Política local, habitatge i emergència a Collserola

Introducció i marc de l’entrevista

En aquest episodi d’Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern, es conversa amb Isabel Dardé, portaveu del PSC a Sant Just Desvern, sobre diversos temes clau de l’actualitat municipal: inclusió social, política cultural, pressupost 2026, habitatge públic a Mas Lluí, transport, educació i l’impacte de la Pesta Porcina Africana (PPA) al Parc de Collserola.

Dia Internacional de la Discapacitat i inclusió social

Canvi de mirada: de “discapacitat” a “capacitats diverses”

• Isabel proposa substituir el terme “discapacitat” per “capacitats diverses”, insistint que tothom té fortaleses i limitacions en diferents àmbits.
• Explica el seu propi cas de dislèxia per evidenciar que les dificultats no invaliden les persones ni les fan menys capaces.

"La inclusió no és què hem de fer perquè els discapacitats hi càpiguen, sinó què hem de canviar perquè tothom hi càpiga."

Què és realment la inclusió

• La inclusió s’entén com adaptar l’entorn, les organitzacions i la manera de relacionar-nos perquè hi pugui participar tothom.
• No es tracta de “fer un forat” per a les persones amb discapacitat, sinó de dissenyar espais i serveis pensant en la diversitat des de l’inici.
• Apunta que més enllà de rampes i elements físics, hi ha actituds i prejudicis molt discriminadors que cal revisar.

Pla Local d’Inclusió Social 2024-2027

• Al ple s’ha presentat el Pla Local d’Inclusió Social, amb voluntat de ser transversal i compartit per tots els serveis municipals.
• Eixos principals:
- Inclusió socioeconòmica
- Salut i benestar
- Habitatge i accés a recursos
- Educació i inclusió digital
- Participació ciutadana i cohesió comunitària
• Objectiu: avançar progressivament cap a una societat més inclusiva, amb sensibilitat i revisant contínuament les polítiques municipals.

50è aniversari del Centre Pilot i projecte de pictogrames

• Es destaca el 50è aniversari del Centre Pilot, com a projecte pioner d’educació especial a Sant Just.
• Exemple de treball transversal: projecte conjunt Centre Pilot – Institut Algueró per crear pictogrames col·locats en diferents equipaments municipals.
• Aquests pictogrames faciliten una comunicació alternativa per a persones amb dificultats de comunicació, reforçant el caràcter inclusiu del municipi.

Nou Pla d’Acció Cultural (PAC) 2025-2030

Sant Just, municipi cultural

• Isabel defineix Sant Just com un poble “cultural amb lletres majúscules”, amb una alta concentració d’artistes i creadors: música, arts plàstiques, dansa, coneixement, etc.
• L’antic pla cultural era del 2015 i calia actualitzar-lo; la Diputació ha donat suport per elaborar el nou Pla d’Acció Cultural (PAC) 25-30.

Objectius generals del PAC

• Posar al dia polítiques culturals i reforçar allò que ja funciona.
• Fer que les accions culturals siguin més transversals, inclusives i coordinades entre entitats i Ajuntament.
• Millorar l’ús d’eines existents però infrautilitzades, com l’agenda compartida de l’Ajuntament.

Comissió de seguiment i governança cultural

• Es crearà una comissió d’estudi i seguiment del PAC, amb participació d’entitats i personalitats de la cultura local.
• Volen avançar cap a una “governança cultural col·laborativa”, on:
- les entitats puguin incidir en els calendars anuals;
- s’escoltin mútuament;
- es prenguin decisions més eficaces, inclusives i arrelades al territori.

Problemes actuals: solapament d’activitats i difusió

• Ja existeix una agenda compartida al web municipal per evitar coincidències de dia i hora entre activitats culturals.
• Problema: se’n fa poc ús i sovint les entitats programen actes sense consultar-la, generant:
- tres activitats a la mateixa hora;
- dificultat per als regidors i per al públic per assistir-hi.
• Es vol impulsar i recordar l’ús d’aquesta agenda i millorar la difusió oberta, no només dins de cada entitat, per arribar a més ciutadania.

Cultura als barris i el cas de Mas Lluí

• Sant Just ha crescut i té barris allunyats del centre, com Mas Lluí, que sovint es perceben com a desvinculats de la vida cultural.
• L’Ajuntament fa un esforç conscient per repartir activitats (Nadal, etc.) entre:
- barri de Mas Lluí;
- barri Centre;
- barri Sud.
• Dificultats:
- espais municipals concentrats en determinades zones;
- infraestructures difícils de moure (especialment per activitats infantils, seguretat, condicions tècniques).
• Tot i això, es treballa per rotar i distribuir millor els esdeveniments i donar més eines i espais als creadors locals.

L’Ateneu i el PAC

• S’esmenta la reforma de l’Ateneu de Sant Just Desvern, encara en obres, com una peça clau del futur mapa cultural.
• L’objectiu és “deixar un Ateneu bonic” i adequat a les necessitats del nou Pla d’Acció Cultural.

Pressupost municipal 2026 i prioritats de despesa

Aprovació definitiva del pressupost 2026

• El ple de novembre ha aprovat definitivament el pressupost 2026, després del període d’al·legacions.
• Isabel recorda que ja se n’havien explicat els trets bàsics en una entrevista anterior.

Principals ingressos

• Increment d’ingressos per:
- superació del llindar dels 20.000 habitants (l’Estat aporta més recursos a municipis d’aquesta dimensió);
- impost de residus;
- IBI i efectes de l’IPC;
- zones blaves i creació d’una nova zona taronja d’aparcament.

Prioritats de despesa

• La part més important del pressupost en despeses és la relativa als serveis socials.
• Especial rellevància del Servei d’Atenció Domiciliària (SAT):
- nou conveni 2026-2028, amb possibilitat de pròrroga;
- fort increment de cost pels nous convenis salarials del sector, negociats des de 2023 i aplicats amb caràcter retroactiu.
• Inversions destacades:
- reforma important del camp de futbol, que està envellit;
- continuació i finalització de les obres de l’Ateneu.

Urbanisme: Parador i Carrer Major

Modificacions urbanístiques

• El ple ha aprovat modificacions que afecten:
- els terrenys del Parador;
- un petit espai adjacent al Parc Maragall / Plaça Maragall.

Canvi de qualificació d’espais

• Es fa una posada al dia de la denominació urbanística:
- un espai que era edificable passa a ser zona verda;
- la zona verda associada al Parador passa a permetre-hi un establiment adequat (no com a sòl residencial, sinó d’ús terciari/hostaler).

Licitació del Parador

• S’anuncia que és a punt de sortir la licitació del bar del Parador, perquè qui guanyi pugui començar l’activitat.
• Per a la ciutadania no es preveu un gran canvi visual en el curt termini, però sí una regulació més clara dels usos.

Transport públic: millores i moció unànime

Moció per un transport públic digne

• Es va aprovar per unanimitat una moció per reclamar un transport públic digne, presentada per ERC, i assumida per tots els grups.
• Mesos enrere, Junts ja havia impulsat una moció similar, que es va treballar conjuntament amb tècnics municipals, definint demandes a l’AMB sobre:
- freqüències;
- recorreguts;
- qualitat del servei de busos interurbans.

Problemàtica actual

• Amb el canvi de concessió d’algunes línies no tot ha funcionat bé.
• Es considera que cal seguir pressionant perquè:
- millori la regularitat;
- s’ajustin les freqüències, sobretot de la línia X30.

• Tot i algunes millores recents (incorporació d’un nou autobús, millora de puntualitat a les tardes), l’Ajuntament creu que encara no és suficient i calen noves millores.

Gratuïtat de menjador escolar i extraescolars

Acord polític a nivell de país

• Isabel recorda l’acord entre PSC, Comuns i ERC quan Salvador Illa es va presentar a la presidència de la Generalitat:
- compromís d’avançar cap a la gratuïtat del menjador escolar;
- i de les activitats extraescolars, quan fos pressupostàriament possible.

Condicions pressupostàries

• La implementació d’aquesta mesura depèn de tenir pressupostos nous de la Generalitat.
• Amb pressupostos prorrogats, els diners ja estan assignats i és molt difícil incorporar-hi noves grans partides.

Inversió en infància com a inversió de futur

• Al ple, alguns grups van qualificar la mesura com a despesa extra molt elevada.
• Isabel defensa que és una inversió en futur, no una despesa innecessària:

Invertir en infància vol dir reduir desigualtats i combatre la pobresa infantil, que està creixent.

• Beneficis esperats:
- infants millor alimentats i amb més suport educatiu;
- reducció futura de costos en benestar social i salut;
- més igualtat d’oportunitats per a tots els nens i nenes.

Debat polític: festes de tardor i violència policial

Moció de la CUP sobre festes de tardor

• La CUP va presentar una moció de suport a les persones afectades per suposada violència policial durant les festes de tardor.
• Isabel admet que és un tema sensible i complex, amb un recorregut llarg, que encara no està tancat.

Paper de l’Ajuntament i mediació

• Abans del debat formal de la moció, a l’espai de precs i preguntes del públic (de 18 a 19 h), una persona va preguntar per què l’Ajuntament no es personava com a acusació popular.
• L’alcalde va explicar que el govern està fent molts esforços discrets per trobar la millor sortida possible i que la seva estratègia és la mediació entre les parts.
• Argument principal:
- des del 2021, a la comarca, cap acusació popular ha estat admesa;
- si l’Ajuntament es personés i el jutge no ho admetés, es perdria capacitat de mediar;
- si fos admès, l’Ajuntament hauria assumit un posicionament processal que podria dificultar la mediació.

• Per això, el govern prefereix treballar amb discreció perquè l’episodi acabi sent només un “mal record” i no un conflicte obert més gran.

Percepció pública del debat

• Quan es va debatre la moció, el debate real ja s’havia fet a pregs i preguntes, cosa que pot haver generat la sensació que el ple va ser “poc intens” en aquest punt per a qui només va seguir la part formal.

Moció de Vox sobre violència contra les dones

• Vox va presentar una moció relativa al Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, que no va prosperar.
• Isabel considera que l’anàlisi que feia aquesta moció sobre la violència masclista no era correcte, i per això no va obtenir suport.

Habitatge públic: compra de 118 pisos a Mas Lluí

Operació d’Incasòl a Mas Lluí

• El Govern de la Generalitat, mitjançant Incasòl, ha comprat 118 pisos a Mas Lluí per ampliar el parc d’habitatge públic.
• No és una compra de l’Ajuntament, sinó del govern català.

Valoració política i tasca prèvia

• Per al PSC local és una molt bona notícia:
- es tracta de pisos d’HPO (habitatge de protecció oficial) que estaven a punt de perdre aquesta condició;
- amb la compra, es garanteix que no caduquin com a habitatge protegit i que Sant Just mantingui i ampliï el parc públic.

• L’Ajuntament portava mesos treballant sobre aquest tema:
- investigant qui eren els propietaris;
- intentant garantir que els llogaters actuals poguessin tenir dret preferent de compra;
- i, si no era possible, que pogués intervenir el sector públic.

• Fins al darrer moment no quedava clar com es resoldria, perquè s’estava gestant l’operació amb la Generalitat i el resultat final no es podia preveure amb certesa.

Emergència sanitària al Parc de Collserola: Pesta Porcina Africana

Situació actual i restriccions d’accés

• Isabel alerta sobre la presència de Pesta Porcina Africana (PPA) al Parc de Collserola, transmesa pels porcs senglars.
• Remarca que, tot i que no afecta la salut humana, és molt greu per a l’economia catalana, especialment per al sector porcí.

• Per aquest motiu, es demana clarament a la població:

No anar a Collserola ni a caminar, ni amb bicicleta, ni a fer esport mentre durin les restriccions.

• El missatge és especialment important de cara al pont de tres dies que s’apropa, quan molta gent voldria aprofitar per sortir a la natura.

Riscos econòmics i geogràfics

• A Catalunya hi ha moltes granges de porcs, algunes ja parades preventivament.
• Si el virus s’escampa fora de la zona actualment afectada, podria comportar:
- aturada massiva de granges;
- fort impacte econòmic i laboral en treballadors i empreses del sector;
- afectació a l’exportació i a la imatge del sector.

• La majoria de senglars morts fins ara s’han localitzat en un radi d’uns 6 km a la zona de Cerdanyola – Bellaterra, i les infraestructures com l’autopista han ajudat a contenir el focus, però el risc de propagació continua existint.

Paper de la ciutadania en la contenció

• Tot i que la PPA no infecta humans, les persones poden actuar com a vector mecànic:
- el virus es pot transportar a les sabates;
- a les rodes de les bicicletes;
- a vehicles i equipaments que circulin per zones afectades.

• Isabel posa l’exemple de protocols estrictes amb lleixiu i desinfecció que segueixen bombers i la UME quan entren i surten de zones de risc.

• Fa una crida a la responsabilitat col·lectiva:
- si en un període curt es controla el brot i s’evita l’expansió, es protegiran milers de llocs de treball i recursos;
- la cooperació ciutadana és clau per no convertir una crisi sanitària animal en un daltabaix econòmic major.

Tancament de l’entrevista

• L’entrevista conclou amb una reiteració del missatge central sobre Collserola:
- no hi anem mentre durin les mesures, encara que la malaltia no ens afecti directament;
- cal pensar en l’impacte col·lectiu sobre el sector porcí i l’economia del país.

• La conductora acomiada Isabel Dardé com a portaveu del PSC Sant Just, agraint-li les explicacions sobre inclusió social, polítiques culturals, pressupost, habitatge, transport, educació i emergència sanitària al municipi i l’entorn.