es plantegen avançar també la temporada i obrir aquesta mateixa setmana. Joaquim Albavate, Catalunya, Ràdio Masella.
Esports, Marcos García. Pas enrere del Barça, la Champions masculina. La cinquena jornada de la Lligueta, Chelsea 3, Barça 0. Els de Flix són 15 anys abans dels partits d'avui. També en aquesta cinquena jornada, l'expulsió d'Araujo just abans del descans va ser determinant en el partit d'ahir. També de la jornada d'ahir ens quedem amb aquests tres marcadors. Borussia 4, Villarreal 0, Slavia Praga 0, Athletic Club 0 i Manchester City 0, Bayern Leverkusen 2. Avui encara en aquesta Champions masculina,
Olympiacos-Reial Madrid. L'equip blanc no ha pogut guanyar els tres darrers partits entre Lliga i Champions. També avui Atlètic de Madrid, Inter de Milà i Arsenal-Bayern de Múnich. En bascat, Barça-Esbel d'Eurolliga. És el retorn de Xavi Pasqual al Palau nou anys després. El partit a dos quarts de nou el farem amb la transmissió. El tot gira. Antena digital de Catalunya Ràdio.
La Lliga femenina Borges-Uni Girona a les 8. L'Uni Girona busca el sisè triomf en sis partits. I a la Lliga Europea d'en Vol, granollers que depèn de si mateix per passar ronda la principal de la competició. Ahir victòria de l'equip Ballasà, victòria de mèrit a la pista de líder del grup, l'horos danès, per 28 a 29. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen 6 minuts de les 11, us informa Mariona Salles Vilanova.
Al Casal Popular, la sala ha engegat una recollida de material escolar destinada a la pròxima brigada de solidaritat per Cuba, amb l'objectiu de donar suport a mestres i alumnes del país. La iniciativa demana la col·laboració de la ciutadania aportant material bàsic d'ús escolar. Segons l'organització, es necessiten bolígrafs, tisores, gomes, grapadores, grapes, retoladors, marcadors, llibretes, blocs de notes, llapis de colors, entre d'altres elements habituals a les aules. Totes les aportacions es destinaran directament als centres educatius de Cuba amb els quals col·labora la brigada.
El material es pot portar al casal en els dies i horaris previstos, que són el 26 de novembre d'un quart de vuit a les nou de la nit, 27 de novembre de cinc a set, el 28 de novembre de set a nou i el 3 de desembre d'un quart de vuit a les nou. Pel que fa a cultura, el celler de Can Ginestà inaugurarà el 28 de novembre a dos quarts de vuit del vespre l'exposició L'ànima dels materials, de l'artista Txaró Galvez, una mostra que reuneix obres de diferents etapes centrades en l'ús de materials amb un mínim d'intervenció.
La proposta inclou peces creades amb cuir, cautxú, feltra, ferro, plom, pissarra, paper i teixits, així com treballs pictòrics amb oli i pigments de grafit sobre diferents suports. L'exposició mostra el llenguatge propi de Galvez, que atorga la vida i expressivitat a materials habitualment poc valorats i proposa un recorregut basat en la relació entre textures, pesos i tonalitats. L'objectiu és facilitar una mirada directa a la poètica de la matèria i als processos creatius que defineixen la seva pràctica artística.
La mostra es podrà visitar fins al 3 de gener i inclourà visites guiades a càrrec de l'artista els dies 4 de desembre i 22 de desembre, que permetran aprofundir la interpretació de les obres. I pel que fa a esport, l'associació Taekwondo Sant Just organitzarà un taller de defensa personal femenina el 28 de novembre a les 8 del vespre al seu local. L'activitat s'adreça a dones i noies a partir de 12 anys amb l'objectiu d'oferir eines bàsiques per reforçar la seva seguretat personal.
La sessió proporcionarà conceptes pràctics i essencials com l'anàlisi de situacions de risc, colpejos i atacs, punts vitals, defenses i sortides bàsiques, així com controls i mobilitzacions. El plantejament és útil, senzill i aplicable i no cal disposar d'experiència prèvia ni d'una condició física específica.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Ràdio TASBET 98.1 Ràdio TASBET
Fins demà!
Fins demà!
y gente para tenerte a mis pies. Si lo pido me lo trae, que no hay otra que lo mueva como te lo muevo. Latin, yo soy tu Latin, yo. L-A-T-I-N-A, como Michigan, Colombia, Ecuador y Panamá. Argentina, un paseo por mi city y te vas a querer mudar. Paso como mi tarjeta, nunca rechazada. La convi violeta, la Jordán customizada.
Fue suficiente para tenerte a mis pies Si lo pido me lo traes
Bona nit.
I així són els matins de Ràdio d'Esvern, així són els matins a la Rambla. Fem una petita pausa per publicitat, tornem de seguida amb la segona hora de la Rambla i amb l'entrevista del dia. Avui parlem amb Càritas Sant Just.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis. La música moderna
Els dimecres a les deu de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Meneu gauzats.
Els dies 28, 29 i 30 de novembre, gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Just, destinat a les famílies i persones necessitades del nostre municipi. Els punts i horaris de recollida són els següents. Dissabte 29 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, al supermercat Condis, al mercat municipal, a l'Arbolari, al capravo del carrer Miquel Reverter i al capravo de la carretera Reial.
Dissabte 29 de novembre a la tarda, de dos quarts de 6 a dos quarts de 9, ens trobareu al Capravo de la carretera Reial. I diumenge 30 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, estarem al supermercat Consum i al supermercat Bonària. Gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Jús els dies 28, 29 i 30 de novembre.
I seguim al magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambler, és el moment de l'entrevista del dia. I com us comentàvem també a Sumari, avui parlarem de Càritas, Sant Jús i del gran recapte d'aliments, entre altres qüestions relacionades també amb aquesta entitat. I per fer-ho, avui tenim la Xus Isla i el Toni Serrallonga, responsables, persones que estan involucrades en l'entitat...
i que avui ens visiten els micròfons de Ràdio d'Esvern per poder parlar d'aquests i altres assumptes relacionats amb Càritas. Molt bones, bon dia, com esteu? Bon dia. Benvinguts al programa. Doncs res, comencem una mica parlant sobre aquesta entitat, sobre aquestes accions que vosaltres també esteu celebrant amb la primera pregunta, sabent i descobrint una mica quina és la
situació actual de demanda d'ajuda social al municipi i com ha anat a evolucionar al llarg d'aquest any 2025.
En total, més o menys ja tenim un centenar de persones, però que és una llista que va modificant-se, hi ha altes i baixes. Aquestes persones sempre reben primers, estan derivades dels serveis socials municipals i són elles les que ens les transmeten a nosaltres. En funció de quina sigui la seva valoració, s'incorpora alguns i es donen de baixa a algunes altres.
I quina diríeu que és la necessitat actual d'aliments més urgents també en el marc del gran recapte d'aliments d'aquest any i també considerant l'estoc que pugueu tenir ara actualment a Caritas?
Bé, ara mateix es toquen, tenim ben poquet, perquè ja s'acaba l'any i hi ha poques coses al rebost. Però sempre demanem coses que siguin envaçades, com oli, pasta, arròs, iagums, tan seques com cuites, sardines, tonyina, galetes, paters, olives... També demanem alguna cosa per la neteja, sabor, raspalls de dents, pasta de dents...
Sabó de la roba, per exemple, no cal perquè nosaltres donem sabó ecològic, que a més cuida una mica més la natura, no té tants plàstics. I també, un cop a la setmana, un cop al mes, donem material higiènic per a les dones. Això també es va incorporar recientment. Però això ho donem nosaltres, no cal que ho recaptem. I evidentment, com estem al Nadal,
torrons, neules, polvorons, roscos, tot això... Qualsevol cosa que faci una mica de Nadal. Que faci una mica de Nadal i els alegri una mica el dia.
Molt bé. Doncs ens agradaria també, en la línia del que comentava una mica el Toni, saber si heu detectat un augment de famílies que depenen de la recollida d'aliments. Parlàveu ara d'un centenar aproximadament. També amb aquestes altes i baixes m'imagino que es deu anar equilibrant una mica la situació, però en els últims anys i fins ara, fins a finals del 2025, quina és la dinàmica que heu notat en les famílies de Sant Just?
Hi ha un nombre més gran de famílies, famílies amb fills i filles, que, com deia abans, venen derivats des de serveis socials o alguns a vegades venen directament a Càritas. I també hi ha una llista d'espera a serveis socials que esperen que nosaltres puguem atendre. Vull dir que sí, que sí, que hi ha una necessitat cada cop una mica més gran.
i com valoreu el nivell de participació i implicació dels voluntaris al llarg de l'any i també al llarg d'aquest gran recap de vosaltres també ho sou evidentment de voluntaris però com valoreu una mica la implicació que té Sant Just també amb aquesta acció social
Doncs normalment és bona. Nosaltres som uns 40 voluntaris de Càritas, aproximadament uns 30 estem al recapte, perquè hi ha gent que té compromisos familiars i no pot, però estem molt bona part dels voluntaris de Càritas durant el recapte. Després també tenim els alumnes de la quarta ESO de l'Institut,
que venen a ajudar com a part del servei i aprenentatge de l'APS que fan a l'institut i també comptem amb ells. Tenim voluntaris del poble que cada any venen així de forma altruista a donar un cop de mà.
I què més? I després tenim, bueno, sí que els equips que muntem per Càritas, hi ha un equip que porta tota la part de logística, que està en el magatzem i després s'encarrega d'organitzar cada un dels llocs on estarem.
com heu dit a la falca publicitària. També tenim un equip de difusió, que també hi ha gent que participa del municipi, que ens ajuda a fer cartells, ràdio, fotos, publicacions, tràmits, uns punts de llibre que donem, també quan fem el recapte i ens donen els aliments, els regalem un punt de llibre. En fi, tenim bastanta estructura i la gent sí que s'hi vol que col·laborar.
Perfecte. D'alguna manera també aquesta estructura el que us permet és dividir-vos una mica en tasques, no? És a dir, que cadascú pugui fer una tasca, que cada subgrup també pugui implicar-se d'una manera en concret, no? Sí, sí, totalment. I quin paper tenen les escoles de Sant Jus en la campanya de recollida d'aliments? Perquè sabem que hi ha molts centres, per no dir tots, que estan implicats també en aquesta recollida d'aliments, que celebraran al llarg de...
de les properes setmanes, en el cas dels centres educatius. Ens agradaria saber també com és la relació que teniu amb les escoles i com funciona i quin és el grau d'implicació en els centres educatius. A veure, hi ha per una banda, per exemple, amb els centres com són l'Institut o Madre Sacramento, que nosaltres anem allà a fer-los una xerrada i els alumnes venen alguns dies a ajudar-nos a col·laborar o ajudar-nos a preparar
el dinar de Nadal o aquesta mateixa campanya de recollida d'aliments i també hi ha escoles de primària que fan la seva recollida d'aliments per Nadal i ens l'aporten per Nadal a vegades o en altres èpoques i ens l'aporten al magatzem i que hi ha una col·laboració bastant gran a nivell de
de les escoles tant de secundària com de primària del municipi. I si parlem de l'augment de preus, que jo m'imagino que tothom quan ha anat a fer la cistella de la compra en els darrers mesos, per no dir en els darrers anys, ha notat aquest canvi, aquesta inflació, aquesta pujada de preus. Veiem moltes vegades que amb allò que compràvem una cistella sencera ara comprem mitja, no?
Ens agradaria saber també des d'aquí, des de Ràdio d'Esvern, aquest increment de preus com ha obligat a modificar criteris en els lots, en la distribució també d'aquests. Com us heu hagut d'adaptar també en aquest aspecte? No sé si a vosaltres us ha afectat directament o en aquest cas heu pogut pal·liar una mica aquesta situació.
Bé, la veritat és que també abans teníem uns ajuts de la Creu Roja, que ens venia un camió dos cops l'any, després va ser un cop l'any, aquest any ja no tenim aquest camió i sí que ens afecta perquè realment tenim menys aliments aquest any que altres anys, degut a això també.
Hem hagut d'intentar fer la cisteia que tingui proteïnes, grases, minerals, que estigui una mica equilibrat, d'hidrat de carboni, però realment la cisteia és una mica més petita ara perquè l'any passat vam recaptar una mica menys.
que l'any anterior. Esperem que aquest any la gent sigui molt solidària i puguem recollir més coses que l'any passat, perquè això realment és important, perquè si no la cisteia que donem a les persones del poble queda més reduïda, perquè no tenim tantes coses per donar. Així que animo a tothom que doni aliments, que col·labori amb el recapte, perquè d'això...
és molt important per la cisteia que donarem al final.
Clar, al final podríem haver fet aquesta pregunta també relacionant-la una mica amb l'augment de preus de productes nadalencs, però és que realment, com que aquest increment de preus ha estat majoritari, no només en productes nadalencs, que també, principalment, quan veiem aquests productes més de temporada, veiem aquesta afectació. Ara que hem passat també la castanyada, hem vist també una pujada de preus amb aquells productes com els panellets, aquells d'ossos que...
que bé, tenien un preu i ara tenen un de més elevat. Al Nadal esperem el mateix, però realment quan anem a fer la cistella de compra, com comentàvem, veiem un augment, un encariment d'aquells productes i també de la cistella bàsica. I si em permets, Dani, l'any passat me'n recordo que durant el recapte ens va quedar molt l'atenció perquè l'oli estava molt car, no sé si recordeu que estava caríssim,
I oli vam recaptar molt poquet, o sigui, vam recaptar alguna cosa, però oli d'oliva, quan ens arribava una ampolla d'oli d'oliva, tocàvem la campana, bé, oli d'oliva, perquè vam recaptar poquet. Sí que es nota el preu dels aliments i la gent que és solidària també, clar, al final prefereix donar-te més quantitat, potser, que no una ampolla d'oli, per exemple, no?
Sí, sí, totalment. Però també és necessari per aquestes famílies per poder cuinar i per poder fer els aliments per la setmana. Avui estem parlant amb Càritas, estem parlant amb la Xus i amb en Toni, estem fent aquest balanç de gran recap d'aliments i de com també s'ha fet en els anys anteriors i què és el que s'espera també d'aquesta jornada que es dura a terme al llarg d'aquest cap de setmana.
i també parlar una mica dels projectes, perquè no només teniu aquest projecte, teniu d'altres. En l'última edició, en l'última entrevista que vareu fer aquí a Ràdio d'Esvern, vau venir a parlar també del Cafè de les Tres, però hi ha altres projectes i ens agradaria també saber una mica més el balanç que feu i també els impactes socials que han generat fins ara.
Doncs mira Dani, tenim per exemple, hi ha un equip, això que parlàvem abans dels diferents equips que tenim a Càritas, hi ha un equip que es diu Cor i Cura i que s'encarrega de fer coses per curar el cor, per donar-los una mica d'alegria i de carinyo a les persones necessitades.
I, per exemple, vam organitzar un berenar, que cada any l'organitzem amb les famílies, que venen els nens, que va vindre bastanta gent, van col·laborar els geganters, s'ho van passar molt bé, i després vam visitar la capella, la casa dels gegants, els capgrossos, i d'aquesta trobada, per exemple,
un nen es va apuntar a la colla gegantera. O sigui que també fem una mica de poble quan organitzem aquestes coses, no? I això els agrada molt, molt a les famílies i sobretot als nanos. Després, també tenim el dinar de Nadal que es farà el diumenge 21 de desembre i que està convidada a totes les persones que venen a Càritas, evidentment,
L'any passat van venir unes 35 persones, amb nens, famílies i nens, i això va ser molt entranyable perquè inclús els vam preguntar a les famílies que tenim famílies estrangeres, per exemple, què mengen el dia de Nadal, i vam intentar posar algun menjar perquè els recordés una mica el Nadal del seu país.
que van estar com molt agraïts i va ser com una gran família que érem tots plegats. I aquest any també ho repetim i segurament vindran alguns alumnes també a col·laborar en el dinar de Nadal. Hem d'encara organitzar a veure què farem amb els nens, però estan molt animats a venir a col·laborar amb el dinar de Nadal.
I el cafè de les 3, que és el que em preguntaves. Vam començar l'any passat, ho fèiem un cop al mes, ara ho fem cada dimarts de 3 a 5. Està convidat tothom que vulgui del poble, pot venir qui sigui.
I sobretot s'ha creat aquest espai per la gent que es troba una mica sola, és la solitud aquesta no desitjada que parlem. I bé, és anar allà, fem un cafè, estem nosaltres, està la gent que ve i xerrem una mica i bé, passem un rato a l'estona i bé, la gent també ho agraeix, no? És buscar aquests forats que tenim de, per exemple, de solitud no desitjada, no?
Després també consta que hi ha entitats d'aquí del municipi, com el Trail Barcelona, que va fer una iniciativa fa molt poquet, que va venir a explicar aquí el programa, Trail Barcelona. El David va venir amb la Cristina a explicar aquesta iniciativa que ens va semblar molt interessant, el fet de carregar la motxilla d'aliments, fer una ruta per les muntanyes de Sant Just i baixar cap a Càritas amb els aliments. Al final tot això veus que també estàs implicant a tot un poble amb això.
Sí, a més vaig escoltar l'entrevista i va ser molt maca també. Sí, sí, és maco, és bonic. Doncs no sé si voleu afegir alguna cosa més d'aquests projectes i de tot el que teniu ara que té. Bueno, comentar solament que a part del talent tan injust també hi ha a nivell d'escoles que a vegades a final de curs ofereixen aliments o hotels que en fan a vegades alguna donació, és a dir que...
que hi ha altres entitats que també d'alguna forma, o concerts que s'organitzen a les escoles, etcètera, que ens ajuden també a tirar endavant amb el nostre projecte. Clar. Doncs ara sí, per anar a tancar una mica, ens agradaria saber com pot col·laborar la ciutadania de manera efectiva per donar resposta a les necessitats actuals. Ens agradaria saber si teniu alguna demanda, és a dir, si d'alguna manera també voleu fer algun reclam, algun missatge de...
de suport a la ciutadania, ara que esteu també aquí als micròfons de la ràdio, és el vostre moment. Moltes gràcies. Doncs, bueno, sobretot que participin, que aquest recapte està destinat única i exclusivament a les famílies del poble, a les famílies vulnerables del poble, i tot el que es recapten aquí va per aquestes famílies. Hi ha una llarga llista d'espera,
perquè no podem acollir a tothom, així que és molt important que la gent col·labori aquest cap de setmana. Si em permets, Dani, recordo els llocs on es poden fer les donacions. El divendres al matí, de 10 a 2, estarem davant del mercat, al Condis. Dissabte al matí, de 10 a 2, també estarem als dos Capravos, al Coaliment de Mas Lluïc,
l'Arbolari i el Caprabo de la carretera Reial. I el dissabte a la tarda només el Caprabo de la carretera Reial i diumenge al matí els dos supermercats que estan oberts al poble, que són el Bonària i el Consum, també de 10 a 2. Així que, bueno, us esperem que vingueu i que feu la vostra col·laboració.
Clar que sí, doncs, Toni Txus, moltíssimes gràcies per col·laborar també d'aquest magazín de Matins per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern i aprofito per desitjar-vos molt bona campanya, bon Nadal i res, que aquí estem també per qualsevol col·laboració. Moltes gràcies, Dani. Moltes gràcies a vosaltres.
Els dies 28, 29 i 30 de novembre, gran recapte d'aliments per a Càritas Sant Just, destinat a les famílies i persones necessitades del nostre municipi. Els punts i horaris de recollida són els següents. Dissabte 29 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, al supermercat Condis, al mercat municipal, a l'Arbolari, al capravo del carrer Miquel Reverter i al capravo de la carretera Reial.
Dissabte 29 de novembre a la tarda, de dos quarts de 6 a dos quarts de 9, ens trobareu al Capravo de la carretera Reial. I diumenge 30 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, estarem al supermercat Consum i al supermercat Bonària. Gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Jús els dies 28, 29 i 30 de novembre.
Fins demà!
Fins demà!
Don't stop me now Don't stop me now Don't stop me now
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Don't stop me now I'm having such a good time I'm having a ball Don't stop me now If you want to have a good time Just give me a call Don't stop me now I'm having a good time Don't stop me now I'm having a good time I don't want to stop at all
Doncs avui a l'espai de recomanacions literàries va de llibres, amb l'Arnau Cònsol, que el llibre té, comencem amb l'Aura Pausini, comencem amb aquesta La Soledat. Aviam per on va avui el capítol de l'Arnau. Arnau, bon dia. Hola, molt bon dia. Doncs sí, crec que era inevitable, portant el llibre que porto, començar amb l'Aura Pausini, no amb qualsevol tema, sinó exactament amb aquest, perquè va resseguint...
tot el llibre de l'Esther L. Calderón, Pipes, que és el protagonista d'avui. Un llibre que ens convida no tant a anar-nos a un lloc, tot i que també, sinó sobretot a una època. Una època on Laura Pausini era la reina a la pista. O la reina fins i tot d'això, dels cors adolescents, que als anys 90, doncs, d'alguna manera podien intentar analitzar-se, escoltant les seves lletres, i aquest marco que se fue para no volver. Que en el fons és el que fa la protagonista del llibre. Una tal Mada, que viu en un poble...
al costat de Santander, d'aquests pobles que s'ha convertit en perifèria industrial i el futur és treballar en una fàbrica i guanyar tots els diners que es puguin, que tampoc són molts, o, com es plantegen la majoria dels protagonistes, la colla d'amics d'aquesta amada,
que cada tarda, després de l'institut, es troben a un banc a la plaça i es passen la tarda menjant pipes, que és el títol del llibre. La manera com mengen les pipes, com es relacionen entre ells, d'alguna manera això dona el saber com són, no? I de seguida vas veient qui és el que es queda, qui és el que se'n vol anar, qui té més aspiracions, i evidentment les famílies que els marquen i que condicionen com són. La protagonista acaba anant-se'n a Madrid, però a més a més és un marxar dient jo me'n vaig d'aquí una mica com aquest Marco, se fue para no volver.
Per això la lletra de la cançó va seguint, que al final és una cançó d'amor, i com que evidentment una colla d'adolescents en un parc als anys 90, evidentment hi ha totes relacions entre ells, serà la descoberta del sexe, del sortir, de qui és cadascú interiorment, hi haurà el triangle amorós de dues amigues enamorades del mateix, un dels dos funcionarà, l'altre no, òbviament. Però més enllà, aquesta és una novel·la que podríem dir generacional, d'una gent que...
sobretot la protagonista, ja no triomfar, però per fer alguna cosa a la vida el que ha de fer és marxar. I oblidar aquest poble, que és Malianyo,
que podríem d'alguna manera entendre com si fos una mena de Cornellà o de Santa Coloma de Gramenet, a tocar de Barcelona, un poble que fins a mitjans del segle XX va ser un poble no de pescadors perquè està a la muntanya, però un poble amb cases de pedra, un poble tradicional, allò amb geranis als voltants, i que de sobte, amb el desarrollismo, va créixer a ciutat amb blocs immensos, gent vinguda de tot arreu, a buscar la feina que prometien les ciutats, en aquest cas Santander.
Maliano és el gran protagonista o el segon gran protagonista d'aquesta novel·la de l'Ester, que és Ester Calderón, intel·ligentíssima, perquè al voltant d'aquesta colla i de nois joves que estan a punt de fer, no cou, perquè com ella diu som una generació que ho vam estrenar tot i per exemple vam ser els primers a fer l'ESO,
Però que en tot cas diuen si volem ser alguna cosa més del que han sigut els meus avis i els meus pares i estar anclats en aquest poble i treballar sempre a la fàbrica, treballs que s'hereden en molts casos, el que hem de fer és anar a estudiar a la universitat. Probablement és allò, la primera generació universitària.
Tot això l'Esther ho explica en uns capítols en què es converteix la novel·la en una mena, podríem dir, novel·la assaig, brillantíssima, una capacitat d'anàlisi que li envejo moltíssim, perquè el que fa és dir a veure com s'ha convertit, qui ha sigut aquesta gent que ha acabat convertint aquest poble de cases de pedra i balcons de fusta en una ciutat industrial, o en la perifèria d'una ciutat industrial.
I ella es reivindica això com alguna escuda en una perifèria d'una ciutat que al final és una ciutat mitjana. Estem parlant de Santander, no de Madrid, Barcelona o Bilbao, que és on aspirin a anar tots aquests nois, perquè al final és gairebé un mite.
Bé, doncs a partir d'aquí és allò, anàlisi dels avis que acaben, que venint d'algun poble de l'interior acaben vivint per anar a treballar a la fàbrica, perquè el futur és viure en una ciutat. Els fills d'aquests avis són aquests pares que durant molts temps es van creure, van ser classe mitjana. I classe mitjana volia dir mantenir aquest treball i probablement amb els estudis, com que la casa ja la teníem, el piset que havien aconseguit els avis, piset probablement que ja consideraríem infecte o en tot cas molt petit, amb uns blocs enormes, era tenir una segona llar.
i el gran somni va ser la segona llar, a la muntanya, al mar, allà on fos, la segona caseta, al terreno. I la tercera generació és aquella sobre la qual s'han projectat tots els somnis, perquè aquesta generació al final l'espera que aconseguirem algun cop, no ser els treballadors correntes, sinó viure bé, viure d'allò que ells anomenen «trabajar sentado».
Trabajar sentado, que evidentment vol dir anar més enllà de la fàbrica, ser realment una classe mitjana autèntica o fins i tot més enllà universitària, amb estudis. Poder tenir professions importants. El que l'Esther explica molt bé, l'Esther Calderón, és que aquesta generació que neix
sent dipositària de les esperances d'avis, de pares, i que quan els toca el torn, doncs el primer que hem de fer és marxar, perquè aquest poble no t'ofereix grans coses més, però és que fins i tot quan han passat els anys, resulta que són els que s'han trobat amb la crisi del 2008,
amb la pandèmia, i han acabat fins i tot fugint d'aquesta ciutat gran, que era el centre gran centre, Madrid, Barcelona, que era la gran promesa de tots i que al final t'ha acabat expulsant. Perquè, oh paradoxa, estem en un moment en què ara es reivindica tornar a viure el camp, plantar els teus propis tomàquets i allò que deia l'anunci, que els tomàquets tinguin gust de tomàquet.
Per tant, és una novel·la que a través de les aventis, de les anades a la discoteca, dels enrotllaments que tinguin entre ells, de les enrabiades, d'alguna tragèdia que hi haurà en aquest grup d'amics, que ara no explicaré, el que fa és analitzar-te com ha arribat aquest grup d'amics a plantejar-se això, que no tenen futur en una ciutat que, carai, si total és nova, si és una ciutat que no té ni 40 anys, perquè s'ha creat justament per ser a seu de molta gent que va anar a viure.
Doncs aquesta obra d'Ester Calderón, aquest Pipes, que ens ubica en aquesta perifèria industrial, ens ubica al nord d'Espanya. Perifèria de la perifèria. També això és important. Estem als anys 90, quan ells són adolescents, però sobretot això, Santander és una perifèria perquè no és una ciutat principal ni molt menys, i ells estan a la perifèria de la perifèria. Perquè no estan a Santander, sinó que estan en un poble. Estan en aquest poble, des del qual veuen Santander, el port, no són ni un poble en mar a Cantàbria, fins i tot són un poble que està retirat perquè està com a la muntanya, res, a 10 quilòmetres, si tu vols, no?
i descriu molt bé tots aquests centres, cercles concèntrics, tot aquest, probablement, el que ell considera, jo diria fins i tot un engany. Ens ha enganyat, però durant molt temps ens van dir, també aquí a Catalunya tots aquells matíos són diferents, però podem entendre bé amb allò de dir si treballes, te'n sortiràs. L'esforç val la pena. La feina ben feta té futur. La feina ben feta aquests dies està passant pel banc dels acusats, però la feina ben feta era entre cometes, però en tot cas els creadors de l'eslògan.
Per tant, de debò, és una novel·la que, d'allò que podríem dir de fets reals, perquè encara que probablement ella pugui inventar-se tota aquesta colla, segurament basada en amics i coneguts reals, i s'inventi els avis, no deixa de ser un gran anàlisi del que és aquesta generació...
no et diré que perduda, però sí que probablement la generació enganyada, nascú a finals dels 70 i durant els 80, que ara, a la segona dècada, ja tirant cap a la tercera del segle XXI, doncs han arribat a un punt de dir, carai, on era aquella promesa que treballaríem asseguts, viuríem bé i seríem pràcticament europeus, o tindríem uns estàndards de vida que ningú havia passat somiar.
Doncs amb aquest llibre també el que acaba fent l'Ester és agafar una tradició tan nostrada com és el menjar pipes, no? Sí, efectivament. Que sigui una mica aquest fil conductor. És el late motif, com ho és també aquesta cançó de la Laura Pausini, que ella va repetint i d'alguna manera la lletra que ella va analitzant li serveix per explicar doncs això, els desamors, aquell amor dels 17 anys o 16 vències, ja està, no el sobreviuré. Clar, quan ho analitzem el temps dius, sí, evidentment el vaig sobreviure, però
Però la primera frase, que és se fue para no volver, és la decisió que ella pren, i que no és una decisió gens fàcil, perquè després es troba, hem de dir, quan jo torno al poble, no només a l'estiu, al cap de setmana, per passar-hi vacances, sinó quan ja m'he decidit quedar a Madrid i torno, perquè ja he de tornar, perquè Madrid m'ha expulsat, clar, jo ja no sóc del poble. I, en fi, evidentment, és una novel·la... Estic a terra de ningú, no? Estic a terra de ningú i em trobo amb tota aquella gent, alguns dels quals se m'han tornat, i, evidentment, és una novel·la que...
acaba desembocant en allò que tothom espera, que és el retrobament d'aquests amics, molts dels quals ja tenen fills, estan casats en una casa on fan un assado, i a partir d'aquí veus a qui li ha anat bé, a qui no tant, i com analitza cadascú la pròpia trajectòria quan ja s'acosten, quan ja han posat el 4 al davant.
Una obra que, com l'expliques, una novel·la que, com l'expliques, sembla que et va tocar, eh?, quan la vas llegir. Moltíssim. Aquest cap de setmana l'he recomençat, l'havia començat a llegir, la vaig haver deixat per circumstàncies que no venen el cas, i l'he llegit d'una tacada, i és cert que potser hi feia el fet d'estar en una casa, sol, escoltant jazz, i llegir-la tot d'una tirada, i realment et remou molt perquè és una obra que...
inevitablement et fa pensar en aquests teus amors, aquests teus moments, aquests teus desitjos dels 17 anys. Que amb l'Esther més o menys sou contemporanis, no? Ella és una mica més jove, però d'alguna manera està descrivint també la generació que jo vaig viure i per tant aquestes decisions o no decisions d'anar-te'n o de no anar-te'n, d'estudiar una cosa o d'estudiar una altra. No crec que mengis tants quilos de pipes com els protagonistes d'allòs, però en fi, segur que trobaria altres metàfores.
Doncs amb aquest Pipes d'Ester Calderón, tanquem l'espai d'avui de Badallibres, les recomanacions itàl·lères que ens porta l'Arnau Cònsol d'aquest llibre. Té una abraçada, Arnau, i fins i tot la vina. I la setmana que ve més. Adeu.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Amb tots vosaltres, veus de la parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la parròquia.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis. La música moderna
Els dimecres a les deu de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, amb 98.1 Telefreqüència Modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Meneu gausats.
Els dies 28, 29 i 30 de novembre, gran recapte d'aliments per a Càritas Sant Just, destinat a les famílies i persones necessitades del nostre municipi. Els punts i horaris de recollida són els següents. Dissabte 29 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, al supermercat Condis, al mercat municipal, a l'Arbolari, al capravo del carrer Miquel Reverter i al capravo de la carretera Reial.
Dissabte 29 de novembre a la tarda, de 2 quarts de 6 a 2 quarts de 9, ens trobareu al Capravo de la carretera Reial. I diumenge 30 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, estarem al supermercat Consum i al supermercat Bonària. Gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Jús els dies 28, 29 i 30 de novembre.
I a falta de 5 minuts i escaig per arribar a les 12 del migdia, fem un espai de destacades aquí al magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, un espai per destacar aquelles notícies, aquelles informacions que ens arriben des del portal del Servei de Comunicació de l'Ajuntament de Sant Just i que ens informen d'aquelles activitats que es duran a terme al llarg d'aquesta setmana.
Primerament, començarem parlant de la Setmana Europea de Prevenció de Residus, que en aquest cas té com a objectiu sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de la reducció de residus i promoure un model de consum més sostenible. Celebrada anualment, aquesta setmana s'emmarca dins d'un nou esforç col·lectiu per impulsar una economia circular i reduir la nostra petjada ecològica.
I aquesta, la que celebrem enguany, és la 17a edició i es celebra del 22 al 30 de novembre fent èmfasi en la importància d'afrontar el repte creixent dels residus d'aparells elèctrics i electrònics amb l'eslògan Connecta el valor a pagar el residu.
Tot i això, també ens conviden a reflexionar sobre com les nostres accions quotidianes poden tenir un impacte positiu en el medi ambient, posant especial atenció a la reducció, reutilització i reciclatge en diversos àmbits i diverses fraccions de residus.
A Sant Just d'Esvern, l'Ajuntament participa activament en aquesta iniciativa amb diverses activitats adreçades a la ciutadania. Els veïns i veïnes podran gaudir d'accions de sensibilització en què es fomentarà la importància de reduir els residus i adoptar hàbits més sostenibles.
Comentàvem en aquest mateix magazín a la primera hora aquesta xerra de taller que hi ha després del contenidor que es celebrarà en diversos centres cívics del nostre municipi. També l'exposició Cementiri de petits electrodomèstics que s'està celebrant avui durant tot el matí a la plaça Camoapa.
I res, aquestes serien algunes de les activitats més destacades. També recordar que els centres educatius de Sant Just han acollit xerrades de sensibilització sobre els residus i també el seu impacte ambiental. Del 10 al 18 de novembre s'han celebrat aquestes accions als centres educatius de Sant Just.
Com comentàvem també a la primera hora del programa, a l'espai informatiu amb Mariona Sales, hem parlat de la inauguració de l'exposició de la Xaro Galvez, que en aquest cas arriba amb Materials Soul, aquesta ànima dels materials, el divendres 28 de novembre.
Aquesta exposició engloba obres de diferents etapes, però que tenen com a base diferents materials amb un mínim d'intervenció, excepte aquelles que són pintura pura, normalment oli i pigments naturals de grafit sobre lli o fusta, o també aquarel·la de grafit sobre paper, tècniques mixtes i materials que identifiquen el seu treball plàstic.
Sota el nom de l'ànima dels materials podem trobar les claus, l'alfabet del seu llenguatge amb el qual s'expressa. Tal vegada no són materials atractius per si mateixos, però Galvez els transmet una alè de vida i un ànima d'integrar-los en les seves obres.
Aquí trobarem, doncs, cuir, cautxú, feltra, ferro, plom, pissarra, entre d'altres materials. L'artista intenta muntar les exposicions de manera que la mirada de l'espectador vagi d'unes obres a unes altres.
I tanquem fent un petit recordatori, perquè ja ho hem anat comentant al llarg de la setmana, però no ens volem deixar escapar aquesta oportunitat, la de gaudir de la celebració de l'encesa de llums de Nadal, que arriba el divendres 28 de novembre a partir de les 5 de la tarda a la plaça Iuliaqueta.
La festa començarà amb el repartiment de regals lluminosos per a tots els infants i també per a les famílies que s'hi acostin. La plaça s'omplirà d'ambient nadalenc amb les cantades de Nadales del Cor L'Opont de Flors, del Cor Alfa i també del Cor Coragio.
que posaran la banda sonora a l'inici de la celebració. Paral·lelament, el col·lectiu Meraki dinamitzarà diversos jocs solidaris oberts a tothom i l'agrupació fotogràfica oferirà un fotocall nadalenc per immortalitzar el moment. A partir de les 6 tindrà lloc l'acte central, l'encesa de llums de Nadal, i també seguirà la xocolatada popular i l'espectacle familiar de titelles gegants, els Robobobs, que farà gaudir els més petits i també omplirà la plaça
d'energia i imaginació. Ara sí, arriba el moment de fer una petita pausa pels bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern. De seguida tornem amb la tercera hora de la Rambla, avui amb l'Espai de Nutrició Dietètica amb l'Elvira Sánchez. Parlarem de mites, desmitificarem aquells mites de la nutrició que a vegades tenim molt integrats al nostre dia a dia i tot seguit parlarem d'escacs amb en Quim i en Carles del grup d'escacs de la Taneu. Fins ara.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Carlos Mazón assegura que no va fer cap parada durant el trajecte entre el pàrquing on va acompanyar la periodista Maribel Vilaplana i el Palau de la Generalitat i que, segons Mazón, va fer a peu el president en funcions del País Valencià desmenteix les últimes informacions que apuntaven que la periodista el va acompanyar amb cotxe fins al Palau al voltant de les 8 del vespre, el dia de la Dana. Ho ampliem des de València, Alba Barbosa.
Bon dia, Carlos Mazón insisteix que va arribar caminant al Palau des del pàrquing on Vilaplana tenia aparcat el cotxe i nega que passés per casa seva. No sap, diu, quanta estona va trigar a fer un trajecte d'uns 700 metres. Vine andando desde la puerta del pàrquing que está prácticamente al lado del restaurante de la calle Buenaire con la calle de la Paz y que vine andando...
Aquest matí el jutjat de Catarroja declara com a testimoni el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca. Ha explicat a la jutge que va esborrar els missatges de WhatsApp que es va intercanviar a Amazon aquella tarda i que en tot moment el va tenir localitzat.
Més notícies, Natàlia Ramon. Aquesta hora comença la reunió del Poder Judicial per decidir si avalen o no la nova fiscal general de l'Estat. El govern espanyol ha proposat Teresa Pere Mato amb una llarga carrera i tot apunta que obtindrà el suport unànima de la CUP Judicial. Madrid, Paula Brujats, bon dia.
Sí, bon dia, és poc habitual, però conservadors i progressistes estan d'acord i el nom de Pere Mato agrada a totes dues ànimes del poder judicial. Si no hi ha sorpresa, segons fons properes, l'avalaran per unanimitat com a substituta d'Àlvaro García Ortiz per la seva reputada trajectòria, una carrera que també ha descol·locat el PP que no troba arguments per criticar-la. Fèlix Bolaños, ministre de Justícia. Una nova fiscal general del Estado impecable, intachable, con compromiso feminista. Y ustedes qué hacen, no saben ni qué decir.
Avalada pel poder judicial, Teresa Pere Mato haurà de compareixer al Congrés i la Moncloa calcula que d'aquí a 15 dies com a màxim prengui possessió del càrrec. Paula Brujats, Catalunya Ràdio Madrid.
Almenys quatre persones han mort, entre elles un bomber en un espectacular incendi de grans dimensions que crema des de fa unes hores tres blocs d'edificis molt alts a Hong Kong. Les primeres informacions apunten que hi ha molta gent atrapada en un complex afectat pel foc que té unes 2.000 vivendes. Els equips d'emergències treballen a la zona per apagar el foc i també constaten que hi ha com a mínim 8 ferits.
La pel·lícula de Sirat es converteix en el film amb més nominacions als Premis del Cinema Europeu.
L'acadèmia ha anunciat les candidates als premis més tècnics i la cinta d'Oliver Laschet hi apareix en 5 categories. Fotografia, muntatge, disseny de so, disseny de producció i direcció de càstings. Si sumen les 4 que ja tenia, pel·lícula, director, actor i guió, n'acumula 9. Només la noruega Valor Sentimental en té tantes. La segueixen l'alemanya Sound of Falling, amb 8, i la irlandèsia Bogònia, amb 5. Els premis EF s'entregaran a Berlín el 17 de gener.
Esports, Marcos García. El Barça queda a la quinzena plaça, a la lligueta de la Champions masculina, després de perdre 3-0 al camp del Chelsea abans dels partits d'avui. El tècnic blaugrana Hansi Flick promet que es veurà un Barça diferent en el futur. Encara a la Champions.
Avui hi ha aquests partits destacats, Olimpiakos-Real Madrid, Atlètic de Madrid-Inter de Milà i Arsenal-Bayern de Múnich. En bascat, Barça-Esbel, és partit d'Eurolliga. Avui, el retorn de Xavi Pascual al Palau, nou anys després, el partit a dos quarts de nou en farem la transmissió al Totgira a l'antena digital de Catalunya Ràdio. I avui, dimecres, s'estrena un nou capítol del podcast de Catalunya Ràdio fent futbol. Entre d'altres, es donen detalls de com serà el nou vestidor exclusiu per al Barça femení, el nou Camp Nou.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 5 minuts de les 12 us informa Mariona Sales Vilanova. Al Casal Popular la sala ha engegat una recollida de material escolar destinada