Música
Doncs seguim escoltant una altra cançó de George Edra, en aquest cas Budapest marquen dos quarts en punt de sis de la tarda
i amb aquesta cançó obrim els micròfons. Molt bona tarda a tots i a totes.
Hola!
Molt bona tarda!
Hola!
Molt bona tarda. Tenim a nosaltres la Maica Dueñas, a l'Amèlia, al Joan i a la Cati,
Maica, directora de les obres de microteatre i també actriu en aquestes obres
i a part també tenim actors i actrius que participen en aquest microteatre.
Aquest cap de setmana esteu d'estrena, Maica.
Sí, a més a més estem d'estrena i en una cosa que no havíem fet mai.
El microteatre s'ha posat molt de moda.
Mira, m'encanta que ho expliquis directament. T'ho anava a preguntar i dic, perfecte.
Vinga, explica'ns què és el microteatre.
Doncs mira, va començar Madrid. Madrid va tenir molt d'èxit, molt,
i llavors ara s'ha traslladat a Barcelona i es fan microteatres.
El microteatre és l'oficial, diguem-ne, una sèrie de sales petites,
no sé com en els cinemes, que n'hi ha uns quants sales de cinema, no?
Doncs això, unes quantes sales petites i en cada sala es fa una obra,
una obra curta, que només dura 15 minuts.
I llavors tu pots escollir o anar a una obra, o anar a dues, o anar a Déu.
En aquest cas hi ha una petita diferència entre el microteatre que es fa a Barcelona.
A l'Ateneu ha fet obra, està tot nou.
Sí, esteu d'estrena, de fet, a les sales.
Exacte, exacte, s'han fet sales molt diferents.
I llavors vam pensar, doncs mira, una manera de mostrar-li al públic
com ha quedat a l'Ateneu ara, doncs seria fer peces de microteatre.
Per tant, cada història que farem, que farem tres,
es fa en una aula, en un espai diferent.
No són ben bé aules, però bueno, en un espai diferent de l'Ateneu.
I aquestes tres obres són herois, turisme i retrobament, no?
Exactament.
Són tres històries totalment independents i diferents?
O tenen algun fil...
No, no tenen res.
Són històries completament independents una de l'altra.
I com heu arribat a escollir aquestes tres obres?
O no s'hi ha estat en mans de la Maica?
O ha estat també més grupal, la decisió?
Normalment la Maica sempre ens dona vàries opcions
perquè puguem nosaltres, els actors, entre cometes...
No, sí, sí, sense cometes, no?
Podem, podem...
Tots amateurs, però tots.
Sí.
I aleshores, doncs, aquestes són les que ens van semblar...
Però sempre les idees guia sempre venen aquí del cap pensant de la Maica.
I abans de parlar d'aquestes obres una mica més en concret,
com veieu això de fer microteatre?
No sé si és la primera vegada que ho feu.
Nosaltres sí.
Sí, sí, és la primera vegada que ho fem.
Espero que surti bé.
Ja saps que quan es fa una cosa totalment nova
no saps com el públic reaccionarà, no?
Perquè...
Sí.
No, avui s'ha de veure, veiem què és el que...
El públic, potser llegint inclús el programa,
suposa que entendrà què vol dir microteatre.
Potser molta gent no ho sabrà, no?
Jo crec que es trobarà amb una sorpresa.
Molta gent es trobarà amb una sorpresa
per veure, diguem, tres coses diferents en tres espais diferents, no?
Llavors això, bé, doncs ho hem de parlar una vegada
i ja veurem si la gent respon o no respon.
Si funciona i la gent respon, doncs ho farem una altra vegada,
perquè d'històries curtes n'hi ha moltes i molt interessants, saps?
I tant, o segurament també les podeu crear.
No, dic que són, sí, diferents,
però de tono bastant seriosos, eh?
No és ninguna comedia, ¿verdad?
No.
Això no és per a ir a reir, eh?
No.
Ah, en aquesta ocasió no.
Si funciona, el proper microteatre que farem serà absolutament comèdia.
Ja tinc unes quantes obres escollides.
Veus que t'ho deia jo?
Que t'ho deia jo.
No és per nens, no és per nens.
Val.
No, per nens no.
Tenia entès que, a més, el microteatre,
no sé si en aquest cas també, o no sé si ho puc explicar,
en aquest cas, normalment es col·loquen al mig de l'assada,
a l'escena, diguéssim,
i al voltant potser està el públic.
Sí.
No sé si en aquest cas també ho feu així.
Sí.
Si no us recordis gaire, això.
No us agrada?
No.
No us agrada?
Jo, personalment, estic una mica així espantada.
Per què?
Pel fet de tenir tan a prop a l'estatador.
Esclar, esclar.
Sí, perquè el públic està molt més a prop que tu.
Sí.
Que ara mateix estem nosaltres?
Sí.
Sí, sí, sí.
Si puc sentir la vostra respiració al microteatre.
I el suor.
Els suor.
Però una mica el que es busca és això, no?
En el microteatre,
és a dir, que l'espectador es posi dins.
Exacte.
Que està dintre de l'obra, no?
I hi ha un dels...
Bueno, n'hi ha dos històries que realment juguen amb l'espectador.
Sí.
O sigui, que interactuen amb l'espectador.
Dues de les obres que fem.
Sí, sí.
N'hi ha una que, de fet, els espectadors són, diguem, com a part de la...
Part de l'obra, sí.
I fins aquí puc arribar.
Sí, sí.
Però no els fem ballant, no els fem fer res, que no s'espantin.
No, no, no.
Els espectadors...
Estan quietets.
Estan quietets, però se sentiran part del que estem explicant.
I dèieu que n'hi havia dues, no?, que potser són... que interactuen més que una altra tercera obra.
No?
Quines són aquestes obres?
Doncs les que...
Herois i turisme.
Herois i... que actuen amb la gent.
Sí que hi ha més interacció, no?
Herois i retrobament.
Herois i retrobament.
Sí, i aquestes dues juguen una mica amb l'espectador, diguem-ne.
Però com ha dit l'Amèlia, ni els toquem, ni els fem ballar, ni res de res.
Home, això no vol dir que es veu un espectador que està molt bo, potser se'ns em va a la mà.
Ara entenc això, el microteatre.
Home.
Ara l'entenc una miqueta més.
I el fet que l'espectador estigui tan a dins de l'obra, com deia l'Amèlia, no?, que t'arriba moments que potser, com a actriu amateur, o digue-li com vulguis, t'arriba com a interferir en el teu paper?
O... Bueno, clar, jo ho veuràs, no?, quan ho facis, però...
No, no.
O et mantens rígida?
En el cas del retrobament, sí, no? Potser una mica...
Ja ho veurem, no?
Ja ho veurem, ja ho veurem. Jo no acostumo a actuar, normalment només dirigeixo, i en aquesta ocasió faig un dels micros, també.
I llavors no sé com en sentiré amb la gent tan a prop, però bueno...
Clar, fas una de les tres, no?, a les altres dues et mantens, diguéssim, fora de l'escena com a directora.
Sí, sí.
Sí que és veritat que fins que m'ho has dit, ara abans d'entra, no sabia que també hi participaves, en aquest microteatre.
O sigui, no sabia que feies també un paper, Maica.
No sé si també has aprofitat el fet que sigui microteatre, per dir, va, ara torno a posar-me a l'escena i m'apropo?
Més o menys, sí. És una cosa curteta, i llavors, bueno, he pensat parlar.
Doncs em poso, sí.
I si voleu parlar una miqueta més en concret d'aquestes tres obres, d'herois...
Volia comentar, també, parlant del microteatre que es fa a Barcelona, que tenen moltes sales, eh?
Ja dic, no, és com nosaltres que fem tres històries.
Vas al microteatre a Barcelona i pots escollir entre 10 o 12 sales.
Al microteatre de Barcelona, si tu agafes una, doncs pagues una.
I si tu agafes dos, pagues dos.
Així, no?
Aquí, com que el públic de Just Teatre és molt fidel, sempre ve a veure les obres i ens recolza molt,
el que hem fet no és posar-lo a veure si veure una o veure dos.
Veuran les tres per al preu de sempre.
I les tres són consecutives?
És a dir, primer és una, descans...
A les vuit comença la sessió i cada grup d'espectadors estarà en una sala diferent.
Això vol dir que les tres comencen al mateix temps.
I després els...
Quan s'acaben, el del grup un, el dos, i el dos, el tres, i el tres i així.
Ah, llavors el que es mou és l'espectador, és el públic.
Clar, perquè estan en sales diferents.
Els que fem d'actors no ens movem del lloc, no?
Actuem, acabem, aquell grup de gent se'n va, i esperem l'estona, cinc minuts, dos minuts, deu minuts,
que vingui un altre públic, no?
I tornem a repetir-la de la mateixa.
Fins a tres, fins a...
Tres per sessió, diguem.
Sí, és com si vinguessin a casa vostra.
Això mateix.
Us vingui a veure a casa vostra.
O sigui, a l'escenari siguin tres, no?
Doncs us anava a preguntar una miqueta sobre aquestes obres.
No sé si volíeu explicar una miqueta, o el fil conductor, o...
Bueno, alguna cosa, volíem dir, no?
Alguna cosa, volíem dir, no?
No és per a ninos.
No, no, no, perquè, a veure, les criatures necessiten més moviment.
Més moviment.
Això són diàlegs.
Són diàlegs de dues persones.
Llavors, a una criatura no li posaves un diàleg entre dos adults.
No, i els arguments tampoc.
No passa res si hi ha un nen, perquè no quedarà traumatitzat, però no els hi arribarà.
No, no són interessants, no.
L'Amèlia i la Cati fan un d'aquests diàlegs.
Són dues dones d'aquestes edats i es troben, doncs, i bueno, comencen a parlar i llavors...
Tenim una vinculació.
Entenc que és el retrobament, la vostra...
No, no.
No, el d'elles és turisme.
Turisme.
Turisme.
Estan de turistes en un país i es troben i, bueno, i allà passen coses.
Jo també diria que una de les coses, també, que és a les tres, diguem-ne, que passa a les tres obres,
és que no... que hi ha una sorpresa al final, per dir-ho d'alguna manera.
Les tres obres, les tres obres, al final hi ha una sorpresa, una petita sorpresa.
Doncs, en aquest cas, l'Amèlia i la Cati, Amèlia Nogués i Cati Fern,
doncs, són dues dones que es troben en un lloc de vacances i que, doncs, comencen a parlar i passen coses.
La història del Joan Sàlvia i el Vicenç Alapó, Alapón, Xenti Alapón...
Que no ha pogut venir.
Que no ha pogut venir perquè està treballant a aquesta hora.
Doncs també és la història de dos homes.
Sí, els homes, diguem, quan comença, diguem, o al cap de quatre o cinc anys,
digui, ha vingut la democràcia al país i també es troben en un lloc.
I tots dos, doncs, té cadascú el seu paper i...
Hi ha una relació, també, i al final, doncs, passa el que passa, vull dir...
És que no es pot explicar gaire, perquè està en cru.
Són 15 minuts a mort i jo.
Jo crec que tanto misterio va atraer a molta gent, eh?
No, no, no, és que no poden...
divulgar-me.
Clar, és complicada perquè l'obra...
No, no, no podem dir-la.
Per ser molt curt no pots dir res perquè l'expliques, no?
No, no estic intentant que sigui misteriós, ni molt menys.
El que passa és que, ja dic, totes tres tenen aquest punt de sorpresa final.
Llavors, si parlem d'acabar, la sorpresa ja s'ha acabat, no?
L'Alicien també és com quan és al cinema i no saps gaire de què va aquesta pel·lícula.
No saps què passarà, no? El mateix amb aquest microteatre.
I abans us he preguntat si l'havíeu escudit entre tots
o la Maica us havia proposat les obres.
Però per què heu escudit aquestes tres, en aquest cas?
Per què hem escudit aquestes tres? A veure.
Jo penso que precisament per això, no?
Primerament perquè els temes que toquen
són temes
una mica forts, no?
Sí, actuals.
Que et fan pensar?
Sí.
Et deixen allò amb el ronron, no?
Sí.
I després també pel desenllaç en si, no?
Que té aquesta gràcia, no?
El desenllaç, aquell malentès que pot haver o no,
i tot això.
De fet, el micro que fan elles,
la història que elles fan,
és molt curiós perquè l'havíem de fer ja fa temps.
És el Manel Veiga.
I el Manel Veiga em va enviar el text,
em va agradar molt,
i li vaig dir que les posarien en pràctica al Just Teatre.
I quan li vaig dir això, em va dir,
doncs jo vindria a veure-ho.
Després no es va poder fer quan tocava,
i per desgràcia,
el Manel Veiga va morir el 8 de desembre
i no l'ha pogut veure.
I, bueno, és una mica,
no diré que un homenatge perquè ja se l'hi han fet
i a més a mi era un amic íntim meu,
una molt bona persona i un gran actor.
I, bueno, i ara l'hem posat més que res per això,
perquè ja estava programat que ho farien,
ja havien parlat amb ell, que ho farien,
i encara que no...
Bueno, potser l'està veient en algun lloc, no ho sé.
En memòria, no?
Podríem dir que la feu en memòria d'ell,
potser, un reconeixement, no?
Sí.
I estava triada abans,
estava triada abans,
però va passar les quistes circumstàncies
que l'autor del text, doncs,
l'home estava mal al dia i...
De fet, amb l'Amèlia vam estar sopant amb ell
relativament pocs mesos abans de morir-se,
i vam estar parlant d'això i tal,
i, bueno, estava...
Venia, venia a veure-la,
però no va poder ser.
I ell és l'autor de les tres?
No, és l'autor de la història que fan
l'Amèlia i la Cátus i Turisme, sí.
I les altres dues obres tenen autors...
Les altres, la que faig jo és meva.
És escrita...
Sí, i l'altra és del...
Ara no me'n recordo com es diu.
La teva és Retrobament o Herois?
Sí, Retrobament.
Retrobament.
L'altra és del...
No el recordo, no, eh?
És director de cinema.
Ah, sí, però no ho sé,
com jo tinc el paper...
Ara no me'n recordo,
la veritat.
No ho recordem, eh?
No ens dispensi, aquest senyor.
Ho preguntaré a Google,
a veure si m'ajuda.
Vale.
Doncs això, i la vam escollir una mica per el que ha dit l'Amèlia, no?
Que posem sobre la taula unes quantes obres
i llavors entre tots escollim el que més ens agrada, no?
Pot ser que sigui Gerald Sibelius?
No.
O Tom Stoppard?
No.
No, no, és espanyol, eh?
És català concretament.
I la veritat també cal dir que en realitat
la que fan el Joan i el Joan Sàlvia i el Xente Lapón
no l'havíem de fer ara.
L'havíem de fer més endavant.
O sigui, havíeu de fer primer dues?
No, no.
Eren tres.
El que passa és que l'altra història,
que ja estava assajada i ja estava treballada com per estrenar,
doncs els dos protagonistes han tingut problemes,
problemes familiars,
i llavors el Joan, que té una memòria fantàstica,
i a més és un treballador innato.
Sí, l'ha fet en dues setmanes, eh?
Sí, i el Xente, que també...
En dues setmanes s'ha pres el paper?
Ara us anava a preguntar quant de temps us ha costat treballar-ho.
Sí, perquè fa dues setmanes teníem programada
una obra que es deia Una mala nit,
que estava allà assajada tot l'estiu
i a punt ja de...
De caramel.
Sí, no?
I resulta que els dos protagonistes,
per motius familiars, van dir que no ho podíem fer.
I llavors el Joan, ja dic, i el Xente,
que són molt pencaires
i amb una memòria increïble,
s'han posat les piles
i hem estat assajant, assajant, assajant,
i ja està, ja està llesta.
Llavors no heu trigat molt?
No heu gastat molt de temps matxacant el guió?
Ells no, evidentment.
No, els que tenen memòria prodigiosa, no,
però la resta...
Ells no, pobrets, pobrets.
No, home, pobrets no, que tenen sort, eh?
No, però no hi hagués memòria, has d'assajar.
Clar, has d'assajar i has d'estudiar.
Has d'estudiar hores...
Per exemple, tu, igual el Joan no té més fàcil,
però per exemple, la Cati i l'Amèlia,
¿os ha costat un poc més?
Bueno, hemos estado mucho tiempo nosotros, ¿verdad?
Sí, lo que pasa es que...
Empezamos antes del verano.
Ah, sí.
Y hemos cambiado algunas cosas.
Cómo siempre que yo tengo acento,
luego soy la extranjera siempre.
Claro, te ha tocado turisma, ¿no?
Porque no puedo disimular mi acento.
Entonces, siempre soy o inglés o americano o algo, ¿no?
Bueno.
Pero no, no, pero Amèlia y yo hemos estado muchos meses
con Maika ensayando.
Sí, muchos.
Sí, que al final sembla que això del microteatro 15 minutos,
pero también tiene...
Sí, sí.
De feina, igual.
Sí, sí, sí.
A mí igual no, eh?
Bueno, igual, pero me di comporta.
A veure...
Igual que una obra llarga, ¿no?
Per la mida, no.
Però per la feina, sí,
perquè estan molt més a prop del públic.
Això, sí, clar.
I has de tenir-lo molt i molt i molt ensajat
i molt cap a dins,
perquè el públic t'està mirant els ulls.
Clar.
Cuidado, eh?
És que segur que si estires la mà els pots tocar, no?
Sí.
Sí, sí.
Sí, sí, sí.
Vinga, la Meli, això no porta gaire bé, eh?
No insistim amb això, sisplau.
No, veig que no...
No, perquè...
No, ja li vam...
Al Meli li vam posar una taula davant
perquè el públic va trucar.
Clar, anava a preguntar,
com assageu per imaginar-vos el públic al voltant?
Posem cadilles, posem cadilles.
Però buides.
I companys, companys que ens acompanyen allà.
Però no és igual.
No hi ha hagut assajos amb gent, diguéssim, de públic?
No, no.
Hi ha hagut amics, familiars, i vine...
Amb companys de Just Teatre que no actuen en aquell moment
i ens acompanyen, sí.
Però és el que t'estic dient,
que s'ha de portar molt bé, molt bé portat
perquè el públic veu una mirada,
una respiració, una...
Saps què vull dir?
O sigui que és una agulió, no sé.
Jo després també vull dir que, esclar,
això nosaltres, jo i els d'aquí cap ho ha fet mai, no?
Llavors, de fet, si hi ve gent,
que esperen que vingui gent i en vindrà segur,
haurem d'actuar sis vegades.
Això és una cosa que jo no he fet mai.
Jo no ho sé, la primera vegada suposo que l'empenta serà força,
però jo no sé si quan estrem a l'actu o a la quinta vegada...
És que quan acabes, no?,
la gent aplaudeix, perquè són educats.
Estàs content, sí.
Aplaudeixen.
I tu et dius, oh, que bé...
I ja s'ha acabat.
I per les dues, resulta que no, que no s'ha acabat.
Has de tornar a carregar les files perquè...
Al cap de 5.000 i 2 minuts venen uns altres.
Venen uns altres.
I això és...
I la gent vol veure tu bé sempre, no?
Home, clar, volen que sigui la primera també per ells, no?
Clar.
Tot i que no sigui la teva primera...
Això ho hem de veure, ho hem de veure.
Home, jo crec, Joan, que és molt més gratificant,
perquè cada vegada que ho fas vas pulint més les coses, no?
Sí, sí.
O sigui, la primera vegada és com una mena de salt general,
la segona ja és un passe,
la tercera ja és el segon passe
i la quarta ja és l'estrena oficial.
D'acord, això pot ser així,
però pot ser també que la primera s'ho ha sortit molt bé
i diguis, oh, me'n quedem tres jo ara aquí...
Això em sortirà...
I resulta que la tercera, clara, clara.
La tercera, clara, clara, sí.
No, hòstia, ara no te me'n recordo del que havia de dir.
Home, i segurament la diferència de públic que pugui venir,
si hi ha gent que coneixeu, si hi ha familiars, amics,
o pel contrari, no coneixeu ningú,
també fa que actueu d'una manera o d'una altra, no?
Sí, no, clar.
O que et sentis més còmode o més...
És com el trenet,
segons com hi havia alguns moments fantàstics,
i respondia molt bé.
El públic, oi.
I va aplaudint des del trenet.
I altres moments us cristàvem un poc,
però què passa aquí, no?
El trenet històric de l'estiu, també, de la festa major.
Sí, sí, sí, vam estar fent el trenet, també.
Però...
És que el públic canvia molt, molt, molt, molt,
de dia a dia.
O sigui, jo que soc professional del teatre,
pots anar 30 dies seguits a veure una obra,
i cada dia, cada dia, el públic és diferent.
Sí, sí, nosaltres, quan fem el normal, el just teatre,
no saps per què un dia,
encara no ens comences a parlar,
que el públic ja reacciona.
Sí.
I tant, no, escolti, ja la que el públic reacciona,
tu també estàs...
Clar, t'anima bé, no?
Tu fas una espècie de gac,
et penses que fa riure,
i la gent calla, no diu dibuix res,
et quedes allà.
Et quedes, és veritat, no?
Et quedes allà, et quedes...
I no continues.
Clar, que continues, però vull dir, costa.
Sí, sí, sí.
Si el públic ajuda,
hòstia, no sé, estàs...
Entres, entres, entres.
Home, és la màgia, no, del teatre,
que a diferència del cinema,
el cinema cada vegada que veus una pel·lícula
és igual que abans.
La pots rebre diferent,
per com estiguis tu,
però la veus igual.
Clar, al teatre cada vegada que vas,
l'actor també té la seva vida
i li passen coses.
Sí, sí.
I reacciona segons el públic que tinc.
Clar.
Si el públic que tens,
nosaltres dient,
és un buen público,
doncs l'actor...
Es creix.
Es creix.
Com un suple, saps?
Va cap a dalt...
Simple.
I ho fa tot fantàsticament bé.
Si el públic és dolent,
que també n'hi ha,
doncs, clar,
l'actor li costa més d'arribar
a aixecar, no?
És curiós, això,
de dir que hi ha públic bo
i públic dolent, no?
Sí, ho li hem de dir.
Sí?
Clar, normalment,
vist des de l'espectador, diguéssim,
normalment és si t'agrada tornar a l'obra
o si és millor o pitjor un actor o un criu.
Bo i dolent
en el sentit
que el que està a dalt
se sent apujat per baix,
perquè sent alguna cosa baix,
és un rumb que dius
va, avui això, va això, no?
En aquest sentit és bo.
Sí, la bidireccionalitat, no?
Sí, això mateix, sí.
Es nota moltíssim, això.
I jo també dic que el públic
habitualment ve a just teatre,
ja he dit que és molt fidel,
la veritat és que juga bastant amb nosaltres,
tot i que hi ha dies
que no hi ha tanta juguesca, no?
Però que jo crec que juguen bastant
amb nosaltres el públic que ve habitualment.
I abans comentàveu això dels passes, no?
De, ostres, agafarem moltes vegades seguides, no?
Si no m'equivoco, feu,
ja em corregireu, eh?
Però dissabte 28 de setembre
un passeig crec que és a les 8 de la tarda
i el següent a les 9 i mitja.
Sí.
I després diumenge també en feu un a les 6
i el següent és a dos quarts de 8.
Exacte.
Però saps per què t'estan dient això?
Perquè les tres sales comencen a la mateixa hora.
Tenim tres sales diferents.
I les tres sales comencen a la mateixa hora.
Clar, les 8, herois, turisme i retrobament comencen a l'hora, no?
La gent canvia de sala i tornem a fer tres vegades més.
Clar, o sigui, per dia, exacte, són sis, no?
Sí.
Exacte.
I això és 9 i 6.
I a les 8, diguem, no?
Però durarà una hora o una mica més.
I durant aquesta estona cada obra es farà tres vegades
i el públic es n'hi ha traslladant.
Nosaltres no, perquè hi ha una mica de depurat,
una mica de...
De situacions.
Sí, una mica de xerografia poqueta, eh?
O sigui que són tres vegades per cada sessió.
Clar, i n'hi ha dos cada dia.
Ah, clar.
Són sis i sis.
Són 12?
Són dos dies?
Sí?
Ho teniu clar, això?
Sí, sí.
No massa, no massa.
No massa.
No massa, no?
Us anava a preguntar.
És la primera vegada que ho feu.
Jo estic segura que la gent ho rebrà bastant positivament.
Crec que és una bona manera d'interpretar el teatre d'una altra forma, no?
I també cal que l'espectador es trobi diferent vers l'obra.
No sé si teniu en ment, o mai,
que si tens en ment més propostes com això de cara a aquest curs
o en funció de com vagi ja veureu.
Si la cosa va bé, perquè a més a més ens hem oblidat una cosa important.
Home, digues.
N'hi ha sis actors, diguem-ne,
però després també n'hi ha tres guies, que són actors, també.
A veure, explica'ns-ho de la guia.
Els guies són els que agafaran un grup d'ex persones
i no se separaran d'aquest grup.
Ho passaran.
Ells seran els guies que els portaran d'una sala a l'altra.
O que no se'ns perdin per dintre de la ta neu,
al públic, que no se'n vagi a fer una cervesa.
No.
Aleshores, el guia agafarà el grup i a vosaltres aquí,
i apa, i aquí, aquí i allà.
Aixecarà el paraigua, el del paraigua.
Amb un cartellet aquí.
Sí, com els guies turístics, no?
I els dirà passejant per totes les sales.
I hi ha un guia per grup.
Clar, i el guia també té un paper?
Ajuda, sí, ajuda.
Home, poca cosa.
Ajuda, ajuda.
Jo crec que poca cosa però imprescindible, eh?
Sí, sí.
El que fan els guies.
Fer l'alud, fer l'alud.
No, no.
No, hi ha moltes més coses.
I amb una de les...
En el retrobament, el guia també participa...
Acturalment.
Ui, això és un espòler?
Acturalment.
Sí, no, no.
I això és un espòler.
No hi hagi res, no hi hagi res.
No hi hagi res.
D'acord, tallarem això quan fem el tall del programa.
Doncs, escolteu, ha estat un plaer parlar amb vosaltres.
No sé si volíeu afegir alguna cosa o fer una crida perquè la gent dels Sant Justencs,
Sant Justencs o fora de Sant Just vagin a veure-vos.
Jo crec que això de les dues sessions penso jo que tindrà èxit perquè, per exemple,
el dissabte és a les 8 la primera i l'altra a les 9 i mitja.
la gent que vagi a les 8 sortirà a les 9 i pot anar a sopar tranquil·lament.
La deteneu, de fet, també.
Per exemple.
I pot quedar.
I la gent que vagi a la sessió de les 9 i mitja, doncs pot sopar abans i a les 10 ja està fora.
Bé, pot sopar abans o després.
I dir que sopar i després tampoc, o que durarà una hora, una hora i quart, tampoc no és l'hora.
Exacte.
O sigui que aquestes dues sessions jo penso que tindran èxit.
En una obra llarga, llarga no es pot fer, però en aquesta ho provem.
Sí, una nova experiència.
Sí, una nova experiència, exacte.
Totalment.
Jo crec que tant per vosaltres com pel públic que hi vagi.
perquè a l'Ateneu, al teatre Ateneu, no s'ha fet mai obres d'aquesta...
No, no s'ha fet mai microteatre, no.
És la primera vegada que es fa el microteatre, sí.
I bueno, ja dic, a Madrid va tenir un èxit apoteòsic i aquí a Barcelona està funcionant molt bé, molt bé, molt bé.
Perquè a més a més tenen, a Barcelona, no aquí a Sant Jus, però a Barcelona tenen l'oportunitat, la gent...
Jo, per exemple, un amic meu em veu guassat.
Maica, que estic fent microteatre, els dies tal, tal, tal, tal, a l'hora tal, tal, tal, tal.
Vols venir? Doncs vas. Vas a veure una cosa que dura un quart d'hora i res més.
Si vols quedar-te i comprar una altra entrada per veure una altra que durarà també un quart d'hora, perfecte.
Però com que aquí és la primera vegada, ho hem resolt d'aquesta manera.
O sigui, seran les tres obres per al mateix preu de sempre.
i, bueno, l'únic que coneixeran el nou Ateneu, perquè està tot nou, tot maco, tot...
Ah, sí, també.
Doble regal, no? Veure obres noves, diguéssim, al format i veure l'Ateneu.
Per acomiadar us anava a dir aquesta frase que acostumeu a dir-vos entre vosaltres.
Molta merda, no?
Gràcies, gràcies.
En anglès és break a leg.
Ah, que t'ho posa una pierna, no?
Sí.
En italianos invoca l'upo.
Invoca el lupo, sí.
O sigui, són poliglotes aquí.
Ui, total, total.
En la boca del lobo, eh?
Exacte.
En anglès és en la boca del lobo, invoca el lupo.
Exacte.
En anglès és break a leg.
O sigui, rompete una pierna.
I en castellà i català és molta merda.
I sabeu que...
I s'ha de preguntar precisament per què es diu això.
Doncs mira, és una història molt xula.
Resulta que això va començar-se a dir, doncs, al 1500, quan feien les corrales i tot això,
quan feien el teatre, quan Shakespeare, quan Calderón, tot això.
Què passa?
Doncs que quan anava la gent al teatre, anava a cavall o anava en carruatge.
i els cavalls, i els cavalls que porten els carruatxes, doncs, feien la caca allà.
I llavors, hi havia molta merda al voltant del teatre, l'espai.
Era, era, era, o sigui, era que hi havia molt, molt, molt de públic.
O sigui, era èxit, no?
Vull dir que era exitós a l'obra.
Clar, clar, clar, perquè hi havia molt de públic i per això és molta merda.
Doncs ara que ho sé, m'agradarà més dir-ho.
Home, és això, perquè ho dius, no?
Exacte, ara menys sé per què es diu aquesta frase.
Doncs ara sí, molta merda a tots.
Gràcies, que vagi molt bé i ens veiem aviat.
Una abraçada.
Adéu, gràcies, Mireia.
Bona tarda.
Bona tarda, adéu.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Amore.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda".
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.