Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
I per molt que en Marti intenti arreglar el passat una vegada i una altra, el futur és, i seguirà sent, pura incertesa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
characteristicou!
Has estat molt a Antoni, eh, tío, has estat molt guases.
Fins demà!
M'ha agradat, m'ha agradat aquell repàs, el que has fet aquest present.
Fins demà!
Coma corresponsal.
Lo tenim fora.
Varm follows.
Vänner becario de la claqueta passamos a corresponsal de l'emparadora...
Fins demà!
Bon annya tothom, eh!
Bon annya 2021 que se...
Mal annya!
Sí?
Vale, so't preguntar.
A loоловndfa!
Mal annya, mal annya...
Ben!
Doncs, ya vol di!
Previo que nos presentem así a la gente!
Mal annya...
Mal annya.
No corramos, paciencia
Mucha paciencia, Adri
Encara estem digerint una mica
No hem menjat molt
Jo crec que estem digerint
Que no ens acabem de creure
Que estem avui a dia 16
En 15 dies, el 2021 promet ser
Més bèstia, perquè el que has dit del Donald Trump
Jo vengo a decir algo como lo que ya en verano
Que me devuelvan la primavera
Ara diré no, no, que me devuelvan el 2020
Que se separa aquí
Esto lo podríamos incluso
Vincular a ese gran invierno
De Juego de Tronos
Empezamos un invierno y no ha acabado
Yo tengo la sensación de que no ha acabado
Estoy esperando que acabe el invierno del 2020
A ver, a ver
Avui portem aquesta mena de tornar a començar
Tornar al passat, tornar a arrencar
Allò que no sabem
Doncs anem al menú del dia
Ah, xarxes, xarxes
Hi ha un canvi important
Hi ha un canvi
Que estem encara a Soundcloud
Però hem començat a obrir Anchor
Oh, hold the north
Con bar de pecador
És a dir, que la gent
Que es vagi passant a Anchor
També, perquè s'ha enclaut
Anchor
Anchor
Anchori
Com a Anchorman, no?
Sense D
Sense D final, eh?
La que és Anchor
H-O-R
Punto
No ho sé
No ho sé
Por favor, aparecerá después una imágen
Aquí al YouTube
Us pagarem
I com diu l'Adriano
També tenim YouTube
Empanada Cultural
Facebook, Empanada Cultural
Twitter, Empanada Cultura
Sense L
Instagram, com sempre
Empanada Cultural
Ara sí, anem al menú del dia
Menú del dia
Què comença avui?
Jo
Jo
Jo us porto el primer còmic de l'any
Que ja és dit
I és del...
De fet, ha sortit fa molt poquet
Però és un retorn al passat
O sigui, és un retorn
Ah
De l'Albert Montéis
Que és un dibuixant guionista
Que el tenim aquí molt a propet de casa
De Barcelona
Però que porta una novel·la
Que ja veureu
Una novel·la gràfica
Que és una adaptació d'una novel·la
De Kurt
Bonnegat
Bonnegat
Com era, Adriana, això?
Bonnegat
Bonnegat
Sonar com Connecticat
Connecticat
Exacte
És una novel·la que ja veureu
Que adapta molt bé
Gèneres tan dispares com
Bèl·lic
I sense ficció extraterrestres
Hòstia
Dos preguntes
2021?
És a dir
És final de 2020
De fet, ja ja el vas introduir
Sí, ja us ho vaig dir
L'última agenda ja va sortir
I, por otro lado
Barcelona
Ya te ha adoptado
Ya veo que has dicho
D'aquí de casa
Barcelona
La Palma ya no
Això és de cara a la galeria
Sobretot de la galeria dels Mossos
Está bien
I després em sembla que va l'Adrià
Yo sí
Yo os traigo una rareza
Pero de mucha calidad cinematográfica
A ver, a ver
Estamos hablando de
I'm thinking on ending things
Of ending things
O, dicho a la española
Estoy pensando en dejarlo
La nueva película de Charlie Kaufman
La nueva película
De Netflix
Bueno, nueva
Por así decirlo
Pero sí
Estamos hablando de
Dos, tres meses
Película de Netflix
La plataforma desde el 4 de septiembre
Sí, por primera mes
Netflix
Netflix
Netflix
Netflix
Netflix
Para ser una curiositat
Nos traes hoy Adriano esta película
Y que precisamente
En un momento
No nos revelo mucho
Pero se habla de
El director de Regreso al Futuro
Robert Gémiques
Que he citado en la introducción
O sea, que creo que es pertinente
En un programa
Que habla de volver al pasado
Y de transformar
Mira como Ila
Su propia editorial
Como no tiene sección
Está pidiendo una sección
Ya en medio de
Escúchame
Que está todo conectado
Después de Carles va a ferrar
Es como un connecticat bonegat
Que está todo conectado
A ver
Que després anem a una cosa
Que encara está més conectada que a tots
¿Cuál has nombrat a la editorial?
Que es Webis
Webis
Jo avui vinc a parlar
De GTA San Andreas
Dios
De Saint Paul Bar
Per quina raó?
Ja la veurem
GTA San Andreas
Aquest joc de rockstar
Porque quieres bailar música
Nigga
De sols quants anyets
I appreciate that motherfucker
I really appreciate that nigga
Doncs avancem
I comencem
Amb la secció de còmics de Paul
Còmics
Còmics
Còmics
Còmics
amb aquesta alegria i joia
comencem aquesta secció nova
d'aquest any
i us faig una pregunta, si poguéssiu reviure
algun moment de la vostra vida, quin seria?
El 14 de marzo, por favor
com a bo, com a dolent
què podíeu reviure, va
el 5 de maig del 2019
4 amics es van jubitar per fer un programa de ràdio
que bonic
gairebé dos anys després, Steel Kicking
empanada cultural
pon empanada
però sobretot, on no voldríeu tornar?
ja has dit tu, potser el 14
imagineu que no teniu cap mena de control sobre això
si no podeu saber
com si estiguessis veient la tele
i algú us convies de canal constantment
com el Carles quan està mirant Youtube a casa
i li canvio
se connecta amb mi cuenta
i a veces estoy con gente
y la gente se preocupa
i con mujeres
y lanza algunos vídeos
la meva imatge, allà en el seu Youtube
i diu, el Pol, i la tia de Tinder
en plan, qui és, senyor
és el meu amant
doncs imagineu això, que vosaltres cada cop
tanqueu els ulls i obriu
i esteu
però no, no
o sigui, podeu ser des de
tornar a ser un infant
a ser un vell decrèpit
a punt de morir
imagineu això
doncs això
això mateix és el que ens plantegen
Ryan North i Albert Montéis
adaptant la novel·la de Kurt Vonnegut
de 1969
en planíssima guerra a Vietnam
Matadero 5
this is Schlachthof 5
5 is English 5
Schlacht is Slater
Hof is Haus
Schlachthof 5
Slaterhaus 5
que us penseu
que és un audiocòmic
que gran classe d'alemà
m'encanta
que us estic portant un audiocòmic
això seria una bona novetat
en la secció de còmics
però no
és perquè
a part del còmic
aquesta novel·la
també es va adaptar
en pel·lícula Adriano
no llençarem la
Matadero 5
no llençarem la cadastro
de cine
de qui
de qui
de què director
exacte
l'any 72
George Roy
Gil
el del golpe
exacte
de fet el golpe
Matadero 5
va ser la pel·li anterior
al golpe
que per això he posat
la cançó
la cançó
que ha sonat al principi
és aquell final
del golpe
que totes poden ser
era broma
amb aquella transició
a rodoneta
tan bona com el golpe?
jo
després entrarem
però jo
sincerament
la pel·li de Matadero 5
deja que de ser ara
també us diré
que és una obra
molt difícil
d'adaptar
molt difícil
mireu
és una obra
que la novel·la
del 69
s'ha adaptat
al teatre
inclús a ràdio
ens ho podem plantejar
potser fer una ràdio novel·la
així a tope
inclús es comentava
que hi havia un remake
que estava preparant
Guillermo del Toro
que això
sincerament
jo pagaria per veure
això sí
això fa molt per ell
perquè és una essència de ficció
ja ho veureu després
això és que el va marcar
però és molt difícil d'adaptar
i per què?
de què va tot això?
us llegiré la sinopsi
per no fer-me un llibre
principalment
així que Ferran
tira'm una cançoneta
així
de sinopsis

ella
el 1941
ha vuelto a traspasar
esa puerta
i se ha encontrado
en el 1963
ha visto
su nacimiento
y su muerte
muchas veces
y según dice
y viaja
al azar
hacia cualquier momento
de su vida
eso dice
¿y cómo pasa eso?
¿cómo pasa eso?
és com un Benjamin
un moment
un moment
un moment
Pol
estàs patint
amb aquest castellà
sí sí
bé visto que la sinopsis
va en castellano
no havia sinopsi
en català
és que us diré
és que ho he escrit
molt malament
estava intentant
corregir-me a mi mateix
abans que continuïs
el Ministerio del Tiempo
també té molt d'això
la sèrie de Televisió Espanyola
però ja està
però bueno
mira
jo crec que
Kurt Vonnegut
es va inspirar
en el Ministerio del Tiempo
perquè ells viatgeven al temps
exacte
exacte
què passa?
com passa tot això?
és que hi ha un punt de gir
d'aquest personatge protagonista
que li fa fer
una mena de
anagnòrisi
Carles
aquesta paraula
que t'agrada tant
m'agrada molt
aquest autodescobriment
i què passa?
doncs que en un moment
de la seva vida
aquest personatge
aquest Billy Pilgrim
és abduït
per uns extraterrestres
del planeta
Tralfamador
Tralfamador
anagnòrisi
és a Tralfamador
però el siguiente
és ibuprofeno
són uns extraterrestres
que veuen
en quatre dimensions
és a dir
el temps per ells
de fet li diuen
per nosaltres el temps
és com veure una muntanya
com tu veus una muntanya
i dius
hi ha una muntanya
nosaltres veiem el temps
o sigui la línia temporal
és diferent
llavors ells ho veuen
com a capítols
o sigui com
allà hi ha això
allà hi ha això
llavors
és un rotllo
no sé si és Doctor Manhattan
que també té aquest rotllo
Doctor Manhattan
se suposa que té
el quarta
llavors hi ha una frase
qui és Doctor Manhattan?
el còmic de Watchmen
el personatge blau
que té la pil i la penjant
i que fa explotar les coses
i llavors
hi ha una frase
que es repeteix
durant el còmic
i durant la novel·la
que és
jo Billy Pilgrim
moriré
siempre he muerto
y siempre moriré
el 13 de febrero
de 1976
així
no m'equivoco
en dir les dates
en català
així que
és un còmic
que parla de tot
està condicionat
i és una frase
que repeteix
això sí
no a la pel·lícula
sinó en el còmic
així fue
i serà
bueno
i mentre ens empolvem
amb rapper
el nas
perquè aquesta música
és molt bé
no
és la banda sonora
de la pel·lícula
de fet
sí sí
són les músiques
que sonen de la pel·lícula
sí sí sí
a veure
ja us dic
és una novel·la
molt difícil d'adaptar
en realitat
el que planteja
és la típica novel·la
antibèl·lica
hem dit
que és una novel·la
que es va escriure
durant la guerra
de Vietnam
i es nota molt
que vol relatar
aquesta experiència
de la guerra absurda
sobretot és
el fet d'enviar
crius
a lluitar
o enviar
gent
que no té potser
de fet
ell no és combatent
ell ho explica
molts cops
que és un tio
quasi més
tirant a monaguillo
i algú que està
més vinculat a la religió
i que el tenen allà
per
bueno
per estar amb les tropes
i això
però es veuen mil líos
és aquesta típica novel·la
barra còmic
barra pel·li
que és un personatge
que sempre està en líos
en guerra
perquè és un tio
això
que és un pacifista
gairebé
per dir-ho així
llavors
què passa
entre aquest component
de ciència-ficció
que li revelen
que la vida
no és una línia temporal
com s'entén
aquest moment
d'entendre la vida
com a tal
i a partir d'aquí
ell viu
viu cap endavant
viu cap enrere
viu cap al mig
i llavors
amb tot això
és molt difícil
jo la novel·la
sincerament no l'he llegit
he vist la pel·lícula
la pel·lícula
és molt difícil
crec
és una pel·li
de 70
també fer aquests salts
penseu una cosa
és una persona
que tanca els ulls
i en algun moment
quan els obre
potser
està 20 anys enrere
20 anys enrere
amb el coneixement
però amb la certeza
de que sempre morirà
el coneixement
de 1976
el primer que fa
és mirar el calendari
vale
aún no estic
de fet
en el còmic
es revela
que en el moment
de la mort
i és molt bo
perquè com que ell ho sap
ja fa un discurs
de despedida
i a més és un moment
que està al davant
d'un públic
perquè després s'explica
què passa
que el tio ja és més gran
i al davant
del públic
diu
pues me va a pasar esto
ahora
estén preparados
señores
sobre el que se ha reflexionado mucho
y que me parece muy potente
¿no?
porque creo que nos ahorraría
muchas preocupaciones
a ver la fecha
de nuestra función
Sí, però després hi ha una cosa
però hi ha una cosa
imagina't que a tu et diuen
perquè jo et puc dir
el dia real de tu muerte
o si jo et dic
en 5 minuts moriràs
estic segur que si
que si tu saps
que jo estic dient la veritat
te pia un infarto
i te mueres tant
és condicionant
evidentemente
la informació
en condiciona
Pol estava hablando
de anagnòrisis
això és muy memento mori
¿no?
recorda que vas a morir
o sigui
jo crec que hi ha uns conceptes
molt clàssics
en tot això
és una història
molt interessant
però què passa
us ho he dit
és una cosa molt difícil
d'adaptar
però hòstia
al darrere tenim un equipazo
aquí amb el còmic
que és Ryan North
que el vam comentar l'altre dia
per què?
perquè és guionista
d'hora d'aventures
o sigui
ja d'entrada
hem dit
que juga molt
amb aquesta comèdia negra
comèdia absurda
és bastant històrica
o sigui
òbviament
estem parlant de guerra real
de Dresde
o sigui
estem parlant
de molts moments històrics
Segona Guerra Mundial
llavors
sí, sí, sí
mira
al principi hi ha un prole
que això ho fan molt bé
Ryan North com a guionista
que és una cosa
que no fan en el llibre
ni en la peli
que fa un pròleg
un antipròleg
entre cometes
que fa una línia temporal real
realista
que t'explica
la història real
del Billy Pilgrim
la seva edat
i l'any que correspon
perquè clar
exacte
i aquí canvia su vida
perquè
fos abducido
i a partir d'aquí
ja s'estrotta tot
llavors tenim
Ryan North com a guionista
i Albert Montells
que em trec el barret
el nostre Albert Montells
que per cert
parlant d'Albert Montells
que el coneixereu
sobretot
perquè va formar part
durant molts anys
del jueves
ara s'ha mort
José Luis Martín
és a dir Tom
que és un dels cofundadors
del jueves
llavors
Albert Montells
entrarem després
amb el dibuix
però em sembla
ja us avanço
que és el millor que ha fet
amb diferència
però molt
lo dice
perquè no entre yo
perquè justo
os estoy ojeando
el cómic
i ahí va a dir
que guay el dibuix
que familiar
l'Albert Montells
es va fer famós
amb dibuixos molt familiars
d'aquesta mena
de rodonisme
aquest rodonisme
que té
però alhora és molt versàtil
perquè sobretot
el que té és una tècnica
molt elàstica
jo trobo que la tècnica
és molt bona
sap dibuixar
o sigui
crec que s'especialitza molt
en science-ficció
i això li va perfecte
bueno
va fer Universo
va fer Solid State
aquests que van
les grans obres
que a més també van anar
a Eisners i tot
però és que és un tio
que sobretot treballa
molt bé el color
i aquí
és molt important
mira
m'ha roto el guió
ja m'he d'aigua
i proviso
Adriano
el color d'aquest còmic
em sembla
bueno
acollonat mi
si voleu mirar-lo
però
el color
és el que
a mi em fa
veure
que la pel·lícula
es queda molt enrere
i per què
el còmic
és el millor format
que té la novel·la
per què?
perquè
el color
ja ho feia a Universo
i de fet
el Solid State
també ho feia
Montells
el color et transmet
en èpoques
a la pel·lícula
a part que és 70
hi ha les típiques
transicions xosteres
de los 70
i és molt difícil
traspassar
por corte
exacte
i el còmic
em sembla molt interessant
perquè fa
l'estructura de les figures
de les cares
dels ulls
els colors
o sigui
els blaus
potser són els passats
el taronja
el moment d'abducció
perquè clar
l'abducció no és momentània
l'abducció
és una part de la seva vida
que el tenen allà
per veure com funcionen els humans
llavors
inclús
és un modo
a Dan i Eva
perquè inclús
li porten una dona
també
perquè tingui relacions
té un rotllo
molt oníric
inclús
llavors
jo crec que ell
és la millor persona
que realment puc pensar
a l'hora del tractament
del dibuix i del color
per fer una història així
és molt difícil
de veritat
no us penseu
que és de digestió fàcil
és un còmic
que és una mica difícil
i jo ja no parlem
de la novela
però clar
entenc que en aquest cas
el dibuix d'alguna manera
i els personatges
tal com estan definits
el realisme potser dels espais
que he vist
et fa molt proper
aquest entorn
i la ciència-ficció
arriba com bé es dit
a partir del color
o a partir de l'argument
perquè realment
a vegades
quan pensem
un còmic de ciència-ficció
ja plantegem
una situació distòpica
des de l'estil visual
i jo pel que he vist aquí
l'estil visual
és molt proper
però sí que és cert
que entenc
a partir del que dius
colors
i històries
vinculables
que permeten aquest viatge
una mica més estrany
sí
sí que és veritat
que tot i que
aquest component
de ciència-ficció
no és el leitmotiv
és a dir
això és l'excusa
al final
es nota molt
és una novel·la
o sigui parteix d'una novel·la
que és antibèlica
o sigui
és una novel·la bèlica
perquè tracta moltíssim
òbviament la guerra
però sense veure
el camp de batalla
o sigui tu veus
la rereguarda
o sigui
veus els camps
veus les detencions
l'astermat
exacte
llavors
clar
i sobretot
com que és el mateix personatge
que viatge al futur
al futur no
perquè no hi futur
o no hi passada
diguéssim que tot és
no hi ha aquesta dimensió
és una malgama
sí
llavors
és l'excusa
per poder fer salts
en el temps
justificats
entre cometes
la ciència-ficció aquesta
llavors
crec que ho claven molt bé
i així
és el que us dic
que a mi
és el que em feia de la pel·lícula
potser ara si la fa Guillermo del Toro
segurament fotrà un pepinazo
però l'adaptació del còmic
que s'ha fet ara mateix
em sembla
però espectacular
jo he vist
referències de gent
que sí que havia llegit la novel·la
i diu
inclús hi ha gent que diu
hòstia
potser
la millor adaptació possible
potser inclús
supera el punt del llibre
el punt del llibre té
la idea
perquè el concepte
i l'adaptació
de George Roy Hill
de Matadero 5
és fidel a l'esperit
diguéssim
del material original
és molt fidel
de fet
una cosa que sí que és interessant
de veure
és que els diàlegs
pràcticament són els mateixos
de la pel·lícula
i del còmic
jo recordo
clar, el còmic el vaig agir
i el dia següent
crec que vaig a la pel·lícula
i dic
hòstia
és que són pràcticament
les mateixes escenes
o sigui
és calcat
el que passa
és que
la forma d'explicar-ho
això
a l'entrevista
d'Antoni Altarriba
que vam fer fa temps
quan parlàvem
del format del còmic
com a narrativa
versus el cinema
és que el còmic
com un storyboard
tu t'has d'imaginar
el salt
entre les vinyetes
i l'espai negatiu
llavors
és a dir
de la mateixa manera
que hi ha
l'efecte college off
que tu t'estàs imaginant
a partir del muntatge
acció-reacció
doncs en el còmic
tu hi ha moltes coses
les elipsi en còmic
són complexes
des del punt de vista
que ha de fer molt d'esforç
el lector
per entendre
la correlació
entre les vinyetes
vale, vale
però on veiem la pel·lícula?
aprofito per dir
la de George Hill
Matadero 5 de George Hill
està en film
o sigui que se puede ver
sí, sí, està en film
ja val el que cobra de film
ja val el que cobra de film
ja val el que cobra de film
ui, jo filmin
de fet
nois
però
ho deia
el de la correlació
de les vinyetes
perquè
crec que és una novel·la
que
un còmic
que aprofita molt bé
aquesta mini elipsi
que es fa
el lector
entre les vinyetes
clar, és perfecte
perquè si tu estàs fent
salts temporals
no cal que em demostris
que el tio és més jo
o més gran inclús
només amb aquests salts
només amb el canvi de color
ja ho fas
llavors per això dic
que jo crec que com a adaptació
és molt interessant
molt, molt, molt interessant
no, ara fos-hi a conya
de fet
trobo
que moltes vegades
aquestes novel·les
aquestes grans obres
que jo soc
molt partidari
de visitar-les
sí que és cert que
últimament estan entrant molt bé
a partir de còmics
que maneguen molt bé
l'apartat visual
però no deixen de banda
tot el contingut
literari que pot haver-hi
que potser la pel·lícula
ja està jugant
amb una altra lliga
és evident
i a més hi ha una tendència
vam portar victus
els còmics
de base a la novel·la
ara portem aquest còmic
la ciudad de los prodigios
però jo diria
por lo que he visto aquí
i a más victus
lo he ojeado
gracias a ti
la ciudad de los prodigios
lo traje yo
pero por lo que he visto aquí
me dan muchas más ganas
de ver esta adaptación
en còmic
que no las
claramente a mí
les que veu portar vosaltres
que aquest és d'autor
és que a més estem parlant això
Albert Montéis
que ja porta aquesta trajectòria
que hem dit
aquesta novel·la gràfica
d'Universo
que a més és 100% seu
i Solid State
que era aquella
recordem
aquella adaptació còmic
d'un CD de música
sí, de CD de música
o sigui, imagineu ja
el que fa Albert Montéis
aquí jo us dic de veritat
que és el millor
que he vist d'ell
en quant a dibuix
però totalment
i res
recomanar-vos
que a més
edició d'Estiverri
que a més sempre foten
aquestes edicions
que són espectaculars
a pa dura, maca
a més firmao
firmao
per un senyor Montéis
mira
què és el que diu?
què és el que diu?
sisplau
per a ti
ho exigiré
per a ti guapo
saludos
des de
traldal
bueno
el planeta aquest
el ibuprofeno
tralfal
i res
si us molen pelis
sobretot si us molen pelis
en el sentit de coherents
aquestes pel·lícules
que són de guió
de ciència ficció
de guió
jo no us diria
que miréssiu la peli
d'aquella
que filmin
però
ja us avanço
que segur
que se'n va
els Eisner
de cabeza
els premis Eisner
doncs avançem
que són los peores premios
són los Game Awards
són los Oscars
de los
avançem
nois
cinema
no, yo
Ferran, o sea
me encanta esta música
que me estás
favoreciendo
no engañes al personal
engañemos al personal
es lo mejor que hay
la gente quiere se engañar
yo quiero ser engañado
francamente
joven compositor
Jay Whetley
el que estamos escuchando
pero yo es que
ya me he puesto tonto
con esta musiquita
lo Barry Lyndon
del rapper
sí, sí
que nos ha regalado Paul
genial, ¿no?
tomo nota
de esta recomendación
de hecho
la tomo tanto
que me lo llevo hoy
gracias Paul
pero vamos a
vamos a la sección de cine
primera sección de cine
del 2020
del 2020
porque nos lo están devolviendo
parte 2
exacto
nos lo están devolviendo
este piano evocador
¿qué os parece este piano ahí evocador?
es una secuela
realmente este tío
el que he mencionado antes
Jay Whetley
es un músico
que últimamente
está dando mucho que hablar
lo he conocido
a partir de la banda sonora
de la película
que ahora os voy a traer
I'm thinking of ending things
pero está dando mucho que hablar
pues un tío que es
ganador en dos ocasiones
del premio Charles Eves
de la Academia Estadounidense de Art
y letras
y cada año más arriba
en el ranking de Indie White
será por eso
que nuestro querido
Charlie Kaufman
el gran guionista
Charlie Kaufman
lo contactó
para que compusiera
la banda sonora
de su última película
la tercera película
como director
repito
I'm thinking of ending things
o a la española
estoy pensando en dejarlo
que como hemos dicho
en el menú del día
es una película de Netflix
hemos hablado muchísimo
de este tema
porque normalmente
asociamos Netflix
al mainstream
a lo comercial
y es de hecho
el 80%
de la producción
que tiene ahí metida
pero joder
de tanto en cuanto
unas joyitas
increíbles
Netflix ha anunciado
no sé si veu
que este año
va a mostrar una película
cada semana
y actuará sus
y directuará sus
este año
Netflix apostará
pel cinema
claramente
porque claro
ha visto
a las barbas
del vecino cortar
y a directo
se las he cortado yo
no está claro
si cada vez más
la magia del cine
va a estar en casa
al menos de momento
durante estos años
que nos acontecen
pues joder
que haya un poco de todo
que haya Spielberg
que haya tiburón
pero que haya Kaufman
yo ahí lo dejo
a mal temps
creo que Netflix
se mantendrá
como una plataforma
con un contingut
más intelectual
y aparecerán
nuevas
que serán
muy pequeños
y si no estará firme
y que además
he hecho antes la broma
pero joder
soy un total adepto
de film
pero volvamos
a esta película
I'm thinking of ending things
o como la han traducido aquí
estoy pensando en dejarlo
no sé qué os parece
esta traducción
a mí me parece
exactamente perfecta
porque es el mood
bueno ya lo hablaremos
después lo comentaré
además de hecho
es una adaptación
de una novela
y la novela
ha sido traducida
del mismo modo
es decir
la película
y la novela
juegan
o tienen el mismo
problema de traducción
yo el problema
que le veo
con esta idea
de dejar las cosas
o pensar en dejarlas
y ending things
es que al final
no es lo mismo
concluir las cosas
que abandonarlas
sí que hay una idea
del yo
muy clara
en el título
y es un yo
que en un primer momento
se nos manifiesta
en forma de un personaje femenino
ahora entraremos
pero claro
la actitud
en relación a eso
que quieres dejar
o que quieres finalizar
es muy diferente
tú vols dir
el joc de paraules
no es exactamente
el mateix
no es giving up
no es giving up
ni cut with you
son cosas que se dejan
son cosas que se dejan
o novios que se dejan
vamos entrando
vamos entrando
pero lo que está claro
es que dejemos
o finalicemos
estamos sin lugar a dudas
y esto lo digo yo
ante una de las mejores películas
del pasado año
de ese odiado 2020
totalmente
y lo tengo clarísimo
no podía ser de otro modo
viniendo de un tío
como Charlie Kaufman
mira como cambia
de chaquetero
había Dean Martin Eden
ahora no
ahora es esta
es que no no
te recuerdo Paul
que Martin Eden
es del 2019
pero hice la trampa
de decir que no es del 2019
soy un tramposo
comparten ranking
Martin Eden
y estoy pensando en dejarlo
ya lo he dicho
soy tan tramposo
porque en el fondo
quiero un tramposo
frente a mi
quiero que me engañen
el cine es puro engaño
no nos engañemos
que nos digan la verdad
que nos engañen
pero
que nos ha regalado
Charlie Kaufman
para aquellos que estén
aún un poquitito perdidos
y si les suena el nombre
pero
hostia pues como guionista
que es claramente
como ha creado
esa gran fama
nos regaló
una de las dos
mejores películas
para mí
de Spike Jonze
aunque tiene hair
después
y tiene un mogollón
de videoclips
es un tío súper productivo
y en la tele
Kaufman en la tele
con sketches
no, no, pero ahora estoy hablando
de Spike Jonze
ah, perdón
Spike Jonze
a que te salta
que volía legalizar
la marihuana
este es uno de esos
hizo guion de adaptation
Kaufman como guionista
le ha facilitado
Spike Jonze
adaptation
el ladrón de orquídeas
que sale tu actor fetiche
el grande
¿cómo se llama?
Nicolas Cage
Nicolas Cage
haciendo doble papel
doble papel además
de dos hermanos
pero dejémoslo ahí
Adam Sandler va a ser
y su hermana
también
después tiene
¿cómo ser John Malkovich?
típica
esta también es de Spike Jonze
y también es guion de
Kaufman
después tiene una peli
que es posiblemente
la más floja
en cuanto a guion
pero es la primera película
de George Clooney
que se llama
Confesiones de una mente peligrosa
perdona
para mí
es de los peores guiones
de todas estas pelis
la primera peli
donde aparece George Clooney
es el ataque
de los tomates
de sesiones 2
estáis perdidos
estáis perdidos
a ver a ver
por favor
mantengamos la cara
pero hablas dirigida
estoy hablando
es que estáis confundiendo
al personal
es decir
yo os estoy facilitando guiones
y directores
que otros directores
han adaptado
primera película
que Spike Jonze
dirige dos guiones
de Kaufman
exactamente
George Clooney
su primera película
como director
fue Confesiones de una mente peligrosa
y ya finalmente
la que para mí
es posiblemente
la mejor película
que parte de un guion
de Kaufman
Olvídate de mí
de Michelle Gondry
Eternal Sunshine
o The Spotless Man
de Michelle Gondry
que mai he considerat
tan gran
como tothom la considera
yo entenc
quién tenemos ahí
Kate Winslet
Jim Carrey
Jim Carrey
dos enamorados
que pretenden olvidarse
pero se vuelven
es un anacno
yo solo quería puntualizar
que la etapa
de Kaufman inicial
es en la tele
haciendo sketches
haciendo guiones de tele
y hay la sitcom
esa matrimonio con hijos
que es deliciosa
y que Kaufman
el tío estuvo
escribiendo guiones
para esa sitcom
durante muchísimo tiempo
guionista
pero parece que le cogió
el gustillo
a la idea de dirigir
de hecho se lanza
con la primera peli
que dirige él
que es
Seinecdoche New York
sin écto que Nueva York
paja mental
un delirio
y una diversión total
ante esa película
con Philip Seymour Hoffman
que yo le encuentro
en esta última película
que ha dirigido
que es la que
la que hoy traemos
la de
I'm Thinking of Ending Things
que Jesse Plemons
quería ser
es un punto
Chris Eymour Hoffman
es uno de los personajes
de la película
¿y qué ha hecho
entre ese
Seinecdoche Nueva York
y la película
que hoy traemos?
pues Anomalísima
que me suena
que es una de las mejores
pelis preferidas
de Paul
película de animación
súper premiada
esa animación
que dicen para adultos
pero francamente
un película
hay sexo entre muñecos
en stop motion
exacto
es decir
tiene tres pelis
como director
y desde que él
empieza a dirigir
ninguno de sus guiones
ha sido dirigido
por otra persona
estamos hablando
desde el 2008
que es su primera peli
Sinécdoche Nueva York
hasta ahora 2020
que ha traído
esta maravilla llamada
Estoy pensando en dejarlo
¿y de qué va?
Estoy pensando en dejarlo
si hacemos caso del título
está claro que va
de finalizar cosas
o de dejar cosas
o novios
como he dicho antes
pero los que hayáis visto
mucho cine de Kaufman
ya sea dirigido
o guionizado por él
sabréis que
más importante que el que
es el cómo
o es todas esas capas
que tiene el cómo
todas esas lecturas
y aunque curiosamente
como he dicho al principio
Charlie Kaufman aquí
no está partiendo
de un guion original
está partiendo
de una novela
yo creo que
la hecha suya totalmente
de hecho hay unos cambios
argumentales
como por ejemplo
el final
que no vamos a descubrir
no aún
pero es muy Kaufman
en su totalidad
es decir
si no me llegan a decir
que es una adaptación
yo no he leído la novela
ni me lo imagina
es de un tal Ian Wright
un canadiense
a mí me han dicho
que la peli es fiel
ópera prima
su primera novela
es fiel al espíritu
de la novela
no tanto al contenido
pero sí al espíritu
de la novela
y se lo sabe llevar
al terreno Kaufman
claramente
donde nada
es lo que parece
eso es evidente
y lo que parece aquí
resulta intrigante
y es curioso
porque a la vez
que es intrigante
también es divertido
a veces parece una dramedy
de estas que llaman
una copia dramática
es un humor negra
incómoda
es un humorito
es incómoda
y se vuelve triste
de repente es triste
o no, no es triste
es nostálgica
y poco a poco
deviene más oscura
más extraña
terrorífica
muy extraña
para mí de hecho
y tanto desorden emocional
es lo que al final
conecta mucho
con estos tiempos
pandémicos que corren
esa incertidumbre continua
esa contradicción continua
que ya se plantea
a nivel narrativo
en la propia película
y no solo eso
porque justo ahora
que venimos
de las fiestas navideñas
de las visitas familiares
de esos viajes en coche
a través de las nevadas imposibles
al menos por Madrid
de largas charlas
con el prójimo
pero con uno mismo
y esas charlas
que siempre acaban
además en lo mismo
pasado o futuro
porque el presente
da asco
todo eso
y ese cerrarse
está muy presente
en la obra de Kaufman
y en concreto
en esta película
pero que os parece
si le ponemos voz
a la joven pareja
que protagoniza la película
porque como yo os decía
veníamos de visitas nevadas
y aquí lo que tenemos
es una joven pareja
que en los primeros minutos
de metraje
se lanzan en viaje
en coche
a través de la nieve
a través de parejes nevados
para visitar
a los padres de él
mientras ella
nos va regalando
continuamente en off
sus pensamientos
pongámosle cara
perdón
pongámosle voz
a esta pareja
y seguimos hablando
Jake
my boyfriend
we have a real connection
I've never experienced
anything like it
I'm thinking of ending things
huh?
what?
did you say something?
I don't think so
weird
I'm visiting Jake's parents
for the first time
here they come
Jake has told us
so much
about you
he's told me so much
about both of you too
and you came anyway
but there's just something
profoundly wrong here
are you okay?
yeah
I think you've ending things
you don't have to go
I don't have to go where?
forward
maybe this is how
it was always going to end
ya lo oís
quizá es así
como siempre
iba a terminar
esa es la última frase
que nos regala
la aparente protagonista
o al menos
la que maneja
el punto de vista
continuamente
en la película
decías Paul?
ara només escoltant
sense veure-la
em recorda molt
el to de veu
de la muñeca russa
com es diu l'actriu
un puntet
bueno
de fet es pel roja
com ella
sí sí
pero la veo
la veo
de fet aquesta actriu
que acabem de escoltar
es Jessie Buckley
yo no la recordaba
pero ya la había visto
en Tabú
en la serie Tabú
donde aparece Tom Hardy
en la serie de la BBC
de hecho es una tía
que gana un concurso
de canto
e interpretación
de la BBC
lo gana
y a partir de ahí
le empiezan a salir
papeles
para series de la BBC
entre ellas Tabú
y bueno
y después creo que ha aparecido
en Fargo
en la segunda temporada
de Fargo
junto al otro actor
al Jessie Plemons
se llama
exacto
aquí el tándem actoral
que acabamos de escuchar
perdona eh Carlas
de hecho hemos escuchado
a la prota
por así decirlo
que no tiene nombre
en toda la película
en cambio
si lo tiene su propio novio
Jake
hemos escuchado
a la madre de Jake
que es la Toni Collette
brutal
hereditary
o de la última película
puñales por la espalda
siempre enorme
siempre perfecta
aquí delirante
a más no poder
es una suegra de esas
que no sabe si abrazar
y arropar
como en algunos momentos hacen
o salir corriendo
porque está loquísima
y de hecho
es lo que tenemos
en la película
tenemos a esta pareja
a Jake y a la prota
que visitan a los padres
el actor también
es bastante recordado
bueno
al Fargo
y yo lo conocen
porque es el meth
de Imon
el padre eh
no no no
hablamos del novio
el novio
el novio
es el meth
de Imon
claro no
no
Jessie Plemons
es joder
claro
es el tío
Black Mirror
en aquel capítulo
homenaje a Star Trek
y luego en Fargo
aparece tanto el Jessie Plemons
como el David Thewlis
que es el marido
de la Toni Collette
de la peli
que es el que no recordaba
su nombre
y no es tan conocido
claro
pero que también
evidentemente
tu dius el pare
el pare
el pare
és a Harry Potter
perquè el públic
que ens escolta
que té aquesta edat
Harry Potter
és el Lupin
és l'home llop
que era
el millor amic
dels pares
del Harry Potter
que es diu
David Thewlis
David Thewlis
pues tenemos
estos cuatro actores
cuatro actorazos
evidentemente
el peso narrativo
está más
en la pareja joven
en Jake
y en la actriz
a la que interpreta
Jessie Buckley
y ya lo hemos oído
ya lo hemos percibido
por el tráiler
hay continuos
pensamientos
en off
algunos evidentemente
forman parte
de diálogos
como esa anécdota
que recuerda
un poco a Fleabag
hay un momento
en el tráiler
que hemos escuchado
que la chica
está pensando
y está pensando
en dejar a su novio
y el novio
le dice dentro del coche
¿qué decías?
perdona ¿qué decías?
y entonces tenemos
un momento de extrañeza total
donde hostia
que el novio
la está escuchando
eso recuerda a Fleabag
en el momento
cuando ella
que ya te va dando pistas
de por dónde va la peli
exacto
es decir
la peli es muy compleja
la peli como diríamos
es ese
eso
que como decía
Jordi Costa
¿no?
a mí me viene
exige
no no perdona
como decía Jordi Costa
que siempre lo está sacando
y ahora que te lo pregunto
no me lo vas a decir
¿qué exige en el espectador
esta película?
¿no?
como Godard
¿qué es lo que exige?
¿qué exige?
ya ni se acuerde
lo tenía apuntado ese día
Hermenauta tío
ah vale
haber leído
bueno
o sea que propone
esa es la cita que dije
en el otro programa
o sea que te propone
a ti como espectador
que te conviertas
en interpretador de textos
en una hermenauta
a eso me refería
porque la peli
es muy narrativa matrioshka
de realidades dentro de
otras realidades
personajes dentro de
otros personajes
y con eso
volvemos a Natasha
no pero Kaufman
Kaufman no es Godard
por suerte
esta era una frase
que Costa
le atribuía a Godard
por la exigencia
que le pide al espectador
sí pero Kaufman no es Godard
es decir
es igual de mis antropos
y de lúcido
por así decirlo
pero mucho más depresivo
hipocondríaco
nervioso
es decir
no tiene
ese ego
tan enorme
desde el cual
se podría subir
y suicidar Godard
aquí tendríamos además
a un Allen
mezclado con Godard
en Kaufman
y por eso
estoy pensando en dejarlo
es una película
que sí
que es muy compleja
muy exigente
para el espectador
pero que está llena
de pistas visuales
y de frases lapidarias
y que en el fondo
se deja disfrutar muchísimo
a mí
mi hipnotiza
desde el primer momento
y aunque no estés acabando
de entender muy bien
qué narices pasa
bueno
es un poco como el thriller
no tienes ni puta idea
de quién es el asesino
pero eso no te impide
quedarte enganchado
y la peli es así
de hecho
es un thriller
es una peli de terror
es como decía
en un primer momento
una dramedy
de hecho
romántica
un musical
el propio Kaufman
el propio Kaufman
ha dicho de la peli
que es un cruce
entre psicosis
y el club de la lucha
es una manera
muy particular
de presentarla
pero sí
entiendo esta comparación
como algo imposible
como algo que realmente
es único
al final lo que viene a decirse
tío
y parece entonces
que tiene tanto ego
como Godard
es que la peli es única
no la puedes comparar
total
y esas frases lapidarias
que apuntaba
y que hemos escuchado
y que creo que son
importantes remarcar
dice ya
como empieza la película
a veces las ideas
se acercan más a la verdad
y a la realidad
que las acciones
puedes decir
o hacer cualquier cosa
pero no puedes fingir
lo que piensas
y estamos continuamente
en el pensamiento
de esa chica
aparentemente
o la que para mí
explica la peli
en toda su complejidad
es un poquito más avanzada
la trama
donde dice
a las personas
les gusta pensar
que se mueven
a través del tiempo
pero ella
la protagonista
en un momento
dice que es todo lo contrario
que estamos estacionados
y que es el tiempo
el que pasa a través de nosotros
como el viento gélido
y ahí ese punto triste
y nostálgico
y eso conecta a saco
con la obra de Matadero 5
donde el estatismo
es propio del humano
del personaje
y es el tiempo
el que pasa a través de nosotros
no podemos dirigir
el ritmo
y el orden
de ese espacio
y ese tiempo
que vamos a vivir
y eso está claramente
en la película
además
con un estilo visual
bueno
no es que destaque muchísimo
pero joder
ya cuando empezamos
con el formato cuadrado
ya dices
hostia
hay una idea
de estancamiento
de opresión
es como el croma
de Barcelona
no es el 14
que es opresivo
y hay una idea
pero cuando hablo
de esa opresión
no es una opresión carcelaria
es la opresión
del pensamiento
donde ahí estamos
donde estamos nosotros
visualizando esta película
pero donde está
el auténtico personaje
y es que
voy a acabar
con un par de comentarios
al respecto
spoilers
porque al final
estamos ante una película
que para valorar
en esencia
hay que descubrir
algunas
hay que rever
es una película
de verla
y volverla a ver
sí
desde luego
porque está lleno
como decía
en un primer momento
de pistas visuales
hay un momento
en la casa
de los padres
de él
donde ella
parece ver
una foto
de ella misma
de pequeña
se la señala
a su novio
a Jake
y le dice
no soy yo
que no lo veis
y de repente
la imagen vira
del rostro de ella
de niña
al rostro de él
hostia
una pista
muy evidente
intriga mucho
ese momento
después ese personaje
y eso es yo que creo
lo que marca
el significado
final de la película
ese personaje
que siempre está montado
en paralelo
es un señor mayor
ya desde el principio
cuando ella está esperando
que le venga a recoger Jake
para meterse en el coche
y viajar
hacia la casa
de los suegros
de repente mira
una de las ventanas
de los edificios
donde está
ella enfrente
y ve a un señor mayor
que la observa
y ahí hay una idea
de diálogo
continuo
de lo que le pasará
a ella
en compañía de Jake
con ese señor
que simplemente
se está vistiendo
para ir a trabajar
en una vida anodina
no farás pornografía
de spoilers
no es erótica
no, exacto
es decir
no nos vamos a convertir
en los youtubers
que te dicen
suscríbase a mi canal
si quieren descubrir
el final de esta película
ahora que si vuelve a suscribir
a suscribir
yo tenía una reflexión
una reflexión
sobre eso
porque estás hablando
como de esos trucos visuales
esos momentos
en que la peli dice
uy, que hay una foto
en la pared
de los padres de él
donde la vemos a ella
pero después lo vemos a él
sin embargo luego
hay momentos de la peli
donde, que tampoco
estoy grabando a la masa
que hay citas pictóricas
a un pintor romántico
como Blake Locke
y citas literarias
y citas literarias
y al American Gothic
y a cosas
entonces yo creo
esa creo yo
que es una de las claves
del cine postmoderno
en el fondo
de que te están buscando
como una parte más
de truco visual
como algo más prosaico
y luego una cita
más intelectual
y esa especie
de hibridación
ese juego de ambivalencias
yo creo que tiene
algo mucho de
del cine postmoderno
y del buen cine
es artífico
del buen cine
ese cine que ya
ha pasado por muchos estadios
y que ahora sí necesita algo
es precisamente
el diálogo de esos estadios
al final
se puede seguir girando
el rizo
y la tuerca
y es algo que sí
que está muy patente
no solo en el cine de Kaufman
sino en concreto
en esta película
como hemos hablado
muchos géneros
muchas capas
alusiones a cuestiones
muy simples y absurdas
como un helado
que se derrite continuamente
y que estresa a la pareja
pero a la vez
como tú decías
apuestas por recuerdos
filosóficos literarios
hostia
cuando hablo de Pauline Klein
y esa gran crítica
que le ofreció
a John Cassavetes
sobre su película
Una mujer bajo la influencia
es decir
de un nivel
y de una pomposidad literaria
que de repente
encaja muy bien
con esta comedia
ligera y romántica
que acaba
como he dicho
en un primer momento
con un musical
que ahora estamos escuchando
que de hecho
es como una especie
de homenaje
a la película
Una mente maravillosa
no sé si lo recordáis
la del Russell Crowe
exacto
Dios que no te agrada
que el final
a mí me sembra magnífico
De hecho esto es lo que
sí difiere muchísimo
de la novela
de la novela
difiere muchísimo
porque la novela
cuando habla
y aquí sí es el gran spoiler
de estoy pensando en dejarlo
no está pensando en dejar
a su novio
está pensando en dejar
la vida
el protagonista
de la novela
se quiere suicidar
pero nosotros
queremos vivir
queremos vivir
a través de la cultura
y queremos vivir
también a través
de los videojuegos
que no es cultura
lo has separado
pero también
eso pero lo otro
qué discriminación
Entonces avancem
cap a la última sección
Ah, shit
Here we go again
Vamos a hacer mucho subnormal
Os veig
Aquest que sentiu
no el Carles
sinó el d'abans
és el Carl Johnson
o CJ
per als col·legues
lamentant-se
que tot i tornar
a la seva Los Santos Natal
per assistir al funeral
de la seva mare
amb totes les bones intencions
del món
doncs resulta que
la vida del barri
i els béns coneguts
li fan tornar
a l'espiral de crim
i autodestrucció
que va jurar
a deixar enrere
De hut
Sí, noi
Sí, avui
en aquest programa
de nous inicis
de recets
de propòsits d'any nou
us porto
una cosa antiga
però que ens parla
clarament
de tornar a començar
com heu sentit
amb el CJ
o almenys
o almenys
d'intentar-ho
i és que avui
us vinc a parlar
òbviament
del gran
immens
Grand Theft Auto
Sant Andrés
Que està creu que jo
jugau, eh Ferran
Sí, imagina't
Copyright
un altre cop
Doncs aquest joc
de Rockstar Games
va sortir el 2004
per la Playstation 2
16 anyets
que es diu ràpid
Però què us he de dir
que no sapigueu
és un món obert
o sandbox
com dient Adriano
els conosseus
d'acció i aventura
on podeu caminar
córrer, disparar
pagar, anar amb bici
conduir cotxes, motos
camions, avions
i fins i tot
cotxes teledirigits
i ja paro d'anomenar
tot el que es pot fer
perquè precisament
aquest joc és famós
per aquesta immensa
varietat de possibilitats
Però con todo lo que se podía hacer
la gente lo que quería
era matar, matar i matar
No, no, però Adriano
tu podies anar a la perruqueria
sent calvo
i que et fotessin
pelucar
però
o te ponías un tatu
i luego te ponías otro
o te lo quitaban
Una maravilla
Perquè eren pegatines
i seguís sent més creïble
que Cyberpunk
I te podías engordar
i te podías adelgazar
i podías hacer
lo que te salía
Doncs aquest joc
es tracta de la quarta entrega
realment
és la quarta entrega
de la saga GTA
però com el seu títol indica
no és el 4
sinó el San Andreas
és una mena de spin-off
però en aquest cas
és més gran
que els jocs de la línia principal
i és que el mapa del joc
consta de 3 grans ciutats
Los Santos
inspirada en Los Ángeles
El Fierro
que és San Francisco
Las Venturas
Las Vegas
i després hi ha 5 grans comptats
o bueno
ells diuen counties
amb àrees més rurals
com el desert
de Tierra Robada
que és Nevada
o les muntanyes i camps
de Red County
que està inspirat
en Orange County
o San Fernando Valley
A lot of ragnacs
in this area
Moltíssims
Controlarem
com ja hem dit
a l'avant ciutat CJ
que torna a la seva ciutat
l'any 1992
Yes
després de la mort
de la seva mare
que ha mort
en un tiroteig entre bandes
o se suposa
que ha mort
en un tiroteig entre bandes
ell mateix
havia marxat cap a Liberty City
que precisament
és la ciutat
del joc anterior
que està inspirada
que és el de la PSP
no?
No
és el de la Play 3
és el primer
el GTA 3
El GTA 3
És el Liberty City
que és Nova York
Però el Liberty City Stories
van fer un
van fer un
com li diuen això
és un spin-off
també
i ell va fugir
cap a Liberty City
dels crims
i de les bandes
volia deixar
aquesta vida en darrere
però un cop torna
al seu barri
no tardarà gaire
en veure
que poca cosa
ha canviat
a Los Santos
i fins i tot
ha empitjorat
i és que la saga GTA
sempre s'ha considerat
una mena de paròdia
barra sàtira
del nostre món real
per això no utilitzen
noms concrets
tot i que a vegades
sí que utilitzen coses així
però és aquí
al Sant Andreas
on l'element de crítica
s'accentua
i comença a formar part
de l'ADN
de la saga
de forma més clara
i és que en Sigy
per si no ho hem entès
encara
no us ha pogut llegir
entre línies
és un jove negre
és un jove negre
a l'Amèrica dels 90
i ja sabeu
el que li va tocar viure
als afroamericans
durant aquells temps
bueno
aquells temps
els anteriors
els actuals
s'assembla a l'Enri
el jugador de futbol
a l'Enri
sí que és veritat
que té un aire
sí que és veritat
que té un aire
jo estic viendo
el blanco ese
que quería ser negro
s'acordaís ese tío o no?
doncs tan bon punt
a terra
no t'ho és que passi
de tí Adriano
és que no es quedem
doncs tan bon punt
com CJ a terra
a Los Santos
és detingut
per un policia negre
com ell
el Tempene
que passera
està interpretat
per Samuel L. Jackson
i que clarament
és un policia corrupte
volent incriminar-lo
per l'assassinat
d'un policia
durant baralles de bandes
quan ell no hi era
ni a la ciutat
però clar
ell té una coartada
i el deixen a llibertat
per això el Liberty City
el tema és que
en CJ ja donava per fet
que ser de color
el col·locava en prejudici
davant les forces de l'ordre
però ara més veu
com i tot
membres de la seva comunitat
formen part
d'aquesta opressió
és aquí on els seus amics
i antics amics
i membres de la banda
que es diu
Groove Street
reapareixen per donar-li
un cop de mà
i protecció al CJ
i el CJ es veu obligat
doncs a tornar
aquesta vida
de tornar a delinquir
per sobreviure
jo no quería
banda verd
és una banda que va de verd
sí, ells van de verd
perquè estava fora
i me volen a meter
el tema és que
Los Santos és una ciutat
que no creu en la redempció
ni en segones oportunitats
va, esto se anima
venga va
venga va
el copyright
la fiesta del copyright
s'acabó, s'acabó
com veieu
ens queden 10 minutets
acabarem, acabarem
com veieu
el joc està altament inspirat
en pel·lícules com
Boys in the Hood
i tot aquest cinema
Gangsta Hood
típic dels...
Los chicos del barrio
amb Ice Cube
no sé si us deis cuenta
però mira
però no us deis cuenta
no puede evitar hablar de cine
cuando habla de cómics
otro que no puede hablar de cine
cuando habla de videojuegos
ei tios
que no soy yo
i l'Adriano no pot evitar
parlar a la secció dels dames
cari, com a ratombre
jo seria jo
bueno espera que ara
si parles de Rafa
espera que tenim la minència
el Rafa aquí
què més?
què més?
ai Déu meu
que vaig a provocar
explica
aquest món afroamericà
enfrontat a la realitat
del racisme, assetjament
policial i drogues
és bàsicament el món
on es veu el CJ
i és aquesta lluita
per la justícia i supervivència
on es situa el joc
i no només veurem
sinó que viurem
com CJ
es veu obligat
a adaptar-se a aquesta realitat
i és que els sistemes de jocs
primer parlem de coses de videojocs
després ja anirem
exacte
i és que els sistemes de jocs
que debuten en aquesta edició del GTA
com la customització de roba
els pentinats
la dieta
i l'activitat física
venen a donar mitjans
a l'empatització del jugador
cap al personatge
i no només és això
sinó que per primer cop
no sempre reps diners
per completar missions
sinó punts de respecte
respect
plus
cosa que
a part d'afegir encara més elements
de rol al joc
també deixa clara una cosa
que ets pobre
perquè comences el joc
al teu barri
on només guanyes respecte
i molt molt pocs diners
així que
per poder escapar d'allà
d'aquest barri
d'aquesta situació
i comprar un pis
a les parts més tranquil·les del mapa
t'obliga a acabar treballant
per altres persones
que paguen millor
però que no tenen
objectius tan nobles
això és com
ser bacari
i guanyar visibilitat
total
cancilla i no pot fugir
de ser el personatge
que la societat ja creia
que era d'entrada
des d'aquest punt de vista
totes les mecàniques del joc
ajuden a explicar
la perfecció del món
de Sant Andreas
i que és Carl Johnson
el menjar que pots comprar
quan ets pobre
és menjar que t'engreixa molt
de fet això
és un comentari
sobre la situació
de l'obesitat
als Estats Units
qui són els obesos
els pobres
per què?
a quin menjar
tenen accés?
el dolent
no porque realmente
y esto sí
un matiz
yo tengo un par
de colegas viviendo ahí
y me lo dijeron
comer mal
puede ser barato
en Estados Unidos
pero si quieres comer bien
en un restaurante
que aquí
al final te puedes comer
un menú por poco dinero
comprar els supermercats
bo
pero en ese sentido
es decir
todo lo que es de calidad
es mucho más caro
aquí tenemos calidad
más o menos
pero precisamente
aquesta capacitat
de millorar
el teu personatge
i pujar les estadístiques
de jo que sé
la punteria
o la rapidesa
o la conducció
fa que aquesta lluita
i supervivència
acabi donant pas
a una gamificació
molt absoluta
i una dissonància
i aquesta parola
m'ha encantat
dissonància
a lo de narrativa
arriba a uns nivells
que molts han criticat
però què vol dir
lo de narrativa
ja ho hem explicat
aviam
dissonància
a lo de narrativa
vol dir que
el que t'està explicant
la història
la narrativa del joc
però el que tu jugues
és a dir
el que tu fas
quan el joc
xoca
per exemple
un joc antibèl·lic
on la principal acció
que tu puguis fer
sigui matanazi
no matanazi
bueno matanazi
sempre
sempre se simbora
això és una dissonància
lo de narrativa
per què s'ha criticat
aquesta dissonància
en aquest joc
doncs perquè
per molt que vulguis mostrar
a través de diàlegs
o cinemàtiques
que el món està fotut
corrupte
i que les traïcions
vindran de personatges
molt propers
i inesperats
si després resulta
que conduir
com un boig
o matar membres
de bandes rivals
és el més divertit
i gratificant
que pots fer
durant la partida
doncs com que
el missatge
es dilueix una miqueta
i resulta hipòcrita
en certa mesura
de totes maneres
aquesta crítica
és potser treure-li
massa puntall d'apis
ja que realment
tant la història
és un moralista
ja que
jo no l'he criticat
per això
jo m'ho passava
ja que realment
tant la història
com la paròdia
hiper exagerada
del món gangsta
dels 90
és brutal
des de les ràdios
on sonen èxits de rap
com el que sentim
aquí de fons
i hip hop
els grafitis
i codis de color
que utilitzen
els diferents bandes
o els personatges
que vas coneixent pel camí
com un hippie
que tampoc creu en el sistema
però que té altres raons
ben diferents
a les racials
del CJ
per no creure-hi
doncs ens donen
un dels GTAs
jo crec
més ben pensats
us he de confessar
per això
que no és pas
el meu GTA preferit
personalment
guardo un espai
al meu cor
per al GTA IV
amb el Nico Belli
aquest és el preferit
aquest el meu sí
personalment
oh jo
Vice City
això ho sabem
per la música
10%
sempre
però sí que us he d'admetre
que segurament
el GTA Sant Andres
sigui el que més hores
li he dedicat
perquè a més
és un gran record familiar
és el joc
que amb un germà
més hores de jugar
i és curiós
perquè hi havia
una opció oculta
de multijugador
o sigui
hi havia un moment
que saltaves
a una valla
i podies
jugar a dos persones
el Carles
l'està ensenyant
una cosa
que tenia apuntada
i vaig borrar
però digue-la
Hip Hop is my life
sisplau
llavors aquests records
de nostàlgia
que és música
Hip Hop
música Hip Hop
amb aquest joc
hòstia
ara després ho ensenyem
el millor amic del CJ
doneu-vos a compte
com s'assembla
no no és que s'assembli
és que el millor amic del CJ
el Rider
està basat en aquest
amb Easy
de Nigga's With Attitude
sí sí sí
ensenyeu a càmera
ensenyem a càmera
aquí podeu veure
a Rider
del GTA San Andreas
i a Easy
de Nigga's With Attitude
doncs com deia
jo a aquest joc
li he donat
hores i hores
d'emissions secundàries
o simplement conduint
pel desert
mentre vas passant
pel diàl
de més d'11 cadenes
de ràdio
amb més de 150 cançons
que tu Pol volies dir
alguna cosa
sí
jo aquí hi ha una crítica
a mi
ja sabeu que
Vice City em flipa
qualsevol emissora de ràdio
al San Andreas
a mi em costava una mica més
però sobretot
se li ha de criticar molt
que tenen un dial
de música reggae
que es diu
que es diu
que tot és bon marley
que dius
a veure un moment
no només hi ha bon marley
no només hi ha bon marley
només hi ha bon marley
a més hi havia com 4 cançons
en bucles
sí que he de dir
que GTA San Andreas
potser ha envellit
un xic malament
sobretot a nivell gràfic
i controls
però forma part
d'aquest imaginari
fins i tot l'Adriano
coneix el GTA San Andreas
de hecho me están entrando
muchas ganas de jugar
forma part de l'imaginari
de la nostra generació gamer
que apuntava un futur
absolut
cap als videojocs
de fet tots els jocs
després del GTA San Andreas
han agafat molt aquest món obert
aquestes mecàniques de millora
i avui que estem
de tornades al passat
o del començament
no ho sé ja
doncs m'ha semblat
que era potser el joc ideal
per comentar
i una cosa
última cosa
abans d'acabar
que és que des que va sortir
s'han vengut
quasi 40 milions de còpies
que tampoc semblen tantes
però clar
és un joc de fa 16 anys
entre Play 2, Xbox
i PC
que és quan va sortir
il·lumina-me
després hi ha hagut versions
i remasters
il·lumina-me Ferran
de GTAs o
esta Vice City
por lo que veo
bueno a veure
GTA 1, 2
són de la Play 1
que sonen 2D des de dalt
després està el primer 3D
que és el GTA 3
però en 2D no eh
sí
són 2D des de 7 i tal
bueno sí
hi ha un 3D
sí perquè els edificis són 3D
però bueno
1, 2, 3
San Andreas
4
Liberty City
China Wars
joder
aquí hi ha disconectí
entre PSP i tal
després ja anem
a Liberty City
lo más actual
lo más actual
és el GTA 5
que és el juego eterno
és el que diu el Pol
que és un joc que va sortir
el 2012
sí no ho sé
2012
ja està
Play 3
Play 4
ja estarà Play 5
però pregunto
històricament
el canvi bèstia
és el dalt
2D a 3D
no
el GTA 2
el GTA 3
el 2 al 3
canvia l'estil
però a nivell de joc
va ser el mateix
el canvi ve amb el San Andreas
el que fa que creixin
els
hòstia no sé què dir
el Vice City
va canviar un mogollon
és prèvi eh
exactament
no però el tema de històries
tu al Vice City
podies canviar-te de roba
però eren trajes predefinits
si te'n recordes
i el GTA
pots customitzar més
el San Andreas
té molt més
i després sobretot
el tamany del mapa
el GTA 5 ja és enorme
doncs nois
ens queden
3 minutets
anem a veig
gent
tenim alguna vegada
sí sí sí
tenim tenim
doncs vinga anem-hi
què és cou?
què comença amb la gent?
Carles
tenim tenim
a veure
Crash
se restrena Crash
és important
no anem a fer gent
d'anar a estrenes
no no no
però jo això
jo aniré al Balmes
perquè ho han anunciat l'altre dia
quan vaig anar a veure Martín Eden
i vaig dir
Crash
no confonguem
la dels Oscars
no confonguem
la multistòria aquella
amb la del Cronenberg
que vam veure junts
Carles
que era
exactament
una cosa us diré
la gent
la gent
es porta feta
no es fan directament
el programa
jo tenia notat
lo que passa
que
a veure mi informació
clar
25 anys
farà 25 anys
al dia
que es estrena
es lo que emballava
ara
de hecho
muchos de los restrenos
estan justificados
por eso
aniversarios
y lo hemos visto
aquí
con In the Mood for Love
con In the Mood for Love
hay una peli
que también van a estrenar
que es más
para vosotros
entiendo
que no sé qué tal
Lupin 3
The First
Lupin 3
The First
es la peli
de animación 3D
de hecho
es una peli
del 2018
pero la estrenaran
ahora
y no sé si
no he arribat a veure
on la estrenaran
porque no sé si
vale
y que el personal
no se confunda
con Lupin
la serie de Netflix
que está arrasando
está bé
pero tampoco
evasiva
es decir
es simplemente
para relajarse
y viajar
y ver que la vida
en el cine
no es la peli
29 de gener
Lupin 3
y Crash
veus
heu de venir
la gente
pero que es importante
dirlo
29 de gener
però això ho dieu
la setmana que ve
no aquesta
però té a veure
per què retorna al passat
queda un minut
i mig
i el Pol i jo
tenim coses apuntades
sabeu que és el retorn
d'una cosa
molt gratificant
i molt guai
i de fet
de les millors sagas
per mi
que és Hitman
torna a Hitman
ara amb aquesta renovació
que hem fet
Hitman 3
dimecres 20
sortirà
i bueno
haurem de parlar-ne
perquè mare de Déu
de fet hauries de parlar
de l'anterior ja
perquè és el que va fer
la revolució
i última cosa
per dir
sèries
ja s'ha estrenat
el divendres 15
a Netflix
Desencanto
temporada 3
que és aquesta sèrie
del Matt Groening
que ha anat millorant
la primera és molt fruixeta
la primera temporada
la segona
ja comencen a agafar
més ritme
i jo tinc ganes
d'arrencar-la
a veure què tal
doncs ho deixarem
aquí em sembla nois
primer programa l'any
últim minutet
alguna cosa més a dir
cara a cara
vean la sèrie
una meravella
quant de passat hem tret
hem tret molt passat
doncs
la setmana que ve
encara no hem decidit
és que joder
tres setmanes
sin hacer programa
doncs que ara
vivimos al límite
vivimos al dia al dia
com la generalitat
i les pesures
vivimos al dia
vivimos al dia
doncs
recordem xarxes ràpid
ja ho hem dit
estarem a Ancord
a partir d'ara
encara ens mantenim
a SoundCloud
Empanada Cultural
YouTube
Empanada Cultural
Facebook
Empanada Cultural
Twitter Empanada Cultura
sense L
Twitter Empanada
ja l'acabo de dir
Instagram
Empanada Cultural
i
me m'has que imaginar
a Ferran un dia
hablando en plan
Empanada Empanada Cultural
no, i us baixarem
és un retorn al passat
d'un segon
adeu-siau
adeu-siau a tot
Al Just a la Fusta
parlem de tot el que passa
a Sant Just
hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell
que fins ara mutis
400 pisos per vendre
forts I
que ja aconseguiran de totert
ni
que ja aconseguiran��
lo que passa
amén
ferran
t'uo-
la 65
ll smart
company
北
вок
blog
sul
Rolling
zod
ler
com
Vamos
erap
Cloud
ont
lo que passa
s'est
porta
ti
te