Doncs seguim el magazín d'aquesta casa, seguim a la Rambla i ara és moment de l'entrevista del dia i com fem cada dia en aquesta mateixa hora, en aquest mateix espai, doncs entrevistem aquelles persones que d'alguna manera formen part activa del teixit del nostre municipi a llarg.
D'aquest mes de novembre, els dilluns i els divendres, els dediquem a aturar-nos a posar focus a l'educació en el nostre poble. Avui, els protagonistes, les protagonistes, venen de l'Escola Montseny. És l'equip directiu de l'Escola Montseny que ha patit modificacions.
al llarg d'aquest curs que ha iniciat fa un parell de mesos. Estem parlant de la seva directora, Cristina Chamorro, la cap d'estudis, Esther Jiménez, i també la Mireia Font, la secretària del centre. Bon dia, com esteu? Bon dia. Benvingudes al programa. Moltes gràcies. Avui volem parlar una mica d'aquesta transició, d'aquest canvi que ha sofert el centre al llarg d'aquest primer trimestre del 2025-26,
I res, també parlar una mica d'aquest relleu, no?, la direcció d'Anna Sabater, que era, doncs, fins al curs passat, que ara passa, doncs, a les mans de Cristina Chamorro. Explicau-nos una mica aquesta transició, doncs, per començar l'entrevista.
Bé, doncs com bé has dit, l'Anna es va jubilar i s'havia de fer una transició i vam aprofitar que jo ja era membre de l'antic equip directiu i ha sigut com una transició molt natural. En aquest procés m'acompanyen l'Ester i la Mireia, com bé has dit, la cap d'estudis i la secretària,
Aquestes dues persones són noves al centre, però he de dir que entre les tres som un equip que combinem trajectòries diferents però alhora molt paral·leles durant aquest temps que fa que ens coneixem. A més, és que convertim una mateixa convicció i és que l'escola pública és el motor de cohesió i d'oportunitats del nostre poble.
Aleshores, nosaltres hem pensat en com podem anar transformant aquesta escola que creiem que és important posar en valor el paper fonamental de l'infant com a eix de l'aprenentatge.
I hem pensat que hi ha uns espais que l'infant necessita per aprendre, per donar-li sentit, perquè tot tingui una mica de pes en l'aprenentatge de tots.
I nosaltres el que volem fer és això, començant transformant tres espais que l'escola ja tenia, que potser estaven una mica, no apartats, no diríem apartats, però potser infravalorats, que nosaltres pensem que li podíem donar un sentit.
I hem pensat en transformar una aula que teníem, l'antic laboratori, que tothom se'n recorda, no?, amb les pipetes i el vas aquest de precipitats, el típic laboratori que tu tenies a l'escola o a l'institut, doncs aquest el volem transformar en una sala de natura.
i comptem amb la col·laboració del Lab 06, que ens ajudarà en aquest procés, perquè nosaltres creiem que aquest procés de transformació és important, però sempre amb ajuda i col·laboració dels experts. No és en si, el si per si, anem a transformar, sinó anem a transformar amb pes i amb...
amb seny. I després tenim l'aula Steam, que li diem així, que és amb la col·laboració del CityLab de Cornellà, i del nostre tenim un mentor digital que ens ajuda també en aquest procés, que és el Francesc, Francesc Raga.
I per últim, sí que tenim un altre espai que també l'any passat l'Ajuntament ens va ajudar també a transformar-lo físicament, que és l'antiga sala de plàstica, nosaltres li volem dir l'atelier d'art. El que hem fet és una col·laboració amb el Carrau Blau, perquè el Carrau és una entitat molt important en el poble,
Aleshores ens hem arrelat amb aquesta entitat i creiem que aquesta col·laboració està sent molt important
ja que volem que la nostra escola sigui com un punt de trobada de tothom, un centre obert, un centre viu i connectat amb el nostre entorn. Hem fet una formació amb ells i la continuem fent, que ara després us explicarà les meves companyes, i creiem que és important aquesta col·laboració amb aquesta entitat tan important de Sant Just. Hi ha tanta experiència.
Totalment, sí, sí. Al final Carreau Blau és un segell de qualitat i també d'un bagatge de molts i molts anys en el nostre poble. Avui estem parlant, com dèiem, amb l'equip directiu de l'escola Montseny. Ens parlaven d'aquesta transició de seguir aquesta línia continuada de l'equip directiu anterior.
També una frase destacada que em comentaven abans a fora de micròfons, el fet de fer un espai consensuat perquè l'espai genera aprenentatge i el fet de vincular famílies, natura, alumnes, amb aquest espai atelier, amb aquest espai natura, aquestes qüestions que han començat a sorgir aquí en aquest primer tram de l'entrevista d'avui.
Seguim parlant de més cosetes, seguim parlant una mica d'aquests reptes principals que heu identificat en l'educació dels propers anys i també en aquest model que voleu que segueixi l'escola Montseny.
Doncs mira, a la nostra escola, per fer aquesta transformació, hem de repensar, transformar aquest espai seguint com uns patrons i que els hem anomenat explorem, repensem i transformem. En cada moment passen unes coses diferents. Quan hem explorat, això clar, tot el claustre ha estat present en aquesta formació, com deia la Cristina,
I també tenim uns grups de treball, que són els dijous al migdia, on ens hem dividit en tres grups. El grup de l'atelier, el grup de natura i el grup d'estim. I de totes les comunitats formen part d'aquests grups. Llavors, en aquest grup comencem a explorar. Aquí és la fase més d'observació, de la descobertat activa de què volem que passi en aquest espai, com es poden moure els infants, com funcionaria millor, què ens diuen que volen...
i al final en cada espai has de crear allò que l'infant necessita. Després també vas a detectar què passa i quines millores poden tenir si aquest espai es modifica. És el moment d'interpretar bàsicament l'espai. Després passem al repensem, que és la mirada crítica, on realment ens preguntem què volem d'aquests espais, tant juntament els docents amb els infants.
Moltes vegades els infants t'estan dient que volen que passin els seus espais per aprendre, perquè, com ha dit la Cristina, el que volem és que l'infant sigui protagonista del seu aprenentatge, tenint en compte els diferents ritmes d'aprenentatge. Llavors, si l'espai està preparat, és fonamental perquè això passi.
amb l'ajuda i l'acompanyament totalment del docent. I ara, després de l'explorem, del repensem que ens està ajudant el Carrau, passem al transformem, que és en el moment, la fase que estem ara, en el de la transformació. És el pas cap a l'acció, cap a reorganitzar, modifiquem i donem vida als espais perquè puguin ser veritables agents educadors. Aquells que moltes vegades s'han anomenat el tercer mestre,
perquè és el que és capaç de donar o provocar un aprenentatge per si mateix. Tot això sempre tenint en compte el benestar emocional, els infants, el ritme, pensem que actualment les escoles estan plenes de diversitats.
que tenim el disseny de l'aprenentatge, el disseny universal de l'aprenentatge, que una de les coses són les barreres, tant físiques com cognitives de l'aprendre, que això també ara la Mireia us explicarà una miqueta més. Però bàsicament, quan vas a transformar l'espai, ens hem de focalitzar en aquests tres moments per poder donar un alt rendiment de l'espai i que ens ajudi, sobretot, a generar l'aprenentatge individual i col·lectiu.
Doncs t'agafo la paraula, anem a abordar aquest tema i la pregunta va per aquí, relacionada a l'atenció a la diversitat. Anar amb necessitat, suport, reptes lingüístics... Com es treballa tot això? Perquè el vostre projecte educatiu també ho destaca com un eix fonamental. Com abordeu l'atenció a la diversitat?
Un dels aspectes que volem millorar és l'espai, perquè pensem que tant els espais extres, que serien aquestes aules, com el propi espai, que hi ha moltes aules ja estan en diversificacions de propostes, és un moment en què l'infant pot anar autònomament aprenent i amb l'acompanyament dels altres infants i del docent.
És a dir, encara que no tinguis diversitat, tothom aprèn de diferent manera. I s'aprèn molt millor si on estàs et sents bé.
Sí, això jo crec que és una cosa que s'està implementant molt ara, d'uns anys cap aquí, també seguint un model de l'educació i de les escoles europees, que moltes vegades, i durant molt de temps, hem estat emmirallant-nos una mica amb el que tenim fora, perquè vèiem centres que venia de Gusenar, moltes vegades s'ha relacionat el fet d'anar a l'escola amb la presó, amb...
amb el fet de tancar el nen a l'infant, no? I crec que aquests canvis també ajuden a la part més psicològica de l'alumne, Cristina? Sí, sí, sí. És que està totalment demostrat. Si no hi ha un benestar emocional, l'aprenentatge no arriba. Per tant, nosaltres, és superimportant que l'infant se senti bé allà, se senti com a casa. Sembla mentida, però és cert. Vull dir, l'ambient condiciona molt l'aprenentatge.
I és el que tu dius, tenim models molt vàlids i molt importants en els que fixar-nos i és el que t'he dit també abans, vull dir, tot està avalat per la neurociència, vull dir, no ens estem inventant res. L'infant aprèn si se sent còmoda i se sent bé i està emocionalment bé.
Si no, és molt complicat. I a més, nosaltres que portem molts anys en la professió, ho veiem cada dia. Infants que tenen dificultats emocionals, l'aprenentatge no arriba. I moltes vegades és el que diem. I és una cosa que és important i nosaltres ho transmetem molt a les famílies. Primer anem a fer que l'infant estigui bé i després els aprenentatges arribaran. Però si l'infant no està bé, no arriba. I l'ambient és important. És el que nosaltres volem aconseguir.
Doncs no sé si volíeu afegir alguna cosa més d'aquest tema, senzillament passar a un altre bloc. Jo volia preguntar-vos també sobre quines estratègies teniu a l'hora de fomentar la convivència dins de l'escola. Hem comentat també abans la importància de vincular famílies, alumnes, docents, com ho treballeu això?
Mira, aquest any, aquest curs, les famílies també han format part del procés d'aquest canvi creatiu de l'atelier. Han participat també en una dinàmica molt significativa. A l'inici de cada reunió que vam fer a l'octubre amb cada aula, els vam demanar que passessin per l'aula de l'atelier, on els vam demanar que fessin un recorregut de vida del seu fill o filla aquest curs en el Montseny.
Només hi havia dos consignes, una que havia d'haver una entrada i l'altra un final. Aleshores, per tal de construir tots junts aquest gran camí, que és com un símbol del recorregut que farem plegats amb tota la comunitat educativa, ja que aquest camí també el van fer els docents i tot el monitoratge de menjador. Porto així una mica d'exemple, perquè veiem que hem entrellaçat tots els camins,
I aquest camí el podem veure conjuntament diàriament a la planta baixa de l'escola, enmig de paraules que hem anat posant, que també van escriure les famílies, que faran que aquest recorregut sigui molt més enriquidor i motivador a mesura que avancem plegats.
Pensem que l'espai d'art, així és d'haver un espai viu i obert, on infants, mestres i les famílies podem compartir experiències, les emocions i aprenentatges a través del llenguatge universal que és l'art. Jo tenia una frase, si em permets, d'Elector Ruiz, que diu que aprenem donant significat allò que tractem d'aprendre. El servei pretén donar sentit a totes les nostres experiències i una manera de fer-ho, l'enganxo jo, que és a través de l'art.
aleshores amb tot això intentem sempre amb les famílies i els diem que a l'aula també els espais de l'escola estan oberts de fet ja ens ho han demanat aquest curs per utilitzar-los i estan a disposició d'ells i elles pensem com han dit la Esther i la Cristina que l'escola és de tots nosaltres estem allà dia a dia però les famílies tenen un paper molt important i evidentment les portes sempre estan obertes
Doncs, com comentàvem fa uns instants, avui estem repassant aquest projecte educatiu que té l'Escola Montseny. Ens ensenyaves aquests papers, ensenya-nos un moment que així càmera també ho agafa i nosaltres intentarem descriure això que estem veient. És com una espècie de cordill, de fil, de camí que ens explicava, que es van trallaçant, que es van tortulligant, que de cop i volta també neix i neixen flors, i neix com un cor, i neixen coses.
Exacte. He comentat que les consignes eren un inici i un final i hi havia diferents materials perquè pogués cada família fer servir pintura, plastideco, retoladors, la tècnica que vulgués. I a l'inici i al final
era per poder-los entrellaçar entre ells. Com si fos un col·laix, no? Exacte. Però al final cada família havia de tancar una mica els ulls i pensar a veure com crec o com m'agradaria que fos aquest any amb el meu fill. Des de com una muntanya, no? A vegades, perquè a vegades hi ha altibaixos, o això amb un cor que hem vist per aquí. O sigui, cada família va ser lliure completament i la veritat és que han quedat...
un col·legi sencer molt bonic. I també en aquest col·legi, en aquesta documentació, més que col·legi, l'important era partir de la individualitat a la col·lectivitat, és a dir, com el meu camí s'entrellaça en altres camins i creem un camí comú, que és la idea fonamental també que l'Escola Montseny vol donar, de la part més individual a la part més col·lectiva, com ens podem ajudar, que això l'espai ho afavoreix sovint.
Permeteu-me també preguntar sobre les noves tecnologies, perquè és un tema que està a l'ordre del dia, m'imagino que vosaltres també esteu al cas com a equip directiu i que en aquest cas és una qüestió que preocupa però que també alhora importa, en el sentit que al final arriba un punt que estem molt vinculats i tenim una dependència bastant forta a les noves tecnologies, al mòbil, a l'ordinador, a la tablet, als aparells electrònics, que també us permeten a vosaltres a vegades fer les classes
més dinàmiques, però que també poden irrompre-les o interrompre-les en el cas dels telèfons mòbils. Quines polítiques teniu, doncs, amb això, amb l'ús dels telèfons mòbils? M'imagino que més en el cas de 5E i 6E, que és quan comencen a tenir aquests aparells, i després també com integreu les tecnologies en el vostre format educatiu.
Sí, mira, jo t'explico. Nosaltres, dintre de l'escola, el que són els telèfons mòbils, inclús no només telèfons, sinó els rellotges, aquests intel·ligents que moltes vegades estan connectats als mòbils, estan totalment prohibits, a més ja ho recullen les nostres NOF, per tant, no es poden fer ús. Les famílies saben que si hi ha qualsevol incidència familiar, poden trucar a consergeria o a nosaltres mateixes, que moltes vegades agafem nosaltres el telèfon, no hi ha cap problema.
Això, per una banda, el que seria aquests tipus de dispositius. Després, pel que fa a la inclusió de les noves tecnologies, clar, nosaltres hi ha una cosa que és important, és que l'alumnat ha de sortir amb una competència digital al final de la primària. Per tant, nosaltres les noves tecnologies les hem d'incorporar, però les incorporem com a una eina més. No és l'eina, sinó és una eina més que ens ajuda...
a assolir allò que ens volem marcar. Sí que és cert que l'alumnat de cinquè i sisè compta amb un ordinador dotat pel departament que poden fer ús dintre de l'escola, que és per això, si han de fer algun tipus de presentació, alguna cerca sempre autoritzada pel mestre, és una eina més.
Després sí que tenim una dotació de robòtica que ens va arribar al curs passat com a la gran majoria d'escoles en què hem integrat aquests robots que són per treballar tot el que és el pensament computacional de l'alumnat i els incloem, però com una cosa més a banda, és a dir, tenim dintre del nostre horari quinzenalment una sessió en què els alumnes aprenen a programar i desenvolupen aquest desenvolupament computacional
I ho fem sempre, això, recolzant tot el que és l'aprenentatge que ens hem marcat, estan dintre del que serien les nostres programacions d'aula. I els alumnes el que fan, l'alumnat el que fa és aprendre a fer-lo servir amb seny i això sempre, sempre pensant en el desenvolupament d'aquest pensament computacional que hem dit.
I després, a més a més, aquest curs també, com que tenim la dotació del curs passat, que és la ràdio, pensem que a nivell de globalització d'aprenentatges, la ràdio és un aspecte que ens ajudarà a treballar la llengua, les matemàtiques, el coneixement de l'entorn, la problemàtica, les notícies, el que passa. I llavors volem, també ja hem buscat un espai en el qual farem la ràdio del Montseny. També és un espai que, en un futur,
Això estaria dintre del que seria el projecte de l'aula STIM, que avui hem explicat el de l'atelier però tenim molt més projectes com hem dit abans, doncs això ja hem buscat un espai no tan bonic com aquest, però sí que muntarem la nostra taula, això també és dotació del departament, ens ho va donar, del fons europeu més aviat.
I és això, tenim els nostres micros, els nostres auriculars i muntarem un taller de ràdio per a l'alumnat. Com ha dit molt bé l'Ester, és una eina superútil per treballar en molts aspectes que ens anirà superbé.
Doncs mira, tindrem futurs periodistes, probablement futurs comunicadors i comunicadores, que nosaltres estarem també encantats d'acollir aquí a la ràdio, perquè a la millor edat, per començar a fer ràdio, doncs és això, als 12-13 anys, que comences a tenir coquet, no?, per algunes coses, a alguns els agrada els esports, a alguns altres els agrada el teatre, el que sigui, no?, però és quan es comencen a descobrir i començar a fer ràdio de petit, de jove, doncs sempre és bonic i és...
I si em permet, doncs mira, jo llenço aquí la idea que ens podeu ajudar i assessorar, si voleu. Doncs nosaltres encantats. Sí, sí, totalment. Nosaltres encantats de poder estendre la mà també i de col·laborar, evidentment, amb el teixit educatiu del nostre municipi. Doncs queden pocs minuts per tancar aquesta entrevista. No sé si hi ha alguna cosa que tingueu en el tinter que vulgueu destacar, que no ho haguem fet fins ara. Estem més o menys...
Bé, des d'aquí donar les gràcies també al Carreo Blau, a la Laia, a la Marta i al David especialment, que són les persones que tenim donant-nos la mà amb aquest projecte que havíem explicat, amb la formació que ens està fent, perquè per molt que siguem un petit grup de cada etapa, de cada comunitat, que estem en els tres grups de transformació,
aquesta formació la va fer tot el claustre. I aleshores, perquè al final, encara que no estiguin al grup del canvi de l'atelier, també em toca anar a l'atelier. Aleshores pensàvem que la formació era molt important que tots la poguessin fer. Aleshores ells ens estan allà al darrere, ajudant-nos amb idees, fer veure que l'aula de l'atelier pot ser més enllà del que coneixem fins ara.
i donar l'espai perquè, com ha dit abans l'Esther, tots els infants puguin sentir-se còmodes, poder realitzar diferents propostes segons el dia que també estic, em sento i em ve de gust realitzar.
Doncs Cristina Chamorro, directora de l'Escola Montseny, Esther Jiménez, cap d'estudis, i Mireia Font, secretària, gràcies per atendre'ns aquí a Ràdio d'Esvern. Una abraçada molt gran, que tingueu molt bon curs 25-26 i estem en contacte. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Adéu.