What do you think about it? Love, for instance? I don't think about it, I'm taking it.
Doncs bé, com cada dimecres tenim l'entrevista de la setmana
i avui ho fem amb una persona que té un vincle, podríem dir, molt estreta
amb la Biblioteca Joan Margarit. De fet, fa 16 anys que cada dia,
o quasi cada dia, hi va, i val a dir que l'entorn en què es troba la Biblioteca
és prou privilegiat, comptant que es troba a la Masia de Can Ginestar
i, a més, que les vistes a part del Baix Obregat són bastant impagables.
Tenim amb nosaltres la directora de la Biblioteca, Joan Margarit,
la Rosa Maria. Bona tarda. Hola, bona tarda.
Bona tarda, benvinguda al programa. La Rosa Maria és, jo crec,
una de les millors persones que podríem comptar per parlar
per un costat dels 16 anys que dus com a directora
de la Biblioteca Joan Margarit, que és el tema que ens pertoca més avui,
i també del vuitè aniversari del nom de la Biblioteca Joan Margarit,
és a dir, demà, no? Perdó, dilluns vinent, el 21, el 21 d'octubre, exacte.
Sí, si voleu posar data, seria el 21 d'octubre, sí.
Exacte. Sí, sí, sí.
Sí, és que això de les dates a vegades.
El 21 d'octubre farà exactament, doncs això, vuit anys, no?
Perdona, el 22.
El 22. Mira, doncs el 22 d'octubre.
Farà vuit anys que du el nom, precisament, d'aquest poeta Sant Justenc,
de Joan Margarit, i dins d'aquests 16 anys de directora de la Biblioteca,
doncs has viscut aquest canvi de nom.
Sí.
Mira, començarem pel que he introduït al principi,
que deia que la Biblioteca està en un entorn privilegiat.
Suposo que estaràs d'acord, no?
Molt, molt privilegiat. Sí, sí, sí, sí.
És fantàstic l'entorn, és molt, molt maco, realment.
Tota la zona jardinada del voltant, clar, et dona un espai,
un silenci sense els ocells, i després el que deies tu de les vistes.
Nosaltres, a veure, des del primer pis de la Biblioteca,
des de la planta baixa, no, però des del primer pis,
veiem les costes de sol tot l'any.
És com un mirador.
Sí, és un mirador, realment.
La gent que ve de fora, aquí a la Biblioteca,
que no sabem molt bé d'on venen, a on venen, vamos,
tothom es queda meravellat amb la vista,
i molta gent fa fotos, com és el vespre,
moltes vegades quan fem activitats,
si coincideix amb el capvespre, sí, sí, molta gent, eh?
O tornen després, perquè els hi ha damunt la terrassa del bar,
un altre atractiu.
Mira, no fa gaire em vas trobar una dona gran,
ja, podríem dir una àvia, no?,
que venia d'Esparreguera amb autocar, amb bus,
perquè venia a descobrir aquest poble,
i me la vas trobar just a la porta a la Biblioteca,
i em va dir, això és una Biblioteca?
I vaig dir, sí, sí, i em va dir, ostres,
i bueno, en aquell moment estava tancada,
però em va dir, vaig donar una volta,
i després vinc i dic, venen d'Esparreguera a conèixer la Biblioteca,
l'entorn on es troba, també.
Sí, sí, sí, és veritat.
Vull dir que és privilegiat.
I per parlar una mica de, per una banda, diguéssim,
la història de la Biblioteca,
després d'aquests vuit anys que farà,
que porta, bueno, que du el nom del poeta Sant Justenc,
ens haurem de remuntar una mica en el passat,
un viatge una mica al passat.
Sí.
Si no vaig mal encaminada,
abans d'aquesta ubicació,
la Biblioteca es trobava al primer pis del parador.
Sí, la primera Biblioteca de Sant Just
estava al primer pis del parador
i es va inaugurar el 16 de juny del 1965,
que realment fa molts anys,
el 2015 vam celebrar els 50 anys
de Serveis Bibliotecari Sant Just
i era de les poques que hi havia a la comarca en aquell temps,
o sigui que Sant Just va ser bastant pioner
en el tema de Serveis Bibliotecaris, eh?
Sí.
A més, crec que es deia Biblioteca Popular, pot ser?
Sí, perquè abans formaven...
O en castellà, Biblioteca Popular.
No, no, era en català
perquè era de la xarxa de la Diputació de Barcelona
que en aquell moment es deien d'aquesta manera.
Després ja han passat a dir-se municipals
perquè també ha canviat la gestió,
el tipus de gestió que tenen les biblioteques
perquè ara és una gestió compartida
entre la Diputació i ajuntaments.
Però en aquell moment era la xarxa de biblioteques populars.
Sí, sí, sí.
A part d'això, això va ser com cap al 65, no?
Sí.
Després, uns anys més tard, quasi 20 anys, crec, no?
Cap al 85, no?
Al 83.
O abans, al 83.
Al 83, sí.
Va ser quan ja es va moure, diguéssim, del parador
cap a l'emasià de Can Ginestà.
Llavors el parador ja es va quedar com si fos una espècie de casal de joves.
Jo això, com no soc de les joves...
No ho recordo, tu te'n recordaràs més que jo.
Bueno, no pel fet de recordar-me perquè encara no havia nascut, diguéssim,
però pel que he pogut descobrir,
diria que era una espècie de salvar les distàncies
amb el casal de joves d'avui en dia,
una espècie d'espai lúdic i d'oci pels joves, no?
Per trobar-se, per jugar escacs, per jugar cartes,
per debatre temes, suposo.
Llavors diguéssim que l'espai es va fer petit per la biblioteca,
entenc, no?
Sí, sí, això sí.
I es va moure cap aquí, cap a l'emasià.
Sí, sí, sí.
Llavors, estaven en el primer pis de la masia, sí.
I era només la primera planta, diguéssim, no?
L'espai que ocupava?
De fet, no era tota la primera planta, eh?
Era una mica més de la meitat de la primera planta,
perquè hi havia també...
A veure, em sembla que hi havia el carrau blau al costat.
Ara, el 2003, jo diria que hi havia el carrau blau en aquell espai,
al costat d'on estava la biblioteca.
Algo dels plàstics?
Sí, clar, el carrau blau,
perquè abans les sales plàstiques d'adults no estaven aquí, llavors.
Hi havia els del carrau blau.
Sí, compartíeu sala amb art.
Bueno, sala al pis.
Sí, era molt maco.
Sí, era molt divertit.
Diguem-ne, són tan divertits.
Home, sí, però quin contres, no?
També entra a la biblioteca d'un espai tranquil, de silenci, no?
D'anar a estudiar o llegir o el que sigui,
amb l'activitat creativa, no?
Que pot portar que la gent rigui o cridi o escolti música.
Bueno, compartíem el pis, però no l'espai, eh?
Vull dir que estava ben separat, sí.
Sí, sí, sí.
I, a banda d'això, és a dir, cap al 2003 havies comentat, no?
Que ja s'havia, diguem, establert la biblioteca.
És a dir, va ser quan van començar les obres, no?
No, les obres devien començar...
Més tard.
M'imagino, la biblioteca, el nou edifici, el que coneixeu ara,
es va inaugurar a l'abril del 2003.
Això.
Per tant, les obres devien començar el 2002, m'imagino, no?
Suposo.
Sí, calculem que un any...
No sé exactament quan, però com a mínim.
I va ser unes obres que, pel que comentaves abans,
la gent les tenia com...
Bueno, tenia molta expectativa per veure com quedaria la biblioteca
perquè durant les obres quasi bé no es veia el que s'anava fent.
Sí, exacte, sí.
Perquè, clar, el projecte, el fer-ho, o sigui,
dins del que és l'entorn de la magia, no?
Que l'entrada era per la magia.
Per tant, tota l'edificació s'anava fent al darrere
i no es veia bé com quedava.
Fins que no es va poder entrar per davant no es van fer la idea, no?,
de com havia quedat.
I sí que la gent tenia molta expectació de veure-la a la biblioteca, sí.
Això va ser a mans de l'arquitecte Josep Llinàs, no?
Exacte.
O sigui, l'encarregat de dur a terme aquest projecte,
realment molt integrat en el lloc.
Sí, per mi és un projecte molt maco
perquè manté l'harmonia, no?,
tant amb l'edifici com amb el jardí, no trenca.
per mi realment és molt bé i realment va rebre un premi en el seu moment
i el Llinàs ha fet altres biblioteques molt conegudes
com la Jaume Fuster de Barcelona o la Fort Pieng també.
I, de fet, ara potser ja menys,
però al principi teníem moltes visites d'estudiants d'arquitectura
de molts països.
Era molt divertit perquè de cop i volta venien uns quants japonesos,
uns quants alemany.
Això no és d'estranyar gaire, no?
No vinguin japonesos a fer fotografies.
Però venien a visitar l'obra.
Estaven interessats concretament en aquesta obra, no?
Així que sí, sí, té un valor arquitectònic també en aquest sentit,
l'edifici de la biblioteca.
I realment, el 2003, quan es van fer aquestes obres ja de tal com la biblioteca és ara,
des de llavors fins ara, que han passat doncs 16 anys, no?
Hi ha hagut més reformes estètiques, és a dir, arquitectònicament parlant,
a part d'alguna reforma potser de pintar o de reubicar espais?
No, o sigui, arquitectònicament no s'ha fet cap.
Se n'ha anat restaurant, arreglant, evidentment, temes,
però no, arquitectònicament no.
Sí que s'ha fet una reforma, la més important,
aquesta última que la vam fer entre desembre 2018 i gener 2019,
que aquesta sí que ha canviat una mica l'interior i els espais.
Jo penso que era el moment, que està bé que després de 15 anys
hi ha cosetes que s'han d'anar.
Tot es pot millorar sempre, no?
Però bé, que ja potser és veritat que els espais,
els usos de la biblioteca pública han anat canviant,
bé, de fet estan canviant,
i llavors tot això fa que els espais també hagin de canviar,
han de ser espais més flexibles,
espais més que la gent es trobi còmode, no?
No tant com la biblioteca d'abans, que la gent venia i s'havia d'estar en silenci.
I ara la biblioteca cada vegada més és també un espai on la gent pot anar
i no només estudiar,
molta gent fins i tot a treballar, no?
La gent que treballa, ells, pel seu compte,
necessiten espai, també, o per les famílies.
Sí, sí.
Per això teniu també les sales d'estudi, no?,
que heu anat incorporant aquests anys.
Sí, sí, les supersales d'estudi que estan molt demanades, no?
Molt èxit.
Sí, sí, sí, de fet tenim molts estudiants,
molts, o sigui, aquest mes la biblioteca ja està plena d'estudiants,
cosa que ens...
I mira que és l'inici de curs, no?, més o menys.
Sí, estem com molt sorpreses que hi hagi tants estudiants estudiant.
Perquè no deuen estudiar, òbviament, a la biblioteca, no?
No, no.
Però no, ara, realment, hi ha molts estudiants.
Suposo que a base d'anar fent aules d'estudi,
com que la gent va coneixent el lloc
i cada vegada hi ha gent que ja és com més assidua, no?,
diria, m'imagino.
I l'entorn, que també comentàvem a l'inici, no?,
que es presta molt, hi ha una terrassa, un bar,
tot l'espai, és a dir, ja no és el fet només de venir a la biblioteca,
sinó que ja de pas ja t'hi quedes i quan surts fas un cafè
o a la mitja pausa fas un cacaulà,
ja una cervesa, el que sigui, no?
Llavors jo crec que això també es presta que la gent vingui
i estigui potser més estona, no?,
o que ja planifiqui la tarda o el matí o el migdia,
dient, ah, ja em quedo dinar, faig la pausa
i segueixo estudiant.
Evidentment, això també és un factor més, no?,
sí, sí, sí.
I t'anava a comentar també,
se parla la música, que no volia, ara segueix.
Entenc, bueno, ja ho hem parlat, no?,
que les vistes, l'enclatge on està la biblioteca,
crec que és el que fa que sigui,
entre moments, especial o que tingui un entorn
que sigui privilegiada, no?,
t'anar a preguntar, a part d'això,
què creus que fa que aquesta biblioteca sigui especial,
a part de també de dur el nom de Joan Margarit,
que parlarem a continuació,
què fa que sigui especial?
A part de tenir un bon equip humà,
quasi 100% femení, si no m'equivoco, no?
Sí, sí, totalment, 100% femení.
100% femení.
Sí, home, jo penso que l'entorn
és un de les claus de la biblioteca
i jo crec que també el tipus de municipi,
que és Sant Jús,
doncs també, perquè és una biblioteca que té un tamany,
diríem que mitjanet,
no és una gran biblioteca,
per tant, és una biblioteca en què un se sent com molt confortable,
com a casa, sí, perquè és molt...
Doncs això també és un valor,
jo crec que també un altre valor
és que aquesta biblioteca s'ha de dir
que té un bon pressupost al darrere,
que això depèn de l'Ajuntament
i sempre hi ha estat.
Llavors això també ens permet
oferir tot el tema de fons documental,
doncs tenim una oferta que és atractiva,
que renovem, que hi ha novetats
i això també fa que la gent vingui
perquè és un dels productes que tenim a la biblioteca, no?
I suposo que, bueno,
que també hi ha la feina...
A mi el que m'agrada molt de Sant Jús,
que jo no soc de Sant Jús,
sóc aquí al costat de Barcelona,
és el tipus de relació que hi ha amb la gent,
o sigui, la relació aquí amb la gent
és com molt personal,
la gent és...
La majoria de la gent,
quan portes un temps aquí,
ja coneixes molts pel nom,
pel cognom, fins i tot...
Ja saps qui són, sí, sí.
Sí, i jo crec que això és un valor,
per mi, d'aquesta biblioteca,
el tema d'aquesta proximitat humana, no?
Que hi ha en aquesta biblioteca
i que en una biblioteca gran
per suposat és impossible que hi sigui
perquè si t'entren mil persones
per la porta cada dia,
quan passen algunes biblioteques,
tu no pots tractar la gent d'aquesta manera.
En canvi, aquí Sant Jús
té un tamany la biblioteca
que tu pots oferir un tracte molt més personal
i crec que per mi és un dels valors
que té aquesta biblioteca també.
I comentes que és familiar,
precisament per això,
també pel...
Segurament el volum de gent que entra, no?
Que passa i que acostuma potser
el 80% a ser la mateixa gent, no?
Sí.
Que va venint, va tornant,
a crear activitats, a rapills...
I després hi ha fases de...
Sí, exacte, fan fases de la vida
que a mi em fa molta gràcia,
però amb que jo porto 16 anys aquí,
doncs clar, ja veus créixer-los...
Clar, conneixements, no?
Sí, exacte.
Veniu a buscar llibres per com ser pares, no?
Sí, sí, sí.
Les veient l'evolució.
I les veient tota l'evolució
i quan són nens venen com són nens,
després, normalment, en l'etapa jove,
la gent s'allunya una mica de la biblioteca,
que la fan servir per estudiar i res més,
i quan són pares tornen a venir a la biblioteca.
Sí, sí, sí, sí.
I abans comentàvem també
que teniu una plantilla 100% femenina.
Sí, com a moltes biblioteques, eh?
Vull dir que el món bibliotecari
és no sé quin percentatge, no el conec, però...
És més alt el percentatge femení?
Femení?
Sí, molt més alt, sí.
I a què deu ser degut?
Que és més la capacitat mental
de mantenir potser un silenci o una calma
més que potser el factor masculí, no ho sé, eh?
No ho sabria dir tant.
Tot el que són feines d'alguna manera
del sector serveis,
no sé, jo estic pensant,
per exemple, en medicina també,
actualment, el 90%...
No sé quin percentatge de metges són dones, eh?
Per el que sigui,
va més amb la psicologia
o el que sigui de la dona.
No ho sé, però...
Sí, jo crec que va una mica lligat a això.
Mira que ara estava pensant,
ajuda'ns a trencar el mite
de que el silenci en una biblioteca...
És a dir, les persones que treballen
en una biblioteca són iguals a fora, no?
Recordo també un reportatge molt breu
que vam fer TV3, farà ja potser un parell d'anys,
que parlaven i entrevistaven
a diferents bibliotecaris
de diferents biblioteques de Barcelona
i comparaven la seva vida biblioteca
amb la seva vida personal i privada, no?
I inclús hi havia un que era cantant de rock
i hi havia un altre que també, no ho sé,
és a dir, que potser algú que xocava, no?
Pel fet de ser o de tenir una feina
que potser en el cap de molts
és com més tranquil·la, més pausada, no?
El silenci forma part del teu dia a dia.
Però t'anava a demanar que ens trenquessis
amb aquest mite, que no sé si és pot o no.
A veure, silenci sí que s'intenta tenir,
però tranquil·la i relaxada, no.
Això no, no?
Traiem-vos aquesta imatge perquè no és veritat.
Perquè les biblioteques actuals
fem moltíssimes coses,
fem moltíssimes activitats,
no dic aquesta, dic en general,
i no és tranquil·la i relaxada.
La feina és pensar que estàs tractant amb gent,
estàs tractant amb gent de diferents edats,
que tenen interessos i a vegades és difícil.
A la sala infantil, per exemple,
és molt complicat
perquè tens els nadons que venen
i, clar, criden
i els nens de 11 o 12 anys que volen estudiar.
Llavors, és clar, com cases, no?
Aquestes dues necessitats,
llavors a vegades realment és una mica complicat.
Tens situacions una mica que costen, no?
El silenci també varia molt en les biblioteques.
No totes les biblioteques tenen tant silenci ara.
Per exemple, les sales infantils
és molt difícil
i crec que tampoc és l'objectiu ara mateix.
S'intenta fer espais diferencials
entre els més petits i els que no ho són tants.
Aquí no podem perquè l'espai no ho permet,
però molts llocs sí que està així.
Però jo sí que,
des d'un altre vessant,
penso que la gent,
i això amb una xerrada que vam anar,
que no sé,
jo potser fa tres anys o així,
que parlaven d'espais públics,
valoraven el silenci
com un valor en la nostra societat,
perquè realment,
sobretot a les ciutats,
potser aquí Sant Just no tant,
però a Barcelona, per exemple, sí,
el silenci és un valor.
Vull dir, hi ha gent que vol silenci.
I on troba silenci?
No hi ha espais de silenci.
Ara en ve el cap,
o una església o una biblioteca, no?
Exacte, una església o una biblioteca, no?
I llavors, aquests que deien
que a les biblioteques
hauríem de tenir espais de silenci,
però absolut, no?
Perquè ni tan sol arribés la senyal wifi o coses d'aquestes,
perquè la gent que realment vol,
per concentrar-se,
per llegir,
per el que vulgui,
com un valor, no?
Vull dir que,
bueno,
jo penso que,
per mi,
és com una mena d'acord
que té la societat
que hi hagi espais dins la biblioteca
en què hi hagi silenci,
però no tots els espais de la biblioteca,
penso.
Clar, tenen sades, doncs, això,
més per infants,
més polivalents,
o potser espais d'estudi,
espais on grups també puguin debatre, no?
Exacte.
Si estan fent un treball de grup,
que puguin parlar amb una veu moderada, no?
Sí.
Puguin parlar,
no és aquest silenci absolut.
Sí.
Vegem-nos a la biblioteca
tenim una sala que és molt petita,
però, bueno,
que està bé,
li t'hi hagi molt rendiment,
que està insonoritzada
i que es pot treballar això
en petits grups
i està sempre plena aquesta...
Bé,
sempre ens la demanen estudiants,
perquè, clar,
el típic,
els treballs que has de fer
de l'escola,
de l'institut,
necessites un espai
on puguis estar comentant coses
sense cridar.
A vegades els hem de cridar l'atenció
perquè criden i salten
i fan de tot,
però que l'objectiu és això,
que tingui un espai
que es pugui parlar una mica, no?
T'he de preguntar,
a veure si ens podies comentar
alguna anècdota d'aquestes
de la biblioteca,
ens va posar això,
o algú s'ha deixat,
no sé, uns mitjons,
no sé,
alguna de les anècdotes d'aquestes
que amb 16 anys
has pogut viure a la biblioteca?
Bé,
de deixar-se coses,
s'ha deixat de tot,
ordinadors,
un instrument musical,
mòbil,
sí, sí,
de tot.
I així,
de coses així,
no sé,
ara se m'acut,
perquè,
això la gent,
jo crec que ho veu
perquè està anunciat,
hi ha un circuit de càmeres
interns a la biblioteca
que podem veure
als diferents espais
des del taulell de Prèstac.
Llavors,
clar,
nosaltres podem veure
el que passa
en aquesta sala en concret
que està allà al fons.
Aquesta com és tancada,
no?
Sí,
i, bueno,
a vegades hi ha alguna parelleta
que s'emociona,
no?
Ah, vaja.
I ens fa gràcia
veure'ls com estan allà.
Clar,
pensen,
bueno,
la càmera es veu
i estan allà,
però potser es pensen
que no es veu ningú
i, bueno,
mira,
és el que té tenir poc,
bueno,
tenir 17, 18,
no?,
i no tenir una casa
o un cotxe,
no?
Bueno,
tampoc grans coses,
però, bueno,
que estan allà fent sapatonets
o agafant-se la mà,
tampoc no ens hem trobat
amb cap escena allà,
eh?
Però, bueno,
sí,
ens fa gràcia,
no?
Sí, sí, sí.
O sigui,
ningú s'ha deixat uns mitjons,
és que penso en els mitjons
dir que algú que s'arribi
és descalci.
No, mitjons,
no,
el que ens hem trobat,
sí.
El que és molt divertit
és que els nens petits
es treuen les sabates,
això sí.
Per exemple?
Sí, sí,
com a la sala infantil ara,
a la zona dels més petits
hi ha com unes alfombres,
doncs és que és automàtic,
arriben els nens,
es treuen les sabates
per vosaltres
i també pels pares
de veure que els nens
estan com si estiguessin
a casa seva,
inclús sense sabates,
sense mitjons.
Sí, sí, sí.
Voldria parlar més estona
d'això,
del món de la biblioteca,
d'això,
dels silencis,
de fet ara m'ha vingut al cap
un llibre que es diu
La era del ruïdo,
que no sé si el teniu
a la biblioteca,
que és molt recomanat també
pel tema del silenci,
que parla del silenci
i el soroll avui en dia,
no?
Sí.
I un dels llocs
on precisament comenta
que es respecta més
és les biblioteques
i les esglésies,
que com bé deies
són dos llocs
on saps que hi haurà silenci,
el vas a buscar allà.
Jo crec que hi ha molta gent
que també va a les biblioteques
a buscar aquest espai
i estic molt d'acord
amb el que comentaves
que a les biblioteques
hi ha biblioteques
que és molt complicat
també mantenir aquest silenci.
Em ve al cap una
que és una mica veïna,
que és la biblioteca d'Espluga,
potser per l'estructura que té,
que té un espai molt ampli
diguéssim d'aire,
rebota molt tot
o potser la sala
no està potser tan compartimentat,
a nivell estructural
d'arquitectura
està distribuït d'una forma diferent
i el soroll
està més repartit
potser
i aquí també
el tenir més espais
més petitons
es queda més...
Sí, et permet fer una mica
de diferenciació entre espais
que quan tens un únic espai
tot se sent
i en algun moment
hi ha soroll
perquè això és inevitable.
I parlàvem també
al principi, Rosa Maria,
d'aquests vuit anys
que farà
que la biblioteca
Joan Margarit
es diu Joan Margarit
en honor
precisament
al poeta Sant Justen
a Joan Margarit
fa vuit anys
precisament
el proper 22 d'octubre
que em rectificaves abans
dic d'acord
no és el 21
és el 22 d'octubre
i amb motiu
diguéssim d'aquest aniversari
des de la biblioteca
heu organitzat
un recital poètic
que serà demà
a dos quarts de vuit
precisament
amb el poeta
Joan Margarit
i també amb un convidat d'honor
que ja ha passat
per la biblioteca
alguna altra vegada
que és
Lluís García Montero
que és director
de l'Institut Cervantes
com serà
aquesta celebració
poètica
de demà?
doncs mira
ens fa molta il·lusió
tornar a tenir
el Joan Margarit
i el Lluís García Montero
com dius tu
ja van estar
el 2011
i van estar
quan van fer els 50 anys
el 2015
també van estar aquí
i ara que fem vuit anys
doncs mira
hem pogut juntar-los
també els dos
aquí Sant Just
doncs farà
un recital poètic
que quan se posen
els dos a recitar
doncs
és com màgic
s'aturar el temps
sí
és màgic
jo us ho recomano molt
molt i molt
a veure
el Joan Margarit
sentir-lo recitar
sempre és màgic
també
però els dos junts
perquè ells es coneixen molt
tenen com molta química
llavors és
i com que
també les poesies
són molt diferents
la de l'una a l'altra
però
igual de
jo diria
d'emocionants
les dues
i els dos
quan reciten
llavors
jo crec que és un
és un privilegi
que tenim
comptar amb aquests dos
grans poetes
els dos
i aquí a Sant Just
sí sí
és una gran oportunitat
i a més des de Madrid
ens va comentar
la Sandra
també fa un parell
o tres de setmanes
també de
de la biblioteca
Joan Margarit
que havíeu tingut
la sort i el privilegi
d'anar a trobar
unes il·lustracions
fetes per alumnes
de la Universitat Complotència
de Madrid
com ha arribat
Joan Margarit
de ser
diguéssim
tamari
d'una assignatura
d'il·lustració
entenc
o artística
de Complotència
sí
sí
a veure
Joan Margarit
és molt conegut
fora de Catalunya
Espanya
en general
perquè
tota la seva obra poètica
la tradueix
al castellà
i a més
es mou molt
i jo penso
que és molt conegut
i bueno
sí
nosaltres vam descobrir
una mica de casualitat
per a l'Instagram
vam veure que havíem editat això
i vam dir ostres
i ens vam posar en contacte amb ells
i ha sigut superamable
i bueno
doncs
tenim
és una revista
que vam publicar
són alumnes
d'art
de la Complotència
de Madrid
llavors el seu treball
la seva proposta artística
era que fessin
una il·lustració
dels poemes
del poemari
Joana
de Joan Margarit
bàsicament
algun altre
però sobretot de Joana
i llavors
cada un va fer una làmina
que conté la il·lustració
i el text del poema
llavors
ens van enviar
reproduccions
en A3
de totes aquestes il·lustracions
i d'això
nosaltres ara estem muntant
una exposició
que entre avui i demà
ja quedarà posada
a la biblioteca
i es podrà
visitar
demà
Aval
després d'aquest recital
hi haurà l'opció
de visitar aquesta exposició
exacte
després del recital
hi haurà una copa de cava
dintre de la biblioteca
i es podrà veure
l'exposició
que són
reproduccions
d'aquestes il·lustracions
dels alumnes
sí, sí, exacte
cada un és un poema
i cada un
l'autor és diferent
és una bona excusa
per tornar a anar
un dia més
a la biblioteca
a més per
la sort
de presenciar
aquesta màgia
entre
Joan Margarit
i Montero
en aquest cas
amb aquest recital poètic
i després per veure
aquesta exposició
que ve des de Madrid
directament
sí, exacte
mira, a vegades
ens podem inclús ajudar
a Madrid
doncs bé
per anar acabant
Rosa Maria
no sé si volies afegir
alguna altra dada més
d'aquesta
diguéssim
aquesta commemoració
del vuitè aniversari
del nom
Joan Margarit
i a mi em quedava
una última
bueno, no és quantes preguntes
jo sempre em quedo
moltes preguntes
no les puc fer mai totes
però una de les que tenia
era
d'on havia sorgit
la proposta
de passar-se a dir
Biblioteca de Sant Just
a passar-se a dir
Biblioteca de Joan Margarit
que entenc que va venir
de la casa consistorial
o no?
bueno, de fet
la primera iniciativa
va ser de la Biblioteca
ah mira
m'agrada escoltar-ho
sí, perquè
a veure
Joan Margarit
sempre ha tingut
molta relació
amb la Biblioteca
com a usuari
a part de venir
a fer recitals
però quan
ell encara no era
molt conegut
tenia molta relació
amb la Bibliotecària
que llavors era
l'anà company
i sempre hi ha hagut
aquesta bona relació
amb la Biblioteca
llavors
doncs
des de la Biblioteca
vam pensar
que seria molt maco
que aquesta Biblioteca
de Sant Just
tingués el nom
d'aquest poeta
que a més
és que viu
aquí al costat
viu molt a prop
és veí d'aquí
i que ve
ve molt sovint
a la Biblioteca
i utilitza
els serveis
de la Biblioteca
també
llavors doncs
sí, a partir
de les de la Biblioteca
es va fer una proposta
que l'Ajuntament
va acollir
i ja es va fer
tot el procés
per canviar el nom
i des de Diputació
també
es va haver de fer
una sèrie de gestions
però sí, sí
que va tirar endavant
i bueno, doncs
no sé
jo crec que
que tenim
bueno, nosaltres
des de la Biblioteca
vam pensar
que tenir
una persona
un poeta
com Joan Margarit
doncs era
una oportunitat
per la Biblioteca
portar el seu nom
de fet
crec que és bastant
un denominador comú
de les biblioteques
de la xarxa
també amb la Biblioteca
Mercè Rodoreda
en fi
moltes d'elles
tenen
o porten noms
d'escriptors
d'anormalistes
o de poetes
i crec que va ser
una molt bona
com dir
una troballa
una molt bona decisió
des de la Biblioteca
doncs Rosa Maria
moltes gràcies
per passar per aquí
pel programa
i apropar-nos
una miqueta més
a aquest vuit aniversari
que celebrarem demà
a dos quarts de vuit
amb aquest recital poètic
i després
el mateix dia
de l'aniversari
que serà el proper
22
22
anava a tornar a dir
el 21
no, bueno
el 22 d'octubre
així que per més anys
també celebrant
aquest aniversari
del nom
sí, sí
cada any
el podem celebrar
o sigui que ja
anirem
jo crec que anirem
celebrant-ho
hi ha anys
que potser són més grossos
el deuè
el quinceuè
el vintè
sí
però bueno
és bo
jo penso que
és una bona oportunitat
per recordar
aquest poeta
per recordar
i apropar a la gent
potser temes
que no sabien
com per exemple
que la proposta
havia vingut directament
de la biblioteca
o sigui que espero
que els oients
també hagin après
una miqueta més
d'aquesta història
de la biblioteca
també amb els teus
que fa uns quants anys
ja que formes part
de la vida de Sant Just
que potser ja ets
semi Sant Justenca
tot i viure fora
o encara no viure aquí
però sóc que hi sents
una mica
sí, sí
jo em sento
una mica
una part meva
és Sant Justenca
sí, sí
em fa molta il·lusió
que la gent em conegui
bueno que sí
que conec tanta gent
i formar part
de moltes coses d'aquí
sí, em fa molta il·lusió
doncs mira
manera molt bonica
d'acabar l'entrevista
gràcies Rosa Maria
per venir
moltes gràcies
i ens veiem aviat
una abraçada
moltes gràcies
adeu
adeu
ara escoltes
la ràdio
sintonitzes
la ràdio
de Sant Just
98
turcu
smooth jazz
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'smood jazz
el funk
el soul
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
t'hi esperem
escoltem ara una altra
de les cançons
que ens proposa
el Pau Martínez
l'espai del Club Alternatiu
ens agrada molt
recuperar aquestes cançons
perquè les descobrim
i a més
descobrim que ens agraden
per tant
encara més contents
escoltem ara
aquest renaix
de Dominic Faik
6 minuts
per les 6 de la tarda
un cop feta
aquesta entrevista
de la setmana
recordeu
que tots aquests podcasts
tant els espais
i les seccions
dels col·laboradors
fixa setmanals
com les entrevistes
de la setmana
que són sempre dimecres
a dos quarts de 6
les teniu publicades
a radiodesvern.com
a l'apartat de magazins
la plaça Mireia
així que podeu anar
sempre que vulgueu
i escoltar-la
des d'allà
on estigueu
i escoltar-la
i escoltar-la
de la setmana

de la setmana
de la setmana
i escoltar-la
i escoltar-la
de la setmana
i escoltar-la
i escoltar-la
i escoltar-la
i escoltar-la
i escoltar-la
de la setmana
de la setmana
i escoltar-la
de la setmana
i escoltar-la
de la setmana
i escoltar-la
i escoltar-la
de la setmana
de la setmana
i escoltar-la
i escoltar-la
de la setmana
i escoltar-la
de la setmana
i escoltar-la
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit