Title:

Noir en 3 actes: Grim Fandango, la trilogia d’Altarriba i el (neo/neon) noir al cinema — de Welles a Winding Refn

## Panorama general Episodi temàtic dedicat al noir a través de tres mirades complementàries: **videojocs**, **còmics** i **cinema**. El programa combina anàlisi estètica, context històric i lectura social, amb una **entrevista-orgia de tall clau** a Antonio Altarriba i una revisió del pas del noir clàssic al **neo/neon-noir**. • Eix comú: la representació de la *foscor moral* i la crítica social, amb humor i esperit lúdic quan toca. • Tres blocs: videojocs (Grim Fandango), còmic noir (Altarriba/Keko) i cinema (de Welles a Winding Refn), més tancament amb agenda. > "El noir no només reflecteix el món: ens posa un mirall al davant." > — Antonio Altarriba --- ## Videojocs — Grim Fandango (LucasArts, 1998) ### Punts clau • **Aventura gràfica** que barreja *art déco* anys 30 amb folklore mexicà del *Día de los Muertos* (calacas, *xolotl*), en clau de **noir paròdic i emotiu**. • Protagonista: **Manny Calavera**, agent de viatges de l’Inframón, que destapa una **conspiració de classe**: els virtuosos també reben el "bitllet de caminar". Trama d’odissea noir amb **corrupteles, traïcions i femme fatale**. • Estil i so: visuals icònics, banda sonora amb sabor **Big Band/Cotton Club**. > "Si us fixeu, tots els personatges que fumen al joc estan morts." • Homenatge a Casablanca: ciutat de **Rubacava**, smoking blanc i la línia "de tots els bars...". • Tonalitat: *humor LucasArts* (descendent de Monkey Island), **puzzles enginyosos** i seqüències brillants (ex. visita al món dels vius en **collage** de revistes). • Subtext: una visió mexicana de la mort — > "**La mort no és el final**, és un trànsit cap al descans merescut." ### Connexions i ecos culturals • Parallels amb The Good Place (sistema moral puntuat) i referències clàssiques (romans, Caront, memòria i necròpolis). • Recomanat: **remaster** a Steam; accessible a no jugadors (ratolí i clic). --- ## Còmics — Antonio Altarriba i la trilogia egoista (amb Keko) ### Qui és i per què importa • **Antonio Altarriba**: assagista, novel·lista, catedràtic i guionista premiat (El arte de volar, La rota). Impulsor dels **Premis ARC** i veu clau del **còmic noir** contemporani. ### Orígens i tesis del còmic noir • **Dick Tracy** (anys 30) com a primer gran referent de *còmic noir* — > "Lo mejor son los malos." • El noir com a **mirall social**: dels baixos fons a l’actualitat, desmuntant hipocresies col·lectives. ### La trilogia del "Jo" (egoista) • Títols i eixos: • **Jo assassino**: impostura de l’art i la *impostura intel·lectual* (acadèmia). • **Jo loco**: poder de les **corporacions**, sobretot **farmacèutiques**. • **Jo mentiroso**: **complicitats** entre partits i grups **mediàtics** (manipulació, compra d’info, perfils i vot). • **Codi cromàtic** i llenguatge visual (amb Keko): • Vermell (assassinat), groc (bogeria), verd (mentida). • Blanc i negre **molt contrastat**, bicromia, sense grisos. • Influències: **Breccia, Will Eisner, Milton Caniff, Frank Miller**. • Procés creatiu: **guió obert** i diàleg constant guionista-dibuixant; quan la barreja és indistingible, la història és de tots dos. > "El **còmic és el mitjà ideal** per al noir": imatges estàtiques, **elipsi** entre vinyetes i **lector** com a motor del temps i el moviment. • Exclusives: avanç de **Jo mentiroso** (lliurament previst a editorial el juny de 2020). Projecte paral·lel sobre **warlords** i nens soldats (ONG). > "Fins a quin punt... **tots podríem convertir-nos en assassins**?" --- ## Cinema — Del noir clàssic al neo/neon-noir ### Clàssic: culminació i crepuscle • **Touch of Evil (1958, Orson Welles)** sovint considerada la darrera del noir clàssic: **Quinlan** com a símbol de **destrucció moral** (abús, mentida, corrupció). • Context i etiqueta: **Nino Frank** (1946) encunya "film noir"; el clima social (Llei Seca, Gran Depressió, WWII) alimenta el gènere. • Canònics: **El halcón maltés, Perdición, Laura, The Woman in the Window, Perversidad, Desvío, The Big Sleep, The Lady from Shanghai**, etc. ### Revisions, hibridacions i mirades globals • **Nouvelle Vague**: **À bout de souffle** (Godard) — homenatge i subversió (Marlowe/Bogart relecturats). • **Altres geografies**: **Kurosawa** (High and Low, 1963) com a noir nipó amb pell americana; **Altman** (The Long Goodbye) en clau més lleugera; **The Long Goodbye (2014, Japó)** amb **Tadanobu Asano** (detectiu Mazusawa) i **Koyuki** com a *femme fatale*. ### Neon-noir i present • **Nicolas Winding Refn** com a referent actual: **Drive**, **Only God Forgives**, **Too Old to Die Young** — **contrastos radicals**, *temps dilatat* i **paletes fúcsia/neó** al servei de la *foscor moral*. • Nota visual: del **blanc-i-negre** clàssic al color **neó**; el noir **s’ha anat blanquejant** en part per la lògica del star system, però ressorgeix en noves formes. > "On és més fort avui el gènere? **A l’Àsia**." • Agenda viva: festivals (terror Molins, asiàtic, Filmoteca amb **Ozu**). --- ## Tancament i agenda • Xarxes d’Empanada Cultural i compromís de penjar l’entrevista completa d’Altarriba. • **Avanç d’agenda**: Terror Molins, Festival de Cinema Asiàtic, retrospectiva **Ozu** a la Filmoteca.

['noir', 'neo-noir', 'neon-noir', 'Grim Fandango', 'LucasArts', 'Manny Calavera', 'Día de los Muertos', 'art déco', 'Casablanca', 'Humphrey Bogart', 'Antonio Altarriba', 'Trilogia Jo assassino / Jo loco / Jo mentiroso', 'Keko', 'còmic noir', 'elipsi', 'Henry Mancini', 'Touch of Evil', 'Chinatown', 'Nouvelle Vague', 'Godard', 'Kurosawa (High and Low)', 'The Long Goodbye', 'Tadanobu Asano', 'Koyuki', 'Nicolas Winding Refn', 'Drive', 'Only God Forgives', 'Too Old to Die Young', 'crítica social', 'corrupteles']