Bona tarda, Blanca.
Abans de res, dir que era una entrevista que ja teníem mig tancada, no?, de forma presencial, una mica abans de tot aquest esclat.
Va ser una llàstima.
Abans de la fi del món.
Sí, just va ser aquella, els vols del fatídic 13 de març i a partir de llavors que no ens vam poder conèixer en persona, però tot i això me n'alegro també de tenir-te avui per telèfon.
Abans de res, faig una molt breu introducció, intento sintetitzar alguns dels llibres també més importants teus,
a part d'aquest, com a escriptora, ets també guionista i filòloga catalana.
Alguns dels llibres que potser pot conèixer més la gent, El crit o Paraules a mitges, La casa del silenci,
Trena a Puigcerdà o La nevada del cucut, sense oblidar La fugitiva.
Tens moltes obres publicades, Blanca, i a més, segons em consta, vas començar a escriure als 12 anys?
Això va ser publicat, el que vas escriure?
No, no, i ara no, no. No va ser publicat.
No, no. Bé, sí que va ser...
Quan vaig ser 22 anys, la meva família em va...
Bé, els meus pares, bàsicament, em van fer un recopilatori de les coses que havia escrit,
fins aleshores, i vam fer com una petita publicació d'aquestes de 50 llibres,
de... bé, un quadernadet i 50 exemplars per poder-los repartir entre qui ho vulgués.
Però més enllà d'això, no, no, no hi ha res més.
Home, però amb 12 anys començar a escriure, més enllà d'una redacció de l'escola,
això és que ja ho portes molt a dins.
Tens família i escriptora?
No, la veritat és que a la meva mare li agrada força escriure,
i ho fa bé, fa una prosa poètica encomiable,
però així, com sanguin, vull dir, que jo sàpiga, no hi ha ningú,
menys que algun avantpassat de la meva mare,
que no sé si tenia a veure amb la família Verdaguer,
però sí que hi ha un avantpassat de la meva mare
que va fer unes obres de teatre que l'empatia per gaire.
Home, doncs això donaria peu per una altra obra, també.
Els anys 20, imagina't, vull dir Déu-n'hi-do.
I a part d'això, doncs no,
doncs és que es feia molt a casa meva a llegir, molt.
I el que sí que vaig fer, vaig ser sommergint-me en els llibres,
és que vaig aprendre què era llegir,
a llegir, i fins que va haver-hi un moment que ja no en tens prou,
i que no en tens prou en llegir, no en tenia prou,
i llavors de cop i volta vaig a crear jo mateixa els personatges.
I pots comptar que el que havia escrit era com una còpia de tot el que llegia.
Clar, però és propi, vull dir, són llibres creats a partir de la teva imaginació,
de la teva ment, no?
Tots aquests personatges majoritàriament són dones, també.
D'on surten?
De persones que ja coneixes, potser, o són totalment imaginaris?
Estem parlant dels llibres publicats, eh?
Sí, sí, sí.
Ara mateix?
No, no, els meus personatges són personatges inventats, sempre, sempre.
No n'hi ha cap de real.
El que sí que és cert és que hi ha coses reals, actituds de persones,
que les barrejo i les col·loco en un personatge.
I així, i també una miqueta de mi,
com acostumo a dir com a l'anunci aquell d'un poquita de mi,
doncs es fa el personatge sencer.
I aquesta és la manera que tinc de crear els personatges,
però no n'hi ha cap de real.
Tot és absolutament ficció, encara que de vegades m'han dit
aquest és aquell, no?
O aquella és aquesta.
I no, la veritat és que no.
Vull dir, si algú es veu reflectit, que sé qui ho dic,
jo és el que sempre he dit.
És pura casualitat, no?
Sí, sí.
Mira, tu que ets de ràdio, una vegada vaig fer un dels llibres
que era, en vés de saber on és el cel,
que anava dedicat, bueno, és un personatge radiofònic,
un d'aquests que té molt èxit i que s'ho creu.
I anava dedicat a tots els meus companys de Catalunya Ràdio.
i els abans és ara, etcètera, etcètera.
I tothom diria, qui és, qui és?
I jo deia, el que s'ha sentit certificat que et sé què ho dic, no?
Clar, exacte.
No, exacte.
Però no era ningú concret, sí que era una col·lecció de caràcters,
com sempre, de caràcters, de maneres d'actuar,
de manera que veus passant per aquests mons de la mitja ràdio, no?
Però no era ningú concret, ni molt menys.
Perquè parlant dels teus personatges,
he llegit en algunes entrevistes que comentes que t'agrada, diguéssim,
conviure amb ells i conèixer'ls, no?
Però llavors em plantejo dir, home, dic, si els crees tu, no?
Disfrutes també, en certa manera, com convisquent amb ells
a través de les novel·les?
Ara t'entenc jo la pregunta, eh?
Què vols dir?
No, dic, que quina relació tens amb els personatges que crees?
Que et sents més propera o menys propera,
o te'ls sents més personals, potser?
Ah, d'acord.
Bé, no t'he dit...
Vull dir, és exactament el que t'he dit abans.
Jo els personatges me'ls estimo tots igualment.
Tots són els que he creat
i durant tota l'elaboració d'una novel·la
vaig acompanyant-los en el seu creixement personal, diguéssim.
Perquè a mi el que m'interessa és la novel·la psicològica
i el creixement dels personatges,
i com canvien i com evolucionen.
I, clar, això també m'ajuda a mi,
jo crec que com a escriptora i també com a persona,
per veure on es pot anar a la vida.
No sé, tard o d'hora t'acaba influenciant.
Però, evidentment, que convisca amb els personatges.
I tant, fins que no deixo la novel·la.
Clar, una d'elles,
per agafar un dels llibres,
no podem comentar-los tots en detall,
tots els que has publicat,
però agafant, per exemple, la fugitiva,
una de les frases també que podria resumir el paper de la protagonista
és que és una supervivent que es venja del món.
Sí, sí, seria això.
La fugitiva és una supervivent,
és una dona que fuig d'ella mateixa,
del que li ha passat,
del lloc on li ha passat,
i llavors es posa una cuirassa al damunt
perquè veu que no hi ha cap altra solució.
Es posa una cuirassa al damunt
i tirar endavant.
Revenjar-se del món no ho sé,
però sobreviure
i viure fent el que sigui per aconseguir-ho,
això sí.
Això sí.
Sempre és...
I fins que es troba amb...
I fa tota la vida això,
i, clar, és una persona que és extremadament,
diria, desagradable,
per dir-ho alguna cosa.
Suau.
Però...
És això,
però fins que es troba davant del nas
el que li ha passat amb ella,
i llavors es trenca tot d'una.
És una bona idea.
Quant de temps et porta a escriure una novel·la,
per exemple, com La fugitiva,
o d'altres...
En fi,
quin temps,
quin tempos més o menys
li dediques
a la redacció
i a l'elaboració d'una novel·la?
Normalment,
jo escric a rat,
i llavors normalment
una novel·la
l'escric al màxim,
màxim tres mesos.
Uau.
Perquè ja la tinc mentalment al cap,
i llavors m'hi poso
i surt.
i ara sí,
quan li poso un punt final,
llavors la revijo,
llavors la passo a persones de confiança
que la llegeixen
i em diuen
catàstrofes que hi he posat
i que no...
i que no...
Equivocacions, errors,
allò, saps?
Allò que s'ha ressuscitat un mort
i coses així.
Sí.
i em veig a adonar-te'n
i que com que encara no es pot fer,
resulta inverosímil.
Doncs coses d'aquestes.
I després, doncs,
quan ja la passo a l'editor,
llavors,
si que estem a un cert temps,
doncs que ell l'agafa
i diu
hauries de polir això,
potser seria bé
que poliris això,
allò altre,
em diu el que li sembla
que com que és excel·lent,
doncs jo
normalment li faig casa
en gairebé tot.
Normalment.
I ara, clar,
portem
gairebé
o de fet més
de dos mesos,
no?,
en aquest confinament,
en aquesta situació
de no sortir de casa,
de llibreries tancades,
no?,
com
en el teu cas
i tot i que
s'hagin impulsat
iniciatives
com, per exemple,
llibreries obertes,
no?,
o d'altres,
per posar-ne un exemple,
en el teu cas,
els teus llibres
han quedat també aturats
o a nivell de ventes
o a nivell de distribució
han quedat també
confinats,
podríem dir?
Sí, clar,
que han quedat confinats
els llibres.
El que passa
és que jo encara
he estat de sort
perquè jo vaig treure
l'últim llibre
el crit al novembre
i han tingut temps
de fer una embranzida
perquè els meus col·legues
que han treu llibre
per Sant Jordi
ho han tingut
molt malament.
Aquest xic
ho han tingut
molt malament,
saps?
Llavors,
no em queixo,
no em puc queixar.
Vull dir,
sé que s'ha anavenut
algun
o uns quants,
no sé res més,
però és que
tots estem igual
i jo sóc
de les que no
està pitjor.
I durant...
No ens podem queixar,
no podríem dir?
Durant...
Com?
Dir que no ens podríem
queixar, no?,
del tot.
No, no.
Vull dir que hi ha altres
escenaris que potser
no són tan positius
de cara als escriptors.
Exactament.
Exactament.
coses bones del confinament.
T'anava a preguntar
com a escriptora,
no sé si també has dedicat
més temps a escriure
o potser has aprofitat
per dedicar més temps
a altres coses
que tenies també
guardades.
No, he fet
una mica
la meva vida
de sempre.
Com que sóc a la muntanya
també he pogut veure
una cosa
que m'agrada molt
que és
que és veure
com evoluciona
la natura, saps?
Tinc un jardí molt gran
i veure
com m'ha anat sorgint
la primavera,
com apareixen
les flores.
Allò que no pots fer
quan no estàs confinat.
Sí.
Perquè
perquè vas
i, bueno,
perquè no ho fas
tot el dia
a dins de casa
han menjat
a la finestra
o al jardí,
xat?
Llavors,
això m'agrada molt
fer-ho
i després sí que he escrit,
sí que és veritat,
però he escrit
com sempre,
no he escrit
ni més ni menys
perquè jo,
com sempre explico,
sóc una persona
molt dispersa
i ja sé que hi ha gent
que es tanca a escriure
i que si passa hores
jo no,
jo necessito
un tros d'aquí
i un tros d'allà
a més de pensar
que he estat
teletreballant,
continuo teletreballant,
vull dir per la ràdio,
llavors,
llavors és una mica
tota la vegada
i entre això
i ara que han obert
vull dir ara que
pots sortir fora
per fer esport,
per caminar,
per no sé què,
doncs queda ben emplenat
i abans
quan no es podia sortir fora
doncs també em guardava
les més estones
per fer esport,
per exemple,
perquè ho considerava
essencial,
llavors,
mentre no es va poder sortir
vaig fer esport
cada dia
dintre casa.
i t'anava a preguntar
quin llibre
t'estàs llegint?
Quin llibre
estic llegint?
Sí.
Doncs mira,
un que no,
un que...
Acabo de...
Avui he posat
punt final
al...
ja ho he dit...
al segon volum
del diari
del Calaix de Sastre
del Veró de Maldà
que hi ha quatre volums
i ara estic llegint
som bastant eclètica,
eh?
Vull dir,
llegeixo
el que...
d'allò.
El lector
de la 627
que no em facis dir
com se diu aquest home
i com se diu l'autor
esperes un moment
ara t'ho diré.
Però
fa molta gràcia
aquest llibre
perquè és un senyor
que es dedica
a llegir.
És un llibre cortet
i encara que estigui
a una quarta part
jo el recomano
perquè realment
és un senyor
que està en una casa
d'aquestes,
saps?
Aquestes cases
que s'obtenen
les màquines
per destruir
els llibres
que ja no es denen.
Sí.
Hi ha una màquina grossa
que destrueix llibres
llavors ell porta la màquina.
Bé, doncs salva textos
cada vegada
i al matí
en el tren
és a dir
que llegia el text
en veu alta.
i el text
del que s'ha enviat
del que ha semblat
es diu
Jean-Paul
die
lo home
aquest home
no havia llegit
mai més res
mai res d'ell.
L'has descobert?
Sí,
la veritat és que sí.
I ell és això
una mica de tot
que ha sigut.
Mira, precisament
ara que has dit
aquesta frase
també hem parlat
de novel·les
d'algunes
de les que has escrit
no ens donaria temps
de comentar-les totes
però també
has traduït
alguns llibres
com per exemple
Un mag de Terra Mar
que va ser un dels llibres
més venut
No, no, no, no
no, Mireia, no
és un altre
Blanca Busquets
Ah, doncs
perdona
m'hauré confós
Ja sé que és un nom
no, no
no ets l'única
perdona
és universal
no, no
no t'he de perdonar res
perquè és universal
o sigui
Blanca Busquets
és un nom
bastant curiós
vull dir
bastant
que sembla
que no n'hi hagi
d'haver més
i va
i són dues
de l'amunt
de les lletres
i l'altre Blanca Busquets
és a dir que traduïs
llavors si veiessis a Twitter, per exemple
ens passem
els missatges l'un a l'altre
quan ens etiqueten a l'equivocada
doncs posem
la correcta
però aquesta és la traductora
la traductora es diu Blanca Busquets també
però no soc jo, és una altra
doncs perdona perquè t'havia
directament encasillat, de fet
em sorgia la curiositat perquè és una temàtica
tan diversa, tan diferent
a la teva, que per això tenia
la gran curiositat de preguntar-te
quina relació tenia una mica amb el teu estil
també literari, per això em xocava
així que disculpa per un costat
No, no, no cal que
insisteixo, Mireia
no cal que demanis perdó perquè si tu demanes perdó
haurà de demanar perdó
a mitja Catalunya
i gent molt pròxima a mi, de la família
imagina't
Hi ha algunes webs que tampoc no diré el nom
però que sí que t'han etiquetat
d'una forma oficial en el teu perfil
o entrevistes teves
en concret, per això et dic que ha creat
una mica aquesta confusió
però és igual, no passa res
Passem a una altra pregunta que també
tenia preparada
per preguntar-te
i és que el gener del 2019
si no vaig mal encaminada
va ser quan vas publicar
el crit
Sí, no?
No, el 19 no del...
Ah, perdona
del...
No, no, no
novembre del 19
Al finals d'any del 2019
Disculpa
i aquest llibre
ara sí, sisplau
no em vull equivocar més
Blanca
relata en part
els successos dels atemptats
que va haver-hi a Barcelona
l'agost del 2017
Sí, exacte
l'agost i la tardor
però els relata
com a fons de pantalla
diguéssim
Clar, això és el que et volia preguntar
perquè abans deies
que la majoria de personatges
de situacions
tot és ficcionat
podríem dir
i clar, en aquest cas
podríem dir
basat en un fet real
però com dius
potser hi ha molts filtres
que maquillen aquesta realitat
Doncs que jo
quan es fico una novel·la
estic molt pendent
de la realitat
que hi ha al darrere
la realitat social
i la realitat històrica
i la realitat de tot
perquè si no
no, no, no
no pots moure
els personatges per allà
Ara, els personatges
que es mouen
pel crit
com per la positiva
com per la casa del silenci
són falsos
són ficticis
què passa que
són una mica de mostra
del que era la Catalunya
d'aquells moments
una mica de tos
i amb una especial
barreja
bueno
hi havia una mica
dels que
diguéssim
per entendre
hi ha un que està ficat
en el tema urnes
i un que està ficat
en el tema
amb el tema urnes
i un altre que no hi està ficat
l'altre que està en contra
i l'altre que
que això
hi ha una mica de tot
però cadascú té
les seves preocupacions
i les seves relacions humanes
i tot plegat
i no té
vull dir
que no deixa de ser
un regafons
simplement
insisteixo
és un regafons
i són històries humanes
i per anar acabant
he de preguntar
si tens algun
algun llibre preparat
així a la recàmera
abans has dit
que tens una manera
d'escriure
com a ratx
has dit
que un cop ja t'hi poses
amb tres mesos
ja te'n suruna
abans deies també
que tampoc no has escrit
ni més ni menys
no?
simplement també has mantingut
una mica el teu ritme
i potser
potser
igualment et mantens
no?
amb la teva rutina
diguéssim
com a escriptora
sí
exactament
sí
sí
em mantinc
com
amb la meva rutina
i
la meva rutina
acostuma a ser
que
com que
novel·lo molt ràpid
doncs
quan tinc una idea
m'hi poso
i l'escric
i per tant
et pot dir que n'hi ha diverses
a l'arrere càmera
llavors
per
per sortir
qui sap quan
jo crec que d'aquí
un any i mig
o així
però encara no tinc clara
quina de les que he trobat
sortirà
saps?
i deia
llavors per això
per això
està aquí
poder ler
perquè és que no ho sé
no ho sé
a hores d'ara
jo he continuat escrivint
i
he
corregit una cosa
he començat a escriure
una altra
vull dir que
que he fet
tant que he fet
i per
ara sí
per anar
acabant
última pregunta
et volia parlar
sobre
el sector
de les llibreries
dels escriptors
ja sé que no tenim
una bola al futur
i que no podem saber
com anirà
perquè amb prou feines
podem saber
com aniran altres aspectes
com
la salut
o l'economia
però
quin futur
preveus
per aquest sector
que et toca
a nivell professional?
et refereixes
després del confinament?
sí
en els propers mesos
anys
jo crec que
és una bona plantofada
no hi ha hagut
Sant Jordi
encara que hi hagi
Sant Jordi
pel juliol
no serà el mateix
però
però
és possible
però és possible
que se'n surtin
és a dir
moltes d'aquestes
llibreries
s'han sortit
en els últims anys
han aparegut
en els últims anys
moltes llibreries
que funcionen
ara mateix
i
jo no crec
que s'ho deixin perdre
així com així
saps?
i
vull dir que
que
que apretaran fort
i els costarà molt
perquè això
serà molt difícil
perquè
insisteixo
que el Sant Jordi
veja
no em vull equivocar
però diria que
es venen
el 20%
de tot l'any
i clar
això és un cop molt dur
és un cop molt dur
tot i que s'han muntat bé
malgrat això
les llibreries obertes
i tot això que dius
però és un cop molt dur
i
jo
espero
i confio
sobretot
que se'n surtin
pel bé de tots
pel bé de tots
i d'ells mateixos
perquè s'ho mereixen
pel bé de la cultura
també no?
perquè no
no quedi
adormida
exacte
exactament
doncs
la cultura ja sabem
que és l'últim que es mira
esperem que no sigui així
en un futur
que també aprenguem
a no donar-li l'esquena
o a no donar-li
la importància
que té
a totes les arts
que formen
la cultura
ara sí Blanca
hem d'acabar aquí
l'entrevista
m'ha sabut greu
aquest moment
d'equivocació
ja sé que em diràs que no
però jo ho he de dir
que no
també s'ha de greu
mira ja
però gent
ho he de dir
que l'explicaré
l'altra Blanca
i riurà
doncs
moltes gràcies
per atendre'ns
per fer aquesta entrevista
encara que sigui per telèfon
i dedicar-nos
a aquesta estoneta
i molt ànims
a seguir escrivint
i a seguir deixant-nos
obres
com totes les
que ens has
deixat ja
no ho dubtis
ho faré
això ho faré
doncs una abraçada
molt forta
gràcies
a tu
adeu
gràcies