Seguim els matins de la Rambla, seguim els matins de la Ràdio d'Esvern. Ara és moment de l'espai de l'entrevista del dia. Avui parlem amb en Daniel Cobo, que és el responsable de Kanji, el bar que hi ha just a sobre de l'emissora, que hi ha l'espai de la Casa de Cultura Kanji n'està. És un bar que molts de nosaltres coneixem, perquè els que són de Sant Just de tota la vida segur que hem pres alguna cerveseta, hem pres algun cafè, veient la posta de sol en aquest bar emblemàtic.
En els últims mesos hi ha hagut canvis, perquè hi ha hagut un canvi en la concessió i ara els responsables, els que hi porten aquest bar, són en Daniel Cobó i el seu equip. Saludem en Daniel, que ja el tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Daniel, bon dia. Molt bones. Com estàs? Molt bon dia. Tot bé, tot bé. Vens de lluny, eh? Sí, bueno, sí, sí, he trigat una cosa... No, no, no. Vens de lluny. Sí, sí.
No, molt bé, aquí a Propet, nosaltres doncs és un bar que frequentem, perquè al final, clar, doncs allò de, ostres, acabes el programa, vas a prendre un cafè, o al matí, no?, quan necessites una mica d'energia, venim a buscar-te un entrepà, i ja ens fas un entrepà, i que també ens va molt bé, doncs, per carregar piles... Una mica d'energia. Pel dia, pel dia, exacte.
Explica'ns una mica aquesta història, perquè estàvem aquí fora de micròfons, m'estaves explicant, jo m'he quedat com en un titular, que serien els germans Kobo. Per què aquest titular? Explica'ns una mica, perquè tot neix d'una il·lusió de dos germans. Correcte, és a dir, era un projecte que teníem sempre en ment, és a dir, un projecte de muntar un negoci, d'agafar un bar, de fer alguna cosa diferent del que fèiem, sempre ens hem dedicat al món de la restauració,
I bé, era un passet més a la nostra vida per ja fer-ho per la nostra via. Llavors, bé, el meu germà petit em va dir, mira, ha sortit aquesta opció, mira, ha presentat a veure què passa, i bé, vam agafar ganji. I molt contents, la veritat, molt contents.
Tu vens del món del màrqueting. Del món del màrqueting et canviés una altra inc, que és el càtering. Jo vaig estudiar màrqueting, però sí que és veritat que vaig començar a estudiar màrqueting. La meva opció primera era la criminologia, però al final vaig dir, bueno, mira, el màrqueting. I mentre estava estudiant, vaig compaginar els meus estudis amb el món del càtering i em va encantar el càtering. És a dir, és un món on pas moltes hores, però tu passes molt bé tenir un equip molt bo. M'ho passava molt bé i, bueno, em vaig enamorar de la restauració
És una pena perquè són moltes hores, però la veritat que compensa. Que bé, que bé. És bonic sentir això perquè a vegades sentim la perfosca de la restauració i també és màgic dir, és un esforç però és gratificant, no? Que això moltes vegades no ho sentim tant i és bonic sentir-ho també de gent que ha treballat tants i tants anys a la restauració com tu, Dani, que ens comentaves, no?
que véns del món del càtering, que havíeu portat també a l'espai de càtering del Montilivi, que és l'estadi del Girona. Com és una experiència de portar espais i càterings tan importants? Perquè al final m'imagino que és una responsabilitat molt gran. Sí, jo treballava per una multinacional, era molt gran, era un equip bastant gran.
És a dir, bé, va ser una experiència perquè el vaig agafar amb 24 anys, era un projecte molt bo i m'ho van oferir i vaig dir, vinga, va, em genso amb tot i agafo aquest projecte i la veritat és que, bé, és una experiència nova, totalment diferent,
Vaig tenir la sort de trobar un molt bon equip. M'ho vaig passar també molt bé portant aquest camp. I, bueno, una passada, la veritat. Em va agradar. Doncs parlàvem d'aquests germans Cobo, que tenien la inquietud, que tenien el desig de muntar un negoci plegats...
i que un dia els surt l'oportunitat d'agafar el bar de Can Ginestar. L'Ajuntament els ofereix l'opció d'agafar aquesta concessió, que recordem que els últims concessionaris van deixar aquest espai a mig tram de la concessió, van fer només dos anys els últims responsables del bar de Can Ginestar,
el nou canginestar, que es deia, en aquest cas es deixa aquesta concessió a mitges, vosaltres l'agafeu a la meitat i ara us queden per davant dos anys segur i després amb l'opció d'allargar un parell d'anys més.
Amb quines expectatives, amb quin enfoc heu arrencat aquest nou repte i aquest kanji que ha obert les portes fa molt poquet de la vostra mà, de fet, a principis d'estiu. Sí.
Bé, la veritat és que aquest bar no s'ha de canviar. És l'eix cultural de Sant Lluís. És a dir, tothom queda a cangi. És a dir, ja està com molt ficat al cap. És un punt de trobada, no? És el punt de trobada de tothom. És a dir, qualsevol persona de Sant Lluís s'hi ha de quedar, queda a cangi. És a dir, no he de canviar res en l'aspecte del públic. M'encanta el públic que tinc. És una zona molt familiar. És una zona on totes les famílies venen amb els nens.
on tothom queda a kanji i venen a disfrutar, a gaudir de kanji. I en aquest cas, vosaltres li heu donat un enfoc una mica més càlid, no?, perquè va ser arribar a posar unes llumetes així com per donar-li un toc una mica més de chill-out, no?, potser. Va ser per obligació, és a dir, el primer dia que vaig agafar kanji,
Va arribar la nit i jo mirava les taules i dic, estan a fosques. I ningú deia res. Estàvem com acostumats a estar i vaig dir, bueno, unes llumetes no quedarà. I la veritat és que m'ho van agrair estar tothom molt content amb les llumetes. És una zona més càlida, més bonica.
I comentàvem una mica aquest esperit, aquest propòsit de fer un menjar, una beguda que no variés massa del que hi ha hagut sempre, és a dir, un format còmode. També, al final, el que comentàvem, el que importa moltes vegades d'aquests espais com el vostre és la calidesa, la comoditat, que la gent estigui a gust.
i acompanyar-ho d'un bon refresc, acompanyar-ho d'un bon pica-pica, però sense moltes complicacions, perquè la gent no busca aquestes complicacions, buscar estar tranquil, gaudir de les vistes, gaudir de la companyia, i en aquest cas, clar, tot i no ser una cosa per complicar-se, és a dir, no buscar grans...
Elaboracions, sí que la gent vol menjar bé i en el vostre cas heu fet un canvi bastant interessant perquè tenim diverses ofertes que ara comentarem, que és el tema del menú del dia, la carta, que es divideix en diversos toms, en diversos espais i també els esmorzars, que ara mateix estem en aquesta franja dels esmorzars.
i explica'ns una mica com s'enfoca això, perquè clar, també li heu de donar el vostre top característic. Correcte, és a dir, el que hem apostat, hem apostat per una cuina nostra, és a dir, nosaltres produïm gairebé tota la carta, és a dir, poques referències són quinta gamma, que són productes ja acabats,
És a dir, inclús les patates braves nostres són nostres, són rentades, tallades, pujades per nosaltres. Les salses ambes són nostres, és una salsa brava una mica més especial, porta tomàquet, porta una mica de salsa barbacoa, picanteta, està molt bona.
I, bé, és una mica diferent, però no en l'aspecte de tapes, perquè no pots inventar res, és a dir, no és un bar d'esperificacions o de coses de cuina d'autor, és un bar típic de poble on volen tapes bones i gaudir, és a dir, pel fet d'això hem decidit, doncs, bé, cuinem nosaltres, que sabem cuinar, i donem un guinyito de cuina nostra.
No, no, totalment, i a més també jo vaig tenir l'oportunitat la setmana passada de provar el vostre menú i em va cridar molt l'atenció també l'empletat, que teniu uns plats molt macos que també heu buscat una mica això, cuidar el detall i cuidar també que el client estigui a gust amb aquests detalls. Correcte, correcte, correcte.
Bé, el menú és un menú especial, diria jo, és un menú molt econòmic, és a dir, vaig barrejar les possibilitats que hi havia antigament amb l'Edu, es feia el plat del dia, els antics concessionaris van, concessors, van fer un menú de quatre primers i quatre segons setmanals, i jo no sabia ben bé què fes i anar per una via o per una altra via...
i vaig dir, mira, al cap i a la fi és un bar de poble, el poble vol sortir, vol menjar, vol menjar bé, i vaig decidir fer un primer, un segon i un postre. Llavors, clar, no tens opció a escollir, però sí que és veritat que és cuina nostra. És a dir, per exemple, avui al menú n'hi ha crema de verdures, fricandó i arròs amb llet. Els tres plats ho fem nosaltres. Llavors, clar, és un bon plat, unes bones racions i molt econòmic. T'entre la baguda i el pa, 11.50.
Però clar, és el que comentàvem, no hi ha opció de triar, però sí que és veritat que com que a Sant Just també tenim una oferta gastronòmica molt àmplia i vosaltres el que permeteu és veure el menú mentalació, el que pot fer el client, la clienta, és mirar les xarxes i dir, mira, avui em ve de gust el menú que està oferint Canji. Doncs me'n vaig cap a Canji, menjo el menú i ja està. I així també sense complicacions i pots buscar l'opció. Perquè també et dic una cosa, jo soc molt indecis i a mi em costa molt.
Sí. I a vegades això també et passa, no?, que estàs indecis i dius, ja, ara no sé què triar. I si no tens què triar, és a dir, que has d'anar pinyol, doncs és més fàcil també, no? Sí, sí, i tant. I també hi ha l'opció de mig menú, oi? Mig menú és un primer i un postre, o un segon i un postre, correcte. Sí, sí, el primer i postre són 9 euros, em sembla, i el segon i postre són 10.
Sí, sí. Hi ha molta gent que el que fa és, oi, hi ha molta menjar, el que faig és, em porto el primer a casa, un soparé. Per exemple, avui molta gent m'ha dit, escolta, em porto la crema de verdures, un sopo i em menjo l'àfrican d'avui.
Home, és que fricando teus està boníssim. A mi m'encanta plat de casa, és un plat tradicional català i, home, i tant i tant ben fet. Ben fet, està molt bo, o sigui que segur que us quedarà de conya, perquè a vegades, el que comentàvem els oients, quan vas a buscar l'entrepà, quan vas...
Sents la flaire, sents el moviment, que això també és xulo, no?, que veure, doncs, que és una cuina petita, perquè hem de reconèixer que és una cuina petita, és un espai limitat, Dani, però li esteu traient bastant de partit. Heu fet algun canvi a la cuina? Alguna restructuració? No, no es pot fer canvi, és a dir, a cap llarg de fi el que està, està, i llavors, doncs, és, bueno, pensar, pensar, pensar, fins a trobar la manera de donar el canvi aquest.
Una mica tetris, no? Clar, sí. Anar estructurant-te una mica per dir, doncs mira, aquí fem això, aquí fem l'altre. Teniu el forn que també us permet fer el pa al moment, no? Allò de dir, ostres, doncs fem el pa, les pastes, perquè també comentem que ara esteu tornant a introduir aquestes pastes als esmorzars. Vull dir que d'alguna manera, doncs, amb aquesta arrencada de curs també us està permetent arrencar una mica de nou el ritme del bar. Correcte.
Sí, sí, vam treure, bueno, quan vam començar, tenia els esborçats amb dónuts, croissants, i tot això, el que t'he dit abans, a cap i a la fi es quedaven allà, m'ho menjava jo, això no és bo per mi, vaig dir, bueno, estreiem, i ara tornem a arrencar, perquè ja sí que es mou bastanta més gent ara.
I pel que fa als horaris, recordem una mica els horaris als nostres oients, Dani, perquè ara mateix esteu tancant els dilluns, tot i que teniu previsió de, potser, obrir més endavant, obrir cap al març i abril, també fent un balanç que Sant Just a vegades els dilluns té una manca de bars. Clar, és el que hem parlat. És a dir, estàvem molt acostumats al poble que el bar de la Casa de Cultura estigués obert tots els dies, a dilluns i a diumenge.
Llavors sí que és veritat que m'ha vingut molt bé tancar dilluns per un tema d'operativa. Llavors la meva idea és obrir tots els dies perquè molta gent ho demana. Però això que he comentat abans, obrir dilluns no és tan fàcil perquè molts bars de Sant Just tancar dilluns. Llavors, clar, si obro jo dilluns i estic jo sol, potser necessito dos cambrers o tres cambrers. Però la meva idea és obrir tots els dies.
I els horaris que feu ara, quins són? Ara a dilluns tanquem i fem de 9 del dematí a 11 de la nit, de dilluns a divendres, dissabte i diumenge de 10 del dematí a 11 de la nit. Parlem de cuina, és a dir, la sala normalment fins a les 12 estem oberts.
Perfecte, perfecte, perfecte. Molt bé, o sigui que teniu un horari bastant ininterromput de cuina. Vull dir que podem anar a fer un entrepà, per exemple, a les 3 de la tarda, a les 4. I tant, i tant. Molt bé. Doncs perfecte. Sí que comentar que l'horari dels menús deu ser un en concret. M'imagino que deu començar cap a la 1. De 1 a 3 i mitja, sí, correcte. Això també està bé comentar-ho, que els menús són de dilluns a divendres, o en aquest cas de dimarts a divendres, i els caps de setmana oferiu la carta. Correcte.
Molt bé, doncs per anar tancant una mica tota aquesta entrevista, Dani, res, algun desig, alguna cosa que vulguis dir a l'audiència, a la gent que ens estigui escoltant, és una responsabilitat, com comentàvem, el fet de tenir aquest bar, que és un bar que tots ens estimem molt per l'espai, per tot, però si poguessis dir alguna cosa a la clientela, què seria?
De fet, és el que t'he comentat, que gràcies pel feedback que m'ha arribat a tothom estan, o és que m'ha arribat a mi, molt contents. Jo estic molt content que estiguin contents a cap lliure de la fi, és a dir, em fa molta il·lusió perquè és un projecte nou, li poses molta il·lusió
I clar, si no reps aquest feedback, doncs no és el mateix. I la veritat és que estic encantat amb el poble. Pel que fa a les activitats, a la cultura s'enjustenca, esteu disposats també a solir el repte i a participar activament? Perquè això també és una cosa que... Aquí passen moltes coses. Passa Festa Major, passa Sant Jordi, passa d'aquí molt poquet la Diada Castellera. Vull dir, esteu també conscienciats amb això? I tant, i tant que estigui. Sí, sí.
És que és molt important, perquè al final també el que vol la ciutadania és un bar també, un comerç que es comprometi amb la vida del poble, no? Correcte, sí, sí. Molt bé, doncs Dani, una abraçada molt gran, moltes gràcies. D'aquí no res, comenceu amb el menú del dia, ara esteu encara m'esmorzats, o sigui que et deixo fer, Daniel Kobo, responsable del restaurant-bar, en aquest cas, de Kanji, que està aquí dalt, just a la Casa de Cultura. Una abraçada, cuida't. Gràcies. Adéu. Adéu.