Passeu minut d'un quart de dotze,
aquesta hora parlem del cicle
d'audiovisuals de muntanya de les Cees
perquè avui hi ha nova sessió,
en concret es projectarà el documental
Sibèria, esclar d'Angela a la frontera llunyana,
arran de l'experiència
d'en Rafa Badillo,
aquí tenim ara l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia, Rafa.
Hola, bon dia.
Avui al vespre, com dèiem,
passareu aquest audiovisual,
explicareu aquesta experiència
amb esclar d'Àngel a Sibèria,
que déu-n'hi-do,
que estem parlant d'un projecte
que us porta lluny, no?
Sí, i un projecte molt curiós també,
que explicarem justament aquesta tarda,
avui a la tarda,
allà a la sala de l'Ateneu,
perquè també és molt curiós com va sorgir,
vull dir, va ser a través d'avui en dia
totes aquestes xerxes socials
que pràcticament formen ja per la nostra quotidianitat,
amb un contacte amb un noi
que viu allà precisament,
i que una de les coses interessants d'aquesta projecció,
m'agradaria dir que no és una projecció
només interessant per a les persones
que tècnicament desenvolupen aquesta activitat com nosaltres,
com pot ser l'escalada d'Àngel,
sinó que a més a més és una experiència vivencial
molt interessant
que per a persones que no facin escalada,
inclús no facin gaire muntanya,
crec que pot ser molt interessant
el que expliquem amb aquest reportatge.
Exacte, perquè, home,
la idea en si, no?,
d'escalada d'Àngel a Sibèria,
suposo que te'ns remet una mica, no?,
aquesta idea de paisatges llunyans,
d'una terra, no sé si no hòspita,
no sé quina va ser la teva sensació,
no sé si hi havies estat mai,
era la primera vegada que ho fies?
Sí, mira, sortir i fer viatges d'escalada i alpinisme
l'ha fet molts, no?, i hem voltat al mig món.
L'interessant d'aquesta experiència va ser que la vam fer
a partir d'una proposta a través de Facebook,
d'un noi que viu allà i que havíem conegut un dels mesos abans
amb un event que organitzem
al Cugos de Tarradets,
aquí molt a prop de Trem,
som un grup que organitzem
un marató d'escalada,
el que en diem el rally d'escalada de Tarradets,
i que des de fa uns anys
venen i participen
escaladors d'altres països, no?,
i per una relació molt concreta que tenim
amb la Federació de Muntanya de Rússia,
fa tres anys que ens envien,
ells ho trien, i ens envien
una cordada representant de Rússia
a participar en aquest event.
i justament aquest noi,
l'Ivan Temereth,
va venir fa dos anys representant
aquesta federació,
i la realitat és que quan estàs en un event
d'aquestes característiques,
que hi ha pràcticament 100 persones,
no tens gaire temps
com a organitzador, vull dir,
per intimar amb ningú
i per fer relacions socials.
Per això va ser molt interessant
quan dos mesos després
em va enviar un missatge
a través de Facebook
que em va dir
que si em vindria de gust
viatjar a Sibèria
per fer una cosa
que ens apassiona a tots dos.
A mi m'apassiona molt
l'escalada de cascades de gel
i suposo que, com que tinc moltes fotos
en el meu perfil de Facebook
i va veure que a ell
també això li agradava molt,
va proposar això.
Va, que et proposi...
Vull dir, per una banda,
hi ha l'experiència
d'anar-te en un lloc llunyat,
perquè us feu a la idea,
vam estar a 150 quilòmetres
de la frontera amb Mongòlia.
Sí.
Sí, que és un triangle
que forma la república
de l'Alta i Montaig,
de Siberia,
en el qual més o menys
està a la mateixa distància
de Mongòlia,
de Xina
i de Kirgistan.
I, bueno,
allà vam anar
amb un noi
que fins i tot
em vaig imprimir una foto
que vaig baixar-me
del seu perfil de Facebook
per recordar la cara
perquè quan va estar
amb aquesta activitat
que vam fer
doncs pràcticament
ni me'n recordava d'ell
i ens vam anar
a l'altra punta del món
a fer una activitat
que ens apassionava
a tots dos
però que en realitat
la part, diguéssim,
que hi havia més aventura
era anar-te'n a fer
aquesta activitat
a l'altra punta del món
amb una persona
que pràcticament no coneixes.
Clar.
Clar, clar, és que, home,
has de tenir-li una confiança
cega una mica en aquest cas, no?
Perquè és una mica
de confiar en algú
que també té una afició
o una passió
que t'ho comparteixes, no?
Bé, els alpinistes
ja som una mica així, eh?
Sí, això és veritat,
això és veritat.
En el moment
en què a l'altra punta
de la teva corda
poses a una persona
Tens raó.
Aquella persona
assumeix una responsabilitat
envers tu
que independentment
que et conegui molt o poc
sap que d'alguna manera
sona molt així, no?
Molt espectacular
però la vida
està a les seves mans, no?
Per tant,
el grau de confiança
que dues persones
assumeixen
en el moment
que es lliguen
a la mateixa corda
és absolutament íntim
independentment
d'on sigui
de quina cultura
provinguis
i si intentes
inclús molt o poc
a nivell idiomàtic.
Clar, això és veritat.
Per tant,
suposo que l'experiència
va anar molt bé, no?
Sí.
Primer, evidentment,
surts d'aquí
amb el coquet aquell
que passarà
durant nou dies
que va durar
la nostra experiència
entre anar i tornar
a viatges
i de més
amb una persona
que no coneixes
i després
va resultar
que vam tornar
amb una amistat
intensíssima.
De fet,
a l'estiu següent
el vam convidar,
va estar aquí
i Sant Jus,
a casa meva,
amb la seva dona
i va poder anar
a escalar
Montserrat
i a més a més
va coincidir
amb les festes
de la Mercè
i vam anar
a ensenyar-li
les nostres peculiaritats
i la veritat
és que ens hem fet
arran de tot això
ha sortit
una amistat
molt intensa
continuem
estant en contacte
via xat
de WhatsApp
i ens enviem
molts missatges
no et diré
cada setmana
però sí que
realment
molt sovint
i arran d'una història
tan estranya
com aquesta
ha acabat sortint
una amistat
molt entranyable.
El fet
d'escalar gel
suposo que
és molt diferent
que qualsevol
d'experiència
d'escalar, no?
Sí,
té una sensació
realment
que no té res a veure
amb cap altra
activitat d'escalada, no?
El fet
que ets conscient
que estàs pujant
per un lloc
que només
es paralitza
perquè no deixa
de ser
un element
que està en moviment
constant
pràcticament
durant tot l'any, no?
Com és l'aigua
però que
durant uns mesos
molt concrets
de l'any
en el nostre Pirineu
doncs no acostuma
a durar gaire
més
d'un mes
més i mig
doncs
que ha vist
pujant
per columnes
de gel
que saps
que això
es desfarà
al cap
de molt poc
es desfarà
quan torni
a pujar
una miqueta
la temperatura
i que
durant la resta
del temps
si passes
per allà sota
el que estàs veient
és aigua
en moviment
I les temperatures
van ser dures?
Mira, nosaltres
sempre diem
que vam anar
al mig
d'una onada
de calor
perquè clar
nosaltres
a l'Ivan
em va enviar
unes fotos
i unes imatges
i em parlava
que les temperatures
habituals
si estaven
entre 30-35 sota 0
30-35 sota 0
i que a vegades
si t'agafàvem
una miqueta
de front o alguna cosa
que podies arribar
fins i tot
als 40 sota 0
el que passa
és que nosaltres
quan vam arribar allà
suposo que això
del canvi climàtic
està afectant
a tot arreu
Clar, quina època era
quan anireu anar vosaltres?
El gener
nosaltres vam anar
al gener
del 13 de gener
al 22
i la veritat
és que no vam arribar
a estar mai
per sota
de menys 20
durant el dia
estàvem entre 10
15 sota 0
i a la nit
podíem arribar
a menys 20
menys 22
però
temperatures més baixes
no vam arribar
a estar
de fet
nosaltres li fèiem
broma
amb l'Ivan
i això
al menys 30
al menys 35
això ho feu
per fer-vos propaganda
aquí a Sibèria
que sou molt d'usos
i que sou gent forta
i diuen
no, no, no
ja t'enviaré ja
llavors ells tenen
un termòmetre petit
així robeu
totes les cases
ho tenen a la finestra
i una setmana després
de la nostra tornada
doncs
em va enviar una foto
que la va penjant
al seu perfil de feix
i després
això es fotografa
i posava
al menys 30
i va sortir fora
i amb el vidre del cotxe
va marcar
al menys 30
és veritat
sí, sí
realment
ens va anar d'un pèl
perquè va durar
pràcticament 10 dies
aquesta mena donada
de calor
i just
vam tenir les sort
dels principiants
perquè ens va enganxar
a nosaltres
perquè realment
a menys 30
35
menys 40
no et diré
que es fa impossible
escalar
però realment
es fa molt molt difícil
clar, clar
home
jo m'ho imagino
bueno m'ho imagino
no sé
intento imaginar-m'ho
i ho veig difícil
Déu-n'hi-do
has quedat amb ganes
de tornar-hi
has dit que
us heu anat retrobant
que ells va venir aquí
no sé si
t'has plantejat
doncs tornar
a fer una escalada
d'aquest estil
d'Angel
a Sidèria
ell insisteix
cada any
de fet
ha tornat a enviar
ara un altre missatge
aquest hivern
us animeu
el que passa
és que evidentment
no tens la sort
de poder viatjar
tan sovint
com voldries
i intentes anar
i intentes anar
cada vegada
que fas un viatge
a llocs que siguin nous
que et suportin
una experiència nova
una descoberta
i bueno
fa ara
just 4 setmanes
hem tornat
de Lapònia
que hem estat
també escalant
cascades de gel
i no descarto
el tornari
perquè hi ha
algunes coses
molt interessants
també hi ha
algunes fotos
de cascades
que fins i tot
hi ha una mica
més d'aventura
per arribar-hi
perquè has d'anar
amb una pulca
i amb uns esquís
caminant
pel mig de la tundra
durant dos dies
per arribar
al peu de les cascades
i això també
m'atreu molt
el que passa
que tenia
aquest projecte
de Lapònia
que era molt interessant
també
una zona
sense informació
que és una de les coses
també que resulta
molt atractives
anar a un lloc
que no està
explotat
evidentment no hi ha ningú
i a més a més
pràcticament
costa molt
de trobar informació
perquè no hi ha anat
gaire bé ningú
i això resulta
molt atractiu
i com que hi ha més llocs
no gaires més
però hi ha alguns llocs
més que tenen
aquestes característiques
doncs aquest any
no hem anat allà
per això
però ell està insistint
molt perquè tornem
l'any que ve
clar
avui es farà
aquesta xerrada
suposo que també
parlareu
a banda de veure
aquest audiovisual
i també veurem imatges
es podran veure imatges
un audiovisual
del que veure balla
sí
de fet
és una pel·lícula
nosaltres
sempre dic nosaltres
és perquè
tot i que aquesta proposta
va sortir
de la proposta
que em va fer
l'Ivan Temer
a mi
al final
vaig anar
amb dos companys
es van apuntar
també
amb aquesta idea
s'hi va treure molt
aquest projecte
i a més a més
té una peculiaritat
que a mi em resulta
també molt entranyable
perquè és que són
dos companys
que s'han jubilat
se'n van apuntar
dos companys
ara ensenon
aquest any
ara faran 69 anys
i
bueno
més valents
que ningú
clar
ells tenien temps
i
clar no tenien problemes
amb la feina
per demanar festa
i de seguida
que els hi vaig explicar
que estava immers
en aquest projecte
doncs es van afegir
són dos grans
alpinistes catalans
el Xavi Peregill
i l'Anton Font de Vila
dos històrics
de l'alpinisme català
pel qual
no passa el temps
i
de fet
és un exemple
de gent
en el qual
és interessant
que conegueu també
perquè
és una manera
d'entendre la vida
i sobretot
d'una manera
d'entendre
i d'afrontar
la jubilació
que no és
un final de res
sinó l'inici
d'alguna cosa
que pot ser
inclús molt més interessant
i bueno
dintre de la duresa
que va tenir el viatge
van ser moltes hores
de vols
després van haver
d'anar amb cotxe
més de mil quilòmetres
travessant
tota la part siberiana
per anar fins a aquesta part
en concret
en què vam estar
i van encaixar
com si tinguéssim 20 anys
doncs
Déu-n'hi-do
per tant
ells hi seran
també avui
llavors
serem els tres
serem els tres
en Xavi
a més a més
també
jo visc a Sant Just
però el Xavi
en té moltes amistats
a Sant Just
també
i serem presents
tot tres
les imatges
les vam gravar
tot tres
i llibam també
que se les va passar
i tenim un amic
l'Oduar Miguel Costal
que és productor
de vídeo
que és un bon amic nostre
que el que va fer
va fer que li vam donar
totes les imatges
que havien gravat
amb ell
ens va fer pujar
un dia
al seu estudi
ens va fer
una mena d'entrevistes
en el qual
li havíem d'explicar
tota l'experiència
i realment
el muntatge
de la pel·lícula
tot és vídeo
ha estat realitzat
per ell
explicant
fins i tot
la nostra
la nostra experiència
des del punt de vista
que ha sigut un espectador
perquè en realitat
el vídeo
l'ha muntat ell
a través del que
li hem explicat
i de les imatges
que li vam donar
i són 38 minuts
en el qual
durant el decurs
de la pel·lícula
anem explicant
l'experiència
barrejada
amb les imatges
que vam gravar
nosaltres mateixos allà
doncs molt interessant
la cosa promet
serà avui a les 8 del vespre
a la sala Piquet de la Taneu
en aquesta segona sessió
del quart cicle
d'audiovisuals
de muntanya
Sibèria
Escalada en gel
a la frontera llunyana
un dels que serà
serà en Rafa Ballido
amb qui hem pogut parlar
aquest matí
moltes gràcies Rafa
gràcies a vosaltres
que vagi molt bé
i fins aviat
molt bon dia
gràcies a vosaltres
adeu bon dia
Des del cap de Sant Just
posem a la teva disposició
la meva salut
La meva salut
és un espai
de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació
de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir
Fem salut per tu
Cap Sant Just
Avinguda Indústria
Sense Númer
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem
Si el teu n'és un
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva
perquè tothom ho sàpiga
enganxa-la al vidre
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem
AMB
Metròpolis Barcelona
Et poso lluç?
El tinc molt bo
Sí, posa monocidats per arrebussar
i quart i meitat
per llançar les escobreries
Cada any
malbaratem el 35%
del peix que capturem
Mentrestant
800 milions de persones
passen gana
El món no necessita més menjar
necessita més gent compromesa
A mans unides
recolzem projectes
contra la fam
a 60 països
T'hi compromets?
Truca al 900 811 888
No et trobes bé?
Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa
truca al 061
Al 061
el nostre personal sanitari
t'oferirà ajuda
a les 24 hores del dia
per resoldre la teva situació
i t'indicarà
a quin centre és millor
que t'adressis
en cas que calgui
Així podràs rebre
l'atenció que necessites
més ràpidament
Per una salut millor
061
CatSalut Respon
Generalitat de Catalunya
Et fa mandra reciclar, oi?
Tant et costa?
Tant lluny estan els contenidors?
Dius que no tens temps per reciclar
però la veritat és que
ja no ens queda temps
per no reciclar
A Catalunya
encara reciclem
molts menys residus
que els que generem
Fins quan?
Redueix
Reutilitza
Recicle
Reacciona
Amb la col·laboració
de Coembes i Ecovidrio
Generalitat de Catalunya
Per seguir l'actualitat
del Baix i l'Obregat
InformatiuComarcal.com
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant
Ara
La informació del Baix
l'Obregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil
InformatiuComarcal.com
A la informació del Baix i l'Obregat
A la informació del Baix i l'Obregat
A la informació del Baix i l'Obregat
A la informació del Baix i l'Obregat
A la informació del Baix i l'Obregat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ah, no et sents?
Pere, no tens l'enxufamenta.
Pere.
L'endoll.
Sí, m'agrada.
Ah, ja ha sortit.
Ja ha sortit l'enxufamenta.
Ja ha sortit.
L'endoll, l'endoll.
Veig que el Jordi vol dir alguna cosa ja, eh?
Què t'ha passat?
M'ha picat.
Ah, no, pensava que anaves a dir alguna cosa, per això, com que em deia sentint aquest bueno...
No, que demà seré de viatge cap a Andalusia.
Ah, mira, l'enxufat, tu.
Vas cap a Andalusia?
Vaig a portar l'hora bona a l'Andalusia.
Molt bé.
Que malo que eres.
Home, és una bona terra.
No.
Diu que té que treure la macarena amb passos d'aquests que fan a la Setmana Santa.
Sí.
I, clar, com ell sap cantar saetes...
Escolta'm una cosa, no ens riguem.
No riguem?
Espera't.
Quan estàs allà, en aquell ambient...
I tant.
I no saps com...
Sents...
Sí, sí, sí, et sents invuit de tot allò que aquella gent sent, perquè ella, aquella gent ho sent.
No és que faci com a dieta.
No, no.
Ho fa amb tot el cor.
Un any per Setmana Santa vam estar a Salamanca.
Bueno, som més seriosos.
I a la matinada surt una professor que es diu la del silenci, que van tot a l'acompanyament i la Mare de Déu, tots van de negre, amb puntets així com d'estrelles,
i la veritat és que és impressionant, eh?
Et posa la pell a la guina.
Tot i que cadascú té una creença més o menys, més o menys, més o menys, més o menys, laic, no?
Però la professora aquella, la professora aquella, sí, et contagia d'algú, no sé, algú, no sé com...
No, no, no sé, no sé, és com una cosa, sí, és com explicar-ho.
És una cosa que no es pot percebre amb els ulls, però que se sent.
Però que se sent, sí, sí.
És com, mireu, una vegada vaig anar jo amb un, com es deia, ximeneies, es diu, i no estic fent propaganda,
que és molt xulo, era una casa pairal aquí a Sant Jaume de Domenys o no sé aquest,
i vam anar a celebrar que el Joaquim feia 75 anys, 70 anys,
i aleshores a l'entrat dintre d'aquella casa, que era una casa antiquíssima, era molt antiga,
nosaltres anàvem a estar onestada a la nit i a la festa.
D'acord, doncs a l'entrar de la casa eren com forces telúriques que notaves un benestar.
Dic, aquesta casa és molt bona, és una casa bona.
Perquè cull.
No, i te trobaves, o sigui, però era una sensació que tens.
No saps per què, però ho sents, sí.
I ho sents, eh? Aleshores són sensacions.
Clar, i ells com ho senten tant i tant, perquè és que ho senten, doncs mira, escolta'm...
No, no, no, potser després te posen una punyalada per l'espai.
Va, això és altra cosa.
Però, primero, això sí que t'agrada. No, no dic res, eh, que vull dir que no m'estic enfoment de la religiositat que mostren amb aquesta cosa.
I, a més, que paguen cèntims per ser costalero.
Per ser costalero.
Bueno, paguen una quota a l'any.
No, no, d'allò.
Són cofredies, no?
Cofredies, sí, sí, sí.
I ho mantenen, paguen una quota.
Molt bé.
A més, a més, és el temps que pots anar a Sevilla.
Ja.
Perquè és primavera, està tot florit, no fa aquella calor...
Espantosa.
Espantosa.
Jo he anat dos cops a l'agost i era per morir-se.
Jo he anat a l'agost, a finals d'agost, i vam tenir l'acudic a les 3 de la tarda estàvem remant dintre del parque de Maria Luisa.
I passava per allà uns que deien...
Està loco.
Esto está loco.
Oh, no, els nois.
Quan vam anar amb nois amb una altra parella d'aquí que portaven els seus,
tots els nois amb la barca allà dintre del parque de Maria Luisa.
Remando, remando.
No, no, a mi no he buscado remando, que no nada.
No, no, no, perquè hoy es el día de los ejercicios, o sea, que no sé si podemos...
¿Cuál es? ¿Espirituales o físicos?
No, no, físicos, físicos.
Així és que potser ens aixequem.
És veritat, és veritat.
Sí, nena.
El Dia Mundial de l'Activitat Física, no?
De l'Activitat Física.
Sí, avui?
Ah, però jo ho he fet.
Ara estem aquí assentats, però jo crec que perquè...
Jo m'he anat a la Bona Nova amb bicicleta estàtica.
Aquest matí?
Sí, sí.
Carai, molt bé.
Sense sortir de casa.
Fantàstica, eh?
Bueno, ja és, ja és.
Sí, de tres quarts de vuit a un quart de nove.
De quilometratge.
Sí, sí.
El Jordi també ha fet la d'allò, venit des de casa seva i jo també...
Déu-n'hi-do.
Anar a t'esplugues.
Anar a t'esplugues.
Anar a recollir unes paules mèdiques.
Sí, però està bé.
Que u a les tinc ahir, ara sí me les interpretes.
Vale, ara te les miraré.
Ara te les miraré, però escolta, jo penso que avui perquè sigui...
I quan arriba d'aquí portava una hora a tres quarts de caminar.
D'un i duret també, eh?
D'un i duret.
Sí, però el que podríem fer és, per fer realitat el dia i per humificar aquest dia,
ens aixequem tot i comencem a donar voltes per la taula.
Per la taula.
No, hi ha una manera també.
Jo a casa meva, com és una mica grandeta, sempre em descuido coses d'un cantó a l'altre.
Dic, tant de caminar que s'ha de fer.
Però si jo ja els fots.
No, però no és...
Les passejades.
Aquest no és efectiu.
Ja lo creo a tiempo o hora perquè se'n crema allò del foc.
Ah, bueno, sí, però és massa curt.
Bueno, trinca-trinca, trinca-trinca, trinca-trinca, sí.
Sí, sí, sí.
Bueno, ja hem fet exercici, ara.
Ara jo quan surti d'aquí, no, després de dinar me n'aniré a fer exercici.
Molt bé, perfecte.
Sí, que avui fan una caminata.
Si jo pogués, sí, a més avui també fan una d'aquests esplèndids per fer-ho, no?
Surt a d'allò, això penso que ho heu anunciat aquí.
Segurament.
Des del CAP, surti a anar a caminar.
Sí, l'altre dia ho vaig veure.
Sí, un any la vam fer al dematí i aquest any la fan a la tarda.
Ara la fan a la tarda?
Sí, aquesta tarda la fan.
A la tarda?
Mira, doncs encara no he sentit jo.
Jo ara que tinc els genolls, ja 16 anys de pròtesis,
i la costera amunt i la muntanya no puc, perquè em fa mal el genoll,
i costera baixa.
Doncs estic redescobrint, una mica en mica, vaig més o poc o poc també,
ja no camino tant de perça,
i la part baixa de la Riera, que l'Ajuntament ha invertit,
el túnel de la TV també, han fet una línia d'arbres,
i des de l'ITV cap amunt passes per un arbre majestuós,
que és un rouret preciós, enorme,
que hauria de tenir una palaqueta d'homenatge a aquell,
després passes per un altre que li ha pegat un raig,
i segueixes, i te trobes la bona aigua que talla,
que la setmana passava en parlar,
que ja he proponat a l'Ajuntament,
que dic, bueno, però si aquí tenim...
Que no continua el camí, no continua.
No, va per sota,
dic, això són els enginyers,
no tenien ni punyetera idea de medi ambient,
en el Faber,
quan els rius estructuren una ciutat,
París,
que ha estructurat el riu,
estructuren,
el que s'ha de fer és que ja que creua un tros,
que serà un poble urbà,
doncs tindre-lo ben endreçat,
ben tal, en vegetació.
I no li tallis la guia, eh?
I no li tallis la guia, i tal.
I empalmen el pontet,
continua un altre tros que l'Ajuntament ha invertit,
traient la canya invasora,
continua en el garden,
que és una rambla preciosa,
grandíssima,
que tot era canya,
i ara l'ho han tret,
i va parar molt suau
per a persones grans,
amb problemes de mobilitat,
molt suau,
molt suau,
i va parar a ser el camí dels enmeyers.
I el camí dels enmeyers,
pots tornar pel camí dels enmeyers
o pots tornar altra vegada pel mateix lloc.
Molt aconsellable
per a aquestes caminates
que ara volen fer,
gent que...
Que tenim que caminar.
Sedentària,
s'ha de caminar,
i no tenen uns problemes greus.
però a més greu.
Sí,
jo estic en m'espera
que em posin una pròtesi,
si aviam.
Si es decideixen.
Després ja ve la capçalera de la Vall,
que clar,
la font del ferro,
la font de les cees,
tot això ja és més complicat,
ja són més curiols,
i ja he esperat gent
en més condicions.
Home,
jo vaig pujar,
vaig voler pujar a peu,
des d'aquí,
des de casa,
fins al Pony Club de Catalunya.
Sí.
Déu-n'hi-do,
la tirada.
Sí,
fa molta pujada,
eh?
La pujada.
Pensava que no arribava mai,
jo pensava que aquest Pony Club
ha desaparegut.
Per a la bona,
per a la bona comprensió
dels oients,
quan el senyor Jordi diu,
per persones grans,
ens ha fet una mirada.
Sí,
sí.
Molt carinyola.
Com miserativa.
Com miserativa.
Com miserativa.
Com miserativa.
Persones grans.
No,
si mira ara a mi també,
eh?
No,
no,
que sentia anys de protesistint,
que em van dir que tindria vida
de 10 a 15 anys,
i n'he passat un any,
eh?
Dona'n 10 anys.
10 a 15,
m'han dit.
Ja estic en el setge,
eh?
I bueno,
i continuo jugant al tenis taula
i amb...