Escolta's la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
Són ara mateix les 11 i 13 minuts, esteu escoltant la Rambla,
el magazine de matins de Ràdio Desvern al 98.1 FM
i també en streaming a radiodesvern.com.
Comencem la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia
que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora.
Avui tenim de convidada la família Rey de Sant Just,
propietària dels Forms de Patxabatam,
que aquest any celebren el 60è aniversari.
Saludem el Llorenz Rey, l'actual gerent i qui està al capdavant del negoci,
i també els seus dos fills, l'Oriol i la Núria Rey,
que de moment sembla ser que seguiran amb la tradició familiar.
Què tal, com esteu? Molt bon dia als tres.
Possiblement no hi hagi Sant Justenco o Sant Justenca
que no hagi entrat en algun dels establiments xabata,
a provar algun cafè, entrepà o alguna pasta, algun dolç.
Llorenz, com s'aconsegueix mantenir el negoci durant sis dècades,
amb bona reputació?
Suposo, amb una mica d'inconsciència.
Què vol dir? Home, inconsciència no.
Què vol dir inconsciència?
No, perquè si hagués sigut més assenyat
ja hagués plegat com els altres.
Només aclariré una cosa.
El negoci fa 60 anys que està a Sant Just.
Prèviament els meus pares ja eren fornès a Avià, a Berga,
a la Corriu...
El que fa són 60 anys que van adquirir un forn
que ja estava establert aquí a Sant Just perquè ja era previ també.
En dos anys fem el centenari.
D'aquí dos anys farà els 100 anys que es va iniciar el meu pas
i ja ha començat a fer...
Ostres, clar, per tant, els 60 anys queda reduït aquí a Sant Just.
Els 100 anys són els que la família reia està en aquest forn a Sant Just.
60.
Uau, quina efemèria.
El centenari de...
Quina edat tenies tu, Llorenç, quan es va...?
Jo vaig néixer, que els meus pares portaven dos anys aquí.
La meva germana va néixer quan estava encara a Berga
i va venir cap aquí amb tres anys
i jo vaig néixer que els meus pares ja feia dos anys que estaven aquí a Sant Just.
I quan va ser que tu vas agafar, com si diguéssim...
El 92.
El 92 va ser quan jo...
O sigui, el que jo he fet aquest any amb els meus fills
és el que va fer el meu pare amb mi l'any 92.
Ara m'ha tocat uns quants anys,
ara és quan ja els hi passo el testimoni amb ells perquè continuïn.
Molt bé.
La primera botiga de Sant Just de les que hi ha ara actualment...
Bona Vista 1.
Sí, sí.
Allà és on vaig néixer i és el primer forn.
Hi havia un forn que era Calmes Clans
que era prèvia a la Guerra Civil.
A la Guerra Civil li va caure una bomba, es va destruir,
van haver-hi accidentats i tal.
Es va tornar a refer i després, en l'any 69,
es va tornar a enderrocar per fer la divisió que hi ha actualment.
Allà va ser el primer forn on vam estar.
Núria i Oriol, segur que entenc llavors la quarta generació,
si estem parlant del Vasavi, la quarta generació,
el futur de Xevata.
Vostè veu-se aquí i ho teniu ja de forma molt clara
amb el negoci familiar, no?
De moment sembla que sí, sí.
Fa uns anys no massa, un o dos anys no ho haguéssim dit,
menys els dos.
La Núria potser sí que tenia més clar que jo.
Jo no apuntava ni molt menys a seguir amb el negoci,
però voltes que donava la vida i al final em van donar la possibilitat,
quan la Núria semblava que ho anava agafada,
si jo volia també sumar-me al negoci o no,
jo em dedicava més a la part de fotografia,
i em van dir si volia entrar més simplement a donar
com a recolzament, a la part de marketing,
a la part de creació de contingut,
o si em volia també entrar més ja com a propietari
i doncs endonsar-me tot el marron que també suposa
i involucrar-me més.
I així que sí, ara farà que sis mesos, vuit mesos.
Jo al març vaig entrar i la Núria l'abril o el maig?
No, tu al febrer i jo al març.
Això, febrer i març.
Sí, o sigui, jo sí que sempre ho havia tingut ja més clar,
jo ja havia estudiat ADE, jo ja m'havia anat al Carri Llan cap aquí,
però sí que, bueno, mon pare ja des del principi em va dir
ves fora, treballa fora, viu l'experiència a fora
i després vina amb idees fresques.
O sigui, si no vols venir, tampoc passa res.
O sigui, això sempre ens ho va dir, en plan que si fos per ell
que no ho haguéssim agafat, o sigui.
Però sí que, va dir, ves fora i aprens.
I això ho agraeixo moltíssim, o sigui,
he pogut tenir una visió d'aquests anys de treballar
per altres empreses des del món més corporatiu,
a la startup, a una empresa més de restauració,
i llavors, doncs ara, venir aquí amb totes aquestes idees.
Va ser una mica el desembre de l'any passat
on vam prendre la decisió
i jo encara vaig tenir dos mesos més amb la meva feina prèvia
de preavís i tot, i sí que ara portem des del març
que estem 100% els tres,
els primers mesos han sigut molt d'adaptació,
al final, entres primer amb unes idees,
després vas veient on encaixem cadascun,
a on, quines coses podem aportar
i per on ens encaixa més el rol del que hem d'anar fent.
I jo crec que ara des de l'estiu ja tenim una mica més clar
la idea de què és el que agafa cadascú i per on anem tirant.
En el teu cas, Núria, de quina part t'encarregaràs del negoci?
Jo més la part de finances, sobretot,
i una mica el control de tot això.
I tu, Oriol, més la part de màrqueting?
Jo també la part de màrqueting,
que inclou més des de la part de xarxes,
a la creació de la web, que estem renovant-la ara.
També la part més de disseny de nous productes.
Ara també hem tret nous productes que són els lattes,
els matges, els xais, els moques.
També estem dissenyant ara nous productes de pastisseria,
nous productes d'entrepans.
Tota aquesta part, la part més d'innovació,
la inicio i després ja parlem una mica amb la Núria
des del punt de vista més financer,
el que ens podem permetre o el que no.
La meva part amb la part més d'experiència de fleca
del que és possible fer o del que no és possible fer.
Al final hem creat un bon equip entre els tres.
Cadascú porta el seu granet de sorra,
el meu pare porta més d'un granet,
cadascú porta els seus coneixements
i estem començant a fer una bona dinàmica.
Llorenç, tu els veus preparats? Com els veus?
Estàs tranquil amb el relleu?
Sí, molt més preparats del que estava jo
en el moment que ho vaig agafar.
És una aventura.
Cadascú s'ha d'adaptar als seus canvis
i a mi els he de deixar que no dic que s'equivoquin
sinó que estiguis...
Jo vaig tenir la gran sort que el meu pare
em va donar una grandíssima llibertat.
Quan em va dir si vols el negoci te'l quedes
i va ser que te'l quedes amb totes les conseqüències.
Fes el que vulguis.
Moltes vegades la gent diu que no hi ha relleu regeneracional
perquè la gent no vol deixar...
Llavors, clar, no hi haurà canvis a partir d'aquí.
Tu dones la teva opinió i si et fan cas bé,
i si no, doncs també ja està.
Però sí, sí, els veig tot el ben preparats.
L'avi no volia que muntessis cafeteries.
Bueno, tracta.
El meu pare deia no, una cafeteria no,
però tampoc...
Però no em deia no ho facis, deia
la meva opinió és que no ho facis.
Doncs ara hi haurà altres canvis que et diran això
i la meva opinió és que no ho facis,
però si ho vols fer-ho, doncs fes-ho.
Perquè si no, ningú voldria continuar el negoci.
Has de saber apartar-te i deixar que vinguin els de darrere i facin.
Tu t'has deixat un marge per seguir recolzant-los.
Vols moure fitxa i sortir del panorama ja?
El que passa és que no.
El cert és que, d'alguna manera,
el meu pla és que aquest any ja desapareixi
pràcticament del que són les botigues
i centrar-me en el que és només la part de fàbrica
i la part de produir allò que necessiten les botigues i tal.
Com que ho tinc separat d'alguna manera,
i és aquests set o vuit anys,
fins que em toqui a mi la jubilació,
que després quan els diré ara ja teniu les botigues,
si voleu la fàbrica us la quedeu també,
i si no, ja fareu el que sigui i tal.
Està separat.
Però si les botigues el que patec ja és a partir d'aquest estiu,
a partir d'aquest cap d'any ja
fer altres parts definitiu i ser-hi el mínim possible.
Núria i Oriol,
com ha estat el vostre vincle amb Txevata des que vau néixer?
Què us ha lligat?
Hi heu estat ajudant d'alguna forma?
Com ha estat el vostre vincle?
Tota la vida, al final, ja des de petits anàvem a la botiga
i casa meva àvia és la botiga de l'àvia.
Tot va relacionat.
I després, quan vam tenir els 16 anys,
ja vam començar a treballar a les botigues
i treballàvem els caps de setmana, festius,
els estius també hi érem.
Llavors, des que es va poder,
mentre vam estar estudiant fins que vam acabar els estudis universitaris,
doncs era com el que ens donava.
Això ens va permetre, per una part, tenir llibertat de...
Bueno, teníem la facilitat de dir si tinc exames,
doncs puc demanar i puc anar a treballar,
però si a vegades feia falta i em trucaven i et deien
i un dimarts pots, també anaves.
Llavors, sempre hem tingut una mica aquest lligam d'anar fent.
Sí que podíem...
Almenys en el meu cas, els últims anys sí que a mi va ser
els que més potser m'havia distanciat,
però per al final tenia una altra feina i altres coses,
però anàvem a les botigues
i no perds la relació.
Sí, el mateix em passa a mi.
Realment, la feina la tens a l'època de l'adolescència,
que és...
També crec que ens va donar molt bé els dos per ensenyar
responsabilitat econòmica pròpia,
de dir, a partir dels 15-16 anys ens van dir
ja ni pagues ni res, ara si voleu uns diners,
aneu a treballar, com s'ha fet tota la vida.
I jo sí que a partir dels 18
em va donar la possibilitat de treballar més a l'obrador,
a vegades fent els transports de fàbrica,
amb les furgonetes i tal,
perquè així també vaig poder veure
una part diferent del negoci i part de les botigues.
Però si jo sempre també el que m'havia agradat més
era la part de cafeteria i la part de...
sobretot fer els cafès,
que per això també m'encarrego molt jo ara
de fer les formacions, que està molt bé.
També és curiós veure com,
depenent dels camí en el segon dia,
em van formar a mi,
ara estic fent jo les formacions a les que enten,
i algunes encara estan,
és gràcies a fer el canvi aquest del...
que vas dient al jefe,
el jefe qui és?
No sé que sigui la meva àvia,
que depèn de com encara fan referència a l'àvia.
La gran jefa, no?
Encara hi ha dubtes una mica d'això,
de quan parlen del jefe o el mànager o no sé què,
no saben encara a qui es refereixen.
Però sí, no mal no,
si portem anys ja treballant i no,
i també no mateix, jo em vaig anar distanciant
potser els darrers dos, tres anys,
per no mateix, per pròpia carrera professional,
que com que ja tens una altra feina,
no pots anar tant a les botigues.
No, i quan ets petit, eren petits,
i potser eren les mones i anaves
i sempre recordo un any
que vam haver d'anar a treure els reis
de dintre dels...
vam tornar de la cabalgata i vam haver d'anar
a treure els reis de dintre
perquè no havíem fermentat els torteis
i vam estar obrint els...
perquè només teníem els reis i les faves comptats
i llavors havíem d'anar rescatant-los de dintre
per poder fer noves d'això i llavors,
al llarg dels anys sempre has tingut el lligam aquest
de relació amb el negoci,
ja fos més treballant o més de
necessito ajuda o amb les coques de Sant Joan,
sempre hi ha moments on tens el...
la feina que hem anat a donar al cop de mà.
Llorenç, ara que estàs aquí amb els teus fills al davant,
quina és la part més dura del negoci?
La gestió de personal.
Sí? Ostres!
La gestió de personal?
Sí.
Perquè sempre hi ha molt moviment o...?
Tens un problema i és que el problema és que
tens que servir sí o sí.
Aleshores...
i a les botigues no tant,
a les botigues no tant,
perquè al final tens moltes venedoses o venedors
que es poden substituir entre ells,
però sobretot a la fàbrica,
tens que l'únic tonto que sap fer tots els papers de l'auca
ets tu.
Vull dir, els de més un és forner, l'altre és pastisser,
l'altre fa brioixeria, l'altre és repartidor,
però si falla algú l'has de cobrir sí o sí.
No tens excusa.
Tu tens que servir tot aquell gènere o a les 7 del dematí
i t'he d'estar a les 7 del dematí.
Això et genera una pressió sempre de...
d'estar sempre de guàrdia per si hi ha alguna emergència.
La gestió aquesta de tot el personal,
que això funcioni i tal,
per mi és la part més desagradable del negoci.
Clar.
És una pregunta general que s'ha diversificat,
el producte de xebata al llarg dels anys,
al llarg de les dècades.
Vèiem que es va introduir el tema de les cafeteries
o últimament, als últims mesos,
si hi heu introduït alguns canvis o novetats.
Sí, va ser sobretot als meus avis.
L'avi va començar que només feia pa
i la meva àvia era la que volia pastisseria.
Per exemple, a Itàlia el meu avi ja li va dir
si tu vols molt bé et busques un pastisser que t'ho faci,
però jo mai aprendré.
L'avi va diversificar la pastisseria i aquestes coses.
Quan va entrar ell va portar sobretot la part de cafeteria,
però potser no es coneix més els inicis,
però potser ara ja sent més fleca
amb una part de cafeteria.
Avui en dia, quan ho hem agafat nosaltres,
és sobretot la pastisseria amb una part més de fleca.
Nosaltres volem donar molt més aquest impuls
a la part de cafeteria.
Hem volgut portar innovacions com el match, el xai.
Ara estem desenvolupant nous entrepans.
Volem potenciar molt la part aquesta de cafeteria
però tampoc sense oblidar les arrels de la part de fleca.
Ho hem anat parlant amb ell i també de desenvolupar nous pans.
Portar una mica, intentar innovar amb el que tenim,
però sí que a nosaltres ens tira més la part de cafeteria
probablement perquè és on hem estat de petits.
Ell estava de petita al forn amassant,
nosaltres hem estat a les botigues despatxant.
Llavors al final és el que coneixes més.
A final, tant la Núria com jo hem sigut consumidors de cafeteries.
Els dos som d'anar a treballar a cafeteries,
ens agrada veure una cafeteria com està decorada,
quin producte tenen, com fan el servei.
Qualsevol cafeteria és una cosa que ens hi fixem.
Aleshores, això ha fet fomentar la nostra obsessió per a les cafeteries
i per dir que volem impulsar millor aquesta part.
Al final, és important per això que hem entrat nosaltres tot ara,
perquè quan tens tanta feina, tant d'obrador com de botigues,
de gestió personal, de productes, costa molt portar-ho tot al 100%.
Per tant, crec que és important aquesta diversificació
en què hem fet de roles per intentar poder portar tot
a un nivell una miqueta superior del que teníem fins ara.
Com heu après l'ofici?
Ha estat a base de formacions, a base de veure també el vostre pare,
això que comenteu, d'estar ja des de petits per les botigues,
per les cafeteries?
Sí, i això sempre m'ha cridat l'atenció.
Jo soc molt... quan estava estudiant i tenia que donar una classe particular,
doncs me'n vaig a aquesta cafeteria o a l'altra,
anar-hi, anar observant i és una cosa que...
Suposo que també d'anar amb ell, perquè anàvem amb ell,
anàvem de viatge i ens fixàvem en les cafeteries.
Hi haurà gent que s'anirà de viatge i s'hi fixaran en una altra cosa.
Nosaltres anem a un lloc de viatge i t'hi fixes amb les cafeteries o amb els forns.
I suposo que al final és herència d'anar amb ell
i que ells s'hi fixés i ens ho ensenyés i nosaltres hem anat aprenent.
Llavors, és una mica el que hem anat mastegant tota la vida
i al final volguis que no se't va quedant, va fent foradet i se't va quedant
i et vas acostumant a aquestes coses.
Us agradaria donar-li un nou impuls o, per exemple, obrir nous establiments
fora de Sant Just? No sé si n'hi ha algun ara fora de...
Tenim les Plugues i Sant Joan d'Espai.
Sant Joan d'Espai.
Són converses que sempre tenim,
tot i que és important també entendre que tant la Núria com jo
vam arribar els dos sense saber massa.
O sigui, fins que no t'hi poses amb les mans a l'obra, no saps el que et trobaràs.
I els dos vam venir amb moltes idees de fer expansions i aportar-nos idees.
I no portem encara ni un any al negoci i amb el que ja tenim
ja ens sentim que estem allò sobrepassats de voltes
amb totes les coses que s'han de fer i s'han de millorar,
però simplement entendre bé com funcionen les dinàmiques
o canviar la dinàmica si no està funcionant.
I només per tu que posa a terra
ja n'estarem encanant potser un o dos anys més.
Sí que una expansió de cada fora de Sant Just
ens faria molta il·lusió i ho parlem des de fa temps.
No sabem massa bé cap on tirarem fins que no haguem...
No volem abandonar Sant Just fins que no sentim
que hem fet una bona feina i que està cobert el que sabia estar cobert.
Sí, és per fer volar coloms els tres.
Ens reunim i és fàcil fer volar coloms amb productes,
packagings, idees diferents,
però primer volem donar, sobretot al poble de Sant Just,
un bon producte, un bon servei
i a partir d'allà quan sentim que hem fet una bona feina aquí
ens comencem a plantejar, potser marxar a un altre lloc
i ferir aquests altres serveis a altres llocs.
Però mai sense oblidar que som de Sant Just.
Exacte.
Clar, vull dir, la Mercat Xabata és de Sant Just.
És de Sant Just, per tant, escolta'm.
Hi ha una sensació, està aquí.
Hauríeu de triar un establiment dels que hi ha aquí a Sant Just
que us quedaríeu.
Aquest serien cadascun un diferent.
Sí, sí, sí.
Tu, Oriol, en el teu cas?
Clar, jo per mi potser més evident és Ramon i Cajal,
que és el que està al costat de passar a pau,
però perquè jo vaig treballar més de petit.
Des dels 16 anys fins als 20 i escaig vaig treballant quasi sempre allà.
Les meves formacions, tot el que jo vaig aprendre va ser en aquella botiga
que potser és el que té més trànsit de gent.
Sempre és el que li he tingut més carinyo per això.
Però sí, jo diria que és la meva preferida,
no tant perquè hi hagi més o menys gent,
sinó perquè és on jo vaig aprendre a fer les meves coses.
En el teu cas, Núria?
Jo m'aniria de Sant Just a Torreblanca, que és la que tenim,
però una mica per la mateixa,
perquè on més temps vaig passar quan hi treballava era allà.
A més, teníem un local molt petitet
i jo vaig ser la que va veure el local gran
i li vaig dir a mon pare,
ostres, hem d'agafar aquest local.
I el vam agafar i ara tenim una botiga que fa goig
i me la sento com molt meva,
perquè és com quan jo vaig veure el local
i li vaig comentar, escolta, l'hem d'agafar
i és com la botiga que més estima, l'hi tinc,
en aquest sentit.
Però al final tot està agradant.
Però sí que si dius, he d'escollir una,
probablement seria aquesta.
Molt bé.
Llorenç, tenim bastant assegurat el relleu,
jo crec que pot estar...
Almenys les coses clares les tenen.
Sí, per això ho dic.
Ho tenim tots molt clar,
jo vull fer coses i jo que els hi vull deixar fer.
Per tant, ho tenim tots molt clar.
Molt bé.
A més, hem vist que també li heu donat un impuls
al tema de les xarxes socials
i això també fer difusió d'aquestes novetats
que aneu implementant amb els productes
i horaris i tot plegat.
Sí, ho estem intentant almenys.
Fins ara ho havíem estat portant
amb una empresa de publicitat que estava aquí a Sant Just,
que ens donaven un cop de mà quan...
Fins que jo no havia entrat xavata,
però amb altres coses de la feina
mai li donava l'esforç que es mereixia les xarxes
i ens van estar ajudant aquesta altra empresa
que ens va anar molt bé.
I ara fa poc, literalment aquest mes,
els hi vaig dir que ara ja estava jo aquí arrelat
i que ja podia agafar jo el relleu del tema xarxes.
Sí que tenim ganes d'impulsar-les quan s'ha...
Bé, sobretot amb el tema de les xarxes
que poden ser una molt bona eina,
però al mateix temps són molt difícils
de saber utilitzar i saber agir
amb la prou velocitat a la qual s'adapten i canvien.
Sí, estem intentant impulsar-les,
també esperem quan puguem renovar la web,
també amb les xarxes donar-li visió a aquesta web nova.
És això, és, al final, portar el negoci,
una actualització com la que al meu pare
potser li va fer fa deu o quinze anys
quan tenia encara tota les ganes,
tota l'esforç per fer-ho
i amb aquests anys que ha anat ja,
potser anant perdent aquesta tirada,
doncs la Núria i jo agafem el relleu
per poder-li tornar a fer aquest rellençament.
25.
Tu vas tenir uns deu anys d'extensió
i aquí ballant dades.
Tenia 25 anys quan vas crear Xavata.
No, exacte.
És molt senzill.
Jo sempre dic que de l'única botiga
que me'n recordo de quan es va obrir
era la botiga de les clubes
perquè ja era la primera cafeteria,
la primera botiga Xavata
i clar, s'inegurava la botiga
i ja estava la botiga acabada,
estava tot fet,
el personal contractat,
però tenia que néixer l'Oriol.
Estava ja sortida de contes,
no sé, quan neixi l'Oriol,
al cap d'una setmana obriran la botiga.
L'Oriol neixia el dia 11
i el dia 18 s'inegurava la botiga.
Per això és molt fàcil de recordar.
La primera Xavata té una setmana menys que l'Oriol.
És així de fàcil de recordar.
Per això t'he dit els 25.
A més, no et sabria dir quin any era una cosa,
però aquesta és fàcil de recordar.
Ja per acabar, la gent de l'Oriol,
la Núria,
la Xavata,
la Núria és molt fàcil de recordar.
Ja per acabar, la gent de Sant Just,
què és el que més consumeix a Xavata?
Què és?
Us compra pa, us compren entrepans,
us compren dolços...
Cosina de xocolata, 100%.
La cosina de xocolata,
és el que més he sentit bé parlar de les nostres productes,
seguríssim.
El cafè llet...
En general és tot el relacionat amb cafèteria,
a l'Anna i a les seures. Tota la part aquesta.
Doncs escolteu-me, Llorenç, Oriol, Núria, un plaer tenir-vos aquí a Ràdio Desvern,
que vagi molt bé, molta força amb aquest nou impuls i relleu a Txevata,
que recordem d'aquí dos anys farà ja el centenari, per tant, un comerç molt emblemàtic.
I res, ànims, Llorenç, amb aquest relleu, que queda una època,
encara per fer aquest traspàs, però a poc a poc. Que vagi bé, moltes gràcies.