Title:

No future? Cinema colombià (‘Los Reyes del Mundo’), teatre (‘Pazzo’) i tres rutes musicals (Sightless Pit, Sleaford Mods, Kali Malone)

## Resum general Un episodi d’Empanada Cultural travessat pel fil conductor del “no future” on el programa posa el focus en com imaginem (i vivim) el futur des de tres miralls culturals: el cinema, el teatre i la música. Entre humor i crítica social, els conductors exploren la manca d’expectatives, la memòria i la *contemplació* com a contrapunt. ### Idea central - **No future** com a punt de partida per parlar d’**impunitat, desigualtat i precarietat** (especialment a Colòmbia), però també de **resistència, amistat i dignitat**. - El futur, potser, s’aborda **alentint i contemplant**: “menys és més” com a antídot davant l’excés d’estímuls. ## Cinema: ‘Los Reyes del Mundo’ (Laura Mora) - **Eix temàtic**: joves de carrer a Medellín emprenen una **road movie** cap a una *Ítaca* de terra promesa, atrapats entre **realitat i deliri**, documental i **lirisme oníric**. - **Claus**: • Direcció: Laura Mora (també autora de ‘Matar a Jesús’) • To i llenguatge: actors naturals, ritme fragmentat, *realisme màgic* i poètica visual. • Context: **impunitat sistèmica** i desplaçament forçat per conflictes de **terra** a Colòmbia. • Recepció i riscos: èxit en festivals; alerta sobre el **vampirisme** del sistema i l’exposició dels actors no professionals (amenaces i precarietat). - **Estrena**: a Espanya en cinemes (17 de març). A Netflix Llatinoamèrica ja ha funcionat fort. > “Un viatge cap a la nada on passa tot.” ## Teatre: ‘Pazzo’ (Sala Versus Glòries) - **Premissa**: *opereta verbal i apocalíptica* per a dos pallassos —el **veterà idealista** i el **jove desencisat**— en les restes d’un circ en ruïnes. - **Temes**: **testimoni generacional**, **herència**, **decadència** i la tensió entre **esperança** i **lucidesa**. - **Equip**: text de Fèlix Herzog; direcció de Roberto G. Alonso; dos intèrprets que juguen amb *clown*, coreografia i proximitat escènica (disposició a dues grades, sensació d’“espiar” des de les bambolines). - **Forma**: *talking heads* intens, humor com a bàlsam, atemporalitat i *grisos* morals, amb un clímax que resignifica els vincles. > “Quan sembla que no queda res, l’acte de representar (encara que sigui per a una sola entrada) es converteix en futur.” ## Música: tres camins cap al present - **Sightless Pit** — metal sense guitarres, industrial, hip-hop i dub • **Sons**: densitat, *doom* atmosfèric, bateries electròniques. • **Missatge**: vida com a camí tancat, violent i dolorós. • Clau d’escolta: híbrids 90s (Nine Inch Nails) amb llenguatge actual. - **Sleaford Mods** — post-punk/“punk hop” minimalista per a classe treballadora • **Actitud**: veu amb **mala llet** i bases austeres (portàtil en directe, sense postureig). • **Lletres**: austeritat, precarietat i crítica social al Regne Unit. • Referents: ecos de Prodigy, pulsió 90s actualitzada. - **Kali Malone** — ambient/drone minimalista (2 hores, peça immersiva) • **Experiència**: *just intonation*, harmònics, repetició com a **mantra**; escolta contemplativa. • **Tesi**: la *contemplació* com a **antídot** contra la visió apocalíptica del “no future”. > “Menys és més: des de la repetició, accedim a noves capes d’escolta i presència.” ## Agenda ràpida i tancament - Recomanacions: **Sick of Myself** (sàtira ferotge de l’ego), **As Bestas** (encara en sales), **Sam Mendes** (drama romàntic recent), i doblet **Ulrich Seidl** (Rimini / Sparta). Apunt cinèfil: cameo de **David Lynch** fent de **John Ford** a ‘The Fabelmans’. - Tancament editorial: **el futur és ara**; cal **ralentir** i mirar-lo de front. ### Punts clau destacats - **Impunitat i desplaçament** a Colòmbia com a marc de ‘Los Reyes del Mundo’. - **Dialèctica esperança/desencís** a ‘Pazzo’, invertint tòpics generacionals. - **Tres estètiques sonores** per pensar el futur: ràbia (Sightless Pit), crítica de classe (Sleaford Mods) i calma radical (Kali Malone). ### Cites > “No future for you.” (Sex Pistols) > “Un viatge cap a la nada on passa tot.” (memòria oficial del film) > “Menys és més.” (conclusió musical i editorial)

['No future', 'Empanada Cultural', 'Ràdio Desfer', 'Los Reyes del Mundo', 'Laura Mora', 'Colòmbia', 'Medellín', 'Actors naturals', 'Impunidad', 'Desplaçament forçat', 'Realismo mágico', 'Road movie', 'Víctor Gaviria', 'Ciro Guerra', 'Pájaros de verano', 'Matar a Jesús', 'Teatre', 'Pazzo', 'Fèlix Herzog', 'Roberto G. Alonso', 'Sala Versus Glòries', 'Circ', 'Generacions', 'Decadència', 'Sightless Pit', 'Sleaford Mods', 'Kali Malone', 'Ambient', 'Drone', 'Post-punk', 'Minimalisme', 'Classe treballadora', 'Contemplació', 'Sick of Myself', 'As Bestas', 'Sam Mendes', 'Ulrich Seidl', 'Rimini', 'Sparta', 'The Fabelmans', 'David Lynch', 'John Ford']