.
Doncs ara mateix, que passarà un minut de dos quarts de set de la tarda,
tenim ja el telèfon a la Carme Malaret, que la tenim, de fet,
al propi espai de lliure creació Carme Malaret.
Carme, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Molt bona tarda. Per cert, no t'ho he dit fora de micròfons,
però aprofito i t'ho dic aquí en directe. Felicitats, avui és el teu sant.
Doncs és veritat.
Sí, senyor.
Sí, agraïda de les teves felicitacions.
Home, que menys. Jo crec que l'he de felicitar, no?
Poques vegades coincideix que la persona que em treu vist és el seu sant.
I mira, si és el mateix dia, doncs, perfecte.
Un cop felicitada, Carme, parlem del tema que teníem ganes també de parlar amb tu,
perquè, de fet, no sé si recordes, però l'última vegada que vam parlar
va ser en persona aquí a la ràdio i va ser també amb la Janira
per aquesta inauguració de l'obra Neckhead,
que va estar a l'expositor ben bé durant tot el confinament.
Com han canviat les coses?
I encara hi és, encara hi és.
I encara hi és, sí, senyor.
Encara es pot veure l'exposició.
De moment es manté aquesta exposició a l'aparadó?
Sí, sí, es mantindrà tot a l'estiu,
perquè el nou aparador que s'havia de fer era l'abril
i, clar, es va aturar tot i, bueno, hem allargat, no?,
les peces de la Janira, estan aquí com expectant
i una mica mirant el que està passant a fora, no?
És una sensació, jo que hi convic cada dia,
doncs són com personatges, no?,
que estan com una mica fotografiant tots aquests temps, no?
I, bueno, són temps d'inquietats, com a mínim.
I tant, els hi podien posar una càmera
per veure què graven ells, no?,
els mateixos, no?, els neckheads aquests,
per veure com...
Sí, com que tenen així el perdre el cap, no?,
tenen aquest coll que es va estirant, no?,
com de dir, no m'ho puc creure el que estic veient, no?,
perquè han passat d'absolutament
que no passava ningú per aquí,
hi havia un silenci total,
començar a haver-hi moviment
i ara estan expectant a veure què passarà,
perquè cada dia, doncs, hi ha novetats
i ells estan en primera línia de l'aparador.
Doncs sí, a més, avui a mig matí,
un cop l'alcalde Josep Perpinyà
parlava també pels micròfons de Raiders Bern,
per telèfon,
anunciava també aquesta cancel·lació
de totes les activitats
que teníem programades per part de l'Ajuntament
a nivell municipal de juliol,
i també inclou la Festa Major.
Vosaltres, ara mateix, fa un dijous,
és a dir, el dijous passat, no?,
que ja vau començar a fer aquestes petites trobades,
aquests grupets amb petit comitè, no?,
al mateix espai,
a dos quarts de set,
com va anar?
Sí, a dos quarts d'avui.
Ai, a dos quarts d'avui, perdona.
Com va anar?
A veure, nosaltres la proposta era,
la vam pensar quan vam començar a sortir del confinament,
i creiem que la gent necessitava trobar-nos
per explicar una mica què és el que havíem viscut
i què és el que estàvem vivint,
i quina funció podia tenir la cultura i l'art.
i ens fa semblar convenient, doncs,
que fer la convocatòria de dir,
bueno, doncs mira, els dijous del mes de juliol,
a partir de dos quarts d'avui,
la gent que vingui aquí amb el seu veure,
i obrim l'espai, doncs com un espai de trobada,
però de manera informal,
sense res ni pensar,
ni portar un ponent, ni un tema preparat.
Senzillament necessitem parlar,
necessitem aportar,
necessitem comunicar,
qui tingui ganes de fer-ho,
doncs que sàpiguen que a dos quarts de vuit,
aquí, doncs, l'espai està a la disposició.
I això ho vam començar el dijous passat,
sempre amb les mesures de distanciament social
i amb mascareta,
amb poqueta gent,
van ser poca gent,
però vam estar molt a gust,
érem quatre persones,
ens vam poder treure la mascareta,
perquè hi havia distància,
a més a més està tot obert,
i a partir d'aquí vam començar a portar temes
i qüestions que ens inquieten o que ens preocupen,
i jo crec que va ser molt agradable
i molt constructiu
i a vegades d'una manera guaridora, no?
Necessitem, necessitem també,
després de tanta cosa telemàtica,
doncs, hòstia,
una mica el cara a cara, no?
Veure que sigui als ulls l'expressió,
a l'entonació de la veu,
que un tema portava a l'altre,
ens explicàvem anècdotes,
però també vam aprofundir en moltes coses,
com ens havíem sentit.
Mira, vam estar a dos quarts de vuit a les nou,
i perquè algú va dir,
home, ja podríem anar a sopar, no?
I llavors es va acabar.
Però molt interessant,
crec jo, veig.
Sí, home, sona molt interessant,
perquè aquestes trobades, diguéssim,
tenen un objectiu directe,
és a dir, no teniu un programa al darrere, no?
És el que comentaves,
una mica un punt d'acolliment, no?
Potser és més d'experiències personals.
Sí, sí, sí.
Personals i una mica també de pensaments,
no?, de reflexió.
És com un...
com un crisol, no?,
de dir, tenim aquest espai,
que també ens podríem trobar,
jo què sé, qualsevol terrassa, no?
Però aquí,
rodejats de les peces de la Janira,
i en un entorn en què s'ha respirat
molta cultura i molt d'art,
doncs és com potenciar, no?,
aquest pensament,
i posar en comú
coses que ens poden,
en un cert moment, angoixar, no?
Sense cap,
jo crec que el que és interessant
i el que és innovador
d'aquesta proposta
és que no hi ha ni un tema
proposat per algú,
ni si algú ve
i té ganes de parlar sobre alguna cosa
i ens interessa els que estem aquí,
doncs es parla
i si no anem saltant
d'una cosa a l'altra
i si no ve ningú,
doncs tampoc passa res, saps?
Donem la possibilitat,
si la gent acull aquesta idea,
doncs estupendo,
i si no és el moment,
doncs perquè la situació
és complexa
i tots ens estem
com una mica mirant-ho tot
una mica des de la barrera,
doncs tampoc passa res, saps?
és,
deixem-ho fluir
i si no és possible,
doncs ja està,
doncs aquí s'ha acabat.
Però en principi avui,
avui jo estic
i encantada
que qui vulgui compartir amb mi
doncs una estona
doncs ja està,
la porta està oberta.
I t'anava a preguntar precisament
la gent que hi vulgui anar,
que s'hi vulgui apropar,
ha d'avisar abans
o ha de comunicar-vos
o d'alguna manera?
No,
no,
perquè tampoc volem
forçar res,
saps?
Volem dir,
si hi ha ganes,
si algú té ganes,
sap que això està a la seva disposició.
Si no hi ha ganes,
doncs ja està,
no,
es tanca
i no passa res.
I com que,
jo el que em feia por
el primer dia
és dir que a veure l'aforament,
ja vam avisar
en el correu
que l'aforament
era limitat
a unes 15 persones,
que és el que més o menys
podem cabre
amb una certa comoditat.
Si són més,
llavors ens n'aniríem fora,
però no és el cas,
jo crec que la gent
es reserva
i,
i bueno,
i qui tingui ganes
de xerrar,
doncs que vingui
i si no,
doncs no,
no forçarem res,
saps?
Està clar.
I de moment,
passant a una altra vegada
aquest aparador
que parlàvem fa uns minuts,
de moment tenim
aquestes escultures
de la Janira
que encara s'hi aguanten,
aquests neckheads
i de moment,
no sé si ja ho havies comentat,
es manté aquesta exposició,
és a dir,
de cara a un futur,
bueno,
ara tenim l'agost també,
una mica de vacances,
però de cara al proper curs,
no sé si teniu pensat
o ja heu estat pensant
a quina manera
podeu seguir exposant aquest art
o no ho fareu?
Sí,
sí,
a mi em comença
a fer una miqueta
de por de dir,
sí,
tenim pensat això
i allò,
no?,
perquè després
arriba el moment
i, ostres,
se'ns fan caient
totes les cartes
que teníem
i totes les previsions,
però,
però sí,
com per exemple
l'aparador
que havíem de fer
a l'abril-maig,
doncs no s'ha pogut fer
l'acció participativa
que cada dos anys
fem des de l'espai,
l'última va ser
a la IAM Museu,
no?,
farà dos anys
i aquesta ja la teníem
també,
teníem la idea
i només faltava llançar-la,
tampoc ha pogut ser
i a l'aparador
que teníem previst
al setembre,
com que tot
s'ha anat posposant,
l'havia de fer
l'Albert Espona
i a més,
a més,
era un projecte
molt interessant
amb art digital,
el que passa
és que el mateix dia
que nosaltres
li vam dir
que fes
l'aparador,
ell,
li vam proposar
fer una exposició
que també
l'havien ajornat,
que l'havia de fer
el mes de juny
i li vam proposar
fer-la
al setembre
a l'Hospitalet
i va dir,
bueno,
li vam dir,
doncs escolta,
no passa res,
al setembre no ho fas tu,
ja ho farem al gener
o al febrer
quan tu puguis
aportar les obres
i tenim una nova proposta
que jo crec
que pot ser molt interessant
i això és primícia,
perquè
és,
li vam demanar
a la Lalia Iguadé,
que és la bailarina,
la Lalia Iguadé,
que fes el proper
aparador,
que seria
el setembre.
Ella ho té,
bueno,
molt complicat
en qüestions
de dies,
però sí que ens va dir
que o bé
el 4 o el 5,
que és un cap de setmana,
ho podria fer-ho.
Llavors,
estem treballant
amb ella
aquesta idea
de l'aparador,
de com deixar
la seva empremta
de moviment,
ell ho vol fer-ho
a través de fangs
i deixar l'empremta.
I això seria,
em sembla que
el dissabte
5 o 4,
ell estaria aquí dintre,
faria
aquesta performance
i la gent
ho miraríem
des de fora,
perquè, clar,
aquí dintre
no podem accedir
a tanta gent
i, a més,
si ella està ballant,
doncs,
no,
tampoc hi pot ser,
però jo crec que
aquesta idea
de...
a ella li va agradar molt,
no?,
d'estar a dintre
i que la gent
ho vegi des de fora
mentre ella
realitza
aquesta acció
performàtica
amb la seva expressió
artística,
que és el seu cos
i els seus moviments,
doncs,
estem treballant
en aquest projecte.
Déu-n'hi-do,
per tenir un,
diguéssim,
un futur incert,
no?,
teniu bons projectes.
per això dic que és incert,
estem tirant
i després,
a l'octubre,
també,
bueno,
durant tots aquests
mesos de confinament,
el Quim
va llançar una proposta
que es deia
postals
a habitacions
amb vistes,
no?,
i que hem d'anar
a parlar,
doncs,
perfecte,
sí,
explica'ns,
explica'ns.
Hem anat demanant
a la gent
que, bueno,
canviés una imatge,
una fotografia
del seu lloc,
del seu hàbitat
i d'on estava confinat.
A més,
ho vam llançar-ho
quan el confinament
era tan estricte
que va ser,
doncs,
a començar a mes d'abril,
fins,
es va acabar
aquest projecte
el dia 10 de,
o el dia 10 de juny
o el dia 15 de juny,
em sembla.
S'ha tancat,
hem rebut
unes 185,
ens sembla,
fotografies
de tot el món,
és a dir,
que no ho hem centrat
només aquí
a Barcelona
i l'àrea metropolitana,
sinó que ella ha fet
un gran esforç
de difusió
a través
de les xarxes
i hem anat
lavent
imatges
i llavors
aquest projecte
ha quedat
seleccionat
per una
fira de disseny
que hi ha Budapest
i el presentarem
allà
i doncs
em sembla
que de Budapest
se'n va a Viena
i a Bratislava
i això serà
a l'octubre,
creuem els dits
que ell pugui
anar allà
a presentar
el projecte
i paral·lelament
també el presentarem
aquí a l'espai
a l'octubre
i totes
les 186
fotografies
doncs
les imprimirem
i explicarem
el projecte
i totes
les reflexions
que han sortit
d'aquesta idea
no sé si us cabran
perdona
digues Carme
no, no
que va ser
que ho torno a repetir
que és una idea
que va ser del Quim Déu
i que ell
ha sigut el motor
nosaltres n'hem donat
diguéssim
una mica
la logística
però realment
qui s'ho ha treballat
i qui
i qui
ha
ha dissenyat
no
que
aquesta idea
d'una imatge
convertim-la
en una postal
llavors ja passem
amb els souvenirs
no
i aquesta idea
de no podem viatjar
però viatgem
a través
de les nostres imatges
doncs
jo crec que d'aquí
poden sortir
també
moltes
propostes
interessants
i
sobretot
que ens fan pensar
que és el que volem
a través de l'art
clar
en definitiva
aquests moments
no que la gent
estava a casa
que no podia sortir
que no podia relacionar-se
d'una forma
que no fos telemàtica
o digital
no
l'única opció
que ens quedava
era o crear
no
o comunicar-nos
a través d'un telèfon
d'un mòbil
i que millor també
no
que deixar que aquestes persones
enviessin les fotografies
i ara n'estava mirant
teniu moltíssimes
publicades
crec que són aquestes
185 fotografies
que teniu al perfil
de l'espai
de lliure creació
que si hi ha algú
que el vol seguir
o vol mirar
és l'espai
guio baix cm
de Carme Malaret
a l'Instagram
i aquí teniu publicades
aquestes 185 imatges
dels 185 participants
d'aquesta obra
que viatjaràs
es farà itinerant
a veure si
ho aconseguim
i es pot fer a l'octubre
com deies
Carme
no sé si de cara
al curs
això de no veure'ns
és un rotllo
perdó
però a vegades
tallo molt a la gent
i no m'agrada
no sé si
de cara al proper curs
2020-2021
teniu alguna opció
preparada
per si de cas
per poder-ho fer
no sé si online
una altra vegada
o ja serà
potser
quan us hi trobeu
que ja ho engegareu
jo crec que
anirem
una miqueta
sobre
el que
ens anem trobant
nosaltres
a veure
nosaltres
treballem
en format
presencial
engegar
el contacte
amb la gent
més que a través
de les xarxes
però bueno
si no pot ser
doncs
s'hauran de buscar
nous mètodes
d'explicar
el que estem fent aquí
i si ens hem d'hivernar
una temporada
doncs perquè
les coses
et porten cap aquí
saps com que
el que
jo crec que
el bo
d'aquest espai
és que
no és rígid
és
contínuament
va mutant
i
ens van agafant
decisions
segons
la situació
en què ens trobem
tot el que
teníem previst
no s'ha pogut fer
han sortit
noves idees
han sortit
això
de les postals
tenim ganes
que la gent
torni a venir aquí
però si no pot ser
doncs
ja buscarem
altres canals
i
ens unem repensant
saps
crec que
el bo
és
no quedar-te
rígida
amb un concepte
amb una idea
sinó que
que sigui dinàmic
i
les
aportacions
de la gent
és el que fa
que això sigui dinàmic
crec
home i tant
igual que aquestes trobades
que feu aquests
aquests dijous
avui serà el segon
a veure si
d'alguna manera
una altra
ho podeu seguir fent
perquè això
ho decidiu vosaltres
no?
en el fons
és a dir
és una decisió
del propi espai
així que
espero que
la d'avui
i almenys
les que queden
no sé si serà
només el mes de juliol
entenc que a l'agost
esperareu
vulguin fer
és una
és una proposta
del mes de juliol
per donar cabuda
una miqueta
aquestes inquietuds
i
crear com una
àgora
de pensament
per qui
tingui ganes
de
de compartir
coses
i vulgui
no?
sense
cap més
jo el que sí que faig
que després
igual
ho publicitarem
és una mica
un resum
de les qüestions
que han anat sortint
en aquestes
bueno
en el fons
va ser només un dijous
a veure avui que surt
i una mica
aquestes
preocupacions
idees
reflexions
les vaig
com apuntant
estil
anunciat
no?
hem parlat
d'això
això ens ha portat
a una altra qüestió
perquè jo crec que
dintre d'un temps
això tindrà valor
perquè serà una miqueta
com ens sentíem
en aquests moments
no?
i això
queda reflectit
doncs
amb l'escriptura
i
i després
podem tornar-ho
a fer
una relectura
i dir
ostres
doncs vam parlar
de
de si ens agradava
estar confinat
i si això
era preocupant
no?
que ens dictessin
el que hem de fer
o dels hàbitats
que
d'alguna manera
hem descobert
els hàbitats
més íntims
i més personals
al no poder
sortir a l'exterior
com ens ho hem fet
i bueno
hi ha coses
que
que realment
em fan pensar
doncs
estarem també
una mica
entre cometes
a l'espera
de veure també
aquestes
no conclusions
sinó aquests punts
també que ho han anat
desgranant
al final també són punts
de vista diferents
i els poseu
tots en comú
en aquest espai
que també l'espai
es presta
per
doncs en fi
per poder extreure
que cadascú
tingui a dins
i exposar-ho
d'una forma creativa
inclús també
imagino
perquè no sé si
també
les persones
que hi venen
també poden
aportar
la part creativa
o més artística
no tan sols
explicar-ho
i tant
i tant
i tant
i tant
més d'alguna idea
esbojarrada
ja ha anat
sortint
amb aquestes
que les tenim
allà una mica
amb hivernació
però
algun dia o altre
sortiran
perquè
de vegades
són fruit
d'algú
compassional
que necessites
treure-ho
i hi ha gent
com que nosaltres
ens movem
en un ambient
bueno
hi ha gent
de tot tipus
però també
hi ha molts
creadors
creadores
la nostra manera
és el llenguatge
plàstic
i de vegades
estan sortint
unes idees
que
que bueno
que si les podem
portar
a terme
algun dia
doncs
poden ser també
una mica
un reflex
de tots aquests
com un mirall
de tot això
que estem vivint
perquè clar
com a creadors
i com a persones
som gent sensible
a tot aquest
aquest enrenou
que
i tant
que
que ens aporten
no
aquestes circumstàncies
i tant
totalment
doncs Carme
espero que pugueu
fer-ne
més de dos
perquè avui
és aquesta segona
trobada
i més de tres
o almenys quatre
aquestes quatre setmanes
de juliol
que les pugueu
les pugueu fer
i després
pugueu veure
aquest resum
d'aquestes trobades
també un cop
i també les hagueu
acabat
sí
a veure
ja et dic
avui
serà la segona
veurem
què passa
i si la cosa
es va complicar
molt
tampoc tenim ganes
aquí d'allargar
una cosa
que
ostres
que no
és el temps
per fer-ho
nosaltres
quan ho vam proposar
pensàvem que sí
però clar
les coses van
cap a uns
camins
que ja veurem
esperem que
es puguin fer
però
sempre ara ja
tot es posa
en un interrogant
i en condicionar
ens agradaria
però
exacte
però no
exacte
doncs
igualment
a nosaltres
ens ha agradat
parlar amb tu
això no és condicional
això ja ho tenim
seguríssim
així que Carme
gràcies per atendre'ns
un altre cop
felicitat
a veure si ara
ha escoltat gent
aquesta entrevista
i ara et feliciten
més persones
ja veuràs com sí
moltes gràcies
per la vostra atenció
cap a l'espai
que sempre heu estat
molt a prop
i sempre
ens heu
bueno
us hem sentit a prop
i això
doncs
d'agrair-ho
de veritat
no
crec que no hi ha de res
no hi ha de què
que digui
sí que de res
Carme
també una abraçada
a través de les zones
i ens escoltem
ben aviat
gràcies
Mireia
adeu Carme
un bon petó
també a través de les zones
vinga
adeu Carme
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu

Bona nit
Bona nit