Un quart de set de la tarda, ara sí, entrem a parlar, com us havia avançat, amb la Maria del Mar, que la tenim al telèfon.
Bona tarda, Maria del Mar.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, benvinguda a Ràdio d'Esvern, encara que sigui per telèfon, benvinguda també a la plaça Mireia.
Abans de res, la Maria del Mar és fisioterapeuta, ja t'he presentat abans, però ara que tenim per telèfon, que la gent ho sàpiga.
A més, en concret, a l'Hospital de la Vall d'Hebron, un dels punts on també s'han obert aquests hospitals de campanya,
que es diuen en aquest poliesportiu, ja no sé si és municipal, el que va ser un pavelló olímpic en el seu moment.
Abans de res, preguntar-te com han anat aquestes setmanes, com han anat aquests dies de tractament amb pacients,
una miqueta com s'han respirat, quins aires s'han respirat des del teu punt de vista.
Bé, jo crec que tothom ja ho hem vist, no?, els mitjans, el resum és aquest, donant-ho tot i sobretot de cara a pacients,
és que no podíem fer una altra cosa, no podies fer el pas enrere, havies de fer el pas endavant i a tope.
I com s'ha gestionat aquesta espècie d'hospital de campanya?
Com s'ha gestionat l'extensió, repartir els pacients, allà només hi havia pacients de la Covid-19, entenc, com s'ha organitzat?
Sí, quan es va iniciar tot era pacient Covid, sí.
Les persones que es gestionen a l'hospital, veient tot el que se'ns venia a sobre, van intentar baixar-se la situació,
igual que a Madrid s'ha fet tot aquest tema, doncs aquí s'ha fet el que era el pavelló olímpic,
que era el mateix un polisportiu municipal, i es van preparar aproximadament uns 200 llits
per persones que havien d'estar a l'hospital, però no havien d'estar a UCI,
no estaven en una sort tan crítica com per estar a UCI.
Donat que a l'hospital s'havien obert, no sé si són, crec que són tres útils els que hi ha,
a l'hospital general s'havien establert útils a l'edifici de trauma, a la general s'havien obert més,
i faltaven llits, i llavors es va pensar en aquesta opció, i jo crec que ja,
a part de tot el que s'havia establert a l'hospital, ja havien com 200 llits més aproximadament.
Déu-n'hi-do.
Hem vist que tot el pacient ingressat de Covid, que estava només hospitalitzat, que ja havia passat de planta,
o que no havia ni tan sols entrat a UCI, perquè no tots els pacients que han arribat a l'hospital han estat en UCI,
han hagut alguns que han estat en una planta,
tots aquests pacients ja han començat a ser d'alta,
crec que aproximadament, pel que em deien els metges aquel matí,
han estat quasi 3.000 pacients de Covid d'una és d'alta,
encara n'hi ha, hi ha 125 crec que estan ingressats actualment,
llavors s'ha aprofitat totes les instal·lacions i la cessió que ha donat l'Ajuntament
per estar allà, i actualment el que hi ha, el que ara n'hem anomenat
la vallona de Salut Vall d'Hebron, és una part que és l'hospital de dia,
on la gent per exemple ha de fer un canviatge de sonda,
o ha de fer una cura, per tal que no hi vagin a l'hospital,
després hi ha l'altra part que és rehabilitació,
que llavors estem aquí els terapeutes i els terapeutes ocupacionals,
i hi ha una altra part que és on es fan totes les proves de PCR.
Tot el pacient que en aquests moments ha de fer una cirurgia a l'hospital,
primer de tot s'havia de fer una PCR.
Si aquesta prova surt positiva, es valora la necessitat, l'urgència d'aquesta cirurgia.
Si és una cosa que s'ha de fer sí o sí, es pren mesures
i llavors es supera amb un quiròfan Covid, amb unes situacions especials,
perquè no es transmeti el virus.
I si dona negatiu, doncs directament es programa i es fa la cirurgia sense problema.
Però així ja se sap si aquest pacient en aquell moment està o no està infectat,
perquè clar, com que s'han donat tants casos de persones infectades sense saber-ho,
tots aquests que han dit que estaven asimptomàtics,
doncs per no entrar ni donar una passa dins de l'hospital,
primer se li fa aquesta prova.
Clar. I hi ha quiròfans que se li posa el nom de quiròfan Covid
perquè són única i exclusivament per gent que ha de ser operada,
gent que té la Covid-19.
Sí, exacte.
Són quiròfans que ja estan preparats per això.
El personal i tant el personal que està a dins com el quiròfan en si
està adequat i preparat per això.
De totes maneres, jo crec que tots els quiròfans estan preparats
per donar-se un moment de si hi ha un Covid poder-se operar.
Però d'aquesta manera tu ja tens aquesta informació,
ja saps davant de quin pacient estàs, no?
I clar, davant de tot això, tots els protocols que heu de seguir,
les mesures de protecció, ja no parlem de les mascaretes,
d'aquests famosos buzos, aquests cratges també de protecció,
tot això complica.
Soc astronauta, sí, sí.
Clar, complica, a part que ens agradaria veure't,
però complica el temps, complica la feina,
a més en el teu cas una feina de...
Contacte.
Clar, contacte i mobilitat amb les persones.
Què et suposa a l'hora de treballar amb els pacients,
amb aquesta nova manera?
Al final t'acostumes a portar tot això a sobre.
Arriba un moment que ja, bueno, sí, no estàs calor,
però t'acostumes.
Però, clar, nosaltres treballem amb les nostres mans
i treballem amb el contacte directe,
a pell en pell,
i ara amb això no ho tenim.
Treballem a través del guant.
Bé, doncs també tens aquesta habilitat.
O has de suplir el teu tracte a través del guant.
I continuem amb tots els protocols, clar,
perquè a vegades és el que parlem,
vull dir, t'han fet la prova,
saps negatiu avui, però demà no, saps?
Clar.
Clar, i a més sembla que ara amb aquest relaxament
de l'entrada a la fase 1,
de poder anar a les terrasses,
sembla que la gent també mentalment s'està relaxant, no?
No, som conscients, sí, sí, sí, sí, sí.
No, som conscients que el virus encara hi conviu amb nosaltres.
I que encara, de moment, sembla que li falta temps,
bueno, li queda temps, no?
Vull dir que de moment,
si no troben una vacuna o un antiviral,
doncs de moment encara haurem de conviure amb ell X temps,
que de moment, doncs tampoc no sabem.
Volia preguntar-te també,
perquè de fet era un dels temes que també havia anunciat,
no un cop un pacient entra,
se li diagnostica la Covid-19,
se li fa la prova, etcètera, etcètera,
a la illa,
i comença tot el procediment.
Ja sé que és difícil parlar d'una forma genèrica,
perquè cada cas i cada persona és un cas diferent.
Sí.
No és el mateix una persona gran
com una persona potser de 30 o 40 anys.
i sembla ser que aquest virus,
perdona,
a més està donant sequeles de tot tipus.
Clar, això és el que et volíem preguntar,
no només respiratòries,
a més tu treballes amb la part psicomotriu,
no?, de les persones,
i s'està veient que també,
bueno,
provoca unes certes conseqüències en la mobilitat,
tant sigui perquè han estat tants dies en un llit sense moure's,
no?,
com per altres factors,
què és el que pot provocar aquestes conseqüències físiques?
Clar,
el més urgent,
la primera acció del fisioterapeuta
és de la part respiratòria,
perquè és la vital,
és la que hem actuat immediatament,
en UCI,
en crítics,
i després a planta.
Està el que s'havia dit immediat,
i era la primera informació que se tenia,
d'aquesta afectació pulmonar.
Ara estem veient que també ha fet aparell circulatori,
tot aquest tema de trombos,
que possiblement són desencadenats del que tu deies,
d'aquesta immobilització que han tingut,
i després una mena,
una miestènia bastant forta,
o sigui,
una debilitat a nivell muscular,
molt potent,
no pel fet d'estar en irritat,
sinó més encara.
Llavors,
te trobes un pacient dèbil
en tots els sentits,
un pacient que has de tornar a reposar,
i amb el hàndicap potser,
que les persones més grans
són les que s'han vist més afectades.
Però també n'hem tingut,
de joves,
hi ha una mica de tot.
Tens casos de persones
que només s'han vist afectades
a nivell respiratori,
i aquesta miestènia que et dic,
que el conseqüent de la immobilitat,
i del procés en si,
d'estar en una UCI,
però també tenim casos
de una noia jove,
d'uns 40 anys,
que està en UCI,
un d'aquests trombos
va anar a cervell
i va fer un ictus.
Un altre senyor que tenim
amb una paràlisi de plexa parcial,
o sigui,
una paràlisi dels nervis
que irradien
a tota la musculatura del braç.
O sigui,
s'està vient,
és un virus que està afectant
diferents àrees.
El tema de la disfàgia,
del poder empassar,
també, vull dir,
la part de rehabilitació,
la part de fisioteràpia,
de teràpia ocupacional,
de logopèdia,
vull dir,
estem tots.
Hem de treballar tots.
Al principi,
quan encara no estava aquí,
que veiem que era una onada
que venia,
començava a Àsia,
creuava ja cap a Europa,
Itàlia,
que ja ho veiem aquí,
i escurria una mica
aquestes frases de
si a mi m'han dit
que és una grip normal,
no?
I a nosaltres no ens passarà res.
Sí, no?
I clar,
nosaltres ara estem veient,
i pel que ens estàs explicant també,
que no és per res
una grip normal.
Una grip normal
a tothom li deixa
aquesta sensació
d'estar més cansat,
que muscularment
estàs una miqueta més atrofiat,
o que estàs més abatut,
però res comparable
amb les conseqüències
que ens estàs comentant,
entre d'altres,
de pèrdua,
mobilitat,
en definitiva,
que és aquí també
on entres tu a ajudar.
L'entenc que la part emocional
o la part psicològica
també hi ha una part d'acompanyament
o depèn de cada pacient.
No,
aquesta l'han tingut tots.
Des del personal de neteja,
des del personal auxiliar,
des de infermeria,
des de metges,
des de fisioteràpies,
teràpies ocupacionals,
tothom que ha estat
en contacte amb aquest pacient
ha tingut un suport
psicològic emocional
a part,
a banda,
ja dels psicòlegs
i dels psiquetes
de l'hospital,
perquè pensa que són pacients
que estan totalment aïllats,
que no tenen contacte
amb la seva família,
no han tingut contacte amb ningú,
llavors encara més.
I amb el neguit
de què passarà,
de què m'està passant,
quines secoles em quedaran,
sortiré d'aquesta,
no sortiré,
com sortiré,
i sense tenir...
Si més o menys tothom
hem passat un procés
d'estar a l'hospital,
o si no hem estat nosaltres,
algú molt proper amb nosaltres
que hem pogut anar a visitar.
Doncs,
veus-vos una idea
d'estic en una habitació
totalment aïllat,
que la persona
que entra per la porta
a veure'm
s'ha de vestir completament,
que únicament li veig als ulls,
que no sé qui és
aquella persona
que està fent tot
pel meu bé,
però no sé qui és
i no puc tenir
un contacte amb l'exterior.
Vull dir,
tothom acaba
tenint
una afectació
psicològica,
lògica,
de tot aquest procés
que ens està tocant
viure.
La fisioteràpia
en si ja té
un aspecte
molt psicològic
perquè toquem,
perquè estem
molt a prop
del pacient
i el fet
de tocar una persona
ja aquesta persona
fa que s'obri
i que tu li donis confiança.
Això ens ha passat sempre,
però amb aquesta situació
molt més encara.
I ara a través de guants,
pantalles,
màscares
i aquests buzos,
el pacient,
clar,
no ho sent igual,
però d'alguna manera
també ha de sentir
aquesta proximitat
vostra, no?
Sí,
l'ha de sentir
i jo crec que la sent
i al final
aprens a parlar
i a somriure
amb els ulls.
A la que et tapan
la boca
t'has de saber
expressar
d'una altra manera
i la sort
que tenim nosaltres
és que encara
que sigui a través
d'aguant
estem tocant
i el pacient
se sent estimat,
se sent que tu
estàs al seu costat.
Jo crec que sí,
que sí que ho percep
i tant que ho percep.
Sempre es parla
del bon humor
també dels metges,
de les metgesses,
dels infermers,
que sempre suposo
que tothom
té una imatge
positiva
d'estar a un hospital
tot i que sigui
el motiu pel qual sigui,
a un hospital
no li agrada estar a ningú
i sempre hi ha
com aquest punt
de suport
ja sigui en el teu cas
per la part
de fisioteràpia
que hi ha un plus
l'estàs ajudant
com per doble
la part física
però també
la part emocional
de vinga va
que em sortiràs
que podràs tornar a moure
etcètera
tot això per tu
també ha de ser
una miqueta
un combo emocional
entenc.
I a part
que estan veient
que dia a dia
van millorant
que el que tu
has d'estar dient
està passant
et fixes metes
a molt curt pla
i d'una setmana
a una altra
veuen que evolucionen
i que són capaços
de poder fer coses
que no feien
la setmana anterior
vull al final
és com una comparativa
com un nen
quan comença
a caminar
i comença
a descobrir el món
doncs és estar
també igual
mira mira
ara ja puc fer això
mira mira
ara ja em surt l'altre
i això no em sortia
la setmana passada
això és un estímul
vas veient
que vas avançant
i això els hi compensa
clar
i els pacients
que potser fins ara
estaven fent
unes sessions
o estaven fent
un seguiment
de fisioteràpia
fos la causa
que fos
accidents
o el que sigui
clar
aquests pacients
ho han hagut
de seguir fent
a casa
o ho heu fet
vosaltres
ensenyant
com fer
a l'hospital
a l'hospital
Vall d'Hebron
tenim
a nivell de fisioteràpia
et parlo ara
tenim els pacients
que estan ingressats
tenim pacients
que venen
de forma ambulatòria
des dels seus domicilis
a l'hospital
en si
al cap d'Horta
i a una part
que pertany
a Vall d'Hebron
que està dins
del part sanitari
Pere Vesgili
tant al cap d'Horta
com a Pere Vesgili
són totalment
ambulatori
i part
dels que venen
de forma ambulatòria
a Vall d'Hebron
posa el motiu
que fos
van parar
el seu tractament
quan
ens van anunciar
que
s'havia de tancar
aquest tipus d'activitat
i el que sí
que van continuar fent
són els pacients
que estaven ingressats
pacients ingressats
que d'un principi
eren nets
que se li deien
i van passar
a ser Covid
perquè es van
infectar
estan a l'hospital
es tractava
la part Covid
si era necessària
i es continuava
reforçant
el tractament
que se li estava fent
anteriorment
de psotèpia
ara
comencem ja
a intentar
normalitzar
la situació
dins de l'hospital
llavors
aquestes persones
que s'havia
plat
al seu tractament
ambulatori
estan venint
de forma
presencial
una altra vegada
al pavelló
de salut
i també
a Pere Bécili
aquests dos
que han començat
a restablir
la seva normalitat
amb una ràtio
més petita
perquè hem de
mantenir
les distàncies
de seguretat
entre pacients
pacients
i no podem tenir
la ràtio
que teníem
abans
però són pacients
que han
reiniciat
tampoc
no s'havien quedat
en un limbo
han estat
seguits
tant pel metge
rehabilitador
com pel seu
terapeuta
terapeuta
ocupacional
de forma
telemàtica
ja sigui
amb tocada
amb videotocada
amb enllaços
i exercicis
a través
d'un correu electrònic
si ha hagut contacte
d'una manera o altra
de forma telemàtica
ha hagut contacte
amb aquest pacient
i ara que ens has parlat
una mica
de la distribució
d'aquestes àrees
també de l'Hospital
de la Vall d'Hebron
a Barcelona
no sé si ens podràs
respondre a aquesta pregunta
però no sé
si coneixes
el percentatge
de la capacitat
que ha estat ple
a l'hospital
és a dir
quin percentatge
ha arribat
d'estar ple
ha arribat a aquest límit
conegut
com
aquesta saturació
de la sanitat
que hem sentit molt a parlar
no volem
l'objectiu
és no
saturar la sanitat
en aquest cas
en la Vall d'Hebron
jo crec
per el que tinc entès
crec que
amb totes les UCIs
que s'han creat
noves
han arribat
al 300%
de la seva activitat
aproximadament
però
crec que no s'ha quedat
cap pacient
fora
sense poder entrar
perquè
la veritat
és que
l'Hospital
de la Vall d'Hebron
de seguida
va veure venir
la situació
va actuar
molt ràpid
i
va poder
una mica
preveure
la necessitat
que tindria
de llit
tant llit de planta
com llit
d'UCIs
UCIs de nova creació
on abans
per exemple
a l'Hospital
de Traumatologia
Rehabitació
Cremats
a la cinquena planta
hi havia
tota una sala
de polivalent
per estudis
i per coses així
aquí es va crear
una UCI nova
per exemple
i es va pensar
en el número
de persones
que podrien
necessitar
jo tinc entès
que no
hi ha hagut
un pacient
que no se l'hagi
pogut atendre
per no tenir
espai
per no tenir
llit
a tothom
però clar
com que
s'ha augmentat
aquest número
de llits
crec que han estat
com al voltant
del 300%
de la capacitat
que hi havia
d'UCIs
de llits d'UCIs
s'ha triplicat
l'espai
i la capacitat
alhora
Sí, clar
has de pensar
que mai
una UCI
està al 100%
d'un hospital
no hi ha
una
patologia
com aquesta
no ha hagut
una situació
com aquesta
que una UCI
d'un hospital
hagi d'amplear
tots els seus llits
no ha tingut
una capacitat
del 100%
doncs
hem de pensar
que hem tingut
ara una
d'altres
Creus que estàvem
entre cometes
preparats
és a dir
la sanitat
fa uns anys
vam veure
que hi havia
retallades
ara ha sigut
el moment
de dir
és el sector
que menys
hem de retallar
ja no només
aplaudint
a les 8 del vespre
cada dia
durant quasi
dos mesos
sinó
tenint en compte
que
bàsicament
salva vides
Sí
tot el sanitarisme
agraïm
aquests aplaudiments
però
amb aquests
aplaudiments
no s'aconseguir
res
vull dir
la lluita
no és aquesta
està molt bé
som acraïts
que ens aplaureixin
però
no s'hauria
d'acadar
en aplaudiment
s'hauria de
quedar
en continuar
lluitant
per aquesta sanitat
pública
que demostra
i està
demostrant
i demostrarà
que
estem
a un altíssim
nivell
tenim la sort
de tenir
aquest nivell
només has de mirar
els números
que estan sortint
dels tres primers
de tot
sí
de morts
i d'infectats
als Estats Units
d'Anglaterra
de Brasil
i per sort
no arribem
nosaltres
perquè tenim
aquesta sort
de sanitat
però
s'han notat
moltíssim
les retallades
moltíssim
moltíssim
les retallades
han afectat
en el nombre
d'infraestructura
de material
però també
en el nombre
de persones
perquè
van començar
també
gent que jubilava
no s'oblia
aquella plaça
ja s'emmordia
i es feia fort
hem perdut places
nosaltres ja
només a l'hospital
de psiquiatrapeutes
crec que hi ha
com
al voltant
de 10 o 12
places menys
del que hi havia
fa uns anys
abans
de les últimes
retallades
i ja no et parlo
de
tot el que ens deuen
de la paga
del 2013
que encara no hem cobrat
del 5%
de
de la baixada
de sou
i això ja és
cosa econòmica
personal
de cada treballador
parlem
de
infraestructura humana
i d'infraestructura
de material
i ara que comentaves
també el tema
material
et volia preguntar
també el tema
de material
durant tota aquesta
etapa
va haver-hi al principi
també aquest moment
d'alarma
ja no tant
per la situació
sinó per l'alarma
de faltant mascaretes
faltant
bueno no hi havia
suficient provisió
no?
de diferents materials
que necessita
o va haver-hi també
una remesa
d'unes mascaretes
que van arribar
defectuoses
no sé vosaltres
a la Vall d'Ebron
com ho heu
crec que aquí no van
arribar
crec que
aquestes defectuoses
aquí no van
arribar
i penso que
tot el personal
que ha estat
en contacte directe
amb malalt
crític
a UCI
ha pogut tenir
el seu
EPI
no hi ha hagut
cap contacte
de personal
sanitari
que hagi entrat
dins d'una zona
aïllada
sense el material
adequat
potser
al principi
s'havia de reciclar
massa
aquest material
fet que suposo
que no és
i setmanes més tard
hem tingut
i tenim
actualment
en tenim
clar
reciclar aquest material
entenc que és gens oportú
no és oportú
haver de reciclar
aquest tipus de materials
no?
no és l'ús
adequat
del material
exacte
i a nivell de testos
PCR
no?
és el nom
dels testos
de la Covid
a vosaltres
el personal
de l'hospital
s'ha fet una campanya
de testos
per PCR
per poder
verificar
si esteu o no contaminats
o si sou o no portadors
d'aquest virus
sí
s'està fent
una campanya
a tot el personal
que ho vulgui
de forma voluntària
no és obligatori
no
tant si has estat
amb símptomes
i et van fer
una PCR
en el seu moment
com si no
has estat
asimptomàtic
o tant si creus
com no creus
que l'hagis passat
la serologia
la prova de sang
ràpida
que li diuen
el problema
d'aquesta prova
és que
la fiabilitat
és molt baixa
entre un 30
i un 40%
llavors
sobretot
que se'n sortin
bastants falsos
negatius
i persones
que potser
estan immunitzades
i els està
donant negatiu
per el que
tinguin
pes
d'aquí a unes
setmanes
es podrà
realitzar
la serologia
més efectiva
o la prova
llarga
que li diuen
que té
un més alt
èxit
de resultats
i tot i això
hi ha hagut
treballadors
clar
vosaltres esteu
a la primera línia
que es diu
també
hi ha hagut
treballadors
que han agafat
la Covid
degut a la
posició de feina
degut a estar
en un hospital
ha estat
un número alt
sí
jo
dels companys
dels companys
fisioterapeutes
i terapeutes
ocupacionals
que han estat
contagis
la major part
per no dir
de la totalitat
han estat
quan
sobretot al principi
no se sabia
si aquell pacient
estava infectat o no
i la major part
han estat
quan han tocat
el pacient
que et deia abans
net
que li deien
pacient net
i després
ha resultat
que aquell pacient
no ho era
que estava
asimptomàtic
però que era positiu
però els companys
que han entrat
a UCI
que han entrat
a crítics
o que han entrat
a plantes
sabent ja
que aquelles plantes
eren Covid
no ha hagut
cap contagi
esperem que tampoc
no n'hi hagi
més òbviament
ni tan sols
a la part dels treballadors
ni tampoc
a la gent
que segueix arribant
tu que treballes
a la primera línia
deixa'ns amb un missatge
hi ha hagut un
que m'ha agradat molt
que has dit
que a partir d'ara
també
heu d'aprendre
a expressar-vos
amb els ulls
perquè com que
no ho veu en la boca
i bàsicament
és on es veu
on riem
ara també
ho hem d'ensenyar
amb els ulls
però dona'ns un missatge
d'aquests
no sé si tan positiu
però
de quedar-nos reflexionant
tot i que puguem sortir
a un bar
a una terrassa
la Covid
segueix estant aquí
i no ho hem d'oblidar
el problema
és que és una cosa
que no la veus
que si ho veiéssim
saps allò
un mosquit
mira un mosquit
no
aquest
no el veus
és el problema
i la gent
crec que
ha estat molt conscienciada
quan ha estat a dins de casa
però en el moment
que t'han deixat
obrir una miqueta
la porta
perquè de moment
no ens l'han deixat
obrir del tot
però sí que ens l'han deixat
obrir una porta
una miqueta
hem sortit tots
com en estampida
i ens estem relaxant
ens estem relaxant massa
i esperem
i desitjo
que
la doctora Mirante
que és el doctor
de malalties infeccioses
de la Vall d'Hebron
últimament
està dient
que
ell pensa
que en dos o tres setmanes
el virus
començarà a desactivar-se
per la contenció
que hem fet
tant d'allamena de casa
com de les mascaretes
que estem fent servir ara
i que
és un virus
que sembla ser
que s'ha descobert
el seu material genètic
i no és tan mutable
com es pensava al principi
i que passi sol
s'anirà desactivant
i no tindrem
en d'aquí
tres setmanes
quatre setmanes
tants casos
jo espero que sigui així
però
si posem seny tots
i no pensem
ja està
ja hemos salido
d'esta
perquè
encara
encara ens queda
molta feina
per endavant
i de moment
toca conviure
d'això
i jo crec
que hem d'aprendre
també
la part positiva
que hem de treure
de tot això
és
que hem après
a rentar-nos les mans
que hem après
si tenim símptomes
posar-nos una mascareta
cosa que per exemple
els asiàtics ja feien
quantes vegades
hem anat pel centre
de Barcelona
i hem vist els asiàtics
amb mascareta
i per què es posaran
aquests mascareta
també per la contaminació
que tenim nosaltres
que tenim molta contaminació
no
doncs
possiblement
aquella persona
en aquell moment
estava rasgadada
i el que no volia
era contagiar
a les altres persones
i ara
hem de ser solidaris
entre nosaltres
perquè potser
a nosaltres
no ens passarà res
però el que tenim
al costat sí
hem d'aprendre
a conviure amb les mascaretes
un tema que ara més
amb la calor
el que més se sent
és
ja no puc més
amb la mascareta
i això que les persones
doncs mira
jo he de dir
que després de tota
la roba que he de portar
quedar-me amb la mascareta
i comportar
un complement més
no me n'adono
és conscienciar-se
que l'hem de portar
i ja està
si només és això
si només és portar
la mascareta
i aquesta distància social
que hem de mantenir
i ens hi salvem tots
benvinguts
i només fer això
doncs Daniel Mar
moltes gràcies
per explicar-nos
tota aquesta part
d'aquesta primera línia
en contacte
amb la Covid
moltes gràcies
per explicar-nos-ho tot
i també
amb una abraçada
molt fort
moltes gràcies a vosaltres
igualment
que vagi molt bé
bona tarda
adeu
bona tarda
adeu