Title:

L’ànima dels materials: art, matèria i espai

## Introducció a l’entrevista En aquest espai d’**Entrevistes de La Rambla** a **Ràdio Desvern**, la periodista conversa amb **Charo Gálvez**, artista plàstica, amb motiu de la inauguració de la seva exposició **“L’ànima dels materials”** al **Celler de Can Ginestar**. L’entrevista se centra en: • La seva **trajectòria artística** i evolució estilística • El **concepte de l’exposició** i la relació amb els materials • La **importància de l’espai expositiu** i el diàleg amb les obres • Els **processos tècnics** i la resignificació de materials i peces danyades • La diferència entre veure l’obra **en pantalla** i **en directe** --- ## Trajectòria artística i context de l’exposició ### 40 anys de treball entre el tèxtil i l’obra personal Charo Gálvez explica que porta **gairebé 40 anys treballant** en el món de l’art: • Ha compaginat sempre la seva feina com a **dissenyadora tèxtil** amb la seva **obra personal**. • Manté molt separats el **disseny aplicat** i la seva **creació artística**. • Remarca que és **molt difícil viure de la pintura**, i que per això sempre ha tingut una feina paral·lela. Pel que fa a exposicions, comenta que: • Ha exposat en diversos espais del **Baix Llobregat** (Centre d’Art de Sant Boi, Vegas, Valgrasa, Ateneu de Torrelles, etc.). • Aquesta és **la primera vegada** que exposa a **Sant Just**. ### Dades de l’exposició “L’ànima dels materials” L’exposició s’inaugura al **Celler de Can Ginestar** i es podrà visitar: • Des del **28 de novembre** fins al **3 de gener de 2026**. • Inclou **visites guiades** a càrrec de l’artista els dies: • 4 de desembre, 11.30 h • 18 de desembre, 18.30 h • 22 de desembre, 18.30 h Charo destaca la importància de les **visites guiades amb xerrada** com a espai per: • Explicar **detalls tècnics i conceptuals** que a la ràdio no es poden veure. • Respondre a la **curiositat directa** del públic: > “I això, com ho has fet? I això, per què és així?” --- ## El concepte d’“ànima” en els materials ### Materials humils, colors neutres i sensibilitat L’artista descriu la seva obra com a aparentment **“dura”** perquè: • Treballa amb **materials durs o industrials** (com el *cautxú*). • Utilitza sobretot **colors neutres**: grisos, negres, blancs, beix o el **color propi del material**. El que busca, però, és que el públic s’hi acosti amb **sensibilitat**: • Vol que la gent vegi els materials **d’una manera diferent** al seu ús quotidià. • Posa l’exemple del *cautxú*, habitualment vinculat a pneumàtics, que aquí es converteix en **obra d’art**. El títol *“L’ànima dels materials”* remet a: • **Despullar el material** i mostrar-lo **tal com és**. • Donar-li una **interpretació pròpia** com a artista. • Permetre que cada espectador faci la **seva pròpia lectura** de la peça. > “Cada persona fa una lectura diferent de la mateixa obra.” ### Diàleg entre autor, obra, espai i públic Charo incideix molt en la idea de **diàleg múltiple**: • L’artista crea posant-hi la seva **ànima**. • L’obra **canvia segons l’espai** on s’exposa: • Cada sala exigeix un **muntatge diferent**. • Les peces “**parlen**” de manera diversa segons el context. • Les obres **dialoguen entre elles** dins l’espai expositiu. • Finalment, és l’**espectador** qui completa el sentit amb la seva mirada. --- ## El paper de l’espai: el Celler de Can Ginestar i la Sala Ponent ### Un espai neutre i lluminós Sobre el **Celler de Can Ginestar**, l’artista valora: • És una sala **diàfana, blanca i neta**, que no ha requerit gaire intervenció. • A diferència d’altres llocs on ha hagut de “**amortiguar el soroll**” de l’espai, aquí el context **facilita** la contemplació de l’obra. ### “No portes, no finestres”: fotografia i arquitectura A la **Sala Ponent** s’hi presenta una **petita mostra fotogràfica**: • Són imatges de **portes i finestres que han deixat de ser-ho**, de **vitrines** i obertures anul·lades. • El mateix espai ha tapat moltes obertures amb panells per funcionar com a sala d’exposicions. La sèrie fotogràfica *“no portes, no finestres”* busca: • **Donar un altre valor** al que hi ha darrere d’aquests tancaments. • Reflexionar sobre el que **queda ocult**, tapat o transformat. • Generar un **joc visual** amb l’arquitectura de la sala. L’entrevistador comenta que al compte d’Instagram de l’artista es poden veure alguns exemples d’aquestes fotografies. --- ## Obres recuperades, segones vides i la cita de Paul Valéry ### Obres que “tornen a parlar” Una part clau de l’exposició és la **resurrecció d’obres antigues**: • A la mostra conviuen **peces de diferents èpoques**, amb fins a **30 anys de diferència**. • Malgrat això, poden semblar **plenament actuals**. Charo fa servir una **frase de Paul Valéry** al text de presentació: > Hi ha obres que durant anys poden no servir per a res; la funció d’una obra d’art és la seva utilitat. Si no agrada a ningú, si no s’arriba a exposar, queda morta i arraconada. Però, de sobte, alguna d’aquestes peces torna a parlar i recupera la vida. A partir d’aquesta idea, ella explica que: • Ha **recuperat peces oblidades, danyades o arraconades**. • Les ha **reelaborat** i els ha insuflat una **“nova ànima”**, convertint-les en **segones obres**. ### Vandalisme i transformació Un episodi important en la seva trajectòria és un **acte de vandalisme** que va patir el seu fons d’obres: • En un taller on guardava moltes peces, li van **cremar i destrossar obra**. • Moltes peces van quedar **mutilades**, cremades o seriament malmeses. En comptes de descartar-les, Charo ha: • **Resignificat els materials** danyats. • Donat una **segona vida** a moltes d’aquestes peces. • Integrat aquesta experiència en el **relat de l’exposició** i en les visites guiades. --- ## Tècnica i matèria: el grafit i altres materials ### El grafit com a material central En la part més tècnica, l’artista detalla el seu procés amb el *grafit*: • Utilitza **pigments de grafit** barrejats amb **oli de llinosa** per fer **pintura a l’oli sobre lli**. • Variant la quantitat de pigment, aconsegueix superfícies més o menys **mate**, “avellotades”, sense brillantor, on **respira el material**. Explica també la naturalesa del *grafit*: • El grafit és **carboni** transformat per les **temperatures i el temps**. • El *diamant* també és carboni, però amb una estructura diferent. • Així, dos materials tan diferents comparteixen **el mateix origen**. > “Jo em quedo amb el grafit abans que el diamant.” Aquesta preferència reforça la seva aposta per **materials humils, poc convencionals**, amb una forta càrrega matèrica i simbòlica. ### Pedres, pissarres, marbres i altres elements A la mostra també hi apareixen altres materials naturals i industrials: • **Pissarra**: integrada tant en quadres com en petites peces recollides de la muntanya. • **Granit**: fragments recuperats d’una **cantera abandonada**, convertits en elements escultòrics. • **Marbre**: present en forma de **petits mosaics**. • **Cuir i làtex**: materials tous que apareixen en peces paral·leles i objectes d’ús quotidià. L’artista subratlla que el simple gest de **recollir i col·locar** una pedra en el context de l’exposició ja implica: • **Descontextualitzar-la** del món natural o industrial. • Donar-li una **nova importància i valor** com a peça artística. • Insuflar-li, de nou, una **ànima pròpia**. --- ## De la figuració a l’abstracció i la influència d’altres artistes ### Evolució estilística: de la pintura figurativa a l’abstracció Charo explica que els seus inicis van ser **figuratius**: • Li agrada molt **dibuixar del natural**, especialment en tècnica de **pastel**. • Conserva **carpetes plenes d’apunts** i dibuixos figuratius. • De vegades també fa **il·lustració**, una part de la seva pràctica que valora i gaudeix. Tot i això, l’obra que presenta a **“L’ànima dels materials”** és **plenament abstracta**: • És la forma d’expressió que sent com a més **intima i pròpia**. • La figuració continua present en el seu treball, però no és el centre de l’exposició. ### Referents: minimalisme i arte povera L’entrevistadora estableix un paral·lelisme amb una exposició de **Chillida** vista a la Pedrera, pel joc amb: • La **geometria**. • El **minimalisme**. Charo reconeix diverses influències de l’art contemporani: • *Jannis Kounellis* i l’**arte povera**. • Els **minimalistes** com *Carl Andre* o *Richard Long*. • La **pintura contemporània** en general, que ella “filtra” per crear una veu pròpia. Remarca que: • Tots els artistes es **nodreixen** d’altres, però el resultat acaba sent una cosa **diferent**. • En el seu cas, si *Richard Long* treballava amb cercles de pedra, ella es decanta pel **grafit, la pissarra, el marbre o el granit**, donant-los un sentit personal. --- ## Fotografia de detall i sensualitat del material ### L’ull sempre treballant Quan no pot treballar en obra gran, Charo manté la mirada activa mitjançant la **fotografia**: • Porta sempre la **càmera o el mòbil** per captar detalls de portes, finestres i materials. • Considera que “l’ull sempre està treballant amb el que veu”. A més de la sèrie de portes i finestres, fa fotografies de **detalls molt propers del material**: • Són imatges preses **molt a prop**, girant i observant el material des de diferents angles. • Busquen ressaltar la **sensualitat de la matèria**, allò que no es percep a simple vista en l’obra penjada a la sala. • Aquestes fotos no sempre s’exposen, però formen part del seu **procés creatiu intern**. --- ## L’experiència en directe vs la imatge en pantalla ### Diferència entre veure l’obra en viu i a través de pantalles Cap al final, la conversa posa èmfasi en la **importància de la presencialitat** en art: • Molta gent coneix l’obra de Charo a través de **fotografies i xarxes socials**, però l’experiència canvia molt en directe. • L’artista comparteix el comentari d’una visitant (Carme Maleret): > “Estic acostumada a veure coses teves per la pantalla, i és tan diferent en directe, no té res a veure.” L’entrevistador ho compara amb la fotografia de paisatge: • El que veus en directe **mai** és igual a la foto. • La **vivència real** té una profunditat i una dimensió que la imatge no pot recollir del tot. ### Instal·lació i vivència física Charo relata una anècdota d’una instal·lació als anys 90 a Sant Boi: • Va omplir una sala d’art municipal amb **bigues**, creant una mena de **bosc virtual**. • Va deixar una **llibreta** perquè els visitants hi escrivissin sensacions. • Un noi que treballava només amb **realitat virtual** hi va tornar diverses vegades i li escrivia que: > “Això és millor que la realitat virtual.” Per a ell, i per a l’artista, la conclusió és clara: • Per molt avançades que siguin les tecnologies i les experiències immersives, la **realitat física** de l’obra és **insubstituïble**. • L’art contemporani, especialment el que treballa amb *espai i matèria*, requereix ser **viscut corporalment**. --- ## Tancament de l’entrevista L’entrevista es tanca amb: • Un **agraïment mutu** entre la presentadora i Charo Gálvez. • Una última invitació a: • **Anar a la inauguració** al Celler de Can Ginestar. • Participar en les **visites guiades i xerrades**, especialment amb alumnat de l’escola municipal. • Descobrir de primera mà **“L’ànima dels materials”**, la seva poètica del grafit, la pedra, el cautxú i els materials recuperats. > Missatge final implícit: per entendre l’obra de Charo Gálvez, cal **mirar de prop, tocar amb la mirada i habitar l’espai** on els materials recuperen la seva ànima.

['Ràdio Desvern', 'Entrevistes de La Rambla', 'Charo Gálvez', 'L’ànima dels materials', 'Celler de Can Ginestar', 'Sala Ponent', 'art contemporani', 'abstracció', 'arte povera', 'minimalisme', 'grafit', 'pintura a l’oli', 'materials naturals', 'pissarra', 'granit', 'marbre', 'cautxú', 'disseny tèxtil', 'fotografia artística', 'portes i finestres', 'instal·lació artística', 'Baix Llobregat', 'Sant Just Desvern', 'experiència artística en directe']