Escola Canigó: model educatiu i programa TEI
Resum general de l’episodi
En aquesta entrevista del programa Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern, el conductor conversa amb Carlos Herberes (director), Anna Castellón (coordinadora de cicle superior) i Paula Campos (coordinadora d’educació infantil) sobre el projecte educatiu de l’Escola Canigó de Sant Just Desvern.
L’episodi s’estructura entorn de tres grans blocs:
• Model pedagògic de l’Escola Canigó: visió i missió del centre, combinant el llegat de l’antic projecte amb noves metodologies.
• Programa TEI (Tutoria Entre Iguals): aplicació a primària i infantil com a eina central de prevenció de l’assetjament i de foment dels vincles positius i l’empatia.
• Altres eixos clau del centre: ensenyament de l’anglès, competència digital, activitats artístiques i participació de les famílies i dels avis i àvies.
Al llarg de la conversa, es remarca que el que anomenen “model Canigó” es basa en la pedagogia de l’esforç, l’autonomia i responsabilitat de l’alumnat, el pes de l’oralitat, la lectura i la memòria, i una gran cura pels espais educatius no formals (migdia, colònies, tallers, etc.).
Projecte educatiu i identitat de l’Escola Canigó
Dades del centre i context
El director comença situant l’escola:
• 423 alumnes (302 famílies)
• 31 mestres, 1 tècnica d’educació infantil, 1 administrativa i 2 persones de consergeria
• Ubicació a “la muntanyeta”, que implica un cert esforç logístic per arribar-hi
• Inici de la jornada a les 8:30 h, un tret distintiu del centre
Aquestes dades serveixen per mostrar la dimensió del projecte i la confiança de les famílies en l’escola.
Continuïtat i canvi en el projecte pedagògic
Quan l’actual equip directiu entra fa uns nou anys, assumeix el relleu d’un projecte molt consolidat, liderat durant 32 anys per l’antic director, Eloi Sala.
Fan una gran reflexió pedagògica per decidir:
• Què mantenir del projecte anterior
• Què incorporar de les noves pedagogies per enriquir-lo
“Hi havia coses que eren molt importants de mantenir perquè funcionaven molt bé, i d’altres que volíem reformular i complementar.”
Elements que es mantenen i es potencien
El centre ressalta diversos pilars tradicionals que continuen essent nuclears:
• Pedagogia de l’esforç
– Consideren que “si no hi ha esforç, no hi ha aprenentatge”, tot i que aquest discurs estigui “poc de moda”.
• Autonomia i responsabilitat de l’infant
– L’alumne ha de ser responsable de les seves accions i feines.
• Oralitat com a base de l’aprenentatge
– Donen molt pes a l’expressió oral i a la comunicació com a punt de partida del coneixement.
• Lectura com a clau d’accés al saber
– Quan la lectura està ben assolida, és la porta per adquirir nous coneixements.
• Memòria com a eina d’aprenentatge
– Reivindiquen la memòria no per repetir dades sense sentit, sinó com a infraestructura bàsica per consolidar aprenentatges.
• Espai migdia com a espai educatiu
– Disposen de tres hores de migdia, amb molts infants al menjador i activitats diverses.
– Consideren el migdia com un espai educatiu clau, no només com a temps de menjador.
Aportacions noves al “model Canigó”
Entre els canvis i innovacions, destaquen:
• Reorganització interna del centre
– Reformulació d’horaris, maneres de treballar i coordinació entre mestres.
• Potenciació de l’educació en espais no formals
– Especial èmfasi en tallers, activitats i colònies.
– Fan colònies a tots els cursos a partir de 5è, perquè consideren que aquests contextos són molt educatius.
• Programa TEI
– Esdevé una peça central de la cultura de centre i de la convivència (desenvolupat extensament en un bloc específic).
Programa TEI: Tutoria entre iguals com a eix de convivència
Origen i implementació al centre
L’Anna Castellón explica el recorregut del programa TEI a l’Escola Canigó:
• Inici el 2014-2015 a partir d’una família que els dona a conèixer el projecte.
• El programa neix a l’Institut Front Marítim de Barcelona, creat per Andrés González Bellido, inicialment entre 3r i 1r d’ESO.
• En veure’n l’èxit, es trasllada també a primària.
• Tot el professorat del centre rep la formació específica per implementar-lo.
Funcionament del TEI a primària (3r, 4t, 5è i 6è)
L’estructura bàsica és:
• Els alumnes de 5è són tutors dels de 3r.
– Cada alumne de 5è té una parella assignada (o dues, depenent del nombre d’alumnes).
– Fan de “germans grans”:
• Ajuden a resoldre conflictes
• Donen suport emocional i social
• Acompanyen en el dia a dia (no només en problemes).
• Durant el curs es programen trobades regulades:
– Activitats lúdiques
– Sessions relacionades amb continguts de classe
– Tasques compartides (com fer àlbums o altres produccions)
• El curs següent, el vincle es manté:
– El binomi passa a 6è–4t, i la relació continua.
– Paral·lelament, s’assignen noves parelles 5è–3r.
Amb el temps, no només hi ha vincles tutor–tutorat, sinó que es crea una comunitat d’ajuda mútua a tot l’edifici de Sant Ferran (on s’ubiquen aquests cursos).
Canvi cultural: “tots som responsables”
El TEI genera una consciència col·lectiva a l’alumnat:
• Tots entenen que han de cuidar els més petits que arriben de 2n a 3r.
• S’assumeix que:
– Cal respectar tothom.
– Qualsevol pot ajudar encara que l’altre no sigui la seva parella TEI.
– Si veuen maltracte o un problema, poden i han de donar la senyal d’alarma.
“L’alumnat creix amb la dinàmica que, quan veig una cosa, he d’actuar i avisar.”
Aquest enfocament converteix el TEI en una eina molt potent de prevenció de l’assetjament:
• Evita que conflictes petits es facin grans.
• Permet actuar molt ràpid quan alguna cosa no funciona.
Implicació de tota la comunitat educativa
El TEI no és només una metodologia d’aula, sinó un projecte de centre:
• Hi participen:
– Tutors i tutores
– Mestres de totes les àrees
– Equip de menjador i monitoratge del migdia
– Educadors d’extraescolars
– Conserges i personal d’administració i serveis (PAS)
• Qualsevol adult del centre pot intervenir davant un conflicte.
• Les famílies tenen un paper clau:
– Si l’infant explica un problema a casa, poden alertar ràpidament l’escola.
– Això dona a l’equip docent una gran capacitat de resposta.
El paper dels iguals en la gestió de conflictes
Es destaca un punt fonamental: molts infants, davant un problema, prefereixen explicar-ho a un amic.
• Les enquestes indiquen que un 60% de l’alumnat recorre primer a un amic abans que a un adult.
• El TEI aprofita aquest fet:
– Empodera l’alumnat perquè sigui agent actiu en la detecció de situacions injustes.
– Els tutors sovint diuen directament a un company: “Això no està bé, para”.
– Quan cal, van a avisar l’adult.
Això ajuda a:
• Detectar situacions subtils que l’adult pot no interpretar bé (jocs de lluita, bromes que són burles, nens que semblen sols però s’estan amagant per jugar, etc.).
• Donar als infants criteri propi sobre què és un tracte correcte o incorrecte.
Educació en valors: empatia i responsabilitat compartida
El programa fa emergir reflexions importants amb les famílies i els alumnes:
• No només preocupa que el propi fill no sigui víctima, sinó també que no sigui agressor.
• Es treballen a casa i a l’escola valors com:
– Respecte a tothom
– Capacitat de parlar bé i controlar-se quan s’enfaden
– Expressar el desacord sense insultar ni fer mal
Amb els més petits es treballa molt la reconeixença de l’emoció de l’altre:
“Potser a tu sí que t’agradaria que et fessin això, però a l’altra persona no. I si a l’altra persona no li agrada i està trista o plora, no li ho hem de fer.”
Això reforça l’empatia com a valor troncal.
Memòria emocional del propi TEI
Els tutors i tutores es projecten en la seva pròpia experiència com a tutorats:
• Recorden:
– El tutor que els va escriure una carta bonica o jugava amb ells.
– O aquell que “no els feia gaire cas”.
A partir d’aquí decideixen:
• Reproduir les bones experiències: “faré amb el meu tutorat el mateix que va fer el meu tutor amb mi”.
• Canviar el que no els va agradar: “jo faré molt cas al meu tutorat perquè no passo el mateix”.
Això converteix el TEI en un motor de canvi intern sostingut per la pròpia memòria dels alumnes.
El TEI a educació infantil: “amics i amigues especials”
Adaptació del programa als més petits
La Paula Campos explica com es va decidir estendre el projecte a infantil:
• Fa 4-5 cursos es crea el TEI per a infantil.
• Tot el professorat d’infantil rep també la formació específica.
• L’objectiu és posar-hi la “llavor” del projecte des de ben petits.
Com que a aquestes edats no entenen el concepte de “tutor”, parlen d’:
• “Amic o amiga especial”
Organització de parelles i activitats
El sistema funciona entre I3 i I5:
• Cada alumne/a d’I5 és amic/ga especial d’un infant d’I3.
• Es comença quan els petits ja han acabat el procés d’adaptació i estan tranquils al centre.
• L’assignació de parelles es fa pensant en com és cada nen i quina relació li pot anar millor.
Les activitats són senzilles però molt significatives:
• Acompanyar els petits a baixar al pati
• Esmorzar junts algun dia
• Fer dibuixos creuats (el gran dibuixa el petit i el petit dibuixa el gran)
• Altres trobades per consolidar el vincle
Aquest projecte ja està molt arrelat a l’edifici Canigó, fins al punt que:
• Els d’I5 pregunten amb il·lusió quan els tocarà saber qui és el seu amic especial.
Continuïtat del vincle més enllà d’infantil
Quan els infants d’I3 passen a I4, no es trenca el fil:
• Els d’I5 passen a 1r de primària, però es mantenen activitats de retrobament.
• Es fan jocs, propostes de plàstica o manualitats conjuntes per continuar nodrint el vincle al llarg del temps.
Segons Paula i Anna, això contribueix a:
• Crear vincles saludables i positius des de molt aviat.
• Donar als “grans” una petita responsabilitat amb els més petits.
• Assegurar que quan arriben a 3r, molts nens ja tenen integrats molts conceptes de convivència i empatia gràcies a aquesta feina prèvia.
Ensenyament de l’anglès i internacionalització interna
Cap al tram final, el director introdueix altres àmbits del projecte.
Introducció primerenca i enfocament comunicatiu
A l’Escola Canigó:
• L’anglès comença a I3 des de fa molts anys.
• A partir de 3r de primària, fan educació física en anglès.
L’objectiu és potenciar l’oralitat també en altres llengües, integrant l’anglès en contextos funcionals i significatius.
Projecte “Sharing to Learn” i auxiliar de conversa
L’escola participa en el projecte “Sharing to Learn” juntament amb:
• L’Escola Americana
• L’institut del municipi (esmentat de passada)
A més, a partir de 3r:
• Compten amb un auxiliar de conversa en anglès que:
– Només parla en anglès amb l’alumnat.
– Ajuda a fer evident la necessitat de la llengua (“si vull comunicar-me amb aquesta persona, he de saber anglès”).
– Reforça molt l’expressió oral.
Així, l’anglès deixa de ser només una assignatura per esdevenir una eina real de comunicació.
Competència digital i ciutadania a la xarxa
Visió integral de la competència digital
La competència digital es treballa com un eix transversal, però també amb espais específics. El centre entén que cal:
• Ensenyar les eines (alfabetització digital)
• Desenvolupar el pensament computacional
• Treballar a fons la ciberseguretat i el rastre digital
Alfabetització digital
Hi ha un treball explícit de:
• Aprendre a utilitzar dispositius i teclats (d’ordinador i d’iPad).
• Entendre que els infants no aprenen sols a usar-les correctament, cal guia docent.
Pensament computacional i robòtica
Aquest àmbit es desplega de manera progressiva:
• Primer, amb activitats “desendollades” (sense aparells) per:
– Entendre com funciona el pensament computacional
– Treballar seqüències, lògica, resolució de problemes
• Més endavant, amb:
– Programació (Scratch i altres programes)
– Robòtica educativa
Ciberseguretat i rastre digital
El tercer pilar és la seguretat a internet:
• Entendre que la xarxa té molts avantatges, però també perills.
• Saber:
– Quines dades personals es poden donar i a on.
– Amb qui no s’ha d’interactuar (persones desconegudes darrere de jocs o perfils digitals).
– Què implica el rastre digital que deixem.
Aquest treball busca formar ciutadans digitals crítics i responsables.
Eix artístic, festiu i participació familiar
Educació artística: plàstica i música
L’escola ha potenciat molt la dimensió artística en els últims anys:
• Activitats de plàstica i música en tots els cursos.
• Participació a la Cantània a 5è.
• Celebració de:
– Cinc festivals de Nadal cada curs
– Danses de la Castanyada i altres festes escolars
Això dona a l’art un paper clau en la vida col·lectiva del centre.
Participació de famílies: tallers, xerrades i projectes
Les famílies són presentes i actives en múltiples espais:
• Santa Cecília: pares i mares venen a participar en activitats musicals.
• Projectes de 6è: famílies col·laboren, per exemple, ajudant a fer maquetes.
• D’altres xerrades i col·laboracions puntuals en projectes d’aula i de centre.
Aquest vincle reforça la idea d’escola com a comunitat educativa compartida.
Projecte “Els avis i les àvies tornen a l’escola”
Un dels programes més estimats és el dels avis i àvies a infantil i cicle inicial:
• Es desenvolupa des d’I3 fins a 2n de primària.
• L’escola obre les portes perquè avis i àvies puguin venir a:
– Explicar contes
– Fer manualitats
– Compartir records i vivències de quan eren petits
La participació és molt alta:
• Sovint no caben a les aules de tanta gent que hi ve.
• Tenen un taulell ple de fotos a l’entrada de l’escola amb totes aquestes visites.
A final de curs es fa una cloenda conjunta:
• Un berenar al gimnàs amb avis, àvies, nets i netes.
Segons el centre, aquest projecte és molt enriquidor per a tothom:
• Aporta experiència i saviesa a les aules.
• Reforça molt el vincle afectiu intergeneracional.
El “model Canigó” i la continuïtat del projecte
Identitat clara de centre
L’escola resumeix la seva manera de fer parlant del “model Canigó”:
• És una manera pròpia de fer escola basada en:
– Pedagogia de l’esforç
– Autonomia de l’alumnat
– Pes de l’oralitat, la lectura i la memòria
– Centralitat del TEI i la convivència
– Potenciació d’espais no formals, llengües, arts i competència digital
– Participació activa de famílies, avis i àvies.
Als pares i mares que visiten el centre per les jornades de portes obertes els diuen obertament:
“Nosaltres ho fem així. Si t’agrada el que fem, vine cap aquí; si no, hi ha altres llocs.”
Això mostra una voluntat d’oferir un projecte coherent i definit, no un model neutre.
Resultats, demanda i reptes de professorat
L’equip apunta que:
• El model dona bons resultats any rere any.
• L’escola està plena, cosa que confirma la confiança de les famílies.
Alhora, reconeixen un repte important:
• En els últims anys, aproximadament un terç del professorat és nou cada curs.
• Això podria posar en risc la continuïtat del projecte, però:
– La bona organització interna permet que el professorat expert en el model Canigó aculli i formi els nous docents.
– Això fa possible mantenir el projecte estable “vingui qui vingui”.
L’entrevista es tanca amb un agraïment mutu i amb el desig d’un bon curs 25-26, tot reafirmant la voluntat de continuar en contacte entre l’escola i Ràdio Desvern.