Àngel Òdena i el retorn d'Il Trovatore al Liceu
Entrevista amb el baríton Àngel Òdena
El magazín cultural El Calaix, conduït per Mònica Sucias per a la Xarxa a les Ones, es desplaça en aquesta ocasió a un entorn relaxat per conversar amb una de les figures més destacades del panorama líric actual: el baríton Àngel Òdena. L'entrevista se centra en la seva participació en l'òpera Il Trovatore de Verdi al Liceu i repassa la seva trajectòria professional de més de 25 anys.
El retorn al Gran Teatre del Liceu
Àngel Òdena celebra una fita molt especial aquesta temporada: els 25 anys d'ençà del seu debut al teatre barceloní (que l'any 1998 encara es feia al Teatre Victòria per l'incendi de l'edifici històric). Durant aquest temps, ha interpretat 23 òperes diferents i ha realitzat més de 100 funcions al coliseu de la Rambla.
• Amb Il Trovatore, Òdena tanca el cercle de la trilogia popular de Verdi, havent cantat anteriorment La Traviata i Rigoletto al mateix escenari.
• Destaca la col·laboració amb l'apuntador Jaume Tribó per documentar la seva trajectòria a través dels Annals del Liceu.
• Reflexiona sobre la dificultat del rol del comte de Luna, un personatge amb un registre molt agut escrit específicament per a la veu de baríton verdià.
Reflexions sobre la professió i l'autoexigència
L'artista comparteix una visió molt personal sobre què significa ser un cantant d'òpera avui dia. Fuig dels tòpics sobre l'autoexigència i prefereix parlar de millora constant i honestedat davant del mirall.
"Sempre he cregut que quan algú parla de l'autoexigència, ho fan els mediocres... m'agrada parlar que ens intentem millorar tots."
• La professió requereix una gran fortalesa psicològica per gestionar la inestabilitat de ser freelance i el judici constant dels programadors.
• L'aprenentatge és l'eix central de la seva vida; destaca que cada nova producció és una oportunitat per aprendre de directors d'escena i d'orquestra.
• Comenta anècdotes sobre la gestió de l'adrenalina, comparant la seva feina amb la d'un cirurgià per la concentració i el desgast físic que suposa.
La connexió amb el públic
Òdena posa en valor la figura de l'espectador com a destinatari final de la cultura. Malgrat els nervis i la pressió de cantar davant de milers de persones, el contacte amb els seguidors que l'esperen a la sortida és el que dona sentit a la seva carrera.
• Reconeix que manté la il·lusió intacta i que el dia que la perdi, deixarà de cantar.
• Valora especialment el públic fidel que viatja des de ciutats com Madrid o Saragossa per seguir les seves actuacions.