Doncs arrenquem l'espai de l'entrevista del dia. Avui conversem amb Lluc Tost, nou portaveu de la CUP Sant Just, que prendrà possessió del càrrec al llarg del ple del mes de novembre. Volem parlar amb ell de diverses qüestions d'actualitat política santjustenca i de com afronta els reptes com a nou regidor de la CUP.
Començarem parlant d'això mateix, de la seva nova etapa, i seguirem també l'entrevista parlant de la sessió ordinària d'octubre, que va quedar sospesa després que un centenar de veïns i veïnes entressin a la sala de plens per reclamar suport institucional als dos joves detinguts durant les festes de tardor i exigir també explicacions sobre l'actuació policial.
Els fets han obert una fractura entre els col·lectius juvenils i el consistori i han reactivat el debat sobre el model de seguretat, la relació amb el teixit associatiu i la resposta política davant de situacions com aquesta. En paral·lel, també farem menció al ple extraordinari d'octubre que va aprovar les modificacions significatives en l'ordenança de tinença d'animals, noves bases d'adjudicació, d'habitatge...
en aquest cas habitatge social i també els ajustos pressupostaris. En aquest context, avui conversem amb Lluc Tost, enginyer de Biosistemes, vinculat des de fa anys al teixit associatiu del municipi, des del grup Escolta Martin Luther King, fins a les festes populars, passant per les Cees i l'Ateneu, i que ara assumeix el relleu de la regidora Anna Vilanova com a representant de la CUP al consistori.
Tost arriba al ple en un moment políticament delicat i de gran expectació ciutadana. Amb ell analitzarem com afronta aquesta nova etapa, quina lectura fa dels últims esdeveniments i quina serà l'estratègia del seu grup pels propers mesos. Lluc Tost, bon dia. Hola, bon dia. Doncs res, comencem una mica parlant de com comences aquesta nova etapa com a regidor i portaveu de la CUP, com afrontes aquest relleu i què representa per tu assumir aquesta responsabilitat dins del consistori.
Bé, el tema del relló és un tema que a ningú li sorprèn, quan parlem de la CUP, i és un tema que ja durant la campanya vam deixar clar que aquest relló existiria, a priori mai t'ha demanat, però per causes vàries s'ha demorat uns petits mesos i ara sí que ja esdevindrà de cara al ple de desembre.
L'afronto amb il·lusió, amb ganes i aquest any i mig la idea és anar a tope, com diem. I una mica també amb la idea de portar una mica de visió jove i d'esperit rebel al ple, que molts cops la meva percepció és que hi ha una mentalitat massa adulta o massa acomodada en el ple i falta una mica d'aquest esperit irreverent.
I la idea és aquesta una mica, des de la joventut, des de la persona que en principi té molts anys per endavant, a portar també aquest punt més de perspectiva de futur, en contraposició a altres perspectives potser més curterministes. Certament passes a ser el regidor més jove del Consell Històric actualment. Així és, sí. Doncs passem a parlar del ple, que arribes en un moment especialment tens. Com valores l'escenari polític municipal actual i quina lectura fas de l'actual clima institucional, Lluc?
Bé, jo crec que tens pel que estem acostumats a Sant Just. El PSC té aquesta política de pagar focs, de l'equidistància, de no mullar-se, de no fer soroll. Llavors, a la mínima, que se'ls escapa una mica de les mans, ja sembla que l'escenari sigui tens.
Però vaja, tampoc hi posaria massa alarma en aquest sentit. El que sí que veig és un clima que jo ja el titularia de preelectoral una mica. Jo crec que ja comença a haver aquest neguit que les eleccions estan allà a l'horitzó i llavors tota petita entrebancada ja es magnifica i tot petit encert també es magnifica.
I si parlem d'aquest clima una mica, també jo crec que quan dic preelectoral em refereixo a que si ara em fas fer memòria i penso en els dos anys i mig que portem, em costa de veure grans obres o grans polítiques de l'Ajuntament que hagin anat a satisfer les necessitats dels ciutadans. Llavors, m'imagino, i perquè ja sabem com funciona això, que se les estan guardant i ara començarà també a haver aquestes grans inauguracions, aquestes grans...
aquests grans esdeveniments que una mica hi ha adreçats de cara al maig del 27. Passem a més qüestions. Margem a parlar de la sessió ordinària d'octubre, que va quedar de sospesa després de la irrupció d'un centenar de veïns i veïnes reclamant suport institucional pels dos joves detinguts durant les festes de tardor. Quina és la vostra valoració d'aquests fets? Estem parlant ara dels fets ocorreguts en el ple. Després passarem a parlar dels de les festes de tardor.
Pel que fa al ple, per un costat hem donat l'enhorabona i felicitar la plataforma que va aconseguir mobilitzar un gran nombre de persones per anar al ple i per mostrar el rebuig a la gestió que havia fet l'alcalde i també per mostrar la preocupació de la deriva
que està adquirint el municipi, i crec que en aquest sentit és de llogar, també tenint en compte la idiosincrècia de Sant Just, que, no sé si la devien ser unes 200 persones, es mobilitzessin a córrer cuita per anar al ple i per mostrar el seu rebutge a la gestió que s'havia fet fins al moment, així com el seu neguit. Pel que fa al ple, crec que la posició de l'alcalde va distar, potser més endavant en podem aprofundir, però va distar de ser una posició de recolzament als veïns i veïnes de Sant Just, al contrari.
Va tancar files amb el seu partit, no va voler mullar-se, no va voler esquitxar la Generalitat, que també està governada pel PSC, equidistància típica i tòpica del PSC, de no posar-se amb ningú, no mullar-se, i una mica va ser aquesta l'actitud. I també, parlant del després del ple, també no cal oblidar el comunicat que va fer endavant Sant Just, que per mi és ridícul, titllant d'actituds feixistes. El fet que un grup de veïns vinguin al poble a mostrar el seu...
el seu malestar, però vaja, ja sabem també que el seu model de poble és el de poble dormitori, parets netes, que ningú es queixi, que ningú cridi, que ningú plori, que ningú res i que tot bonic. I una mica respecte al que fa el ple, que és el que m'has demanat, seria això.
Perfecte, doncs passem al següent punt, que és el dels joves i diversos col·lectius que han denunciat una actuació policial desproporcionada. Ens agradaria saber si comparteixes aquesta percepció que hauria d'haver fet l'Ajuntament en aquestes festes de tardor, en aquesta nit del 25 al 26 d'octubre, quan el complex esportiu municipal de Bonaigua va succeir el que tothom sap que va succeir. Segons vosaltres...
En les hores i dies posteriors, creieu que l'Ajuntament hauria fet alguna cosa més? Quines accions heu trobat a faltar per part del govern municipal?
Jo primer voldria fer un apunt, i és que si parlem de joves sembla que una mica estiguem deslegitimant una mica la magnitud del problema, o si més no, si tu mires la quantitat d'associacions que van signar el manifest, n'hi ha moltes que no són joves, i si tu mires la gent que va assistir al ple, hi ha molta que no és jove.
Per tant, crec que en aquest cas no estem parlant d'un descontent jove o d'una mobilització jove, sinó d'una cosa més intergeneracional i que gent de moltes edats ha manifestat que la situació va ser preocupant, lamentable i execrable. Si parlem del fet, el problema és que l'alcalde no ha donat respostes. Ha fet un perfil baix, no ha donat respostes. No sabem què va motivar que els Mossos entressin en un equipament municipal, no sabem què va motivar a la...
a la identificació d'aquestes persones. No sabem què va motivar que de cop s'agafi una noia, se la tiri a terra i se li tirin a sobre dos Mossos i se l'enduin a comissaria. Oficialment no sabem res. Tot el que sabem és perquè ha anat corrent la veu o perquè un diu a l'altre diu bé. Però oficialment no sabem res. El que sí que sabem és que hem passat ja quasi un mes i tampoc s'ha avançat en el tema. Llavors, una mica reitero i em faré pesat.
però és que és la política del PSC, a pagar-ho, que ja està passat un mes, la gent ja no se'n recorda, i per tant en aquest sentit crec que és molt important que els veïns i veïnes segueixin el peu de canó, perquè si no no es mouran, i ho vam veure ahir amb el senyor Illa,
que ara diu que comprarà mil i escaig habitatges a la Caixa i ho ven com una gran política del seu partit. No és una gran política del seu partit. El que és és que ha vist que la gent reclama això, que hi havia una vaga de llogateres, i llavors, com que la mesura popular era comprar els habitatges, doncs els compren. Si no hi hagués una mobilització ciutadana darrere, no els haguessin comprat, perquè evidentment no forma part de les seves prioritats. Llavors, pel que fa al fet, és que hi ha vídeos que...
Per mi, pel meu punt de vista, parlen per si sols, és que no és ni opinable el fet d'agafar una noia que no sé quina té, però que no cal fer ús de tota aquella força per retenir-la, per retenir-la, per identificar-la pel que sigui.
no cal fer-vos d'aquella força. Per tant, aquella força és de per si injustificable. I si a més entrem en vexacions verbals que van haver i altres coses que també estan una mica al límit del que és legal, doncs és que l'acció ja és condemnable de per si sols.
I en aquesta línia nosaltres el que demanem a l'Ajuntament és que es personi com a acusació popular. I sembla ser que no hi ha voluntat pel mateix que vinc dient tota l'entrevista. I en aquest sentit avui presentem una moció al ple que el que busca és que hi hagi un posicionament ferm del consistori en aquest sentit que hi ha un conjunt de punts però el que per nosaltres és més important és aquest, que l'Ajuntament es personi com a acusació popular. I juntament amb la moció vam adjuntar un informe fet per l'advocat de la defensa on s'argumentava
perquè hi havia un marc legal que permetés a l'Ajuntament per sonar-se com a acusació popular i ells ja s'han afanyat a elaborar un contrainforme amb l'objectiu de dir no, no, nosaltres no podem, no és que no vulguem, és que no podem. I si tu et mires el seu informe s'agafa per pinces perquè al final tots sabem que les lleis són laxes i dintre aquesta laxitud tu et pots moure cap a un costat o cap a l'altre. Per tant, la llei ja deixa clar
que l'Ajuntament s'hi podria personar, perquè la llei 19-2020 de no discriminació deixa obert la porta que l'Ajuntament s'hi pugui personar. Ara bé, no hi ha voluntat, pel que dèiem, perquè no es vol posar en fregaos i no vol posar en entredit el Departament d'Interior de la senyora Parlón,
I per tant, en aquesta línia, ahir el que hem encarregat és un informe amb l'objectiu de defensa que l'Ajuntament no s'hi pot personar. Llavors, caldrà veure avui al ple quina posició adopten cada un dels partits, perquè al final això també denotarà al costat d'aquí estan, si dels ciutadans de Sant Jús o les dues persones i les seves famílies i el seu entorn, o si estan tancant files amb el Departament d'Interior i amb els funcionaris, que en aquest cas són els Mossos.
Molt bé, doncs seguirem de prop també aquest cas. Veurem també com va avançant avui el ple de novembre. De moment no tenim informació que hi hagi convocada cap manifestació per avui ni cap trobada, però anirem seguint. A mi em consta que sí, i animo a tothom a anar-hi i a mostrar novament el rebuig pel que deia, perquè si no...
Però s'ha fet públic? Sí, sí, jo ho he vist aquest matí a xarxes. Doncs no ens costava aquí el programa. Però bé, simplement això, animar perquè... És a dir, si la ciutadania no colla el ple, el ple no moure fitxa. Per tant, és important que la ciutadania em colli. Llavors, des d'Arran s'ha fet aquesta mobilització per aquest vespre? És així? No, no, Arran no. Ho ha fet la plataforma que s'ha creat de suport a les dues persones detingudes, que es diu Tardó Absolució, si no recordo malament.
D'acord, doncs també investigarem aquesta informació i intentarem portar-la a l'acabar aquesta entrevista. Seguim amb més preguntes, marxem a parlar sobre model de seguretat. Lluc, tu sempre has defensat un model no basat en la criminalització de determinats col·lectius ni en la presència policial elevada. Quines alternatives concretes proposa la CUP per Sant Just després que aquest debat ara estigui obert al nostre municipi?
Bé, nosaltres sempre hem criticat el model de seguretat perquè creiem que, com ja has dit, que és molt millorable. I quan critiquem el model de seguretat no estem en contra de la presència de policia. El que estem en contra és de l'actitud i el paper que adopta aquesta policia. Nosaltres el que no volem és una policia que vagi amb l'amenaça per davant, que vagi amb la prepotència per endavant, que vagi amb les denúncies per endavant, amb les multes per davant. Nosaltres no creiem en això. Nosaltres el que volem és una policia...
Un, que conegui el poble, perquè ens trobem agents, i jo personalment m'hi he trobat, que no saben ni quines entitats hi ha, ni a quins locals s'hi troben, ni quines persones les integren, ni quines festes es fan o qui les organitza. Per tant, quan tu tens uns agents que estan completament desvinculats del municipi, és molt fàcil que es visquin situacions com les que es van veure a la festa de tardor o com ja se n'han viscut tantes altres.
Per tant, en aquest sentit, crec que el primer punt primordial és que els agents coneguin el municipi i coneguin la idiosincràsia de Sant Just, quines entitats l'integren i com respira Sant Just. Llavors, aquest és el primer punt. I el segon és quina actitud adopten respecte als ciutadans de Sant Just, i tots els ciutadans.
Si anem amb l'amenaça per endavant, malament, perquè generem rebuig i situacions d'atenció innecessàries. Nosaltres defensem una policia més pedagògica, més mediadora, que davant d'un conflicte la seva primera resposta no sigui la denúncia, la multa i la porra, sinó que sigui, doncs, bueno, què està passant, anem a mirar, anem a parlar. I a través de l'entesa i del raonament, fent-te la gent...
fer entre la gent en raó i que compleixin el marc legal actual. Per tant, nosaltres quan parlem del model de seguretat, quin model volem? Doncs això, una policia que no generi distàncies amb la ciutadania. Exemple més recent, el ple extraordinari de l'altre dia. Tu arribar al ple i trobar-te 10 agents de policia a la porta, bueno, a la porta o a la sala de plens, a marmilla antibales i no sé què...
Doncs això al final genera una distància, perquè tu quan perceps això com a assistent al ple, que és el llenguatge que t'està donant no verbal, és que tu ets un potencial perill. Llavors tu viure constantment amb aquesta percepció de tu com a potencial perill i per tant la policia com a element hostil cap a tu, doncs això no genera en cap cas una aproximació cap a la ciutadania. I això és el que nosaltres critiquem quan parlem de model de seguretat.
Confirmem aquesta informació que ens donava el Lluc fa uns instants, aquesta convocatòria del grup Tardor-Absolució pel ple de l'Ajuntament de Sant Just per aquesta tarda a les 6 i quart. Bé, seguim amb més qüestions, marxem amb més informació perquè avui estem parlant amb Lluc Tost, que serà el nou portaveu de la CUP i el nou regidor també d'aquest grup municipal. En aquest cas, ara parlem...
de la fractura entre aquests col·lectius que comentàvem i que en aquests moments, tot i que els hem anomenat juvenils, certament, Lluc, hi participen també en aquests manifestos, col·lectius que no ho són intrínsecament, però que també en alguns casos sí que n'hi ha de juvenils. La pregunta és com es pot reconstruir aquesta confiança que sembla
per alguns moments fragmentada entre l'administració i el teixit associatiu del municipi concretament el que evidentment ha signat aquest manifest jo primer aquí crec que cal fer una diferenciació entre el que és ajuntament i el que és govern municipal perquè quan parlem d'ajuntament al final també estem englobant tots els funcionaris públics que la integren en aquest sentit jo crec que cap entitat o no ho sé la meva imatge és la meva idea
Cap entitat de Sant Just té queixes respecte als treballadors de l'Ajuntament. Al revés, si parlem de tècnics de cultura, d'esports, de joventut, persones que et venen a arreglar un problema puntual quan tens un imprevist munt en un acte. En aquest sentit, jo crec que les entitats diuen aquesta tasca molts cops fora del seu horari laboral de tot aquest personal de l'Ajuntament. Per tant, crec que aquí és important, quan parlem de fractura, matitzar que la fractura no és amb l'Ajuntament, és amb els polítics o amb el govern municipal.
perquè amb la resta de funcionaris no hi ha cap problema. Bé, amb la policia potser, pel que érem abans, però els funcionaris que estan aquí a la casa, no. Llavors, una mica, jo crec que aquesta fractura ve donada perquè no hi ha una confiança cap a l'equip de govern per part de la ciutadania. És a dir, molts cops la sensació que et dona quan parles amb ells és que, u, per un costat estan parlant amb tu com a un mer tràmit, però ells ja tenen la decisió presa, per tant, aquella conversa que s'estan tenint és absurda o és inútil perquè ja la decisió ja està presa,
I per l'altre costat, que et diran A i que després segurament faran B o si des de dalt els diuen el que sigui, faran C. Per tant, una mica hi ha com aquesta desconfiança i a més, si a això li sumem el fet que el funcionament d'aquest Ajuntament és molt clientelar, no hi ha res per escrit molts cops, tot és de viveu, són promeses i tal, això fa que la traçabilitat sigui molt complicada.
I aleshores això genera una desconfiança i un, bueno, és que avui poden estar amb mi, però és que aquí no em diu que demà se'm giraran en contra. Llavors hi ha aquesta desconfiança. Construir una confiança costa molt, però destruir-la costa molt poc. Aleshores, pots estar fent bé dos anys que si fas el tonto i la lies, doncs se't girarà tothom en contra. I molts cops, per molt que tu puguis tenir una relliscada, pugui haver un malentès, pugui haver el que sigui,
Són coses que amb un perdó solucionarien. Ara bé, si hi ha orgull i no es volen acceptar culpes o no es volen acceptar que coses no s'han fet bé i no hi ha aquest perdó, doncs molts cops sí que és cert que d'un petit problema o d'un problema potser no tan gran se n'acaba fent una bola més gran.
Lluc, ara sí, hauríem d'anar tancant. Intentaré comprimir aquestes preguntes que ens quedàvem amb una de sola, que és que ens poguessis fer una petita valoració d'allò que es va aprovar en el ple extraordinari. Estem parlant de les ordenances de tenència d'animals, també del pressupost que es va aprovar en el ple d'octubre. Quina valoració fas conjunta
d'aquesta etapa, d'aquestes ordenances que s'han fet en l'últim termini, en els últims mesos, i com creus que està portant el govern aquest tipus d'ordenances. El ple va ser una mica un tràmit perquè era la continuació del que va quedar suspès. Només voldria destacar un tema respecte a l'aprovació de les bases reguladores de...
que es van aprovar, nosaltres ens havíem reunit amb l'alcalde i amb el regidor Valle i vam posar molta èmfasi en que aquestes bases reguladores deixaven fora un gruix important de persones, sobretot de més de 65 anys, que tal com estaven redactes les bases no tenien accés als habitatges del mil·lenari. I nosaltres vam fer èmfasi en que de les bases reguladores s'incloguessin
de quina manera aquestes persones que no entraven en el llindar econòmic perquè els seus ingressos eren massa baixos tindrien manera d'entrar-hi, d'accedir-hi. I no ha sigut així, se'ns va dir que això estaria la corresponent convocatòria, però el problema és que la convocatòria no va per ple i per tant ja tenim la capacitat de fiscalització de l'hem perduda.
Molt bé, doncs ho deixem aquí, si et sembla, Lluc. Tindrem oportunitat d'anar també comentant aquestes qüestions que es vagin plantejant al llarg dels plens. Et desitgem molta sort en aquesta nova etapa i que avui puguis prendre possessió del càrrec. No, no, ho faig a desembre. El desembre? Sí, ho faig al desembre. Doncs al desembre, que vagi bé aquesta possessió del càrrec al desembre. Et volíem fer començar avui, veus? Que vagi bé, gràcies. Vaig entrant, en calor. Adéu-siau.