Title:

Macbeth avui: Joel Coen i la seva Tragedy, Welles/Kurosawa/Polanski al cinema, i un Macbeth electoral al teatre (entrevista a Míriam Marcet)

## Panorama general **Episodi especial dedicat a Macbeth**: del mite shakesperià i la seva superstició a les relectures cinematogràfiques i una potent adaptació teatral ambientada en una nit electoral espanyola. El programa combina anàlisi fílmica (The Tragedy of Macbeth, de Joel Coen), un recorregut per adaptacions canòniques (Welles, Kurosawa, Polanski) i una entrevista amb l’actriu **Míriam Marcet** sobre un muntatge immersiu i satíric que trasllada l’ambició i la culpa de Macbeth a la política contemporània. > "The Scottish Play": a alguns teatres britànics s’evita dir "Macbeth" per superstició; si algú ho diu, hi ha rituals per "desfer" la mala sort. --- ## Tema central: Macbeth, ambició i destí - **Macbeth** és la crònica d’un desig *naixcut podrit* que transforma l’heroi en monstre. - **Eixos temàtics**: • Ambició i poder desmesurat • Paranoia, culpa i violència cíclica • Fatalisme del destí i *broma* de les bruixes --- ## Cinema: The Tragedy of Macbeth (Joel Coen) ### El projecte i el context - Adaptació recent, produïda per **Apple TV+** i **A24**. - Joel Coen signa en solitari (Ethan se centra en teatre). - **Clau de recepció**: es gaudeix més si es coneix el text o altres adaptacions (diàleg dens, anglès arcaïtzant). ### Posada en escena i imatge - **Format 1.33:1** i **blanc i negre d’alt contrast**: sensibilitat entre *noir* i *expressionisme alemany*, amb espais geomètrics i arquitectura mínima que creen un clima oníric i opressiu. - Fotografia de **Bruno Delbonnel**: ombres allargades, atmosfera pesadillesca; ecos de **Bergman** (El setè segell, Persona) i de **Welles**. ### Direcció d’actors i text - **Tensió cinema/teatre**: visuals molt cinematogràfics vs. interpretacions d’inflexió teatral. - **Dificultat lingüística**: diàlegs fidelíssims a Shakespeare; per alguns espectadors, subtítols insuficients per a la riquesa lèxica. ### Repartiment i personatges - **Denzel Washington (Macbeth)** i **Frances McDormand (Lady Macbeth)**: proposta d’una parella **més gran** ("postmenopàusica"), amb focus en temps, mortalitat i futur. - Opinions dividides: per a alguns, manca d’empenta dramàtica; per a d’altres, lectura sòbria i crepuscular. - **Catherine Hunter** brilla com a bruixa(s) i vell: torsions físiques, presència espectral; possible cursa d’award. ### Estructura i ritme - Adaptació amb retalls que la fan més **episòdica**, amb salts d’evolució; quan carrega, ho fa amb molta artilleria visual. --- ## Altres adaptacions clau (comparativa ràpida) - **Justin Kurzel (2015)**: realisme traumàtic (pròleg amb el nadó enterrat), potents interpretacions de **Fassbender** i **Cotillard**; una línia més orgànica en l’evolució del drama. - **Orson Welles (1948)**: atmosfera febrosa i primitiva, decorats mínims i expressionistes; diàleg intens amb Coen en boira, contrallum i arquetips. Welles beu de la seva pròpia tradició teatral (fama del "Voodoo Macbeth" a Harlem). *André Bazin* n’elogià la potència arquetípica ("prehistòria de la consciència"). - **Akira Kurosawa – Trono de sangre (1957)**: transposició al Japó feudal; **Washizu (Mifune)** i **Lady Asaji** d’estètica Noh; una sola bruixa andrògina i la **roda del destí**; final icònic acribillat amb fletxes reals; maldat freda i fantasmagòrica en la figura femenina. - **Roman Polanski (1971)**: la versió **més explícita i gore**; trauma recent (assassinat de Sharon Tate) filtrat en un Macbeth de sang i fisicitat; fantasma de **Banquo** monstruós; produïda per **Playboy Productions**. --- ## Teatre: un Macbeth electoral (entrevista a Míriam Marcet) ### Concepte i dispositiu escènic - Adaptació de **Víctor Conde** i **Amaya Galeote** a la **Biblioteca del Soho (Madrid)**. - Ambientada en **una nit electoral espanyola** dins d’un **despatx**: teatre **immersiu i circular** amb públic al voltant (ritme "berlanguià"). - El text de Shakespeare apareix com a **MacGuffin**: el llibre entra al despatx i els personatges comencen a "jugar" a fer Macbeth, fins que els rols teatrals devoren les seves identitats reals. ### Llenguatge escènic - Treball intens de **cos i moviment** (Galeote), i **improvisació** dramatúrgica codificada (Conde). - *Atrezzo* mínim però eloqüent: corones de **Burger King** com a crítica pop del poder. - **Actualització viva**: el guió integra esdeveniments polítics recents; polítics i periodistes reals han assistit i s’hi han reconegut. ### Temes i lectura - **Sàtira política**: ambició, usurpació i teatre del poder; la **violència és cíclica** (eco del Fleance de Coen com a ocells). - Tesi de Marcet: els **clàssics** perduren perquè **parlen del present**; respectar-ne l’essència no implica *venerar* un **llenguatge** que ja no connecta. --- ## Idees clau per emportar-se - **Macbeth** és un mirall dels nostres temps: de la cort medieval al **quart de guerra** d’un partit, la lògica de l’ambició i la culpa es repeteix. - Les adaptacions dialoguen entre si: **Coen** conversa amb **Welles**, **Kurosawa** i **Polanski**, i cada una aporta una capa al mite. - En cinema, la tria de **forma** (1.33:1, B&N, abstracció espacial) pesa tant com el **text**; en teatre, la **proximitat** i la **participació** del públic reactiven els clàssics.

['Macbeth', 'William Shakespeare', 'superstició teatral', 'The Scottish Play', 'The Tragedy of Macbeth', 'Joel Coen', 'Ethan Coen', 'Denzel Washington', 'Frances McDormand', 'Catherine Hunter', 'Bruno Delbonnel', 'Apple TV+', 'A24', 'blanc i negre', 'format 1.33:1', 'expressionisme alemany', 'noir', 'Ingmar Bergman', 'Orson Welles', 'Voodoo Macbeth', 'Akira Kurosawa', 'Trono de sangre', 'Toshiro Mifune', 'teatre Noh', 'Roman Polanski', 'Justin Kurzel', 'Michael Fassbender', 'Marion Cotillard', 'sàtira política', 'metateatre', 'MacGuffin', 'nit electoral', 'Biblioteca del Soho', 'Víctor Conde', 'Amaya Galeote', 'Míriam Marcet', 'Empanada Cultural']