Title:

Famílies en crisi: Surrealisme de Max Ernst, "El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes", El buen patrón i Fue la mano de Dios

## Editorial: la família com a eix de l’episodi - Inici d’any, "cuesta de enero" i la nostàlgia postnadalenca com a marc per parlar de la família. - La família com a antídot i problema: **famílies de sang, de lloguer (Airbnb/Idealista), laborals i polítiques**. - Idea recurrent i provocadora: **“Tot és la família”** (salut, nervis, feina, precarietat...). > "La única familia de valientes es aquella que lucha por llegar a fin de mes." ## Art: Surrealisme i Max Ernst ### Context i "família" surrealista - El grup surrealista com una "família" d’artistes (Buñuel, Dalí, Magritte, Miró, Cocteau, Masson...). - **Max Ernst** (Brühl, formació en Filosofia i Psiquiatria; París; camp de concentració el 1939) com a **investigador incombustible** de tècniques i formes. - Dadaisme, irracionalitat i el lema d’André Breton: > "La belleza será convulsiva o no será" Ernst el reinterpreta: > "La identidad será convulsiva o no será" ### Tècniques clau de Max Ernst - *Frotage* (frotter + collage): fregar un llapis sobre paper damunt textures per activar la *pareidòlia* i fer emergir formes. - *Grattage*: rascar pintura seca per generar relleus. - *Calcomania*: transferències amb vidre i metall per obtenir **figures orgàniques aleatòries**. ### Obres comentades i la família - • "L’Évadé (El fugitiu)" (1926): exemple de la **convulsió** identitària i formal del seu mètode. - • "Europa després de la pluja" (1941): paisatge orgànic-catastròfic, un **Guernica en versió Lovecraft**; metàfora de la guerra que **destrueix la família**. - • "La Verge Maria castigant el nen Jesús davant de tres testimonis": sàtira que **trenca el cànon religiós familiar**; testimonis al fons: Paul Éluard, el mateix Max Ernst (com a testimoni) i André Breton. El nen perd l’aureola: desmitificació humorística i irreverent. ### Idea força - La "família" apareix en múltiples capes: la colla surrealista, la família evangèlica **deconstruïda** i la **família monstruosa** de formes sorgides del *frotage*. ## Literatura: El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes (Tatiana Tibuleac) ### De què va (sense espòilers) - **Alexi**, narrador i pintor famós en el present, relata l’últim estiu amb la seva mare, a instàncies d’un psicòleg, per **reconstruir el vincle maternofilial**. ### Estructura i to - Novel·la de **dues parts**: - 1a: **ràbia, ira i humor negre** (molt corrosiva). - 2a: **reconciliació i redempció** a través de la malaltia i el patiment. - Estil: **cruel, abrupta, inflexible**, però amb una **prosa bella i plena de metàfores**. > "Aquella mañana en que la odiaba más que nunca, mi madre cumplió 39 años... La habría matado con medio pensamiento." > "La falta d’amor s’hereta d’una generació a l’altra, encara que es pot reparar." ### Temes - Duel i trauma (germana morta), **institucionalització**, violència simbòlica del llenguatge, mirada adolescent que caricaturitza la realitat fins al riure nerviós. - Crisi del **mite de la mare** i camí cap a l’acceptació. ### Apunts editorials - Debut: 256 pàgines; lectura **ràpida i impactant**. Premi UE i reconeixements al país de l’autora. Continuïtat amb "El jardín de vidrio" (temes de tradició i llengua). ## Cinema: famílies laborals i famílies napolitanes ### El buen patrón (Fernando León de Aranoa) - Sàtira sobre la **família laboral**: **Julio Blanco** (J. Bardem) és un patró paternalista que tracta la plantilla com a "fills". - **20 nominacions als Goya**; Bardem en **mode camaleònic** i cor coral d’intèrprets (Manolo Solo, Óscar de la Fuente, Almudena Amor...). - Símbol central: la **bàscula desequilibrada** a l’entrada de la fàbrica —idea d’“equilibri” forçat: la **mà dura** com a falsa solució. - Tò i missatge: **humor com a crítica** a la precarietat; posada en escena controlada i guió hermètic que busca eficàcia. ### Fue la mano de Dios (Paolo Sorrentino) - **Autobiogràfica i íntima**: Nàpols, família, somnis i destí. Menys pompa, **més proximitat emocional**. - Dues parts: celebració familiar estival i **punt d’inflexió dramàtic** que precipita el pas a la maduresa. - **Maradona** com a mite d’unitat popular i "destí" (la "mano de Dios" del 86); carta d’amor a Nàpols. - Influència **felliniana** (eco d’"Amarcord"), però amb segell propi. Aparició del mentor **Antonio Capuano** com a peça clau. - Premi Gran Jurat a Venècia; **disponible a Netflix**; candidata d’Itàlia a l’Oscar internacional. > "Los hechos no siempre son reales, pero las emociones sí" (Sorrentino) ### Fil conductor - De la "família empresa" al **teixit familiar popular** napolità: - • el col·lectiu com a refugi i engranatge, - • l’individu entre **lleialtats i desenganys**. ## Idees clau (takeaways) - **La família** és múltiple: biològica, escollida, laboral i simbòlica; pot **protegir o asfixiar**. - L’art surrealista d’Ernst **convulsiona la identitat** i **desmunta** el cànon familiar/religiós amb humor i tècnica. - La novel·la de Tibuleac mostra la **ferida maternofilial** i la possibilitat (dolorosa) de **reparació**. - El bon patró revela la **paternitat corporativa** com a forma de control en temps de precarietat. - Sorrentino celebra i plora la família; del **mite col·lectiu** (Maradona) a la **intimitat del dol** i la creació.

['família', 'surrealisme', 'Max Ernst', 'Luis Buñuel', 'André Breton', 'frotage', 'grattage', 'calcomania', 'pareidòlia', 'Europa després de la pluja', 'La Verge Maria castigant el nen Jesús', 'Tatiana Tibuleac', 'El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes', 'relació maternofilial', 'trauma i redempció', 'Fernando León de Aranoa', 'El buen patrón', 'Javier Bardem', 'precarietat laboral', 'sàtira', 'Paolo Sorrentino', 'Fue la mano de Dios', 'Nàpols', 'Maradona', 'Amarcord', 'Antonio Capuano', 'Netflix', 'Goya', 'Venècia']