Ambientem-nos una mica perquè hem de parlar d'una banda d'aquests casals creatius que estan tenint lloc a l'espai de lliure creació Carme Malaret i que precisament acaben aquesta setmana.
I hem de parlar també d'aquest aparador, l'últim aparador de la temporada que tindrà mai millor dit petjades físiques dels infants i infantes, infantes no, infants, que han estat donant aquests casals per parlar de tot plegat.
Tenim amb nosaltres la Iona Palau i també la Mariona Pujol. Bona tarda les dues.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, benvingudes. I crec que Mariona tu també vas venir a parlar potser de l'Expresa.
Exacte, exacte.
Sí senyor. Ara parlem de nens i nenes una mica més petits que són els i les joves d'entre 3 i 13 anys més o menys que estan i que han passat també pels casals creatius.
Primera pregunta com han anat, com estan anant, que queden res, 3 dies, no? Perquè acabin?
Ja estem.
Una llàstima que acabin ja.
Sí, estem super contentes perquè són uns casals super familiars i que ens estimem molt i hem patit una mica el Covid perquè hem hagut de confinar un grup.
però hem sobreviscut i ho hem fet molt bé.
Hem sobreviscut molt bé.
Sí, sí.
I ja està.
Però acabà un dia era, vale, ja hem acabat el dia, ara demà.
Ja dia a dia era celebració.
Sí, no, estem tots aquí i podem ser-hi, no?
Sí, sí, sí.
Perquè teníeu grups de tarda i de matí, per tant, no? Que estan separats entenc que no es barrejaven entre ells.
Exacte.
Bé, sí, són 3 grups de petits, mitjans i grans i hem fet grups un boi amb un monitor referent a cada grup, diguéssim.
I el, diguéssim que el leimotif o una mica la premissa base d'on partien aquests casals és precisament el fang, l'argila, no?
Que, doncs bé, com utilitzaven, podíem dir, els primers pobladors, no?, de la penya del Moro, d'aquí Sant Jús, els nens i nenes també han treballat i conegut, tocat i retocat l'argila, no?
Amb quines activitats ho heu anat fent? Com ho han treballat? Com ho han descobert? Els pigments, també?
Nosaltres, o sigui, els casals treballem cada any com un tema i aquest any el tema era l'entorn, no?, també un tema de Covid i tot, una mica, doncs, el tema que ens toca a tots i totes és l'entorn.
I llavors, d'aquesta manera, bé, doncs, hem anat introduint, doncs, això, els primers habitants de Sant Jús, que eren els Ibers, que també, doncs, treballaven amb l'argila, doncs, d'aquí de Collserola i també són els primers que, doncs, un dels primers que van descobrir el torn.
I llavors, per exemple, doncs, una activitat ha estat, bé, vaig anar a buscar terra aquí a Collserola, al costat del Sol Solet, llavors els vaig portar als casals i, clar, tenen pedres, tenen matèria orgànica.
Llavors, una mica, ensenyar-los als nens el procés aquest de construir, de passar d'aquesta terra de la muntanya a convertir-la en fang, perquè, clar, nosaltres, quan treballem, ja venen el fang tot empaquetat, muníssim i perfecte per treballar.
Preparat per, sí.
I llavors, doncs, bueno, s'ha de colar, no?, s'ha de treure una mica la matèria orgànica, després es passa, es posa sobre un guix per treure tota l'aigua i després hi es pot treballar.
I llavors, també una mica, doncs, bueno, veient això, no?, que aquí a prop, doncs, també podríem treballar amb argila, no ens cal anar molt lluny.
Sí, hem vist tot el procés de fabricació de l'argila, no?, que tenim aquí al costat de Cuisarola, des de la terra fins al final, que vam fer unes petites peces amb aquest fang que vam treure i van flipar bastant.
Sí, sí, sí, tot això, procés totalment manual, no?, en fangar-se mai millor dit amb les mans.
Sí, sí, sí.
I llavors, també, doncs, bueno, tenim en Galves, no?, que és aquesta terra amb què pintem, que és la mateixa argila amb colors.
I llavors, clar, també els hi flipava perquè no entenen, no?, que ells només pensen que el color del fang vermell, diguéssim, aquest marró, és l'únic que hi ha, no?,
I llavors, quan pintàvem l'aparador una mica, bueno, però hi ha pintura blava? No, no hi ha pintura blava, mentira, sí, sí.
Sí, que n'hi ha.
I llavors, també, no?, doncs, agafàvem una mica de ferro, que tenim un ferro, no?, un ferro vermell i un ferro groc, i el barrejàvem i estem creant un groc, i llavors, com una mica, també, introduir-los tot això.
I va ser especial, també, perquè la Iona va portar terres de dos colors diferents, no?, una més vermellenca i una més groga, i van poder veure després, vam fer amb aquests òxids de ferro, vam imitar com aquestes dues terres de colors, i va estar molt bé, sí.
Que les cares dels nens i nenes havien de ser, no?, gairebé tot un poema, de veure com descobrien que els colors no existeixen com a tal, sinó que també es creen.
Exacte.
Exacte.
Òbviament. Hi havia aquests dos grups que dèiem, grups, perdó, de Sanami, que també feien, fèieu, fèieu, fèieu, dansa, circ i música, perquè conjuntament amb el Tutuguri, no?, també anàveu creuant al carrer i anant, crec que també cap a la parròquia, que crec que allà també teníeu un espai.
Allà, a la rectoria.
I allà, entenc que fèieu més l'espai musical, no?
Ah, ja fem música, sí.
Però, clar, aquest any ens hem hagut de coordinar molt bé perquè no ens podem creuar amb els grups.
Llavors, per sort, el Tutuguri, la rectoria i l'espai de la Carme queda com un triangle perfecte.
Llavors, treiem el cap, vale, i venim, que no sé quantos.
Llavors, venien els petits.
Ens trobem com a través de l'estera, no?, uns d'una sera, els altres, no sé què.
I fèiem així l'aventura.
Sí.
Teniu també la sort que esteu davant, literalment, dos passes.
Sí, esclar.
I la parroquia també gairebé al costat, per tant, teniu tot a tocar.
Parlant de l'aparador, que podríem dir que és el vidre del mateix espai, no?, de lliure creació,
deia que són les mans dels propis nens i nenes que han pintat amb argila.
Sí.
O sigui, són els protagonistes de l'últim aparador de la temporada.
Sí, exacte.
L'aparador és com aquesta cosa, no?, que és aquesta línia de treball que s'ha anat repetint
durant aquests anys a l'espai de la Carme.
i, doncs, hem pensat per què no un any més, amb el motiu dels casals, que l'aparador
els fascina als nens i nenes dels casals, no?, i ja que estem treballant ceràmica a l'espai
de la Carme, doncs, tenia molt de sentit embrutar-nos i pintar els vidres de fang, que és una cosa
fantàstica i que els nens, bueno, doncs, s'ho passen genial, no?, és una experiència
molt xula.
Que és, ha estat...
Deixar-nos embrutar, no?
Però així, diguéssim, estic lliure, llibertat total?
No, clar, llavors la cosa és que, com et comentàvem, no?, hi ha aquest test temàtic
que plantegem cada any i aquest any està en l'entorn.
I també el tema de l'aparador ha sortit des d'aquí.
Llavors, jo una mica vaig fer una mica de mediadora, no?, entre els nens i el projecte
i plantejar-los què és un projecte, aquesta idea de projectar i pensar una cosa i com
arribar fins a aquesta cosa que hem pensat i com anar a prendre, com anem prenent decisions
conjuntament per arribar a aquesta idea, no?
Llavors vam parlar de tipus d'entorns, entorns familiars, l'entorn natural, l'entorn
del poble, no?
I vam arribar, doncs, a la conclusió plegades que l'entorn que compartíem totes era el
poble.
Llavors, hem basat aquest aparador en aquest entorn.
Per una banda, tenim l'entorn natural, que també forma part de l'entorn del poble, i
hem pintat la muntanya de la Penya del Moro i Coixerola, no?, com de fons, i després
el poble, que l'hem representat a través d'edificis emblemàtics de Sant Just, com
ara que engin està, l'església i...
I el Walden.
I el Walden, sí.
Sí, que són reconeixibles, diguéssim, l'Skyline, no?
Sí, sí, seria com l'Skyline de Sant Just.
Sí, però fet amb argila en el vidre de l'espai.
Sí, sí, sí.
Bueno, ha quedat com la transparència dels edificis, ha quedat el que no està pintat.
Val.
Queda com la silueta.
Anava a dir-vos, clar, l'argila ha estat el punt, diguéssim, central, no?, l'eix central, no?, d'aquesta temàtica,
i entenc que les altres activitats que també es feien des dels casals creatius anaven al voltant d'això, o no?
Perquè, clar, la música amb l'argila, com es connecta, això? O la dansa i el circ?
No, totes van més connectades a través del tema de l'entorn.
Val, no tan directament a través d'aquest material, no?
Exacte, és com que cada disciplina una mica treballa el tema de l'entorn, no?
Llavors, per exemple, en música treballaven, jo què sé, instruments, no?, una mica que tinguessin...
La cultura popular, no?, catalana...
Exacte, després un dia van anar els gegants a veure, i llavors una mica treballar, i el circ...
Bueno, clar, és que veuen que estic a serà amiga...
Clar, bueno, i el circ, clar, cadascú, no?, cada tallarista se l'esmunta per una mica apropar aquesta cosa de l'entorn a la seva perspectiva,
i al circ hem fet moltes malabars, i hem treballat teles, també, i bueno...
Tu has estat al taller de circ, entenc, Mariona.
Jo soc una de les monitores referents que anem acompanyant a cada grup per tots els tallers,
i llavors hem passat...
Una mica...
Sí, omnipresent, soc com una nena més, quasi, i llavors vaig passant per circ, ceràmica i música.
La Iona sí que estava en concret al...
A ceràmica, sí, sí, amb la Carme.
Exclusivament.
Amb la Carme Maret, que també és una de les expertes, podríem dir, d'aquest material.
Sí, sí, és una extensió de la seva mamà.
La gran referent i gran mestra.
La Carme també hi era present, en aquests casals.
Sí, sí, ella és la que ho idea tot, i, bueno, gràcies a ella, aquests casals tiren molt endavant,
i ha estat molt guai, perquè ella també té una manera de transmetre les coses i amb els nens els deixa gaudir al màxim.
I també, doncs, el primer dia els vam plantejar als nens petits, que teníem, doncs, de 3 a 5 anys,
que pintessin la taula amb fang, diguéssim, amb fang líquid, no?, amb la barbotina.
I, clar, els nens flipant.
Com pot ser que pugui pintar la taula, no?, ara?
Que m'ho deixen fer, no?, això.
Ara amb l'aparador, no?, estem pintant vidres i els nens, al principi, el rei,
i, hòstia, ho puc fer, i nota, sí, sí, i, clar, els veus gaudir com...
Saco, perquè és el que no els deixen fer, potser, o a casa, o al col·le, no?
I la Carme té aquesta virtut, que això ho explota molt i, realment, bueno, marca la diferència i ho fa molt bé.
De forma puntual, crec que també ho he tingut a la Cristina Moreno, potser, i al Nil Nebot.
Sí, sí, a la tarda.
Elles, ell i ella, com han participat, els casals?
El Nil van fer uns cullerets amb pissarra, i llavors, clar, per passar, diguéssim, per fer el forat, per passar la corda,
o sigui, clar, tot érem amb materials naturals, i també els nens van haver de fer el forat, doncs,
el típic amb un pal que va esfregant.
Amb unes pedres de sílex, no?
I, clar, també venien supermotivats de, ostres, és que podem fer coses artesanals,
sense necessitat de comprar eines, sinó que amb el que tenim al nostre entorn, doncs, ho podem fer.
I la Cristina també...
I la Cristina també van treballar com amb unes teles que van pintar,
i després les van penjar al parc de Can Freixas, no?
Tant el Nil com la Cristina han estat fent tallers a les tardes,
perquè no tots els infants es queden a dinar, però els que sí, dinant a Can Ginestà, no?
I després fan o joc lliure, o també, bueno, doncs, uns tallers d'una hora durada,
i on van venir diferents invitats i invitades a participar d'aquests tallers.
Que crec que hi ha l'Eloi i el Sergi, no?, que porten també temes de dinars i aquesta gestió.
I la Genia Romero també està...
Per tant, és a dir, monitors bombolla, o grup bombolla entre vosaltres,
que sou gairebé 10, una desena de monitors, monitores.
Joana Laira...
Comptant la Carme Malaret també.
Clar, el Sergi també està en música, no?
És com que ens anem multiplicant i...
Jo crec que sí, que dèiem ser uns 10, així.
Sí.
No, no sé.
Més o menys.
Sí, més o menys, sí.
Aproximadament, no?
Sí.
Una desena.
Òbviament, l'any passat no vau poder dur a terme ni els casals, ni els casals d'aquesta manera.
Aquesta és la primera vegada que ho feu, i ho feu amb aquestes condicions, mascaretes, etcètera, etcètera.
Ja ens ho sabem tots amb massa de memòria.
I clar, dos anys sense fer-ho, però molts anys duen a terme també aquests casals, no?
Sí.
Que era una llàstima que es perdés i ho heu recuperat.
Vull dir, ho heu...
I ho hem recuperat força bé.
Sí, la gent de respost bé.
I inclús noves coses, no?
Que hem incorporat, com els monitors bombolla.
Sí, com fent valoracions entre nosaltres, doncs, hem trobat que ha funcionat molt bé
i que potser inclús es podria incorporar de cara a l'any que ve, també.
Sí, sí.
Ho teniu clar, això?
Sí.
Sí, ho tenim clar.
Molt positiu, ha estat molt positiu.
La veritat, ha funcionat molt bé dintre del que cap, malgrat tenir un grup confinat.
Sí, sí.
Però...
No, però l'altre dia ho comentàvem, la Carme, que es nota molt la disciplina dels nens.
Per exemple, a l'hora de netejar amb la ceràmica, doncs, amb l'aula s'ha de netejar, no?
I és molt important.
I la Carme em deia, ostres, és que aquest any es nota que els nens, que estan molt més disciplinats,
que es diu a recollir i els nens recullen, o els petitons, abans d'entrar que els hi poses el gel,
ja et posen les mans sense haver-los de dir res.
I, ostres, és positiu, però alhora és, ostres, què està passant?
Bueno, i la neteja és un tema molt important i que la porten molt incorporada.
Clar, i més des de tot això, el Covid, ja forma part de la seva vida quotidiana i ja està naturalitzada.
I agafeu taules, no?, perquè a ceràmica abans es feia més amb rotllana o més amb taules juntes,
ara és una taula, dues persones, separats, i ho entenen superbé, es posen un davant de l'altre, no diuen res, i com...
Bueno, les mascaretes no els hi sobren, pobrets i pobretes.
Sí, sí, aviam, del grup ha funcionat millor o pitjor, però, clar, havien d'anar fent nas, nas...
Ens plantejàvem de gravar un àdio, la mascareta, la mascareta, la mascareta...
Perquè el nas era que va...
Clar, en espais a l'aire lliure, sí, però si aneu potser al Parc en Freixas, pot dir això,
però, clar, dins de l'espai de lliure creació, etcètera, etcètera, clar, no podeu estar sense...
M'escaració tota l'estona, sí, inclús al pati, després de menjar, també.
De menjar, sí, sí.
Però, bueno, ho hem fet bé, que s'ha contagiat un grup, o sigui, una persona, i no ha contagiat a ningú més, o sigui...
S'han hagut de confinar, però no, exactament, hi ha hagut més contagis, no?
Sí, no, hi ha hagut més contagis, amb això, sí, sí.
I, clar, aquest grup no ha pogut tornar a acabar.
Va tornar a l'imars.
S'ha incorporat l'imars.
Ah, han tingut temps, les hem agafat.
Sí, sí, la primera es demana i...
Sí.
Sí, que els dona temps d'acabar el curs.
A més, els vam guardar, per exemple, amb ceràmica, els vam guardar les peces superben embolicades,
perquè no s'assequessin, i ara ja estan supermotivats a acabar la peça, i ho farem tot, i superestupent, no?
I, perdó, però torno al tema de l'aparador, ara que has comentat això, quina és la il·lusió?
És a dir, per ells, fer aquesta, diguéssim, aquesta performance, o pintar els vidres, etcètera, etcètera,
saber que hi ha gent que ho veu, són conscients, d'alguna manera, o els fa il·lusió,
o comenten això, ho podrà veure gent, o no ho acaben de, diguéssim, tenir en ment?
No sé si són del tot conscients, jo crec que estan com més presents, no en el moment,
embrutar els vidres, embrutar-se les mans, liar-la una mica, i...
Però, bueno, sí que saben que és un aparador, perquè els hem explicat, no?,
i han fet com aquesta relació entre l'aparador i l'aparador de la botiga,
suposo que depèn de l'edat, també, en són més o menys conscients.
També és veritat que, clar, als grans, ha estat el grup confinat,
i potser una mica podríem treballar més el tema, doncs, bueno, una mica com ens veuen, no?,
diguéssim, des de fora, i llavors, clar, pobres, estan acabant la peça,
i llavors ara sí que ens hi posarem aquests dies a fer l'aparador, llavors, doncs, ja els hi plantejarem.
Però en termes del fer, no?, sí que hi ha aquest plantejament de, per exemple, dibuixar el Walden, no?,
com entendre que la gent entengui que és el Walden, no?, com ho hem de fer?
Aviam, el Walden és simètric, no?, hi ha una columna, una xamaneia,
i en aquest sentit sí que hi ha una intenció que la gent ho pugui percebre, no?,
i que entengui que allò és Sant Jús i que allò és la penya, el moro,
i que hi ha uns arbres i unes forns, no?
Són tots, imagino, d'aquí, del poble.
La gran majoria sí.
Perquè per conèixer indrets que potser no s'hi fixen o no hi passen habitualment.
La gran majoria sí, o estudien aquí a Sant Jús.
Exacte, sí.
Que els hi sona.
Al Walden han vist polxarola, han vist altres indrets que poden dibuixar.
Sí, sí.
No els hi ve de nou.
Per anar acabant, no sé si volíeu afegir algun altre tema,
algun comentari o agrair a aquests...
Quants nens i nenes eren?
Que no ho he preguntat, això.
Com són?
Són uns 15 prucs per cada grup.
Sí.
Posem que uns 40, 45, 50.
Sí.
Perquè no somplen tots els grups, diguéssim.
Uns 45, 50 nens per setmana.
O sigui, seran més.
4 setmanes, no?
3 setmanes, sí.
Del 5 al 23.
Jo des d'aquí li vull agrair a la Carme Malaret, com sempre,
que m'enllaça amb vosaltres, amb les persones a qui toqui,
que pugui entrevistar, que pugui parlar de tot el que passa al seu espai,
a l'espai Carme Malaret.
I també agrair-vos a vosaltres la tasca que feu,
artísticament, creativament, acompanyant aquests nens i nenes,
que si voleu aprofitar i saludar-vos, saludar-los.
Sí, els saludem i estem agraïdíssimes perquè ens ho hem passat teta, la veritat.
O sigui, no...
És això el que deia la Iona, que és com una família, ja, gairebé,
i ens coneixem molt bé totes.
I ha estat genial i sempre és un plaer treballar amb elles.
i res, que les esperem l'any que ve amb moltes ganes.
Sí, i a veure si hi ha menys restriccions.
Esperem, esperem.
I gràcies a vosaltres també per donar-nos...
Per fer del teu...
Per això tenim micròfons, no?
Si no per què.
Exacte.
Que vagi molt bé, bon estiu, Mariona i Ona.
Igualment.
Adéu.
Adéu.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.