Música
Som a la segona hora del programa
com us havíem anunciat tenim avui
i repeteix, de fet, la Laura Jiménez
ella és psicòloga i ja va passar
per aquí pel programa
durant el desconfinament diria que va ser com vam parlar amb ella
ara al cap d'uns mesos també
volem parlar amb ella per saber en quina situació
ens trobem tant com a societat com a individus
i per això la saludem que la tenim al telèfon
Laura, bona tarda
Hola, bona tarda a tothom
Bona tarda, ben tornada al programa
ja tenia ganes d'escoltar-te
de nou aquí entre cometes
els micròfons
encara que sigui per telèfon
tu mateixa avui al matí
ens veiem entre cometes aquesta tarda
dic sí
perquè no podem fer res més
gairebé en alguns aspectes
i circumstàncies
com per exemple una ràdio
és el que hi ha
és una de les frases d'aquests temps
és el que hi ha
totalment
com que ens hem acostumat molt a deixar de tenir aquest contacte físic
que és tan important com a ser humans
però sí, ens adaptem, som resilients
i anem trobant altres vies que també són necessàries
però sí, sí
Parlem, si et sembla, d'un dels conceptes
que a través teu vam descobrir
aquesta fatiga pandèmica
que crec que l'OMS va anomenar fa unes setmanes
no sé si serveix tant a psicòlegs i terapeutes
enfocar aquesta situació de cara als seus pacients
o també les pròpies persones
tot i que clar, a nivell a títol individual
una persona igual no entén ben bé aquest concepte
que pot englobar tristesa, por, apatia, cansament
Parle'ns una mica d'aquest nou concepte
d'aquesta fatiga pandèmica
A mi per exemple, personalment
m'ha ajudat molt el poder-ho identificar
posar un nom
perquè sí que és cert
que jo crec que tant els professionals de la salut
com la societat en general
estem arribant a aquesta segona onada
molt més del que deies tu
amb aquesta sensació de tristeses, motivació
com no tenir ganes de res
inclús tens ganes de vincular amb els altres
però a la vegada te'n deixes d'estar més a casa
sí que està passant
una cosa que estem compartint bastant tots com a societat
posar nom sempre ajuda
i crec que identificar que això existeix
que diuen que un 60% dels europeus
estem patint
que és un percentatge molt elevat
doncs jo crec que sí que és important
tenir-ho en compte
Un 60% dels europeus
és molt alt
és una xifra molt alta
és de cada 10 persones estar patint
podríem dir
no és que sigui una malaltia en si
perquè és un sac de sensacions
que tu en el teu cas com a psicòloga
t'ajuda a entendre
les persones que et venen a demanar ajuda
i com t'ho expliquen
quan venen a demanar-te
això, consell
o a gestionar aquestes emocions
de quina manera t'ho expliquen
és a dir, senten més por
o més incertesa
o se senten perduts en general?
Sí, a mi
arrel de la pandèmia
sí que hi ha molt increment
de persones que han demanat més ajuda
perquè hi ha com una falta
de saber com gestionar emocionalment
el nostre interior
que ningú ens ha educat
les emocions
i de cop ens sentim bastant sobrepassats
el que nombraves
la sensació de la por
és una sensació que ara
està com molt al dia
molt present
hi ha gent que encara que
estem desconfinats
encara que hi ha moltes restriccions
però segueixen confinats
com aquesta por
de sortir a l'exterior
com aquest virus
que no podem veure
però que sentim
i que està
i que veiem
totes les conseqüències
però és una amenaça
no tangible
llavors això
a vegades també fa molt difícil
fa que molta gent
senti que a casa
estan segurs
i per això no voler sortir
hi ha més aïllament
social
molta més soledat
i això també comporta
més episodis depressius
tota aquesta simptomatologia
s'està vivint molt
i molta ansietat
m'està arribant moltíssima gent
amb una ansietat molt elevada
amb atacs d'ansietat
és com si
bueno com si les emocions
ens haguessin ara dominat
i abans les ignoràvem
crec que som una societat
que no tenim els deures
gaire ben fets
a nivell d'educació emocional
i de cop
ha estat com una bufetada
a la cara
ha estat com massa
per poder-ho integrar
perquè suposo que això passa
una mica
quan creiem
que la seguretat
que teníem fins ara
que creiem segur
o com establert
diguéssim
es desfà
es trenca
llavors és com si
caiguessin una mica
els pilars
per on caminàvem
una mica
per imaginar-nos
la situació
que vivim
emocionalment
totalment
totalment
perquè
és una de les coses
que també ens aporta
com molta estabilitat
interiorment
aquests hàbits
el saber que tenim
una rutina
si anem una mica
als nens
que també ens ajuda
a entendre-ho
com amb els nens
els ajuda molt
aquesta rutina diària
els deus
també necessitem això
i això ens ha dit
tot
sobretot persones
jo el que veig molt
és que els seus recursos
per regular-se
interiorment
per regular-se
emocionalment
per estar bé
eren socials
com els amics
fer coses
o inclús
l'esport
i clar
de cop
et treuen els recursos
que t'han ajudat
a sentir
aquesta sensació
de seguretat
més
una amenaça
constant
i als meus clients
els dic
és com si visquéssim
en un moment
on estem rodejats
de tot allà on
mirant-nos
parats
i clar
el nostre sistema
nerviós
està com
tot el rato
captant
amenaça
amenaça
però
tampoc
podent actuar
ni fent res
i això
al cap d'uns mesos
és agotador
el sistema nerviós
està molt desregulat
i
comencem a tenir
ja
símptomes
d'haver estat
amb tanta tensió
durant tant de temps
i sense poder
fer res
també aquesta sensació
de
jo no puc canviar
la pandèmia
no puc canviar
res
de l'entorn
això també
crea molta incertesa
i molt de neguit
intern
perquè la por
què provoca
exactament a nosaltres
quan la sentim
què provoca
o quines conseqüències
ens provoca
sentir-la
clar
la por
primer
entendre
com que és
una emoció primària
vull dir
és una emoció
amb la qual
naixem
i ens ajuda
a complir
l'objectiu
sobretot
de sobreviure
o sigui
que és una emoció
sana
de viure
ho dic
perquè a vegades
tenim certes emocions
en les quals
són més desagradables
i no les volem sentir
i hi ha altres
que sí
és una emoció
ja et dic
com adaptativa
que no és ni positiva
ni negativa
però sí que és cert
que és desagradable
perquè clar
molts cops
podem tenir
palpitacions
o compressió al pit
mals de panxa
dificultat de respirar
pensaments rumiatius
que es diuen
que són aquells
de no puc parar
de pensar sobre el mateix
o pensaments intrusius
cada cop
n'entra un pensament
com si
no el pogués controlar
o sigui
que a nivell
simptomàtic
ens activa
i sobretot
és l'emoció
que ens prepara
per les tres F's
que es diuen en anglès
que és el
fight, fly
or freeze
és la lucha
el salgo duendo
o me congelo
que són les tres maneres
que tenim
com a organismes
per lluitar
per qualsevol amenaça
però clar
a la llarga
doncs això
si estem en por
constant
doncs el cos
comença a somatitzar
comença
a incrementar
aquests símptomes
és com si ens ningués
dient
ei
que estic aquí
aquesta emoció
està aquí
que no la pots ignorar
clar
quina és
potser la manera
per la qual
o amb la qual
ho enfoquen
els teus pacients
o clients
davant d'aquesta por
és a dir que te'ls trobes
més en situació
de bloqueig
de fugida
i l'altre era
de lluita
o paràlisi
hi ha molta
paràlisi
perquè ara mateix
perquè ara mateix
no podem ni lluitar
perquè no podem fer res
ni oir
llavors l'única opció
que ens queda
a vegades
és com
la paràlisi
i això
està cada vegada més
notant-se a nivell corporal
està molt present
amb moltes persones
però sobretot
el que veig més
és
tot això és com
sense consciència
o sigui
com
jo arribo
dient
arribo a consultar
expressant
que tinc ansietat
però no entenc
per què
no puc entendre
què m'està passant
no hi ha consciència
del que sento
i el que treballem molt
és això
anar fent vincles
què passa
al meu voltant
per això
parlar sobre
fatiga pandèmica
també ajuda
però també
entendre
que la situació
que estem vivint ara
per moltes persones
se li estan reactivant
traumes del passat
i
o sigui
clar
ara vivim una situació
on no sentim
que tenim el control
si tu a la teva vida
en el passat
has viscut una situació
on no has sentit
control
sobre el que passava
clar
et fa com un pont emocional
i et pot estar reactivant
tota aquesta simptomatologia
o sigui que ara
hi ha molt
retraumatització
que es diu
com que
tornem a patir un trauma
o s'estan activant
símptomes
que l'origen
és més el passat
però amb la situació
d'ara
doncs
em torna a anar
activant
per si
ja de per si
fos complicada
la pròpia situació
com per haver
de tornar
a enllaçar
amb aquests
traumes
del passat
no?
per si
ja de per si
no és complicat
no?
clar
però per això
hi ha gent
que ho viu
molt diferent
hi ha gent
que
ho dèiem
l'altre cop
hi ha gent
que en aquesta situació
li va molt bé
que bé
estaré a casa
fantàstic
i hi ha altres
que ho estan vivint
totalment
el contrari
i també és per això
quina història vital
tenim
que llavors també
se'ns estan reactivant
doncs això
traumes del passat
que abans
lidiàvem amb els recursos
que deia
de gent
si hi ha coses
no parar
o no parar
de treballar
i ara
de cop
estic a casa
teletreball
la dificultat
de concentració
que també està passant
com que costa
molt més
i llavors
a vegades
també
de cop
m'he de confrontar
amb el mirall
de mi mateixa
i no
puc distreure'm
amb res més
i això
em vedeix molt
i sí
jo crec que per això
també hi ha molta més gent
que està consultant
ara a psicòlegs
l'altre dia
sentia una frase
així per casualitat
allò que vas caminant
pel carrer
i la sents al passar
sentia un pare
que li deia
al seu fill
fill
si no
com era
per molt que no vulguis
fer-ho ara
la vida
l'has de viure ara
ja sé que potser
el que menys
et ve de gust ara
és viure el moment
però és que és el que toca fer
i el nen
és que no quiero hacer esto
no sé què li deia
i el pare
per molt que no ens agradi
viure el moment
la vida és això
no?
com dient
per molt que no vulguis
ho has de viure
no podem fugir d'això
suposo que per això
costa tant de gestionar
aquestes emocions
perquè en bona part
no ens agraden
i volem fugir d'elles
així
absolutament
és com
a mi venen molts clients
que és com a Laura
sisplau
treu-me l'ansietat
però
treu-me això de sobre
sisplau
saca-me l'oe
i ja està
m'ho treus i ja està
i clar
en veritat
molts cops els dic
em dius
però com ho faig
perquè això no em domini
i dic clar
el difícil és això
validar l'emoció
atrevessar-la
acollir-la
i que molts cops
no és agradable
en el moment
clar que no és agradable
sentir por
o aquesta tristesa
que tots
en algun moment
jo crec que d'aquesta pandèmia
hem anat connectant
però dedicar moments
a això
demanar ajuda
parlar amb altres persones
de com estic
de manera real
que això també és molt important
crec que
no estem acostumats
a mostrar-nos
des d'aquesta vulnerabilitat
o des d'aquests llocs
que no ens sentim
com segurs
però
però és molt
san
en un moment així
de poder dir
al teu entorn
i doncs m'estic sentint
espantat
o em noto
molt sobrepassat
o estic bastant trista
tu com estàs
i anar connectant
des d'aquí
crec que ens pot ajudar
molt
també com a societat
per transformar
o aprofitar
el que està passant
per fer-ho diferent
viure
el que hem de viure
i és així
i no podem tampoc
parar la nostra vida
durant aquest any
dos anys
i no sabem quan
quan
tornarà tot
a més o menys
ser una mica
com el que coneixíem abans
per tant
bueno
hem d'anar transformant-ho
i poder aprendre
a viure-ho diferent
i potser servirà
per això
jo no sé
tinc aquesta esperança
que ens serveixi
una mica
per mostrar-nos
des d'un lloc
de més vulnerabilitat
i no cal tanta
tanta cosa
de fer
i no parar
de façana
de bones cares
sí sí
podríem dir que és un dels punts
o de moment
és l'únic que veig positiu
d'aquesta situació
del fet de poder
connectar amb aquestes emocions
que per
no sé
en fi
culturalment
o per
per haver-nos acostumat
com a societat
no les mostrem habitualment
perquè no queda massa bé
quan pregunten
què t'adestàs
dir
doncs no estic bé
o doncs estic al pou
que s'acostuma a dir també
no acostuma
sent una resposta
com dir-ho
habitual
quan hauria de ser normal
i natural
normalitzar-ho almenys
sobretot ara
sobretot perquè tothom
no sé
segurament
el teu entorn
igual
o tothom
que ens estigui escoltant
és que
ara tothom
en algun moment
hem viscut
algun moment
no?
alguna situació
en la qual hem connectat
amb ansietat
o por
o tristesa
no conec
a cap ser humà
que no hagi reaccionat
amb el que està passant
en el seu entorn
per tant
per què no mostrar-nos
des d'aquesta realitat
i en veritat
quan ho faig
és com que ajuda moltíssim
perquè
si no
vaig construint
com uns diques
amb unes parets
que clar
interiorment
van acumulant
van acumulant
el cos
comença a parlar molt més
la gent està somatitzant molt més
que parlàvem
no?
de l'ansietat
pressions
palpitacions
mal de panxa
irritabilitat
no poder dormir
no?
falta de concentració
és com que el cos
està enviant un senyal
i hem de començar
a aprendre
a escoltar-les
no?
i a dir
bueno
doncs sí
em mostro des d'aquí
i jo
quan m'he anat mostrant
molt més a la vida
des d'aquest lloc
és molt maco
perquè llavors
si tu t'atreveixes
a poder dir
doncs mira
vull dir
em noto bastant trista
no em noto en forces
és com si obrissis una porta
que l'altra persona
que tens davant
també pot començar
a mostrar-se des d'aquí
i en general
vinculem molt més
no?
passen moments
passen moments
de connexió
molt més real
que no
si dic
no bé
tot bé
tu bé
bé
doncs al final
no
no hi ha connexió
i tenim anel
de connexió
per tant
per què no fer-ho
des d'aquest lloc
no?
estem de mirall
no?
entre nosaltres
clar
en aquest aspecte
en el positiu
i en el no positiu
també
Laura
vull parlar també
del dol
perquè ja en vam parlar
fa uns mesos
diria que va ser
en l'època del desconfinament
més o menys
cap a
abans de l'estiu
diguéssim
no sé en quin punt
ens trobem ara
envers aquestes persones
que han perdut
o que
sí
que han perdut
una persona estimada
també des dels teus ulls
com a psicòloga
a través de
doncs bé
d'aquestes teràpies
que imagino
que algun o altre
o una o una altra
també li haurà tocat
patir aquest dol
malauradament
per culpa de la Covid
sí
hi ha moltes persones
no t'acompanyant
amb grups de dol
no?
a persones
que han viscut
la pèrdua
no?
i ara
ho dic perquè
a vegades
no sé si us passa
no?
però
com que anem escoltant
números de persones
que es moren
i ens
no?
ens
ens dissociem una mica
ens separem una mica
de la realitat
no?
que en veritat
aquesta persona
doncs hi ha una família
darrere
no?
tot aquest procés
s'han estat processos
de dol
que
hi ha una part de mi
com que s'enfaden
a nivell de societat
però
s'ha deshumanitzat
molt
no?
no s'ha pogut
acompanyar gaire
molt d'aïllament
a la persona
que està en dol
quasi no
hi ha hagut
aquest moment
del tanatori
o de l'enterro
on puc estar
acompanyada
de tot el meu entorn
perquè m'ajudi
a regular-me
no és gens fàcil
i
jo crec que
seran
dols
molt més
traumàtics
que en un altre
moment de vida
per això
per aquest aïllament
de les persones
que han estat en dol
i que encara
ho estan
i estaran
a nivell de societat
jo sento que
seguim
amb aquest dol
perquè no
és aquest dol
de la realitat
la pèrdua
del que jo coneixia
i ara
tot és incert
no sé com
anirà endavant
com canviarà
és com que
s'ha trencat molt
aquesta sensació
nostra
de seguretat
i l'hem perdut
i
llavors hem d'anar
com reconstruint-la
i anar veient
com ho anem trobant
sobretot ajudar
ajudar molt
no
el que ajuda molt
vull dir
és com anar mirant
el que sí
que puc controlar
no
el meu dia a dia
no
el com m'estructuro
el dia
anar fent cosetes
perquè aquesta incertesa
no ens mengi
no
però
però no és gens fàcil
jo crec que és un moment
molt difícil
i es nota la tristesa
o sigui
potser jo hi ha més sensibilitat
o perquè tots els meus clients
no
també em moc amb això
però
però sí
hi ha una tristesa conjunta
no
de
doncs
és que hem perdut
moltes de les coses
no
l'altre dia estava com
tornant totes les entrades
de concerts
que havia d'anar
no
o
viatges
no
maneres de que
una part de la nostra identitat
l'estem perdent
no
i això
doncs no és fàcil
de gestionar
si no hem gestionat
dols anteriors
o si no
ens sabem cuidar
des d'aquí
no
des que
podem validar
que pot ser frustrant
que em pot
generar tristesa
doncs
perdre aquesta part
i és vàlid
és com anar
bueno
anar integrant
no
aquest dol
col·lectiu
que no estem acostumats a viure
que és algo
molt nou
i que
impacta
i també el de l'anticipatori
el que vindrà
aquesta part
d'aquest futur incert
que encara no sabeu
que hem perdut
i que no sabem
com anirà
i això
com a sers humans
també genera
molta inquietud
molta incertesa
no
i
això
es nota
volia parlar també
del concepte
de llibertat
perquè
clar
diguéssim
que estem perdent
des del març
estem perdent
moviments
socials
que
doncs bé
es veuen afectats
estan sent tallats
ho podem dir
no voluntàriament
perquè hi ha algú
que vol fer-ho
sinó
per la pròpia situació
per tant
no ens podem enfadar
gairebé amb ningú
si volem
ens podem enfadar
doncs bé
amb la generalitat
però tampoc
no arribarem a cap lloc
o amb qui sigui
amb l'estat que sigui
però clar
què suposa això
també per nosaltres
el fet de sentir-te
entre cometes
menys lliure
per no poder sortir
de casa
bé
a partir de les 10 de la nit
o per no moure't
per no poder-te
moure't del teu poble
els caps de setmana
per no
etcètera
etcètera
és a dir
per no poder fer moltes coses
aquesta llibertat
es veu troncada
i això
no sé si també
provoca
algun tipus d'emoció
o ràbia
o en genera
alguna sensació
vers
aquesta
podríem dir
manca de llibertat absoluta
com la teníem abans
òbviament
clar
una generalització
de la resposta
no la tinc
però
perquè de nou
és una mica
quin estil
he tingut
a nivell vital
de com m'afloto la vida
però sí que estic veient
molt
una part
com
molt d'enfado
i que
molta irritabilitat
que a la mínima
la gent salta
perquè
de nou
si jo ja no puc controlar
la meva vida
jo no puc controlar
tot el meu entorn
això em genera una frustració constant
però hi ha gent
que a vegades
aquest tipus d'emoció
més la ràbia
no la saben expressar
cap a fora
i el que fan
és com
va contra uno mismo
en comptes de
poder-me enfadar
amb la generalitat
o amb
el món
el que faig
és
que vaig contra mi mateix
i això em genera
com
molta tristesa
perquè si jo
constantment
m'estic matxacant
hi ha un punt
que m'acabo deprimint
i altra gent
que es viu
des de por
la pèrdua de llibertat
em genera molt de por
molt de pànic
perquè potser he tingut
situacions de la meva vida
on he perdut la meva llibertat
en el passat
relacions tòxiques
de parella
com a nen
viure en un ambient
molt opressor
en el qual jo no sentia
que tenia llibertat
o sigui que una mica
depenent de l'estil
que he tingut a la vida
pot generar emocions diferents
però les emocions estan
i estan sent molt intenses
cada vegada més
el que sí que es nota molt
com a fatiga pandèmica
també
el que sí que passa
és això
com hi ha un punt
que no tenim
tantes ganes
de cuidar-nos
això està passant
amb tantes persones
que és com
va haver aquest boom
quan estàvem
en confinament
de certa gent
com
em poso a cuidar-me
i faig molt d'esport
i això
i ara
el que sí que estic veient
és com aquesta desgana
que aquest punt d'aguantar
ja no
no ha seguit
i ara hi ha molta més gent
com deixant
de cuidar-se
en aquest sentit
contra la Covid
llavors
clar
com que perden el sentit
com que ja no té sentit res
és igual
si no puc solucionar-ho
no puc fer res
per solucionar-ho
com que
més rindo
i notes comportaments
a vegades
de més risc
cap a fora
que en altres personals
els genera
molta irritabilitat
és com
és complicat
d'anar veient
tot el que comporta
llavors
hi ha com cada vegada més
com
com posicions
molt polaritzades
ja et dic
o molt d'enfado
o molt de submissió
no
és com
o un o l'autre
no
depenent una mica
de cadascú
però
però sí
no
és recordar que
potser no puc controlar
allò de fora
perquè no puc controlar
una pandèmia
no puc controlar res d'això
però sí que puc anar
controlant cosetes
no
a vegades poden ser
miniobjectius
no
si em noto
amb desganes
sense fer res
no
no voler contactar amb ningú
doncs posar-me
un miniobjectiu
com pot ser
doncs
bueno
parlo amb una amiga
encara que sigui 10 minuts
o
surto a passejar
i com a mínim
que em doni l'aire
no
he d'anar reconectant
amb la vida
poquet a poquet
perquè aquest aïllament
també genera
molt d'estrès
i el cos
no aguanta
no
no podem estar dos anys
aïllats a casa
i llavors això
hem d'anar cuidant
no
aquesta part
d'un mateix
no
de miniobjectius
que sí que puguin ser reals
exacte
precisament per això
no
aquesta crisi
potser ens està
fent adonar
i ens fa adonar
de la importància
això que comentes
de la importància
d'atendre's
no
de no passar
sensacions
o emocions
que ens poden venir
de fer cas
d'escoltar-les
perquè si no
el cap i la fi
al final
serà el mateix cos
el que ens dirà
ara tens aquí
una èrnia
ara tens un bloqueig
a l'esquena
o ara tens l'estómac
destrossat
perquè no
està gestionant
diguéssim
les emocions
però realment
fàcil
fàcil
no és
Laura
gairebé
per anar acabant
un consell
que podries donar
a les persones
que ens estan escoltant
que
òbviament
cada persona
té el seu cap
i el seu cap
és un món
però un consell
una mica generi
que pugui
podríem dir animar
sigui en la situació
en la que es trobi
cada oient
però que pugui ser
una mica alentador
que pugui ajudar
una mica
aquesta gestió emocional
aquest gran nom
de gestió emocional
que es diu molt
però potser
s'aplica poc
s'aplica poc
perquè no ens han ensenyat
jo crec que ara
les noves generacions
ara sí que hi ha
un tipus d'educació
que comencen a fer-ho
però la majoria
de la societat
no ens han ensenyat
a gestionar
les emocions
per mi
sobretot
la paraula
que em ve molt
és aquesta autocompassió
que a vegades
jo quan ho dic
a teràpia
al principi
em genera
no puc ser compassiu
a mi mateix
però al contrari
recordeu que
ens tenim a nosaltres
pel rest de la nostra vida
llavors hem de cuidar
el cos que tenim
la ment
la salut mental
i ser com molt compassius
arribem ara
mateix esgotats
ja
hem portat
molts mesos de lluita
s'entén
i està bé
no passa res
podem sentir-nos així
i anar donant
una mica
de permissivitat
ens podem permetre
sentir
que si hi ha un dia
o una tarda
que no puc
no passa res
i també puc anar baixant
però compartir-ho molt
amb la resta
sobretot
animo molt a tothom
això
de construir una mica
aquesta idea
de vulnerabilitat
per mi
implica molta fortalesa
compartir com et sents
de manera real
i aquest permetre'ns sentir
aquest compartir
amb els altres
ajudarà molt més
a tenir aquests objectius
a curt plaç
que ens ajudin
a cuidar-nos
amb aquesta autoestima pròpia
si un no ho pot fer sol
a vegades pot dir
amb una altra persona
del seu entorn
va, per què no anem
a passejar
els dimecres
a la tarda junts
i xerrem una estona
però seguim vinculant
de la manera que puguem
però és molt important
que no ens aïllem
que també
té moltes conseqüències
som sents socials
així que
a seguir vinculant
com puguem
de la manera que es pugui
exacte
doncs Laura
una tarda més
encantadíssims
encantadíssim
en el meu cas
de parlar amb tu
que ens expliquis
una miqueta més
aquesta situació
doncs bé
que emocionalment
no acostuma
a ser fàcil
i a més
és podíem dir
nou
per tots
o per molts
que potser
no hagin plantat
cara a les emocions
fins ara
fins que ha arribat
la Covid
i ens ha obligat
gairebé
a mirar-nos al mirall
i a veure què passa
per acabar
ara sí
Laura
indica'ns
on et podem trobar
a les xarxes
o algun apartat
digital
per si hi ha algú
que ens està escoltant
que vulgui buscar-te
sí
estic en l'Instagram
com a Laura del Mar
barra baixa
psicòloga
i estic treballant
també per l'Institut
Cal Rogers
de Barcelona
amb el qual
treballem
el tema
de la gestió emocional
i de com estem
i bueno
estic en la web
que encara
no l'he acabat
el tot
o sigui
estic en ello
és un altre objectiu
que tinc d'aquests
però bueno
que al final
de nou
si m'autocuido
és una prioritat
l'energia
amb la que podem
i tot està bé
exacte
doncs
Laura
ara sí
moltes gràcies
per aquesta estona
i doncs bé
anirem seguint la pista
com acostumem a dir
i esperem també
escoltar
escoltar la teva veu
d'aquí
també
un curt temps
aquí
al programa
també amb una
una abraçada
digital
o virtual
ni que sigui
una abraçada
igualment
a tu i a tots
que vagi molt bé
adeu
adeu
d'un
però
d'un
em
allora
avril
estic
ade
si
m'ya
em
m'a
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit