Màrius Brossa
i en concret aquest programa a la plaça Mireia
gràcies per venir des de Vilaritz
aquí
escolta, abans de res
presentar-te, jo crec que hem de fer una connexió
que molta gent
sabrà qui és
Joan Brossa
la bot de Joan Brossa també per ubicar els oients
i ostres
sí, però permets
que em faci una observació que li faig a tothom
sí, el Joan era el meu oncle
si jo em digués
en comptes de Brossa
em digués Rajoy, què pensaries?
ho hagués dit igual, eh?
molta gent
jo t'hagués presentat igual
a no ser que m'haguessis dit que no
jo crec que hi ha un prejuici formal
molt significatiu que és creure
que un cognom genera
una saga i no sempre és així
home, en aquest cas teniu potser
algun punt en comú dins de
per una banda creativitat lingüística
i per l'altra banda teva creativitat
potser multidisciplinar
podríem dir, no?
sí, en el cas de les Brossa
sí que és cert
jo tinc tota una genealogia feta
des dels besavis
hi ha una vivència comú entre tots
que la podríem definir com a
treure de context el concepte
per exemple
un oncle
l'Antoni
aquest es va dedicar a inventar
entre cometes
el mirall tacat
tots sabem que un mirall es taca
s'agafa, es llança, es posa un de nou
taca vol dir que
o el coure
o la plata
amb el que està fet
es va deteriorant
doncs ell no
ell va utilitzar precisament això
per crear grans panels
de decoració
que estan a Canadà
estan a Austràlia
o Israel
podien ser en parets senceres
de vidre tacat
el Joan Brossa va fer això
treure de context
el concepte
perquè la paraula
és poesia
però la imatge no és poesia
pot ser poètica
però no és poesia
hi ha molts d'aquests
una tieta àvia
aquesta és molt interessant
la Matilde
aquesta era modista
molt bona
molt bona
però ella va decidir
que només faria moda
per verges d'eclèsia
així de concret
així de concret
que jo entenc
que precisament
la eclèsia
està fora de la moda
m'entens?
perquè hi ha altres paràmetres
hi ha altres visions
de la vida
ella feia la moda
i la venien a buscar
a les eclèsies d'Espanya
de França
perquè havien de fer
la celebració
de la verja
de no sé què
i el vestit nou
hi ha una saga
d'aquests
bé, Déu-n'hi-do
i abans he dit
artista multidisciplinar
perquè
en algunes altres entrevistes
que t'havien fet
a diferents mitjans
entre ells
el diari de Girona
si no vaig mal encaminar
també explicaves
que havies començat
amb una càmera
de fotografia
arrel de perdre-la
et van donar uns pinzells
i també t'hi vas posar
sí, sí, veig que t'has informat
sí, és cert
i he disfrutat molt
descobrint
aquests
aquests camins
que has anat
d'aquí a allà
d'allà a aquí
les casualitats
igual t'han portat
on estàs ara
sí, mira
a veure
jo vaig començar
amb fotografia
els 13 anys
vaig començar
a treballar
amb el laboratori fotogràfic
de l'avi
i em revelava les fotos
i em va agradar molt
molt
i vaig veure
que hi havia un canal
molt gran
i sempre
13 anys
i sempre he anat
amb fotografia
jo vaig estudiar
després
vaig a la universitat
vaig fer arqueologia
però mai vaig exercir
sempre em vaig dedicar
a la imatge
el que passa
que és cert
que en un moment determinat
em van robar
les càmeres
totes les càmeres
i una amiga
em va regalar
una caixa de pastels
i em va dir
té, perquè t'entretinguis
mentrestant
va obrir les portes
de...
no?
les curiositats de la vida
potser
absolutament
també és curiós
que s'heu anat
deduint
amb els anys
que mentre jo era fotògraf
tenia amics pintors
i sols he tingut amics fotògrafos
quan m'he fet pintor
és a dir
que hi havia com alguna cosa
no encaixada
en aquell moment
bueno
això són reflexions
personals
perquè potser
els amics fotògrafs
quan vas començar a pintar
volien fotografiar
la teva obra?
no
no, no
és quan
jo he conegut fotògrafos
evidentment
al llarg de la vida
però no tenia bones relacions
amb ells
igual és que el meu
era la pintura
i no era la fotografia
a veure si sapiguer
els dius ho saben
i diuen les llegendes
que va ser
precisament
Joan Brossel
que et va treure
aquesta obra
per ensenyar-la
potser
això és cert?
sí, sí
i a més
no solament això
sinó que es va enfadar
molt amb mi
sí?
per no haver-la mostrat abans
potser?
no, per no voler-la mostrar
no volies tu dir això?
no
per un motiu molt concret
a veure
estem parlant dels anys 80
quan sortia una obra nova
on sortia algun personatge nou
un artista nou
el que quedava clar és que cada dos o tres anys
tenia que anar renovant imatge
i creant imatge
a nivell o a l'alçada
del que havia fet en primera instància
jo no vaig tenir mai
aquesta competitivitat
contra mi mateix
de construir
de fer, de fer, de fer
jo he anat fent
i he anat fent sempre
no vaig voler arriscar-me
a presentar
mira, el Joan em va ofertar
em va ofertar la Miró
li vaig dir que no
et va ofertar la?
la Miró
perquè ell era
el president honorífic
o no sé què
em va dir
no, esposa és la Miró
vaig dir no
vas rebutjar-ho
sí
em van venir a buscar
de l'ICP de Nueva York
que també els vaig rebutjar
perquè vaig dir
no vull
no tothom pot dir que no
a aquestes ofertes
o no sé si hi ha gaire gent
que diria que no
com és que ho tenies molt clar
perquè no veia clar
l'obligatorietat
de seguir amb allò
que m'estaven imposant
penso que va ser interessant
i em va permetre
el nivell de llibertat
que tinc ara
jo puc fer el que vulgui
vas obrir un altre camí
per això ara
fa deu anys
que ets a Vilaritz
parla'ns una mica
d'aquest poble també
sí, és que se li pot dir poble
bueno
abans de Vilaritz
me'n vaig anar a fer
tira amb barca
a veure
quan tenia 13 anys
també vaig conèixer
el monjo de Montserrat
de la cova
el Parestanislau
que vivia en una cova
que és el primer
que em va donar
les primeres pautes
de meditació
i després ja
durant molts anys
molts anys
al Basili
que també vivia a la cova
amb el que
bueno
va ser el meu mestre
de meditació
eren homes
del catolicisme
eren capellans
monjos
capellans
però vinculats
amb el budisme
és a dir
que agafaven
les dues potes
de les dues branques
dels dos nivells
jo penso
que som més honestos
de les religions
però no tant
l'estructura litúrgica
com el procés
com el procés
iniciàtic
la meditació
crec que és el que
sempre m'ha portat
en aquesta actitud
de
espera
mirem
mirem
el que estem fent
no ens deixem arrossegar
perquè
perquè la maleta
boga
és més bona
que la maleta
no sé què
no entenem
i creus
que tothom
pot meditar?
tothom
ha de meditar
no és que pugui
tothom ha de meditar
al dia ha de meditar tothom
tothom
de fet
en moltes escoles
del nord d'Europa
s'està fent ja
els nens
els ensenyen
a meditar
també els ensenyen
actualment
ho vaig estar llegint
fa poc
tenen assignatures
de convivència
d'aprendre
a trencar l'ego
de jo soc
tu perquè em dius això
sinó de dir
som molts
eh aquí
de fet el futur
que el tenim aquí davant
ja el futur
de la humanitat
ens està portant
clarament
a una renovació
total del sentit
de la individualitat
si la terra
ens està dient
nanos
que s'acaba
la matèria prima
que us la faré
que us la faré
que us destruiria a tots
o ens posem d'acord
a compartir entre tots
o no funciona
has vist que ha sortit
ho vaig veure
i un cotxet molt petit
molt petit
molt petit
elèctric
que sembla
un Iceta
dels anys 60
un cotxet petit
un cotxe petit
dos places
elèctric
petit
quadrat
molt mono
pels 6.000 euros
no necessita carnet
això és molt interessant
jo estava parlant
d'una altra concepció
que és un principi
de canvi
més interessant seria
que fos més assequible
també econòmicament
6.000 euros
és assequible
i no necessites carnet
i és la meitat
fa un metro 40
un metro 60
un metro 80
de llargada
4 ocupen una plaça
de cotxe
més aviat
i escolta
per Vilerits
com et mous
ara que parles
de transports
perquè fa un més o menys
10 anys
que estàs circulant
per allà dins
indultat
tinc cotxe
però
he estat un any
sense cotxe
hi ha un transport públic
els 3 dies
que hi ha mercat
a Figueres
3 dies
dels 7
3 dies
hi ha transport públic
fins a Vilerits
dilluns, dimecres
i divendres
no
dimarts, dijous i dissabte
hi ha mercat a Figueres
hi ha un autobús
que a les 8 del matí
surt de Vilerits
i et porta fins a Figueres
i
a la 1
surt de Figueres
i et torna a portar a Vilerits
i els 4 pobles
que hi ha pel camí
és perfecte
és a dir
es pot viure
sense transport
inclús en un poble
com aquest
com és aquest poble?
aquest poble
és un regal
dels déus
perquè
és un poble
de 12 cases
del segle XVIII
amb un castell
i una iglesia romànica
petita
que està tancat
i la iglesia romànica
també tancada
després de la guerra espanyola
es va desevitar
i un home de Figueres
del Martí Amiel
va anar comprant
les cases
que la gent
anava venent
i
va posar un
va fer una proposta
molt clara
que era
jo voldria
que això fos un centre
de creativitat
i d'artistes
que vinguin a fer
activitats aquí
i a més
això serà català
mentre jo visqui
aquí no hi haurà
ni mobiliàries
ni campfangues
jo soc campfangues
ni turisme
ni especulació
això ho tanco
i ho va començar
allà a guardar
tot el que comprava
a les fires
de diumenges
de les eines
que la societat
rebufa
que són
ceràmica
les eines
de camp agrícola
manual
tot allò que ja no serveix
hi ha
una biblioteca
immensa
que seria
avui dia
seria material
d'antiquari
potser
ell era rellotger
i tenia un museu
del rellotge
molt important
que no ha obert mai
perquè no va voler
per això ens en teníem
amb ell
no va voler
obrir-lo
jo crec que
és dels més importants
d'Europa
però està tancat
és privat
no està obert
però ell
quan portava algú allà
li preguntaven
i quin és el rellotge
més car que té
i que això
ell sentava
com una patada
perquè el rellotge
no es pot
no es pot valorar
pel preu
el rellotge
s'ha de valorar
per la maquinària
pel que fa
pel que és
va muntar una galeria d'art
feia molts anys
aquest home
i la va tancar
perquè la gent
no anava a mirar quadres
només anaven a les inauguracions
que és on regalaven
el cava
el pica pica
i amb el Martí
no se m'ho va entendre
era muntanyero
aquest home
i en aquest poble
a Vilaritges
on crees
o composes
actualment
on treballes
la teva obra
sí
jo estic allà
ell mateix
a part de la casa
que vaig llogar
em va habilitar
un espai
era un espai
per bestiar
que estava pre de merda
i el va netejar
el va arreglar
el va preparar
i allà tinc un petit taller
de pintura
90 metres
quadrat
més o menys
és petit
però funciona
i després la planta
va ser la casa
també
jo treballo allà
però
una cosa és la feina
que jo faig
de la meva obra
que la podríem
vincular
amb el parc
que estic aquí
que ve de la
exposició de la
Carme Malaret
aquests protectors
i
una altra cosa
és la feina
que estic fent
en el poble
i hem començat
a desenvolupar
una activitat
en el poble
dius a Vilarits
a Vilarits
sí
d'activitats
culturals
és a dir
tant hi ha
exposicions de pintura
com d'escultura
com concerts
com xerrades
de espiritualitat
com xerrades
sobre pedagogia
i cada mes
hi ha una activitat
vàlida
ve
algunes ve molta gent
i altres no ve ningú
perquè la cosa va com va
i el públic
és com és
però nosaltres
seguim insistint
que des del mes d'abril
fins al mes de desembre
tenim activitat
la primera que vindrà
ara és a l'abril
i farà
benvinguda a primavera
i és una fira
de dos dies
de teràpies alternatives
vindrà al Pàmies
de terapeutes
d'especialistes
amb herbes
amb tisanes
jo he preparat ara
una col·lecció
d'herbes
d'allà
preparades ja
i
una cosa molt interessant
al jardí de casa
que és gran
va aparèixer un arbre
que jo no sabia què era
quan dius jardí
vols dir quasi bé camp
no?
bé és que
entre el camp
i el jardí
només hi ha una valla
només hi ha una valla
perquè
és que és tot el mateix
però és per diferenciar-ho
i et va créixer un arbre
així per sorpresa?
bé hi havia un arbre allà
que feia uns fruits grocs
i jo vaig pensar
que no sabia què era
em van dir
jo crec que això és un citron
que és un arbre japonès
d'on treuen els carmelos
de tots els centres
de tots els centres
aquests de budisme
que tenen uns carmelos a la porta
que són tubets
i tal
mig dolç
mig àcid
total
al final
un especialista
em va dir
no
això són naranges
les naranges
és la mare
de tots els cítrics
del Mediterrà
són les pomes daurades
que Heráclito
parlava
i és una fruita
àcida
la pell és molt grossuda
com una taronja grossuda
però la
la fruita
és com la llimona
i és àcid
bé aquest any
ha sigut màgic
aquest any passat
i hem fet
45 quilos
de marmelades
Déu-n'hi-do
per no saber ni
de què era l'arbre
inicialment
exactament
ara ja sí que ho sabem
i
i bueno
les posarem en venda
ara a l'abril
quan fem aquesta filla
això serà
a Vilaritz
i com bé deies
el darrer cap de setmana
d'abril
com bé deies
també aquí
era la
l'objectiu inicial
podíem dir
o la trobada inicial
era per parlar
d'aquesta
d'aquesta exposició
Art i Espiritualitat
que es va fer
a l'espai de lliure
creació
Carme Malaret
que de fet
la Carme Malaret
va passar també
per aquí
fa uns dies
Protectors
és l'obra
que vas presentar tu
exactament
què són aquests
protectors
qui o què són
aquests protectors
perat de pintura
no és pintura
t'explico
com va néixer això
jo sempre he fet
meditació
quasi sempre
em vaig donar
compte
en un moment donat
que
quan andes
per tant
del matí
et lleves
et desperta
et pots fer meditació
estàs una horeta
meditant
bé ja està
una hora
una horeta
una horeta
d'un i dos
hi ha temporades
de menys
hi ha temporades
de menys
s'apén
depèn de la ciutat
de la ciutat interior
en un moment donat
em vaig donar compte
quan estàs fent
meditació
fent
el conscient
o l'ego
digue-li com vulguis
sempre t'està posant
pals a les rodes
és a dir
tu no estàs
mirant res
estàs veient
però no mires res
hi ha un punt
com per exemple
ara jo estic a la taula
puc posar-la en posició
i aquí hi ha dos cercles
i automàticament
el conscient em pot dir
això és com els ulls
d'un monstre
que tal
i t'en vas
això és el joc
de la consciència egoica
aleshores
com que això ho tenim
molt clar tots
doncs ja sabem
el que és
no seguim
però em vaig donar
compte que
sí que guardaven
memòria
gestos
gestos
que hi ha
endavant
que no signifiquen
res
però això és
fer trempa
això no és meditar
aleshores
vaig dir
deixo de meditar
em poso a meditar
sobre el paper
quan vulgui pintar
anava a la taula de pintura
posava un paper
posava a meditar
en el blanc
no hi ha res
no hi ha referents
per tant
em forçava
a que sortís
del propi silenci
el gest
el gest
o el color
i vaig estar uns mesos
fent això
fins que un vespre
estava dormint
somiant
em truquen a la porta
de casa
i obre la porta
i hi havia un lama
que jo el coneixia
em diu
vinc a veure
passa
i em diu
anem per feina
anem a mirar
l'obra
que estàs fent tu ara
i li trec
tot això en el somni
li trec
les peces
que estava fent
que eren d'un metro
per 40 centímetres
en peces allargades
li vaig ensenyar
molt maco
no sé què
veus això
està molt bé
de compaginació
el color que t'estima
veus això
això és un protector
això no és una pintura
això t'ho deia ell
directament
sí
en el somni
bueno
vam fer la revisió
del material
que jo li va ensenyar
en aquell moment
i em va treure uns quants
d'aquests
i quan acaba
acabem la pila
em diu
bueno
ja hem fet la feina
que venia a fer
ja me'n puc anar
i se'n va
em desperto
em desferto
i dic
que bé
o sigui
alguna cosa
estic fent bé
en aquest sentit
de no meditar
per treure informació
sinó que provocar
que surti del silenci
el silenci interior
el silenci interior
no som nosaltres
és una altra amplitud
és una altra dimensió
no som nosaltres
comenta
no som nosaltres
el silenci interior
el silenci interior
és el que participa
de l'unitat
bueno
ja parlarem
d'això
i d'aquest silenci interior
van néixer aquests
protectors
aleshores
aleshores
vaig dir
aquest somni
que et va ajudar
t'acabo d'explicar
vaig dir
m'haig de mirar
el que estic fent
amb els ulls
amb els que miraven
el somni
i efectivament
mirant d'una altra manera
obrint més bé
la dimensió
vaig veure
que alguns dibuixos
tenien un batec diferent
tenien una resposta diferent
i vaig dir
bueno
això està molt bé
però haig de consultar
me'n vaig anar a veure
el lama
el lama d'alladal
l'ama jampa
li vaig explicar
i va dir
sí
això són protectors
d'armapales
poc després
en una reunió
que vaig fer
amb en
Tutenguansen
el venerable
de la casa del Tíbet
que jo no el coneixia
ens havíem de conèixer
li vaig ensenyar
i em va dir
sí
això són protectors
i els presentaré
jo aquí
a la casa del Tíbet
això va ser el 2016
no?
si no vaig mal encaminar
que vas fer aquesta presentació
i em va dir
que és molt interessant
em va dir
que t'ha de veure
amb això que dius
no ho faràs de seguida
això costarà
semblarà que no surt
semblarà que no podràs
que semblarà que s'acabi
bueno
que li vaig ensenyar
fins que ho vam presentar
van passar tres anys llargs
però pel camí
va sortir un editor
un impressor
que va imprimir les cartes
després va venir
un emmarcador
el Salvador de l'Art
que va marcar
totes les obres originals
i va dir
no, això és un regalo
perquè tot això
és un procés
i ara de cop i volta
bueno
ho vam presentar aquí
a l'espai de la llogia de creació
i ara de cop i volta
em sembla que se'n volen
anar al Japó
se'n volen anar al Japó
hi ha hagut un contacte
una relació allà
se li han enviat uns jocs
que estan molt bé
que són molt interessants
algú ha ensenyat un altre dia
això
el camí que t'ha de fer
és anar al Japó ara
i aquesta proposta
sí
això
té el seu propi camí
sí que la veus
aquesta proposta
sí
sí, sí
és que és el que toca
les cartes aquestes
venen totes
d'un procés
determinat
en el que
un dels moments evolutius
de l'esperit
de la humanitat
no dels individus
sinó
de la humanitat
com a bloc
és el ternari
de fet
la religió catòlica
és un ternari
pare, fill, espit, sant
són tres
que haurien d'haver sigut
pare, mare i fill
però en el segle IV
van estafar-li a la dona
el seu paper
i la van posar
allà dalt del cel
perquè sigui la mare de tots
i ens acostumi a tots
a ser estimats
això és molt fort
però totes les religions
han passat pels ternaris
el pas següent
el pas següent
és el monoteïsme
no és el ternari
és una unitat
la unitat
que hi ha hagut experiències
al darrere de la història
el Zoroastro
el
l'Akenatón
Mahoma ho va fer
però Mahoma té una connotació
de violència
quan va generar tota la història
que s'ha de veure com s'acabarà
i actualment està clar
que les religions
estan perdent els papers que tenien
i se'n van
a ser
apoyades per la ciència
però la ciència actual
amb l'apertura que té
també està descobrint
que moltes de les vitats espirituals
de l'antic budisme
són permanents ara
són actuals ara
són valors
que poden ser vigents
sí, sí, sí
aleshores això és
en el pas del ternari
aquestes cartes són
a la banda esquerra
com que jo vaig néixer
amb la cultura franquista
i em deien que les dones primer
i les hem d'ajudar
i les hem de posar a la cadira
i l'abric
i obrir la porta i tal
doncs com que nosaltres llegim
d'esquerra a dreta
jo dibuixo l'energia femenina primer
però és un hàbit
bueno, un hàbit d'aquests
que tens
i que no el canvies
a la banda dreta
l'energia masculina
i quan aquesta dualitat
s'harmonitza
com per exemple
un home
una dona
tenen un fill
el fill
no és ni home
ni dona
no és ni pare
ni mare
és una cosa diferenta
però té dels dos
és l'unitat
aleshores
sempre s'ha dit
i és cert
que amb una parella
ell
disposa l'ànimus
la banda masculina
de l'energia
ell la disposa a l'ànima
i d'aquest ànimus
i ànima
genera una entitat
una entitat espiritual
un ésser viu
per això les parelles
no es poden enganyar mai
perquè s'enteren
perquè clar
tu imagina't
no sé si és el teu cas
tu tens una parella
i la teva ànima
conforma una entitat espiritual
i l'ànimus d'ell
si ell
t'està enganyant
la teva ànima
ho sap
perquè està vinculada
amb el seu ànimus
la unió
la unió
dels contraris
és el principi
que haurien de tenir
tots presents
per sortir
de la trampa
de les religions
actuals
i els protectors
en aquest cas
els protectors
són imatges
però seria alguna
d'aquestes figures
que has estat parlant
en concret
per exemple aquesta
te l'ensenyo
aquí en aquesta
hi ha un cercle
i una creu
el cercle
és la representació
diem-ne
d'una espiritualitat oriental
fent
i la creu
d'una cristiana
però clar
la diferència
que hi ha entre aquests dos
en termes
en termes
culturals
és
el cristianisme
que viu
a Occident
diu
que qui no té direcció
i no té finalitat
és un boig
per això
la carta del tarot
del boig
explica
que li serà gana el peu
que caurà per un barranc
que de les experiències
les porta amb una maleta
i no en fa cas
és a dir
que li està dient
permanentment
tu has de ser
una persona
amb objectius
definits
clars
i els has d'anar aconseguint
i Orient diu
no
tu has de ser un cercle
que no tingui
direcció
ni objectiu
per tant
podràs ser
sempre
en el present
en canvi
si condiciones
el ser
el que vols aconseguir
tu ja no ets
estàs sota una idea
prevista
aleshores
lo maco
que ets el cercle
és que té
aquesta filosofia
i lo maco
que té la creu
és que harmonitza
els dos eixos
com
el que jo et deia
de les cartes
aquestes
l'est vertical
que és la part
d'espiritualitat
l'est horizontal
que és la part
de la matèria
totes les regions
diuen que som
cos i esprit
o matèria
esprit
o digue'l com vulgui
sense entrar
en ànima
que això ja és
una altra dimensió
aquests protectors
són imatges
d'harmonització
d'aquests dos elements
a veure
digue'm un número
de l'1 al 24
diré el meu
que és el meu aniversari
el 9
el 9
tu tries
aquesta imatge
que està molt bé
si t'hi fixes
d'aquí
hi ha una energia
que és la part femenina
de l'energia
que és com un ball
i aquí hi ha la masculina
que és com si estigués saltant
no sé si ho veus
i en el centre
hi ha una muntanya
una silueta
d'una muntanya
amb una espiral
l'espiral per mi
és la representació
del camí
i de l'espiritualitat
no de la religió
de l'espiritualitat
cal ser espiritual
cal veure
veure la vida
tal com és
no tal com ens diuen
que és
difícil també
aquesta feina
i et diu
el peregrí
descuidat
tan sol serveix
per aixecar
la polsa del camí
és a dir
el peregrí
és el personatge
que és un peregrí
que va caminant
va anant
a direccions
a coses
però si no va amb cuidado
només serveix
que per caminar
no serveix per res
aquestes frases
que estan incloses
en aquestes
targetes
són teves
són pròpies
són extretes
d'altres obres
quan tenia
tot el joc
de cartes
vaig parlar
amb una amiga
l'Helena Cuevas
de Figueres
i
ella
molt especialista
en budisme
i vam estar
ella
va estar desenvolupant
les frases
que
reunien
aquests ternaris
que s'identifiquen
amb aquests ternaris
la número 9
també et diu
que cadascú
sigui el seu propi refugi
perquè
quin altre refugi
pot haver-hi
el refugi
no és el cotxe
ni les vacances
ni la casa
ni el banc
ni l'economia
va per aquí
és a dir
són imatges
que et poden donar
portals
conscients
o inconscients
amb això
enllastaria
amb l'Olis Bailey
de la teosofia
que et poden
permetre
créixer
o obrir
dimensions mentals
i que no cal
en principi
que siguin
explicacions
com es fan
les explicacions
aquí a Occident
això és així
perquè tal
perquè qual
no no
la cosa
té que entrar
en una altra dimensió
no sé si ho he explicat
prou bé
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
m'he notat
de fet
aquesta frase
que cadascú
sigui el seu refugi
perquè
crec que va molt
amb consonància
amb mi
o sigui
no sé si serà casualitat
o no
però mira
va ressonant molt
no hi ha casualitat
hi ha causalitats
per això
he triat el nou
té quatre frases
la carta aquesta
quan hagueu de fer
quelcom
ho feu
amb atenció plena
amb tot el vostre cor
si no
no funciona
el retir
en soledat
és la guia
que du
l'amor
a tot
l'amor
no l'enamorament
l'amor
només pot créixer
en soledat
mai en companyia
mai en un objecte
perquè llavors
quan l'amor
està en un objecte
no és amor
en realitat
és avui
és més que jo
vull allò
perquè a mi
em fa sentir bé
l'amor és una altra cosa
és en majúscules
és en majúscula
sí
escolta Màrius
per anar
acabant
hem parlat una mica
d'aquests protectors
de també la teva
la teva etapa
potser com a artista
des que vas ser més petit
de la teva vida
també ara
a Vilaritz
també has comentat
que
tu vas fer arqueologia
tot i que no t'hi dediques
no sé si
també en aquesta
en la teva obra
deixes alguna petjada
mai millor dit
d'aquesta arqueologia
em vaig dedicar
però ho vaig abandonar
vaig tenir
un parell d'anys
un gabinet muntat
també amb altra gent
amb altres persones
i de teràpies alternatives
orientatives
no curar res
sinó ensenyar
que la pròpia persona
es doni compte
de qui és ell
i com actua
però
ho vaig tancar
ho vaig tancar
perquè vaig entendre
que les persones
volen
pagar
perquè els donin
no una aspirina
sinó una pastilla
diferent
teràpies alternatives
però que els hi facin
el problema
que els hi recolzin
el problema
o sigui
no es volen responsabilitzar
de la seva pròpia vida
i ho vaig deixar
doncs escolta
Màrius
ha estat un plaer
parlar amb tu
i conèixer't
esperem que tornis
a passar per aquí
sovint
ja sigui l'espai
de lliure creació
o en un altre format
a veure si
soprenament
sí
sí
amb la Carme
parlàvem de preparar
una cosa
a finals d'aquest any
o principis de l'any que ve
una activitat
de fer espiritualitat
no de parlar
de l'espiritualitat
de fer-la
de fer-la
o practicar-la
fer-la
espiritualitat
no és una
no és una dimensió
intel·lectual
és una realitat
física
doncs a veure si
per aquella època
et podem tornar
a tenir per aquí
a la ràdio
jo encantat
i ens seguim parlant
que ha estat un plaer
conèixer't
com deia
i poder parlar
de tots aquests temes
que ens has
molt ben explicat
que vagi molt bé
Màrius
moltes gràcies
per convidar-me
que vagi molt bé
fins aviat
Fins aviat
Adéu
Màrius
Màrius
Màrius
Fins aviat
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit