I avui a l'entrevista del dia parlem amb Isabel Dardé, portaveu del PSC Sant Just d'Esvern, per comentar tres temes destacats. El nou pla d'acció cultural, les decisions del Terrer Ple, i també la compra dels 118 pisos de Mas Lluí. A més a més, també s'hi sumaran altres temes d'actualitat. I ara sí, saludem la Isabel, que ja la tenim aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern. Isabel, bon dia.
Hola, bon dia a tothom. Benvinguda al programa. Moltes gràcies. Ens comentaves fora de micròfons que volies començar també fent una reflexió sobre el dia que celebrem avui.
Sí, avui és el Dia Internacional de la Discapacitat i també en el ple vam aprovar el pla local per a la inclusió social. Jo pensava que era una bona manera per començar, i com que avui és el Dia Internacional, a parlar de discapacitat. I més que discapacitat, hauríem de parlar de capacitats diverses. Perquè la paraula discapacitat, el primer tros és dis, vol dir que té les...
les capacitats disminuïdes o diferents, etc. Però en tot cas, tots en aquest cas seríem discapacitats perquè tots som diferents i tenim algunes coses en què som més talentosos, tenim més coneixements, tenim més habilitats, però no amb totes. I per tant, en algun aspecte de la nostra vida som discapacitats. Jo, per exemple, soc una persona molt dislèxica des de tota la vida i em va costar molt aprendre llegir i escriure quan era petita.
Per tant, jo crec que hem de reconèixer-nos en aquesta nova visió de dir que cadascú té les seves capacitats en els seus àmbits i no hem de fer diferències. Quan parlem d'inclusió, la inclusió no són els discapacitats, la inclusió és el contrari. És com hem de canviar el nostre entorn, les nostres organitzacions, el nostre espai, la nostra manera de relacionar-nos perquè hi càpiga tothom. Això és la inclusió.
la inclusió no és tenir en compte els discapacitats perquè és tenir en compte a tothom segons les seves capacitats i les seves possibilitats i llavors les persones amb discapacitat hi cabran completament no és què hem de fer perquè els discapacitats hi càpiguen sinó què hem de fer perquè tothom hi càpiga
com hem de canviar les coses i, evidentment, hi ha coses físiques que són molt senzilles, les rampes, etcètera, etcètera, però hi ha coses que no ens n'adonem i són molt discriminatòries en el moment que les fem. I, per tant, hem de ser molt sensibles en aquest aspecte i no tenir prejudicis i, a més,
prejutjar com aquella persona amb qui he de parlar, si li he de parlar més fort, si no ho entendrà. No, no, no. Les persones som diverses i tots ens hem de respectar en aquesta diversitat. Això és molt important. Jo crec que...
A Sant Jus estem fent forces coses i encara en farem més amb aquest pla local per la inclusió social que vam donar compte en el ple passat i que té diferents eixos que són la inclusió socioeconòmica, la salut i el benestar, l'habitatge i l'accés a recursos...
educació i inclusió digital i participació ciutadana i cohesió comunitària. La idea és anar revisant que sigui del més transversal possible que puguem col·laborar tots junts en tots aquests temes per anar-nos acostant a la inclusió. La inclusió és molt difícil, però en tot cas anar-nos acostant i tenir l'intensió, la sensibilitat i estar atents a poder materialitzar aquesta inclusió.
També una fita molt important en el nostre municipi en aquest any ha estat el 50è aniversari del Centre Pilot, que també ha estat una qüestió molt destacada perquè és un projecte pioner i que ha funcionat molt el nostre municipi i que també reforça una mica aquesta voluntat que comentaves que teniu des de l'Ajuntament. Sí, fem coses transversals amb el Centre Pilot. Per exemple, entre el Centre Pilot i l'Institut Algueró vam fer uns pictogrames en un projecte
que anem col·locant pel poble, i jo us ho heu donat, ara n'hi ha diferents espais municipals, en què ajuden a les persones que tenen problemes de comunicació. És una comunicació alternativa, que sàpiguen què es passa allà, què es fa, i per tant és una manera més de ser inclusiu en aquest poble.
Perfecte, doncs ara si ja podem tancar aquest bloc n'obriríem un altre que seria el de l'entrevista com a tal ens agradaria parlar de diverses qüestions començant pel nou pla d'acció cultural 2530 que es va aprovar recentment i ens agradaria saber què representa per Sant Just i quins canvis es notaran no només els veïns i veïnes sinó també els impulsors d'aquestes accions culturals
Sant Just és un poble cultural amb lletres majúscules. Hi ha molts artistes, hi ha moltes persones dedicades al món de la cultura, del coneixement, de la música, de l'art, de la pintura, de l'escultura, de la dansa, etc.
I jo crec que Sant Just ja fa moltíssimes coses. Llavors, l'últim pla era del 2015 i ens semblava que tocava actualitzar-lo. A més, la Diputació ens va donar una ajuda per poder fer aquesta posada al dia, aquest pla.
I el que hem fet és marcar unes línies de coses que potser ja fèiem o potser no les fèiem de tot correcte, malgrat que teníem les eines per fer-les, i estiguéssim una mica més amatents a treballar, com també he dit abans, amb la inclusió, de forma més transversal.
Tenir-los més en compte, no que cadascú en el seu racó faci el que li sembla que ho fa molt bé i de forma brillant, però si no, que puguem fer coses més transversals, col·laborant i escoltant-nos uns als altres. Hi ha...
Hi ha moltes coses diferents a fer. Una d'elles primeres és crear una comissió d'estudi i seguiment de l'execució d'aquest pla on hi haurà entitats i personalitats de la cultura de Sant Just, eh?
I després buscar la forma en què coses que ja existeixen però que no acaben de funcionar mirem per què no funcionen i que acabin funcionant. Una, per exemple, és ja tenim una agenda compartida a dins la web de l'Ajuntament per mirar que no coincideixin activitats amb dia i hora, etc. I llavors que quan algú programi una activitat miri si en aquell dia, en aquella hora o quan hi ha un forat buit.
I és una cosa que ja existeix, però que se'n fa poc ús. I a vegades la gent s'ho programa i no acaba de fer aquest últim pas, que és molt poc, que és mirar què passa aquell dia. És un espai que està adreçat a les entitats culturals. A les entitats culturals, sí.
Bé, les entitats en general que facin accions, però en aquest cas estem parlant de cultura. Que a vegades, no passa sempre, però a vegades, i els regidors ens en donem compte quan hem d'anar a activitats i diem, però si tenim tres coses a la mateixa hora, al mateix dia, és molt difícil poder anar tot, no? Llavors és allò que queda una mica forçat, que apareixes deu minuts i marxes i vas deu minuts amb un altre...
Però amb aquesta agenda compartida jo crec que haurem de mirar, però també haurem de mirar perquè no s'en fa ús o recordar-ho o esforçar-nos a fer. Hi ha una sensació també molt generalitzada, Isabel, que és el fet que a vegades no arriben algunes comunicacions a tothom.
Que hi ha algunes activitats que a vegades arribes i veus que no hi ha prou quòrum o quòrum que tu et pensaves. I moltes vegades és perquè la gent diu, ostres, no me n'havia assabentat que havia passat això. És una qüestió que passa a Sant Just només? Que hi ha moltíssimes activitats, també. Jo crec que a Sant Just, respecte a la població, al nombre d'habitants, hi ha moltes activitats, moltes més que a altres pobles. Perquè també hi ha una concentració molt alta d'artistes i de persones...
del món de l'art i del coneixement. Un altre aspecte és semblant el que tu dius, no des del vessant que tu has dit per no assabentar-se'n, sinó perquè a vegades el que hem de fer és una difusió per tothom, no només per la nostra entitat, per les persones que venen habitualment, per els que més s'assabenten,
sinó per poder arribar a més ciutadans i ciutadanes de Sant Just. I això també és un dels propòsits del Pla Cultural. Vull dir que hi ha molts eixos, però aquests són els que jo crec que són més evidents i que a més ens amoïnaven, perquè eren coses que ja havíem programat, ja havíem...
pensat però no acaben de funcionar. I per tant hem de buscar com. Quina és la fórmula per poder-ho fer. I de fet també volíem preguntar-te, Isabel, sobre també el fet d'apropar la cultura als barris. Sabem que és un poble que ha crescut molt en els darrers anys, que també ho ha fet...
una mica a les afores del centre per dir-ho d'alguna manera. Tenim aquest barri de Maslluí que també pertany a Sant Just però que està més alçat, que està més amunt i per tant a vegades a l'hora d'integrar-lo queda una mica fora d'algunes programacions tot i que ara és un barri que està generant una programació molt interessant i que de fet també s'hi estan fent moltes coses però
Hi ha la sensació d'això, que està desvinculat quan en realitat no ho és. El que passa és que des de l'Ajuntament sí que fem un gran esforç de dir, per exemple, ara per Nadal hi ha activitats programades diverses i fem una mica l'esforç de dir, unes les fem a Masllui, unes les fem al barri Centre, unes altres al barri Sud...
I intentem, a veure, però sí que aquest any l'hem fet unes en un lloc... Anar-ho tant. Anar-ho tant, però també ens trobem que no és tan senzill fer això perquè els espais municipals estan on estan, no estan a tot arreu ni a tots els barris, i a més hi ha qüestions d'infraestructures que no són senzilles.
de moure, i en tot cas, ara no vull posar exemples perquè són sobre coses infantils i no ho vull dir per la ràdio, però hi ha coses que no són tan fàcils de moure, malgrat sembli que ara ho fem aquí o ho fem allà, hi ha qüestions de seguretat, hi ha qüestions d'auditori, que anem treballant i sí que fem una mica l'esforç d'anar-ho canviant perquè estigui a tot arreu.
Doncs una mica referent a això, com es vol aconseguir el fet d'apropar la cultura a tots els barris i també de donar més eines als creadors locals, que també és una qüestió que destacaves en la teva intervenció anterior, el fet que a Sant Jus hi ha molts creadors, hi ha molta cultura, gràcies a aquest PAC 25-30, com es vol aconseguir que això s'impulsi?
Amb aquella comissió que he dit que es farà, hi ha una mica la intenció de fer una governança cultural col·laborativa. O sigui, que tothom hi pugui participar i dir de la seva d'una forma més directa. Hi pugui participar als calendaris anuals... Com un Consell de Cultura, per dir-ho d'alguna manera. No li hem posat nom encara, però hi ha un Consell de Cultura. Ja existeix. Ja va haver-hi un Consell de Cultura i ja es va fer la proposta d'aquesta comissió. No hi van venir totes les entitats...
que hi havien de venir, però en tot cas sí que se'ls enviarà una carta dient que els agradaria que participessin en aquesta comissió, que hi aportessin la seva saviesa i les seves ganes i les seves intencions de com fer una governança cultural de Sant Just d'una forma més col·laborativa, eficaç, inclusiva, arrelada al territori, o sigui, amb moltes vessants.
Doncs passem a un altre bloc. Parlem del ple municipal de novembre que es va celebrar la setmana passada. El ple va aprovar definitivament els pressupostos 2026. Quins són els eixos prioritaris i com valoreu aquesta aprovació?
Bé, ja havia estat el pressupost i és el que fas tornar després de la... Havia estat aprovat en l'Extraordinari, va ser? No, al principi havia estat com a... perquè després la gent fes al·legacions i ja havia estat i era l'aprovació definitiva després de les al·legacions. Sí, correcte. Jo crec que ja vaig venir aquí i vaig explicar una mica els trets fonamentals del pressupost i que tenia a veure amb...
amb els ingressos i les despeses. Jo crec que ja vaig explicar que ja teníem ingressos de diferents impostos i un dels que creixia era degut a que, com que ha passat a ser més de 20.000 habitants, l'Estat ens dona més diners, perquè hi ha una part important dels ingressos que venen de l'Estat, i després un altre ve de l'impost dels residus, de l'IBE, de l'IPC, etcètera.
i de les zones blaves i crear una zona taronja nova. I després les despeses, les més altes són les despeses socials, sobretot de l'increment del SAT, que farem un nou conveni per l'any 26, que s'haurà durar tres anys amb un de pròrroga.
I aquest ha crescut molt perquè hi ha hagut un nou conveni de sous dels treballadors d'aquest àmbit que estaven negociant des del 2023 i llavors es fa una pujada de sous amb caràcter reductor actiu des del 2023 i es fan el 26, 27 i 28. I això puja bastant al que fa el SAT.
Molt bé. Després també tenim versions importants al camp de futbol, que s'ha d'arreglar, s'ha quedat molt bellet, i a l'Ateneu.
Sí, l'Ateneu que encara està en reformes. En reformes i que hem de seguir acabant i deixar un Ateneu bonic. Que lligant-ho amb el PAC també és molt important, aquesta reforma de l'Ateneu. Passem a més qüestions. Marxem a parlar també de les modificacions urbanístiques que s'han aprovat, en aquest cas el Parador i el Carrer Major. Quin impacte tindran aquestes aprovacions?
En realitat és una posada al dia del que suposa la denominació del terreny on està el parador i on està aquell espai petit on ja l'ha nata.
del Parc Marall de la plaça Marall i llavors el que fem fem un intercanvi aquell espai era un espai edificable i el convertim en zona verda i l'espai que teníem de zona verda al perador el convertim en espai no edificable sinó on hi pot haver un establiment adequat
En tot cas, jo crec que no es notarà, però el que sí que ja hem fet i estem a punt de treure la licitació és el parador. Per tant, properament, qui guanyi podrà començar. Licitació de bar, entenc. Sí. Molt bé. Més qüestions ara en transport públic. La moció per un transport públic digne va rebre suport unànime. Recordem, en aquest últim ple es va celebrar també aquesta moció. Quines millores concretes s'esperen?
Bueno, fa uns mesos ja ens vam posar d'acord tots els grups polítics per fer una moció semblant, perquè Junts va presentar una moció i llavors vam estar treballant amb els tècnics de la casa, les demandes que podíem fer a l'AMB, com havien de ser el transport i els recorreguts als busos i les freqüències i tot això, vam treballar i vam fer una demanda concreta, però degut a la concessió que ha guanyat en alguns busos,
hi ha coses que no acaben d'anar prou bé i com que ERC va presentar aquesta moció dient que millorin i que no siguin com són, ens hi vam afegir perquè tampoc ens agrada com estan les coses, malgrat que ja estem treballant, ja estem apretant, ja estem fent pressió...
però han de millorar i sobretot l'X30 ha de tenir més freqüència. Ha millorat l'X30 amb aquestes millores que es van fer a finals de mes passat? Estem amb la valoració d'això. Per nosaltres ens sembla que tot ha de millorar una mica i per tant per això vam dir que sí.
Recordem que va haver una integració d'un nou autobús, que això havia de permetre puntualitat a les tardes, etcètera, etcètera. Molt bé, passem a més qüestions, marxem a parlar de la gratuïtat, del menjador escolar i les extraescolars, també va ser una moció aprovada. Com valora aquest pas, Isabel? Sí, a veure, quan el Sador Illa va presentar-se per president de la Generalitat, hi va haver un acord entre Comuns, Esquerra i el PSC d'una sèrie de coses, i una era aquesta, eh?
intentar fer la gratuïtat dels extraescolars i dels menjadors escolars quan fos possible i ens sembla adequat i ens sembla adient però evidentment això només és possible quan hi ha pressupostos nous perquè si no
Els pressupostos ja estan prorrogats i llavors els diners ja estan destinats a coses i no es pot introduir coses noves. Partem, estem en aquest impàs, en aquest moment de mirar com fer-ho.
A nosaltres ens sembla important tot el que sigui adreçar serveis i ajuts a la infància. Perquè, i ho vaig dir en el ple també, perquè algú deia que era una despesa extra, que eren molts milions, que això qui ho pagava i això si pujessin els impostos. No, i jo vaig dir, quan invertim en la infància, el que estem fent és invertir en futur.
Perquè segurament, si aquests nens venen ben venjats i tenen hores de dedicació extraescolar i combatim les diferències en la infantesa, perquè ja està pujant la pobresa infantil,
Si fem això, ens estalviarem diners més endavant. Ens estalviarem diners segurament a benestar social, a salut, a moltes altres coses. Perquè aquests infants pujaran ja amb un solatge, amb uns aprenentatges, amb una salut de tots els tipus, amb unes seguretats, que si haguessin tingut moltes carències a la seva infantesa, això no hauria passat.
Doncs important també aquest pas endavant que comentava l'Isabel Dardé, portaveu del PSC, que està amb nosaltres avui per parlar de totes aquestes qüestions relacionades al ple municipal de novembre i també per l'actualitat política. Pel que fa, doncs, en aquest ple que comentàvem, també es van debatre dues mocions que finalment no van prosperar. Una d'elles, la de CUP amunt, sobre els fets de les festes de tardor, i una altra de VOC sobre el dia de l'eliminació per la violència contra les dones. Com valoreu aquests dos punts i aquests debats?
A veure, la moció de la CUP pel suport a la violència policial, afectades per la violència policial, del que va succeir a les festes de tardor, jo crec que és un tema que ve de llarg i que no s'ha acabat.
Jo crec que va succeir una cosa curiosa, jo crec que en positiu, que és que a l'estona de pregs i preguntes del públic, ara ho fem de 6 a 7 abans del ple, una persona al públic va preguntar sobre aquest tema. Perquè l'Ajuntament no es presentava com a acusació popular, etcètera, etcètera, no?
I llavors l'alcalde va estar explicant una mica tots els esforços que s'estan fent des de l'Ajuntament en aquest sentit i la forma que creia que s'havia de fer, que és la discreció. És un tema difícil, és un tema sensible, és un tema que cal fer-ho, i aquesta és l'opinió del govern, de la forma més discreta possible perquè acabi de la millor manera possible.
És un incident puntual d'un dia que va succeir una cosa que no havia d'haver succeït, en unes circumstàncies X, i que l'alcalde i l'equip de govern estan treballant perquè la situació sigui un mal record.
no sé quines paraules utilitzar perquè com que això queda gravat em fa una mica de recansa i he de pensar totes les paraules que dic perquè no digui el que no vull dir però a vegades aquí tenim espai i temps per tant llavors jo crec que en aquesta conversa que va haver-hi a la zona de 6 a 7 de projectes i preguntes jo crec que l'alcalde en un moment d'etat els va donar feu confiança
perquè estem treballant perquè això acabi de la millor manera possible, dintre de les circumstàncies, i si ens presentéssim com a acusació popular no podríem fer el paper que estem fent ara, que és el de mediador. Estem mediant entre dues parts perquè aquesta situació, com he dit abans, quedi amb un mal record.
Però el que és important és també fer aquesta confiança. També l'alcalde va estar explicant, jo crec que ho va fer molt bé, va explicar que des del 2021 a la comarca no s'ha aprovat mai cap acusació popular.
Per tant, ens podríem presentar, però ens podríem dir que no. Llavors ja no podríem tenir aquesta força que tenim ara de mediadors, perquè ens hauríem presentat com a acusació popular. No sé si m'explico bé. Hi hauria hagut un posicionament determinat. Per part de l'Ajuntament. I per tant, ara l'Ajuntament el que vol és intentar mediar i resoldre de la millor manera possible. Llavors, com que va haver-hi aquest diàleg
en Precs i Preguntes, al principi, quan va arribar la moció ja havíem parlat d'aquest tema, per tant, ja no hi va haver-hi debat, cadascú va dir la seva opinió i com a PSC vam dir el que acabo d'explicar i, per tant, va quedar així. O sigui, el debat va ser previ. Vull dir, clar, potser algú que no va estar al Precs i Preguntes no va entendre
que el debat d'aquest tema tan important quedés molt discret, perquè abans hi havia hagut un debat molt intens sobre aquest tema, que jo crec que l'alcalde, fins i tot, a l'acabar els projectes i preguntes es va aixecar i va anar a parlar amb les persones que...
li havien fet aquesta demanda i els va dir feu confiança sisplau perquè jo tinc la sensació que les coses es podran resoldre de la millor manera possible en aquestes circumstàncies i en canvi si ens presentem segurament ja no tindrem aquesta possibilitat.
Molt bé, doncs t'haig d'interrompre, Isabel, perquè hem d'anar una mica picadets. Tenim tres minuts i vull comentar un parell de coses. Havíem comentat també el tema de Vox, molt breu, l'emoció aquesta de Vox que no va sortir. Senzillament, si vols dir alguna cosa d'això. Realment, jo crec que l'anàlisi que es fa no és correcta.
Un anàlisi que va relacionat amb aquesta moció que comentàvem de l'eliminació de la violència contra les dones. D'acord, marxem molt breu als habitatges a Maslluí. El govern ha comprat 118 pisos a Maslluí per ampliar el parc públic. Què en opineu? El govern de la Generalitat de Catalunya.
No el govern municipal, sinó el de la Generalitat. Home, per nosaltres és una gran notícia, perquè a més portem molts mesos a darrere d'aquest tema en què vam estar darrere de qui són els propietaris d'aquests pisos perquè garantir que els llogaters que en aquell moment estaven tinguessin dret a comprar aquests pisos i fins i tot si no ho poguessin fer ells ho poguessin fer nosaltres, etcètera, etcètera, no?
Vull dir que vam anar molt al darrere, no s'acabava de definir què acabava de passar i segurament és que ja estaven treballant en aquest sentit amb el Govern de la Generalitat per tenir aquesta resolució. Passa que són aquelles coses que com que mai saps cap a quin costat cauran, fins que no es resolen, no és senzill. Per tant, per nosaltres és una gran notícia que a Sant Just els pisos d'HPO que estaven a punt de caducar no caduquin i que en tinguem més.
Doncs podeu també ampliar aquesta informació al www.radiodesben.com. Marxem amb una última pregunta a breu, Isabel, que és el fet dels ports senglars. Tenim la pesta porcina a Collserola. Aquí a Sant Just també hi ha restriccions a l'hora d'entrar i de passar per la serra de Collserola. Això de moment, quines informacions teniu des del govern municipal?
Sí, l'última, que és molt important, és que la gent, i precisament aquest cap de setmana que ve és de tres dies, i per tant és molt important que la gent no baixi a Collserola, ni a caminar, ni a anar en bicicleta, ni a passejar, ni a fer esport.
perquè malgrat no sé, jo he parlat amb gent diversa que diuen no, és que com que no afecta els humans però és que sí que afecta molt greument a l'economia catalana perquè és molt important és una part molt important de l'economia catalana tenim moltes granges de porcs que en aquest moment estan parades i si acaba sortint de Collserola segurament totes les granges estaran parades i això pot ser un delta-baix econòmic molt important per Catalunya
Per tant, tinguem la consciència que això és així i que pel fet de caminar per calçerola, anar amb bicicleta per calçerola, a les sabates, a les rodes de les bicicletes, ens podem endur aquest virus que infecta i que mata només els porcs i els porcs senglars.
I és molt important que això no passi i que ho acotem on està acotat. De moment sabem que els ports que han anat morint estan sent dins d'aquest radi de 6 quilòmetres que hi ha al costat de Vellaterra, de Cerdanyola, i que no ha sortit d'aquí. Això és el que sabem de moment i l'autopista està fent bastant de...
Però igual que arribar fins allà pot arribar fins a un altre lloc. I per tant la consciència ciutadana és molt important que si en un temps curt aconseguim erradicar i que no s'expandeixi,
haurem salvat una part molt important de llocs de treball, de diners, de feina, de treballadors i treballadores i empresaris de Catalunya. A les portes del Nadal i al negoci del porc ara està en aquest dubte. Però els porcs a les granges no estan infectats i això és molt important perquè si no llavors sí que seria... El que sí que està afectant és l'exportació, això sí que ho hem de dir.
Perquè hi ha països que es posen en alerta, però no la comunitat europea, etc. Jo crec que és important que tinguem aquesta consciència de dir, com que no em passarà res i no em moriré, no, però tu propagaràs...
a això a fora. Jo no sé si heu vist imatges de bombers o de la UME com entren els seus camions i el seu personal per llocs on hi ha aigua amb lleixiu o amb detergents que combaten el virus. És molt important. Les coses no es fan perquè sí.
Col·laborem, sisplau, tots. Molt important. No anem a Collserola ni a caminar ni a anar amb bicicleta perquè podem propagar el virus i realment seria un daltabaix per a l'economia catalana. Isabel Darder, portaveu del PSC Sant Jus. Gràcies. Que vagi bé. Gràcies a vosaltres. Bon dia.