Title:

Terror Molins: música, famílies i terror incòmode — Speak No Evil, Soft & Quiet, Sick of Myself, Terrifier 2 i ‘Petite Flor’ de Mitre

## Visió general **Episodi dedicat al Terror Molins** (leitmotiv: “terror musical”) i a com la *música* i l’*harmonia* dialoguen amb la *família*… sovint a través del seu contrari: **el caos, la incomoditat i la crueltat**. A més, cobertura especial de ‘**Petite Flor**’ (Santiago Mitre) i agenda d’estrenes. > "La música ens porta records... i avui també ens porta al terror incòmode" ### Idees clau • **Leitmotiv oficial**: *terror musical* (amb icones com Rocky Horror). • **Leitmotiv real** de l’edició: **“terror incòmode”** — obres que treballen la tensió moral i psicològica més que el *gore* o el *jumpscare*. • **Sitges vs. Molins**: públic fidel, estrenes que circulen entre festivals i un any **molt potent** a nivell de programació (llargmetratges i curts). --- ## Pel·lícules destacades de Terror Molins ### Speak No Evil (Guanyadora secció oficial) **Terror psicològic d’alta incomoditat**: una parella accepta la invitació d’uns coneguts per passar uns dies a casa seva i entra en una espiral d’**ansietat social**, **passivitat moral** i **violència (sobretot verbal)**. • No és *gore*: la violència principal és de context, límits i humiliació. • Construcció a foc lent amb una **escena final** d’un **cruelt realisme** que impacta. > "És una pel·lícula que et deixa fet caldo" > "No hi ha monstres: és terror psicològic" ### Soft & Quiet (Premis: Millor pel·lícula, Millor guió, Premi del públic — Being Different) Una **òpera prima** rodada en **pla seqüència** que comença com una trobada quotidiana i **destapa el pastís** fins a un crescendo d’**hostilitat i crueltat**. • Estructura en temps real; canvis d’espais i to que no donen treva. • Remarca la dinàmica de grup i l’efecte contagi d’idees extremistes (sense espòilers). ### Sick of Myself (Millor interpretació — Being Different) **Comèdia negra noruega** sobre l’*ego* i el *narcisisme* en l’era dels *followers*: una jove s’autoindueix **desfiguracions** per atraure atenció i capital social. • Sàtira ferotge de l’art postmodern, les relacions tòxiques i la validació en xarxes. • Energia de “nova carn” en un clímax visualment potent. ### Terrifier 2 (Bloody Madness — Millors efectes especials) El retorn triomfal del *slasher* icònic **Art the Clown** amb **140 minuts** d’**efectes pràctics** i imaginari **grotesc i festiu**. • Pressupost modest, gran rendiment en taquilla i **ovacions a sala**. • Recupera el **carisma del monstre** a l’era del terror psicològic. ### Curtmetratges • **10-33**: terror fora de camp en un lavabo de cinema durant un tiroteig; **el so** és l’arma principal de la tensió. • **Phelgm (P-H-E-L-G-M)**: **surrealisme** amb **cargols** i crítica a l’alienació urbana; final i postcrèdit **memorables**. • **O (Meliès d’Argent)**: al·legoria d’**addicció i obsessions** a través de **forats i cercles**; *vibe* **Junji Ito** (Uzumaki) reconegut pel mateix director a posteriori. --- ## Balance del festival **Any de rècords** en projeccions i públic; ambient de comunitat (“terror incòmode” com a fil conductor) i anècdotes de marató. **Molins** es consolida com a espai on **el públic respon** i on estrenes troben vida més enllà de Sitges. --- ## ‘Petite Flor (Pequeña Flor)’ — Santiago Mitre **Comèdia negra romàntica amb thriller existencial** sota el leitmotiv del **jazz** (Sidney Bechet) i el magnetisme de la cançó “Petite Fleur”. Ambientada a **Clermont-Ferrand**, juga amb idiomes (*français*, *castellà*, *català*) i **trenca tòpics**. ### Context i producció • Any Mitre: també estrena **Argentina, 1985**; ‘Petite Flor’ va patir **retards de programació** (rodatge anterior, estrena tardana en festivals). • Passa per **Sitges (Novas Visions)** i arriba a sales (9 de desembre). ### Trama (sense espòilers crítics) • Parella mixta: **ell**, dibuixant argentí que es queda a casa amb el nadó; **ella**, francesa que impulsa la carrera professional. • **El veí dandy** i **melòman** (narrador en off) esdevé catalitzador de la història; **els dijous**, a ritme de “Petite Fleur”, ell l’**assassina** de maneres variades… i **l’endemà tot es “reseteja”**. • **Sergi López** interpreta un terapeuta que, en paral·lel al veí, modela un **doble itinerari terapèutic** per a la parella. ### Temes • **Eros vs. Tànatos**: seducció musical convertida en pulsió letal. • **Xoc cultural i de gènere**: masculinitat desubicada, rols domèstics i treball. • **Narració polièdrica**: alterna *comèdia negra*, *romanç*, *thriller* i **subtext existencial**; homogènia en perspectiva. • Basada en una **novel·la argentina (2015)**. > "Una història de vida i de mort, i tant se val en quin ordre" ### Per què funciona • **Idea alta** (loop homicida amb música) al servei d’un **retrat de personatges**. • **Quatre pilars interpretatius** (Daniel Hendler, Vimala Pons, Melvil Poupaud, Sergi López) i to **juganer** amb l’idioma. • **Menor en producció**, però **gran en solvència i originalitat**. --- ## Agenda • Cinema: **‘Petite Flor’** (9/12), **‘Inu-Oh’** (animació musical de Masaaki Yuasa), **‘Mantícora’** (Sorogoyen) i **bon any del cinema espanyol** (*As bestas*, etc.). • Videojocs: **God of War: Ragnarök** i **The Callisto Protocol** (horror espacial) com a grans llançaments.

['Terror Molins', 'Sitges', 'Terror musical', 'Terror incòmode', 'Speak No Evil', 'Soft & Quiet', 'Sick of Myself', 'Terrifier 2', 'Art the Clown', 'Curtmetratges', '10-33', 'Phelgm', 'O (curt)', 'Junji Ito', 'Uzumaki', 'Santiago Mitre', 'Petite Flor / Pequeña Flor', 'Sidney Bechet', 'Jazz', 'Clermont-Ferrand', 'Sergi López', 'Argentina 1985', 'Comèdia negra', 'Psicologia', 'Família', 'Videojocs', 'God of War Ragnarök', 'The Callisto Protocol', 'Mantícora', 'Cinema espanyol']