Title:

Tot torna: Final Fantasy VII, remakes i el poder de lo cookie (kawaii)

## Panoràmica i leitmotiv: "Tot torna" • Obertura editorial amb to irònic sobre el confinament i la sensació que "tot torna": sèries (Parks and Recreation, Càmera Café), sagues de videojocs (Resident Evil, Final Fantasy, Zelda) i remakes de Disney. També retorna la històrica revista El Víbora en còmic. • Presentació de la convidada, Bea Casas (interiorista i il·lustradora), que introdueix el tema central: el poder de "lo cookie" (equivalent ampli de l’estètica japonesa *kawaii*). > "No és la vostra típica empanada cultural... el que esteu a punt de sentir és Epidèmia cultural" ## Secció Videojocs: Final Fantasy VII i el filtre kawaii ### El joc i el seu impacte • FFVII (1997) és clau per popularitzar els JRPG a Occident i consolidar el videojoc com a mitjà narratiu de gran format. • Contribueix a l’acceptació de l’imaginari anime/manga a l’Occident dels 90. • Tesi central: l’estètica *kawaii* suavitza un relat fosc i complex (ecoterrorisme, identitat, destí), fent-lo més digerible i emocionalment accessible. > "Com expliques ecoterrorisme a un públic massiu? Amb ulls grossos, proporcions còmiques i animacions exagerades: la píndola entra millor." ### Kawaii com a "amortidor" tonal • Personatges i enemics amb trets amables (Turks, mascotes, disseny capgròs) fan acceptable una trama de corporacions, complots i tragèdies (la mort d’Aeris, Sephiroth com a antagonista quasi-messiànic). • El contrast estètic obre la porta a temes "adults" sense rebuig inicial. ### El remake • Encerta en reimaginar la història (no només actualitzar gràfics i sistema), sembrant noves idees de lore i sacrificant part del to *kawaii* per un realisme que el públic actual ja pot assumir. > "Han refet la història — sacrilegi? — però l’originalitat del 1997 era la sorpresa. Repetir-la fil per randa també hauria decebut." ## Tertúlia gamer: JRPG, 3D i públic • Confusió d’entregues a Occident (del 3 al 7) i salt generacional al 3D que madura la imatge de la PlayStation. • Debat sobre a qui parlava FFVII: mecàniques prou profundes per a jugadors exigents però accessibles, amb narrativa extensíssima i emotiva. • Cinema i FF: diferència entre The Spirits Within (fallida, gris, desconnectada) i Advent Children (canon del VII). • Matís: Sephiroth no és "infantilitzat" al joc; el to amable respon sovint a limitacions/tendències tècniques i de mercat. ## Secció Cultura: El poder de "lo cookie" (per Bea Casas) ### Què és "lo cookie" segons Simon May • No és només "mono" o infantil: és un règim estètic ple de contradiccions que ens atreu per la seva ambivalència. Exemples de dualitats: - • Inocent i astut (Mickey Mouse) - • Infantil i adult (Yoda, E.T.) - • Masculí i femení (Bambi) - • Efímer i etern (esperits a Totoro) - • Harmoniós i dissonant (imatgeria de Kim Jong-il) - • Bonic i repulsiu (l’emoji de la caca) > "Lo cookie és una corrent estètica aparentment frívola a la qual cal acudir amb la màxima serietat." ### Política, nació i kawaii • Japó post-Segona Guerra Mundial: adopta el *kawaii* per desmilitaritzar la seva imatge i fer-la amable, colonitzant la vida quotidiana (fiambreres, trens, cartelleria, fins i tot helicòpters antitanc amb adhesius kawaii). • El poder del *kawaii*: permet mostrar-se desvalgut però alegre, transparent amb màscares, i harmoniós sent estrafolari. ### No és (només) infantilització • "Lo cookie" erosiona fronteres entre infància i adultea, i ens allibera de la necessitat de definir-ho tot. • Cautela: pot convertir-nos en consumidors compulsius i fins i tot maquillar l’intolerable sota un aparador amable. ## Debat ampliat: nostàlgia, objectes i disseny amable • Funko com a icona "cookie": cap gran, ulls estandarditzats, apel·lació a memòries (Batman, Star Wars) — la força no és el format, sinó la connexió simbòlica amb l’IP. • Lego Movies, traduccions juguetitzades de franquícies: seguretat emocional i ironia nostàlgica. • Disseny i interiorisme: de la "manivela" al botó — fer tecnologia més humana i amable no és necessàriament infantilitzar, sinó facilitar. > "És més senzill prémer un botó per baixar una persiana que estirar d’una corda — això també és ‘cookie’." ### Cookie vs kitsch • Línia fina: el kitsch és ostentós i deliberat (performativitat, reivindicació explícita — p. ex. certa estètica drag), mentre que el "cookie" opera per amabilització i ambivalència, no per excés. • Evolució de Mickey Mouse: del slapstick agressiu al símbol respectable i suau (especialment a Fantasia) com a cas paradigmàtic de "suavització". ### "Cookie o no?" (joc d’exemples) • Baby Yoda — totalment cookie; Jordi Pujol — trets cookies en la seva imatge pública amable; Falete — poder empoderat però tendre; "Yodick" — més aviat kitsch. ## Lo cookie com a eina social • Mascotes i emblemes: la dolçor domesticada d’allò salvatge (gossos, hàmsters) i la seva funció curativa; simbologia militar (mula EUA, bulldog UK, cabra de la Legió) vista com a mixtura de força i tendresa. • Kumamon (ossa estatal de Kumamoto): *kawaii* institucional per vehicular esperança post-desastre. • Corea del Nord: occidentalització de la imatge de la germana de Kim Jong-un amb trets kawaii com a possible rebranding amable. ## Conclusions • "Tot torna", però torna transformat: el filtre *kawaii*/*cookie* ha estat clau per pair narratives complexes (com FFVII) i per reconfigurar imatges públiques, nacionals i comercials. • "Lo cookie" no és simple infantilitatzió: és una gramàtica estètica d’ambivalències que pot humanitzar experiències dures — amb el risc de banalitzar-les si només queda en aparença. > "Actuar d’una forma una mica més ‘cookie’ podria fer del món un lloc més divers i ple de preguntes — encara que no sempre en tinguem les respostes."

['Final Fantasy VII', 'Remake', 'JRPG', 'Kawaii', 'Lo cookie', 'Simon May', 'El poder de lo cookie', 'Parks and Recreation', 'Càmera Café', 'Resident Evil', 'Disney remakes', 'El Víbora', 'Anime', 'Manga', 'Nostàlgia', 'Funko', 'Kitsch', 'Mickey Mouse', 'The Spirits Within', 'Advent Children', 'Sephiroth', 'Aeris', 'Shinra', 'Corea del Nord', 'Kim Jong-il', 'Kim Jong-un', 'Kumamon', 'Trump', 'Zelda', 'Confinament', 'Empanada Cultural', 'Epidèmia cultural', 'Videojocs', 'Cultura pop']