Nou regidor de la CUP, seguretat i fractura social

Context i protagonista

L’entrevista forma part de l’espai Entrevistes de La Rambla de Ràdio Desvern i està dedicada a la incorporació de Lluc Tost com a nou portaveu i regidor de la CUP a Sant Just.

• Lluc Tost és enginyer de Biosistemes i prové del teixit associatiu local (grup Escolta Martin Luther King, festes populars, Cees, Ateneu).
• Assumirà el relleu d’Anna Vilanova al ple municipal al desembre, no al novembre com s’havia anunciat inicialment.
• Arriba al consistori en un moment polític tens i de forta mobilització ciutadana.

"La idea és portar una mica de visió jove i d'esperit rebel al ple"

Nova etapa com a regidor de la CUP

Relleu generacional i to polític

Tost remarca que el rellotge de càrrecs a la CUP era conegut des de campanya i que només s’ha endarrerit uns mesos per diverses causes, però es formalitzarà al ple de desembre.

• Afronta el càrrec “amb il·lusió i ganes” per aprofitar aquest any i mig de mandat restant.
• Vol aportar una mirada jove, de llarg termini, en contrast amb el que percep com una mentalitat “massa adulta o acomodada” al ple.
• Esdevindrà el regidor més jove de l’actual consistori, fet que ell vincula amb aportar perspectiva de futur.

Escenari polític municipal i clima institucional

Tensió relativa i ambient preelectoral

Tost considera que el clima és “tens pel que estem acostumats a Sant Just”, però sense dramatitzar-ho.

• Critica el PSC per una política de “pagar focs” i d’equidistància, evitant posicionar-se i fer soroll.
• Parla d’un “clima preelectoral”: les eleccions del maig de 2027 comencen a marcar l’agenda.
• Segons ell, en dos anys i mig costa veure “grans obres o grans polítiques” orientades a les necessitats ciutadanes.
• Interpreta que el govern es reserva grans inauguracions i esdeveniments per apropar-se a la ciutadania a les portes de les municipals.

El ple d’octubre suspès i la mobilització ciutadana

Irrupció al ple i resposta institucional

El ple ordinari d’octubre es va suspendre després de l’entrada d’un centenar llarg de veïns que reclamaven suport institucional als dos joves detinguts durant les festes de tardor i explicacions sobre l’actuació policial.

• La CUP felicita la plataforma que va aconseguir mobilitzar unes 200 persones per mostrar el rebuig a la gestió de l’alcalde i la preocupació per la deriva del municipi.
• Tost ho destaca com un fet notable a Sant Just, un municipi on no és habitual aquesta magnitud de protesta.

Sobre l’actitud de l’alcalde i del govern:

• Considera que no hi va haver suport als veïns mobilitzats.
• L’alcalde, segons Tost, va tancar files amb el PSC i va evitar “esquitxar” la Generalitat (també governada pels socialistes).
• Qualifica aquesta posició com a típica equidistància del PSC: no mullar-se i no enfrontar-se a ningú.
• Critica amb duresa el comunicat d’Endavant Sant Just, que titllava l’acció veïnal d’“actituds feixistes”; ho considera “ridícul” i propi d’un model de “poble dormitori” on no es volen queixes al carrer.

Festes de tardor i actuació policial

De la protesta juvenil a un malestar intergeneracional

L’entrevistadora pregunta per la denúncia d’actuació policial desproporcionada durant la nit del 25 al 26 d’octubre al complex esportiu de la Bonaigua.

Tost matisa que no és només un conflicte juvenil:

• El manifest de suport als detinguts està signat per moltes entitats no juvenils.
• Al ple hi va assistir gent de totes les edats.
• Parla d’un malestar intergeneracional, que qualifica de preocupant, lamentable i execrable.

Manca d’informació i responsabilitat política

Segons Tost, el gran problema és la manca absoluta de respostes oficials per part de l’alcalde i del govern:

• No s’ha explicat per què els Mossos d’Esquadra van entrar en un equipament municipal.
• No se sap què va motivar les identificacions ni l’actuació contra la noia reduïda a terra i detinguda per dos agents.
• Tot el que es coneix prové de relats orals i vídeos que han circulat, no de versions institucionals.
• Tost denuncia una estratègia de “perfil baix” del PSC, esperant que passi el temps (ja ha passat prop d’un mes) perquè la gent oblidi.

"Oficialment no sabem res... hem passat ja quasi un mes i tampoc s'ha avançat en el tema"

Crítica més ampla al PSC i al model de resposta

Relaciona aquest cas amb altres situacions polítiques:

• Posa d’exemple el cas Illa – compra d’habitatges a la Caixa: per Tost, això s’ha fet només per pressió social (vaga de llogateres), no per convicció del PSC.
• Reitera una idea clau: sense mobilització ciutadana, els governs no prenen mesures valentes.

Personació de l’Ajuntament com a acusació popular

La CUP reclama que l’Ajuntament adopti una posició activa en la causa judicial:

• Demanen que el consistori es personi com a acusació popular en defensa de les persones detingudes.
• Presenten una moció al ple de novembre amb aquest objectiu com a punt principal.
• Adjuntaven un informe jurídic de la defensa que argumenta el marc legal que ho permet (amb referència a la llei 19/2020 de no discriminació).
• Assegura que el govern ha encarregat un contrainforme per justificar que “no es pot”, quan per la CUP el problema és que “no es vol”.
• Tost defensa que la llei és suficientment laxa per permetre la personació si hi hagués voluntat política.

La votació de la moció es planteja com un termòmetre polític:

• Servirà per veure quin partit es posa al costat de la ciutadania i de les famílies afectades.
• O bé, si opten per “tancar files” amb el Departament d’Interior i els cossos policials.

Mobilització al ple de novembre

Cap al final de la conversa, es comenta la possibilitat de noves mobilitzacions coincidint amb el ple de novembre:

• El periodista inicialment diu que no consta cap convocatòria, però Tost afirma que sí n’hi ha, difosa a xarxes.
• Confirma que no és Arran qui la convoca, sinó la plataforma Tardor Absolució, creada en suport a les dues persones detingudes.
• El missatge de Tost és clar:
- Anima la ciutadania a tornar a omplir el ple.
- Argumenta que “si la ciutadania no colla el ple, el ple no mourà fitxa”.

Debat sobre el model de seguretat a Sant Just

Crítica al model actual

Tost diferencia entre presència policial i model d’actuació:

• Aclara que la CUP no està en contra de tenir policia, sinó de com exerceix el seu paper.
• Rebutgen una policia basada en:
- Amenaces
- Prepotència
- Multes i denúncies com a primera resposta

Proposta de model alternatiu

La CUP defensa un model de seguretat de proximitat i mediació:

• Coneixement del municipi:
- Els agents haurien de saber quines entitats existeixen, on són els locals, quines festes s’hi fan i qui les organitza.
- Denuncia que actualment hi ha agents desvinculats del poble, cosa que afavoreix conflictes innecessaris com el de les festes de tardor.

• Actitud i llenguatge no hostil:
- Volen una policia més pedagògica i mediadora.
- Davant un conflicte, la primera resposta hauria de ser diàleg, escolta i raonament, no la porra ni la sanció.
- L’objectiu és fer que la gent respecti el marc legal per convicció i entesa, no per por.

Exemples de distància policia–ciutadania

Tost posa com a exemple el ple extraordinari recent:

• A l’accés a la sala hi havia fins a 10 agents, alguns amb armilles antibales i equipament visible.
• Assegura que això transmet un missatge no verbal molt clar: el ciutadà que entra és percebut com un “potencial perill”.
• Aquest llenguatge simbòlic trenca la confiança i reforça la percepció de la policia com a element hostil.

Fractura entre col·lectius i govern municipal

Diferenciar Ajuntament i govern

Respecte a la fractura amb el teixit associatiu, Tost demana distingir:

• Ajuntament (estructura, funcionaris) vs. govern municipal (responsables polítics).

Sobre el personal tècnic i funcionarial:

• Afirma que les entitats no tenen queixes dels treballadors públics.
• Valora positivament la tasca de tècnics de cultura, esports i joventut, sovint més enllà del seu horari.
• Apunta que el conflicte és amb els responsables polítics, no amb l’estructura administrativa (excepte el cas concret de la policia local, ja comentat).

Causes de la desconfiança

Tost identifica diversos factors que han trencat la confiança entre entitats i govern:

• Sensació que les reunions amb el govern són poc sinceres:
- Les decisions solen estar preses d’antuvi, i la participació esdevé un “mer tràmit”.
• Percepció de promeses incomplertes:
- “Et diran A i després faran B, o si des de dalt els diuen el que sigui, faran C”.
• Denúncia d’un funcionament clientelar:
- Moltes qüestions no consten per escrit, sinó que són acords verbals i compromisos informals.
- Això fa molt difícil la traçabilitat dels compromisos i genera inseguretat a les entitats.

"Construir una confiança costa molt, però destruir-la costa molt poc"

Tost assenyala que:

• Un sol error o mala gestió pot fer girar molta gent en contra, encara que abans es fessin coses bé.
• Fins i tot quan hi ha malentesos, aquests es podrien resoldre amb disculpes clares.
• La manca de perdó i d’assumpció d’errors per part del govern amplifica els conflictes i transforma problemes puntuals en “boles més grans”.

Ple extraordinari: ordenances i habitatge

Continuació del ple suspès

El ple extraordinari que es comenta és la continuació del ple ordinari que havia quedat suspès per la protesta.

• S’hi van aprovar, entre d’altres, les modificacions de l’ordenança de tinença d’animals i bases d’adjudicació d’habitatge social (en concret, habitatges del Mil·lenari), així com ajustos pressupostaris.
• Tost defineix el ple com un “tràmit”, donada la seva naturalesa de continuació formal.

Crítica a les bases d’habitatge del Mil·lenari

Tost se centra sobretot en les bases reguladores d’habitatge social:

• La CUP havia detectat que les bases deixaven fora un gruix important de persones majors de 65 anys.
• El motiu principal: el llindar econòmic fixat, que exclou persones amb ingressos massa baixos per poder accedir als habitatges.

La CUP va fer arribar aquesta preocupació en reunions amb:

• L’alcalde.
• El regidor Valle.

Després de la reunió:

• Se’ls va indicar que aquestes casuístiques es resoldrien a la convocatòria concreta d’ajuts/adjudicacions.
• Tost alerta que la convocatòria no passa per ple, per tant:
- El consistori (i especialment l’oposició) perd capacitat de fiscalització democràtica.
- Es redueix la transparència sobre com es resoldran aquests casos vulnerables.

Tancament de l’entrevista

L’entrevista acaba amb un tancament breu i una correcció de calendari:

• El mitjà li desitja sort “per prendre possessió avui”, però Tost rectifica: ho farà al desembre.
• Ell mateix ho interpreta amb humor com “anar entrant en calor” abans de la seva incorporació formal.

Idees clau sintetitzades

• Nou portaveu de la CUP: Lluc Tost assumirà el relleu al desembre amb voluntat d’aportar joventut, irreverència i visió de futur al ple.
• Clima preelectoral: acusa el PSC de manca de grans polítiques socials fins ara i d’estar reservant inauguracions de cara al 2027.
• Conflicte festes de tardor: denuncia l’actuació policial com a desproporcionada i la manca total d’explicacions oficials.
• Mobilització ciutadana: defensa i celebra les protestes al ple, rebutja que se les qualifiqui de feixistes i anima a seguir pressionant el consistori.
• Model de seguretat: aposta per una policia de proximitat, pedagògica i mediadora, que conegui el poble i no treballi des de la prepotència.
• Fractura amb el govern: diferencia entre funcionariat (ben valorat) i govern municipal (desconfiat); denuncia un funcionament clientelar i poc transparent.
• Habitatge social: alerta que les noves bases exclouen part de la gent gran amb ingressos baixos i que la solució s’ha traslladat a una convocatòria no fiscalitzable pel ple.
• Estratègia de la CUP: combinar acció institucional (mocions, informes legals) amb suport actiu a la mobilització social com a motor de canvi.