Fins demà!
Aquesta funció, aquesta representació és del poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra i ben dit i ben explicat i amb Nadales més tradicionals i arranjades amb música d'arrel de flow. I és que la sonoritat d'aquest trio també ens endinsa en el món d'harmonia com un marc de possibilitats.
Flueixen com l'aigua i la seva força té el nom de folc i també cognoms desconeguts que a vegades no sabem d'on venen. Però ens fa molta il·lusió en aquest cas avui no tenir flouc sinó que en aquest cas tenim en Roger Cònsol però que també ens podré explicar una mica aquesta funció i també en què consistirà tot això que podrem veure al mercat de Sant Just a l'una del migdia dissabte 20 de desembre. Roger, bon dia. Bon dia i moltes gràcies per trucar.
Doncs res, bàsicament, volíem preguntar-te sobre això, sobre aquesta funció del 20 de desembre, que porteu el poema de Nadal a l'espai públic davant del mercat. Què té aquest lloc que fa especial, doncs, un recital com aquest? Doncs abans, quan em presentaves, pensava que la primera cosa que diré serà parlar del miracle, perquè és un miracle. Nadal celebra un naixement, tot naixement és un miracle, també, no?
El que ens porta més a la màgia de la vida, néixer i morir, són les dues coses més màgiques que fem, perquè venim d'algun lloc que no sabem i anirem a un lloc que tampoc sabem, no? I torno a la màgia perquè fa tres anys que ho fem aquí al davant del mercat a Sant Just, que és la tercera vegada, que fem aquest poema de Nadal del Segarra amb plou, etcètera, davant del mercat.
I el primer any, o sigui, el desembre, que devia ser el 23 o el 22 o el 21, sempre cau per aquí, de desembre del 2023, que va ser la primera vegada i l'estrema absoluta del nostre espectacle, va ser un autèntic miracle que ens va fer que la cosa anés endavant i que portem dos anys que hi hagi deu bolos. Sempre, clar, és un bolo que només pot sortir per Nadal, diguem-ne, no? Per tant, té una curta vida de 15 dies, el màxim un mes.
però que sempre hi ha Nadal, no? Llavors, explico una mica aquest miracle. O sigui, jo recordo gent l'any 23 recitar amb mi sense veu, com si diguéssim, però amb els ulls plens de llàgrimes i emocionó, perquè s'agarra a quantes famílies durant l'època del franquisme i després, diguem-ne, s'ha dit el poema de Nadal a les llargues tardes de Nadal, després dels dinars copiosos, diguem-ne, quan els nens fan el verset, no?, i les nenes fan el verset de Nadal,
doncs, després els adults potser llegeixen, o potser un fragment només, o potser un fragment diferent cada any, no? Però recordo, i ara en surt així, la Maria Quintana, que el cel sigui, no? Recitant amb mi, gairebé certes parts famoses, el Ricard Segura, tota aquesta gent emocionadíssima, i que quan arribem, vam arribar a l'últim carn, al cant final, diguem-ne, quatre cans, una introducció, bueno, quatre cans i un final, diguem-ne. Doncs quan arribem, que és més curt, al final que al final,
els últims versos, que és el que la gent suposo que també s'ha fet molt de memòria, diguem-ne, recitant amb mi, la gent ja gairebé dret, amb unes ganes d'aplaudir brutals, no? I va funcionar molt bé. Tant és així que jo vaig estar gairebé, durant una hora, més o menys d'espectacle, durant uns 55 minuts o així, i gairebé ja va mitja hora, abraçant la gent, gent emocionada, gent plorant, i jo mateix, que m'emocionava molt, com a més la primera vegada, no? Per tant...
Què aporta el poema de Nadal? Doncs aquest miracle, aquesta comunió, que també el Nadal és comunió, no? Si fugim una mica del Nadal, perdó, eh?, d'avui en dia, de les llumetes, les corredisses, les compres, la sobrecompra, la sobrecompra, eh? Vull dir, estem mega exposats, sobre exposats a una societat de consum que no és el Nadal, i ho dic ben clar, el català no és això el Nadal. El Nadal és una trobada, és una trobada plena d'emoció i més ni una cosa més interna, no?, que has celebrat aquesta...
aquesta vida que està naixent simbolitzada amb Jesús o simbolitzada amb el sol, recordem que el subsistit hivern, celebrem la nit més llarga de l'any perquè a partir d'aquí es faran cada vegada més curtes les nits de l'hivern, com si diguéssim, eh? Per tant, aquestes trobades i aquestes coses. I quan vam triar, i em centro amb la pregunta que m'has dit, jo saps, Dani, que la llora s'ha preguntat una cosa, jo respon de tot i finalment potser...
Doncs, per què davant de Nadal? Doncs la idea principal... Ai, davant de Nadal, davant del mercat. Del mercat de Nadal. Ai, del mercat municipal. Sí, exacte. La idea, en un principi, el primer any, després això ara té una versió escenari, una versió carrer, sobretot la fem amb escenari perquè són dies freds, diguem-ne, però era fer un... I a Sant Jus ho estem aconseguint, després presentaré Flow, qui és el Cisco, perdona, que també és Sant Jus Teng, que està, doncs, un dels líders de Flow, diguem-ne, amb...
vam estar molt d'acord amb què s'havia creat una comunió de poble, aquest també és un miracle, diguem-ne, brutal, com si diguessin, que a davant del mercat feia bon dia. Ho acompanyem amb un caldo calent a les mans que el fa la Teresa de la granjeta, de la granja Carbonell, que ja està encarregat per 50 persones més o menys, però amb gots petits, per tant, si n'hi ha una mica més, hi haurà una mica més.
Imagina't, els dos anys ens han acompanyat bastant bon temps, per tant, un migdia just abans de Nadal, el dissabte de compres d'àpats i aquestes coses just davant del mercat de Nadal, i tu surts de comprar i a migdia hi ha hagut les Nadales, també, de la Cal, abans que al matí emanitzen aquella jornada o aquell matí, i després en posem unes cadiretes,
la gent que vulgui i que pugui té prou calent a les mans i és una cosa d'escoltar unes paraules absolutament delicioses d'aquest autor que el tenim massa potser titllat i sort del Xavier Albertí i de la seva ara aposta i proposta de la Corona d'Espines i abans també, que ja n'havien fet també a la Rambla de les Floristes perquè si es diu bé, si es diu mínimament bé, o sigui, no marcant el vers perquè el vers hi és
El català que heu dit de Sagarra és absolutament impressionant. És un català que ja no es parla, diguem-ne, però que s'entén perfectament, amb un ritme, amb unes rimes de mig del vers, de final de vers, absolutament genials, diguem-ne. Jo, al dossier de presentació, sempre he dit això, a Sagarra se l'ha dit bastant malament perquè se l'ha dit de manera molt amateur, o com he dit abans amb les famílies, diguem-ne. Per tant, per gent no educada divers, diguem-ne, no professionals,
Per tant, a vegades ens agarra aquell català carrincló, no? No és això, és el contrari. El senyor Federico García Lorca era fan del senyor Josep Maria Zagarra, igual que Josep Maria Zagarra era fan de Federico García Lorca. Per què? Perquè fan el mateix.
un amb castellà andalusí, diguem-ne, i l'altre amb català. Però fan el mateix. O sigui, el Lorca de... No diguem el Lorca més surrealista, més de poeta Nova York, eh? El Verde, que té que jo, Verde, el del Romancero Gitano, el Lorca popular és el nostre segarra, diguem-ne, amb un llenguatge popular que la gent s'ho sabia de memòria, a l'època de la República, abans, el franquisme, oi tant. La gent s'ho sabia, tot això d'aquí. I a part, és que, a part de ser bonic, parla del Nadal que hi ha en aquella època, i jo crec que sempre...
s'ha perdut dels orígens del Nadal, del per què celebrem Nadal, de la cosa més espiritual. És un cant espiritual, el poema de Nadal, amb certes coses també litúrgiques o religioses. Aquí també he de dir que no fem tot el poema Nadal complet, sinó un 80-85%, perquè els versos potser que parlen més de culturas religioses, doncs de moment els hem opiat.
i que això, que vinguin perquè és absolutament genial, i a més he tocat amb unes Nadales del Good Flow que brutals. M'estic allargant molt, callo, si pots preguntar alguna cosa més, segur, Dani. Seguim amb més coses, Roger, tranquil. Ja que estem parlant també de Josep Maria de Sagarra, a mi m'agradaria saber, com tu bé comentaves, el Poema de Nadal és una obra molt estimada,
però no sempre prou llegida, no? I per què creus que el text de Sagarra continua interpel·lant-nos a dia d'avui i que quan la gent fa una mínima incursió o no, que d'alguna manera acaba tenint aquest moment per escoltar-vos, per exemple, en aquest recital poètic, doncs s'acaba enamorant de Sagarra? Jo crec que ens interpel·la encara avui perquè, i no només a la societat d'avui, sinó a la societat de, bueno, no ho sé, com a mínima de l'aire contemporània,
que ens hem tornat a una societat cada vegada més en la vida industrial i tot plegat, per segle XIX i segle XX, cada vegada més materialista. I abans, també, segur, però no cal anar segles, segles lluny, diguem-ne. I llavors el poema d'Alsagarra, com tu has dit, ens aporta la raó principal del Nadal, diguem-ne, no? És que és una cosa més moral, ètica, però d'una ètica popular, diguem-ne, no cristiana i tot plegat.
Ens parla, per exemple, del personatge antagonista d'aquest poema, perquè és un poema que té certament algunes parts molt clares, diguem-ne, que és el Rabadà. Hi ha un moment que diu que el Rabadà encara es viu i ens està espiant el Rabadà, diguem-ne, que és el que, ara no t'ho sabies recitar així de memòria, però és el que mira l'estrella de l'estable, mira el miracle, mira la màgia, l'estrella, l'apols d'estrelles, diguem-ne,
amb el broc del seu porró blaucel a la mà, com si diguéssim això que diu el poema. Per tant, el que sí, contemplo la màgia, però li ens farien fot tres pitos, perquè ell, com diu el poema, mai va negar les tres coses del seu baix profit. Què vol dir? Doncs viure, menjar bé, resguardar-se i ja està, i miro per mi. En canvi, la protagonista surt del Can Quart, que és la mare,
i no vull dir Verge Maria, perquè no és cap Verge Maria, sí, d'acord? És la Maria, que va donar llum a un nadó, sembla ser amb una establia, diguem-ne, però no es parla de la Mare de Déu, és les mares, no? I el fet de tenir un fill, i el cant 4, sobretot, va de la cançó del noi i de la mare, i es pregunta a qui li deuria sortir per primera vegada, perquè és una cançó anònima, d'acord? I s'imagina aquesta mare, que davant d'una criatura que va haver de néixer, que d'aquest el miracle...
li importa absolutament tot. Està amb un bou i amb una mula a l'estable, està en el lloc més brut de tots, però té davant la joia d'un nadó acabat de néixer, com si diguéssim que tampoc cal que sigui Jesús, eh? Vull dir que pot ser una mena, com els pastorets que vam dir-hi fa molt de temps aquí a Sant Just, que hi neixien grunes els pastorets d'aquí a Sant Just i que, per cert, també s'estan en aquest divendres o dijous, potser. Per tant, el que és màgic és el naixement, diguem-ne, i el que ens interpel·la a nosaltres és
És això, amb una societat tan plena de reberans, amb una societat tan plena de materialisme, de compres compulsives, d'imatges, de llum, de moviments, de Black Friday, no? Diguem-ne, és un... De Black Friday ja arriba a Nadal, i el Nadal és un mes, però el Nadal ja no és un Nadal. El Nadal és ving a comprar, ving a llumetes, ving a comprar i ving a llumetes, no? En canvi, arriba Nadal, el dia de Nadal, la nit de Nadal, i, hòstia, unes famílies asseguts a taula, cantant cançons, potser amb un obsequi que surt, i dir, de dintre del cor, que és el que diu també el Segarra, no?,
clar que ara ens podem regalar coses, només faltaria, però realment coses, com diu ell, les ganes de donar-li coses al noi de la mare, coses que vinguin de dintre del cor, no? Per tant, un Nadal més de debò. I això és això que jo crec que ens interpel·la moltíssim, o com a mínim, si vols, és el que em va interpel·lar a mi quan fa 20 anys jo el vaig llegir per primera vegada, em vaig enamorar, durant 15 anys o 17 vaig dir he de muntar alguna cosa, he de muntar alguna cosa, i un dia vaig dir prou, s'acaba aquí la meva...
covardia també de no muntar-lo i, Sisko, sisplau, ajudava a muntar això. Sisko Cardona, guitarra de riu, guitarrista de molts grups, un dels millors guitarristes rítmics d'aquest país nostre. I em va dir, no, sí que ho farem, però no ho faré jo sol, ho farem amb Flouk. I us presento un mandolina que és absolutament genial i que fa uns burguritos i uns solús al mig de les cançons brutals. Un dels també millors acordeonistes diatònics, que és el Marcel Pino,
una cantant que està a 3 o 4 grups, que ara també sap amb la França per aquí per allà, la Patri García, i que sonen molt bé. Vull dir, fan jazz amb nadales i amb música tradicional. O sigui, amb una sonoritat, com tu has dit, molt bé d'arrel, diguem-ne. Estan tan ben tocades, les 7 o 8 nadales que toquen, diguem-ne, i que juguen per sobre, no? Vull dir, tot d'una t'agafen una melodia i també en fan un solo per aquí per allà i ara juga una, ara juga l'altra. Per tant, sense que sigui jazz, diguem-ne, perquè està molt ben estructurat, doblarat,
Però es dona aquest virtuosisme, també, que no són unes Nadales que toco jo, per exemple, la nit de Nadal, el dia de Nadal, a cantar amb els meus nebots, com si diguéssim. És una poesia, també la música, absolutament brutal.
Doncs, Roger Consul, ho hem de deixar aquí, però també deixem que els oients, explorant una mica el món de Josep Maria Sagarra, gràcies al poema de Nadal, aquest dissabte, 20 de desembre, a la una del migdia davant del Mercat de Sant Just. Gràcies, Roger, que vagi molt bé i bones festes. Moltíssimes gràcies a vosaltres, Mariona, també, tu també, és que aquí m'estàs escoltant, i Dani. Gràcies, bon Nadal, i una vegada més, Ràdio d'Esvern, també, moltíssimes gràcies per ser-hi, sempre.
Gràcies, adeu-siau. Adeu.