El simulacro
Canviem els pitets per mascaretes
Els empatxos per por desmesurada
I en lloc de bacanals
Fem videoconferències a dojo
El que vindrà a continuació
No és la vostra típica empanada cultural
El que esteu a punt de sentir
És
Epidèmia cultural
Últimament no teniu la sensació de
Déjà vi?
De que moltes coses del passat
Acaben tornant
I no només perquè en breus tornarem a sortir al carrer
Del tot dic
No només a fer esport o amb els fills
Que aquí no sé si s'aplicaria allò de
Tornarem a sortir, tornarem a vèncer
Això ja suposo que es veurà
I a part, alguns tornen a la feina
Alguns mai hem deixat de currar
Però vaja, entrem en matèria cultural
Que és el que ens interessa en aquest programa
Perquè també tornen sèries
Com ara Parks and Recreation
O inclús Càmera Café
Que encara que siguin només uns retrobaments
Bé, ja diu bastant
I en videojocs, com vam veure la setmana passada
També tornen sagues com Resident Evil
Final Fantasy
Felda
I en cinema
Disney torna a apostar pels seus clàssics
I no para de fer remakes
I en Comic Ojo
Gran notícia
Torna El Víbora
Potser ens haurem de replantejar
Tornar a entrevistar el Víctor del Jueves
Perquè en tornem a parlar
Tornar, tornar, tornar, tornar
El que sí que encara tornem a fer
És empanada confinada
On avui torna a faltar l'Adriano
Però entren cares noves
Bé, veus noves
I mireu si tot torna
Que he tornat a fer un editorial
Com la de l'irlandès
Perquè com diria el nostre amic
Free Edric Nitsch
De l'Aterra Torn
No ens en lliurarem mai
Hola Pol, hola Pol
Què tal?
Hola
Què passa?
Veig que tens ganes
Com de tornar a parlar
És a dir, tornem a començar
La setmana que ve farem un anyet
I ara, abans d'això
Tornem a començar
Des del principi
No sé si les ganes
Estan tant amb tornar a l'URSS
Que és com el que deia la cançó
Exacte
Tu saps que jo sempre
Però en aquest sentit
Bé, ara que Corea està així
Potser és un bon moment
Per intentar tornar
A fotre-li canya el tema
No ho hem aconseguit
Al final
No ho hem aconseguit
Escolta, has dit
Que tenim una nova veu al programa
Sí, tenim una nova
De fet és una nova veu
Ja no en substitució a l'Adriano
De vegades és insubstituïble
Òbviament
Però sí que li ha
És un Adriano que li han crescut
Els pelos
Per exemple
Els pelos
Els pelos
Melena
Melena larga
No és l'Adriano
Vaja
No és l'Adriano
No, no
És la veia Casas
Veia Casas
La tenim aquí
Hola nois, què tal?
Hola, benvinguda
Moltes gràcies
Per convidar-me
I per donar-me aquesta opció
A parlar d'un tema
Que crec que és molt, molt interessant
I que ens afecta a tots
En el nostre dia a dia
Ostres, el coronavirus
Ja l'hem parlat prou a vegades
No, no, no
No és el coronavirus
És pitjor
És lo cookie
En su màxim esplendor
Avui ens has vingut
O ens has vingut a parlar
De lo cookie
Sí
De lo cookie
Del poder de lo cookie
Que és un llibre
Que vaig caure presa d'ell
Quan vaig anar a veure
L'exposició de gameplay
Precisament
Aquella exposició
Que vam fer una entrevista
Que nunca salió
Porque tampoco salió
Nosotros en la calle
El programa maldito
Sí, sí
Ostres
Algun dia
I bé
Què ets pots dir de tu?
Què fas?
Qui ets?
D'on vens?
D'on vas?
Què t'he de dir a mi, Ferran?
És que claro
A veure un moment
Esto es un programa
De variedades
De personalidades
Sí
És una entrevista
O que com
D'on apareix
D'on apareix
La Bea
Bueno, realment
Soc una persona
Que us heu trobat
Pel carrer
Que tenia una intenció
De parlar
Sobre aquest tema
Que no tenia cap mitjà
On fer-ho
I va dir
Cola't aquí
I aquí estic
Clar, porque viene
Por la audiencia
Ja ho saps, Ferran
Però, no, no
Però ara en sèrio
Bea, tu a què et dediques?
Perquè a mi em consta
Que ets il·lustradora
Bé, a veure
Jo realment
La meva professió
És l'interiorisme
Jo soc interiorista
I és pel que he estudiat
Però sempre he tingut
Una inquietud molt gran
Per l'estètica
I per la il·lustració
I per aquestes aparències
Tant estranyes
Que trobem a tot arreu
I el cookie
No és exactament una cosa
Que a mi em defineixi
Perquè
No m'agrada
Ni tinc coses cookies a casa
Però sí que crec
Que filosòficament
Influeix
En la nostra societat
Molt bé
Doncs abans que tu parlis
De lo cookie
Jo avui us parlaré
Precisament
Com diu el Pol
Tot torna
D'una cosa que ja vam parlar
La setmana passada
Que és un remake
Que va acabar
Bastant a l'aire
Que és el Final Fantasy
De fet
No parlaré del remake en si
Parlaré del joc original
També es manté amb el remake
I a més va de puta mare
Perquè està lligat
Precisament amb això
De lo cookie
Estaràs d'acord Bea
Sí, sí
En certa forma sí
Pel que he pogut veure
Té moltes connotacions
Cookies
I molts trets cookies
No crec que sigui cookie
En la seva plenitud
Perquè no crec que ho sigui
Però sí que té
Moltes característiques
Del que podríem dir
Que és cookie
I Ferran
No, no
Que anava a dir
Com que tot torna
Potser tornem a dir
Xarxes socials
Perquè crec que no les he dit jo
Sí, sí
No, no
Exacte
No hi ha manera
No preneu
Mira que us ho dic
Podeu guanyar temps
A l'editorial
Si feu les xarxes socials
Però no preneu
Doncs la recordem ràpid
Xarxes socials
Tenim Facebook
Empanada Cultural
Twitter
Empanada Cultura
Sense L
Instagram
Empanada Cultural
I els podcasts
Aquest inclòs
Quan l'acabem
Els tindreu a Mixcloud
Soundcloud i Evox
I bé
Doncs Bea
Dius que potser
No està en plenitud de lo cookie
Però fem una cosa
Escoltem primer
La meva secció seurà Final Fantasy VII
I després
La comentem
Molt bé
Exactament
Som-hi
Videojocs
Videojocs
En Pol té raó
Tot torna
I de fet
La setmana passada
Ja ens va portar
Un gran retorn
Amb els remakes
De Resident Evil 2
I Resident Evil 3
I com tot torna
I més ara que
Malgrat ens fem il·lusions
Del contrari
Seguim confinats
Les nostres petites obsessions
Tornen
En un bucle constant
I ineludible
I és que ja sabeu
Que jo tinc cert toc
I m'obsessiona
La numerologia
Dels nostres programes
I aquest d'avui
Al marge de metres
El 3 de maig
És a dir
El 3 del 5
Que és un anagrama
Del 5 del 3
Que és el meu aniversari
Com ben segur
No haureu oblidat
També resulta
Que és la nostra
Setena epidèmia cultural
Llavors
Mesclant aquest número 7
Amb el fet
Que avui hem portat
A la nostra eminencia
Per parlar de
Lo Cookie
I que en Pol
Va parlar
La setmana passada
Dels remakes
Doncs em veig obligat
En pos de la meva
Salubritat mental
A parlar del set
Més cookie
Que en Pol
No va donar
Espai la setmana passada
Vamos
Que avui
Parlarem
De Final Fantasy 7
Antecedents
Final Fantasy 7
És, òbviament
La setena entrega
De la saga
De JRPGs
De Square
Que ara es diu
Square Enix
I va ser el seu debut
A Playstation 1
L'any 1997
Toma ja sets
Com que la trama
De Final Fantasy 7
És com el sexto sentido
Del món dels videojocs
En el sentit que tothom en coneix el gran gir
No que tots estiguin morts des del principi
Doncs no penso perdre ni un moment
Avisant d'espoilers
El joc ens narra
Les aventures de Cloud
Un mercenari exmembre
De les forces armades del govern
Soldado
Quan s'uneix a la facció
Ecoterrorista
Avalanxa
En l'intent d'aturar
L'explotació
De la corrent vital del planeta
Com a recurs energètic
Per part de Xinra
Una corporació privada
Sense escrúvols
Durant el viatge
Cloud coneixerà
Nous aliats
Retrobarà vells amics
I descobrirà
Que el que recorda
Del seu passat
No és del tot cert
I sí
Sephiroth
Mític guerrer de soldado
Donat per mort
És en realitat
El gran enemic del joc
I resulta ser
Un experiment
Clon derivat
De la vida extraterrestre
Genova
Pretenir invocar
La màgia meteoro
I provocar
Una gran ferida
Al món
Perquè aquest
Utilitzi la corrent vital
Per intentar
Sanar-se a si mateix
I ell
Vol aprofitar
Per quedar-se
Tot aquest poder
Convertint-se així
En una mena de deu
I la nostra missió
Per tant
Serà impedir-ho
I a Eris
Una noia
Del teu grup d'aliats
Resulta que
Acaba sent
L'última dels ancians
Que eren protectors
Ancestrals de la corrent vital
I mort
En mans de Sephiroth
En el que esdevé
Un dels grans moments
Més coneguts
De la història
Dels videojocs
Però tot això
És Vox Populi
I avui no hem vingut
A parlar d'això
No no no
Avui volem analitzar
La cultura cookie
I a Final Fantasy
Encara que sembli mentida
Aquesta té un gran grau
D'importància
I és que primer de tot
No s'ha de menystenir
El significat cultural
De Final Fantasy
En diverses vertents
Per una part
Va ser el primer gran
Blockbuster
Del món dels videojocs
On es va vendre la història
Tant o més
Que el joc en si
De fet
La campanya publicitària
Va girar en torn
Aquesta èpica
Que no es podia narrar
A les sales d'assinar
I que era necessari
Viure-la
O sigui
Jugar-la
Per poder encabir-la
I entendre-la
Per tant
Els videojocs
Van començar a ser considerats
Alguna cosa més
Que simples
Matamarcianitos
Per altra banda
Va ser el gran aterrament
Del gènere JRPG
És a dir
Joc de rol japonès
A la cultura occidental
I a la resta del món
No és que aquest gènere
No tingués certa acceptació
En anterioritat
Però en Final Fantasy VII
La seva popularitat
Va arribar a quotes mai vistes
El gènere no neix amb ell
De fet
Com diu clarament el títol
Es tracta de la setena part
D'una de moltes altres
Sagues de videojocs JRPG
Però sí que
Amb aquest
El gènere va deixar de ser
Només un èxit absolut
A la seva terra natal
I per últim
I no menys important
Va ajudar també
A l'acceptació
De la cultura anime
Manga
Kawai
Japonesa en definitiva
A les vides del món occidental
Fa unes setmanes
Van parlar
Que bola de drac
Va ser el màxim exponent
D'aquest gust
I acceptació
Cap a la cultura nipona
Però s'ha d'admetre
Que Final Fantasy VII
Va formar part
D'aquesta onada
De conquesta
Amb la mateixa força
I és aquí
On vull fer l'incís
Sobre com va fer més fàcil
D'empassar aquesta píldora
D'extranyesa i bizarrisme
Que si analitzem fredament
Realment és el món
Que ens planteja el joc
Perquè ara estem molt acostumats
A les excentricitats
D'un manga com Chobits
O les sortides de tot
D'un anime com Chinchan
O a les bogeries
D'un joc com Kingdom Hearts
HD 2.8 Final Chapter Prologue
I no, no, no m'he inventat el nom
Però no ho estàvem tant
En aquells mitjans dels 90
Tot i que alguna cosa
Ja n'havíem vist
Sobretot a través de pel·lícules com Akira
O la ja esmentada bola de drac
Però aquestes plantejaven
Arquetips més occidentalitzats
Com la distopia cyberpunk
O el viatge de l'heroi clàssic
Mentre que a Final Fantasy VII
La idiosincràsia japonesa
Hi brilla en tota la seva esplendor
Mescla, tecnologia i màgia
Personatges tan greus i seriosos
Com un clon sobrehumà
Amb una crisi d'identitat
Però amb el poder de destruir el planeta
Com és Sephiroth
A l'hora que un personatge
Que és un peluix de gat
Autoconscient
Que cavalga sobre un robot gegant moguri
Que no pregunteu el que és
És una mena d'os blanc
Però que en realitat
Està controlat a distància
Per un membre disident de Shinra
I invocacions amb reminiscències
De diverses cultes diferents
Conceptes místics
Com les ànimes
Destí
Corrent vital
Tot això amb complots polítics
Megacorporacions
Terrorisme
I ah
Un triangle amorós
Qualsevol guionista occidental
Consideraria això
Una bogeria
Destinada a l'accés de guió
I fracàs tonal
Però al Japó
Això era el pa de cada dia
I d'alguna manera
Final Fantasy VII
Va triomfar
Ho va aconseguir
Tots vam acceptar
I fins i tot declarar
Aquell batiburrillo d'història
Com una de les millors
Mai explicades
Com va ser això?
Doncs jo tinc una teoria
I havent rejugat el joc
Aquesta setmana passada
He pogut posar-la a prova
No és la història
Que per molts girs
I elements que afegeixi
Estava força trillada
I de fet
Ja ho estava el 1997
El mateix fa any al Fantasy VI
L'anterior
Ja n'havia explicat una de semblant
Tampoc són els personatges
Que si bé són simpàtics
I malgrat la traducció pèssima
Que vam rebre aquí a Espanya
Estan força ben definits
En realitat
Tampoc tenen cap component diferencial
De personatges
Que haguem vist mil vegades abans
Ni el setting on succeeix la història
És la clau
Aquesta Midgard inicial
Que és una mescla
De totes les ciutats cyberpunk
Que hagueu vist abans
Ni el seu mapa del món
Amb poblets
Clarament inspirats
En viles budistes
Reserves índies
O platges caribenya
Ni tan sols és el seu punt
New Age
Medioambientalista
Que afronta
Que era
A part molt típic dels 90
El que fa que realment
Tot això
Que mesclat
Hauria de derivar
En un caos mental
Espectacular
És l'estil
Kawai
Que adopta
Per la seva presentació
Aviam
Segurament
La Bea després
Ens pugui fer 5 cèntims
De forma més correcta
I extensa
Però entenguem
Una simplificació
De què significa
Kawai
Kawai vol dir cookie
Vol dir adorable
Vol dir tendre
Per què pots explicar
Com un grup d'ecoterroristes
Decideixen fer explotar
Un generador d'energia
Mako
Aquesta energia vital
Però si resulta
Que aquests han de ser
Els bons
Millor que tinguin
Un aspecte rialler
Amb els ulls ben grossos
I proporcions còmiques
I unes animacions
I unes animacions exagerades
La píldora
Com deia
Així entra millor
I amb els enemics
Tres quarts del mateix
Els turcos
Que són una unitat
D'espionatge de xinra
Ens persegueixen
Durant tot el joc
Però gràcies als seus aspectes
I manierismes
Els tolerem
I trobem fins i tot simpàtics
Quan hauríem de tenir-lis
Un odi
I despreci absolut
I què dir
Del gran malote
Sephiroth
Que d'acord
Li podem adjudicar
Una aura de misteri
I ser un molon
Nivell over 9000
Però tot i així
Ens han matat a Eris
La nostra estimada Eris
Però
Mira'l
És un androgin
Ben plantat
Amb un passat tumultuós
I és un incomprès
Amb uns ulls de gat
Abandonat
El que vaig
És que òbviament
Quan érem nens
I vam jugar al Final Fantasy VII
A través d'aquest aspecte
Kawai
Que ens empenya la tendresa
I a dir allò de
Oh, me lo puedo quedar
Doncs vam abraçar un joc
Amb una història
Que realment
Ens acabaria fent pensar
Coses que d'una altra manera
Hauríem considerat
Avorrides o sassudes
O fins i tot
Vam sentir emocions
Que si vinguessin de cara
Intentaríem rebutjar
Amb totes les nostres forces
Gràcies doncs
A aquest kawai
Molts que només
Volien jugar a un joc
Ens vam veure atrapats
A experimentar una història
Que sí
Tot i que té els seus punts fluixos
I en perspectiva
Maniqueus
No deixa de ser una història
Interessant
I que fa reflexionar
I ara
Durant aquesta rejugada
Que li he fet al joc
Amb 33 anys
Doncs
Com que tot això
Ho veig
I no puc deixar de pensar
Coi
Malavant colant
Al seu dia
I em venen al cap
Coses com
Les tirites
Amb caretes de gatets
O les campanyes
De vacunació
Anunciades per personatges
De la meva infància
O fins i tot
Les mascotes
Dels jocs olímpics
Que ens volen atreure
A disfrutar
Del que realment
Són una mena
De juegos de l'ambre
On posem a competir
Humans
Per divisions en un mapa
Per declarar una mena
De hegemonia metafòrica
D'uns sobre els altres
Ai ai ai
Que se m'està anant la flapa
Millor
Millor
Que ho vagi deixant aquí
Ja que estic entrant
Ja en territori
Que en realitat
Controla més
La nostra convidada
D'avui
I a més
Encara no he parlat
Del remake
A veure
Fem-ho ràpid
En realitat
No he jugat encara
El remake
Però si n'he vist
Molts gameplays
I m'he estripat
Completament la història
I us preguntareu
Però no és la mateixa història
Si és un remake
Del Final Fantasy VII original
A veure
Que jo me l'he destripada
Perquè soc així
Però tampoc vull entrar
En detalls
Per als que prefereixin
Ser verdes a l'entrari
Que el joc
És molt recent encara
Ja ho vaig comentar
Durant la tertudea
La setmana passada
Sobre remakes
De Resident Evil
Considero que
Per al que he pogut veure
Fins ara
Aquest remake
De Final Fantasy VII
Ha resultat ser un encert
És veritat
Que era molt esperat
Però per altra banda
Tenia por
Que fos
Una simple actualització
Gràfica
I llestos
Però com dic
No es limita
Aquesta actualització
Gràfica
I tampoc es limita
A ser una actualització
D'un sistema de joc
Que ja us dic
Avent jugat aquesta setmana
Realment estava desfassat
No
S'han centrat
En el que va fer
El joc especial
En un bon principi
Han refet la història
Sacrilegi
Cridaran molts
I en part
Els entenc
Però siguem honestos
Per què tornar a explicar
Fil per randa
La mateixa història
El que va fer gran
Al Final Fantasy VII original
Va ser lo sorpressiva
I desconeguda
Que era aquella història
I simplement
Refer gràfica
I jugablement
El joc
Hagués provocat
Queixes a la direcció oposada
Que us hi jugueu
Considero
Que aquesta primera part
Del remake
Perquè sí
Només és la primera part
De les tres parts
Que té el primer CD
Dels tres CDs
Que té el joc original
Ha plantat la llavor
Per a que aquest remake
Pugui esdevenir
Una cosa original
Aportant coses noves
Al lore
Que és un lore
Que ja està prou expandit
Amb seqüeles
I spin-offs
Que s'havien fet
I ara
Enfronta la història original
Amb un timó nou
Amb idees noves
I sense restriccions
De la nostàlgia
Coi
Si de fet
Fins i tot han sacrificat
L'estil kawaii
Que comentàrem abans
Ara és ultra realista
Si encara hi ha
Algun element aquí
Per allà
Però ara
En un món
Que ja accepta
L'excentricitat
I hiperdramatisme
Japonès
Com una cosa més
Ens podem permetre
Aquest luxe
De no hiperkawaiitzar
El contingut
I no sé
A mi personalment
Crec que si s'ha de fer
Un remake
Que es faci així
Ja veurem
Com són la resta de parts
D'aquest remake
I per llavors
Que segurament sigui el 2030
Ja en parlarem
Només espero
Que no seguim confinats
O és que havíeu oblidat
Que encara estem confinats
Hòstia, parlant avui
T'has posat
D'arbó total, eh?
Els números ens parlen
No, però això sempre
Saps que la meva obsessió és aquesta
És molt bo, eh?
La relació que has trobat
Amb el 5 del 3
El 3 del 5
No sé
És interessant
És important recordar-li a la gent
Quan em pot enviar regals
Sí, exacte
Amb direcció a la Palma
O a Sant Jus d'Esvern
Això ja ho veurem
Sí, envieu-los a la ràdio
És que hi ha tota una muntanya
De coses esperant
Per entrar encara
No, però és curiós
El tema del 7
No només pel número, eh?
Em refereix al Final Fantasy 7
És a dir
És curiós
Que sempre és el mític
Però alhora
El 7
O sigui
Hi ha 7 anteriors realment?
Sí, sí, sí
Hi ha 7 anteriors
Hi ha un detall que potser per això et sona
El món occidental
Vam passar del 3 al 7
És a dir
De sobte
La gent que havia jugat
El Final Fantasy 3
De sobte li van dir
El següent és el 7
I va dir
Un moment
Perquè realment
El Final Fantasy 3
Que es va jugar a Occident
Era el Final Fantasy 6 de Japó
El primer i el segon
I em sembla que el tercer
O no
El primer i el segon
No van arribar
A fer-se a Occident
Perquè eren jocs
Exageradament de rol
Pur
De fet no hi havia ni personatges
A nivell argumental
Eres un cavallero
Un mago
Una ladrona
El que fos
I aquests jocs
No van arribar mai aquí
A més em sembla curiós
Perquè ara just
Començant maig
S'estan fent ofertes
A totes les plataformes
De videojocs
Però concretament
Jo parlo de la Playstation 4
I hi ha una secció
Que no sé si tu ho has vist
O ho has llegit a algun lloc
Que és
Ofertes de Juegos de Japó
I entre ells
A part de tot
From Software
I de tot
I comences a passar
Com les pàgines de Google
Que vaig a la segona
O la tercera
I ja són coses xungues
Doncs aquí també
Hi ha la segona
O tercera pàgina
A partir d'aquí
Són tot de jocs
Ja no saps què és
Ja no saps què és
Exacte
D'aquestes coses
De JRPG
Que deies tu
D'aquests jocs
De rol japonesos
Que són
Súper xungus
I súper raros
I que només veus
Les imatges
I et dius
Que coi és això
Saps
Llavors
Està ple de jocs així
És que el Final Fantasy
Com a saga en general
Podríem dir que també
Són els jocs occidentalitzats
Allò que l'Adrià
No sempre ens explica
Que els directors coreans
O el Kurosawa
Que ens arriba aquí
Clar que els valorem
Més que altres directors
Perquè tenen un codi
Més occidentalitzat
I tal
I els Final Fantasy
Tenen aquest punt d'èpica
Europea
Sobretot els primers
Que eren molt
Cavalleros
Dragones
I tot això
I en canvi
A partir del set
Fan el salt
Cap al Ciberpunk
Perquè és que el set
És Ciberpunk
Directament
Que també és una cosa
Molt occidental
Tot i que Japó
Té molt a dir
Del ciberpunk
Tetsuo
Tot el tema
Tot el tema nuclear
De Kira
Exacte
Llavors
Els finals funcionen
Han funcionat
I haguessin funcionat
Molt sempre
Perquè ja
Vavia molt
De l'esperit
Dungeons and Dragons
Per dir-ho d'alguna manera
Que és una cosa
Purament occidental
I
Per això ho va tenir
Molt més fàcil
Que altres sagas
Tot i que aquí també
Ja ho dic
No era
Ja hi havia cert èxit
Dels jocs de rol
Japonesos
A occident
Però el boom
Que va suposar
Final 7
És indiscutible
I
En cierta manera
Puede ser que
Este éxito
Que tuvo
Final Fantasy 7
Tuviese a ver
También
Con que es el primero
En tener una representación
En tres dimensiones
De la saga
Quiero decir
Aviam
S'ha d'entendre
Com era el món
Dels videojocs
Als 90
On
Tot i que
Hi havia jocs
Brutals
Per les consoles
De 2D
De 16 bits
Clar
Elçà del 3D
Va ser un canvi
I també va fer
Que les consoles
Comencessin a considerar-se
Cosa de gent adulta
La Play
Va ser la consola
Que es venia
Si la Nintendo
Era per nens
La Sega
Era per a los macarrillas
La Nintendo
Era per a los adultos
Llavors
Elçà del 3D
Ho feia
Com molt atractiu
Per dir-ho d'alguna manera
Era com
Passar de tenir un telèfon
O tenir un iPhone
Era com
És otra cosa més
I el Final
De fet
Els de Square
Tenien molt clar
Que el sale al 3D
Havia de convertir-se
També en el joc
Més gran
Que haguessin fet mai
I temàticament
El joc pretén tenir temes
No diré adults
Però sí més serios
Que no són potser
Molt aptes per nens
Però en canvi
També havien de vendre
I el públic potencial
Principalment de les consoles
Són nens
I per això
L'aspecte
Que li acaben donant al joc
Escolta
No està infantilitzat
Però tampoc
No és Shakespeare
Que diguéssim
Ni menys amb la traducció
Perquè no sé si l'heu patit
Algun cop
La traducció de Final 7
Però
Necessito parlar
Però sí
Sí
Crec que
Perquè ara què comentes
Ferran
A quin públic exactament
És a dir
Mai he entès ben bé
A quina edat
Estava dirigit
Del Final Fantasy 7
La saga
En general

Està fent altres


I el que tu dius de la complicació

I es converteixen
I es converteix en el Paul Diggler
I es dedica a fer concursos
Durant el confinament
Però vull dir
Que els sistemes de jocs
No són senzills
No és l'RPG simplificat
Que era Pokémon
Perquè Pokémon
Era l'RPG
Per nens
Però
Final Fantasy
Era suficientment complicat
Però sense arribar a ser
El joc més complicat
De la història
Que podia atreure
Els que busquessin
Una miqueta més de profunditat
En els sistemes
Però és que sobretot
I per això ho ressalto tant
A la secció
És la història
Lo llarga que és
Lo complicada
Els girs que té
I les emocions
Perquè és un joc
Que aviam
Ja us dic
Se li veuen les trampes
Ara
23 anys després
Però està
És un joc
Que feia sentir molt
I que tothom en parlava
Clar
Però a més
Amb això que estàs dient
D'aquests 23 anys
De separació
El remake
Això d'alguna forma
Has explicat
Que hi ha certs canvis
Que dintre del cap
Tocar una cosa intocable
Com aquestes a vegades
D'un joc tan mític
És complicat
Però no sé
Fins quin punt
Aquestes coses s'arreglen
Aquesta repetició
Aquesta mena de joc
Que pot ser una mica
Previsible
Home
És que jo crec
Que una manera
Una cosa que es van preguntar
Esquerd
Que em van decidir
Refer el remake
El remake s'ha estat demanant
Des que es va presentar
Una demo tècnica
De la Play 3
Es va demostrar
Tècnicament com era
Amb una mena de remake
Del Final 7
I la gent va dir
Hòstia
Que està en camí
I Esquerd va dir
Home no
No ho estava
Però si tantes ganes teniu
El farem
I llavors
Era com un projecte maleït
Que no se feia mai
I tal
I això ho ha dit el director
Que és el mateix dels Kingdom Hearts
Que això
D'entrada pot ser un gran problema
Perquè qui conegui la saga
Que és un especialista
En liar-se
Es van fer la pregunta
Com fas un remake
D'un joc
Que va ser tan emotiu
I sorpresiu
Quan tothom ja coneix aquest joc
És a dir
Si una de les coses
Que més li ha agradat a la gent
És la història
Llavors ho van afrontar
Com dient
Hem de fer un joc
Que els que ja l'han jugat
Es puguin sorprendre tant
Com els que el juguin
Per primera vegada
Això porta certs errors
Per exemple
Jo considero
Que és bastant important
Conèixer el lore
De Final Fantasy VII
D'una altra manera
Haber jugat a l'original
Per poder disfrutar plenament
Del remake
Però el remake funciona
Si no ho has fet
Sí que és veritat
Que és un joc
Que no es limita a repetir
És més
Per això deia
Que alguns diuen
Sacrilegi
Canvia coses clau
Que clar
És molt fàcil opinar ara
Que tu coneixes
La història sencera
Original
Però no coneixes
La història sencera
Del remake
Només hem vist la primera part
És molt fàcil opinar ara
Dir
Hòstia s'ho han carregat
No, no ho saps
No saps cap on va
Clar, aquest és el problema
I ho parlàvem
Ho parlàvem fa uns dies
No, ho parlàvem fa uns programes
El que la gent necessita respostes
I necessita que li assegurin les coses
Demanar un remake
És l'opció més segura que existeix
Si et donen un remake
Que no és un remake
És un rethink
És una revisió
Clar, pots fer por
Jo ho entenc
I es pot fer molt malament
Perquè això també ha passat
Sí, sí, sí
Clar, jo anava a dir
Que qui vulgui jugar aquest remake
Doncs sí
Juguem a l'original també
Per fer aquesta compartida
Però si us plau
No mireu la peli d'animació
Perquè jo recordo d'anar al cine
I jo era petit
Recordo
Però estàs parlant de la peli
D'Espirit Within
O la peli que són
Aquesta
Ah, vale, vale
És una temàtica
Que es va intentar semblar a la saga
I va ser com
Que coi
És que per començar
Que no té res a veure amb el Final Fantasy VII
És a dir, cada Final Fantasy
És propi
Vull dir, són universos separats
No
La pel·lícula és un univers propi
No és la mateixa que el VII
Simplement que agafen elements
De Final Fantasy
Entre espíritus i tal
Així com ciència
I misticisme tot junt
Però clar, jo pensava que estàs parlant
De la pel·lícula d'animació
Que van fer no als cinemes
Sinó que era Final Fantasy Advent Children
Que és la continuació directa del joc
Que es va fer el 2017
És canon
És canon
Exacte
És canon
Llavors
Clar, la pel·lícula
D'Espirit Within
No és Between
Sinó Within
O sigui, l'espírit que Nell habita
No ens enganyarem
És un pet de peli
És un pet de peli
És un desastre
Sí
Van voler utilitzar-la
Com a primera pel·lícula
Que demostrava que podien existir actors digitals
Perquè es va parlar molt de la protagonista
Com si hagués de ser una actriu
Que treballava en aquesta peli
I que potser la veuríem en una altra peli després
Com si el personatge fos
Distint de l'actriu
Sí
Però que és ese estilo
Com la pel·lícula que hicieron de Dragon Ball
Esa tan casposa
Que tuvo tan poco éxito
No, no recuerdo la como se llamaba
Que Goku era una especie de adolescente
Sí, Dragon Ball Evolution
Ah, pues esa
No, no, no
Perquè Dragon Ball Evolution
Són personatges reals
I feta per gent que no tenia res sobre Dragon Ball
Simplement l'havien comprat de llicència
Això són
Square
És que a més és fort
Square funda la seva pròpia productora de cinema
D'animació
Per fer aquesta pel·li
Es fot una hòstia
I la tanca
I són ells mateixos
De fet és un dels guionistes
De tots els Final Fantasy
Qui fa el guió
El que passa
Que com que és un risc
Intenten analitzar
Quines són les tendències
Han de pensar en el mercat internacional
Li fan una pel·li
Que de Final Fantasy
Té molt poquet
Però molt poquet
Vol dir que és una pel·li
De ciència-ficció més
Per molt tècnic que fos
Per molt l'alarde tècnic que fos
En el seu moment
Estava destinat
A quedar desfassat enseguida
I de fet és això
Si tu la veus ara
Ja ho vam comentar
La gent té cares de cartró
No
Les emocions no transmeten
A part que el guió sigui fluix
Però sobretot
Que estem parlant de Final Fantasy
És una pel·li gris
Gris
Que no té colors
Sí, sí, sí
És un desastre
Però en canvi
Aquesta The Advent Children
És com va evolucionar
El lore del Final Fantasy VII
Al cap de la gent
Però és que no té res a veure
El Final Fantasy VII original
Amb tot el que s'ha desenvolupat
Després
Perquè tothom pensa
Que els personatges emo
Super
Super deprimits
I tal
És molt típic del Final Fantasy
I molta gent diu
El Cloud és així
No
El Cloud en el joc original
No ho és
Té el seu problema
Perquè
I aquesta paraula t'agrada a tu
És un tio
Que té anagnorgi
Pol
Perquè no s'enrati
És com a malaltia
Rara
De gossanos
Anagnoris
És un tio que
No recorda qui és
Tot i que està convençut
De saber-ho
Llavors a mesura
Clar
La gent això
Li va fer pensar molt
A les crisis d'identitat
I soc jo
Què faig en aquest món
Sí
Però ell com a personatge
No és un emo deprimit
Ha sigut després
Amb les representacions
Que se n'han fet
Clar
La diferència entre canon
I fan fiction
És que el canon
L'han fet els mateixos
Que donen oficialitat al tema
Però a vegades
Molt canon
De Final Fantasy
Ha semblat fan fiction
Una cosa que t'han de comentar Ferran
M'ha fet que
És que clar
Jo no he jugat els Final Fantasy
En general
Conec la història
No he jugat
He vist jugar molt
Quan era petit
Amb amics i això
Però m'ha fet gràcia
Que aquest personatge
El Zephirot
No el que deies
Zephirot
Zephirot
Que vindria a ser
Com una mena de
Doctor Manhattan
Fantasioso
No sé fins quin punt
És com una destrucció total
Així
Però sí que
Em fa gràcia
Perquè
En base a lo cookie
O lo
Coses així
Com boniques
I això
I que comentaves també
Que feien el fantasy
Dintre del que cap
Ho és
Una mica així també
Clar
Després també hi ha aquests dolents
Que són els típics
Arrodonits
I divertidos
Com del Sonic
O del Mario
O del Crash
Que hi ha aquest rotllo
També
Que al final
No sé fins quin punt
No vull fer servir aquesta paraula
Que ja sé que no és ben dita
Però no sé fins quin punt
S'infantilitza una cosa així
No, aviam
El Seferit no està infantilitzat
En el joc
És ara
La raó
Que Final Fantasy
Tinc aquest aspecte kawai
Que són personatges
Amb el capgros
Amb els ulls molt grossos
Amb pentinats molt extravagants
Amb les extremitats
Exagerades
En veritat
La raó és tècnica
Perquè el joc
En veritat
Quan entres en modo batalla
Diguéssim
Quan el joc es diferència
Entre quan entres
Tu camines pel món
Fins que arribes a una baralla
Llavors entres a un lloc diferent
Que ja intenta ser més realista
I després ja podríem parlar
També de les cinemàtiques
Que també tenen l'estil realista
El joc va optar
Per aquest model kawai
Per un tema tècnic
Era el primer joc
En 3D
Que feia en Square
Era el primer cop
I no ho sabien fer
D'una altra manera
I van decidir
Portar-ho cap aquí
I alhora van pensar
Així també és més fàcil
Perquè ja veiem
Els Final Fantasy anteriors
Que eren sprites
Amb dibuixos 2D
També tenien aquest aspecte
De capgros
Però també era una raó tècnica
No podien estar dibuixant
Amb les teles
Tan petitones
Que hi havia abans
I amb els pixels
Que et permetia fer
Una Super Nintendo
O una Nintendo
No podien dibuixar personatges
Super elaborats
I que estiguessin
Molt ben animats
Llavors feien simplificacions
Una mena d'emoticones
És que al final
Tu el que tenies
Eren les emoticones
De la seva cara
Per representar les emocions
I eren molt exagerades
I molt
Molt com
Ens podem imaginar
Quan un personatge
Com el Doctor Slum
Passa d'estar sèrio
A estar fent conya
Aquestes cares típiques
Doncs és una cosa semblant
Què passa?
Que al final
Final Fantasy
T'està explicant una història
Molt dura
I ho està fent
Amb aquestes caretes
Llavors és com
Ai
El to és raro
Tot i que
Al final
Tu et convences
I entres
I ja està
I et preguntaves
Això del Sephiroth
El Sephiroth
Està tractat
Amb molta serietat
No té cap moment
Còmic
Ell
Com el que deies
Del Eggman
O del Robotnik
Del Sonic
Però en canvi
Sí que és veritat
Que el joc està plegat
De minivillanos
Que sí que són
Aquesta mena
De l'alivio còmico
Saps?
De villanos
Que arriben
Exageradament
Que semblen
El Doctor Malick
Per dir alguna cosa
D'Austin Powers
Sí
Però lo que comentabas
De Sephiroth
Lo que
A lo mejor
No se muestra
En ningún momento
Como algo así
Alegre
Con esa connotación
Pero sí que tiene
Cierta dualidad
Porque es lo que decías
Antes
Tiene como una crisis
Pero al final
Unas intenciones
De destrucción
Eso es lo que
Lo hace realmente
Kawaii
Es decir
Final Fantasy
No es Kawaii
Por la estética
Que tiene
Que al final
Es una estética
Como comentabas antes
Es más bien manga
O más bien anime
Es realmente Kawaii
Por lo que decías
En tu intervención
Que al final
Es un juego
Con una estética
Pues eso
Kawai
Por decirlo
Cookie
Pero con unas intenciones
Y una historia
Y unas referencias
Pues a mitología
Una mezcla de escenarios
Todo eso
Toda esa dicotomía
Esa mezcla
Es lo que lo hace Kawaii
Sí, pero eso supongo
Que ya aviat
Anirem a otra sección
Para que lo expliquis más
¿Nos podemos imaginar
Como ha decidido
Narrar a Occident
Una historia fantasiosa
Como El Señor
Del Señor de los anells
Y teníamos desde la versión
La versión de Bansky
O Bansky
O Bansky
Bansky
Como se dice el dibujante
No el grafitero
El dibujante de toda la vida
Que fa aquella versión tan fosca
Amb rotoscopia
Y tal
O incluso Peter Jackson
Que es un tío
Que ve del Cinema Gore
I en canvi
Estic segur que tu
Li demanes
És que esteu a existir
És que Miyazaki
Com faria Miyazaki
Una versió del Senyor dels anells
També la faria Kawaii
La faria amable als ulls
Per explicar-te una història
Que seria igualment dura
Que seria igualment tràgica
Depèn de qui Miyazaki
Ferran
Si és el de Front Software
O si és el de
Això també
Sí, bueno
Al final una estètica
Puede convertir una historia
En algo kuki
O en algo kawaii
Sí, claro
Aunque el origen no lo sea
Sí, però també és més amable
És més amable fer-ho d'aquesta manera
Potser tonalment
D'entrada
Sembla dissonant
A mi sempre m'havia passat
Jo no he sigut
Molt seguidor del manga
O de l'anime
Precisament per això
Perquè m'estan intentant explicar
Històries
Que em poden semblar interessants
Però ho estan fent amb pallassades
Per dir-ho d'una manera
Visuals
Que d'entrada
Potser per herència cultural
Jo no necessito
Però sí que és veritat
Que al final es consumeixen més
Perquè quants animes hem vist
Que tu
Sense saber de què van
Dius
Això són dos noies d'institut
I ja veus tu
La típica història
I després descobreixes
Que és utena
I que són
I que són
Historias lésbicas
Asesinatos
I coses raras
Sí, i al final
A lo mejor no és molt amant
De aquest tipus de coses
Que al final és seguir una història
Sin interactuar con ella
Però després veiem ejemplos
En els videojocos
Como decías antes
Pokémon
El estilo de Kirby
Mario
Pac-Man Donkey Kong
Incluso que el villano
Acabó teniendo
Su propio videojuego
O incluso Zelda
¿Qué juego
Tiene una intenció
Y tiene unos enemigos
Y tiene
Pues eso
Toda una mitología detrás
Pero nunca veremos sangre
En un Zelda
Nunca veremos
Esos rasgos
Tan
De violencia
I al final
Sí, però amaguen
Amaguen cosa
Perquè el Zelda
Els Zelda
Precisament
Jo recordo moments més traumàtics
Amb el Zelda
Sense haver vist
Com dius tu
Sense haver vist coses explícites
Però
Que són estranyes
Ja recordo el Zelda
A l'Ocarina of Time
Quan anaves a les catacombes
I et trobaves uns mostres
Que de sota feien un crit
I et quedaves paralitzat
I s'apropaven a tu a poc a poc
Que sí
Tu analitzaves el dibuix
El dibuix era cookie
Però tot el que estava passant
En aquell moment
Era aterrador
Totalment
I a més
Aquesta estètica
També ajuda
A que els pares
Quan els demanàvem
Aquest tipus de jocs
Ens els compressin
Sense mirar-se ben bé
La història
I després
Descobrissin
Que els teus fills
Jo tenia
Des de ben petit
El Metal Gear
Que també era un joc
De dos, tres
No li ho has de
No, però
No era cookie
Metal Gear
No se categoriza
Metal Gear
No és cookie
Mira, fem una cosa
Perquè estem ja començant a entrar
I crec que a la teva secció
Expliques molt millor
Tota aquesta idea de cookie
Tota aquesta història de cookie
Jo tiraria endavant
Bé, intentarem
Vinga, doncs
Cultura
Primera de todo
Quiero haceros una pregunta
¿Qué tienen en común
Hello Kitty
Las neveras retro
Trump
Pikachu
Y el ejército de Japón
Podemos pensar
Que es que el señor
Que los creó
Estaba puesto de opio
Pues no
Lo que tienen en común
Es que podemos ver en ellos
Rasgos de lo cookie
O incluso podemos decir
Que son cookies
En su plenitud
Y he podido sacar
Y he podido sacar estas conclusiones
Después de leer el libro
El poder de lo cookie
De Simon May
De la editorial
Alfa de Cai
Traducción de Albert Fuentes
Y empecemos por el principio
Con una nota
Que está exactamente
Al final del libro
Que nos dice
Lo cookie
Es una corriente estética
Aparentemente frívola
A la que debemos acudir
Con la máxima seriedad
¿Pero qué es lo cookie?
¿Por qué tenemos que tomárnoslo
Como algo serio?
Pero vamos a entrar en materia
Simon May
Ha escrito un libro entero
Donde describe
Qué es lo cookie
Pero para que no tengáis
Que poneros a buscar
En internet
Cosas cookies
Ni qué es lo cookie
Y los señores de Google
No piensen
Que somos todos
Jovenzuelas de 14 años
Vamos a dar
Unos cuantos ejemplos
De elementos cookies
Y qué características tienen
¿Qué es lo cookie?
Lo cookie es algo
Que a la vez es inocente
Y astuto
Como por ejemplo
Mickey Mouse
Es algo infantil
Y adulto
Como por ejemplo
Yoda y E.T.
¿Cuántos años tenían?
Es un poco incierto
Es masculino y femenino
Como por ejemplo
Bambi
Que no sabíamos
Si era un cervatillo
O una cervatilla
Es a la vez efímero
Y eterno
Como por ejemplo
Los fantasmas
De la película de animación
Mi vecino Totoro
Es bueno y malo
Como por ejemplo
Un caza japonés
Con una pegatina
De un personaje adorable
Kawai
Es hogareño y ajeno
Como por ejemplo
Una nevera
Como comentábamos antes
Con ese aire retro
Las formas redondeadas
Y esos tonos pastel
Es a la vez
Armonía y disonancia
Como la foto icónica
De Kim Jong-il
Padre de Kim Jong-un
Del que hablaremos
Un poquito más tarde
Es a la vez necesidad
Y autosuficiencia
Como por ejemplo
Calimero
Que parecía muy débil
Pero siempre se salía
De todos los embrollos
En los que se metía
Y es a la vez
Hermoso y repugnante
Como el icono
Clásico ya
De la caca de Whatsapp
Si nos fijamos
El cuquismo
Está lleno de contradicciones
Y eso es precisamente
Lo que nos atrae de él
Y no solo las contradicciones
Sino
La falta de respuestas
Es una condición
A la que no estamos acostumbrados
Y menos con
Sean Google
En nuestras manos
Y esta es precisamente
La característica
Que podemos ver en Trump
Esa incerteza
Esa duda
Y esa falta de respuestas
¿El pelo de Trump es suyo?
¿Cree sus mentiras?
¿Se lava la cara con zumo de zanahoria?
Y sobre todo
¿Cómo puede entrar en una rueda de prensa
Con una enorme sonrisa
A decir barbaridades?
¿Volver a sonreír?
Llamándonos con esa gesticulación
Decir una barbaridad más grande
Y continuar así
En una rueda de hámster infinita
Seguramente no sea algo intencionado
Esta característica cuqui de Trump
Pero puede ser uno de los rasgos
Que más atrae
Tanto a detractores como partidarios
Pero Trump no es el único
Que tiene ciertas características cuquis
Como comentaba antes
En los ejemplos
Kim Jong-il
También tiene ciertos rasgos
Sobre todo
No él
Sino la imagen
Que tenemos de él
Kim Jong-il era un dictador
Obviamente no es cuqui
Pero esa imagen
Que vendió
El partido comunista coreano
De él
Si que tiene ciertos rasgos cuquis
En esa imagen
Vemos a un hombre
Con rasgos femeninos
Vemos a un señor
Con un cardado de señora
Como el de nuestra tía de Calatayud
Con unos ojos
Que sonríen
Pero que si los tapamos
Debajo aparece una sonrisa
Totalmente impostada
En el fondo lo que vemos
Es la imagen de un dictador
Fraternal
Incluso puede llegar
A parecernos tierno
Otro rasgo
Que tienen en común
Trump y Kim Jong-il
Es que tienen
Un toque de siniestro
Lo siniestro
En mayúsculas
Lo siniestro
Como el primo de lo cookie
Dentro del mundo del terror
Aquello terrorífico
Que nos atrae
Como por ejemplo
Los gremlins
El muñeco chaki
El mundo de la bola de cristal
O en cierta manera
También los teleñecos
Aunque el mayor exponente
De lo cookie
Como limpieza de imagen
Es Japón
Después de la segunda guerra mundial
Y para borrar un poco
Esa imagen militarizada
Que tenía el país
Donde otros tiraron
Por el arrepentimiento
Y la culpa
Japón tomó
La estética de lo kawaii
Podemos decir un poco
Para el que no lo sepa
Que el kawaii
Es como la traducción
De lo cookie
Al japonés
Para entendernos
Lo que hicieron
Es coger esta estética
Para suavizar ese aspecto
Y hacer desaparecer
La fama que Japón tenía
De país agresivo
Y amenazador
Se valieron una estética
En cierto modo infantil
Dulce
Una imagen amable
También muchas referencias
A la mitología japonesa
Llena de personajes indefinidos
Sobre todo dentro
De los dibujos animados
Y de los mangas
Fue algo totalmente progresivo
Tuvo su auge
En los años 70
Y realmente ha durado
Hasta nuestros días
Y no está solo en Japón
Está totalmente extendido
Por todo el mundo
Lo kawaii
Lo que les permite
Es tener libertad
Les permite mostrarse
Desvalidos
Y al mismo tiempo alegres
Ser transparentes
Llevando máscaras
Ser armoniosos
Siendo bastantes trafalarios
Y eso podemos verlo
En ciertas vestimentas
De tribus urbanas japonesas
Pero no solo atañan los jóvenes
Los adultos
También ven toda su vida
Rodeada de objetos cotidianos
Llenos de estética kawaii
O estética kuki
Como fiambreras con ojitos
Trenes con pegatinas
De personajes fantásticos
De personajes fantásticos
Con estética kawaii
Cartelería oficial del estado
Con esta imagen
Bolígrafos
Chaquetas
Camisetas
Zapatillas de estar por casa
E incluso helicópteros
Antitanque
Existen
Buscarlos
Existen helicópteros
Antitanque
Con estas pegatinas
En definitiva
Los ciudadanos japoneses
Se han valido
De esta estética kawaii
Para mostrarse al mundo
Y entre ellos
Como sujetos amables
Pero el estado
También ha entendido
Perfectamente
La influencia
De lo kawaii
En el día a día
Y la ha tomado
Como propia
Por otro lado
El poder de lo kuki
Nos intenta persuadir
Del error de pensar
Que lo kuki
O lo kawaii
Es solo un reflejo
Del infantilismo
De nuestra sociedad
Del culto al niño
Que tenemos ahora
Tan arraigado
Pero que si nos paramos
A mirar
Es una idea
Muy reciente
Hace 50 años
Había muchísima
Explotación infantil
Y sigue existiendo
Y en cierta forma
Es así
Lo kuki
Lo kawaii
Tiene ese punto infantil
Pero no lo infantil
Como algo dulce
O un sinónimo
De protección
O de algo
Que tengamos que cuidar
Sino la visión
De la infancia
Como algo
No puramente inocente
Sino algo oscuro
Y luminoso a la vez
Lleno de dudas
Y de temores
Pero a la vez
De verdades
Como algo complejo
Lleno de contradicciones
Feo como un bebé
Que se acaba de vomitar encima
Pero bonito
Como una cara pequeña
Pues con los ojos muy grandes
Cruel como estrujar una rana
En las manos
O dulce como llorar
Al verla espachurrada
O escachada
Como diría mi sobrina
En nuestra mano
Deforme como lo fue
En nuestra época de pubertad
O inmaculado
Como un niño
Durmiendo la siesta
En un campo de amapolas
Lo cookie en definitiva
Es aquello que
Es aquello que
Manteniendo una estética
De proporciones desfasadas
Formas redondeadas
Apariencia dulce
Actitud sumisa
Un poco alejado
De la realidad
Con formas humanas
A la vez
Nos parece estético
Nos parece tangible
Agradable
Autosuficiente
En cierta forma
Inhumano
Pero a la vez real
También un poco protector
Nos acerca a nosotros mismos
Y a los demás
Pero siendo objetos
Y actitudes
Alejadas de lo que creemos
Como propio
En conclusión
Lo cookie nos atrae
Porque nos permite
Dejar de lado
La exigencia social
Contemporánea
De definirnos
Y definir todo
De saber lo que somos
Y lo que hacemos
Nos permite
Sentir dudas
Plantearnos preguntas
Sin necesidad
De encontrar respuestas
Nos deja autónomos
Para no tener que decidir
Entre blanco y negro
Nos deja ser nosotros
Sin ser nosotros
Y ser otras personas
Diferentes
Sin necesidad
De saber quién son
Lo cookie
Nos hace a nuestra manera
Libres
Fuera de cánones
O márgenes
Y aunque puede jugar
En nuestra contra
Y hacer de nosotros
Unos consumidores compulsivos
De objetos cookies
De ropa cookie
De imágenes cookies
O incluso tolerar
Lo intolerable
Debajo de un escaparate
Con una estética cookie
Actuar de una forma
Un poquito más
Cookie
Haría de este mundo
Un planeta lleno
De diversidad
Y lleno de pensamiento
Un pensamiento
Lleno de preguntas
Sin ningún tipo
De respuesta
Vale, vale, vale, vea
Això és el que jo deia
Aquest intent que hi ha vegades
de considerar que lo cookie
és només infantilisme
Quan en veritat
S'utilitza
Per explicar-te coses
D'una altra manera
Exactament
És a dir, l'infantilisme
És un excus
Al cap i a la fi
I també el que fa és recollir
Una mica aquest instint de protecció
Que tenim envers el que tu deies
A la teva intervenció
Aquests animals
Amb ulls grans
Caps grans
Cossos petits

Sujeto
Sí, suposo
Jo no sé on vaig llegir fa temps
Que els ulls grans
Ens recorden els bebès
I que els bebès apel·len
Absolutament a tota la humanitat
Si té mínimament cor
Per dir-ho d'alguna manera
Todos reaccionamos
Al llanto d'un bebè
Que es diu
Encara que alguns reaccionem
D'una manera una mica violenta
Delay
De 30 anys
Sí, diguéssim
Però que és aquest tema
Que si tu
Li poses ulls grossos
I expressius
A una cosa
Li prestes més atenció emocional
Que, a veure
És que m'estic imaginant
La típica motocicleta
De motero
De carretera
Que s'hi ha tatuat
Una noia
Molt realista
Amb els pits
Mitja l'aire
I amb la seva cara
I els seus tacons
Però el mateix tio
També porta al darrere
Un dibuix
D'un diable
Però amb cap gros
Amb els ulls grossos
I la gent potser
Recordarà més aquell diable
Que no la noia
Que serà l'enésima xica
Que ha vist de calendario
Estic posant un exemple
Però
Al final
Com pot ser que una persona
Tan dura
Com un motero
També li agraden aquestes coses
Perquè al final
Tothom té emocions
I té sentiments
I suposo
Que al final
Ella està transmetent la idea
De soy un diablo
Però con un diablillo
Soy un diablo
Però con un funco
De diablo
Bueno
És que els funcos
Són una representació
Muy fuerte
De lo cookie
De nuestra sociedad
I de la sociedad
De consumo
Sobre todo
I lo que decías
Ferran
De este diablito
Yo creo que
A todos nos viene a la cabeza
Cuando pensamos en lo cookie
Porque representa exactamente eso
O sea
La maldad personificada
Dentro del cuerpo
De algo tierno
Y algo
Es decir
No sé si sería
Tanto lo cookie
Como algo siniestro
Bueno
Supongo
Si no tuvieses
Esos ojos grandes
Y fuese algo más realista
No una representación
Tan iconográfica
Sino algo más
Más figurativo
Seguramente
Nos parecería
Algo siniestro
Ese mismo diablo
Es el que acabo
Es el que acaba de comentar
El Pol
Dels funcos
No
O sea
Hi ha molta gent
Que considera
Que tenir un d'armaúl
D'hiperrealista
A casa
És agressiu
És
Fins i tot
És antiestètic
No
Pero en canvi
Al funco
Els sembla bé
No
Perquè és amable
I
Expliquem
Ferran
Expliquem
Què és això
Al funco
Perquè
Bueno
Que creo que
Funko
Es la máxima
Es decir
Cuando cogemos
Todos los personajes
Que
A gente
Desde los 10
Hasta los 45 años
Para entendernos
Les pueden ser representativos
De su vida
De su infancia
De su adolescencia
O de su vida actual
Les ponemos una cabeza
Muy grande
Quadrada
Un cuerpo muy pequeño
Y a todos
Les ponemos los mismos ojos
A la vez
Lo que creamos
Es una repetición
Que los hace muy familiares
Y a la vez
Muy identificativos
Porque es ese personaje
Al que nosotros
Evocamos
Al que nosotros
Estamos poniendo
Sentimientos y emociones
De fet
En Belcap
Llavors
Les versions que fa Lego
En película
Lego Batman
Star Wars
Saps?
O sigui
Hi ha un punt
També
D'aquesta traducció
No sé si és cookie
Perquè també és veritat
Que és una mica
Més aresta
No?
És
No sabria dir
O sigui
És entremig
Potser
Tot això
I corregeix-me
Bea
Si m'equivoco
Al final
Respon molt a la nostàlgia
Respon molt a una idea
Que és segura per tu
I que la utilitzen
Aquesta idea segura
De dibuixos animats
De pel·lícules antigues
De joguines antigues
I li fas
El tractament
De joguina
El tractament
Kawai
El tractament
De amabilitat
Aquest concepte
Adult
Que pot ser
Una mica aresta
Has d'haver
Més senzill
Jo per això comentava
El de les tirites
O les injeccions
O abans parlàvem
Amb la Bea
Al Japó
Això és omnipresent
Els policies
Estan representats
De forma kawai
Constantment
Lo cookie
En el fondo
Lo que pretende ser
Es una erosión
Entre las fronteras
De la infancia
Y la adultez
Y eso nos viene muy bien
Porque
Al final
Cada vez
Estamos tendiendo
A tener vidas
Más estructuradas
Y nos gusta
Tener un control
Sobre nuestro día a día
Y nos gusta
Tener responsabilidades
Y ser eficientes
Bueno
Que al final
Es lo que nos pide
Nuestra sociedad
De responder siempre
Y lo que comentaba
También en la intervención
Tener siempre
Respuestas a todo
Poder
Definir todo
Tener siempre
Soluciones
Resolutivos
Siempre tener
Esa capacidad
Y este tipo
De elementos cookies
Como un funko
O como cualquier cosa
Al final
Es lo que rompe
Esas barreras
Y lo que nos ayuda
A suavizar
De alguna forma
Ese día a día
Ese diálogo
Es el que nosotros
Buscamos
En los objetos cookies
Y un poco
Sí que tiene que ver
Ya no tanto
Con la nostalgia
O con lo retro
Con lo antiguo
De cada uno
Sino con el hogar
Es decir
El origen de lo cookie
Como término
Tiene que ver
Tiene que ver
Sobre todo
Con la industrialización
Y con el hecho
De hacer del hogar
Sobre todo
El crecimiento
Y los hogares
De clase media
Unas zonas
Un tanto femeninas
También
Feminizadas
Más bien
Y sobre todo
Organizadas
En torno
Al consumo
Y al consumo
De mercancías
Y al hecho
De poder interactuar
Entre ellas
De una forma
Cómoda
De una forma amable
Es decir
No es lo mismo
Tener que coger
Un coche
Y darle vueltas
Con una manibela
Para poderlo
Encender
Y poderlo poner
En marcha
Como apretar
Un botón
Como hacemos ahora
Y poder arrancar
El coche
Esa
Esa capacidad
Y esa
Facilitación
De la conducta
Con los objetos
Forma parte
También de lo cookie
Claro
Pero el coche
Aquest que presenta
Lilon Musk
Que es que sembla
Una patata
Mal tallada
El coche del Homer
El coche del Homer
Bueno
Eso no es cookie
En realidad
Tesla
Es una empresa
Cookie
Vamos
Totalmente
Totalmente
Lo es
Igual que lo es
Google
O lo es
Apple
Y bueno
Suposo que
Ara que estás
Parlant d'això
Tot això
Respond molt
Al disseny
Y si sento
Interiorista
Ho deus tenir
Supermamat
Que es
Com integrar
Tecnologies
O avançaments
A la comoditat
De la nostra vida
Fer la tecnologia
Bàsicament
Més humana
Has posat aquest exemple
De la manibela
Dels cotxes antics
És el mateix exemple
Que posava jo
Quan deia
Que els jocs abans
En píxels
Arribaven
Fins on
Arribaven
La tecnologia
Permet
Que les coses
Es tornin més
Humanes
I si la tendència
Ha sigut fugir
De la mecanització
Doncs la manibela
Del cotxe
Cap al botó
És perquè al final
El botó
És més amable
Potser
Que cap a les persones
Que no la manibela
Claro
Sí
Totalmente
I per això
Per això
A vegades es confon
Cookie
Amb infantil
No
Perquè
Sí que és veritat
I això
És una pregunta
Que mira
Te la faré
De debò
No hi ha un punt
D'infantilització
De la societat
És a dir
Per molt que es vulgui fer
Com una mena de
Discurs postmoderna
Això és infantil
Però és irònic
No es queda
També
Al calat
De eterno
Adolescente
Que ara ja és
Eterno
Infante
A veure
Puede ser
Que en cierta forma
Sí que sea
Así
És a dir
Lo cookie
Sí que és infantil
Bueno
Quiero decir
La influencia
De lo cookie
En nosaltres
En cierta forma
És infantil
Però és lo que comentaba
Un poco
Lo infantil
Yo creo que
Por esas dicotomías
Y esas contradicciones
A veure
No creo
Que si tú no supieses
Que ese funko
Que tienes en casa
Es Batman
Lo tuvieses
Porque simplemente
Sería dulce
¿Me explico?
Sí
Entonces no tendría
Ningún atractivo
Para ti
La gracia que tiene
Ese funko
O tantas
O tantas cosas
Es que
Para nosotros
Tienen una importancia
Y un peso
Que puede ser
A lo mejor
Nostálgico
Por supuesto
Pero això
Pero això
Es molt meta
En el sentit
Es molt meta
De este funko
No me gusta
Porque sea un funko
Me gusta porque es Batman
Exacto
Aunque es un funko
Claro
Es que es así
Aquí es donde tengo el meu dubte
Sobre
Fins a quin punt
Podem desmentir
Que el cookie no forma part
De la infantilització
De la cultura
Pero no ho estic dient
D'una forma negativa
O purament negativa
Sinó que
Aviam
Perquè
Hem estat parlant aquí
En els últims programes
De coses
Més aviat lletjotes
Pel mar de Troia
Amb tot el seu imaginari
Amb tot el seu imaginari
I ara abans
Tu ens parlaves
De l'hogar
Va haver-hi una època
Que los hogares
Almenys aquí a Espanya
La decoració
De l'hogar
De l'hogar
De l'allar
Sí
De l'allar
Era
El Cristo
El Guernica
Si eres progre
El Franco
Sí
Aquestes coses
Que estèticament
Visualment
No eren atractives
Eren agressives
El Crist
És la cosa més agressiva
Sempre s'ha fet molt
Aquest xiste
Si Cristo
Bajara hora
I dijeran
Oye
Te adora todo el mundo
I baixés
I lo que es troba
És la imatge
De quan va morir
Diu
Cabrons
Podríeu
Recordarme
Mis buenos momentos
Cabrones
O si
Has vist
El Cristo
De Borja
Com has deia
Aquell
El exeomo
La idea
Aquesta
És que has comentat
La feminització
De l'estètica
A part de que no entraré
Perquè
Ja ens he posat
En prou jardins
En aquest programa
De si això
És més femení o no
Com a mínim
Accepto
El discurs
Que s'havia associat
Les coses maques
I agradables
Cap a la feminitat
Sempre
Això no
No ho podem posar en dubte
És a dir
El tio havia de ser dur
I la dona no havia de ser amable
Doncs si ho veiem així
Doncs sí
És feminització
Però també
Jo crec que respon molt
I això l'Adriana
Em sembla que ho ha comentat
En algun programa també
A la
No infantilització
De la cultura
Però sí
El fet que
El nen
Ha guanyat un rol
En els últims 50 anys
En el paper de la vida
De la gent
Que no tenia antigament
Abans el món
Era pels adults
I els nens eren
Esperar que creixin
Quan creixin seran persones
Exacte
Perquè abans es treballava
I per això també
L'imaginari de les cases
Era el del patir
El de l'esforç
El del treball
I ara en canvi
Com que el nen
Té un rol molt central
En la nostra societat
Aparentment
Perquè després
Podríem fer un altre programa
Sobre la conciliació
La conciliació laboral
I familiar
Els nens ara
Tenen un pes
És la frase
De los Simpsons
Un altre cop
És que no vamos a pensar
En los niños
Em pensé que era
Niños, niños
Futuro, futuro
Vale, vale
Tan bé
Tan bé
No, però que el tema aquest
Com que el nen
Agafa un rol tan central
Hem de fer les cases
Amables pels nens
A ver, realmente
Con lo que te refieres
A los niños
Sí que es cierto
Que es algo súper reciente
La veneración del niño
Y es una cosa
Que he comentado
Y que creo que es
Una de las premisas básicas
Para hablar de lo cookie
Y explicar que lo cookie
No es exactamente eso
Porque al final
Ha cogido el mundo infantil
Un peso importante
Porque se ha querido
De alguna forma cuidar
Proteger
Antes nacía un niño
Y era un número más
Era una pieza
De mano de obra más
Ahora nace un niño
Y lo que queremos
Es cuidarlo
Para que crezca
Y sea un adulto
Válido para la sociedad
Respecto a lo que
Te refieres del hogar
Sí que es cierto
Que las vertientes
Del interiorismo
Han ido
Un poco a mano
De lo que
En teoría
Las mujeres
Que eran las que
Estábamos en casa
Nos gustaban
Pero no van en paralelo
Con lo cookie
Es decir
Lo cookie
Tiene un origen
Sobre todo
Un boom
Una explosión
Después de la segunda guerra mundial
Pero si vemos
Las vertientes de interiorismo
Que han ido evolucionando
A esta segunda mitad
Del siglo XX
No eran precisamente
Cookies
Es decir
Por ejemplo
La psicodelia
Que creo que algún día
Lo comentasteis
Incluso
La psicodelia
Como rama del interiorismo
No es precisamente cookie
Y hoy en día
Sí que estamos intentando
Adaptar nuestros hogares
Para que sean más cómodos
Pero yo no creo
Que lo estemos haciendo
Como algo infantil
Es decir
No aplicamos la domótica
A nuestras casas
Porque seamos unos críos
Que no entendemos
Como funciona
No sé
Una persiana
Sino porque
La interacción
Con nuestro hogar
Sea más sencilla
Y más cómoda
Es más sencillo
Siempre apretar un botón
Y bajar una persiana
Que es tirar de una cuerda
Y bajarla
O subirla
Y es un hecho
De comodidad
Y sobre todo
De decir
Ostras
Es que soy capaz
De controlar
Un mecanismo complejo
Con simplemente
Un interruptor
Eso nos da poder
Entenc
Entenc aquest desviament
Del cookie
De post-segona guerra mundial
De
Escolta
Venim d'un món
Tal com el que venim
De violència
I de pressió absoluta
I hem d'intentar
Sovitzar-lo
Perquè també hi ha
Una necessitat humana
Aquí
Del món no té per què ser patiment
Per això comentava
Aquest canvi
De què es posa en el centre
I durant molts anys
A la història humana
Sembla que s'havia posat en el centre
Això
La duresa
El
Ai que sobrevivir
I clar
Per primer cop a la història
Després de la segona guerra mundial
Inclús un país perdedor
Com Japó
Com havia acabat
Perquè Japó
Acabava amb un trauma
És molt paradoxal
És paradoxal
Però alhora
Superentendible
I superclarificador
Com és que Japó
Tendeix cap aquí
Necessiten aquesta amabilitat
Sí
Necessiten aquesta calma
I no vol dir
Que s'hagin infantilitzat
De fet
Potser és tot el contrari
Depèn com ho pensis
Som molt conscients
De les necessitats socials
I molts conscients
De les necessitats psicològiques
Del país
Claro
Y lo cookie
En el fondo
Es autosuficiente
Y no son los únicos
Que lo hacen
Si nos fijamos
Y lo comentábamos
Mickey Mouse
También sufrió
Esta evolución
Ya no tanto
Como hacia un personaje
Amable
Sino un personaje
Respectable
Un personaje
Que dé un ejemplo
De conducta
A la sociedad
Mickey Mouse
Tiene una animación
En sus orígenes
En las que
Estruja un pato
Para que sea una bocina
Le da golpes
Con unos bastoncitos
A los dientes de una vaca
Para que suenen
Como un xilófono
Sí
Eso es el Steamboat
Pile
El primer cordón
Exactamente
Exacto
Todo esto se suaviza
Para que Mickey Mouse
Pase a ser un icono
Es más
A nivel
A nivel de dibujo
También se suavizan
Sus facciones
Antes tenía la nariz
Mucho más apuntada
Los ojos más pequeños
Y cualquiera de los oyentes
Puede buscarlo
Evolución de Mickey Mouse
Y se ve el salto
Sobre todo
A partir de
De la animación
De fantasía
Ahí vemos un cambio
Ahí Mickey Mouse
Lo que está recibiendo
Es un castigo
En la película de fantasía
En la animación de fantasía
Y eso es un punto
De inflexión
Para crear ese personaje
Tan iconográfico
Y tan representativo
Para toda la sociedad americana
Bueno
Estadounidense
Perdón
Clar
Ferran
Amb tot això
A mi me faria gràcia
Ya que hem parlat
A l'inici
Del tema de tornar
De que tot torna
A mi m'agradaria agafar
Com si féssim un joc
Com el 1,2,3
Respondre otra vez
I jo vaig llençant coses
Com que estem parlant
Al Mickey Mouse
Llenço coses
I tu bé
Ens has de dir
Si és cookie
O no lo es
Bueno a ver
Lo diré también
Respecto a mi criterio
Em sembla perfecto
Em sembla perfecto
Tampoco sé que
Una cosa que és una cosa
Que està molt
Molt d'actualitat
Baby Yoda
Baby Yoda
Baby Yoda
Baby Yoda
Totalmente cookie
Yoda ya era cookie
Baby Yoda
Es el máximo
Es yoda elevado
Al cubo de lo cookie
Si jo dic
Espera espera
Derivada
Jordi Pujol
Jordi Pujol
Es bastante cookie
También en su comportamiento
Porque si te paras
A pensar
Se mostraba
Como
Amable
Pero es que le pasaba
Un poco como
King Jong-il
¿No se ha dado siempre
La sensación
De que Jordi Pujol
Es un poco señora
Sí
Era calmo
Pero donaba la sensación
De que anaba cardat
Sí
Era
Com la
Com la
Seva señora
Sí
Un poquito
Vale
Pero yo
En referencia
Mira
Agafo el guà
D'això de Corea
Amb el tema
Els cardats
Falete
Falete
Desde mi punto de vista
Es un personaje
Cookie
Para mí sí que lo es
Porque
Realmente
Está totalmente
Empoderado
O sea
Es un personaje
Con poder
Pero a la vez
Tiene
Tú lo ves
Y es amable
Es dulce
Es tierno
Y
También
Vive como
Un poco de ese mundo
De farándula
Que nos parece
Tan
No sé
Tan superficial
¿No?
Pero cuando lo escuchas cantar
Hay que reconocer
Que tiene un bozarro
En este señor
Vale
Después
Sí
Yodick
Sí
Sí
Sí
Yodick
Hola bebés
Hola bebés
Para mí no es nada
Cookie
Para mí sería un poco
Quich
Es decir
Pretencioso
Lo cookie
No tiene una intención
Por sí mismo
Lo cookie
Es decir
No tiene una intención
Perdón hacia nosotros
Como espectadores
Tiene una intención
Por sí mismo
Es decir
Tiene poder
Quiere conseguir ciertas cosas
Tiene como una voluntad
Hola bebés
Tiene una intención
Y yo no voy a participar
En darle pie
A que tenga valores
Esa intención
Claro
A més el tema
Del quich
Y el quich
Y lo cookie
Es la frontera
Es la fina línia
Abans et comentaba
El tema
Del tema
Dels drag queens
Y sobretot
Aquestes passareles
Y aquests shows
Tipo del RuPaul
Y todo esto
Que es como todo
Como muy exagerado
Y estas perrucas blaves
Y estos morros gigantes
Y todo es como un estrafalari
Que yo entenc más
Que es quich
Que no cookie
Claro
Y tiene que ver un poco
Con lo que
Lo quich
Tiene que ver un poco
Con lo que decía también
Ferran antes
Respecto a esta decoración
De las casas
Tan oscura
Tan tosca
Esta iconografía religiosa
Que nos ha rodeado tanto
Estas imágenes de comunión
Realmente
Todo este mundo
Perdón
Perdona
A més
En el cas de les drag queens
Transsexuals
Transvestits
Que no hem de mesclar-ho
Però bueno
Perquè ens entenguem
La seva reivindicació
És una altra
Ells ja voldrien
Ser cookies
De forma natural
Però durant molts anys
Se'ls hi van fotre la cara
Ells estan en una altra reivindicació
I per això
Són tan agressius
A vegades visualment
Perquè aquí estoy yo
Aquí estoy yo
Ya que no m'havéis mirado
Me vais saber
Saps?
Exacto
Perquè també la seva reivindicació
Va en un altre sentit
Y un poco
A cual diciendo
Lo que decía antes
Pretenden tener
Una reivindicación
Es decir
Pretenden hacer
Normal
Lo que para mucha gente
No es normal
Desgraciadamente
Y eso les hace ser kitsch
Además
Siempre hay un estilo detrás
Siempre aspiras a ser
Pues como
No sé cómo decirlo
La duquesa de Alba
O pretendo ser
Como
Pues no sé
Como una bibliotecaria
De la biblioteca de Novarris
O quiero ser
Es decir
Siempre hay una intención detrás
Lo cookie
No tiene una intención
Es decir
Home
Si que la té
Si que la té
Hacia nosotros
Hacia el espectador
Me refiero
No es tan
Potser no es tan
Cridanera
O tan
In your face
Perquè repeteixo
En el cas
Que estaven parlant
De drag queens
I tot
Hi ha una reivindicació
També
Decís que no soy normal
Pues vais saber
Lo poco normal
Que soy
Mentre que
Lo cookie
Potser quan dius
Que no tenia intenció
Et refereixes
A que
El cookie
Es disfressa de normalitat
No?
Moltes vegades
Intenta
Fer una cosa
Perquè al final
És molt mainstream
També
A ver
No necesariamente
Si que es cierto
Que hay cosas
Cookies
Que son
Quich
Pero no todo
Lo quich
Es cookie
Esa es la diferencia
Això sí
Això sí
Que estic de ver
Ese es el
Quit de la cuestión
Ahí está
La
La semejanda
Y la discordancia
Jo potser
Diria
Així per intentar
Processar
Tot el que has anat comentant
Que lo cookie
Al final
És un estat d'ànim
És a dir
Lo cookie
És com et sents tu
Davant d'una cosa
Que té una intenció doble
Ho dic perquè potser
Potser
Estem confonent
A la gent
No ho sé
Potser no
Potser sóc jo
El que està confós
Yo entiendo
Que es un concepto
Bastante
Bastante complejo
De entender
Y es lo que realmente
Me atrajo más
De este libro
Es decir
Cómo identificar
Y cómo hacer
Una tesina entera
Sobre un término
Así
Que es tan confuso
Porque
Yo
Así de claro
Os lo digo
He leído un libro entero
Y aún sigo teniendo ciertas dudas
¿Me explico?
Es complejo
Aquest és el tema
Aquest és el tema
Que a mi
Per una part
Estic molt d'acord
Però per altra
El fet de la contradicció
No crec que defineixi
Lo cookie
Sinó que
Dintre de lo cookie
Existeix una contradicció
Es que es lo que tú comentabas
No para que una cosa
Sigue contradictoria
Es automáticamente cookie
No, no, no
Por supuesto que no
Pero es lo que tú comentabas antes
Es decir
Esta interacción
Esta respuesta
Por parte de nosotros
Es lo que las hace cookies
Bueno
No es lo que las hace cookies
Sino
Sí
Es que en cierta manera
Es así
Porque
Lo cookie
Al final es consumo
Y se basa en la relación
Y en la necesidad
Que generan ciertos objetos
Respecto a nosotros
O que nos generan
Mejor dicho
Como un ejemplo claro
Las mascotas
Que muchos tenemos
En nuestras casas
Yo por ejemplo
Tengo un hámster
Que muchos le llaman rata
Pero es un hámster
Es un
La mascota es algo cookie
Y os voy a explicar por qué
Las mascotas
En el fondo
Representan
Esta
Esta lucha
Entre algo fuerte
Porque sabemos
Que son
Bueno
Son nuestros animales
Y sabemos
Exacto
Los salvajes
Domesticados
Exacto
Pero a la vez
Son dulces
Sí
De alguna forma
Muchas veces
Son torpes
O sea
No sé
Mi hámster
Se pone a trepar
Por la jaula
Y de golpe
Se cae
Pues a mí me hace gracia
Pero a la vez
Veo que puede hacerlo
Es decir
Tiene la suficiente fuerza
Como para hacerlo
Y a la vez
Nos resulta ciertamente curativo
Es decir
Pero a la vez discreto
No sé
Pasear a nuestro perro
Convivir con él
Y más estos días
Que estamos todos confinados
Nuestra interacción
Con las mascotas
Nos da cierto sosiego
La mascota en sí
Es un elemento cookie
Y hay otra cosa
Que me parece muy curiosa
Respecto a las mascotas
También
Al final
Las mascotas
También son
Iconos
De ciertos ejércitos
Y empecemos
Por el final
Los militares
De Estados Unidos
Su animal icónico
Es la mula
El emblema nacional
De Inglaterra
Es un bulldog
Y por favor
No nos podemos olvidar
De nuestra cabra
De la legión
Al final
¿Qué tienen de fuerte
Estos animales?
Pues eso
Ese potencial
Y ese punto dulce
Y a la vez esa fuerza
¿No?
Estás trencant el concepte cookie
Que tiene la gente al cap
Porque no creo que mucha gente
Bueno
Potser uns dos milions
D'espanyols
Que en las últimas elecciones
Van votar de color versi
Pero ninguno diría
Que la cabra de la legión
Es cookie
No, pero como mascota
Me refiero
Ya no tanto
Es igual
De la misma manera
En Japón por ejemplo
Hubo un terremoto
En 2016
O que se acordaréis
Un terremoto muy fuerte
De 6,2 grados
Bueno
Fue algo muy fuerte
Para el país
Pues Japón
Generó una mascota inventada
Que se llamaba Kumamon
Kumamon
Que también me parece
Muy gracioso el nombre
En sí mismo
Sobre todo para nosotros
Y Kumamon
Visitó un centro
Donde estaba
Gente
Que estaba refugiada
Esa que tos negra
¿No?
Es un oso negro
Exactamente
Sí, es un oso negro
Muy entrañable
Exacto
Muy kawaii
Es totalmente kawaii
¿No?
Pues ¿Qué hicieron?
Lo presentaron
Ante esta gente
Como a un superviviente
De este terremoto
Como una persona
O sea, como una persona
Como a un oso salvado
Ha salido alguien
Y se ha transformado en esto
De residuos
Pero no solo eso
Los periódicos
Se hicieron eco de ello
Hubo noticias
Salió en televisión
Es decir
Esta mascota
Ayudó y fomentó
Esa necesidad
Que tenía esa gente
De sentir un poco
De aire
Y de futuro
Y de esperanza
Pues también
Las mascotas
Hacen eso
Sean inventadas
O sean mascotas reales
O sean
Pues eso
La cabra de la legión
Al final es ese símbolo
Que nos unifica un poco a todos
Y son de cierta forma
Un poco democráticos
¿No?
Clar
A més
Tornant amb el tema
Que dèiem
De lo de Corea
Ara mateix
Amb tot lo del King John 1
Y tal
Ha aparegut un nou personaje
En el escenario
Que yo creo que es
Una simbología total
De Kawai
Que es la
Que es
Sa germana
Que una imatge
Que sortía
Que arriba a una reunió
Amb la torrada a la boca
Sí
Bueno
Están haciendo de ella
Y están intentando
Hacer de ella
Un personaje kawai
Claramente
Pero lo está haciendo
Occidente
No lo está haciendo Corea
O sea
Lo estamos haciendo
Nosotros
Que somos así
Pero si Corea
Es intel·ligent
Li funcionarà
Porque
Es una cara
Bastant més amable
Que aquests tres
Recordetes
Que hi ha hagut
De la saga
Saps?
Vull dir
De l'avi
Al pare
I ara
Al fill
Sí
Los faletes coreanos
Sí
Exacte
Pero en canvi
La filla
La germana
Té aquest aspecte
Més amable
Ja només pel simple fet
De ser una dona
És que
Imagina't que una
De les grans líders
Del món
Acabi sent a Corea
Ostres
Però mira
Ja portem
Portem un bon rato
De programa
No sé si
Pol encara tens
Alguna comparativa
D'aquestes teves
O alguna cosa més
No, no, no
No, però dic que
Hòstia
A mi em sembla que
No sé quan portem
Si una hora i mitja
O una hora i quart
O jo què sé
Però parlar del terme
Quasi cuqui
Com que perdoni
I per molt més
Aquest llibre
A mi em semblava
Superinteressant
El que comentes
Lo es, lo es
I la verdad es que
Es muy interesante
Ver las reflexiones
Que tienes
Sobre todo
Y ya no tanto
Por el término
Sino por toda la influencia
Y todo lo que supone
Y tanto como lo describe
No sé
Espero poder haberos
Aclarado un poco
El término
Y recomendaros a todos
Leerlo
Porque la verdad es
Muy interesante
No, sens dubte
La reflexió
Sobre aquesta mena
De fenomen
Que tenim el món
On les coses
Que passen
Són greus
Perquè cada cop
No són més greus
Però existeixen aquestes eines
Que analitzades
Que són el lo cookie
Com podem transmetre
Aquesta idea de món
Que en el que vivim
Que no deixa de ser dur
Però d'una forma
Potser més amable
Sí
Eso es exactamente
El cookie confinamiento
Sí
El cuquinament
El cuquinamento
Ay
El cuquinamento
No fem bromes
Amb el covid
I coqui
No
El coqui
El coqui
Sí que era muy coqui
El coqui
Sí que va a ser
Un emblema molt xingú
Que va a sortir
De la época dolenta
A Barcelona
Pero súper coqui
Bueno nois
Doncs si us sembla bé
Ho deixem aquí
Que ja hem estat
Una volta
De molt bona
Estona
Veia moltes gràcies
Per venir al programa
Estàs convidada
Sempre que vulguis
Gràcies a vosaltres
D'acord
I bueno Pol
La setmana que ve
Farem un anyet
Ja
Per fi
Moltes felicitats
I tornarà l'Adrià
No
I tant que sigui
Que s'està treballant
Molt
El programa
Doncs ens veiem
La setmana que ve
Recordem-se
A ser socials
Que això
Doncs oblidem
Quins ocellets
Més macos
Que sonen
Per casa teva
Doncs
Un ocell
Se'n va volant
Com a empanada cultural
I recordem
Que tenim Facebook
Empanada cultural
Twitter
Empanada cultura
Sense L
Instagram
Empanada cultural
I els podcasts
Aquest inclòs
A iVox
Soundcloud
I Mixcloud
Vinga nois
Ens veiem la setmana que ve
La setmana que ve
Adéu
Ciao!
Léu
La setmana que ve
Loge
asonable
Sales
Dein
Ol'Ara
�