Càritas Sant Just, emergència alimentària i vida de barri
Resum general
L’episodi recull diversos blocs de contingut, però el nucli central és l’entrevista del magazín Entrevistes de La Rambla a Càritas Sant Just, centrada en el gran recapte d’aliments i la situació social al municipi. Al voltant, hi ha:
- Un butlletí informatiu local amb notícies de Sant Just Desvern.
- Diverses falques i promocions de programes de Ràdio Desvern i de la campanya de recapte.
- Un espai de recomanació literària sobre la novel·la Pipes d’Ester L. Calderón.
- Un tram final de notícies generals de Catalunya Ràdio.
A continuació, el resum se centra sobretot en els trams de contingut propi de Sant Just i en l’entrevista amb Càritas, que són el cor del podcast.
1. Butlletí local de Sant Just
1.1. Campanya solidària per Cuba
• Al Casal Popular La Sala s’ha engegat una recollida de material escolar destinat a una brigada de solidaritat per Cuba, amb l’objectiu de donar suport a mestres i alumnes.
• Es demanen sobretot:
- Bolígrafs, tisores, gomes, grapadores i grapes
- Retoladors, marcadors, llibretes, blocs de notes
- Llapis de colors i altres materials d’ús habitual a les aules
• El material es lliurarà directament als centres educatius de Cuba amb què col·labora la brigada.
• Horaris de recollida al Casal:
- 26 de novembre: de 19.15 h a 21 h
- 27 de novembre: de 17 h a 19 h
- 28 de novembre: de 19 h a 21 h
- 3 de desembre: de 19.15 h a 21 h
1.2. Exposició «L’ànima dels materials» a Can Ginestar
• Al celler de Can Ginestar s’inaugura l’exposició «L’ànima dels materials» de l’artista Txaró Galvez.
• Inauguració:
- 28 de novembre, 19.30 h
• Contingut de la mostra:
- Peces creades amb cuir, cautxú, feltra, ferro, plom, pissarra, paper i teixits.
- Pintura amb oli i pigments de grafit sobre diferents suports.
• Eix conceptual:
- Galvez dona vida i expressivitat a materials poc valorats.
- Proposa un recorregut basat en la relació de textures, pesos i tonalitats.
- Vol facilitar una mirada directa a la poètica de la matèria i als processos creatius.
• Visites guiades amb l’artista:
- 4 de desembre
- 22 de desembre
• L’exposició es podrà visitar fins al 3 de gener.
«L’objectiu és facilitar una mirada directa a la poètica de la matèria»
1.3. Taller de defensa personal femenina
• L’Associació Taekwondo Sant Just organitza un taller de defensa personal femenina.
• Detalls de l’activitat:
- Data: 28 de novembre
- Hora: 20 h
- Lloc: Local de Taekwondo Sant Just
- Públic: dones i noies a partir de 12 anys
• Continguts principals:
- Anàlisi de situacions de risc
- Colpejos i atacs bàsics
- Punts vitals del cos
- Defenses i sortides bàsiques
- Controls i mobilitzacions
• Enfocament:
- Plantejament útil, senzill i aplicable.
- No cal experiència prèvia ni condició física específica.
2. Falques i autopromocions de Ràdio Desvern
Al llarg de l’àudio apareixen diverses falques publicitàries i autopromos de la programació de Ràdio Desvern, que serveixen de transició entre blocs:
2.1. Programes culturals i musicals
• Cara B – Programa que mostra «l’altra cara de la música moderna», amb històries amagades entre cançons d’ahir i d’avui.
• Fabricants de Cançons – Espai de converses amb «artesans de la paraula cantada», on es parla de processos creatius de les cançons com si es fes una copa sense presses.
• Veus de la Parròquia – Programa que comparteix notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat de la parròquia local.
2.2. Falques del gran recapte per a Càritas Sant Just
Repetidament es recorda el gran recapte d’aliments per a Càritas Sant Just, amb èmfasi que:
• Va destinat a famílies i persones necessitades del municipi.
• S’informen punts i horaris de recollida (Condis, mercat municipal, Caprabo, Consum, Bonària, Arbolari, etc.) els dies 28, 29 i 30 de novembre.
Aquestes falques reforcen el missatge central que després es desenvolupa a l’entrevista.
«Gran recapta d’aliments per a Càritas Sant Just els dies 28, 29 i 30 de novembre.»
3. Entrevista central: Càritas Sant Just i el gran recapte
La part més extensa de l’episodi és l’entrevista del magazín Entrevistes de La Rambla amb dos representants de Càritas Sant Just, la Xus Isla i en Toni Serrallonga. S’analitza la situació social al municipi, el funcionament intern de Càritas i els projectes comunitaris.
3.1. Situació actual de demanda d’ajuda social
• Càritas Sant Just atén aproximadament un centenar de persones, tot i que la llista és dinàmica (hi ha altes i baixes constants).
• Les persones usuàries:
- Són derivades principalment pels serveis socials municipals.
- En alguns casos arriben directament a Càritas.
• Existeix una llista d’espera als serveis socials perquè Càritas no pot atendre tothom.
• S’ha detectat un augment de famílies amb fills i filles que requereixen suport alimentari.
«Hi ha una necessitat cada cop una mica més gran.»
3.2. Necessitats d’aliments i productes bàsics
• La situació del rebost a final d’any és de poc estoc, cosa que fa especialment important el gran recapte.
• Es prioritzen aliments envasats i de llarga durada:
- Oli (especialment d’oliva)
- Pasta, arròs
- Llegums secs i cuits
- Sardines, tonyina i altres conserves de peix
- Galetes, patés, olives
• Productes de neteja i higiene personal:
- Sabó personal, raspalls de dents, pasta de dents
- Productes d’higiene íntima femenina (que Càritas proporciona regularment)
• Particularitats del servei:
- No cal sabó per a la roba, perquè Càritas ja en distribueix sabó ecològic, amb menys impacte ambiental.
- Un cop al mes es dona material higiènic per a dones, incorporat recentment.
• En època de Nadal es demanen també productes típics nadalencs per donar caliu:
- Torrons, neules, polvorons, roscos, etc.
«Qualsevol cosa que faci una mica de Nadal i els alegri una mica el dia.»
3.3. Evolució de la demanda i impacte de la inflació
• En els últims anys, fins a finals del 2025, Càritas percep:
- Augment progressiu de famílies ateses.
- Més famílies amb infants que depenen de la recollida d’aliments.
• La pujada generalitzada de preus (inflació) ha afectat:
- La capacitat de les famílies per comprar la cistella bàsica.
- La composició i mida dels lots que pot oferir Càritas.
• Han desaparegut alguns suports externs:
- Abans rebien camions d’aliments de la Creu Roja (dos cops l’any, després un, ara cap).
- Això ha reduït significativament el volum d’aliments disponibles.
• Criteris per fer els lots:
- Es busca que la cistella estigui nutricionalment equilibrada: proteïnes, greixos, hidrats de carboni i minerals.
- Tot i això, la cistella actual és més petita que en anys anteriors per falta de recursos.
• Exemple il·lustratiu:
- L’any anterior, l’oli d’oliva era tan car que se’n va recollir molt poc.
- Cada ampolla d’oli que arribava era gairebé un «esdeveniment».
«Esperem que aquest any la gent sigui molt solidària… si no, la cistella queda més reduïda.»
3.4. Voluntariat i implicació de la comunitat
• Estructura de voluntariat:
- Uns 40 voluntaris a Càritas Sant Just en total.
- Uns 30 participen de manera directa al gran recapte.
• Col·laboracions educatives:
- Alumnes de 4t d’ESO de l’Institut col·laboren a través del seu projecte d’Aprenentatge i Servei (APS).
- Aquesta implicació juvenil reforça el vincle educació–solidaritat.
• Voluntariat del poble:
- Veïns i veïnes que, de forma altruista, s’apunten cada any per donar un cop de mà.
• Organització interna per equips:
- Equip de logística: gestiona el magatzem, la distribució i l’organització dels punts de recollida.
- Equip de difusió: s’encarrega de cartells, relació amb la ràdio, fotos, publicacions, tràmits i material informatiu (com punts de llibre que es donen als donants durant el recapte).
«Tenim bastanta estructura i la gent sí que s’hi vol col·laborar.»
3.5. Paper de les escoles i altres entitats locals
3.5.1. Centres educatius
• Instituts i centres concertats (p. ex. Madre Sacramento):
- Càritas hi fa xerrades explicatives.
- Els alumnes col·laboren en:
- Preparació del dinar de Nadal.
- Campanya específica de recollida d’aliments.
• Escoles de primària del municipi:
- Fan recollides pròpies d’aliments, especialment per Nadal.
- Els aliments es lliuren al magatzem de Càritas, sovint per part del mateix alumnat.
• També hi ha donacions puntuals a final de curs, concerts solidaris i altres activitats que acaben convertint-se en aportacions d’aliments o diners.
3.5.2. Entitats esportives i culturals
• Es destaca la col·laboració del Trail Barcelona, que va organitzar una iniciativa recent:
- Fer una ruta per la muntanya amb motxilles carregades d’aliments.
- Baixar després fins a Càritas per entregar-los.
• Altres entitats del municipi (hotels, escoles, grups culturals o esportius) també fan:
- Donacions puntuals.
- Activitats solidàries (p. ex. concerts benèfics) en benefici de Càritas.
«També fem una mica de poble quan organitzem aquestes coses.»
3.6. Projectes socials de Càritas Sant Just
A banda del repartiment d’aliments, Càritas desenvolupa projectes comunitaris que aborden altres dimensions de la vulnerabilitat, com la solitud i la integració.
3.6.1. Equip «Cor i Cura»
• Equip intern de Càritas que es dedica a «fer coses per curar el cor», és a dir, activitats que aporten alegria, caliu i suport emocional.
• Exemples d’activitats:
- Berenars anuals amb famílies usuàries.
- Col·laboració amb els gegants i capgrossos del poble.
- Visita a la casa dels gegants i capgrossos, molt valorada pels infants.
• Impactes concrets:
- D’aquestes trobades, un nen va acabar apuntant-se a la colla gegantera, mostrant com la inclusió social passa també per la participació en la vida associativa.
3.6.2. Dinar de Nadal
• Activitat anual molt simbòlica, prevista enguany per al diumenge 21 de desembre.
• Hi són convidades totes les persones que venen a Càritas (famílies i infants).
• L’any anterior hi van assistir unes 35 persones.
• Particularitats del dinar:
- Es pregunta a les famílies estrangeres què mengen per Nadal al seu país.
- Es procura incorporar alguns d’aquests plats al menú.
- L’objectiu és que se sentin acollides i reconegudes culturalment.
«Va ser com una gran família que érem tots plegats.»
• Enguany també s’espera la participació d’alumnes que ajudaran a organitzar i dinamitzar el dinar.
3.6.3. El «Cafè de les 3»
• Espai social pensat per combatre la solitud no desitjada.
• Funcionament:
- Iniciat l’any passat com a activitat mensual.
- Ara es fa cada dimarts de 15 h a 17 h.
- És un espai obert a tothom del poble, no només a usuaris de Càritas.
• Dinàmica:
- Es fa un cafè, es conversa, es comparteix estona.
- Pretenen ser un espai de relació i suport mutu.
«És buscar aquests forats que tenim, per exemple, de solitud no desitjada.»
3.7. Crida final a la ciutadania i punts de recollida
En la part final de l’entrevista, Xus i Toni fan una crida directa a la participació al gran recapte.
3.7.1. Missatge clau
• El recapte és «única i exclusivament» per a famílies vulnerables de Sant Just.
• Tot el que es recull es queda al poble:
- No es deriva a bancs d’aliments generals ni a altres municipis.
• Hi ha una llarga llista d’espera, així que la participació és crítica per poder ampliar l’atenció.
3.7.2. Punts i horaris de donació
• Divendres al matí (10–14 h):
- Davant del mercat, al supermercat Condis.
• Dissabte al matí (10–14 h):
- Els dos Caprabo
- Coaliment de Mas Lluí
- L’Arbolari
- Caprabo de la carretera Reial
• Dissabte a la tarda:
- Només al Caprabo de la carretera Reial (de 17.30 h a 20.30 h aprox., «de dos quarts de 6 a dos quarts de 9»).
• Diumenge al matí (10–14 h):
- Supermercat BonÀrea
- Supermercat Consum
«És molt important que la gent col·labori aquest cap de setmana… us esperem que vingueu i que feu la vostra col·laboració.»
4. Espai literari: recomanació del llibre Pipes
En un altre bloc del magazín, l’Arnau Cònsol presenta l’espai «Va de llibres» amb una recomanació literària.
4.1. Presentació del llibre i ambientació musical
• L’espai comença amb la cançó «La Soledad» de Laura Pausini, que és un leitmotiv dins del llibre recomanat.
• L’obra central és Pipes, de Ester L. Calderón.
• El llibre convida a viatjar, més que a un lloc, a una època: els anys 90, quan Pausini era omnipresent en les vides adolescents.
4.2. Trama i context social
• Protagonista: Mada, una noia que viu en un poble a la perifèria de Santander, en un espai de perifèria industrial.
• El poble de Maliano es descriu com:
- Un antic poble «tradicional» que s’ha convertit en cinturó industrial.
- Similar a una Cornellà o Santa Coloma respecte a Barcelona: perifèria d’una ciutat mitjana.
• La colla d’amics de Mada:
- Es troben cada tarda a una placeta per menjar pipes i parlar de la vida.
- Les pipes esdevenen el fil conductor de la novel·la i una metàfora de caràcter i relacions.
• Dilemes vitals:
- Qui es quedarà al poble i qui marxarà.
- Qui aspira a més i qui assumeix el destí de treballar a la fàbrica.
«És una novel·la generacional d’una gent que, per fer alguna cosa a la vida, el que ha de fer és marxar.»
4.3. Tres generacions i el somni de «treballar assegut»
L’Arnau destaca la part de la novel·la que esdevé gairebé assaig sociològic sobre tres generacions:
• Avis:
- Provenen de pobles de l’interior.
- Van emigrar a la ciutat/poble industrial per treballar a fàbriques.
• Pares (classe mitjana emergent):
- Es van percebre com a classe mitjana gràcies a la feina estable de fàbrica.
- Van aconseguir el piset als blocs nous i, si podien, la segona residència.
• Fills (protagonistes del llibre):
- Primera generació que ambiciona estudis universitaris com a via de mobilitat social.
- Dipositaris de les esperances acumulades d’avis i pares.
• Ideal compartit: «trabajar sentado» (treballar assegut), com a símbol de sortir del món obrer manual.
• Realitat posterior:
- Crisi del 2008 i pandèmia desfan part d’aquest somni.
- Ciutats com Madrid o Barcelona, que havien de ser la salvació, els acaben expulsant per precarietat.
«Probablement, la generació enganyada, nascuda a finals dels 70 i durant els 80.»
4.4. Marxar, tornar i no ser d’enlloc
• Mada marxa a Madrid amb la idea de no tornar, com el «Marco» de la cançó.
• Amb el temps s’adona que:
- Quan torna al poble, ja no és del poble.
- Madrid tampoc l’acaba d’acollir; se sent en terra de ningú.
• El llibre culmina en un retrobar-se d’amics ja adults, molts amb fills i vides resoltes de manera desigual.
• L’Arnau explica que el llibre l’ha impactat profundament, perquè li ressona en propi:
- Hi reconeix vivències generacionals.
- Evoca amors adolescents, decisions d’estudiar o marxar, i les promeses d’una vida que potser no s’han complert del tot.
«És inevitablement una novel·la que et remou molt, perquè et fa pensar en aquests teus desitjos dels 17 anys.»
5. Bloc de notícies municipals i agenda
Cap al final, el magazín recupera un espai de destacades amb informacions procedents del Servei de Comunicació de l’Ajuntament de Sant Just.
5.1. Setmana Europea de Prevenció de Residus
• Sant Just se suma a la Setmana Europea de Prevenció de Residus.
• Objectius principals:
- Sensibilitzar sobre la reducció de residus.
- Promoure un model de consum sostenible i una economia circular.
• Edició actual:
- 17a edició, del 22 al 30 de novembre.
- Eix temàtic: RAEE (Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics) amb l’eslògan «Connecta el valor a pagar el residu».
• Activitats a Sant Just:
- Xerrades-taller sobre residus i reciclatge en centres cívics (com Centre Cívic La Vagoneta i altres).
- Exposició «Cementiri de petits electrodomèstics» a la plaça Camoapa.
- Xerrades de sensibilització en centres educatius del municipi (del 10 al 18 de novembre), explicant l’impacte ambiental dels residus.
5.2. Recordatori de l’exposició de Txaró Galvez
• Es reforça la informació ja donada al butlletí: exposició «L’ànima dels materials» de Txaró Galvez a Can Ginestar.
• Es fa èmfasi en:
- La selecció de materials no convencionals.
- La composició de l’exposició perquè la mirada de l’espectador vagi d’unes peces a altres.
5.3. Encesa de llums de Nadal a la plaça Iulia Quieta
• Es presenta la celebració de l’encesa de llums de Nadal al municipi.
• Detalls de la festa:
- Data: divendres 28 de novembre.
- Lloc: plaça Iulia Quieta.
- Inici: a partir de les 17 h.
• Activitats previstes:
- Repartiment de regals lluminosos per a infants i famílies.
- Cantades de nadales a càrrec de:
- Cor L’Opont de Flors
- Cor Alfa
- Cor Coragio
- Jocs solidaris dinamitzats pel Col·lectiu Meraki.
- Fotocall nadalenc de l’Agrupació Fotogràfica Sant Just.
• Acte central:
- A les 18 h, encesa oficial de llums.
- Xocolatada popular.
- Espectacle familiar de titelles gegants «Els Robobobs», pensat per als més petits.
La plaça s’omplirà «d’energia i imaginació» per donar el tret de sortida al Nadal.
6. Notícies generals i tancament
L’àudio es tanca amb un butlletí de notícies generals (àmbit català, estatal i internacional) de Catalunya Ràdio, seguit de l’enllaç amb un nou butlletí local de Sant Just.
Temes destacats:
• Polèmica política al País Valencià (cas Mazón i la DANA).
• Proposta de Teresa Pere Mato com a nova fiscal general de l’Estat.
• Incendi greu a Hong Kong en un complex d’edificis d’alta densitat.
• Nominacions als Premis del Cinema Europeu, amb protagonisme del film The Zone of Interest (traduit com «de Sirat») i altres títols.
• Resultats i prèvies esportives: Champions masculina (Barça, Reial Madrid, Atlètic de Madrid, Arsenal…), Eurolliga de bàsquet i estrena d’un nou capítol del podcast «Fent futbol».
Aquest bloc serveix més com a marc informatiu general que no pas com a part específica del contingut local de Sant Just.
7. Idees clau de l’episodi
- Càritas Sant Just afronta un augment de la demanda d’ajuda, especialment de famílies amb infants, i una reducció dels recursos (menys aportacions institucionals i impacte de la inflació).
- El gran recapte d’aliments és decisiu per poder mantenir cistelles alimentàries dignes i equilibrades al llarg de l’any següent.
- La xarxa comunitària (escoles, instituts, entitats esportives i culturals, veïnat i jovent) és clau per sostenir el projecte.
- Càritas no només reparteix menjar, sinó que impulsa projectes de comunitat i cura emocional com el Cafè de les 3, el dinar de Nadal i l’equip Cor i Cura.
- A nivell cultural, el municipi es mou amb iniciatives com l’exposició a Can Ginestar i l’encesa de llums a la plaça Iulia Quieta, i en paral·lel, el magazín connecta amb reflexions més àmplies mitjançant la recomanació literària de Pipes, una obra sobre una generació perifèrica i enganyada.
Aquests elements dibuixen un Sant Just altament actiu socialment, on la ràdio local, les entitats i les institucions municipals actuen com a teixit connector entre necessitats socials, cultura i participació ciutadana.