Fins demà!
Fins demà!
I anteriorment a la meva carrera professional m'he dedicat molts anys al món de la moda i el fet d'haver estat dedicada en aquest món que és tan dur també segons com i la relació amb el menjar també pot ser una mica complexa, m'ha portat al final a portar a escriure aquest llibre que es diu Ibir sin inflamació,
que al final parla d'hàbits saludables, d'alimentació saludable però també de com fer esport, de la gestió de la salut emocional, en fi, engloba molts aspectes de la salut i crec que la meva trajectòria professional anterior a la de dietista-nutricionista també m'ha portat a escriure aquest llibre.
Tens una trajectòria singular, com has dit, perquè vas iniciar-te en el món de la moda i ara tens una consulta nutricional.
Com creus que t'ha influït aquesta experiència en la teva visió de la salut o del benestar de les persones, en aquest sentit?
Bé, al final, el menjar, l'alimentació i el cuidar-me sempre ha estat present a la meva vida, sempre m'ha agradat molt.
La meva família som molt de cuinar, de cuinar bé, al final la cultura mediterrània és com que la tinc molt gravada a sang i això m'ha portat al final també a ensenyar a la resta de persones
que cuidar-se, alimentar-se bé, tenir uns bons hàbits de vida t'ajuda també a estar bé, no només a nivell físic sinó també a nivell emocional.
Per tant, el fet d'haver-me dedicat al món de la moda i estar també molt conscienciada del que significa alimentar-se bé,
també una mica els estereotips del cos perfecte de la dona, al final tot això, veure moltes experiències d'amigues o persones properes,
quina relació amb l'alimentació tenien, veure casos una mica més extrems de problemes amb aquestes relacions del menjar,
doncs tot això també m'ha portat a dedicar-m'hi, bàsicament, i a ajudar a moltes persones a cuidar-se.
Fins que arriba el punt en què decideixes escriure el llibre, que és el teu primer llibre, i parles sobretot de la inflamació.
Explica'ns una mica què és això de viure sense inflamació o què és tenir inflamació.
Bé, la inflamació, així com a nivell general, la inflamació és necessària.
És a dir, nosaltres, el nostre organisme, per curar-nos, ja sigui d'una infecció, d'un virus o de qualsevol agent extern,
necessitem inflamar-nos per curar-nos.
Però quan aquesta inflamació per algun motiu perdura, més de lo necessari en el nostre organisme,
és quan es genera la inflamació crònica i aquí és quan apareixen els problemes.
Llavors, uns hàbits de vida que generin menys inflamació ens poden ajudar a sobreportar-ho de la millor manera.
I això té cura? És a dir, quan algú es nota que està més inflat, no?
No sé, es poden detectar fàcilment els motius, posar-hi remei, això és viable?
Sí, hi ha una diferència entre el que és inflamació, que la inflamació crònica és silenciosa,
moltes vegades no es percep i moltes vegades pot ser dolors de cap, fatiga, cansament constant,
problemes digestius, amb el que és inflamació intestinal, la sensació aquesta d'hinxazón, saps?
És diferent inflamació que la distanció abdominal.
No té res a veure, la distanció abdominal poden ser gasos, poden ser males digestions
i és totalment compatible amb una bona salut.
Quan hi ha una inflamació crònica, generalment és perquè hi ha algun problema de base,
ja sigui, per exemple, l'obesitat, per exemple, una microbiota alterada,
unes digestions molt alterades, pesades, una inflamació en el sistema digestiu,
pot ser també inclús generat per estrès crònic, per una mala salut del son...
En fi, hi ha molts motius que poden generar aquesta inflamació,
però en la majoria dels casos el que jo he vist és que no es percep tant com,
per exemple, una inflamació aguda, que és quan et fas una ferida i s'inflama.
Això és normal i és el que ha de passar perquè escuri aquella ferida
i no entrin infeccions al nostre organisme.
Però la inflamació crònica és aquesta inflamació de baix grau
que ja se li diu que és la inflamació silenciosa
i és la que realment ens fa mal.
I això pot ser també inclús per uns mals hàbits.
Una mala alimentació pot generar inflamació en el nostre organisme.
En la teva pràctica, com a nutricionista, tu normalment quins són aquells errors que veus normalment,
o que detectes entre els pacients quan intenten portar una vida més o menys saludable?
Depèn molt, perquè clar, hi ha pacients que, per exemple, són com molt...
Bé, es concedeixen molts capritxos, per així dir-ho,
que quan després els hi plasmes això en un paper, els dius
escolta'm, quantes vegades et dones aquest capritxo?
Bé, doncs, cada dia hi ha alguna cosa.
Bé, què està passant, no?
Sobretot també ho veig molt amb l'alcohol.
És a dir, tots sabem molt que hàbits tòxics com el tabac,
doncs, ho tenim molt atribuït al càncer de pulmó,
però què passa amb l'alcohol?
El tenim com molt...
És molt habitual en l'alimentació i en els hàbits de vida actuals
que hi hagi alcohol en gairebé tots els dinars, tots els sopars...
Llavors, l'alcohol és una de les coses que més costa,
perquè a nivell social està molt acceptat l'alcohol.
A canvi, el tabac no tant.
Però, per exemple, com hàbits tòxics, et diria l'alcohol,
el consum d'ultraprocessats ha augmentat moltíssim en els darrers anys.
S'ha vist una...
De fet, hi ha molts estudis que diuen que des dels anys 80
ha augmentat molt el consum d'ultraprocessats
i ha disminuït molt el consum d'aliments frescos.
I això ha anat de la mà d'aquest augment en l'obesitat.
I l'obesitat és un factor de risc també a nivell cardiovascular
i també genera inflamació.
Per tant, veiem com els hàbits d'alimentació
i el patró alimentari dels últims anys
amb aquests productes ultraprocessats molt més freqüents
al carro de la compra de la societat actual
també ha generat una resposta a nivell metabòlic
amb un augment de l'obesitat,
que al final també és un problema de salut pública.
El teu pla antiinflamatori, per dir-ho així,
que és el que proposes, no?
Entenc també en el llibre.
En principi es pot seguir en quatre setmanes.
Sí.
Anem, doncs, a veure com s'ha estructurat aquest pla
i quins tipus de canvis tu proposes.
Exacte.
Bé, jo sempre proposo el primer canvi,
la primera setmana és l'alimentació, no?
Basem-nos una mica en què és el que ens estem aportant
al nostre organisme per fer-nos sentir bé.
És un bon canvi, a més és una manera de motivar,
és com un clic que li fas a la teva ment per dir
vinga, va, vaig a cuidar-me jo ara, em toca a mi, no?
Llavors comencem amb una alimentació antiinflamatòria.
Bàsicament és introduir molts aliments antioxidants,
moltes fonts vegetals, ja sigui verdures, fruites,
més llagum, més peix, que té omega-3,
que també és molt antiinflamatori.
També, per exemple, el consum de cereals integrals,
de carns magres, d'aliments probiòtics també molt importants,
el iogurt, el kimchi, el kefir...
Això és la primera setmana.
Això és la primera setmana, sí.
M'agrada molt estructurar el pla
perquè d'alguna manera ordenes les idees
de la persona que ho ha de seguir.
Si ho fas tot de cop, col·lapses.
Al final arriba un moment que, clar, no saps per on tirar.
Llavors si ho fas com per passos, és molt més senzill.
Llavors al llibre inclús dono menús, receptes,
idees de com introduir,
què passa si vaig a restaurants, com ho faig, no?
Doncs com triar al final una alimentació
i un àpat que sigui equilibrat.
I per això m'agrada molt centrar-me la primera setmana
en l'alimentació, perquè generalment
quan comencem a fer bé l'alimentació,
la resta de coses van venint soles amb el temps.
Potser trigues una setmana o potser en trigues dos o tres.
Això també ho explico al llibre,
que no cal ser super estrict
en quant a la periodització del pla,
però sí que potser sí amb els passos a seguir.
Pas 1, alimentació.
Vinga, doncs, trigo una setmana, perfecte.
En trigo dos, perfecte també.
Però alimentació és com anar fent xecs.
Val, eh?
I la part de l'activitat o del moviment,
a partir de quina setmana entra?
La dos.
A la dos, eh? Val, és la següent.
Sí, sí, és la següent.
L'exercici físic és bàsic.
I, a més, ha de ser exercici físic de forma regular i constant.
No ha de ser un dia així i perquè em ve de gust
i després estic dues setmanes sense fer res.
No, no.
El sedentarisme és un mal de la nostra societat.
Els sers humans estem fets per moure'ns.
Necessitem moure'ns cada dia.
Per tant, l'exercici físic és setmana dos.
Sí, sí.
Val.
I juntament, m'agrada molt a la setmana dos
treballar també la fase de la vigília, del dia.
Val?
Perquè també és molt important,
i al llibre en parlo, de la vitamina D.
És com la hormona antiinflamatòria, que jo li dic.
Llavors, per regular aquesta hormona,
va molt bé també exposar-se a la llum solar de bon matí,
per exemple, juntament amb la pràctica d'exercici.
Això és una cosa que funciona molt bé.
Evidentment, això s'ha d'adaptar a cada persona,
perquè hi ha persones que no poden potser
fer exercici físic pel matí.
Però bé, també dono consells de com fer-ho,
si no és d'aquesta manera.
Val.
I a les últimes dues setmanes,
com si diguéssim, què hi introduiríem
en el pla antiinflamatori?
Sí.
La tercera setmana introdueixo la relaxació
i la fase de son.
Val.
Perquè també és molt important
aprendre a gestionar l'estrès,
aprendre a relaxar-se,
a tenir els nivells d'ansietat,
sota control.
i també a dormir bé,
perquè el descans és imprescindible,
és el nostre taller nocturn de reparació.
Per tant, a la setmana 3 treballem
tècniques de relaxació,
en fi, consells de com podem respirar millor,
allò, aprendre a calmar-nos,
aquest estat una mica més de calma i serenor.
I a l'última setmana, doncs?
A l'última setmana és la setmana
que jo li dic del xupito antiinflamatori.
perquè és un xupitó que al final és com una beguda
que et prens pel matí,
perquè jo en dejú normalment sempre plantejo
beure un got d'aigua,
ja sigui tevi o natural,
per una mica hidratar tot el que és el sistema intestinal
i activar també el moviment peristàltic de l'intestí.
La salut intestinal és imprescindible
com a hàbit antiinflamatori.
Tenir-la bé és bàsic.
Per tant, en lloc de fer aquest got d'aigua,
fem un xupitó antiinflamatori,
que és a base de cúrcuma,
de gingebre,
de llimona i aigua.
I també porta pebre,
perdó, m'ha sortit pebre negre.
Perquè el pebre negre, una miqueta,
ajuda a potenciar l'acció de la curcumina,
que és l'efecte antiinflamatori de la cúrcuma.
Per tant, tots aquests aliments
fem com una mena de...
Ja la recepta, eh?
Fem una mena de...
La tens per tant ara, no?
Sí, sí, de triturat.
I llavors fem com un xupitó per una setmana.
Això no s'ha de fer sempre, eh?
Jo ja recomano que això potser es pot fer
una setmana puntual,
perquè potser hi ha un canvi d'estació
i dius, ostres, vaig a una mica posar-me to,
incentivar el meu sistema immunitari,
que estigui, doncs, una mica al lloc.
I aquest xupitó també és una manera
de, durant aquesta setmana,
d'aprendre tot el que has fet, no?,
i de continuar.
Llavors m'agrada com posar aquest xupitó
perquè anima molt a la gent
i al final és veritat que et sents molt millor.
És com un xute d'energia.
Uau!
Cristina, hi ha aliments
que sovint considerem sants, no?,
entre cometes,
però que a vegades...
que poden tenir un efecte inflamatori,
o sigui, sants,
però que potser ens perjudiquin
amb aquest tema.
No sé si hi ha algun exemple.
Bé, a veure, clar,
exemples d'aliments sants
que siguin inflamatoris.
Per exemple,
podríem parlar,
és que tampoc són sants,
però clar,
els greixos saturats,
segons com,
menjar-te un bistec,
no ho trobo un aliment
que no sigui saludable,
si ho fas de tant en tant,
però clar,
un excés de greixos saturats
sí que pot ser
inflamatori.
El mateix passa potser amb el sucre.
No passa res si mengem sucre
amb quantitats moderades,
però què passa si el mengem massa?
Doncs sí que té un efecte inflamatori,
total,
genera radicals lliures,
al final podem generar
una residència a la insulina,
una prediabetes,
i això, doncs,
és inflamatori.
Per tant,
jo no diria,
sinó un aliment,
no em basaria en un aliment
que considerem sa,
sinó una mica en la dosi,
no?,
del que estem fent,
de la quantitat d'aquell aliment
que al final estem menjant.
I tots aquests passos,
no?,
consells i eines que dones al llibre,
com ho podem introduir
en el nostre dia a dia,
sense que això suposi
una càrrega,
no?,
perquè suposo que
part del missatge
que vols transmetre
és que sigui
alguna cosa assequible
i que ho puguem portar
a la pràctica,
no?,
al cap i a la fi.
Sí.
Com ajudes a les persones
a introduir-ho?
Bé,
primer,
fent-ho per setmanes
és una manera
que cadascú s'adapti
de la millor manera
al que al final
jo estic proposant.
Vull dir,
jo proposo un menú,
però potser aquell menú
a aquesta persona
no li va bé.
Per tant,
proposo plans Bs
de com hauria de ser
una alimentació equilibrada.
totes altres verdures
que pots menjar
amb això,
doncs amb això tot,
no?
Jo proposo una taula
d'exercicis,
per exemple,
durant la setmana dos,
però potser aquella taula
no et va bé,
potser a tu et va millor
sortir a caminar.
Llavors,
proposo sempre plans Bs
de què passa
si no s'adapta bé
a la teva rutina
i al final,
fent-ho per setmanes
també és una manera
que cadascú aprengui
què és el que li funciona millor,
no?
Perquè al final,
potser,
doncs,
per relaxar-se
a una persona
li va millor
sortir a passejar
per la tarda
i com aliviar aquest estrès
que li genera tot el dia.
En canvi,
el de fer les respiracions
que jo proposo,
que és una tècnica
que funciona molt bé
per com relaxar-se,
doncs potser
hi ha alguna persona
que no li funciona.
Llavors,
sempre hi ha com,
al final tu has de trobar
el teu propi mètode,
que jo recomani
totes aquestes accions
perquè és el que
a la majoria de persones
i ho he comprovat
amb pacients,
els hi funciona,
no vol dir que a tothom
li vagi bé
ni que tampoc
necessitin només set dies
per adaptar-los,
potser necessiten
molt més temps,
saps?
o potser en quant a alimentació,
doncs treure tots
els ultraprocessats
de l'alimentació
els hi és molt complicat
perquè potser
aquella persona
té una alimentació
molt dolenta,
llavors necessita
una mica més de temps
per adaptar-se
a aquest canvi.
Llavors,
jo diria
que al final
tot es va posant a lloc
però hi ha persones
que necessiten
més temps que d'altres.
Vale.
És a dir,
important destacar
que no parles
de fer com si diguéssim
una dieta en concret,
sinó com canviar
l'estil de vida,
no?
Exacte,
sí,
sí,
no,
o sigui,
una dieta antiinflamatòria
no és cap dieta
ni d'aquestes miracle
ni molt menys restrictiva,
és tot el contrari,
és adaptar,
és com una dieta mediterrània
al final,
però adaptada als nous temps
i potenciem
el consum
de certs aliments
que s'han perdut
perquè s'ha proposat
un consum
d'aliments
ultraprocessats
en els últims anys
molt superior
al que hauria de ser.
Això no vol dir
que no hi hagi
aliments processats
a la teva alimentació
i poden haver
algun dia,
no?
com a ocasió especial,
però no en el consum diari.
Val.
I ja marxant
una mica del llibre,
Cristina,
tu també tens formació
en nutrició
durant l'embaràs,
no?
I hem llegit
també en la lactància
i en la infància.
Podem aplicar
aquest enfocament
antiinflamatori
també en aquestes etapes?
Sí,
per suposat.
Absolutament.
Al final,
s'han de tenir en compte
durant l'embaràs
certs aliments
que potser les embarassades
no poden consumir,
però una alimentació
antiinflamatoria
és totalment
portable
per a una persona
embarassada,
una persona amb lactància,
un nen...
Al final,
no deixa de ser
una dieta
molt equilibrada,
molt basada
en el consum de peix,
en el consum
d'aliments
antioxidants,
de fruita,
verdura,
es prioritza molt
les fonts vegetals,
les llagums,
que són les olvidades
de la dieta mediterrània,
no?
Jo, com a mínim,
a consulta,
veig molt
i els pregunto
quantes vegades
per setmana
menxes llagums.
Ostres,
costa, eh,
que em diguin
més de dos o tres?
O sigui,
s'ha canviat molt
el patró alimentari
en els últims anys
i, evidentment,
amb persones embarassades,
nens o lactants
és totalment compatible.
També ets molt activa
a les xarxes socials,
especialment a Instagram,
amb el teu perfil
que és
arrobanutricion,
amb dues etes?
Sí,
nutricion,
exacte,
amb dues etes.
Sí, sí,
bueno,
pronuncieu com vulguis,
però sí,
amb dues etes.
Amb unes etes
estava agafat ja.
Ja,
clar,
això a vegades passa
que hi ha els noms
més comuns.
Sí, sí.
Quin paper hi juga
la teva comunitat,
no?,
a les xarxes
amb aquesta tasca divulgativa
que fas de l'alimentació?
A veure,
jo m'ho passo molt bé
a les xarxes.
Al final,
a mi fer aquest format
de vídeos,
els Reels,
m'encanta explicar coses
que després la gent
em pregunta,
escolta,
i aquest aliment,
com el barrejaries
o com ho faries
o dóna'm una recepta
d'això,
de l'altre.
A mi m'agrada
que al final
la gent em pregunti
i divulgar aquest tipus
d'informació,
ho veig molt necessari també.
És veritat
que hi ha una sobrecàrrega
a les xarxes,
també,
d'informació,
hi ha molta informació,
a vegades pot ser bona o no,
perquè a vegades
doncs hi ha de tot.
Però bueno,
a mi sempre m'agrada
divulgar informació
que sigui basada en la ciència,
que estigui comprovada,
que sigui inclús
de casos meus
de pacients
que jo he pogut veure
millores o no.
En fi,
tot això jo crec
que és molt enriquidor
per als seguidors.
A l'hora d'escriure el llibre,
Cristina,
quins són els reptes
que t'han aparegut?
Has tingut dubtes,
com estructurar-lo,
què posar-hi,
què no?
Molts dubtes he tingut,
molts dubtes
i ha sigut un super repte
perquè és el meu primer llibre
i clar,
posar tot el que tens al cap
i primer fer-te com un esquema,
després que aquest esquema
canvia 40 vegades
perquè un cop ho has escrit
dius ara no m'agrada
i ara vull fer això,
ara vull fer l'altre,
clar,
et vas formant,
a més a més.
Tu,
potser al principi
jo tenia unes idees
de fer-ho d'una manera,
d'una altra manera
i al final el llibre
i a mesura que tu vas llegint
informes,
vas llegint estudis,
vas llegint informació de tot,
et vas trobant
que va canviant.
És com que el llibre
va agafant la forma
que ell va decidint,
quasi.
Sí, sí,
perquè al principi
tu tens com molt predeterminat
i després això canvia totalment.
I com podem saber
si tenim aquest tipus d'inflamació
més crònica?
veient algunes proves
o tu veient una mica
el patró d'alimentació
que té una persona,
pots deduir si realment
també amb els símptomes
que té,
doncs,
pateix d'inflamació?
Sí.
Mira,
l'altre dia vaig tenir
una pacient
que tenia estrès crònic
i l'havien derivat
a psiquiatria,
li havien fet proves
i a l'analítica
li sortien alguns valors alterats
i al propi psiquiatre
li va dir
tens estrès immunològic.
És a dir,
el propi estrès
que tu has tingut
durant tant de temps
ha generat
una resposta immunològica
i això
fa castig
que tinguis inflamació
i el propi psiquiatre
li va dir
has de fer una dieta
antiinflamatòria.
Com aquests són uns casos,
la pròpia pacient
no experimentava símptomes.
Ella es va fer una analítica,
li va sortir alterat,
li van seguir fent proves
i la van enviar a psiquiatria
perquè van veure
que era una pacient
que tenia estrès crònic
i que dormia malament,
en fi,
que tenia uns hàbits
una mica,
doncs,
així,
alterats
i clar,
al final va arribar a consulta
avui una dieta
antiinflamatòria.
li havien dit,
doncs,
això,
que tenia inflamació
immunològica
degut a l'estrès crònic.
Amb això et vull dir
que moltes vegades
no sentim res
i a vegades
la sintomatologia
del propi pacient
és una sintomatologia
normal,
que no és
d'alerta,
és potser
mal de caps,
digestions més pesades,
fatiga,
cansament,
allò d'estic cansat
constantment.
Llavors,
comences a analitzar
els hàbits
i veus
que potser
hi ha alguna cosa
allà darrere
que està provocant
aquesta inflamació
o,
per exemple,
gent que té
la microbiota alterada,
això sí que,
o problemes intestinals
greus,
això sí que
està molt relacionat
amb inflamació,
obesitat,
quan gent que té obesitat
òbviament està molt
relacionada amb inflamació
o inclús
estats depressius,
d'ansietat
o d'estrès.
Jo,
quan em venen pacients
una mica
que tenen
aquests
tres conceptes
o aquestes tres dolències,
jo ja sé que hi ha
un component inflamatòri
allà seguríssim.
Hi ha proves,
al final,
que es poden fer
per analítica
i avaluant
una miqueta
la pròpia
sintomatologia
i els propis hàbits
d'aquella persona
per dir
si té
inflamació o no.
Però,
moltes vegades
no és molt explícit
perquè inclús
a l'analítica
no surten
valors
molt
característics.
No,
pot ser una ferritina
elevada,
pot ser una PCR
elevada,
però també es pot elevar
per un estat d'infecció
puntual.
Ja.
Vull dir que no és allò
de...
S'ha d'avaluar
com són els hàbits
i com és la vida
d'aquella persona
per realment dir
que aquesta persona
està patint
inflamació crònica
perquè té obesitat
i perquè,
a més a més,
els seus hàbits
són dolents
a nivell d'alimentació,
no s'alimenta bé,
no fa esport,
és sedentària
i, al final,
la pròpia obesitat
genera un estat
inflamatòri en el cos.
Cristina,
on podem trobar el llibre?
El llibre a llibreries,
a internet també,
venda online
a llibreries online,
no sé si ho puc dir
a Amazon també.
Sí, sí, sí.
Ah, vale.
Vale, doncs,
està a Amazon
i a llibreries
tan online
com al final
amb...
vaja,
llibreries de carrer.
Molt bé.
Doncs mira,
una opció més
de llibres
per comprar
per Sant Jordi.
Exacte.
Aquí anem sumant,
eh,
perquè déu-n'hi-do
a la gent de Sant Jurs
que s'està animant
aquí a escriure
a escriure llibres
i ja...
Uau,
tenim una llista
prou llarga.
Estem molt actius,
no?
Sí,
molt bé.
Déu-n'hi-do.
Cristina,
gràcies per compartir
el llibre
aquí a Ràdio d'Esvern.
Vivir sin inflamació,
doncs això,
una guia útil,
no?,
que ens pot servir
també, bueno,
per recuperar,
doncs,
aquesta energia,
sentir-nos millor
i també viure,
doncs això,
amb més consciència
i també al cap i a la fi
amb més benestar.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres.
Cristina,
que tinguis bon dia
i bona setmana.
Igualment.
Adeu.
Adeu.