Title:

L’estiu etern: Sorolla mediterrani, la Ruta del Bacalao i la sèrie “La Serpiente” (BBC/Netflix) + comiat de Ferran

## Idea central: l’estiu etern i els seus miralls ### Punts clau • Eix temàtic: l’“estiu etern” com a metàfora d’evadir-se del temps, entre la vida, la mort i l’etern retorn. • Tríptic cultural: pintura (Joaquín Sorolla), assaig musical (Joan Oleaque, “En éxtasis”) i sèrie policíaca (BBC/Netflix, “La Serpiente”). • To del programa: barreja de divulgació i humor; comiat emotiu de Ferran Pujol; rauxa estival i context històric/contracultural. > “El imperio de la química lo cambiaría todo para siempre.” ## Art: Sorolla i la llum mediterrània convertida en estiu etern ### Sorolla, més que platja (però avui, sobretot platja) • Carles situa Joaquín Sorolla com l’artista que millor captura la sensació d’“estiu etern” a través de la llum mediterrània i l’aire marí. • Desfet el tòpic impressionista: no és un impressionista pur; s’emmarca en un realisme-luminisme modernista de la *Belle Époque*, amb atenció al natural i al gest. • Context històric: optimisme de la *Belle Époque* (entre la depressió de finals del XIX i l’esclat de la I Guerra Mundial). Sorolla també té obra social, més enllà de l’idil·li estival. ### Obres clau comentades • “Regreso de la pesca” (1895, Musée d’Orsay): bous i mariners remolquen la barca al Cabanyal. Malgrat l’esforç, el quadre respira calma: pinzellada llarga i orgànica, joc de llums/ombres, brisa i velers a l’horitzó. Aquesta llum “acaricia” cossos i objectes i suspèn el temps—la imatge d’un estiu que no s’acaba. • “El balandrito” (1909): un infant juga amb un veleret; reflexos fragmentats a l’aigua (blancs, taronges, vermells) que dissolen la imatge en trossos lluminosos. • “Después del baño” (1902): maternitat en intimitat; mare embolcallant el nadó amb llençol blanc, la barca com a espai interior-ombra enmig de l’exterior lluminós: el “nucli” d’un estiu etern. • “Madre”: Clotilde (muller) exhausta dormint amb el nadó; rostres que emergeixen de la blancor: la vida atrapada al blanc, prioritat del viu—dolçor i força dramàtica. ### Recepció i crítica • Èxit de públic i crítica; Unamuno el retreu d’“esteticista” i prefereix Zuloaga. El programa desmenteix la “poca xitxa intel·lectual”: darrere la postal hi ha mirada social i humanista. • Missatge: Sorolla condensa un imaginari d’estiu mediterrani, llum vital i serena—una promesa d’eternitat quotidiana. ## Llibres: “En éxtasis. El bacalao como contracultura en España” (Joan Oleaque) ### Tesi i context • Pol presenta l’assaig (2004; reedició en castellà), amb pròleg de Kiko Amat, sobre la Ruta del Bacalao com a veritable contracultura hispànica (80s–90s). > “Nuestro desfase era ilustrado, militante, absoluto: celebrábamos algo que tenía que ver con lo efímero, lo audaz y lo no normal.” • Anàlisi cultural, política, social i econòmica del període: del final de la dictadura a l’explosió nocturna valenciana. ### Orígens i pioners • Soft Cell actuen a València (sala Éxtasis) i encenen la metxa synth-pop/ball. • Juan Santamaría (DJ) i Carlos Simó (Barraca) com a pioners: del “punxar lentes” a l’eclecticisme (òpera, post-punk, jazz) i la recerca de *rarezas*; el DJ com a director cultural. • El terme “bacalao”: surt d’una botiga de discos (Zigzag) i la broma “esto es bacalao… de Bilbao” esdevé etiqueta viral. ### Comunitat, ruta i química • La ruta no era només clubs: conduir, parquineo, comunitat de “canyeros”, pertinences a afters i temples (p. ex. Barraca). • Canvi de codi nocturn: • Abans: barra, lligar i “lenta”. • Bacalao: el ball com a fi en si mateix, “baila o muere”. • Drogues com a vector cultural: mescalina/MDA (des de 1983) i, més tard, “drogues de disseny”. > “El imperio de la química lo cambiaría todo para siempre.” ### Tensió “música blanca” vs. “música negra” • Estigma vuitanter: funky/disco com a “garrulo” a Espanya; el bacalao treballa amb *música blanca* (synth, new wave, EBM) i la endureix per a la pista; no obstant, el relat és més complex del que la caricatura deixa veure. • Ecos i llegat: documentals (Nando Dixcontrol), fenòmens “Remember”, memòria generacional. ## Sèries: “La Serpiente” (BBC, a Netflix) — el costat fosc del somni hippie ### De l’“etern estiu” al “theft and death” • Adriano connecta l’“hippie trail” (Londres–Istambul–Afganistan–Índia/Nepal–Tailàndia) amb la figura real de *Charles Sobhraj* (alias “Alain Gautier”): a Bangkok, es fa passar per comerciant de pedres precioses per seduir i capturar viatgers naïfs. • Contrapunt: el diplomàtic holandès *Herman Knippenberg* (obsessionat amb la desaparició d’una parella neerlandesa) enceta una investigació que articula el thriller. ### Virtuts de la sèrie • Producció i ambientació 70s molt cuidades (vestuari, art, barreja de metratge digital i cinematogràfic, inserció d’arxiu). • Banda sonora evocadora: versions com “La Pénitencière” (Johnny Hallyday) en clau de final scorsesià; psicodèlia i clima policial. ### Ombres i crítiques • Guió laberíntic amb salts constants (dies/mesos/anys, espais) que poden desorientar; estructura “des de les víctimes” a l’estil “Zodiac”, però menys precisa. • Interpretacions irregulars: • Tahar Rahim (Sobhraj) massa “villà evident” per ser creïble com a seductor—limita el matís del personatge. • Jenna Coleman (Marie-Andrée Leclerc) amb accent francocanadenc poc convincent—trenca versemblança. • Tot i això: és addictiva, es deixa veure d’una tirada i empeny a cercar la història real de Sobhraj fora de la sèrie. ## Tancament i comiat • Programa 333 (3a temporada), “mig camí del número de la bèstia”: metàfores d’eternitat i retorn. • Comiat de Ferran Pujol (amb promesa de retorn puntual): agraïments, complicitats i humor per defugir l’adeu definitiu.

['Empanada Cultural', 'Ràdio Fabra', 'estiu etern', 'Joaquín Sorolla', 'Mediterrani', 'Belle Époque', 'Enric Granados', 'Regreso de la pesca', 'El balandrito', 'Maternitat', 'València', 'Ruta del Bacalao', 'màquina', 'Joan Oleaque', 'En éxtasis', 'Kiko Amat', 'Barraca', 'Zigzag (botiga de discos)', 'Soft Cell', 'Juan Santamaría', 'Carlos Simó', 'canyeros', 'mescalina', 'MDA', 'contracultura', 'Nando Dixcontrol', 'Remember', 'Netflix', 'BBC', 'La Serpiente', 'The Serpent', 'Charles Sobhraj', 'Alain Gautier', 'Herman Knippenberg', 'Johnny Hallyday', 'House of the Rising Sun', 'La Pénitencière', 'thriller policíac', 'comiat']