Trajectòria i premis recents de l’actriu Montse Ribadellas

Panorama general de l’entrevista

En aquesta edició de les Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern, conversem amb Montse Ribadellas, actriu santjustenca, sobre la seva trajectòria professional, els premis rebuts recentment i la seva manera d’entendre l’ofici d’actriu.

Premis i reconeixements recents

Premi honorífic Oriana (octubre, Sant Andreu de la Barca)
Reconeixement a tota una trajectòria.
Montse explica que al principi el rep amb sorpresa, perquè pensa que hi ha altres persones que “s’ho mereixen més”, però alhora el viu amb molta emoció i gratitud.
Remarca que és un premi que pot sonar a “jubilació”, però deixa clar que no pensa jubilar-se com a actriu.
Premi a millor actriu secundària als Premis Costa Brava (juliol)
Guardó per un paper com a actriu secundària en una producció premiada.
Menció especial al Festival Internacional de Girona (novembre)
Festival amb més de 37 anys d’història.
Menció per al curtmetratge La roba estesa, dirigit per Àlex Martí, sobre secrets familiars i temes punyents.

"Els reconeixements sempre agraden... és maco que et reconeguin."

Composició de personatges i processos d’interpretació

Papers quotidians i secrets familiars

En parlar de La roba estesa, Montse explica com treballa personatges molt quotidians però carregats de secrets:

Intenta sentir per dins com viuria una situació dura, encara que no l’hagi viscuda exactament.
Parteix d’experiències similars o emocions properes.
Cada respiració i cada moviment han d’anar acompanyats per l’angoixa interna del personatge.
Destaca que cada actor/actriu troba la seva pròpia tècnica de treball.

Personatges històrics i documentació

Sobre el paper d’una bruixa del 1800 en una pel·lícula documental premiada als Premis Costa Brava, comenta que:

Ha necessitat documentar-se sobre com vivien aquelles dones, com es movien i actuaven.
Omple el personatge de detalls interns que potser no es veuen, però que ella sent i coneix mentre interpreta.

Projecte “Àngelus, la fascinació de Dalí”

Montse forma part de l’equip del director Joan Frank Charansonet des de 2010.

La pel·lícula “Àngelus, la fascinació de Dalí” va guanyar el premi a millor pel·lícula als Premis Oriana.
Tracta una faceta molt especial de Dalí, al voltant del quadre de Millet.
L’acció principal passa en un dia, amb flashbacks al passat.
La pel·lícula s’estrenarà a França (unes 60 sales aproximadament), a Andorra i Luxemburg.
Montse descriu la gala dels premis Oriana com una nit molt màgica.

Curtmetratges i col·laboracions amb l’ESCAC

Actualment Montse participa en molts curtmetratges, especialment amb alumnes de l’ESCAC:

Explica que hi ha una tradició que els actors col·laborin altruistament per donar suport a les noves generacions de cineastes.
Aquest any ha fet aproximadament quatre curtmetratges amb l’ESCAC.
Destaca que la gent jove sovint tria temes molt madurs que requereixen actrius d’edat.

Exemple:

En un curt anomenat La larga noche, interpreta una dona entre l’Alzheimer i la pèrdua, que passa tota la nit de Sant Joan buscant el seu fill.
Molts d’aquests guions s’inspiren en experiències familiars (com l’àvia d’algun estudiant).

Montse valora molt aquestes propostes perquè, tot i ser difícil trobar feina, li permeten mantindre’s activa i fer papers complexos i profunds.

Edat, gènere i feina en el món audiovisual

Es reflexiona sobre l’edatisme en el sector escènic i audiovisual:

A partir d’una menció al discurs recent d’Emma Vilarasau, es parla de la dificultat de seguir treballant a segons quines edats.
Montse té la percepció que l’exclusió professional per edat afecta més les dones que els homes.
Tot i això, intenta no fixar-s’hi massa per no deixar-se endur pel desànim.

Televisió: experiències i preferències

Montse ha aparegut en diverses sèries de televisió conegudes, com:

Cuéntame
La que se avecina
Muertos S.L.

Aspectes que comenta:

No té plataformes digitals, així que sovint li han d’enviar els capítols on surt.
Les seves feines en televisió han estat, sobretot, intervencions breus (2-3 dies de rodatge), sense la continuïtat de formar part fixa d’un equip de sèrie.
La tele és un mitjà més ràpid, amb un ritme de rodatge intens.

Teatre vs cinema vs televisió

Quan li pregunten quin mitjà prefereix (teatre, cinema o televisió), Montse respon que és una qüestió complexa.

Diferències de tècnica

Teatre i audiovisual (cinema/televisió) són tècniques molt diferents, tot i que en tots dos casos es tracta de crear personatges amb veritat perquè l’espectador s’hi pugui identificar.

Relació amb la càmera

A partir del 2010 comença a formar-se com actriu davant de càmera (un procés que ella anomena “reciclar-te”).
Se sorprèn de comprovar com la càmera l’“atrapa”.
Destaquen:
El poder d’un pla curt on, sense parlar, es pot transmetre molt amb la mirada.
La càmera sedueix, però requereix molta paciència (repetir preses, ritmes lents de rodatge).

Nostàlgia de teatre

Tot i el vincle fort amb el cinema, Montse confessa que té molta nostàlgia de fer teatre.
En els darrers anys només ha fet tres o quatre projectes teatrals.

Cinema independent i feina en equip

Valora molt el cinema independent, sovint sense subvencions:
Es crea una força col·lectiva molt intensa entre equip i repartiment.
Quan veu la pel·lícula acabada, disfruta de tots els personatges, no només del seu, perquè sent que ha format part de tot el procés.
No viu amb angoixa el seu propi resultat, sinó amb alegria compartida.

"Quan em truquen per un treball és uau, un nou personatge a crear."

Arrels santjustenques i identitat

Cap al final de l’entrevista, Montse reivindica amb orgull les seves arrels a Sant Just Desvern:

Explica que el seu nom artístic és Montse Ribadellas, però que ella és Montse Ribes Portadelles.
Va néixer al carrer Major i es reivindica com a santjustenca de tota la vida.
Expressa l’estima pel poble i l’agraïment de ser convidada a Ràdio Desvern.

L’equip del programa també subratlla la importància de donar visibilitat a la gent del poble que porta el nom de Sant Just més enllà de les seves fronteres.

Idees clau

Reconeixement a la trajectòria de Montse Ribadellas amb diversos premis (Oriana, Costa Brava, Girona).
Profunditat en el treball de personatge, tant en situacions quotidianes com en rols històrics.
Compromís amb les noves generacions a través de curtmetratges amb l’ESCAC.
Reflexió sobre edat, gènere i oportunitats dins del món audiovisual.
Mirada matisada sobre teatre, cinema i televisió, amb especial fascinació per la càmera i nostàlgia pel teatre.
Fort sentiment d’arrelament i orgull de ser de Sant Just Desvern.