narrativa
la recepta temàtica
inclús
segueix partint
del mateix lloc
set herois
un poble indefens
i una missió
podríem dir que absurda
esbojarrada
però absolutament
creativa
parlem del poble
de formigues
esclavitzat per la dictadura
d'unes llagostes
i d'uns insectes de circ
que es veuen
de sobte
enmig del conflicte
estem parlant
de bitxos
de John Lasseter
i Andrew Stainton
una de les primeres
grans apostes
de la titànica
Pixar
amb música càrrec
de Randy Nyman
i podríem seguir
i seguir
i seguir
repetint-nos
ara ja no són set
sinó vuit
els valents
que van rescatar
el famós soldat Ryan
d'Steven Spielberg
el compàs
de John Williams
o podríem seguir
també amb les similituds
que hi ha
amb altres pel·lícules
que també pertanyen
a la filmografia
de Kurosawa
què passa
amb Star Wars?
Don't prove to
l'imaginari
Jedi de la força interior
o el casc
de Darth Vader
de Kurosawa
evidentment
fins i tot
els dos droides
perduts pel desert
de Tatooine
perduts enmig
d'un camp de batalla
porten dins seu
la memòria
dels guerrers bojos
pallassos d'època
de la fortaleza escondida
un altre títol
del gran Kurosawa
i què passa
amb Sergio Leone?
què passa
amb l'espagueti western?
amb la pel·lícula
Por un punyado
de dólares?
que dona un glob
d'una altra font
que també pertany
a Kurosawa
Yojimbo
Fins i tot
la música
d'aquesta
Yojimbo
escrita pel compositor
Masaru Sato
s'assembla força
a les sinfonies
de Neo Morricone
com la que hem escoltat
fa un instant
i és que
recuperant el programa
de l'altre dia
la inspiració
torna a arribar
en forma d'etern retorn
un dia de la marmota
on l'espectador
o l'oient
torna una i una altra vegada
al mateix inici
que en aquest cas
és Akira Kurosawa
emperador del cinema asiàtic
humanista
del país del sol
i no ens oblidem
el veritable responsable
d'haver expandit
el cine asiàtic
a escala internacional
a partir d'una pel·lícula
absolutament indispensable
com és
Rashomon
ja ha tornat
no els saltem aquí
no us puc dir gran cosa
així que seré breu
el cas és que no puc
sortir de casa
tampoc puc dir
que estigui segrestat
no us espanteu
no us preocupeu
futeu-li que en el programa
futeu-li que
i a la que pugui
tindreu notícies meves
listen, listen, listen
listen what I'm saying
to you Mr. Martinez
d'acord, d'acord
listen carefully
aviam, què passa
Kurosawa is good
Kurosawa is good
because has reinvented
the classic western
the classic Hollywood western
with the people
shooting all the people
in the middle of the desert
with the horses
ok
everybody dead
everybody dead
this is the best part
of Kurosawa for me
not only the music
not only the histories
ok
musica, guiones
personatis
it's good
but what about western
what do you do
with the western
Yojimbo
this is perfect
it's a really good
jidai geeky
this kind of
a película antiga
at the epoca
totally agree
doctor
totally agree
you forget something
Mr. Martinez
you forget something
really important
you say seven samurai
good
seven magnificent
good
Pixar movie
ok
ok
Spielberg
but you forget
something
well
why
why
why
did you forget
when you say
seggio leone
when you say
por un panado
de dólares
when you say
spaghetti western
you forget
talking about
this
or because of
the temple
the battles
the
the
the
Potencia. This is Samurai.
This is Kurosawa. This is
Spaghetti Western. And this
is Mita Martinez.
Dragon Boruzeta. Ok.
Bambis. Bambis. Bambis.
Look to one bossy. Bambis.
No, no, no. Bambis ma balls. You didn't see this.
I'm gonna punish you now.
Ok? Yes, yes, yes. I'm gonna punish you.
Bambis. Yes, yes.
I'm gonna punish you.
Shut up. Shut up and say
hello to Doctor
Super Wario.
Bambis.
No, no, no. Per favor, per favor.
No, no. Sisplau. Nois, nois, nois.
Que això s'està complicant.
No, no, no. Per favor, per favor.
Merda.
Bé, Pol, Ferran, Adri,
no us preocupeu.
Els locutors de ràdio
sempre tornen.
Aaaaaaah!
Aaaaaah!
Aaaaaah!
Hòstia, hòstia.
Descansi en pau, Carles.
I la seva veu, eh?
Mai hauria arribat a Goku
parlar d'aquest senyor, eh?
Sí, sí.
Bé,
He de tenir un puntet en Goku, eh, Mr. Bombosi
Veig que aquí a la caseta que he agafat
Al darrere hi ha una nota, és la setmana que ve vinc
Ah, mira
Amb el Bombosi o només ells?
Això ja es veurà
Tirem endavant, que toca la secció de videojocs
Videojocs
Bé, si a algun país s'associem als videojocs
És Japó
I com he comentat al principi
Em resulten molt xocants certs tropos
Certs estereotips que tenen els japonesos
En qualsevol cas
Us vull avui parlar d'un gènere
Molt lligat al Japó
Que són els simuladors de cites
Un simulador de cites
O un dating sim en anglès
O un renai en japonès
Que ho he buscat
És exactament el que el nom indica
És un simulador de cites
Et dediques a tenir cites
Normalment es tracta d'un joc
Una mena de sort de novel·la visual
Però s'entrada en aconseguir
El favor romàntic d'un altre personatge
L'estil visual és clarament mangaka
És a dir, que veurem les típiques waifus
I els senpais ultra kawai
Aquests ulls grossos
Aquests pentinats impossibles
A través de diferents trobades
I converses amb diferents personatges
Amb diferents personalitats
I trets diferencials
Haurem de triar i aconseguir
Seduir el que més ens agradi
Com a parella
L'objectiu d'aquests jocs
És clarament romàntic
Però bé
Igual que la majoria de videojocs
Les fantasies són de poder
En els dating sims
Les fantasies són d'amor
Inclús sexuals
Podríem arribar a dir
I aquest és el twist
Precisament
Que em fa
Que em crida l'atenció
L'atenció
Que acostuma a tenir
Un punt altament sexual
I tots els personatges
Estranyament
Resulten atrets
Cap al teu avatar
Que en veritat
És un full en blanc
On tu projectes els teus gustos
Una societat com la japonesa
Tan devota
A la vida laboral
O
I on el recatament
I l'honor social
Són la nota imperant
Era el caldo de cultiu perfecte
Per a aquesta mena
De jocs i experiències
Acostumem a pensar
En aquell prototípic
No inert
Que viu aïllat
A la resta del món
Degut a les pressions
I expectatives socials
Imposades al Japó
I que es tanca a casa
On sovint
Acaba donant més importància
A la seva vida virtual
Aquí
Aquesta paraula
La coneixem
Són els coneguts
Com hikikomoris
Sí
Hi ha un curt d'animació
Per cert
Espectacular
Que es diu
Mi mi mi
Que entre altres coses
Perquè no és només
Sobre els hikikomoris
Representa molt bé
Aquesta figura
I els perills
De l'aïllament
I l'obsessió
De la virtualitat
I en el cas dels nois
L'obsessió
Cap a les noies
Sovint
Ens trobem
Que aquests jocs
Són molt
D'estereotips
Heteronormatius
Abans parlava
L'Adriano
D'aquesta mena
De masclisme
Que hi ha al Japó
Però passats
Per el filtre japonès
La heteronormativitat japonesa
No és la nostra
I
Per molt dolenta
Que sigui la nostra
Aquella
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
Les noies
Són molt servicials
I si estan enfadades
Amb tu
És perquè
En realitat
Es moren pel teu
Cugombra
I
De forma segreta
Exacte
Tot i que
Des de fa un temps
S'han introduït
Relacions homosexuals
En aquests jocs
Que són conegudes
Com a yaoi
I també hi ha un subgèn
Ara destinat
A les noies
Heterosexuals
Que és l'Otomo
Per seduir els nois
Podem entendre
Que en general
Els dating sims
Cauen força
En el masclisme
Utilitzen
Aquesta visió
De masclisme
Socialment funcional
Bàsicament
Aquest gènere
El dels nois
És el
Vissojo
Però vinga va
Fem una petita
Ara ja
Jo no tinc gaire més a dir
Això és el que he investigat
Perquè en veritat
Jo sí que tinc un parit
Ara faig una petita
Ha fet servir molt això
Fem una petita
Fem una petita repàs
De la història
Dels dating sims
Perquè això comença als anys 80
Amb el
A veure si ho dic bé
Tensitachi no Gogo
O el Girls Garden
Aquest està en anglès
Però bueno
Va ser als 90
En veritat
Amb el Tokimeki Memorial
De Konami
Que es van definir
Les mecàniques
Que avui defineixen
Aquest gènere
Que són arbres de diàlegs
Amb diverses opcions disponibles
Múltiples finals
És a dir
Pots jugar al joc
Vàries vegades
I acabar amb una parella
Diferent
Múltiples orientacions
Sexuals
Com comentava
Tot i que
Hi ha orientacions
Un tant perverses
Ja que
Tu pots triar ser
Un home madur
Que li agraden
Les noies
Diguéssim
Massa joves
Això és un clàssic
No?
A Chapó
I tot això
És un super clàssic
I després també hi ha
Un límit de temps
Però quan es aconseguir
Els objectius
Minijocs
Etc
Com veieu
Aquí hi ha elements
D'RPG
On hi ha medidors
Que van determinant
L'estat de l'enamorament
D'enfadament
D'atracció
Que té el personatge
Cap a tu
I bàsicament
És una manera
De gamificar
Que es diu
L'amor
Que el fa una mica estrany
No gamificar
Gamificar
Gamificar
Gamificar
També estàs aprenent jugant
Sí, sí
Aprens
Fes cites
Els valors
Els valors
De l'esvàstica
Amb el gamificar
Bé
La veritat és que
Poc han canviat
Els Dead Sim
En tots aquests anys
Però l'aparició d'internet
I la cultura en meme
Ha fet que hi hagi un ressorgir
Potser un tant postmodern
I irònic
Per tant
Una mica revisionista
Del gènere
Sent força autoconscients
Que els Dead Sim
Realment no simulen la realitat
Sinó que faciliten
Fantasies perverses
Dels seus usuaris
Últimament
Ens hem trobat
Amb casos molt extrems
I fins i tot crítiques
Encobertes del sistema
Tradicional d'aquests jocs
Poso alguns exemples
Molt ràpid
Que no són
Els millors Dead Sim
Però són
Els més coneguts
Hi ha el
Hat of Full Boyfriend
On tindràs cites
Amb coloms
Hòstia
Sí, sí
Amb coloms
Representa que en un món alternatiu
Els coloms són
Hiperintel·ligents
I han substituït
A la resta humana
I es tracta
Que tu
Has de triar el colom
Que m'està agradi
Hi ha el
El Palomo
Això m'ho apunto
És una paròdia melodramàtica
Que de fet
Jo vaig veure uns gameplays
I hi ha unes històries
Hi ha uns drames
Darrere de cada colom
Espectaculars
L'altre joc
Que és americà
Això que dèiem
De com ens alimentem
Occident i Orient
Constantment
Hi ha un
Que es diu
Dream Daddy
Que és una curiosa adaptació
Dels Game Grumps
Dels famosos Game Grumps
De Youtube
Què és això?
És l'Egoraptor
Són un grup de gent
El Dream Daddy
Bàsicament ets un home homosexual
Que tens una filla
I estàs en un poble
On tots els homes
Són homosexuals
I tenen filles
Però són solters
I es tracta
Que trobis
El millor
Pretendent
Que farà la teva família
Amb la teva filla
Té un torn d'humor
I és sorprenentment
De bon gust
El joc
És a dir
És una adaptació
Occidental
Rebaixant aquest torn pervers
Amb una premissa
Més o menys divertida
Que és un joc homosexual
Però l'humor
Que té
És molt tendre
És un joc molt tendre
La veritat
És tendre i divertit
El recomanes Ferran?
Aviam
No és per tothom
No és per tothom
Però s'ha de dir
Que ja us dic
Si aneu al canal
De Game Gramps
Que són els seus creadors
I que per tant
Van explotar-ho moltíssim
Trobareu gameplays
Que són molt divertits
I l'últim
I aquest
Si vol que t'agradarà
No sé si el coneixes
Doki Doki Literature Club
No és exactament un date sim
Més aviat és una novel·la visual
Que trenca la quarta paret
Perquè juga molt
A comentar
A fer un comentari crític
A l'obsessió
A tenir parella
A l'obsessió
D'estar obsessionat
Amb un joc
I a poder tirar cap endavant
De fet
Un dels personatges
Es torna boig
I directament
Comença a assajar-te
Fora del joc
Mentre estàs
O treballant
Amb el teu ordinador
Exacte
És molt semblant
Al Pony Island
És un joc
Que dóna molt mal rotllo
Perquè la manera
Òbviament tot està programat
Però la manera
Que t'he de fer veure
Que està jugant
Amb els teus arxius
De l'escriptori
I com t'envia mails
A la teva compte privada
I coses d'aquestes
Dóna amb un joc
De stalking
És molt bèstia
És molt bèstia
I té molt mal rotllo
No voldria posar els dos rombos
Un altre cop
Però és molt bèstia
Aquest joc
Ja us dic
Com us dic
Els Dead Sim
Són un món per descobrir
No és un món especialment agradable
Ni de color rosa
Però hi ha coses curioses
De debò
De debò
Que els japonès
Ho sorgem molt rara
Molt rara
Però de totes manes
Aquests jocs
Tenen aquest punt
Ara potser me'n vaig
Però didàctic
No, no
No, no
T'agafen una visió
Totalment diferent
Del que seria una cita
A priori
Ara que esteu parlant
D'això
D'Ogenki
Ara em ve al cap
Potser ho coneixeu
Ja que us ha agradat
En els còmics
Ogenki
La clínica Ogenki
Em sona molt
Us en recordeu?
Són uns còmics dels 80
90
O precisament el protagonista
Ara ho expliques
Perquè hi ha molta gent
Que confonen els Dead Sim
Amb adaptacions de còmics
O de mangas
Que van d'això
Ai, d'animes
Que van d'això
Com abans hem dit
Love Hina
Té un videojoc
Ranma
Té un simulador de cites
Però en veritat
Són històries pròpies
Però bueno
Explica, explica
De fet
Estava al costat
I em venien quantitat
De preguntes al cap
Una d'elles era
Això té molt de potencial
Per guions de cinema
Per sèries
Digue la fons
No sé si és el contrari
Com tu deies
Que és
Parteixen de còmics
O són els còmics
Precisament
Que s'hi estan fixant
Home, jo crec que és
L'obsessió japonesa
Com comentava
Com hi ha molta gent
Que amb la pressió social
No pot sociabilitzar
Però l'humà al final
Té aquesta necessitat
De sentir-se íntim a algú
Van trobar aquesta solució
De
Doncs mira
Et sentiràs íntim a aquest personatge
Perquè déu-n'hi-do
El potencial creatiu
Que té tot això
Però bueno
Ho dèiem d'Ogenki
Ogenki són uns còmics
Del 80-90
Van adaptar també
Després amb oves
Amb animació
I pràcticament
Era una clínica
De caire sexual
On hi havia el gran doctor
I aquest doctor
Era un tio
Molt compromès
Amb la seva feina
Adriano
Com que veig que tens coses a dir
Anem a tertúlia directament
Això ja no era la tertúlia
Sí, sí
Però ho dic perquè
Tens de canviar la música
Aquí hi ha unes normes
Empanats encarats
Vinga va
Ara sí Adriano
Què dèiem llavors
Tenim l'Ogenki
El massiu Ogenki
Doctor sexual
Sexòleg
Que repa les seves clientes
I els seus clients també
Perquè evidentment
Té la companyia
D'una maquíssima
Maquíssima
Infermera
I tots dos
S'entreguen a la seva professió
Amb una passió increïble
És a dir
Si ve una persona
Que no sé
Que té problemes
Ejaculador precoç
Doncs ell us evoluciona
És com el Masters of Sex
Aquella sèrie
Aquells no?
Els Johnson
Però Masters of Sex
Està...
No, bueno, clar
És molt més quirúrgic
Us ha de reconèixer
Clar, quan tu agafes un còmic d'aquests
Als 30 anys et rius
Però quan els agafes als 15
O als 10
Sí que té un caire didàctic
Perquè totes les...
Ah, vale
No és d'aquests que llegeixes amb una mà
No, no
A veure
Si et poses així
Jo vaig saber el que era un pit d'una dona
Gràcies a Clara de Noche del Jueves
A pesar de dir
L'amo
No, perquè no els ensenya
Però bueno
Són fills de la televisió
I dels pel·lícules porno
Jo crec que hauríem de tenir una cançó
Que llencéssim cada cop
Que l'Adriano ens recomana un còmic
Perquè ja fa dues setmanes
I estava puta mare
Mira, un dia m'encarregaré jo
De la secció de còmics
I encara hi flipareu i tot
Ogenki val molt la pena
I jo crec que sí que té aquell
Caràcter totalment eròtic
Però didàctic
Però abans parlaves del Hikikomori
I collons
Avui hem parlat del Bon Jung-ho
El Bon Jung-ho us he dit
Que tenia dues pel·lícules fora de Corea
I que ara havia tornat
I havia guanyat en Parasite
Però en el fons
Té un cur pel Japó
Que es diu Tòquio la pel·lícula
No sé si on recordeu de Tòquio
És una pel·lícula de tres cineastes
No nipons
I amb això m'estic adonant
Que finalment el que hem fet
És un programa més de Japó
Sí, és que al final
Al final és de tots els països asiàtics
El que més ens arriba, potser, no?
Perquè, bueno, jo havia dit
Corea era els Estats Units
Corea són els Estats Units
Culturals d'Àsia
Però sí que és veritat
Que el Japó
Es poten un missil, eh?
El Japó són els Estats Units
Possiblement de caire polític
Ho han sigut durant molt de temps
Han tingut aquell potencial
Sobre la resta
És el que comentàvem
Kurosawa
Comentàvem Kurosawa
Kurosawa
És potser l'autor més reconegut
I tu comentaves
I ens deies abans
Que potser és el menys japonès
Kurosawa per mi
És el menys japonès
Dels que s'ha exportat
Perquè és que
Si una cosa té àsia
Sobretot quan exporten
Aquest és el meu gran dubte
Com a persona
Que no sap del tema, eh?
Jo, clar, jo tot el que veig
Que m'arriba de Japó
Corea
Xina
Índia menys, potser
Tot és
Tot sembla que hagi passat
Com creuen ells
Que ens agradarà
És a dir, el que ens envien és
Esto es lo que los occidentales
Es desmola, no?
Jo t'entenc
I llavors tinc la sensació
Com a los chinés del restaurant xinès
Exacte
Tinc la sensació
Que no acabo de conèixer
De debò
El que és originàriament
Jo no diria que fos tan així
Però a l'hora de la veritat
L'ésser humà
El que vol
És veure alguna cosa diferent
Però que pugui entendre
Exòtic
Que pugui reconèixer
Que pugui reconèixer fàcilment
Llavors, si te'n vas
Al Arirang
De Kim Kiduk
Que no és d'Estats Units
Però hòstia
Té aquell puntet coreà
I també, a mig camí
Amb el que tu has vist
I coneixes
Doncs segurament t'agradarà més
Però, per finalitzar
Amb el que et deia, Ferran
Hikikomori
Hikikomori és un dels curs
Que té Bon Jung-ho
Dintre de la pel·lícula Tòquio
I Tòquio
És una mirada
Precisament estrangera
De tres cineastes
Un és Michel Gondry
De França
Un altre és
Precisament també de França
Leo Carax
Que després de fer
Aquest curtmetratge
O migmetratge
Que es deia
Merda
Mierda
És quan va fer
Aquella pel·lícula
Que el va tornar a la vida
El Leo Carax
I el tercer cineasta
I per mi
La millor peça
D'aquella pel·lícula
Tòquio
Amb Bon Jung-ho
Amb Hikikomori
Brutal, eh?
Si voleu entendre
Dècnic
És Holy Motors, no?
Exacte
Però Holy Motors
Li sorgeix
A partir de Merck
Exacte
Jo me'n recordo
Aquest tiu s'havia enfonsat
Com a cineasta
Sí, sí, sí
Perquè Leo Carax
Varia de fer Bidoc
Potser
No, no
No, havia fet una pel·lícula
De que era sexual
Que no li havia funcionat
Perquè és un tiu que va caure
No caut
Després de fer una pel·lícula
Que es deia
Les Amandou Pontnef
Que li va portar molts problemes
A nivell de producció
Això ja és una altra història
Va perdre la seva parella
Que era la Juliette Binoche
El seu amic, precisament
Que era el Denis Lavant
L'actor fetitxe
Sí, sí
També es va enfadar
Adriano
Adriano, veig clarament
Però m'has fet una pregunta
Molt interessant en relació a
Quina mirada tenim nosaltres d'Àsia
No, en el fons
I jo ja t'he intentat
Respondre
Això és el que anava
Però quan parlàvem de Kurosawa
És molt important entendre que
Kurosawa
Precisament com que té aquest puntet
El que deia jo sempre
Un peu a cada terra
És qui agrada més
I és que finalment
Acaba fent un cinema
Evidentment explicant històries
Que ell coneix
Japoneses
Però un cinema
Amb un llenguatge cinematogràfic
Totalment occidental
De fet
Kurosawa té alguna cosa
Que el defineix molt
I és que ell tirava de teleobjetivos
La seva manera de rodar
S'apartava
Era molt distanciada
Tirava de teleobjetivo
I per això
Intentava no influir
És molt lafrador
Japonesa
Molt, molt, molt
Però en el fons
Que alhora és la mateixa
Fredor dels westerns
Exacte
Exacte
És aquí el que jo estava buscant
Aquesta reflexió
Veure com ja
La seva manera de rodar
Està vinculada a Occident
Però
Si en el fons
Parlem de cineastes
Que realment són 100% japonesos
Com
Yasuhiro Ozu
O Kenji Miso Uchi
Ens trobarem
I molt menys coneguts
Perquè veig que m'esteu mirant
En cara de
Què passa
Kenji Miso Uchi
La seva temàtica
Sí que és 100% nipona
Perquè parla de samurais
De geishis
I quan estàs veient el seu cinema
Sembla que estàs veient això
Pel·lícules d'època
Que no siguin impossibles
Perquè a més
Com que les veus
Si són dels anys 50
Encara te les creus més
Però és que després tens allà
Yasuhiro Ozu
Que és un tio
Que sempre tenia
La mateixa pel·lícula
Un home
De la postguerra
De Tòquio
Que volia caçar la seva filla
I amb això
Ja podia morir tranquil
La societat
Que deixava era una merda
Però si caçava la seva filla
Es quedava content
I saps què feia aquest senyor?
Aquest senyor va entendre
Que la realitat japonesa
Sobretot a casa
A les llars
Era una societat
Totalment baixada
I baixada ho dic
No podia estirar d'un trípode convencional
Perquè els japonesos a caseta
Estan assegudets
Estan relaxats
A terra
Exacte
Llavors què va fer ell?
Amb el director de fotografia
Van baixar el trípode
I el primer trípode
De tamany minúscul
Que pot rodar
A lo que seria
L'altura de la vista
L'alçada de la vista
Però l'alçada de la vista
El que us ha espilbert
Per a les nenes
És Ozu
Llavors Ozu
Si voleu veure
Ozu Power
Ozu i Yasuhiro
Adriano
Perquè tens raó
Estem parlant de Japó
Japó, Japó
I tu veig que ets el més coneixedor
No, el més coneixedor
El tema és
Quines són les diferències
Perquè és el que ha d'aguantar
Jo sóc super conscient
Que dic Àsia
I en veritat
Per mi Àsia és Japó
Saps?
I entenc que Xina
Té aquesta mena d'accés
I tal
Podríem parlar de l'Índia
I segurament estaríem parlant
D'una de les cultures mil·lenàries
Més antigues del món
La més antiga
Que es pegui en peu
I de fet
Hem d'entendre
Que moltes de les coses
Parteixen d'Índia
Ara hem estat parlant molt de Japó
Però què tenim a Japó?
Les carpes cois, no?
Tothom recorda la carpa coi
Per arribar al naixement del riu
I això ara on ho veus?
No ho veus a Japó
Ho veus als tatus dels occidentals
Oi nois
Tenim dos minuts i mig
I hem de fer l'agenda
Correu, correu
Bueno
Doncs deixem-ho aquí
Deixem-ho aquí
Fem-nos un tatu d'una carpa
I ja us explicaré per què ens la fem
Què és cou?
Rapidíssim
Vinga va
Còmics
Home mira
Ja que parlem de Japó
No tan en còmic
Però fan un part temàtic
D'estudio Ghibili a Japó
Hòstia
Sí, sí
És veritat
És una de la feia de fa temps
Què més tenim?
I el dia 16 de juny
We Draw
Mercat d'il·lustradors
A Ronda Sant Pau 47
O sigui un mercat així
D'il·lustradors, còmics i això
I ara sèries
Què tenim?
Doncs a sèries tenim
Ja ho vam comentar
5 de març
Black Mirror
Temporada 5
I el dia següent
6 de juny a HBO
La tercera temporada
De Hands Made Tale
El cuento de la criada
Hòstia, doncs hauríem de parlar
De Black Mirror
En algun moment
Sí
En el fet especial
En el cinema
Recordar que el 3, 4 i 5
Dilluns, dimarts i dimecres
És la festa del cinema
Festa del cinema
Exacte
I bueno, que està cartellera
La nova pel·lícula
Que parla d'Elton John
Rocketman
Rocketman
Que sembla que intentarà
Arreglar, no?
Tots els problemes
De bohemia en rhapsody
Que era només posada en escena
No és la bohemia en rhapsody
D'Elton John
Es veu que busca el conflicte
Vale, de videojocs
Que hem d'anar acabant
Tenim
Aquesta setmana comencen
Les conferències prèvies a l'E3
Ja en parlarem d'aquí dues setmanes
Quan s'hagi celebrat l'E3
I em sembla que tenim
Alguna cosa de música?
Sí
Hi ha la fira del disc de Sant Antoni
Calàbria 66 el 15 i el 16 de juny
I ja que hem posat la música Nightcall
Hi ha una festa synthwave
Que és l'estil aquest de Kavinsky i tal
A Garage 442
De 7 de la tarda a 12 de la nit
Últim minut, l'Adrià no té una púbria
Sobretot, en parlant d'Àsia
M'acaba un d'Ena
Giazanké a Xina
Si voleu conèixer una miqueta més la Xina
Veieu
La ceniza es el blanco más puro
Giazanké
Ho hem de deixar aquí, nois
Ens veiem la setmana que ve
Se suposa que torna el Carles
Vinga
Bona empanada
Bona empanada
Bona empanada
Primer van ser les ones
98.1 FM
Després internet
Radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram
I ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp
610 777 015
Radiodesvern.com
Radiodesvern.com
Radiodesvern.com