.
Estem a la setmana de, podríem dir, la setmana sense fum.
De fet, és la 22a edició d'aquesta setmana sense fum.
Del 25 de maig fins al 31 de maig estem a dins d'aquesta setmana.
Aquest any el lema és deixar de fumar la teva altra vacuna.
Veurem per què porta aquest claim, aquest lema, en guany.
I també s'inicia un projecte on integra els programes d'activitat física, tabaquisme i alcohol.
També tot plegat sota aquesta etiqueta Suma Salut o Suma Salut 2021.
Per tot plegat i per parlar-ne amb una experta,
òbviament tenim amb nosaltres la Sílvia Granollers,
és infermera al cap d'aquí de Sant Jú.
Sílvia, bona tarda.
Hola, bona tarda, Mireia, i a tots els oients.
Bona tarda, benvinguda.
Avui sí que ens coneixem en persona, ho havíem fet algun cop per telèfon,
però avui ens posem cara, per fi.
I tant.
Coses de la Covid, però mira, coses positives al final.
Sílvia comentava això, que estem en aquesta setmana sense fum,
podria ser l'any sense fum, hauria de ser, no?,
potser una vida sense fum.
I sota aquest lema de deixar de fumar la teva altra vacuna,
no sé per on començar.
Potser parlant d'aquest claim que s'ha escollit aquest any,
suposo que una mica interrelacionat amb el tema de la vacunació de la Covid,
amb aquest paral·lelisme, no?
Sí, Mireia, sí, de fet es van discutir molts lemes,
però de seguida van quedar tots aparcats perquè realment la importància
que les persones deixin de fumar s'havia d'igualar a la d'administrar-se una vacuna
que ens ha de sortir o ens ha d'ajudar a sortir d'aquesta pandèmia.
Aleshores es va buscar, bé, els experts, no?, van parlar de vacuna
i al final es va prendre la decisió a nivell de tot l'estat espanyol
de parlar de això, deixar de fumar l'altra vacuna.
És a nivell nacional llavors, és una campanya de tot l'estat?
Sí, sí, sí. El que passa que aquí a Catalunya fa molts anys
que té molta força també des del departament,
des de l'Agència de Salut Pública, de les societats científiques,
sempre s'ha treballat molt per donar el Dia Mundial Sense Tabac,
és el 31 de maig, doncs donar-li la importància que té a nivell de salut pública
el que les persones celebrin un dia sense fumar
i a partir d'aquell dia, doncs celebrin una vida sense tabac, no?,
que és el que, bé, sense tabac convencional,
com també, aquest és un altre tema que hauríem de, potser,
en algun moment parlar, de les altres formes de fumar,
perquè no n'hi ha cap de segura, totes són absolutament lesives
i, en canvi, la indústria tabacalera, evidentment,
busca nous consumidors a través de fer productes
com tots els que són els enginys aquests electrònics
o les pipes d'aigua,
tots aquests productes intenten apropar a l'adolescent
per aconseguir més.
I són igual de nocius.
Igual de nocius, fins i tot més.
Tots sabem que, doncs veiem en alguns locals
on es fumen pipes d'aigua,
les pipes d'aigua, tinguin o no tinguin tabac,
produeixen uns productes absolutament tòxics.
s'han fet estudis en locals
on el nivell de toxicitat que està respirant
les persones que no fumen
o els treballadors que no fumen,
més tota la gent que està fumant,
són elevadíssims.
I és un problema de salut pública
molt, molt, molt important.
Perquè, a més, socialitza molt,
busca socialitza,
busca d'una manera atractiva
atraure una població molt jove,
que és, com sempre,
el grup de població a la que va dirigida
els productes,
els nous productes de fumar.
A més, aquest any també,
diguéssim, volen englobar
o s'engloba també el tema
de l'activitat física
i també de l'alcoholisme.
També sota aquesta etiqueta,
o hashtag, si li volem dir així,
de suma salut.
A més, també,
la campanya ho diu
quan t'actives no fumes i veus menys,
per tant, suma salut.
Al final és com ho englobar,
és a dir, atacar aquests tres pilars,
millorar salut física
i no beure i no fumar.
L'Agència de Salut Pública
tradicionalment ha tingut,
bueno, tradicionalment,
té molts diferents programes
que treballen
en benefici de la salut pública.
Aleshores, treballàvem tabac,
treballàvem alcohol,
treballàvem activitat física,
com dic, com altres,
com a baràs, alimentació i altres,
i es treballava de manera coordinada,
evidentment, sempre,
però donant-hi com un pes
molt important
a cada un dels temes,
per si sol.
Però, clar,
tots sabem que les persones
som un conjunt,
no és una persona que fuma
o una persona que té
un consum excessiu d'alcohol.
I per això, aquest any,
s'ha buscat
que parlar des d'allà,
des de l'Agència de Salut Pública,
que es treballi
d'aquesta manera global,
de tots els programes coordinats.
Tots tenen molta força
i esperem que globalment
encara en tinguin molta més.
Unim esforços.
I a més,
l'alcohol i el tabac
també acostumen a anar relacionats
o vinculats, no?
Per tant, el que deies,
també és difícil
com desvincular una persona
que només pot beure
o una persona que només és fumadora.
Sí.
De fet,
sabem que el tabac
és l'última droga
que es deixa.
Les persones...
Considerada droga, eh?
No, no,
és que el tabac
és una droga.
És una droga,
el que passa,
que és una droga
molt accessible,
legal,
molt accessible,
però és una droga,
és una droga,
té el comportament
de qualsevol altra droga
i les persones
que passen
el síndromi d'abstinència
senten, doncs,
les mateixes sensacions
físiques,
desagradables
que qualsevol altra persona
que estigui deixant
una droga no legal
o ser una droga il·legal.
Sí, sí,
el tabac és una droga.
L'esiva té un component,
la nicotina,
que és la que provoca
aquesta addicció
i, a més,
per si sola,
a més,
és un producte
molt,
molt tòxic.
Sí.
Déu-n'hi-do.
El cap de Sant Judit,
teniu també aquest,
diguéssim,
no sé si d'apartament
o un espai,
no?
Com seria?
Entre tu i jo, Mireia.
Com seria?
Un despatx?
No.
Entre tu i jo.
Sempre ho hem dit,
que el tabac
és un problema de salut
tan extès,
pensa que
de cada
deu persones
que entren pel centre,
almenys
dos i mig fumen.
És a dir,
que tenim un 25%
de la població
que està fumant.
Per tant,
és una cosa
que tots professionals
hauríem d'estar
tractant
i saber-ne tractar.
El que passa
que,
no sé com es diu
en català,
però,
cria fama
i etxateu a dormir,
no?
Sí.
No sé com es diu.
Ho haurem d'estudiar això.
Ara veiem si ens surt
al llarg de l'entrevista,
Siva.
Doncs,
clar,
què ha passat?
que porto molts anys
a Sant Just,
treballant,
de fet,
bueno,
quasi sense el casi,
30,
més de 30 anys,
i aleshores,
bé,
sempre m'he interessat
aquest tema,
vaig formar part
de la comissió,
formo part
de la comissió tècnica
del programa
Atenció Primària
Sense Fum,
i aleshores,
doncs,
els meus companys
van decidir
que la Sílvia
seria la que faria
el tractament,
ja dic.
És una cosa
que entre tots
hem decidit
que jo,
doncs,
soc la persona
referent
i quan ve algú
demanar ajuda
me la remeten
a la meva consulta,
però de tota manera,
insisteixo,
qualsevol company
està també preparat
per fer-ho
per com?
Com qualsevol altre
problema de salut,
perquè és un problema
de salut.
Però ets una mica
el referent,
podríem dir,
si algú que s'apropa al cap
perquè necessita consell
o guia per deixar de fumar,
segurament preguntarà per tu.
Sí, sí,
els meus companys
diran la Sílvia,
però insisteixo
que tots en saben
i tots poden ajudar,
igual de bé
o de malament
que ho pugui fer jo.
Aprofitant en aquest cas
que tenim a tu,
Sílvia,
quantes persones
deies que més o menys
dues,
dues i mitja,
clar,
aquest i mig
no es pot fer
perquè no és la matxat
d'una persona,
però comptem
dues de cada vuit,
no?
Ai,
de tota deu,
perdona.
quin és l'índex
més o menys
de tabaquisme
aquí a Sant Just?
és aquest?
Sí, és aquest.
El 25% de la població
varia una miqueta
segons la franja d'edat,
però és la mateixa
que tenim a la resta
de Catalunya.
I bé,
és veritat
que això ha anat disminuint,
ha anat disminuint,
gràcies a Déu,
i la llei
ens ha ajudat molt,
de fet,
que no es pugui permetre
fumar aquí dins la ràdio
o no poder fumar
en un restaurant,
doncs això
fa molts anys
que ens ajuda,
i més la persona
que fuma
també l'ajuda,
la gent no està
en desacord
amb aquestes regles
en forma de llei
perquè milloren
l'entorn.
I...
I de franja d'edat,
més o menys,
aquest índex
que tenim a Sant Just?
Sant Just en concret
no et puc dir,
perquè ja et dic
que és un 25%,
les franges
entre 30,
em voldria equivocar,
perquè no porto les...
Soc molt dolenta
en números,
però les franges
entre 30 i 50
serien les que tenim
més població fumadora.
I quan acudeixen,
per exemple,
a tu en aquest cas
o a qualsevol altre professional,
però a tu en concret,
venen directament
ja amb la intenció
de deixar de fumar
o amb el...
vull informació,
vull saber com funciona,
em sonen
que m'han dit
que hi ha unes pastilles
que són les xampis,
que són molt coneguts,
com m'arriben
a la consulta.
Mira,
jo crec que molta...
No,
crec no,
més ho diuen els números,
les persones
tenen ganes
de deixar de fumar,
en general.
hi ha un gruix molt important
de persones que acaricien,
jo li parlo d'acariciar,
la idea de que algun dia
hauria de deixar de fumar.
que jugateixen amb el...
Sí,
amb aquesta possibilitat,
si fos fàcil,
si estigués en un bon moment.
Aleshores,
quan arriben al centre,
és que jo diria
que encara que no vinguin,
encara que vinguin
perquè s'ha entorçat un turmell,
de fet,
hauríem d'aprofitar,
eh?,
qualsevol moment.
Dic un amic que diu,
escolta'm,
si tu vas al mecànic,
perquè,
no sé,
li has de fer un canvi d'oli,
si el mecànic et diu,
canvia-li els frenos
que t'estimbaràs
o que ho faràs,
doncs,
de la mateixa manera,
quan un ve
a fer un recanvi del cos,
tu no pots deixar passar
que és un fumador,
perquè és com si anés
sense frenos per la vida,
no?
Llavors,
per això dic que,
en qualsevol moment,
és interessant la conversa
amb la persona,
evidentment,
amb respecte
i demanar en primer permís,
no?,
perquè primer preguntaràs
vols parlar d'aquest tema,
però si la persona
et diu que sí,
la gent sempre està,
tothom està disposat
o quasi tothom,
si li preguntes,
li demanes per favor,
si vols parlar del tema,
la gent té ganes,
perquè tothom,
el que diem,
acarícia,
aquesta idea.
Aleshores,
clar,
l'he fotut,
perdó,
això no es pot dir a la ràdio.
Estem en una hora
que,
vinga,
tu deixo d'hi.
Ah,
molt bé,
gràcies,
mira,
acceptat.
Gràcies,
gràcies.
Doncs,
el més difícil
és,
posar una data,
això és el que terroritza,
perquè dius,
ui,
aquell dia
es demana que deixi de fumar
o em demano a mi mateix,
això fa molta angúnia,
però,
jo diria que fa martigen,
però,
bueno,
pots ajudar la persona
preparant-la per aquell dia
i,
sobretot,
parlant que l'esforç
es fa dia a dia.
Jo tinc molt clar
i, bueno,
gràcies a Déu,
les guies de pràctica clínica
també ho tenen tan clar com jo,
que s'ha de viure
en l'aquí,
en l'ara.
Doncs,
avui decideixo no fumar
i aquesta nit
me n'aniré al llit
sense haver fumat.
Demà
ja tornaré a renovar
promeses,
no?
Clar.
L'altra cosa,
no sé si vols que...
Bé,
t'ho explico,
si t'interessa.
Sí, sí,
i tant.
L'altra cosa que tothom acarícia,
o quasi tothom acarícia,
sobretot les persones
que no han intentat mai deixar de fumar,
és quedar-se
amb dos o tres cigarretes.
Què vols dir,
quedar-se?
Quedar-se,
fumar,
dos o tres cigarretes.
Val?
És a dir,
reduir el consum
a dues o tres al dia,
entenc.
Sí, sí.
Si tu li preguntes
a un fumador
de paquet diari
quantes cigarretes
disfruta,
gaudeix,
et dirà
quatre,
cinc,
les té,
a més,
la persona les té.
La del cafè,
la de després de dinar,
no?
Sí.
Exacte,
la del matí,
quan et lleves,
i llavors,
en el fons,
t'agradaria
poder-te quedar
amb aquestes cigarretes,
que són les que tens
la sensació
que et donen plaer.
Després,
ets capaç d'analitzar
i penses
no, no,
no em donen plaer,
el que m'estan traient
és el mono
i, per tant,
em donen un fals plaer.
Molt més plaer
donarà
viure sense la cigarreta,
sense la seva dependència,
que és el que molta gent
porta a deixar de fumar,
no?
Sí,
independent,
no dependre
d'un paquet
que vas a comprar
i tal.
Llavors,
bé,
aquesta és una cosa
que sempre treballem
a la primera consulta,
no?
I s'aconsegueix?
És a dir,
hi ha persones
que volen reduir
i quedar-se amb aquests
i realment,
o és més que impossible això?
Segur que hi ha aquí ara
molta gent
que ens està escoltant
que diu
sí,
jo conec en algú,
seguríssim,
perquè existir,
existeixen,
sobretot aquells
que han fumat
molt socialment,
han sigut fumadors,
però la persona
que ha intentat
deixar de fumar
sap que això
és una fal·làcia,
no,
no s'aconsegueix,
perquè tu pots deixar
una droga
però no la pots controlar mai,
perquè ella sempre
et controlarà,
és un axioma,
és així,
les drogues són així,
aleshores és
o caixa o faixa.
Que dur,
jo sóc fumadora,
Sílvia,
i mira,
sí, fatal,
fatal,
ho sé,
però vaja,
escoltaré molt sovint
aquesta entrevista,
escolta,
quina part psicològica
té el deixar de fumar,
emocional també?
Molta,
és a dir,
teniu suport també
en aquest aspecte
en el cap?
De fet,
tu has parlat
d'un medicament,
la vereniclina,
el nom comercial
és Xampix,
també et diria
que hi ha un altre
que és el bupulpió,
el nom comercial
és Elontril o Zintabac
i també hi ha
la teràpia substitutiva
de la nicotina,
són fàrmacs
que ens ajuden
a deixar de fumar
perquè treballen
tot el que és
la dependència física.
La teva experiència
com la de persones
que estan escoltant-nos
és aquesta,
tu arriba un moment,
potser quan acabem
aquesta entrevista,
que tu notaràs
com un malestar,
un tal,
que tu saps
que pots anar a fora,
encendre una cigarreta
i treure-te,
aquest neguit,
les teus nivells
amb nicotina,
amb sang,
estan baixant
al llarg d'aquest rato
i clar,
tu et tornaràs
a posar nivell
quan et fumis una cigarreta
i a més,
tu dependrà,
tu com qualsevol persona
que fuma,
si fuma més a poc a poc,
inhalant més,
depèn del ritme
de la pipada,
tu que en segueixes
uns estímuls
o una relaxació,
que és el que té
la nicotina,
t'estimula,
relaxa.
Llavors,
el tractament farmacològic
t'ajuda
a que això no et passi.
Llavors,
què treballem
en el centre,
sobretot?
El fet
que tu
has d'aprendre
a viure
sense la cigarreta.
Aleshores,
si físicament
estàs bé,
podràs,
tindràs aquell instant
de parar-te
i dir,
no,
fulaneta,
jo estic sense,
no fumo,
he decidit no fumar,
m'encanta la idea
de no fumar
i no fumo.
I esperaràs
que al cap d'una estona
et tornin a venir
les ganes,
però et vindran
les ganes
perquè en aquell moment
els teus,
la vida et porta
a unes situacions
que tu relaciones
amb el tabac,
però com que físicament
estàs bé,
tens el moment,
no sé si em veig a explicar,
el moment de parar-te
i dir,
no, no,
he decidit no fumar.
Per això,
sempre,
sempre,
fem,
abans del dia
que deixes de fumar,
un treball
d'anar-te
acomiadant
de la cigarreta,
de la cigarreta
o de la cigarreta
de...
Sí,
el format que sigui,
el format que sigui,
no?
Sí.
De la pipa,
el pur,
el que sigui,
tu vas separant-te d'ella.
És com un ritual
de deixar-te anar
del tabac.
Sí, sí,
clar,
perquè a més,
la persona que ha fumat
tu ets molt jove,
però la persona que ha fumat
és que
tot està lligat
amb el tabac,
és el seu gran company,
el seu gran amic,
un mal amic,
sí,
però ets el teu amic.
Segurament el tabac
sap de tu coses
que no sap ningú més
i t'has de...
li has de dir adéu
i li has de dir ben.
Jo inclús els hi dic
a les persones,
l'últim dia de fumar
feu una festa,
saps?
La gran fumata
perquè
has d'haver-hi,
per mi,
si la gent
li serveix perfecte,
com un ritual
de dir
fins a què hem arribat
i endavant.
I quin èxit de...
És a dir,
quin percentatge d'èxit
veieu a consulta
amb aquestes persones
que,
ja ho tinguin clar o no clar,
passen pel procés
i realment
aconsegueixen
dir adéu el tabac?
A veure,
ho diré bé.
Jo penso que al final
tothom deixa de fumar.
Deixar de fumar,
la primera,
és fantàstic
i a la persona
que està fent el tractament
li encanta
què t'he de dir,
no?
Però
és un canvi
en l'estil de vida.
Per tant,
inclou recaigudes
i no passa res,
i no passa res.
Sobretot,
no,
bàsicament,
si de la recaiguda
t'ho aprens.
Tu,
quan vols fer un canvi
de l'estil de vida,
no sempre
l'encertes a la primera,
no sempre
l'incorpores
aquesta
no fumar
o fer activitat física
o menjar bé,
no ho incorpores
a la primera.
Però analitza
què ha passat,
per què ha recaigut,
quines coses has d'utilitzar
per la propera vegada
i endavant
i provar-ho.
Per tant,
no et diré,
al final tothom deixa de fumar.
A la primera,
menys,
menys,
menys.
Clar,
imagino que sí.
Durant aquesta setmana
sense fum,
Sílvia,
per anar acabant,
quines altres,
no sé si activitats
o propostes teniu,
no sé si amb la Covid-19
us permet fer-ho presencialment,
online,
tallers?
Mira,
no,
aquesta vegada
nosaltres tradicionalment
fèiem coses,
com per exemple
una caminada
i ara estàvem parlant
amb l'Ajuntament
que tenim moltes ganes
tots de recuperar-la
i probablement
de cara a l'octubre
ja amb la Setmana del Cor
començarem a fer
les nostres sortides.
Aquest any
jo estic molt contenta
perquè hi ha hagut
un treball
amb el Casal de Joves
faran una conferència
sobre altres maneres
de fumar,
també
sobre el cannabis,
no?
Sí,
sí,
tabaqui i cannabis
i,
clar,
això és fantàstic
que ells
s'hagin apuntat
i a més
estan fent també
un concurs
per les xarxes socials
que és el que
nosaltres
com a centre de salut
que som uns carques
no arribarem
i en canvi
no,
però són ells,
clar.
Arriba un altre públic,
no?
Sí,
sí,
com a bon nom
Casal de Joves
doncs clar
i a més
segurament
és fàcil
que els hi quedi
més,
diguéssim,
més marcat
perquè al final
el seu entorn
també són joves,
no?
Nois i noies
per tant
està bé
que per exemple
aquests tallers
que estic llegint ara
un taller preventiu
dirigit
com deia
adolescent i joves
que porta el nom de
Et Lies
Et Lien
o Els Lies
no?
És sobre el cannabis
que crec que és
força interessant
que aprofito
per recordar
si algú
s'hi vol apuntar
que serà
el Casal de Joves
el pròxim
dilluns 31 de maig
a partir de les 7
que és justament
el dia mundial
del tabac
sense tabac
sense tabac
que digui
no del tabac
sense tabac
sense millor
sense tabac
ara sí Sílvia
hem de deixar aquí
l'entrevista
un plaer
conèixer-te en persona
i espero que
encara hi hagi més gent
que passi per la consulta
i que una d'elles
sigui jo també
en algun moment
i que cada vegada
diem
adeu al tabac
de fet encara penja
la lona
crec que al cap
de Sant Jús
encara fumes
crec que encara penja
i tant
i tant
ens hauríem de preguntar
fins al dia que ja
no fumin gairebé ningú
exacte
Sant Jús
que bé que ja no fumes
haurem de canviar
bueno farem un concurs
de lemes
llavors
exacte
Sílvia
que vagi molt bé
molt èxit també
aquesta setmana
amb la campanya
i ens veiem
molt aviat
moltes gràcies Mireia
adeu
adeu