Música
Doncs bé, passant ara mateix un minut d'un quart de sis de la tarda,
durem la benvinguda a la Gemma, que la tenim aquí a l'estudi. Gemma, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, benvinguda a Ràdio d'Esvern, que crec que és la primera vegada que passes per aquí.
Sí, sí, sí.
Doncs benvinguda a l'emissora del Poble i benvinguda també a la plaça Mireia, al programa.
Ja ens coneixíem prèviament d'aquestes entrevistes de la campanya Sense Anar Més Lluny,
per tant, no és la primera vegada que ens veiem, però sí que és la primera vegada, com deia,
que passes per aquí amb ganes també de parlar d'aquest centre, Gemma, de Pedres,
i de totes aquestes teràpies que ofereixes.
Si vols, explica'ns una mica què és el que ens vindràs a explicar avui.
Doncs, bueno, una mica és que coneixeu aquest projecte, que ens coneixeu els serveis que podem oferir,
i, bueno, perquè tota la gent que viu aquí, a Sant Jús i al Baix Llobregat,
sàpiguen que oferim aquest servei de teràpia individual, de parella i familiar.
El centre, per ubicar-lo, he dit al carrer Bona Vista, però no recordo el número, digue'ns on està.
Número 54.
Número 54.
Crec que oferiu diverses teràpies, com bé deies, no?, família, parella, també a nivell personal.
Quin tipus de teràpia utilitzeu, diguéssim, quina metodologia és la que utilitzes de manera general?
Sí. Nosaltres som un equip de professionals, tots som terapeutes,
i llavors el model que hem après al màster de teràpia és familiar sistèmica.
És el model sistèmic, relacional, i el model de teràpia breu centrada en les solucions.
Que així, els noms, així sembla una mica, però ara us explicaré una mica en què consisteix cada model.
Vinga, doncs si vols comencem parlant d'aquest model sistèmic, en què consisteix,
o quins beneficis també té per a les persones.
Doncs el model sistèmic treballa no només amb l'individu,
sinó en tot el context en què està incert la persona, que és la família.
Llavors, amb aquest sistema familiar, nosaltres el que proposem són uns espais
on poder no només treballar el símptoma de la persona que té un problema, que està malalta,
que té un diagnòstic, sinó amb tota la seva família.
Perquè en aquest model s'entén que els resultats són més bons si intervenim amb les relacions familiars.
O sigui, podem tenir un nen o una nena que pot tenir un diagnòstic,
o que pot tenir una dificultat, diguem-ne, a l'escola, a casa...
I aquest treball, amb tota la seva família, doncs dona bons resultats.
I és una mica el que nosaltres, amb aquest model sistèmic, oferim.
Treballar amb tots els que estiguin preocupats per aquest problema.
Això no vol dir que vingui tot a la família de cop, sinó que anem gestionant les sessions.
Potser primer la que fa de demanda és la mare.
Ens veiem, assaiem, ens explica què li preocupa, quin és el problema que veu a casa.
Tant pot ser de la filla, pot ser de la parella, bueno, depenent de la situació.
I a partir d'aquí, doncs anem, bueno, citant la família perquè tothom pugui participar.
I una mica el model és aquest, és un model molt integrador on tothom participa
i els nanos se senten que els pares estan involucrats en el que els passa amb ells.
Clar.
I les parelles també, perquè no és només a nivell familiar, sinó també de parella, no?
A vegades hi ha gent que té problemes de parella que va al sol a fer un procés individual i ja està bé,
però nosaltres oferim aquests espais on poden venir tots dos.
També suposo que ajuda el fet de no sentir-se un sol amb el seu, diguéssim, propi problema, no?
Ja sigui en entorn familiar com en parella, no?
De poder-ho compartir amb les persones amb les que convius.
Clar, aquesta és una mica la diferència. No hi ha models millors ni pitjors.
Jo únicament explico el que ens hem format nosaltres, amb el que treballem
i poso una mica els avantatges que veiem i els resultats que podem obtenir,
perquè, clar, tot suma, no?
Llavors, si hi ha un moviment, és com un dominó que tires un copet
i l'efecte dominó i van caient les fitxes,
doncs, bueno, amb un moviment del pare o de la mare,
això t'hi afecta en tot el conjunt familiar.
Aquest és el model de teràpia sistèmica, no?, que rep el nom.
M'havies comentat també aquesta teràpia breu centrada en les solucions,
que és un altre tipus o s'integra també en aquesta?
S'integra, també és sistèmica, sí, s'integra.
Clar, la teràpia breu centrada en solucions,
diguem-ne que està centrada més en el present i en el futur.
La sistèmica, anem una mica a què preocupa,
quin és el problema, història de vida, història de parella,
i anem una mica més enrere i explorem una mica més i fem hipòtesis.
I, en diferència, aquest model diu, bueno, no em fa falta saber gaire del problema.
Estic aquí, estic en aquest moment, què preocupa?
És com més pràctic en el sentit de cara al client.
Hi ha gent que necessita més aquesta agilitat,
no anar tant cap al passat, centrar-se més en el present,
i tu demanes a la persona què vols millorar,
i la persona et proposa una sèrie d'objectius.
Treballes per fites o objectius.
I a través d'una sèrie de tècniques,
doncs vas valorant, que es diu els avenços,
vas valorant com aquesta persona va escalant i va guanyant punts.
Si va començar amb un 4, doncs vas veient en sessions
i et va dient aquest increment de punts per què ha sigut.
I, bueno, és molt pràctica i molt efectiva.
Suposo que en funció del cas en el que et trobis,
s'aplica potser més una part de la metodologia que no pas l'altra,
perquè potser hi ha problemes que són més d'arrel,
allò de dir, clar, aquesta que és més ràpida,
potser sí que serveix a curt plaç,
però potser a llarg termini potser no tant.
Sí, sí, com tu dius.
Això depèn molt al client.
quan la persona ens ve, hi ha persones que es diuen
històries saturades de problema,
que ens venen només centrades en el problema
i, evidentment, no podem parlar de solucions.
No podem anar al model breu perquè estan centrades
en el que els preocupa i no poden veure més enllà.
És com un bloquet.
Sí, i llavors has d'anar amb sessions,
has d'anar una mica més a poc a poc
i anar indagant i anar fent aquest relat
de la seva propria història i de la història del problema.
I hi ha persones que, en canvi, et venen amb...
No, és que jo vull canviar això i ja està.
Vull aquest objectiu.
Vull millorar la relació amb el meu fill.
I podem utilitzar aquestes tècniques del model breu.
Explica'ns una mica, Gemma,
dins de, per exemple, la teràpia familiar,
quin tipus de treballs o quin tipus de situacions,
no sé ben bé quin és el nom,
us trobeu o treballeu des de pedres?
Doncs, mira, ens trobem en situacions molt diverses, no?
Nosaltres sempre oferim una primera entrevista
de forma gratuïta per saber si els podem ajudar o no,
perquè sí que no sempre es poden abordar
totes les situacions des de la teràpia familiar
i un cop la persona ens fa la demanda,
que ara explicaré quines poden ser,
doncs llavors comencem a treballar
i fem com un contracte verbal, eh?
On acordem, doncs, temporalitat de les sessions,
horaris, etcètera.
Un cop sabem que aquesta demanda es pot treballar,
doncs engeguem el pla de treball, diguem-ne.
Ens poden venir situacions de pares i fills,
que és molt comú,
adolescències, que dic jo,
que a vegades són complexes,
acompanyem aquests processos, no?,
de canvi de cicle vital,
de criança, eh?
Processos de dol, de pèrdues,
que també ara són, per desgràcia,
moments molt complicats,
de persones que no s'han pogut acomiadar dels éssers viurs
i volen, doncs, un acompanyament,
bueno, en acomiadar-se.
Nosaltres fem servir rituals i tècniques
amb diferents, ja us explicaré,
amb diferents fotografies,
amb diferents materials,
per poder, amb cartes,
per poder acomiadar-se.
El tema del dol és un tema
que també ens està arribant bastant.
Després, bueno,
famílies reagrupades,
és un gran tema, no?
Com els pares que se separen
es tornen, no?,
a fer una nova parella
i els nanos han de passar
a viure en una altra casa,
amb altres nens,
i no troben el seu lloc moltes vegades.
També és un acompanyament
i un resituar, no?,
allò que aquest nen ocupa
la seva nova família.
Això en quan a teràpia familiar, no?,
quan és de parella,
no sé si hi ha diferents casos
que es puguin, diguéssim,
categoritzar o diferents teràpies,
també, o moments, no?,
de tractament.
Sí, nosaltres el que estem rebent molt,
moltes vegades,
és persones que tenen molts problemes
en el tema educatiu, no?,
és un de les conflictes.
Això en parella?
Sí, clar, clar.
L'educació de cadascú, no?, diguéssim.
Sí, clar, clar.
O sigui, tu tens la teva família d'origen,
tens els esquemes,
tens la teva forma
i la teva perspectiva,
i a vegades què passa?
Que quan ve un fill,
doncs aquí la parella,
com a parella, no com a pares,
doncs no es troba,
no es troba,
perquè, clar, els rols
s'han de redefinir
i és un moment a vegades difícil
en què cal acompanyar, eh?
Després, infidelitats, gelos,
qualsevol tipus de tema, no?,
persones que a vegades
doncs estan en una crisi personal
i volen temes expectatives, no?,
ja no és el que em pensava, no?,
un tema també d'això,
de cicle vital,
que tots evolucionem
i a vegades amb la parella
no et trobes en aquell moment, no?
I a nivell personal,
que també són teràpies,
és a dir, individual,
em refereixo,
totes són personals,
òbviament,
quins són potser els casos
o les situacions també que tracteu?
Sí, a nivell individual,
nosaltres, clar,
amb aquest model
podem,
tot el que és relacional,
abastem a tot el que és relacional.
De relacions socials.
Tot el que és relacions
amb la família,
amb la parella,
però que no entren
les altres persones,
que la demanda és individual.
i processos, això,
de crisi,
de voler fer un canvi,
no?,
prendre decisions
amb el tema de teràpia breu,
de no saber cap on anar,
no?,
una mica aquest acompanyament
en processos vitals,
bàsicament.
Quin és, potser,
el que més us trobeu
dels tres tipus,
de familiar,
de parella
i d'individual,
quin és potser el cas,
també comentaves el tema de dol,
no?, aquest any,
malauradament.
Sí, sí.
No sé si és dels que més us trobeu,
ara.
Sí,
el tema de dol ens estem trobant,
després,
pares-fills és molt,
és molt,
a l'etapa de criança,
és una cosa en què treballem molt,
no?,
potser,
bueno,
a les escoles,
també,
impulsen,
se sap més que la teràpia familiar,
no?,
doncs,
té efectes molt positius,
i ens estem trobant molt
al treballar entre pares i fills,
i amb adolescència és,
diríem,
que és el,
bueno,
no?,
un dels casos més abundants,
diguem-ne,
o les demandes que ens poden arribar.
Divertit i complicat a l'hora,
no?,
m'imagino també aquesta etapa,
per pares i per adolescents,
no?,
sí,
sí,
sí,
sí,
a les dues bandes.
Em consta,
Gemma,
també que des de Pedres treballeu molt
amb metàfores i també amb tècniques actives,
amb jocs,
no?,
amb rols,
explica'ns una mica també com ho desenvolupeu
en aquestes teràpies.
Sí,
nosaltres el que,
bueno,
intentem,
jo dic que la teràpia és conversa,
no?,
sí que el que més m'agrada és això,
que és molt rica,
és molt creativa,
llavors tu pots aplicar tècniques,
això,
fem un conte,
avui en una sessió hem fet una història,
no?,
hem tirat uns daus,
han aparegut unes imatges
i el pare i l'en han fet una història
construint,
no?,
un relat comú.
És,
bueno,
doncs una tècnica narrativa,
no?,
a vegades els pares els diem,
doncs,
que escriguin una carta des del cor als seus fills
per treballar temes més emocionals
i poder expressar,
no?,
de cara al fill,
no?,
moltes coses que si no és per escrit
no es farien,
utilitzem rituals,
com he dit abans.
A veure,
quin tipus de...
Per exemple,
potser la gent està pensant
què fer,
sí,
ja ens ho hem entès,
no?,
allò de no s'imagino una foguera
i la gent al voltant,
eh?
Sí,
són acomiadaments,
són rituals de tancament,
per exemple,
doncs,
o una persona que se li ha mort als pares
o que se li ha mort un dels pares,
doncs poder vivenciar en aquell moment
i acomiadar-se,
portant unes fotos
i fent una carta d'acomiad
que ha fet com a tasca,
llegir-la allà davant meu
i, bueno,
vivenciar una mica,
no?,
coses que han quedat pendents
i on ha pogut dir
i això és una tasca molt maca,
no?,
que poden fer,
que fem fer,
no?,
aquesta carta llegida
amb la foto dels pares
on poden abocar
aquells temes pendents,
això seria un ritual,
un tipus de ritual,
eh?
Un dels que feu,
no?,
sí,
perquè es diu Pedres al centre,
no?,
també en tenim una amb Pedres.
Sí,
sí,
sí,
tenim una amb Pedres
que la fem servir molt amb nens,
que el genograma
és una tècnica
que s'utilitza molt
en teràpia familiar
i també en treball social
i també en psicòlegs
que l'utilitzen
i que és el dibuix
de la teva família,
no?,
un arbre genealògic,
és molt semblant,
és molt semblant,
és molt semblant,
sí,
semblant un arbre genealògic,
molt semblant.
Llavors,
nosaltres en les primeres entrevistes
amb els pares,
no?,
fem aquest genograma
per entendre la història.
Llavors,
amb nens
vam tenir una mica
aquesta idea
de fer-ho en Pedres,
llavors agafem un conjunt
de Pedres de riu,
les tirem al terra
amb una moqueta
que tenim
i llavors els nens,
bueno,
això és la teva família,
no?,
i llavors es queden així sorpresos
però comencen a col·locar,
els demano
que col·loquin les pedres,
agafen la pedra que són ells,
la mare,
el pare,
els germans,
els avis
i comencen a fer aquest esquema
amb les pedres
situant-se ells,
no?,
en quin espai
es posarien-se al costat
del pare,
de la mare,
dels germans,
això ens ajuda molt
a veure com es situen ells
i a parlar
d'aquestes pedres,
no?,
i pregunto
qui és el més divertit
de la família,
doncs,
no?,
aquesta pedra,
doncs,
tal,
no?,
o qui és el més xerraire
i comencem a parlar
de qualitats
de les pedres
que, bueno,
metafòricament,
són la seva família,
no?,
que potser proveu una mica d'aquí,
no?,
el nom també del centre
que vau escollir,
o va relacionat una mica
amb aquesta tècnica.
Sí, va relacionat,
va relacionat una mica
que les pedres són,
bueno,
de moltes textures,
de moltes mides,
de moltes formes,
com les persones,
també,
com les persones,
són molt diferents
i es poden polir,
es poden canviar,
són precioses també,
i, bueno,
aquest és el nom
que vam posar,
sí, sí.
I m'explica'ns també
una mica
quin és el secret
d'aquesta teràpia
de la que ens estàs explicant.
Sí,
el secret d'aquesta teràpia,
el tema és que
pots,
en un mateix espai,
parlar de lo mateix
amb les famílies,
no?,
llavors això genera
uns diàlegs
sobre el que preocupa
en aquell mateix moment
que és impressionant,
perquè tu,
clar,
el pare pot parlar
amb la mare
i amb el fill
i nosaltres
anem enllaçant
aquestes converses,
no?,
què et preocupa,
què et preocupa tu,
no?,
i vas una mica
preguntant
els diferents membres
i a través d'aquí
podem construir,
construir noves narratives,
que es diu,
no?,
i redefinir el problema.
Potser venien amb la idea
que el fill
tenia un problema X
i al cap d'unes sessions
podem veure
que el fill
ha pogut expressar
realment
el que li passa
i podem veure
que no és allò
el que ens pensàvem.
I entremig
d'aquestes sessions
de les teràpies
hi ha part de feina
deures,
podríem dir,
per les famílies
o persones,
parelles?
Sí, sí, sí,
bastants.
Sí?
Tenen deures de feina?
A vegades massa.
Però forma part també
de tota la teràpia.
Sí, sí, sí,
és una teràpia
que la base
són les tasques
terapèutiques
que es diuen
que, bueno,
el que fem és,
quan acabem la sessió
és una hora,
un cop acaba la sessió
jo el dia següent
m'ho preparo bé,
m'ho miro
i d'aquesta sessió
el que ha sortit
faig la tasca
per aquesta persona
o família
o parella
personalitzada
i llavors
li envio
per correu electrònic
i ella ho va fent,
la persona ho va fent
o la família
ho va fent
amb les indicacions
que posem
i quan ens veiem
com que els donem
una llibreta
ho anoten
tota la llibreta
de pedres
quan ens veiem
al cap de 15 dies
una setmana
doncs aporten
les tasques fetes.
Gemma,
si hi ha algú
que ens està escoltant
i també es pregunta
com es poden
o potser autoajudar
o quins consells
així,
per dir-ho
d'una forma general,
trets genèrics
o que poden
potser ajudar
a nivell bàsic
a famílies
que es trobin
a la situació
que es trobin
però que potser vegin
que els hi aniria
una mica més
de comunicació
o de més
unes guies
o pautes bàsiques
que creus
que hauria de tenir
tota família
o tot grup
de convivència
diguem-ne.
El tema
de la comunicació
com tu dius
és bàsic,
el poder parlar
del que ens preocupa,
el poder escoltar
els fills,
el poder generar espais
d'estar amb la parella
perquè a vegades
en moments de criança
la parella
els espais
de parella
queden
en un costat
i moltes parelles
em diuen
que no fem res junts
si hi ha aquests espais
de fer coses junts
de parlar
de gaudir
doncs mantenir-los
ja sé que són moments
difícils
però
tots necessitem
parlar
ser escoltats
i això a vegades
genera espais
individuals
perquè a vegades
ho fem
amb dinars
ho fem
amb moments
no tan personalitzats
jo moltes vegades
els demano
feu coses
amb els vostres fills
de forma separada
feu coses
amb el vostre marit
de forma separada
generarem aquests espais
rescatem
aquelles coses
i a veure què passa
que és important
per anar acabant
t'he de preguntar
quins objectius
teniu
de cara al 2021
que queda res
menys de dues setmanes
sapiguem també
que ha estat aquest any
que heu aterrat
aquí a Sant Just
sí, sí, sí
és aquest any
que comencem aquí
nosaltres estàvem
abans a Barcelona
i el que ens proposem
és donar-nos
a conèixer
i que la teràpia
sigui
que no ens faci por
que ens pugueu trucar
que ens pugueu informar
que el territori
ens conegui
que ens puguem
coordinar
i que els diferents serveis
fem xarxa
i fem treball sistèmic
evidentment
perquè nosaltres treballem
amb serveis socials
amb serveis especialitats
d'infància
amb tots els serveis
que puguin
també detectar
aquesta necessitat
la idea és
bueno
doncs
oferir aquest servei
i que sigui accessible
a tothom
que és el que
a mi més m'interessa
que qualsevol persona
que pensi
que necessita
fer un procés
com aquest
pugui trucar
i se la pugui informar
sense cap tipo de compromís
doncs
doncs ara si digue'ns
on poden trucar
on poden anar
a consultar
la informació
per parlar amb tu
per parlar amb alguns
dels terapeutes
que sou a Pedres
i concertar una cita
doncs
sí mira
tenim una pàgina web
que és
que és
que és
www.pedres.es
després també
ens podeu trobar
bueno a la pàgina web
veureu que hi ha un formulari
també està el telèfon
personal
de Pedres
al
600 69
8103
i després per correu electrònic
info arroba pedres puners
o via pedres teràpies
que és a Instagram
doncs ja
no hi ha pèrdua
per trobar-vos
Gemma
com deia
al carrer Bona Vista
torna'm a dir el número
54
estem dintre
del Cosmic Soul Center
perquè ho sàpiga la gent
que és un centre de ioga
doncs allà
ja saben on trobar-vos
gràcies per venir
fins aquí avui Gemma
que tinguis gairebé bones festes
aquestes festes estranyes
una mica nòmades
per aquest 2020
i bona entrada d'any
i molta salut
sobretot
estem en contacte
que vagi molt bé
moltíssimes gràcies
per l'espai
gràcies
a tu
a tu
I said, who, who, who, to you?
Surprise, surprise, couldn't find it in your eyes.
But I'm sure it's written all over my face.
Surprise, surprise, couldn't find it in your eyes.