Fins demà!
Bona tarda, dic primer amb ell perquè avui sou molta gent aquí dins de l'estudi, crec que és la primera vegada durant aquest temps de Covid que podem posar tanta gent, amb totes les distàncies, de més, mascaretes, etcètera, perquè avui tenim, com dir-ho, hem de celebrar una gran victòria de l'equip de les noies, del FEM15 de l'Hockey Sant Just, que van aconseguir proclamar-se campiones de la Copa Catalana, FEM15 precisament, i crec que per això també tenim amb nosaltres el Edgar Fandos. Edgar, bona tarda.
Bona tarda, què tal? Bona tarda, entrenador d'aquestes noies, si no vols mal encaminada? Correcte.
Correcte. I al teu costat, mira, farem una mica com un rellotge, com les oies del rellotge tenim la Júlia, Júlia, bona tarda.
Bona tarda. A veure, aprova-te una miqueta? Bona tarda. Ara sí.
Tenim l'Elna, també. Bona tarda. Bona tarda. Tenim la Clàudia. Hola.
Hola, l'Aina i la Martina. Bona tarda. Hola. Bona tarda a totes. Per començar, enhorabona per aquesta victòria, per aquesta Copa Catalana.
No sé si preguntar a les noies primer, o a vosaltres, com a entrenadors, quina és la sensació d'emportar-vos aquesta Copa?
Jo avui deixo que parlin elles, si pot ser, i d'Edgar, que són les que realment ho han aconseguit.
Jo entraré a parlar sempre que faci falta, però realment el mèrit és de l'Edgar i de les noies,
perquè la temporada no ha sigut fàcil per ningú, però elles han tingut la capacitat de sacrifici i de treball per poder lluitar-ho
i al final han aconseguit el premi. Per tant, jo crec que les protagonistes són elles i avui és per elles aquest dia.
Sí, home, sí. Però no només venies a escoltar la cançó, no, Borja?
No. Val, val, val. T'aníem fent preguntes. Edgar, toca a tu. Com ha estat això d'emportar-vos aquest trofeu, aquesta Copa Catalana?
Bé, doncs, bueno, ha sigut una...
Enhorabona, també, per tu, eh? Gràcies per la part que em toca.
Res, ha estat un premi a la temporada, tal com ha anat tot, finalitzada d'aquesta manera, la veritat que va ser molt maco.
Jo crec que tots ho vam gaudir molt, perquè també va ser una final a doble partit,
per tant, va ser l'emoció del dissabte, l'emoció encara més del diumenge,
i res, va estar molt bé. Jo estic molt satisfet de l'equip, de com han treballat,
de com han evolucionat durant aquesta temporada en tota la situació que hi ha hagut,
i a veure elles com ho han vist, què els va semblar la final i com estan de contentes, o no, no sé.
Home, jo crec que sí. No sé si tenim per aquí la Catalana, que digui la Capitana,
no sé si hi ha Capitana d'equip, crec que s'enyalen a l'Elna.
Elna, t'ha tocat, t'ha tocat.
Elna, com a Capitana d'equip, què és això de rebre aquest trofeu? Quines emocions ho generen?
Sí, no sé, jo estic molt contenta, i quan vam acabar el partit jo estava molt nerviosa,
però també molt feliç per tota la temporada que havíem fet.
Perquè ha estat una temporada més una mica típica, no?, entre la Covid, entrenaments més limitats,
un rotllo parlant en català, no?
Sí, perquè a més vam haver de parar d'entrenar durant uns mesos,
i va ser una mica complicat, però al final ho vam aconseguir.
I et va tocar aixecar el trofeu a tu primera, o va ser cosa d'equip?
No, no, no, no, no, no ens van donar trofeu.
No, ens van donar trofeu, jo parlem del trofeu tota l'estona, que van ser medalles, entenc.
Estem pendents encara, estem pendents a veure que ens arribi, va ser una...
És l'anècdota negativa de la final.
Llavors, què vau aixecar?
Res.
Vam celebrar com si fos, vamos, però no.
No us vau mantejar entre vosaltres, alguna cosa d'aquestes?
Vam dutxar una mica.
Ah, no, va tocar una mica.
No, sí que és veritat que...
No ho tingui de cap, alguna cosa?
Va ser una sorpresa, entre cometes, desagradable,
perquè a tothom li agrada celebrar un títol, ni que sigui una medalla o un trofeu.
I aquell dia ens vam trobar que no hi havia ningú de la federació.
Ostres!
I per la sorpresa nostra, doncs que ni van dir ni desdir, i de moment estem així.
Així que, bueno, des del club es vol fer alguna cosa, però ja més intern,
però sí que és la que és de la federació, no sé si és que els hi ha sobrepassat o què.
Que es van oblidar, crec, aquest partit?
No ho sabem, realment, no sé.
Ha sigut una cosa estranya, però al final les perjudicades són elles.
I tant.
Perquè un dia que arribes i que pots fer-ho, ens fer-ho bé, no?
Clar, clar, clar.
I l'hi anava a preguntar a l'Elna si havia estat la típica imatge, no?
De, no sé, quan el capitat xica el trofeu o dóna les medalles, en el teu cas, potser haureu d'esperar.
Tenim a la Júlia també al teu costat, que t'està aguantant l'auricular, també esteu compartint auriculars.
Júlia, en quina posició jugues al camp?
Jo normalment jugo més de defensa.
Et s'estic més còmode.
I ha estat dura la defensa per arribar a aconseguir aquest no trofeu, però és un trofeu, en el fons?
Jo crec que sí, perquè normalment, quan portes molta estona de partit et relaxes més i és quan arriben més, sobretot si vas guanyant.
Jo crec que llavors la part més important és la defensa, defensar fort per poder sortir ràpid a contraatacar.
O sigui que depens també de les teves companyes, perquè quan tu buides aquella zona de defensa puguin pujar per atacar i marcar, bàsicament.
No sé si tenim per aquí la Clàudia, et tinc d'esquenes, però no passa res.
Clàudia, en quina posició jugues?
Potser més a davantera.
És a dir, estàs com una mica a l'altra punta d'on tenim la Júlia.
Sí.
I t'arriben per això les esfèriques, les boles, que et passa la Júlia?
Sí.
No sé si directament, o hi ha més joc d'equip entre mig?
Bé, una mica totes, n'hem passat la bola i així aconseguim arribar a porteria.
I de gols, com anem?
Bé, bé, què vol dir això?
Ha estat una final amb pocs gols.
Bé, 3 a 2, no?
3 a 2, i a casa també 3 a 2, són els dos favorables.
I bé, una final ajustada, però bé, està bé.
Això es consideren pocs gols en el partit d'hoquei?
Depèn.
A veure, poden haver-hi més, però també jo crec que al segona final
tots els equips van prioritzar una miqueta més de ser més defensius en alguns moments
i això va proporcionar que, sobretot, a la primera part del partit d'aquí a casa
fos un partit molt obert i a la segona, per exemple, va estar molt més tranquil
que no van haver-hi gols, la segona part.
La primera part sí que va ser molt més moguda.
i, bé, és una quantitat que poden haver-hi més, però tampoc està malament, no?
No, per ser...
I si guanyes, encara millor.
Home, clar, això no ho va dir.
Això no ho va dir.
Anem a remarcar que al final hi ha la victòria.
Exacte.
Des enllà dels gols.
Exacte, i el doble partit.
Seguim amb l'Aina, que està al costat també de la Clàudia.
En el teu cas, Aina, en quina posició jugues?
Bueno, més o menys com ella, o sigui, més davantada.
A veure, apropa't una miqueta més, que crec que donen sentit.
Ara?
Ara sí.
Vale.
A veure, torna-hi.
Bueno, que jo jugo una mica com la Clàudia, més davantera, i això.
També t'encarregues de part del gol, no? M'imagino.
Bueno, sí, però s'intenta.
A veure, d'aquests tres gols ha d'haver-hi algú que els hagi col·locat, no?
Qui ha estat?
D'aquí, l'Elna, no?
Jo, el del primer partit, un.
El del primer partit jo vaig marcar un, i d'aquí...
Clar, és que ens falten noies també aquí, però...
Falta l'Anna, falta la Maria, falta la Lucía.
La Noa i la Lucía.
Falten cinc noies.
I la Carlota, també.
Correcte.
Perquè en total quantes sou a l'equip?
11.
Quantes jugadores, en actiu sempre, o hi ha aquesta...?
Bueno, dues porteres, i 9 jugadores de pista.
I aquí, no sé si la Martina, que m'està mirant, no sé si...
Ets portera?
No.
No?
Quina posició és la teva en el camp?
Aprova't una mica més al micròfon, sisplau.
Jo normalment sóc delantera.
Una mica més, una mica més.
Que jo normalment sóc delantera.
Val.
Com vas viure el partit, Clàudia, aquests...
Clàudia, perdó, Martina.
Aquests dos últims partits, com els vas viure?
Amb molts nervis i...
I molts nervis.
Com ara.
Sí, no? M'imagino que sí.
Molts nervis.
No sé si teniu més nervis ara que durant el partit.
Edgar, com les veus?
Mira, et puc explicar una miqueta que divendres,
el dia abans del primer partit,
vam decidir fer una mica una sessió diferent.
Justament per això, perquè no estiguessin nervioses
de cara al partit que els venia a sobre,
els dos partits.
I vam fer una mica una sessió més de dinàmica de grup
per poder sortir més relaxades,
jugar sabent que ja havíem fet la feina
i que simplement anàvem a gaudir d'una final
com és la que teníem per davant.
I vam fer un parell d'activitats justament per això,
perquè elles ho passessin bé el dia abans del partit
i arribessin relaxades a l'hora de poder competir.
I mira, va funcionar.
No sé si per això o per altra feina
ha fet durant la temporada,
però realment, sobretot el partit de dissabte a casa,
van jugar molt tranquil·les.
Jo crec que és dels millors partits
que hem fet durant tota la temporada.
I a més va venir bastanta gent al pavelló
i això va fer que tot surti rodat
i que el partit anés bé
i que tothom ho pogués gaudir d'aquella manera
que amb tanta gent sempre és gratificant, no?
Estar a la bona aigua.
Teniu els mateixos nervis avui que l'altre dia?
Us sentiu igual?
Jo crec que ara més.
Ara més?
Sí, les estic veient força nervioses.
No sé si ara també s'hi posaran
perquè hi ha una altra companya vostra
que està al telèfon,
que espero que ens escolti bé,
que és la Maria.
Maria, bona tarda.
Bona tarda.
La podeu saludar, us escolta bé, eh?
Hola.
Hola.
Aquí sí que tens la portera, eh?
Ah, és la portera?
Ah, mira, perfecte.
Anava a preguntar en quina posició jugues.
La portera, també una de les,
podíem dir, culpables de no encaixar aquests gols
en algun sentit de la paraula.
Pues sí, pues sí.
Pots parlar, ara tinguis que...
Sí, no, no, veig que esteu molt pobides.
Com van ser aquests dos partits
per arribar a aconseguir la Copa Catalana, Maria?
Bueno, estanyo molt nervis
perquè, com que és una final,
pues sempre tants nervis
y estábamos muy nerviosa.
Veig que els nervis
hi eren i segueixen estant, eh?
Està bé?
Sí, sí.
És que Mireia, si va parlar a la ràdio,
no és fàcil, eh?
No, clar, clar.
M'he de posar en la vostra feia a vegades.
Maria, aprofitem que tenim el telèfon.
Tens aquí les teves companyes.
No sé si els hi vols comentar alguna cosa
o al contrari.
Elles a tu, com a equip
i com a guanyadores d'aquesta Copa?
Voleu fer alguna pregunta a la Marín?
No sé.
Jo ja ho sabia un poble
que ens ho deia.
Ha sigut una declaració d'amor?
A veure com ha estat això?
Realment sí que és veritat
que jo, ara dintre com a coordinador,
i els hi vaig dir l'altre dia
amb els seus pares i mares,
que aquest grup que s'ha generat
respira, no amor,
però respira un...
No sé, és una sensació molt xula
de veure com funcionen, no?
Perquè independentment del resultat
de guanyar una Copa,
veus la relació que tenen entre elles
i com a coordinador d'un club
doncs fa goig,
perquè realment són els valors
que volem transmetre
més enllà d'un resultat esportiu.
Llavors, el fet que la Maria
digui això que diu,
o la relació que tenen,
ja et dic,
és com traspassa una mica
el fet esportiu, no?
I això per mi és un orgull
com a coordinador
i entenc que l'Edgar
com a entrenador també.
Sí, no?
Jo sí que els agraeixo
la predisposició,
el bon saber fer.
L'Anna i la Maria
l'han fet portant un any
encara no amb nosaltres,
la Clàudia i l'Anna
fa un parell d'anys
amb Covid pel mig,
vull dir que no és una situació
fàcil per elles
i ho han entomat superbé.
Puta!
Ojo, ojo,
què ha passat aquí, Maria?
Hem dit algú que no t'ha agradat?
Sí, no, que és la meva fórmula
i està aquí.
I l'Anna no vol parlar o què?
No, no, sí, sí,
està aquí l'Anna.
Ah, clar, recordem.
Hola!
Ah, Anna.
També tenim l'Anna,
és veritat, són bessones, no?
Sí.
Sí.
Anna, bona tarda.
L'Anna sí que va fer un gol, eh?
Bona tarda.
L'Anna sí que va fer un gol,
molt bé,
ben encaixat aquest gol
per apropar a la Copa.
Estem aquí en directe a Ràdio 2.
ben tens la bona part de la resta
de l'equip aquí amb nosaltres
per si us voleu saludar entre vosaltres,
que sembla que no us hàgiu vist mai.
Hola, noia!
Hola!
No les trobem a faltar?
Ja m'estranya.
Una mica.
Perquè ara, cap a on teniu a les germanes Corbera?
On són?
De vacances ja?
On sou?
Sí.
Bessones?
Nosaltres fem ara a Saragossa.
Ah, mira.
I què feu a Saragossa?
Feu-nos d'entetes, va?
Amb la família.
Molt bé.
Piscina i aquestes coses, no?
Sí.
Molt bé.
Clar que sí.
Fer vacances, és maco.
Doncs ja us trobem a faltar aquí, eh?
A veure si veniu ràpid.
Perquè tenim feina encara.
Mira, demà ja estem aquí.
Demà ja torneu?
Ah, mira, però si és res, això.
Sí.
Ja farem un altre programa amb la Mireia.
Sí, mai tant.
Que vinguin a persona.
Amb el que parlen, segur que en podem fer una altra.
Sí.
Dos hores, els puc donar.
Doncs els hi diem fins una altra a les germanes,
a les bessones Corbera, si li podeu dir adeu també.
Adéu.
Adéu.
Bé, seguim amb aquest sèquit de noies de l'equip.
Fem 15 a l'hoquei.
Sant Just parlar per telèfon amb la Maria Corbera,
amb les bessones Corbera,
però seguim tenint amb nosaltres a l'estudi
a la resta de noies,
a la Júlia, a l'Elna, a la Clàudia,
a l'Aina i la Martina,
i també l'Edgar i el Borja,
els caps, podríem dir, al capdavant.
Què més volíeu comentar d'aquesta victòria
o altres temes relacionats amb aquest equip de noies?
Jo el que els hi volia demanar,
perquè jo no ho visc tant de prop,
però sí que el fet de ser un equip de noies,
que jo mai no he pogut entrenar tampoc,
la relació amb l'entrenador,
la relació amb l'entorn,
com ho viviu?
És a dir,
és una cosa que s'ha anat creant a poc a poc,
però ara, no sé,
aquest any era el primer any
que fèieu fins i tot competicions mixtes,
només sent noies.
Com ho viviu, això,
dintre la pista?
Això us fa difícil, fàcil,
més que abans,
o més fàcil d'ara?
No sé si em podeu dir...
Per saber-ho, eh?
Hi ha com a curiositat meva.
Jo crec que a la lliga,
a la nina,
és tot igual,
en canvi que a la mixta,
els tenen equip.
Tot de noies,
a la nostra edat,
hi ha com que el físic,
tot noies i tot nois,
es comença a notar més,
perquè els nois tenen,
normalment,
més físic,
van més ràpid,
tenen més força,
llavors costa més
treure els partits endavant,
jo crec.
De resta,
penseu igual?
Sí,
però també serveix
com per practicar
jugades i això,
però,
ajuda a millorar.
Molt bé.
I tu, Edgar,
com ho veus?
Com ho has viscut tu,
com a entrenador?
Bé,
jo crec que ha sigut una experiència
que ha funcionat prou bé.
Si mirem únicament resultats,
podríem entrar en diferents debats,
però si mirem la formació,
jo crec que ha sigut molt productiu
i ha estat el fet
de poder fer un pas endavant,
també,
dintre de preparar-les,
tenim la il·lusió
que algun dia arribi a ser,
que és un equip sènior femení,
i ha sigut un any,
però mira,
que dintre de la situació que hi havia
es tenien l'avantatge
i l'oportunitat
de fer dos partits a la setmana
i crec que ho han aprofitat molt bé.
I sembla,
torno a ser amb vosaltres,
no havia marxat,
sembla que tornem a tenir
una trucada força especial
perquè, Borja,
te la deixo presentar a tu,
en aquest cas.
Sí.
Doncs he aprofitat,
tenia ganes que estigués amb vosaltres,
la Berta Busquets,
que suposo que coneixereu totes,
i bé,
doncs,
qui millor que ella
per poder-vos dir alguna cosa
després de que ha guanyat
tot el que ha guanyat aquest any
i tota la trajectòria que porta,
i res,
doncs això,
que tenim la Berta aquí amb nosaltres,
crec.
Sí, i tant, i tant.
Està el telèfon, Berta,
bona tarda.
Hola.
Hola, què tal?
Hola.
Bona tarda.
Bona tarda, Berta,
gràcies per agafar-nos el telèfon.
Com deia el Borja,
portes un llistat,
no de la compra,
sinó de premis i de trofeus,
també, que Déu-n'hi-do, no?
Borja, entre d'altres,
aquesta super...
no sé com era,
subcampiona de la Copa de la Reina,
pot ser, entre d'altres?
L'última sí,
però abans...
No, no.
Campiones de Copa d'Europa,
de la Lliga Catalana,
no sé, ja porta un lío de noms,
que ja no sé,
aquest any és un lío,
però això ens ho pot dir més a ella,
que suposo que ho té molt recent.
Sí, sí,
precisament la Copa de la Reina,
no,
però, bueno,
molt bé,
ha sigut una temporada molt xula
i res,
el Borja em va dir
que el subquince,
si no m'equivoco,
ara tampoc la Baudiga Pizzi
ja també ha guanyat
l'última Copa que ha jugat
i res,
felicitar-les.
Noies,
l'estan felicitant.
Gràcies.
Suposo que la coneixeu,
no?
Sí, sí.
Vale, vale,
jo tenia el dubte,
dic,
ara a veure si no la coneixeran,
només faltaria.
Et conscient una ídola
aberta a nivell d'hoquei,
un referent?
Qui, jo?
Sí.
No?
Vols dir que no?
No, no.
Bueno,
no sé.
Els hi hauríem de preguntar
a elles, no?
El referent era dolent.
Sí, home, sí.
Sí, home, sí.
Aquests referents femenins
també l'esport, no, noies?
No sé si teniu també a la Berta
com un punt de mira
esportivament parlant.
Ah, si està costant xerrat.
Sí, sí, sí.
No, no.
Estic intentant buscar mirades
però és que ningú me la troba.
Ninguna?
Sí, sí.
jo crec que sí que és
com un referent.
Almenys per mi
que jo vaig conèixer-la
a un campus
que vaig anar
fa dos anys, crec.
I la veritat és que...
Al Paolo?
Sí.
I la veritat és que sí que
tant com a persona
com a jugadora
sí que és un referent per mi.
Has vist?
I ara a sobre la tenim per telèfon
i es felicita
per aquesta victòria.
Clar, és que això
de no veure les cares
ara no sé qui és, eh?
Però bueno, res.
Estava parlant la Júlia ara.
Sí.
Vale, vale.
Molt bé, molt bé.
I res, no, això.
Felicitar-les
i sobretot que
que se'm recordin
que això
no acaba aquí
i que
algun dia perdran
i que no passarà res.
Oi que t'ha costat molt
arribar on has arribat aquest any?
Bastant, sí, sí.
i a més
nosaltres venim d'un club
que
que no
no estava
a dalt
quan
quan el Júlia Femení
va
va fer aquest auge
i encara
encara ha costat més
llavors
bueno
per nosaltres
té
molt valor.
Te'n recordes
que jo estava ja
quan començaves a patinar?
Sí, sí, sí que m'han recordat.
És que és molt guai això.
De fet era
no sé si eren preves
i crec que era l'única nena
d'aquí
i llavors era l'entrenador.
És que jo havia entrenat
el germà de la Berta
vaig tenir una època
que vaig estar entrenant
allà a Palau
i clar
quan passen els anys
i veus
que pugen
i que guanyen
i et fa
no em fa gràcia
perquè jo no tinc res a veure
ni molt menys
però sí que la gent
que va començar llavors
dius
ostres, mira
han arribat tan lluny
després de tants anys
i després de tanta feina.
Home, si ets
certament partícep, no?
encara que hagi estat
una època molt
era una iniciació esportiva
inicial
que personalment fa gràcia
perquè veus que
bé, que creixen
i que és molt guai això.
No sé si Edgar
volia comentar alguna cosa.
Bé, jo primer de tot
volia agrair a la Berta
que estigués aquí
amb nosaltres
i parlant una estona
amb les noies
tot i que elles
et sembla que tinguin
una mica més de vergonya
i aprofitar
per felicitar-la
per la temporada
que han fet
perquè realment
els que seguim
una miqueta
l'hoquei femení
veure partits
com els que proposa
el Palau
sempre és agradable
veure tant
hoquei ofensiu
i que considero
que poden ser
tants models
per aquestes jugadores
que venen per sota
és molt maco
i que, bueno
jo personalment
les declaracions
que va fer després
de la final
de la Copa d'Europa
em van semblar
com un exemple
per molts clubs
que tenen la il·lusió
de començar a pujar
a l'hoquei femení
en aquest cas
de lo que deia ella
de tants anys
trepitjant un pavelló
i al final
arribar a solir
una fita
com és aquesta
de guanyar una Copa d'Europa
i a més
com ho van poder fer
allà a Palau
realment que van ser
unes paraules maques
i jo crec que
és algo
amb el que
molts clubs
s'haurien de fixar
amb el treball
que hi ha darrere
i tot el que
suposo que la Verdi
i les seves companyes
han hagut de patir
per arribar on estan
a dia d'avui
tenir la Berta
amb nosaltres
per telèfon
és com haver rebut
entre cometes
un trofeu
que en el seu moment
no veu rebre
físicament
em refereixo
és com un símil
noies
jo realment
va ser com una mena
la idea
que em va venir
automàticament
després de veure
la situació
és a dir
tinc certa relació
amb la Berta
no directament
però bueno
conec el seu pare
conec el seu germà
llavors
no ho sé
em va saber tan greu
el fet de tenir
una copa
i guanyar
i no tenir res
que vaig pensar
ostres hem de fer algo
i automàticament
no sé
em va venir
a la ment
la Berta
jo també agraeixo
el fet que
tingui aquest detall
amb nosaltres
sobretot amb elles
però per mi
sí que és com un trofeu
el fet que ella
en particular
pugui dir alguna cosa
amb les nostres jugadores
ja està
i tant
per mi en tinc prou
no sé si per elles també
però
sembla que sí
Berta
mentrestant
t'acomiadem
et donem les gràcies
jo mateixa
i les noies
sisplau
acomiadeu a la Berta
gràcies
adeu
que vagi molt bé Berta
que això acaba de començar
apunteu
eh
apunteu
que vagi molt bé Berta
et desitgem també molts èxits
per tu
una abraçada
gràcies
doncs bé
tenim a part
com deia
de les noies
que tenim a l'estudi
de les noies del Fem15
anem entrant trucades
ara parlàvem també
amb la Berta Busquets
que ha fet
ha donat també unes paraules
una mica de reforç
i d'empoderament
i de seguir treballant
també
és cert el que deia
que no tots són victòries
noies
no sé si heu
normalment això suposo
que passa
que passen més
derrotes
que victòries
no?
es viuen més derrotes
que victòries
o no?
sí
en general
diguéssim
durant la lliga
durant la competició
qui vulgui
eh
la Martina
l'Aina
la Clàudia
l'Elna
la Júlia
vinga va
que els micròfons
no m'ho enginxen
a vegades hi ha alt i baixos
saps
que comencem guanyant
perdent
però bueno
doncs està
sembla que
suposo que el micròfon
estarà com desenganxat
o alguna cosa
que no les escoltem
amb elles
ara?
ara perfecte
sí
que no t'escoltàvem
eh Aina?
que deia que
a vegades
hi ha alt i baixos
i doncs
un dia
ens trobem
diferents
i perdem
o
ha estat més complicat
però
jo crec que tot es pot fer
i l'important és passar-ho bé
a la pista
i la
diguéssim
l'actitud mental
no?
imagino que
sí
potser a vegades
mantenir l'ànim
sí, sí
però
després a vegades
tenim
molta possibilitat
i doncs
guanyem
i fem les coses bé
i quan no guanyeu
què passa?
com us sentiu?
bueno
depèn
si no guanyem
però hem jugat molt bé
doncs jo
personalment
em sento
satisfeta
saps?
però després
hi ha vegades
que hem jugat una mica malament
no sé
i doncs
penses en millorar-ho
però també està bé
aquest reforç positiu
d'acceptar que no has fet un bon partit
i que vas a millorar
no?
amb això Edgar
és perfecte
sí
i de fet
ve una mica
l'experiència també
de la lliga
de jugar amb el mixte
també
molts dies ens ha proporcionat
aquesta base
de l'aprenentatge
que ostres
intentes jugar
tot el millor possible
però a vegades també per coses
com abans deia la Júlia
que els nois tenen més físic
o simplement
venim de jugar dos partits
i estem més cansades
doncs
arribes
i no aconsegueixes la victòria
però sempre hi ha un aprenentatge darrere
que et farà arribar
a properes victòries
llavors això
sempre és una part
que jo els intento transmetre a elles
i que
sempre i quan
elles treballin
com ho saben fer
al final
les coses sortiran
i això és una miqueta
el camí
per on anem
i així es van veient
els resultats
també no?
aquest esforç
sí, sí
ha estat un premi
sí, sí
i tant
noies
coordinadors
aquí presents
hauríem d'anar deixant aquí
l'espai
sé que també teniu ara actius
molt actius
els casals
d'estiu
de l'hoquei
perquè
doni el xivarri
que feu a la bona aigua
eh?
tots aquests patins rodant
amb els nens més menuts
també les pistes
no sé si Borja
també ho estàs tu
en la coordinació
no, en aquest cas
aquestes dues setmanes
hi ha l'Edgar
perquè és més aviat el casal
nosaltres tenim casal
i campus
casal és pels
que són d'escola
inicialment
i el campus
ja és més per la gent
que ja és de la base
llavors l'Edgar
és el que gestiona
el casal
i ho gestiona
més aviat el campus
a nivell global
després també l'Edgar
participa al campus
vull dir tots estem una mica
s'aneu retroalimentant
tots fem de tot
com sempre
doncs ara sí
Borja
Edgar
a veure si ho dic bé
Júlia, Elna, Clàudia, Aina
i Martina
que vagi molt bé
a sumar més èxits
i aprendre de les derrotes
també
i esperem veure
en alguna imatge
una fotografia
de vosaltres aixecant un trofeu
o amb una medalla
al coi
gràcies per venir noies
que vagi molt bé
gràcies
adeu
adeu Borja
adeu Edgar
adeu





molti solità
Fins demà!