I a 10 minuts per dos quarts de 12 del migdia, seguim aquí, a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Ara és moment de l'entrevista del dia. Avui volem parlar amb la CIA Quart Passadís, que engega nou projecte. De fet, està a punt d'estrenar-lo. Estem parlant de la nova adaptació al català del musical Into the Boots, de Stephen Sondheim.
i que és un referent del teatre musical contemporani, ha explicat com mai abans. Més cru, més íntim, més nostre, diu la companyia, i és que és una proesa artística amb músics en directe, una scenografia innovadora i un clima resultant que farà dubtar a l'espectador. Com poden les històries de sempre ser explicades d'una manera tan diferent? Aquesta és la pregunta que intentarem resoldre al llarg de l'entrevista d'avui.
I per fer-ho, doncs, avui entrevistem la Núria Valdric i el Lluís Roda. Molt bones, com esteu? Molt bé, molt bon dia. Benvinguts al programa. Gràcies. Que bé ho has explicat. No ho sé, jo m'he limitat a llegir aquest text que meravellosament heu preparat i que també podeu trobar a teneudesben.cat, que és el web de la Casa de Cultura d'aquí de Sant Just. I ens agradaria conèixer una miqueta més què us va fer de cantar-vos per adaptar Into the Boots.
Ostres, doncs mira, nosaltres l'any passat vam fer Miserables, o sigui, nosaltres vam començar treballant amb el projecte dels Miserables i quan vam acabar Miserables el primer que va ser és i ara què? Què farem ara? I realment vam crear un grup en el qual hi érem el Lluís i jo i també la Meri, que és la codirectora del projecte que estem fent ara i vam dir, vinga, nosaltres tres ens posem a buscar opcions.
I això vam començar a fer llista, llista de musicals, també tenint en compte la gent que som, també el voler explicar alguna cosa que ens cridés l'atenció i que tingués un missatge. I en un matí o en una tarda, vam dir, tu, tu, tu, ja ho tenim.
Va ser molt ràpid. I ho vam presentar a la companyia, així una mica per sorpresa, els vam posar com un àudio, un reveal, i pensàvem, no sé si els agradarà, no els agradarà, el coneixeran. I va tenir molt bona acollida, després vam fer un visionat de la versió que està al YouTube, ja la versió original que està al YouTube, la vam veure tots junts, i ja està, ens hi vam tirar de cap.
La coneixíeu, l'obra? Sí. La coneixíeu? Sí, jo l'havia anat a veure quan la vam fer de goll de goma a Barcelona i de fet la coneixia prèvia. 80 molts, 90 pocs. No, més, més. Dos mils. Dos mils. Jo crec que és dos mil pocs. Que surten a tots bastant reconeguts.
El gramatge també feia de príncep. Sí, de fet, les cançons estan a l'Spotify en català, que és xulo escoltar-les, perquè, clar, és un musical que, tot i no sé, molt conegut, perquè fora de l'esfera, diguéssim, del panorama del teatre musical, no és un musical que... No sé, a la gent, quan li preguntes un musical, que et diuen, mamma mia, et diuen miserables, no? Et diuen aquests musicals així per entonomàsia. Aquest potser no ho seria tant, però té una qualitat musical tan bèstia
És brutal. De fet, ara que deies això de goll de gom en català, nosaltres no vam poder utilitzar les lletres en català i també ens vam liar la manta al cap i l'hem traduït nosaltres. L'hem traduït nosaltres i, a més a més, el curiós del cas, que ens fa gràcia explicar, és que MTI, que són els que tenen els drets, ha agafat la nostra traducció com l'oficial en català, perquè no la tenien registrada la de goll de gom, no sabem per què,
I llavors, doncs això, i la nostra és una nova traducció que l'hem fet entre uns quants de la companyia i això, que estem molt orgullosos de com ha quedat. Estem molt contents de la traducció. O sigui, hi ha una cosa que ens en portem és escoltar els companys cantar i dir que m'hem trobat a estar. Ha sigut molta feina, per això, vull dir, van ser hores i hores de...
vídeo trucades i d'anar cançó per cançó i aquesta frase i tal, perquè al final és el que tu deies, Sonheim no és moco de pavo, Sonheim és molt juganer, hi ha moltes rimes, dobles sentits que és impossible adaptar, però ens hi hem barallat, de dir d'acord, això és impossible rimar-ho, però i si trobem com fer-ho, aquesta musicalitat, com ho podem? Ho hem lluitat bastant.
Jo crec que si hi ha un compositor que es podria, diguéssim, equiparar a la complexitat de Sondheim és Leonard Bernstein, que també té molta complexitat, el coneixem per West Side Story, per exemple, i realment són compositors que tenen peces molt, molt complicades. Vull dir, abans parlàvem amb fora de micròfons, aquesta obertura d'Into the Boots, de dins del bosc...
que tot ha d'anar mil·limètric, perquè presenta tots els personatges, presenta una mica com anirà la història. Com han sigut els assajos musicals i com han sigut els assajos d'aquesta peça?
Ostres, és que clar, aquest pròleg, per la gent que no ho conegui, es pot dir que és una cançó, o sigui, realment són moltes ajuntes, però són 15, 15 minuts sense parar, que estàs tots allà, i a més, hi ha com molts diàlegs entre nosaltres, i això, si un falla, que no ha de passar, ningú fallarà, però a vegades com que va tot encadenat, és, uah, un moment, hem d'estar superconcentrats perquè funcioni.
I això, els assajos al principi era, o sigui, ho vèiem com, és que és impossible. Els primers dies era, però és que això, en quin moment algú ha escrit això? I a mesura que vas fent, clar, bé, vam començar primer només, inclús algunes parts eren, anem a fer només els ritmes, tiqui, tiqui, tiqui, sense cantar. Llavors anar afegint la cançó. Després, un cop ja ho teníem, va, doncs ara intentem afegir l'escena. I quan afeges l'escena, se'n va tot en horris. Se'n va tot, ja.
Llavors, després, ara, les últimes setmanes, que potser ja ho expliquem després, però que tenim músics en directe, a l'afegir tots els músics, de cop és... És com... Hem de tornar a començar. Són capes i capes i capes. I és una feina. Però quan surt, de cop, estàs tan content i queda tan xulo que dius, ostres, ha valgut la pena. Però portem nou mesos, nou mesos, tu.
Carai, carai, carai. I l'equip qui el conforma? És a dir, vosaltres com a companyia sou quart passadís, veniu de fer els mitjanables, que també és un musical molt complicat, molt complex, i ara us heu liat lamentar el cap amb aquest dins del bosc. I qui conformeu aquest equip?
Ara els hem d'anomenar tots? Som uns quants. Per començar, quan vam escollir el musical vam estar d'acord, els tres que estàvem intentant organitzar-ho, de dir, ostres, creiem que la Clot Fernández, que és la que ens va dirigir als Miserables,
encaixaria molt bé perquè ens torni a dirigir aquest. Al final, a la companyia ningú té un rol predeterminat, és, ostres, a mesura que anem fent projectes, a veure qui agafa quina cosa. Llavors, en aquest cas, li vam proposar a la Clot, ella bastant encantada, i llavors la Clot i la Mary, com que és tan complex, vam pensar, potser estarà bé que hi hagi una codirecció, perquè la Clot no tingui tot el pes, perquè són moltes coses a pensar. A més que la Clot també fa un personatge, també està actuant sobre escena, llavors, clar, necessites uns ulls exteriors que et diguin...
Ei, això va per aquí i això va per allà. Exacte. Llavors hi ha les dues directores, directora i codirectora, no sabria dir-te el títol de la Meri, si codirectora o auxiliar. Perquè també és coreògrafa. Perquè també és coreògrafa. I llavors després hi hauria, bueno, el Lluís que has estat més amb escenografia i vestuari. D'alguna manera us heu dividit, no? La meva pregunta anava per aquí, no? Tot l'equip que conforma la companyia s'ha dividit en blocs i esteu treballant amb comissions. Exacte.
Hem fet comissions, la comissió de vestuari, la comissió d'escenografia, distribució, producció, traducció que ja ha quedat obsoleta, i ja està. Llavors tothom té algun càrrec i alguna funció, no hi ha ningú que estigui allà només fent d'actor o d'actriu. Bueno, excepte el Javi, perquè el Javi és com Odín, que l'hem recuperat de mare meva...
I ha vingut a últim moment i prou feina té ara en fer en un mes el que estem fet tots en nou mesos. Però sí, sí, que tots estem superguinen amb diferents comissions. Això també, el xulo és que, clar, és molt nostre, perquè és que tot és nostre. Nosaltres tenim un guió, tenim una partitura i podem buscar per YouTube, però és tot nostre, vull dir...
I d'alguna manera com s'ha implicat l'Ateneu i també com ha afectat la sala del cinquantenari en aquest projecte? Perquè recordem que la sala del cinquantenari ha viscut una transformació en els darrers mesos i entenc que també això impactarà de forma notable en l'obra, no?
Sí, clar, nosaltres el primer de tot és que estem superagraïts amb l'Ateneu perquè això després de Miserables se'ns va oferir o vam acordar ser companyia resident a l'Ateneu, igual que hi havia la companyia mare meva, i a part, sent residents o no, perquè Miserables no ho érem i ens van oferir el mateix, totes les facilitats que ens posa l'Ateneu és que venen caigudes del cel.
Llavors, clar, nosaltres hem pogut assajar allà, assajem dos dies a la setmana que ens deixen l'espai per poder assajar i això és, bueno, estem superagraïts. I després hi ha hagut aquestes obres que han deixat el teatre meravellosament bonic i inclús tenim un proscenic que ens va estupendo per la nostra obra. Si la veniu a veure ja veureu que hi ha un narrador que li va molt bé. Ens l'han fet a mida, per dir-ho així.
Que bé, que bé. Doncs a partir d'aquí neix aquesta companyia, a partir de començar a fer cosetes a l'Ateneu, recordem aquests miserables que comentàvem abans, ara amb Dins del Bosc, un repte que es veurà materialitzat la setmana vinent, queda molt poquet, queda molt poquet la setmana vinent, i com ho porteu? M'agradaria saber-ho.
Ostres, amb molts nervis, estem amb molts nervis però molt contents. Per exemple, ahir que vam fer un assaig, vam poder fer un passe sencer, vam acabar tots saltant d'alegria perquè, clar, després de la feina que ha portat veure que té uns fruits i que tot surt, és brutal. Però bé, que això és la part bonica, la part que a vegades no es diu és que estem dels nervis perquè el grup de scenografia està que treu fum,
el grup de vestuaris que treu fum perquè de cop falta la capa del príncep, falta la vaca, la vaca que se'ns està desmuntant, que hem de tornar a lligar. Hi ha un munt de coses que dius, ara potser ens aniria bé, no sé, dues setmanes més per tenir-ho tot lligat, però estarà tot a temps.
que bé, que bé doncs aquestes tres funcions que teniu ja disponibles a Entràpolis divendres 7 de novembre dissabte 8 de novembre diumenge 9 de novembre a les 7 tots els dies excepte diumenge que serà a les 6 i en aquest cas doncs ja podeu comprar les entrades a Entràpolis.com explica'm això dels músics que t'has quedat allà les portes abans i vull saber-ho música en directe, què és això? música en directe no era prou que guai, no? que xulo és brutal
És molt xulo, vam tenir la sort de comptar amb la Laia, que és la nostra pianista, ens ha fet... Directora musical. Directora musical, i ens... Bueno, al final era una persona tan motivada com nosaltres, i vam dir, perfecte, això ens encaixa. I res, va aconseguir també juntar la resta de musis, que conformen l'orquestra, dir-ho així...
I a tope, aquest cap de setmana, de fet, ja fem assaig amb tots els músics, ja serà tota l'escenificació total, i és que sona molt xulo, la veritat, i és molt guai, sona molt més orgànic, perquè a vegades fas musicals amb tracks que sonen xulos, però ostres, el fet de tenir l'instrument real allà és, no sé, trobo que és un valor afegit, és molt guai.
Totalment. I veureu, utilitzem, per qui hagi estat a la Taneu, el piano aquest de cua que s'utilitza poc. Exacte. Que té més de cent anys, aquell piano. Sí, sí, és una passada. Doncs aquest piano és la clau de tota la música perquè és el que toca la directora i el que porta tot el...
tota la part musical i llavors hi haurà un violoncel, un violi i un clarinet i amb això, de fet també la Laia també ho volem mencionar perquè ha fet una feinada increïble, ha adaptat totes les partitures d'un orquestre que potser és de 25 instruments ara no sé quants, però més de 20 segur a 4 i sona brutal, o sigui jo us convido a venir perquè és una cosa que s'ha fet poques vegades
Que bé, que bé. Doncs aquest Into the Boots, la companyia Quart Passadís presenta una nova adaptació d'Into the Boots, en aquest cas Dins el Bosc, Sondheim i Lapín formen part d'aquesta gran obra que ara es veurà adaptada per Quart Passadís amb músics en directe, scenografia original...
obra que ens mostrarà com els desitjos i les decisions dels personatges tenen conseqüències inesperades. No sé si voleu afegir alguna cosa més, família, abans d'anar tancant, però nosaltres agraïts que hagueu vingut a explicar el vostre projecte aquí a la misura de Sant Just.
No res, us convidem a venir. Creiem que és una obra que té una mica de tot per tothom. Són personatges de conte, però són històries molt humanes. Al final, a nosaltres mateixos ens passa que ens emocionem, que riem, perquè toca molt de prop. I això, que vingueu, crec que us ho passareu molt bé.
I una pregunta que últimament he anat rebentant bé, que la gent diu, però és per tots els públics, és per adults, és per nens? Nosaltres diríem que podria ser familiar, no diríem infantil, perquè potser a un nen més petit de 5-6 anys se li fa llarg.
però que sí que és per tots els públics, posem-li a partir de sis anys que qui tingui fills i vulgui venir tota la família, que s'ho passaran tots bé, perquè és això, que hi ha segons sentits, que potser els adults els agafen i els no. És una pel·lícula, una obra Pixar, una mica em remet una mica a les pel·lícules Pixar, que les va veure l'adult i en té una cosa, les va veure el nen i en té una altra. Exacte. Està tan ben escrita que és això, l'adult s'endú unes coses i el nano, potser no s'endú tantes, però s'endú també una cosa.
Doncs res, ja ho sabeu, teniu disponibles les entrades a Entràpolis i hi ha aquesta gent que es mor de ganes de menjar-se l'escenari i que conegueu aquesta història. Us deixem amb la promoció que han fet perquè puguem emetre aquests dies aquí a l'emissora aquesta falca que el Lluís posa veu i que en aquest cas sentirem la godinació. Quan he dit que ho fem tot nosaltres, que és veritat. Núria, Lluís, gràcies i molta merda. Que vagi bé. Gràcies.