Avui en marc de l'entrevista del dia i recuperant també aquest format d'entrevistes educatives que estem fent al llarg d'aquest mes de novembre, entrevistem avui en Jesús Margarit, responsable director de l'IES Sant Just. Jesús, bon dia. Hola, bon dia.
Avui hem convidat en Jesús per poder parlar del projecte educatiu de l'IES Sant Just, que recordem està aquí al passeig de la muntanya, a tocar el complex esportiu municipal de la Bona Aigua. I res, és un centre educatiu que fa ja molt de temps que té la seva activitat educativa en el nostre municipi i ens agradaria saber una mica en quin moment actual es troba a l'IES Sant Just. Jesús.
Com has dit, quasi són 50 anys, dintre de dos cursos seran 50 de la fundació de l'institut i s'han passat moltes coses i hi ha uns canvis constants perquè estem en un moment en què portem uns quants anys que pràcticament a vegades pot haver-hi un test de professorat nou que va arribant per qüestions de jubilacions, trasllats, etc. Però mantenim una mica la idea central des del seu naixement de l'institut que és el vincle amb la realitat, el fet de ser l'únic institut de secundària i de batxillerat de municipi
doncs recordar una mica on estem i el contacte estret amb la realitat i amb l'entorn que una mica, doncs, considero molt important, més senyor del dia a dia l'actiu i això donar resposta a quasi 600 alumnes i una sis centena de professors, doncs és així. Resumir-ho en algunes coses ens costa una mica perquè són molts nivells i moltes diferències, però...
Comentaves fa uns instants, gairebé aquest 50è aniversari que esteu a punt de celebrar en dos cursos i també fent referència a aquest 50è aniversari, aquí, inclús, a Ràdio d'Esvern, som diverses les generacions que han passat per aquest centre i m'agradaria saber una mica com estan les instal·lacions, com estan els equipaments, perquè recordem que fa...
També en algun curs es va instal·lar un mòdul, que també això ampliava una mica l'espai de l'Institut de Sant Just. Com valoreu les instal·lacions actualment?
L'instal·lació ha hagut millores notables perquè tot el tema dels tancaments de finestres i a més que l'apartament poc a poc va anar dotant i de fet l'edifici vell, l'edifici de la fundació, el que ja farà 50 anys, té aquest avantatge des de fa un parell de curs o tres que van acabar la instal·lació completa de finestres i el sistema que això ajuda molt quan arriba el moment aquest del fred.
la calor es mantingui, també el sistema de... vam haver de canviar caldera, vull dir que hi ha una sèrie de situacions que han millorat després d'algun moment que va ser una mica més problemàtic, també el tema de la retallada dels pressuposts que es va notar, que poquet a poquet, encara que tampoc poder fer llançar coets, però més o menys anem tirant, i l'edifici nou, que en teoria hauria d'estar bé, ara tindrem de seguida, posarem també plaques solars al sostre, que un contracte de l'ajut del Departament
doncs ens posarà també placar solars a l'edifici nou. I, bé, els dos edificis donen resposta a aquest augment. Sí que fa dos cursos s'espreveia potser un augment de línies i el departament va col·locar uns mòduls prefabricats al pati que, desgraciadament, no tenen gran operativitat perquè els van dotar, els van col·locar, però no van dotar-los d'internet.
i per tant no es pot utilitzar com un espai lectiu perquè el dia d'avui sense internet a l'aula no pots pràcticament treballar i a més tampoc hi ha ni tan sols bizarres digitals que la resta sí que tenim vull dir que la dotació tecnològica és força bona la wifi funciona que sí que hi havia temporades que hi havia més problemes doncs portem uns quants anys que tot està força bé dintre del que evidentment és un institut que això té 50 anys i que hi ha una sèrie de problemes lògics que el manteniment ha de ser constant i que també a vegades el
La poca cura que pot tenir en genèric tota la societat de les coses públiques, quan s'és adolescent a vegades costa més també d'entendre que tot el que és de tothom has de ser tu qui s'ocupi de cuidar-ho i de tenir cura. Però bé, en aquest aspecte consideren que bastant digna positivament la cura.
Doncs feta aquesta introducció, ara sí m'agradaria entrar una mica en el projecte educatiu, parlar una mica d'això precisament, de com esteu enfocant el projecte educatiu del centre i com s'està treballant per dur a terme aquestes línies principals.
Així com a diferents aspectes, sempre he parlat que l'institut era molt important en el tema de les llengües estrangeres i de fet es manté la presència forta de francès a tota l'ESO. Hem tingut sí que algunes situacions que el centre no voldria de professors que han hagut d'entrar i sortir.
Hi ha una mica d'inseguretat a l'hora de plantejar un currículum, però tornem a tenir una professora de francès definitiva i això també dona més peu a esperar més i mantenim sempre que hi hagi molta activitat, sabent que la llengua anglesa, que és la que tothom estudia,
Els cursos de l'ESO, doncs, els resultats són força bons i per això, doncs, un dels projectes s'estrella des de falla 16 cursos, pràcticament, o 17, és el Sharing to Learn, aquest projecte que els alumnes de quart, alguns alumnes de quart, doncs, van a les escoles del municipi a fer l'assistant language amb alumnes de l'American School,
i que considero que és un projecte que, malgrat que s'ha estès a altres centres de tot el Baix Llobregat, el nostre, que va ser el municipi de Sant Lluís, va ser pràcticament el primer, el pilot d'aquest pla, doncs la novetat que mantenim sempre és que els nostres alumnes van acompanyats d'un alumne que estudia a l'Amèrica del Club, per tant que té un anglès en teoria més...
que l'utilitza molt més que l'alumna nostra que utilitza l'anglès pràcticament a les classes d'anglès i la resta utilitza el català. I, en canvi, quan van a les escoles, perquè ens consta per el feedback que ens arriba a les escoles, és molt positiu i això estem molt contents. És una mica el punt final de... Bé, final no, perquè ja ens segueix el batxillerat l'anglès, però també la demostració aquesta que la llengua anglesa es treballa força bé. També tenim una situació, evidentment, d'un entorn...
privilegiat en molts aspectes. I el francès, com he dit abans, durant tota l'ESO també des de fa ja pràcticament 25 cursos que fem italià en algun moment de l'ESO, actualment a quart d'ESO i després a batxillerat, quan s'oferés com a segona llengua estrangera i sempre amb alumnes. El francès també l'oferim, però a vegades hem tingut més problemes per mantenir-ho a batxillerat i una mica aquest és un punt, com ho sabem, una mica històric perquè portem molts anys fent-ho i creiem en això.
Un altre aspecte més innovador seria, des de fa, amb les novetats de les últimes lleis educatives, la incorporació de projectes interdisciplinars que de fet ja es feien abans però que tenen més entitat i més presència. I en aquest cas, a primer d'ESO ja portem dos cursos que hem fet projectes vinculats al món de la botànica i a parcs del municipi o del seu voltant i vam fer unes guies de la botànica a primer.
A segon, fèiem unes activitats esportives en forma d'olimpiades. Llavors, ara, com que ja els projectes s'han d'anar renovant, doncs aquest curs estrenarem un projecte primer d'ESO, que serà previència del món clàssic a l'actual de la realitat, diguéssim. I a segon, un estudi sobre les energies renovables, com he dit abans, també en aquesta idea que tindrem també plaques a l'Institut, per tant, que la realitat la tenen molt més present.
I a tercer, la idea és introduir un projecte de salut i d'esport, de dia saludable i d'esport, també perquè és important que els joves o els adolescents vegin això, la importància d'alimentació i d'una vida saludable i la pràctica de l'esport, que és fonamental per alliberar i per sentir-se bé. Això com els projectes de diferents nivells de l'institut.
Molt bé, molt bé. Doncs avui estem parlant amb Jesús Margarit, director de l'IES Sant Just, de l'Institut Sant Just, i ara estàvem repassant aquests projectes que està duent a terme durant aquests últims cursos i que aquest no serà menys, aquells projectes educatius, aquelles línies a seguir a nivell educatiu a l'INS Sant Just.
Doncs pel que fa, diguéssim, ara m'agradaria centrar-nos en blocs. Si parléssim de primer de l'ESO fins a quart de l'ESO, quina és la valoració que feu de la integració de l'alumnat? Com s'integra l'alumnat a l'escola? Com després també surt a quart de l'ESO? Amb quins objectius actualment? És a dir, marxen més cap a fer batxillerat, marxen més cap a fer...
cicles formatius. M'agradaria que féssim una mica de balanç d'aquest primer bloc d'alumnes. Després passaríem a parlar també de batxillerat. Evidentment, primer d'això, hi ha molta importància de saber que els alumnes se senten una mica perduts. En un centre amb cinc línies, aquest curs, el primer pot ser una mica... Però intentem que això, l'acompanyament, sobretot per la facilitat que les escoles del municipi i l'institut no estan força vinculats. Hi ha moltes reunions al mes de...
de juny i al setembre, vull dir que hi ha un contacte estret que ens coneixem al final tots, doncs una mica les coordinadores de l'institut ja coneixen prou bé l'alumnat que ens va arribant, sobretot els que estan en centres escrits, i per tant aquest acompanyament intentem que sigui visible i que l'alumnat pot haver-hi un mes que una mica se senti més perdut en aquesta situació.
mare magnum de molts alumnes, però que saben una mica el camí, la figura del tutor, tutora, amb tot el que pot passar. Evidentment, en un centre, com he dit abans, on hi ha tants canvis de professorat, doncs costa mantenir la seguretat del que pots trobar-te, però vull dir que per això hi ha un equip...
de coordinació i de direcció que mantenim una estabilitat i són els que hem de donar aquesta idea de referent. Primer, per exemple, també abans he parlat del francès, però vull dir que no només d'estrangeres viu i alumnat, que evidentment no té cap... Tampoc per la seva formació potser una segona llengua li pot suposar un problema afegit que s'ha d'enfrontar en un dia a dia de...
l'activitat l'activa, i per això, primer, també hem potenciat molt l'or sostenible que tenim davant de l'institut, com una forma que també dues hores a setmana l'alumnat també conegui no només l'activitat de l'or per si, sinó com que aquesta sostenibilitat que conreïn el producte
que després puguin entendre el perquè de les virtuts del que estan conreant, de la importància de la sostenibilitat, en aquest cas, en el dia a dia. I això hem intentat que també, quants més alumnes possibles, que sabien que tenia molt d'èxit, puguin fer-ho, doncs puguin passar per aquesta optativa, en aquest cas...
a primer d'ESO. I després donen el llarg de... També hi ha un tipus d'alumnat, a vegades que també ens trobem amb més capacitats o que es nota que algunes matèries donen una mica més... Tenen més competències, que també s'estem oferint un projecte que és l'Ego League, que en què algunes hores de setmana de les lectives es dediquen a agrupar alumnes a diferents nivells que tenen aquestes capacitats. Així...
més superiors a altres, fan activitats de projectes de robòtica i de més, que després al final de curs hi ha una mena de sessió final a Barcelona a nivell genèric, que l'important més enllà del dia aquell és tot el procés aquest de...
afrontant-se a reptes i situacions diferents, una mica perquè no es vagin quedant en el camí ni per dalt ni per baix, que és l'objectiu que tenim, perquè quan arribin a quart d'ESO, com també ja fa molts anys, també al voltant de 16 o 17 cursos, que tenim el projecte de diferència curricular a quart, al Conecta, per donar aquesta resposta a alumnes que sabem que el batxillerat no serà el seu...
objectiu, però que sí que ens interessa que graduïn, perquè el món de la graduació de Quarre és important, doncs per ajudar i que coneguin una mica l'entorn professional on poden anar-hi, doncs ja portem molts cursos amb l'important col·laboració de l'Ajuntament, que és qui ens suministra les empreses i sempre amb un ventall ampli.
doncs perquè això que sabem que, evidentment, l'institut té batxillerat, però que no només de batxillerat viu l'home, en aquest cas, doncs, els estudis, cadascú s'ha buscat el seu itinerari, la seva via, i per això, doncs, l'orientació que fem a tercer i quart és molt àmplia, i, de fet, molts alumnes, doncs, no tampoc fan batxillerat, sinó que fan cicles, i s'intenta, amb tots els problemes que hi ha, bueno, a vegades, que els cicles, doncs, tenen la seva casuística de places, i més que, i que tampoc hi ha al municipi, doncs, hi ha pocs centres, i també a vegades la comoditat pot fer que alguna família, doncs,
trigui el batxillerat perquè és allò que té la producció més ràpida i més fàcil, però també considerem que l'important és on l'alumne es pugui formar i sentir-se millor i el seu recorregut educatiu i, per tant, fem moltes activitats d'autoria a quart de so enfocades a aquesta idea que trobin el seu camí millor, que pot passar per això, per un cicle, per un batxillerat. També tenim el problema que no fem artístic i, per tant, també sabem que hi ha gruix important d'alumnes que volen fer artístic i, per tant, que han d'anar cap a un altre centre.
I, clar, la fidelització, diguéssim, quants alumnes queden a vegades a fer batxillerat, doncs, últimament és inferior a la que desitjaríem, però també hem de considerar totes aquestes coses casuístiques. La solució fàcil seria dir, mira, venim a fer batxillerat aquí, però vull dir que hi ha altres situacions que són millors, més adequades pels alumnes que no passen pel batxillerat.
Doncs aquest projecte, el projecte Conecta, que també aquí a Ràdio d'Esvern va venir la temporada passada Montse Horta, explicar-nos el projecte Conecta, el programa El Refugi, el magazín de tardes d'aquesta casa, i que en aquest cas també vàrem parlar d'un altre projecte cap dalt aquí a Sant Jus, l'Aprenentatge i Servei, que en aquest cas aquí a Ràdio d'Esvern el coneixem molt bé perquè som també protagonistes, també oferim
els nostres estudis, a aquells alumnes que vulguin, doncs, conèixer una mica tota més el dia a dia d'una ràdio i venen, doncs, a fer servei comunitari, a fer, doncs, aquest APS, alumnes tant del Madre Sacramento com de l'Insanjust, venen a conèixer una mica les instal·lacions de la Ràdio i Projectes
que realment el que fan també és que els alumnes comencin a tenir com un tracte i un contacte real amb el seu entorn. Sí, és el que he dit al principi. Crec que és important que això que sapiguem on estem i que vegin a tercer també hi ha l'optativa de ràdio, que també fa molts anys que s'ofereix i que mantenim a tercer d'ESO per alguns alumnes i també aquesta col·laboració. El xerinture que he dit abans forma part del servei comunitari. Vull dir que el servei comunitari va ser també una...
Una feina important que, en el cas, la Maite Sarasa, que és la que portava el tema fins a aquest curs, ho va aprendre amb molta seriositat i la col·laboració d'entitats i ajuntament va fer que no només triéssim una opció, sinó que els alumnes fessin una activitat perquè donen resposta una mica neguit. Actualment ho porta la Frida, professora d'anglès, que també aquest curs s'ha posat amb el tema i que esperem que segueixi donant els fruits, que estem molt satisfets.
Doncs no sé si hi ha alguna cosa més afegida d'aquest bloc. Passaríem a parlar de batxillerat, tot i que ja més o menys ho comentaves, el fet que al final batxillerat té la limitació que té, que no pots oferir totes les disciplines que t'agradaria oferir per temes d'espai, però en aquest cas...
però sí que fem un esforç que les optatives, que amb el nou decret de batxillerat es van canviar moltes, intentar oferir totes i després en funció del que els alumnes demani, la xifra que demana és molt baixa, no es pot ofertar per un tema d'hores del professorat, però intentem donar resposta a la majoria d'aquests currículums amb moltes varietats de dubtatives.
També m'imagino que el que fa el Departament d'Educació és veure que si hi ha altres centres al voltant que ofereixen aquest tipus de batxillerat, també donar a conèixer aquests alumnes que tenen aquests interessos, aquests altres centres on poden anar a cursar, en aquest cas, l'artístic. Parlem dels batxillerats que ofereix l'Insan Just i quins són aquests trets característics que ofereix el centre.
Els batxillats que oferim són l'Humanístic i Ciències Socials i el Científic, Tecnològic i el batxillat, clar que són dos anys intensos, vull dir que els alumnes viuen el batxillat sobretot amb intensitat, bàsicament el segon, el primer encara està una mica despertant i l'objectiu que tenim és l'ESPAU, perquè més enllà de la formació d'alumnat, està clar que tal com està organitzat el sistema hi ha unes proves finals
quan acaben segon, que són fonamentals per a la majoria de l'alumnat que vol cursar estudis universitaris, i l'objectiu dels centres és preparar-los i formar-los bé, de cara sobretot a aquestes proves i els resultats són excel·lents des de fa molts cursos, la quantitat d'alumnes que gradua és alta i després la que va a l'ESPAU és pràcticament, portem els cursos amb el 100%.
I una mica aquesta és la idea, el centre, també el goig que fa una mica l'equip docent veure com aquests alumnes que s'han arribat a primer d'ESO, petits, joves i amb moltes inquietuds, doncs al final, després de 6 anys, acaben graduant-se i entrant en la vida universitària, doncs és un dels moments claus, jo crec, del...
del procés educatiu del centre, la graduació de segon de batxillerat, amb aquesta idea de recollir els últims fruits d'aquells alumnes que després ja deixes, després d'haver compartit amb ells molts sis cursos, i aquests últims dos intensos, amb un viatge cultural a primer batxillerat, que una mica dona una mica de parèntesi, després la intensitat aquesta de moltes matèries, però amb aquest objectiu clar de l'ESPAU com a referent objectiu.
Doncs Jesús Margarit, director de l'Institut Sant Jus, moltes gràcies per atendre'ns i que vagi molt bé aquest curs 25-26. A vosaltres, moltes gràcies. Bon dia.