I seguim els matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambler. És moment de l'entrevista del dia, com comentàvem avui a Sumari. Avui tanquem aquest cicle d'entrevistes a nivell educatiu. Avui tanquem aquest espai on, doncs, bloc per bloc, hem anat coneixent tots els centres educatius del nostre municipi. Avui ho tanquem, tanquem aquest cercle amb l'escola Canigó, que ens visiten, doncs, d'aquest centre. Els docents que avui estan amb nosaltres...
Són l'Anna Castellón, coordinadora de cicle superior, la Paula Campós, coordinadora d'educació infantil, i el Carlos Arberes, que és el director del centre. Bon dia, família, com esteu? Bon dia, què tal? Avui us hem convidat per parlar una mica de diversos projectes que teniu al centre, concretament també del TEI, la Toteria entre Iguals, que és aquest programa que també efectueu a l'Escola Canigó de Sant Just, i per conèixer una mica més l'Escola Canigó.
Si et sembla, comencem amb tu, Carlos. Com definiries i com creus que és la visió i la missió actual de l'escola Canigó del nostre municipi? Una miqueta per posar en context, actualment l'escola està formada per 423 alumnes, que això són 302 famílies, 31 mestres a la plantilla, més una tècnica d'educació infantil,
més una administrativa i dues persones a la consergeria. Això és tot el que movem. Les 302 famílies que ens fan confiança cada dia s'aixequen pel dematí i porten els fills a les 8 i mitja del dematí, que és un dels drets distintius del canigó, que és...
Comencem una miqueta més d'hora i a més a més estem allà a la muntanyeta, que costa una mica arribar-hi, així que hem de tenir clar que hem de tenir moltes ganes de pujar a la muntanya.
Llavors, el nostre projecte educatiu, jo agafo l'escola fa 9 anys, venim del període que estava l'antic director, que és l'Eloi Sala, i portava 32 anys de la direcció, tenia un projecte molt consolidat a la seva època, estava molt...
Molt bé, i quan entrem als tres nous de l'equip directiu, doncs decidim fer una reflexió pedagògica molt gran per decidir quins aspectes ens volem quedar d'aquell projecte que són molt importants, que considerem nosaltres que del que ja es feia allà hi ha coses que són molt importants de mantenir perquè funcionaven molt bé,
I, per una altra banda, aportar, o sigui, mirar molt bé de les noves pedagogies que hi ha, aportar quines coses complementaran aquest projecte i el milloraran. De la banda que volíem continuar i potenciar, sobretot, volem destacar el tema de la pedagogia de l'esforç, que és una cosa que...
Actualment no està molt de moda això de l'esforç, però nosaltres tenim molt clar que en aprenentatge, si no hi ha esforç, no hi ha aprenentatge. Després també volem mantenir tot el que és l'autonomia de l'infant, l'autonomia i la responsabilitat que ha de tenir l'infant envers de les seves accions i de les seves feines. Una cosa que fèiem molt bé llavors i continuem fent molt bé ara és l'oralitat, perquè l'aprenentatge comença per tot el que és oral,
Després tenim també el que és la importància de la lectura, li donem molta importància a la lectura perquè a través de la lectura és quan podem adquirir nous coneixements en el moment que ja tens la lectura ben assolida. Un altre dels aspectes antics que nosaltres...
Ens feia molta ràbia que la gent deixis de banda, que és el tema de la memòria, perquè al final la memòria és importantíssima per a l'aprenentatge, no per memoritzar coses sense sentit, sinó perquè necessites de la memòria per poder anar assolint els aprenentatges que vas fent.
I un altre aspecte que també vam mantenir i intentar potenciar va ser tot el que era l'espai migdia, perquè l'escola Canigó té un projecte diferent, ja he dit abans que comencem a les 8.30, i a l'espai migdia tenim 3 hores per la quantitat de nens que tenim al centre i per la quantitat de nens que es queden al menjador, i a més a més per la quantitat d'activitats que fem durant aquest espai migdia.
Llavors, per altra banda, és això. Tot això ho manteníem de l'antic i volíem afegir-li i reformular moltes coses per aportar molts aspectes nous que enriquirien el nostre projecte. Entre aquestes coses que vam desenvolupar i ja ho tenim bastant ben organitzat, és el tema de l'organització del centre,
tant horaris com maneres de fer, la manera de treballar els mestres, que també l'hem organitzat d'una altra manera. I després, un altre dels punts que trobem molt importants i no teníem abans, i ara sí els tenim, és tot el que és l'educació en els espais de formació no formals. En els espais no formals, tota la formació, tot el que són tallers, activitats, les colònies, nosaltres fem colònies...
en tots els cursos a partir de cinquè perquè pensem que en aquests espais no formals l'educació és molt important també.
I un dels aspectes que vam fer també va ser potenciar el programa TEI, que és el que ara l'Anna i la Paula us parlaran. Doncs comencem, si us sembla, Anna, destacant, però sí, primerament explicant una mica a l'audiència què és el TEI. Comentàvem abans, la tutoria entre iguals. Què suposa aquest projecte? Doncs la seva activitat a l'escola Canigó i en aquest cas, què és el que s'acaba transmetent als alumnes amb aquest projecte?
Sí. El programa TEI el vam començar l'any 2014. Venia per un institut que es diu Front Marítim de Barcelona, on l'Andrés González Bellido, que va ser el creador, havien començat a fer aquest programa amb l'alumnat de tercer d'ESO i primer d'ESO.
I una vegada ells van veure que aquest programa funcionava, amb el pas dels anys l'han anat exportant cap a primària. Nosaltres va haver una família que ens va fer conèixer aquest programa, ens va semblar superinteressant i així vam rebre la formació al centre i a partir del 2014, el curs del 2014-2015, vam implementar l'escola. Tot el professorat va rebre la formació pertinent
I a partir d'aquí el que ha fet aquest programa ha sigut anar creixent. Vam començar només fent la tutoria d'intreiguals entre els alumnes de cinquè i tercer. Els alumnes de cinquè són els tutors dels alumnes de tercer. Això què vol dir? Doncs vol dir que quan comences el curs aquests alumnes coneixen una parella, un nen o una nena, o a vegades són dues persones en funció de l'alumnat que són,
que s'ha de repartir, s'encarreguen com de fer de germans grans, diguéssim, de resoldre els conflictes amb aquests nens que tinguin de tercer, si tenen algun problema, doncs els nens de cinquè els ajuden amb qualsevol. No cal que sigui problema, sinó que és que es crea com un vincle durant tot el curs, a partir que aquests nens i nenes ja saben quina és la seva parella, doncs anem fent unes trobades...
Pot ser a vegades són lúdiques, a vegades són trobades on s'expliquen coses, del temari, o a vegades es ajuden a fer àlbums. Cada curs hem anat fent, en tenim unes quantes que són establertes i altres que cada any anem renovant.
i d'aquesta manera es crea com un lligam entre els nens de cinquè i de tercer. Què passa? Que al curs següent, aquests nens de tercer i de cinquè pugen, són el sisè i de quart, i aquest lligam es continua mantenint. Per tant, tens alumnat de sisè emparellat amb els de quart, que tenen aquest vincle, no només amb la seva parella, sinó que al final s'acaba fent com una comunitat,
I la generació nova que arriba, cinquè i tercer, tornem a fer el mateix, de manera que tenim nosaltres que a l'escola tenim dos edificis, a l'edifici Sant Ferran, tots els nens que estan a baix viuen d'aquest projecte, tenen la consciència que han de cuidar els més petits que baixen de segon cap a tercer,
que han de tenir respecte per tothom, que s'han d'ajudar, que qualsevol problema que hi hagi, encara que no sigui la meva parella, jo puc intervenir i puc ajudar igual, i donen la senyal d'alarma en el cas que hi hagi alguna situació on l'adult, per exemple, se'ns està passant paral,
o que els propis companys es tracten malament o el que sigui, doncs aquests alumnes donen la senyal d'alarma. El programa té i, a més a més, és una eina molt potent per prevenir que aquests problemes, aquests petits conflictes o grans conflictes es vagin fent més grans. I això vol dir que engloba tota la comunitat educativa, de manera que no només són els tutors encarregats, els mestres,
encarregats de l'alumnat, que també estem vigilant, sinó que, a més a més, és l'espai del menjador, amb tot el monitoratge, els educadors del migdia de les extraescolars, els conserges, el personal del PAS que tenim a l'escola... Tothom forma part d'aquest projecte. Llavors, si veiem que hi ha algun conflicte dins l'escola, tothom pot intervenir. Però, a més a més, l'alumnat ja creix amb aquesta...
dinàmica de quan veig una cosa he d'actuar, per tant he d'avisar, les famílies hi juguen un paper importantíssim, perquè d'aquesta manera, si el teu fill o la teva filla arriba a casa i t'explica que ha passat alguna cosa, les famílies ens donen l'alerta, escolta, m'han comentat això, està passant això, tal, llavors nosaltres des de l'escola hi podem actuar molt ràpid.
I d'aquesta manera els conflictes moltes vegades s'aturen, no arribem a casos que puguin ser després aquests que malauradament surten per la tele perquè no s'ha fet res abans, sinó que tothom està molt avisat i conscienciat i aleshores tothom ja té la idea de, ostres, no podem acceptar que algú es parli malament o que s'insultin o que es peguin o qualsevol altra actitud que pugui ser que els nens diuen m'ha molestat.
De quina manera t'ha molestat, anem a veure com ho podem millorar. Llavors, amb el pas dels anys, fa 4 anys o 5, Paula, el programa TEI el van crear per infantil, de P5 a P3, de manera que ara fa 4-5 anys l'hem instaurat també a IV infantil.
I això què fa? Doncs jo, per exemple, aquest curs que ha sigut el primer que he pogut rebre l'alumnat a tercer quan fem les primeres reunions amb els nens, els hi fem unes xerrades abans de començar el programa, doncs els nens que estan a tercer que ja han sigut
Tots són amics i amigues especials. A infantil, clar, es veu que hi ha aquesta consciència i ja tenien molts conceptes, feies les xerrades i t'explicaven o et feien comentaris o sí, perquè això passa, fan uns raonaments que ja es nota la feina que ja ha hagut feta des de petits i això crec que és un valor molt important de l'escola. Sí, nosaltres...
vam voler estendre el projecte als petits i petites de l'escola. Llavors també el professorat va fer aquesta formació del TEI per infantil i des de fa quatre cursos vam ja portar a terme les activitats. Llavors sí que nosaltres som com un nivell molt inicial, és com la llavor del projecte, no són tutors i tutores perquè no entenen aquesta paraula, sinó que nosaltres diem que tenen un amic o amiga especial i ho fem entre l'alumnat d'I3 i I5. Llavors els nens i nenes d'I5
són amics i amigues especials dels nens i nenes d'EI3. Esperem que els petits acabin l'adaptació, que ara s'estan familiaritzant amb el col·le, i una vegada que ja estan tranquils i adaptats, comencem a repartir aquestes parelles. Una mica en funció també de com és cada nen, assignem un amic o amiga que li pugui anar bé. Una vegada que tenim les parelles, comencem a fer activitats molt inicials.
doncs anem un dia a la seva classe i els ajudem a baixar al pati, un altre dia esmorcem junts, un altre dia el gran dibuixa el petit, el petit dibuixa el gran, i es va fer aquest vincle. Ja és un projecte que a dalt, l'edifici Canigo està superestablert, i ja els d'I5 ja pregunten què a veure quan els toca, que ja tenen ganes de saber qui li toca. Llavors, quan aquest alumnat d'I3 passa a I4, sí que és veritat que nosaltres no ens oblidem dels de primer, perquè els d'I5 passen a primer.
Llavors, durant el curs també fem activitats de retrobament una altra vegada, juguem, fem activitats de plàstica o alguna manualitat, per tal que aquest vincle continuï al llarg del temps a l'escola. I és veritat el que diu l'Anna, que és un projecte
que ens ajuda molt a establir vincles saludables entre l'alumnat, a cuidar, sobretot els petits, que continuen sent petits, però tenen aquesta petita responsabilitat d'ajudar els més petits que ells. I llavors el vincle que es forma és molt saludable, molt positiu també.
Avui estem parlant amb l'escola Canigó, concretament ho estem fent amb l'Anna Castellón, amb la Paula Campos i amb el Carlos Arberes. Ens estem parlant del projecte d'escola que tenen aquí a l'escola Canigó del nostre municipi.
I res, estem comentant també ara mateix el programa del TEI, en aquest cas la tutoria entre iguals, que és un nom que ara ens quedarem bastant amant aquest nom, gràcies també a l'explicació que ens han fet, i que hem pogut conèixer que no només és un projecte que funciona en nens i nenes del cicle superior, és a dir, dels que estan ja a punt de marxar a l'institut, sinó que també aquells que acaben d'accedir al centre...
també, d'alguna manera, des d'un altre enfoc, també tenen aquest coneixement i també tenen aquesta eina que crec que és molt important, que és el fet a vegades que hi ha alguna cosa, alguna inquietud, que potser per les barreres que pugui haver et costa una mica més dir-la a un professor, a una professora, a un mestre. En canvi, entre ells, m'imagino que fan xarxa i també connecten aquests problemes i aquestes dificultats que poden tenir.
Sí, de fet hi ha una estadística i el que es veu en algunes enquestes que s'han fet és que el 60% d'alumnat el que tria quan ha d'explicar algun conflicte o algun problema és a un amic.
Aleshores, el programa té ja es basa en això. Moltes vegades els adults quedem una mica al marge, encara que tu puguis estar vigilant, hi ha coses que se't passen, no? A vegades et penses que hi ha una baralla i estan jugant a lluites, i a vegades et penses que s'estan divertint i en canvi s'estan enfadant, perquè quan tu vigiles, doncs clar, l'espai no ets...
Veus, però la realitat a vegades del que tu veus el que pugui passar... Està més distorsionat, vols dir. Clar, no? A vegades passa que tu dius, per què està sol? No, és que m'estic amagant. Doncs això, tu potser t'estaves pensant, ostres, aquest nen està sol perquè s'ha quedat sol i ningú li fa cas. No, és al revés. O potser et penses que s'estan fent una broma i en veritat s'estan fent una burla. Llavors, clar, això, quan entre ells ho expliquen, ja directament l'alumnat actua.
Moltes vegades són ells mateixos que li diuen a l'altre, escolta, pare, ja que això no està bé, o si no, de seguida ens venen avisar. I aquest avís és el que creiem que està molt bé, perquè ells ja fan la reflexió de dir, ostres, s'ha d'actuar, si això és una injustícia, doncs anem a avisar perquè això no es vagi repetint.
A part d'això, una cosa també molt important, que a vegades ho parlem amb les famílies a l'inici de curs, és que moltes vegades l'enfocament, sobretot els que som pares i mares, quan tu portes el teu fill o el fill a escola, sempre penses que no li passi res al meu fill, que no li faci l'assetjament. Però, clar, l'altra banda, també pot ser que el teu fill pugui ser un d'aquests nens o nenes que està maltractant algú,
Llavors, aquesta doble visió de dir, hem de reflexionar entre tots la importància que hi ha al treball d'aquests valors a casa també, perquè moltes vegades els nostres fills i filles a l'entorn escolar no es comporten igual que a casa. Aleshores, la reflexió amb el programa T i havent viscut els anys que portem treballant aquest programa, doncs dona aquesta perspectiva de dir, igual que jo em preocupo perquè el meu fill
no rebi qualsevol tipus de maltractal, és igual que sigui, o assetjament, és que el meu fill tingui aquests valors des de casa perquè sigui capaç de poder respectar tothom, de poder parlar amb tothom bé, de poder tractar tothom igual, que si s'enfada pugui controlar-se, que si s'enfada pugui explicar les coses sense haver d'insultar, per exemple...
Aquesta visió jo crec que també és important. I també a nivell dels petits i petites del col·le, que de vegades quan passa alguna cosa i anem a parlar amb el que li ha fet, aquesta col·letilla que sempre li diem a tu t'agradaria, i de vegades també hem de reconèixer l'emoció. És a dir, potser a tu sí que t'agradaria que et fessin això, però al nen o a la nena que li fan això no li agrada. I llavors identificar aquesta emoció que a ell o a ella no li agrada, no li hem de fer...
Llavors, és important, no? O sigui, no és que a tu t'agradi o no, és que a l'altra persona no li agrada i no li hem de fer. I aquest reconeixement d'aquesta emoció de com està, està plorant, està trist, no? És important ja des de ben petits, jo crec. I després hi ha una altra cosa, perdona, Dani, que se m'ha acudit amb el que dius de... Si no t'agradaria que t'ho fessin a tu, no ho facis. Amb els tutors, el que passa és que ells se'n recorden del que havia sigut el seu tutor.
Quan ells estan a tercer, viuen un tutor que els ha tocat, o una tutora, i ells se'n recorden, ostres, m'havia fet una carta superbonica, o m'ajudava, o jugava amb mi, o el que sigui. I quan arriben a la cinquè, ells diuen, jo faré el mateix que va fer el meu tutor, perquè em va fer això, i en canvi, altres que diuen, ah, és que a mi el meu tutor no em feia gaire cas. I llavors, doncs jo li faré molt cas al meu perquè no vull que...
que passi el que em passava a mi. I això és superpositiu perquè al final el que es va fent és modificar el comportament i els valors de cada un des de la pròpia experiència. I el fet de treballar l'empatia d'aquesta manera ens ajuda moltíssim, la veritat.
Doncs crec que ho han explicat molt bé, però no sé si vols afegir una cosa més, Carlos. Ens estàvem escoltant aquí detingudament, tu i jo. La veritat és que... No, a veure, hi ha moltes coses que podríem parlar, podríem parlar de l'anglès, de la manera que portem l'anglès, de què...
Comencem l'anglès de 3 ja des de fa molt de temps, després també participem al projecte Sharing to Learn, que va parlar el Jesús l'altre dia amb l'escola americana i l'institut. I a partir de tercer, nosaltres una de les coses que volem fer és potenciar aquesta oralitat també en altres llingües, llavors fan l'educació física en anglès a partir de tercer.
I a partir de tercer també comptem amb un auxiliar de conversa que els ajuda molt, per una banda, a fer significatiu l'anglès, perquè aquesta persona només parla anglès, per tant, si s'han de comunicar amb ella entenen per què han d'aprendre anglès, perquè de vegades hi ha gent que no parla ni català ni castellà, i a més a més tenen un gran reforç en l'oralitat també.
Una de les coses que treballem també força bé a l'escola i que estem molt contents és tot el tema de la competència digital perquè entenem la competència digital que a part de ser un eix transversal de l'educació també necessita espais específics
Perquè, clar, dintre d'aquesta competència digital hem de treballar el que és l'alfabetització digital, per tant, hem d'aprendre com funcionen les eines digitals, i tant tu com el teclat de l'ordinador o el teclat de l'iPad, perquè al final, si no els ensenya ningú, ells solets no aprenen.
Després tenim també el vessant de tot el que és el pensament computacional, que el treballem...
quan són més petits amb la banda desendollada, que no tenen màquines, però fas una feina que van aprenent com funciona aquest pensament computacional. I va ampliant-se després amb programació, ja sigui amb escratge o amb altres programes de programació, i després amb la robòtica. I la tercera pota, que és una de les més essencials, és tot el que té a veure amb la ciberseguretat, entendre ells que internet té molts
però també té contres i has d'entendre aquests contres, has de saber quins perills et pots trobar a la xarxa, després tot el que és la...
El rastre digital que vas deixant, has d'aprendre quines dades pots donar, en quins llocs i en quines dades no has de fer, el que no has d'interactuar amb gent que no coneguis, o sigui que gent que no coneixis encara que sigui a través de les seses d'un joc perquè no saps realment qui pot ser aquella persona.
Després, una altra de les coses que també estem contents és la manera que en aquests últims anys hem potenciat tot el que és tema artístic, tot el que és l'educació artística, tant la plàstica com la musical. Participem en la Cantanya, a cinquè, però a més a més, cada any fem cinc festivals de Nadal, i les danses de la Castanyada, i les danses de la Castanyada, i més a més...
I després l'espai que donem també de participació de les famílies, un dels programes que tenim, a part que venen per Santa Cecília a participar...
o fan mills xerrades i mills projectes de sisè, venen pares també a ajudar a fer les maquetes i d'a més. A part tenim un programa que és els àvis i les àvies infantil. Els àvis i les àvies tornen a l'escola, que el fem des d'ahir 3 fins a segon, i abans obrim les portes de l'escola per tots aquests àvis i àvies que vulguin venir a fer el que se'ls dona millor, de vegades explicar contes, fer manualitats...
compartir llocs de quan eren petits. Cada any, jo no sé, tenim molts avis i àvies, que és que ja en la foro ja és una cosa que ja no entrem. Llavors, a les tardes, normalment, venen els nets i les netes feliços. Ja portem molts anys fent aquest projecte. Els avis i les àvies encantats de venir.
fan un món d'activitats que de vegades tu et quedes allà en plan, no necessites ajuda, ja tu domines, o sigui, és un projecte molt bonic, i després sempre tenim una cloenda, que és un verenet que fem amb ells i amb elles a final de curs, al gimnàs del col·le, i ja us dic, ho fem des d'ell 3 fins a segon, i jo crec que tenim un surf allà a l'entrada del col·le, que sempre anem posant totes les fotos de tots els avis i les sàvies que venen, i jo crec que ja no tenim molt d'espai per posar-ne més, perquè és un èxit de participació.
I els avis i àvies encantats, i nosaltres de veure el vincle, els nets i tot el que aquestes persones ens poden aportar és molt enriquidor per tots. I per acabar... Sí, ara anirem tancant. Una de les coses que tots aquests projectes el que aporten també és que al final el projecte, el model de l'escola que tenim, que nosaltres sempre li diem el model Carigó, perquè és...
és el que hi ha nosaltres som així nosaltres som així hi ha altres llocs que fan altres coses nosaltres dels pares els que venen a les jornades de portes obertes sempre els ideem nosaltres ho fem així
Si t'agrada el que fem, doncs vine cap aquí. Si no, hi ha altres llocs on pots estar. I una de les coses que estem contents és que aquest projecte dóna resultats. A any rere any tenim un tipus de resultats que són positius. I tenim l'escola plena.
I tot això també, malgrat la complexitat que cada vegada és més difícil, perquè portem uns anys que pràcticament un terç del professorat és nou, però tenim la sort que amb la manera que tenim organitzat, el professorat que és ja...
expert en el model Canigó aquest, doncs pot ensenyar als nous professors sense perjudicar el projecte, perquè moltes de les vegades la dificultat és aquesta, que el projecte pugui mantenir-se vingui qui vingui. Doncs Anna Castellón, Paula Campos, Carlos Herberes, gràcies per venir als micròfons de Ràdio d'Esberna a explicar-nos el vostre projecte educatiu, el projecte de l'escola Canigó, una abraçada molt gran, que tingueu molt bon curs 25-26 i anem parlant, estem en contacte.
Moltes gràcies a vosaltres.