Title:

La mort en joc: adéu a l’E3, “La extremaunción”, pena de mort a l’Iran (There Is No Evil) i “The Green Mile”

## Visió general **Episodi temàtic sobre la mort** que enllaça cultura pop i reflexió: de la “mort” de l’E3 a la mort física i moral, passant per la *pena de mort* a l’Iran i la representació literària i cinematogràfica a Stephen King. El programa contraposa **humor i religió**, **responsabilitat i obediència**, **injustícia i compassió**. > "L’E3 ha mort." > "La mort és un canvi… una oportunitat per als que ens quedem a aquest costat." - • Temes clau: adéu a l’E3 i nou paradigma (Summer Game Fest), còmics (“La extremaunción”), cinema iranià (There Is No Evil), literatura i cinema (The Green Mile). - • Eix conceptual: la mort com a canvi, com a dilema ètic i com a experiència social i íntima. --- ## Còmics: “La extremaunción” (Oriol de la Torre i Albert Mañosa) ### De què va - • Un capellà, el pare Alfonso, visita un famós monologuista anticlerical (Álvaro Costa) que demana l’*extrema unció* en el seu llit de mort. - • Gir: el capellà es nega a administrar el sagrament perquè ha perdut la fe. - • El relat es converteix en un duel dialèctic sobre *dogma vs. raó*, *por vs. convicció* i el paper de l’*humor*. > “L’humor és capaç de diluir el terror més profund i de posar en evidència allò més inquestionable... És un arma de gran poder.” > (Eco, a “El nom de la rosa”): “Una simple broma pot fer trontollar el mur més gruixut de qualsevol dogma.” ### Claus i context - • Títol i context: l’*extrema unció* (avui “unció dels malalts”) com a ritual de comiat i reconciliació, relectit aquí amb ironia i humanisme. - • Miralls creuats: el còmic mostra el comediant que busca redempció i el capellà que dubta —dos personatges que han “perdut la fe” en sentit ampli. - • Comentari sociocultural: pressions, autocensura i riscos del discurs humorístic en contextos sensibles. - • Estil: blanc i negre, traç caricaturesc, poc diàleg, to oníric; format quasi teatral de “dues veus en una habitació”. - • Gènesi: idea concebuda com a curtmetratge; finalment, millor servida en format còmic. - • Imaginari: portada amb la Mort jugant escacs (metàfora de la negociació fútil amb la mort, més que escena literal). ### Per què llegir-lo - • **Fàcil i potent**: 93 pàgines, lectura àgil però plena de girs i idees. - • **Debat assegurat**: ideal per llegir i discutir en grup —humor, religió, ciència i fe entrellacen tensions molt actuals. --- ## Cinema: “There Is No Evil” (La vida de los demás) de Mohammad Rasoulof ### El que tracta i com ho fa - • Quatre històries independents, 150’, sobre la *pena de mort a l’Iran*, filmades des de la mirada dels **verdugos** (botxins) més que no pas de les víctimes. - • Dada clau: el servei militar (obligatori) pot forçar els homes a executar —“apartant el tamboret” en les penes per *penjament*—, fent-los partícips del sistema. - • Línia ètica: el film interpel·la la responsabilitat individual en context autoritari i el dret a dir **no** (*objecció de consciència*). > “Muerte y libertad”: la versió de Milva de “Bella Ciao” accentua el leitmotiv del sacrifici per la dignitat. ### Forma i recepció - • To coral i poètic; la primera història és “de 10” i actua com a ganxo moral; les següents completen la mirada polièdrica (alguns hi veuen moralització). - • Premi: **Ós d’Or** a la Berlinale (2019/2020). Debat sobre la dimensió **política** dels premis —un discurs necessari i valent. ### Rodada contra el règim - • Rasoulof, perseguit des de 2010: passaport retirat, presó domiciliària. - • Estratègia de rodatge: presentades com **quatre curts** amb equips diferenciats per aconseguir permisos; el director només dirigia fora de Teheran; la seva filla va recollir el premi. - • Missatge de fons: “No hi ha maldat” com a constatació que els botxins són “ordinaris”, no monstres —i precisament per això el sistema és més inquietant. --- ## Literatura i cinema: “The Green Mile” (Stephen King) / “La milla verda” (Frank Darabont) ### Context i trama - • Publicació seriada (1996) en sis entregues (0,99$), després volum únic (1997). - • Adaptació de Frank Darabont amb Tom Hanks i Michael Clarke Duncan. - • 1932/35, corredor de la mort (“milla verda” pel linòleum verd): en John Coffey, home negre, **condemnat injustament** per la mort de dues nenes blanques. - • *Realisme màgic*: Coffey té “el resplendor” (poder de sanació); cura el ratolí Mr. Jingles i fins i tot el dolor del protagonista. ### Temes - • **Injustícia i racisme**: el poble exigeix un culpable; la veritat importa menys que la venjança. - • **La mort com a part de la vida**: acceptació, comiat i compassió; no sempre hi ha “miracle”. - • **Lletjor moral** vs. bondat senzilla. > “I’m tired, boss. Mostly of people being ugly to each other.” > L’“ugly” aquí és una categoria **moral**, no estètica. ### Per què revisitar-la - • Posa en diàleg la *pena de mort* amb la *dignitat humana*, i connecta amb el debat de Rasoulof des d’un registre emocional i fantàstic. - • Recorda que la *pitjor mort* pot ser la pèrdua de fe en la vida i en els altres. --- ## Tancament - • Anuncien proper episodi i el possible comiat d’un dels integrants. - • Leitmotiv que travessa tot l’episodi: **morir per renéixer** —de l’E3 a nous formats; de l’humor a la fe; de la por a la responsabilitat.

['E3', 'Summer Game Fest', 'mort', 'extrema unció', 'unció dels malalts', 'religió', 'humor', 'còmic', 'Oriol de la Torre', 'Albert Mañosa', 'Leo Bassi', 'Umberto Eco', 'There Is No Evil', 'La vida de los demás', 'Mohammad Rasoulof', 'Bella Ciao', 'pena de mort', 'Iran', 'Berlinale', 'Ós d’Or', 'censura', 'objecció de consciència', 'Stephen King', 'The Green Mile', 'La milla verda', 'Frank Darabont', 'Tom Hanks', 'Michael Clarke Duncan', 'Mr. Jingles', 'realisme màgic', 'resplendor', 'racisme', 'condemna a mort']