Música
Com cada dimecres tenim l'entrevista de les setmanes,
ja sabeu que és aquest espai que reservem per temes d'actualitats,
sigui del municipi o relacionats amb el municipi,
i avui ho fem amb un projecte que literalment va sobre rodes.
Us parlo d'En Bici Sense Edat,
un projecte sense ànim de lucre que convida persones d'edat,
gent gran, a recórrer en un principi la ciutat de Barcelona
i ara també a recórrer els carrers de Sant Just sobre rodes.
Per això tenim avui l'estudi bastant ple, obro els micròfons de tots.
Començo a presentar, no sé quin ordre fer servir,
però començaré pel coordinador del projecte En Bici Sense Edat,
que és Carles Sánchez. Bona tarda, Carles.
Hola, bona tarda.
Benvingut a Ràdio d'Esvern.
Tenim també amb nosaltres el tècnic de mobilitat de l'Ajuntament de Sant Just,
Joan Ramon Fabra.
Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Tenim també el president de Sant Just Solidari, Lluís Casals.
Hola, bona tarda.
Bona tarda i benvingut.
I també tenim un voluntari del projecte
i també responsable de les relacions del club atlètic de futbol d'aquí de Sant Just.
Toño, ho he dit bé o no?
Sí, perfecte.
Bon dia.
Bon dia, bona tarda.
Bona tarda, benvingut al programa.
Com deia, com cada tarda tenim aquest espai de dimecres,
aquesta entrevista de la setmana.
No sé si molts oients dels que tenim coneixen o no aquest projecte d'En Bici Sense Edat.
Tinc moltes preguntes a fer-vos a tots,
però si et sembla, Carles, comencem per tu
i ens ubiques una mica en què és aquest projecte,
potser d'on sorgeix o quina està la llavor que ha creat aquest projecte.
Doncs mira, com ve el sindicat,
En Bici Sense Edat és una iniciativa que mitjançant un programa de voluntariat
té com a objectiu retornar la capacitat d'anar en bicicleta a les persones grans
o amb discapacitat que ja no poden fer-ho o no han pogut fer per elles mateixes, no?
I aleshores, per fer aquesta acció utilitzem uns vehicles,
que són uns tricicles, es diuen Big Show o Trishow també,
però que estan especialment adaptats a les necessitats d'aquestes persones grans,
sobretot en el tema de seguretat i comoditat.
Tenen un accés fàcil amb ell, tenen cinturó de seguretat,
tenen una manteta per tapar-se, capota,
i sobretot tenen assistència elèctrica perquè, clar,
anem tres persones i llavors si no el voluntari,
segons quines circumstàncies, no podria fer-lo avançar, no?
I va començar l'any 2012 a Dinamarca,
d'una manera, doncs, Oleg Couson, que és el fundador,
doncs va anar a una residència,
allà tothom utilitza molt la bicicleta com a mitjà de transport
i va detectar que les persones grans, doncs,
li comentaven que, bueno, que trobàvem molt a faltar anar, no?
I aleshores, bueno, es va posar en contacte amb una empresa,
vam buscar un tricicle que pogués combinar, va començar
i ràpidament, doncs, l'Ajuntament de Dinamarca va veure el procés,
que era molt, molt beneficiós, perquè no és només,
bueno, no és només tu, tornes a la capacitat de la gent gran, no?, d'anar,
però alhora estàs fent un acompanyament,
són persones que moltes vegades estan molt ben cuidades però estan molt soles
i l'emoció que tenen de sortir, de tornar a connectar amb el seu entorn,
d'interactuar amb el voluntari,
no són com els tricicles que veiem, els de turistes que van darrere,
sinó que nosaltres anem asseguts darrere i les persones van davant
i pots anar xerrant amb elles, et van explicant,
hi ha un intercanvi generacional i és tan beneficiós
que ràpidament es va estendre, van muntar, van crear l'entitat Cycling Without Age
i es va anar escampant pel món, actualment està a 40 països,
hi ha més de 2.200 ciutats que ho tenen
i aquí a Espanya va arribar al 2000, a finals del 2016,
Maria Elisa Ojeda, que és la coordinadora de Barcelona,
va conèixer aquest projecte a Holanda, que va estar estudiant allà
i es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Barcelona
i mitjançant Biciclot, que és l'entitat sense ànim de lucre
que ho va acollir, van fer una prova pilot a finals del 16
i el 17 va començar.
I, bueno, jo em vaig unir, jo soc de Sant Lluís,
però em vaig unir amb ells per fer voluntariat
i aleshores m'he donat compte que és tan, tan, tan beneficiós
que vaig decidir part del meu temps de voluntariat,
a part de ser conductor i també professor de conducció de tricicla,
quan hi ha nous voluntaris, de fer que s'escampés,
en mirar el possible.
I, bueno, he anat aquí a Sant Jús a intentar-lo,
també als pobles del voltant,
i, bueno, fins aquí hem arribat.
Ara, si vols, continuem, però que...
Sí, ja no em dic, un dels vincles pels quals heu pogut arribar a Sant Jús
és precisament a través de Sant Jús Solidari, no?
Per això també tenim el Lluís Casals.
Quan vau rebre aquesta notícia?
Com ha anat el fet de saber que això arribava
i que vosaltres us volíeu implicar?
Doncs bé, fa un temps el Carles es va posar en contacte amb nosaltres
i ens va explicar aquesta iniciativa, aquesta possibilitat.
Sant Jús Solidari, en la seva història,
doncs gairebé 30 anys,
sempre hem estat oberts a acollir aquelles iniciatives de solidaritat
que sortissin de Sant Jús, sempre igual,
i és de darrere, perquè a vegades ens ha costat gent per finançar coses, no?
La gent viatxa avui pel món, va a tot arreu,
i llavors, doncs, s'enamoren dels grups de gent que coneixen
en països amb baix nivell de renta
i venen aquí volent solucionar coses,
que a vegades és solucionar la pròpia cicatriu
de la gent que has conegut,
no solucionar cap problema real,
la cooperació és una altra cosa.
I quan ha vingut gent amb projectes a Sant Jús Solidari
i amb un equip de treball darrere,
amb un responsable i voluntariat darrere,
sempre hem estat oberts a acollir-lo.
Per exemple, jo què sé, quan van venir l'Isabel Ortuño,
l'Abregulló, que venien de l'Hospitalet,
i el Gualdem,
i ens van presentar la possibilitat
que ells treballaven amb solidaritat amb el Sàhara
i es va unir amb ells tot un grup de gent.
Vam estar molts anys treballant amb els refugiats saharauis, no?
I així mateix ha sigut, no?
Ha arribat el Carles amb una il·lusió,
una empenta i una capacitat de treball
que ens hem quedat amb la boca oberta, no?
Perquè en el moment que vam començar a parlar amb ell
i vam dir, doncs, vinga, va, som-hi.
L'endemà jo tenia cinc mails, tal qual, bom, bom.
Escolta, ningú, tio?
Molt bé, no?
I res, que ens hem posat les piles
i amb una il·lusió extraordinària
que després de tants anys a Sant Jus
tinguem el primer projecte d'aquí, local, no?
Nosaltres pensem que cada societat té les seves cicatrius, no?
Nosaltres treballem principalment a Nicaragua,
a Camuapa, també a Gàmbia.
Són països, per exemple, a Gàmbia,
que no tenen res, els països més pobres de l'Àfrica,
de l'Àfrica de l'Ouest.
Però els avis estan cuidats.
Els avis estan en les famílies.
Són les persones més respectades de la societat.
I això també passa a Camuapa.
No tenen res.
Però els avis...
Són quasi venerats, no?
Els avis estan integrats a la família,
estan integrats a la societat
i són referents.
Referents de sabidoria, un valor.
Exacte.
I la nostra societat,
la nostra societat té aquesta faria oberta, no?
Aquesta faria oberta
de la ignorància
i el desplaçament dels personals grans.
Per tant,
pensem que...
Pensem que...
Aquesta iniciativa
és un camí
de començar a passar
d'aquesta farida a cicatriu, no?
Les farides són lletges,
els cicatrius són maques.
Exacte.
Perquè recorden problemes resolts.
I no ho resoldrem tot,
però és una iniciativa magnífica
i que ens ha semblat
que incideix
en un problema real
de la nostra societat
i crear voluntariat
de Sant Just
al respecte d'això
i amb la capacitat de treball
que ha vingut el Carles,
doncs estem contentíssims
d'acollir-lo a Sant Just Sovidari.
En parlarem també amb el...
Aprofitant que tenim també
un dels voluntaris,
a Toño,
abans deixem parlar,
però,
amb el Joan Ramon,
amb un tècnic de mobilitat
de l'Ajuntament,
que també el projecte
també ha passat per aquí.
No és un ordre...
Toño,
tinc ganes de parlar amb tu també.
Quina part...
Bueno,
quina implicació ha tingut l'Ajuntament,
no?,
a l'hora d'acollir aquest projecte
que va fent a poc a poc.
A nosaltres ens va passar
una mica més
que com a Sant Just Sovidari.
Veus rebre molts menys del Carles,
no?
Quan va vindre a visitar-me
i em va explicar el projecte,
de seguida...
Bueno,
ell em va explicar
que hi havia hagut un petit intent,
però que no va acabar de reixir,
però, bueno,
llavors vam...
Vaig recollir tota la informació
i vaig veure dues coses molt clares.
Des d'un punt de vista
de mobilitat,
a mi m'interessava,
perquè penso que és un projecte
que l'Ajuntament serveix
per visibilitzar
la importància de la bicicleta
i amb això estem,
no?
En veure que la gent
no sols només
hi poden anar en bicicleta
al jovent
i que hi ha aquesta idea
que jo a bicicleta
només podré anar
si tinc 20 anys,
no?
Doncs, bueno,
i el fet aquest,
doncs,
que la bicicleta serveixi
per aquestes altres coses,
no?
De contextualitzar,
com deia també
des de Sant Just Sovidari,
doncs,
aquesta falta
i crear aquests ponts
també entre el jovent
i la tercera edat,
és aquelles coses
que dius,
s'ajunten
tota una sèrie
de requisits
que ens va semblar
molt interessant.
A partir d'aquí,
com bé deia,
doncs, bueno,
vam anar veient
com podíem enfocar,
perquè l'administració
com tal,
doncs,
de vegades
és complicada
de fer,
de gestionar
el tema de subvencions,
temes d'això.
I vam anar lligant
de mica en mica
un entrellat,
vam anar a arribar
a conclusions,
també que des d'un punt de vista
que a darrere
de l'associació
de la bicicleta
pogués haver també
una associació
més potent
també i coneguda
de l'Ajuntament.
Pensàvem que això
facilitaria moltes coses,
de poder relacionar-se
amb l'administració
més fàcilment,
visibilitzar també
que no és un projecte
només,
sinó que és un projecte
més gros,
que hi ha més gent
implicada
i tot això
el que fas
és garantir
un interès
més gran
de l'administració,
que és el que també
ens interessa,
i de la resta
de la població.
Bàsicament,
aquest va ser
a l'inici
i vam anar
plantejant
com fer-ho
i en aquests moments
estem en la fase
de lligar
la fórmula
jurídica
conveni
amb l'entitat
Sant Jus Solidari
per tirar
ja endavant.
Estem,
diguéssim,
jo crec que
anem amb la directa
posada,
fent servir
els temes aquests.
Ara sí,
digues,
digues,
Carles.
A part del suport
de l'Ajuntament,
primer per ajudar
a detectar
on podem anar
a ajudar,
perquè coneixem
les residències,
i també el tema
de mobilitat,
ara mateix
ja han publicat
la nova normativa,
doncs clar,
quedarem,
dissenyarem
les rutes
amb ells,
però a part
de tot aquest suport
de l'Ajuntament,
clar,
hi ha el més important,
o no el més important,
però bàsic
per poder fer-ho
que és la finançació
del tricicle,
perquè són molt cars,
són uns equips
fantàstics,
molt segurs,
molt fiables,
però tenen un cost
molt,
molt alt,
no?
De quin import
estaríem parlant?
Doncs estem parlant
d'entre 6.500
i 9.000 euros.
Per cada tricicle
o rixa o...
Sí,
sí,
estem parlant.
I a més,
el nostre poble té la característica
meravellosa...
Que no és pla,
no?
Que no és pla,
i aquí anem bastant lligats,
no?
I aleshores hem d'anar a buscar
un equipament,
un equip que,
bueno,
un tricicle que té un cost
bastant,
bastant elevat,
no?
I ara sí que tenia ganes
d'arribar al Toño,
el Toño serà un dels que
padalarà aquestes pujades
i baixades
de Sant Just,
o no?
Doncs sí,
bàsicament sí,
o sigui,
com a,
igual,
representats dels voluntaris
que s'han anat incorporant
amb aquesta empatia
social
envers de la gent gran,
tots,
d'alguna manera,
volem tancar un cicle,
a vegades,
ajudant,
quan els pares ens tenen,
doncs,
ens donen de menjar,
ens treuen els pipis,
les caques,
ens cuiden,
ens porten a passejar,
i tu veus moltes vegades
que la gent gran,
doncs,
està,
com deia el Lluís,
amb altres societats,
estan supervalorats
i amb aquesta societat
sembla que se'ls aparca
dintre d'unes,
d'unes,
doncs,
d'uns,
d'uns,
dels asilos
i d'aquests puestos,
que els deixen,
estan molt ben cuidats
però estan
amb molta solitud,
no?,
i que agrair
a la gent
que pugui fer
aquestes ajudes
de voluntariat
i aquesta iniciativa
sembla que és força bona
perquè permet
a la gent que alguna,
bé,
els que hem tirat
amb la bicicleta
i els que no,
perquè el Carles
ja d'alguna manera
afavoreix un curs
on tothom
que li agradi
pot animar-se
a posar
a tindre un moment
de la seva setmana,
una horeta,
el que sigui,
no és necessari,
tampoc està
de manera regulació
i contra més gent sigui,
doncs millor,
per això una mica,
jo com a representant
personal primer
però després
com una entitat
que ajudi
a expandir una mica
aquesta idea
i que la gent
es pugui sensibilitzar
d'una manera
més ferma
amb la bellesa
perquè tots hi som,
perquè tots morirem
i...
Tots passarem per allà,
sí, sí.
Tots passarem per allà
i aleshores sí,
el criteri solidari
com no és
com tampoc diu el Lluís
que és una ciutatiu
sinó
és una qüestió
que a vegades
també la sentim aquí
perquè tots tenim pares
i hi ha gent gran,
i la bellesa
és un moment
de màxima
admiració
per aquesta vida
amb aquesta gent
ha lluitat
i aleshores això
és una mica
la sensibilitat
que t'ajuda
en moments concrets
siguin els teus pares
o siguin altres persones
que els hi puguis
transmetre
aquestes
per teva
i que ells segur
que et donaran
com diu el Carles
una part d'ells
i de la seva vida.
Sí, entenc que el retorn
100% és positiu, no?
Sí, això és el que anava a comentar
o sigui
clar, tu
coneixes el projecte
i veus
va, anem a
perquè, bueno
molts dels que estem aquí
i la majoria
pensem que
que a la societat
ens hem
bueno
hem d'intentar
a la nostra família
però a la societat
si pots
aportar alguna cosa
no pots deixar tot
en mans
que ens ho resolguin
els polítics
o les administracions
perquè
no poden arribar a tot
llavors
pensem que una societat
que ens ajudem
està més cohesionada
i pot anar
molt millor
i aleshores
doncs
això és el que a mi
em empenya
ara a provar
jo
durant tota la meva vida
he intentat
aportar com he pogut
a l'escola que anava
a les meus fills
he ajudat el que he pogut
a l'institut
he ajudat el que he pogut
i ara ja estan més grans
doncs
ara vaig començar
amb això
i clar
ho fas amb tota la il·lusió
i resulta
que després
fas balanç
a Barcelona
som 140 voluntaris
però han fet
trobats internacionals
i és que tothom
de qualsevol
idioma
i de qualsevol edat
i de qualsevol
diferenciar
de pensament
diu el mateix
que és que reps
molt més
del que dones
i és això
per això
ara estem
amb el punt
que
bueno
està el tema
molt avançat
però esteu buscant
ja voluntaris
clar
perquè
ens han deixat
un tricicle
ens han deixat
durant uns mesos
un tricicle
que no compleix
les característiques
tan
tan bones
com les que necessitem
però ens servirà
per començar
a fer una prova pilot
perquè es vegi
pel poble
per parlar
amb l'Ajuntament
i dissenyar les rutes
per començar
a anar
a les diferents
entitats
on volem ajudar
aquí a Sant Just
també volem fer
estendre-ho
als nanos
i nanos
amb discapacitat
ja estiguin
a l'escola
d'aquí Sant Just
o que visquin
al municipi
i vegin una altra escola
ens és igual
de fet tenim dos voluntaris
que són
pares
de nanos
amb discapacitat
que ens ajudarà
molt també
per poder
tractar-los
per liderar
una mica
aquesta part
i ara
estem a la cerca
de voluntariat
la veritat
és que ara
som 11
12
i el que necessitem
és
molts voluntaris
pel que deia el Toño
perquè
llavors és molt més fàcil
exercir-lo
perquè tothom
té la seva vida
i la té més ocupada
o menys
ja estiguis estudiant
estudiant
i treballant
siguis pares
siguis mare
però si són molts
aleshores
és molt fàcil
dius
mira jo aquestes dues setmanes
no puc
anem amb unes graelles
molt senzilles
des del mòbil
i tu et vas apuntant
a les passejades
i a Barcelona
ho fem així
i llavors és molt fàcil
llavors
aquest és el tema
que ara estem
amb la cerca de voluntaris
ja ens hem adreçat
al CAU
que estem esperant
no hem rebut resposta
al SPLY
també
i al Casal de Joves
potser també
i al Casal de Joves
a la Montse
sí
a la responsable
ja vam parlar l'altre dia
i tenim una reunió pendent
per bueno
a veure si el Club Ciclista
també
que tanta gent
que hi ha al Club Ciclista
mira serien uns
voluntaris perfectes
més fort que aquells
al poble
per puxar i baixar
o components de les sees
a tots els països
el primer que s'apropa
al voluntariat
és la gent del món
de la bicicleta
i després
s'estén
aquel Club Ciclista
ja ha anat
ja els hi ha escrit
un mailing
perquè diguin
els socis
i estem esperant
a veure el que
i des de l'ESPLAY
doncs va venir
una nana
molt maca
va escoltar
tot el rotllo
i bé
han dit
que ho va fer estendre
ara ho coneixen
va dir que ara
no poden col·laborar
a fer les passejades
però bueno
es van oferir
per ajudar-nos
amb les xarxes
o amb el que puguin
clar
ara que has dit xarxes
m'ha anat perfecta
perquè heu sortit
si no m'equivoco
el butlletí del mes de novembre
amb un breu
amb una imatge
que de fet
era aquí les portes
de Ràdio d'Esvern
clar
a través de la xarxa
és la forma
com us doneu a conèixer
a través de la via
de contacte
amb altres possibles voluntaris
o gent que
us acaba conèixent
sí
clar
tenim un Twitter
i un Facebook
no disculpa
Instagram
que no és el de Sant Jus
vam decidir
saps què passa
que a Barcelona
quan va començar
va ser el primer
d'Espanya
en Sant Sebastià
després ara està
a Saragossa
està a Corella
està al Bassete
doncs a Barcelona
què ens ha passat
que ens hem ajuntat
alguns voluntaris
una mica motivats
com és el meu cas
hi ha una companya
que es diu Marta
que és de Terrassa
hi ha un que és de Castelldefells
hi ha un company
també que es diu Àlex
que estan fent una mica
els hi ha passat
el que a mi
que diuen
hòstia
uns de Vic
intenten
que es posi
al seu municipi
que es faci
al seu municipi
també
i aleshores
doncs
vam decidir
que Barcelona
fos com un punt
d'acollida
de fet
estem mirant
de potser
fer una associació
més general
i per això
a la web
si vas a la web
i dius
nosaltres
doncs apareix
un company
de Sant Joan d'Espí
apareixo jo
també com a Sant Just
i aleshores
tenim
el mateix
les mateixes xarxes
i és
el mitjà
també
el canal
és el mateix
a través del qual
us comuniqueu
en Vici Sense Edat
per si hi ha algú
que us vol buscar
a Twitter
o Instagram
la web també
de Sant Just Solidari
allà els projectes
clar
apareix una fitxa
del projecte
amb la informació
també
el correu electrònic
i tot
i aprofitant
que també us tenim
a tots quatre
avui reunits
aquí
que ens queden
encara uns 8-9 minuts
volia obrir
una mica de debat
us volia preguntar
si creieu
que tenen futur
els projectes
que a priori
funcionen
a través de voluntaris
és a dir
que no hi ha unes persones
que cobren
per fer aquell cervell
sinó que
que s'entreguen
purament
per amor a l'art
que s'acostuma a dir
perquè amb ells
els mou
fer aquella acció
cap a les altres persones
tenen futur
o realment
no es pot basar tot
en això?
és que penso
que tenen molt futur
perquè la base
ideològica
de qualsevol persona
que lluita
per un benestar social
està fonamentada
amb aquesta implicació seva
des de l'àmbit voluntariat
i si no es fossi
aquest país
com tiren els voluntaris
possiblement
qualsevol
de les associacions
que tenim
en aquest país
no funcionarien
i això és un enraquiment
constant
de la pròpia cultura
de les pròpies persones
que conviuen allà
i evita
aquesta alineació
alineació
en la que es trobem
perquè ens fa reflexionar
i ens fa conscients
a tots
que hi ha altres formes
de conviure
de culturitzar
a partir
d'un projecte
i aquests projectes
són superenriquidors
i a més
com que no hi ha
una aportació econòmica
el sentiment
i l'idealisme
per davant d'aquest projecte
passa
passa
i aquí tenim el Carles
un exemple
d'il·lusió
i de força
i d'implicació
per tirar endavant
una idea
que veu que és
de benefici social
dintre d'un grup
o dintre
de diversos grups
socials
i aleshores
això té tanta potència
que és inviable
els projectes
han de sortir d'aquí
i després
per l'altre costat
sí que és veritat
que les entitats
públiques
tenen que
tenen que
afirmar-se
i donar
les aportacions
o donar
les ajudes
econòmiques
que representin
que aquests projectes
tinc prou força
per seguir endavant
a més a més
jo penso que
en aquest cas
del projecte aquest
que estem parlant
a més a més
jo estic convençut
que a Sant Jus
i a moltes poblacions
hi ha gent
que té aquest sentiment
d'ajudar
la gent gran
i que
veuen
aquesta cosa
que estem comentant
aquí
que la gent gran
moltes vegades
o gent
que està
en una disminució
que estan sols
moltes hores
a casa
aquest sentiment
de no poder sortir
de no poder fer
segons quines coses
que els agradaria ajudar
i aquest projecte
el que fa
és posar
a la mà
de la gent
que té aquest sentiment
facilitar
un pont
com deia abans
per fer accions
que tu vols fer
d'ajut
amb això
i aquesta és una manera
una manera molt maca
a part fas esport
també
és tot un conjunt
de coses
que les penso
que estan
al final
és molt lúdic
la veritat
és que és molt lúdic
i això ajuda
perquè
a més
jo penso que
els projectes
de solidaritat
i el tema
de les entitats
i el voluntariat
tenen un efecte multiplicador
els ajuntaments
no tenen per què
i és impossible
que cobreixin
tota la dinàmica social
ara estem parlant
de solidaritat
però podríem parlar
d'altres coses
sempre poso un exemple
que amb l'agermenament
de Camuapa
hi ha ajuntaments
que han fet
un agermenament
molt ajuntament-ajuntament
llavors
un cop
la despesa
de l'Ajuntament
de Sant Jus
al respecte
de l'agermenament
amb altres pobles
cobreix simplement
el funcionari
que es dedica a això
i encara no has dedicat
ni un euro
a res
a cap projecte
simplement has pagat
un sou
en canvi
aquí
la protecció
de l'Ajuntament
es multiplica
per més de dos
i més
hi ha anys que tres
i més
i clar
Sant Jus Solidari
funciona
no té cap sou
Sant Jus Solidari
i llavors
s'han construït
s'ha dotat
un hospital
s'ha muntat
una universitat
s'han fet
tantes i tantes coses
que ara no m'allargaré
durant aquests
gairebé 30 anys
que si ho hagués
hagut de fer
l'Ajuntament
sol impossible
i aquí també
què pot fer
l'Ajuntament
per als ciutadans
d'edat avançada
o amb dificultats
de mobilitat
que estan a les residències
etcètera
què pot fer
l'Ajuntament
difícilment
com a Ajuntament
pot fer res
però en canvi
si dedica
fa un esforç
per poder dotar
d'una sèrie
de tricicles
que serà un esforç
important inicialment
després això
ja roda
perquè això
es multiplica
com
amb l'energia
que porten
amb el treball
i amb la força
del voluntariat
i després necessitaran
una petita subvenció
per poder fer manteniment
perquè estem parlant
d'això
de canviar una cadena
de canviar un freno
de canviar una bateria
de canviar un motor
però ja és una despesa
petita
és només l'arrencada
i quina il·lusió
no ha de tenir
l'organisme públic
de veure
que en el seu poble
s'aborda
un problema social
de primer ordre
i a través
del voluntariat
de les persones
jo això amb el Joan
m'ho he trobat
que al final
li deia
bueno Joan
clar també
ell ha estat
president
dels voluntaris
de protecció civil
o sigui
que ja
he anat a parar
una persona
que hem tingut la sort
que ara
és el responsable
de mobilitat
però clar
tenim la sort
en el sentit
que té el mateix
tan anà
i pensament
que nosaltres
no
i clar
doncs el que m'he trobat
és això
que deia
hòstia
això s'ha de fer
ho entrarem
per mobilitat
i dius
bueno
però parla també
amb gent gran
i dius
sí, sí
tu no preocupis
però
jo ha tingut claríssim
i clar
ara també
és xulo
ara poder compartir
dissenyar les rutes
poder
estar
més enllà
també
de la dotació
econòmica
que pot aportar
l'Ajuntament
tens la dotació humana
d'uns tècnics
o uns polítics
que tenen aquest tarannà
és una mica
un peix que aconseguei
a la cua
tant és important
la part econòmica
òbviament
perquè si no tens el tricicle
però sense la gent
que pedali
en aquest cas
tampoc no funciona
el projecte
però saps què passa
és el que t'he dit
jo vaig decidir
intentar que això
és escampès
no Sant Jus
he anat a Esplugues
a Sant Joan Despí
i quina rebuda
has tingut més o menys
a Sant Joan Despí
va ser molt bona
jo vaig treballar
al Col·legi d'Arquitecte
a Sant Joan Despí
nou anys
i el conec molt
i a Sant Joan Despí
va ser molt bona
molt bona
i ells comentaven
que estaven fent
com un casal
de gent gran
molt important
i que inclús
teníem previst
que la gestió
es fes
des del personal
d'allà
o sigui que al final
és que aquesta iniciativa
és oberta
no està marcada
el Cycling Without Age
no et marca
que has de fer
i simplement
que respectis els seus valors
i que utilitzis
la seva identitat corporativa
és important
perquè quan vas
a les administracions
no és el mateix
dir mira tal
que busques per internet
i veus que està
això no
en 40 països
i a Sant Joan Despí
tenen també
tota la informació
en principi
quan estigui acabat
que queden pocs mesos
aquest equipament
volen implementar-ho
i vaig anar
al Club Ciclista
que allà Sant Joan Despí
és supergran
i que a més
té una vessant solidària
com el de futbol
de Sant Just
hi ha un toño allà
que quan el veïna
sí
hi ha un toño allà
que quan el veïna
va dir
hòstia
fa dos anys
que el Club Ciclista
oberta aquesta vessant solidària
coneixíem el projecte
i directament diu
té
perquè sí que fa falta
una entitat darrere
perquè si has de fer factures
i aquí
amb el cas del nostre poble
va més enllà
perquè
el Lluís
em va dir
ei
necessites una entitat
i dic
no no
si per entitat
entitat física
pot ser
amb biciclot
de Barcelona
o amb els de Sant Joan Despí
però és un tema
que és una entitat
del poble
identificació
i que s'obren
també
que són molt oberts
i que s'obren
a projectes
i a Sant Joan Despí
està així
i a Sant Just Solidari
s'ha acollit
amb una gran il·lusió
perquè creiem
en els valors
del projecte
perquè
realment
és interessant
i per l'altra banda
és una onada
d'aire fresc
és una nova activitat
allà al nostre local
de voluntaris
allà
reunint-se
donar-li
donar-li
més utilització
a les nostres oficines
clar
en quan van acceptar
la Junta
es va reunir
ho van decidir
i van dir
bueno
decidim
que nosaltres sí
però
fem una
ells al març
els socis
tenim l'assemblea
al març
van fer
una
una assemblea extraordinària
es va aprovar
i ja
va ser això
i van dir
té
claus
alarma
entra quan vulguis
no?
sí
i realment
clar
és una meravella
clar
i tens
que tenir una ONG
darrere
és que clar
això
hi ha sinergies
que funcionen
l'oficina
la persona
que porta els contes
la persona
que porta
són sinergies
que s'acoplen
i que
i nosaltres
com a totes les entitats
és fàcil
simplement
és qüestió
a vegades
d'agafar
el logo
i col·locar-ho
a la pròpia pàgina
expansiva
de cada entitat
i aleshores
ja
ho vas veient
i sempre s'animarà algú
i sense cap any
de protagonisme
acollim
aquesta entitat
i sempre sortirà
amb el logo
de bici sense edat
jurament de Sancho Solidari
jurament de l'Ajuntament
i ja està
ara estem amb això
la cerca de voluntaris
a veure si ens escolten
a la ràdio
vinga va anar a dir
fes una crida
aprofita
i sí sí
que vinguin a provar-lo
que jo els hi asseguro
que bueno
primer pot ser qualsevol persona
no cal ni que estigui supercatxes
ni que sigui ciclista
professional
la biciclista professional
molt forta
la bici té molta potència
bueno
sí
té força
i ja dissenyarem recorreguts
de fet ja n'hem fet pel poble
ja va haver-hi la vexicletada
ens la van deixar uns dies
i ja n'hem fet
i ja n'hem estat trobant
el poble no
també una mica
sí evidentment
ara es pot arribar
jo què sé
fins a la diagonal
amb aquestes vies
ara està molt bé
que han acabat de fer
que ja no puixes
que si
bueno
la puja no ho sé
el retorno
seria una mica
no no
bé bé
bé
bueno
el tricicle aquest
que ens van deixar
alba
i portar l'altre dia
des de Barcelona
des del carrer Floridablanca
carregat
carregat
carregat
Déu-n'hi-do
i bé
bé
però bueno
sí
aquí el carregador
sí
depèn de quin carrer
com vulguis pujar la Miranda
i la il·lusió
pujar exacte
pujar al canigó
jo tinc l'experiència
que de vegades
agafo les bicicletes
aquestes electrics
que tenim l'Ajuntament
i tenia un dia
a dalt de tot
a Sant Josep
i a mitja pujada
a Sant Josep
la bicicleta
es va espatllar
i va dir que prou
que no hi havia electricitat
i de veritat
que és quan notes
el que és el pedaleig assistit
però clar
aquí anem amb persones
s'han anat molt segur
anem molt tranquil·lerts
anem a 5.10 per hora
anem xerrant
clar
bueno la gent
en vera d'acabar
si a fer spinning
a les instal·lacions
dir mira tu
avui la meva classe d'espini
serà
al carrer
una oretta al carrer
la filosofia és una mica
com el slow food
sí
aquests són els principis
que té marcat
se li dona un valor
molt important
a la relació intergeneracional
a la conversa
la gent gran
que està sola
té moltes coses a explicar
i llavors
té moltes ganes
d'interaccionar
i d'explicar històries
de la seva vida
del que ha viscut
etcètera
de la seva experiència
i llavors
és tan important
igual també descobreixen
en aquell moment
mira aquest comerç
és nou
no l'havia vist
aquesta zona
l'han fet nova
i mira anècdotes
ara fa uns mesos
aquest ha estat l'any
que es va cremar
al Liceu
pujaven per la Rambla
portava una senyora
molt maca
molt elegant
i li deia
i li deia
ostres aquest any
fa 20 anys
del Liceu
jo m'estic fent gran
ja també
perquè ostres
ho recordo molt bé
i diu
ai nen sí
dic ostres
quina desgràcia
dic home sí
almenys no va
no va haver
gràcies personals
però per mi això
això és la primera casa
perquè jo he estat
el primer arpa
de l'Orquestra Sinfònica
de Liceu
durant 40 anys
o fas una ruta
i diuen
ostres
podem anar al meu barri
a veure com està
la casa on jo vivia
clar
aquí els dies
que hem anat
amb la que ens han deixat
a Barcelona
o sigui pel mercat
a Barcelona
entrem als mercats
caminant
la gent
vam anar
pel carrer
i la carretera
i la gent
els cotxes aplaudia
i s'aturava la gent gran
a dir-los
la emoció que els hi dona
això
és que no us ho podeu fer
una idea
és que és una banada
serà important
que es veguin les bicis
circulant al poble
i llavors serà
aquesta la millor manera
la visibilitat
si farem alguns flyers
des de mobilitat
ens interessa
que la bici
no sols és una bici
serveix de moltes maneres
per portar càrrega
per portar persones
per portar
és això
doncs escolteu
us desitzo molts èxits
a tots
tant als voluntaris
també que podeu dur a terme
aquests mapes
de rutes
també a Sanju Solidari
agrair també
aquesta tasca que esteu fent
i Carles
que no em preguis
aquest entusiasme
per l'amor de Déu
que vagi molt bé
sempre que vulgueu tornar
podeu passar per aquí
per Ràdio d'Esvern
ja ho sabeu
així que res
espero veure-us pedalant
sobretot a tu Toño
no faci el dissimulat
ja ho veuràs
que costi que es trobem
pedalant i corrents
també
la veritat és que
els primers voluntaris
els primers voluntaris
clar com que és una mica
l'entorn
estem entre els 40 i els 50 anys
o sigui
busquem jovent
busquem jovent
que són els que s'han de menjar
al món
els jubilars tirem
però una mica menys
ja s'apuntaran
no tinc cap tipus de dubte
moltes gràcies a tots
per venir a Ràdio d'Esvern
a vosaltres
i estem en contacte
us anem seguint la pista
moltes gràcies
adeu
adeu
la circulació de trens
està parcialment
afectada
a l'estació de Girona
en direcció nord
fons de DIF
diuen que és una mesura preventiva
Girona
Maria Rovira
sí
doncs aquí a l'estació
de l'AVE
estan filtrant
les entrades
per la porta lateral
i els Mossos
ocupen
la porta
principal
de l'entrada
d'aquesta estació
perquè
fins fa uns moments
la gent que venia
a buscar
l'AVE
en direcció
a Figueres
la feien sortir
per agafar
un tren
en regional
pel que ens han dit
que era una acció
preventiva
d'ADIF
per possibles mobilitzacions
a la via
en sentit nord
possiblement
a la zona de Bàsquera
ara sembla
però que la situació
s'estaria ja
en vies de normalitzar
perquè aquí
als panells
veiem ja
que un tren
aVE
que havia de sortir
cap a Figueres
a dos quarts
de sis
l'anuncien
per les sis i sis minuts
o sigui
aquí uns minuts
de moment
perquè
no
em
em
em
em
em
em
em
em
em
em
em